"Els brigadistes entre nosaltres" explora l'impacte de la Guerra Civil en la població del nord de l'Ebre

El llibre Els brigadistes entre nosaltres (Cossetània Edicions), d'Àngela Jackson, es presentarà el dimecres 30 d'abril a les 7 de la tarda, a la Biblioteca Municipal i Comarcal de Falset.

La presentació, que precedirà l’exposició “Preludi a l’ultima batalla de la guerra civil espanyola: Les brigades internacionals al Priorat, 1938”, anirà a càrrec de Joan Cavallé, novel·lista i dramaturg recentment guardonat per una obra ambientada a la Guerra Civil, i d’Òscar Palazón, escriptor i traductor.

Resum
Els brigadistes entre nosaltres és el primer estudi que explora el període de relativa calma que va haver-hi abans de la batalla de l’Ebre, l’última gran batalla de la Guerra Civil espanyola. Després d’una desastrosa retirada a l’Aragó a començaments de la primavera de 1938, els voluntaris de les Brigades Internacionals i els soldats espanyols i catalans de l’exèrcit republicà es van reagrupar al nord de l’Ebre. El llibre investiga l’impacte que va tenir la presència de tants soldats en la població civil i les reaccions de la canalla davant uns fets que els van pertorbar la tranquil·litat.
Els brigadistes entre nosaltres mostra com es recorda —i com es recordava— aquest particular període de la Guerra Civil espanyola, i hi destaca episodis i emocions a partir de les vides dels qui van patir aquesta terrible batalla.

Àngela Jackson
La tesi doctoral d’Angela Jackson, British Women and the Spanish Civil War (Dones britàniques i la Guerra Civil espanyola) va ser publicada el 2002 per l’editorial Routledge de Londres. Després ha escrit Més enllà del camp de batalla: testimoni, memòria i record d’una cova hospital en la Guerra Civil espanyola, en català i en anglès. Basada en aquestes investigacions, l’any 2007 va aparèixer la seva novel·la, Warm Earth (Terra càlida). Viu al Priorat, on continua involucrada en la conservació de la memòria històrica de la guerra mitjançant la seva feina a l’associació No Jubilem la Memòria (www.nojubilemlamemoria.tk).

Òscar Palazón rep el XVI Premi de Narrrativa Vila de l'Ametlla de Mar per "Un rostre que no és meu"

Òscar Palazón durant l'acte de lliurament del premi

Òscar Palazón va rebre el XVI premi de narrativa Vila de l'Ametlla de Mar per l'obra Un rostre que no és meu (Cossetània Edicions) durant una festa literària el dissabte 26 d'abril. El veredicte del premi ja es va fer públic el passat mes de febrer.

La presentació de l'acte va anar a càrrec de l'escriptor Jesús Maria Tibau, que va destacar l'estil poc convencional de Palazón a l'hora d'estructurar les històries d'aquest llibre:
«El llibre està estructurat en dues part ben diferenciades. En la primera s’hi expressen visions ben personals, en primera persona. En la segona part, queden ben lligades les històries, explicades en tercera persona, i que fan comprenisble la primera part.»

«El text està escrit en un estil molt personal, a vegades prescindint de les normes convencionals de puntuació; com els seus protagonistes, que sovint fugen de les normes socials.»
Òscar Palazón, al seu torn, assenyalà la projecció literària que ha donat el premi Vila de l'Ametlla de Mar als guanyadors anteriors :
«Em fa molta il·lusió haver guanyat aquest premi. Entre la nòmina dels guanyadors de les edicions anteriors, molts eren desconeguts en el moment que en van guanyar, i ara ja s’han fet un nom dins la literatura en català.»

Cossetània Edicions prepara presentacions d'Un rostre que no és meu per al mes de maig.

Ressenya del llibre Un rostre que no és meu, d'Òscar Palazón, al blog Tens un racó dalt del món, de Jesús Maria Tibau.

El vertigen del trapezista

Recull de 34 contes escrit per algú que, segons diu el resum biogràfic del interior de la portada, aspira a viure del "cuento", no sé si ho aconsseguirà, però mèrits n'ha fet. Aquests contes son plens de vida, de vida viscuda i de vida somniada.
Hi ha somnis i malsons, desitjos amagats i realitats decebedores, desencís i enyorança, tendresa i sentit del humor, sorpreses i desenllaços inesperats.
Imatges i situacions centrades en l'espai físic que millor coneix, perquè hi ha viscut, hi viu. El Montsant, el Siurana, l'Ebre, protagonistes i decorats alhora, son l'escenari que envolta els seus personatges i els arrela a una terra, a una manera de veure i viure la vida.
El Jesús juga amb mestria amb les paraules, el seu vocabulari és ric i enriquidor, el paisatge és descrit amb minuciositat, els personatges son rotunds, sencers. Juga també amb el lector, vol sorprendre'l, arrencar-li un somriure, emocionar-lo.
I ho aconssegueix, amb mi ho ha aconsseguit.
M'han agradat molt.

Article del blog Que el llegir no em faci perdre l'escriure sobre el llibre El vertigen del trapezista (Cossetània Edicions). L'autor de la bitàcola atorga quatre estrelles a aquesta obra de Jesús Tibau.

Més blogs que han fet referència al llibre El vertigen del trapezista:

Diari de la Mar
Todo al borde de la nada
Ones de llibres

El llibre "Les barraques de pedra seca a Mont-roig del Camp", al programa El medi ambient de TV3

El programa El medi ambient de TV3 va dedicar el divendres dia 25 d'abril un dels seus reportatges al llibre Les barraques de pedra seca a Mont-roig del Camp, editat per Cossetània Edicions. En la següent adreça es pot veure l'edició del programa d'El medi ambient on hi apareix el reportatge d'aquest llibre:
http://www.tv3.cat/videos/397359

Vídeo sobre el llibre "Cuba a Catalunya" al programa La nit a dia

El programa de TV3 La nit al dia va dedicar fa unes setmanes un ampli reportatge al llibre Cuba a Catalunya, de Tate Cabré. Reproduïm un vídeo del programa que hem trobat al youtube.

Daniel Montañà publica el seu primer conte infantil, 'Sicona, la formiga'

Daniel Montañà, escriptor i metge establert a Sant Boi de Lluçanès, ha publicat el seu primer conte infantil. Es tracta del llibre Sicona, la formiga, il·lustrat per Lluís Albert Arrufat i editat per Cossetània. El conte narra les aventures i les peripècies de la Sicona, una formiga de la Vall de Boí que fa un viatge a les illes Formigues, a la Costa Brava, per participar a un congrés de formigues, amb l’ajuda d’uns nens i uns éssers fantàstics.

“És un conte per somiar una mica”, explica el mateix Montañà, “i els adults també la poden llegir, perquè també han estat nens”. Sicona, la formiga és una història de ficció, però es desenvolupa en indrets que l’escriptor ha trepitjat, com la Vall de Boí, on Montañà va exercir de metge tres anys.
L’escriptor destaca que el conte “introdueix” referències d’escriptors, com Josep Pla, i d’episodis històrics i mitològics amb l’objectiu de despertar inquietuds als lectors. El llibre es va presentar dissabte a l’Hotel el Far, del cap de Sant Sebastià, a Palafrugell, lloc on acaba la història.

Notícia a El 9 Nou d'Osona i el Ripollès sobre el llibre Sicona la formiga.

"Cels de safir", d'Eduard Sallent, ha estat un dels llibres més venuts per Sant Jordi a la comarca d'Osona

Eduard Sallent, per Sant Jordi, a la plaça Major de Vic (osona.com)

El llibre Cels de safir. Les ascensions catalanes més emblemàtiques als 14 vuitmils (Cossetània Edicions), d'Eduard Sallent, va ser un dels llibres més venuts a la comarca d'Osona el Sant Jordi de 2008. Aquest ha estat el primer any que les llibreries osonenques han organitzat signatures d'autors locals, alguns dels quals, com Sallent, van signar a la plaça major de Vic.

Segons el llistat de llibres més venuts de la llibreria La Tralla de Vic, Cels de safir va ser el tercer llibre de no ficció en català més venut durant la Diada. L'autor Eduard Sallent va destacar la importància de tenir contacte directe amb els futurs lectors durant el Sant Jordi.

Notícia del diari digital Osona.com sobre els llibres més venuts per la Diada a la comarca d'Osona.

Llibres de Cossetània són entre els més venuts per Sant Jordi a les comarques de Tarragona

Llibres de Cossetània Edicions figuren entre els més venuts a les comarques de Tarragona per Sant Jordi. A Tarragona, Postres de l'Arimany de Tarragona i Els castellers de Tarragona. Imatges i testimonis (1926-2006) són entre els més exitosos. Amanides: la frescor de la terra, de Mariona Quadrada, ha obtingut bons resultats, sobretot a Reus. A les Terres de l'Ebre els autors locals que més han destacat en vendes han estat Josep Gironès, amb La Cabana, i l'escriptora de Xerta Francesca Aliern, amb Cor de Llop. El vertigen del trapezista, de Jesús Maria Tibau, també s'ha assenyalat com a un dels més buscats.

A continuació reproduïm l'article del diari El Punt del Camp de Tarragona:

Poques vendes dels autors locals

No hi ha hagut un autor clarament destacat per sobre dels altres. La diada d'enguany no s'ha caracteritzat per les grans vendes dels llibres dels autors qualificats de «locals» (malgrat l'antipatia que provoca aquest terme entre els escriptors). Tot i amb això, sí que n'han destacat alguns. A Tarragona, Olga Xirinacs, amb Los viajes de Horacio Andersen; els Postres de l'Arimany de Tarragona, del pastisser Salvador Arimany; i Els castellers de Tarragona. Imatges i testimonis (1926-2006), el volum impulsat pels Xiquets de Tarragona, es van emportar la palma. A Reus, Ezequiel Gort, amb Sant Pere i el campanar. la construcció i les transformacions de l'edifici de la prioral reusenca, va ser un dels autors amb més demanda, juntament amb el nou receptari de cuina de Mariona Quadrada, Amanides: la frescor de la terra, i amb l'obra de temàtica juvenil Me'n torno al carrer de Kieran, de Maria Lluïsa Amorós.
Cossetània Edicions, el segell editorial operatiu a la ciutat de Valls des de fa més de deu anys, és tot un referent a Catalunya en excursions i cuina. A la comarca de l'Alt Camp això s'ha notat especialment: la majoria de llibreters de la comarca han despatxat una relació ben àmplia de guies d'excursions en què l'editorial té prop de cent títols publicats dins la col·lecció Azimut. El títol estel·lar de l'excursionisme, però en la col·lecció Kroma, ha estat Catalunya. 50 excursions inoblidables, del barceloní Jordi Longàs, que ja enfila la segona edició. En cuina, els títols més sol·licitats han estat, també, els de Salvador Arimany i la reusenca Mariona Cuadrada.
A les Terres de l'Ebre els autors locals que més han destacat en vendes han estat Josep Gironès, amb la novel·la històrica La Cabana, que explica els fets tràgics de la Fatarella del 1938. També l'escriptora de Xerta Francesca Aliern, amb Cor de Llop, basada en un homicidi ocorregut al seu poble a principis del segle XX. El responsable de la llibreria Voltes de Tortosa, Lluís Domingo, també destacava Plantes dels Ports, com un dels volums més venuts. Es tracta d'una obra del grup de recerca de les Terres de l'Ebre que recull un exhaustiu inventari de la flora del massís dels Ports. Per la seua banda, Rosa Cubeles, de la llibreria La 2 de Viladrich de Tortosa, assenyalava com un dels títols més buscats el recull de contes El vertigen del trapezista, de Jesús Maria Tibau. D'altra banda, a la llibreria Mestres de Flix destacaven com l'obra més venuda del dia la novel·la La cova del silur, de l'autora flixenca Laura Mur, que es va presentar ahir mateix al municipi.

Notícia elaborada per Anna Estallo, Roser Royo, Natàlia Borbonès i Carina Filella al diari El Punt del Camp de Tarragona. Fotografia de Marta Martínez a El Punt.

Col·leccions de clàssics catalans contra l'oblit

Per pal·liar la pràctica inexistència de clàssics catalans a les llibreries, Cossetània s'ha empescat dues noves col·leccions: la Biblioteca Narcís Oller i la Biblioteca de Tots Colors. Inicien la primera amb Croquis del natural, editada i prologada per Rosa Cabré. L'objectiu de la nova sèrie és evitar que Oller es redueixi a La febre d'or i a Pilar Prim. Tot i que a partir del 1928 ja se'n van publicar les obres completes en dotze volums, ordenats pel seu gruix, ara el propòsit és treure els títols distribuïts en una vintena d'obres més ben ordenades i amb alguns inèdits, com les 300 cartes creuades amb Josep Ixard, alguns assajos i reflexions, i la poesia escrita en castellà, fet que encara ha de decidir el comitè assessor.

Magí Sunyer és també qui dirigeix la Biblioteca de Tots Colors, un projecte similar a la Biblioteca Catalana que feia per a Arola Editors. Sunyer parteix de la mateixa base: "En aquest país hi ha molta tendència a oblidar autors vius i morts. Independentment del gènere, publicarem el que paga la pena llegir".

La primera proposta és L'home que tenia més d'una vida, de Joan Puig i Ferrater, llibre de relats que s'encapçala amb un pròleg de Gillem-Jordi Graells, estudiós i marmessor de Puig. Graells està molt content amb la nova col·lecció: "M'ha costat 35 anys que s'hagi reeditat tot Puig i Ferrater, tot i que és una de les figures narratives importants de la primera meitat del vint".

Notícia d'Ada Castells sobre les col·leccions de clàssics publicada al diari Avui de dimarts 22 d'abril.

Bladé i Desumvila cada cop més complet

Sam Abrams, al Suplement de Cultura del Diari Avui del 17 d'abril, va publicar un article sobre l'obra completa d'Artur Bladé i Desumvila que edita Cossetània. Per Abrams l'obra de Bladé és un clàssic a través del qual es poden extreure conclusions sobre el país en la seva època:

"Les obres completes sempre han de servir dues finalitats: fer-nos veure la importància de la producció d'un autor i ajudar-nos a llegir-la millor. La nova sèrie d'obra completa d'Artur Bladé i Desumvila, de la qual ens en acaben d'arribar els volums 3 i 4 de la mà de Cossetània, compleix de sobres les dues condicions.
D'aquesta manera podrem veure perfectament la magnitud de l'obra de Bladé i també podrem veure que aquesta obra, que abraça poesia, periodisme, memorialisme, biografia, dietarisme, assaig històric i crònica de viatge, forma un tot orgànic, sòlid i coherent, que correspon a un esforç conscient."
[...]En definitiva, ens adonarem que T.S. Eliot tenia raó quan definia un clàssic com un moment de maduresa de la llengua, de la cultura i de la societat d'un poble. L'obra d'Artur Bladé i Desumvila és indiscutiblement un moment de maduresa d'aquest país. Ara que ens el tornen a posar a l'abast cal que el llegim de cap a peus."

'La Cabana' de Gironès

Ya son varios los libros de Josep Gironès que he leído, pero éste es el mejor: La Cabana (Cossetània), que por algo ganó el Premi Vila d'Ascó.

Es una verdadera novela histórica en la que el lector puede reconocer perfectamente acontecimientos ciertos. El hilo conductor es la vida de una familia payesa de La Fatarella desde 1901 hasta 1937. Es una prueba de cómo la gente buena y sencilla es influenciada por los acontecimientos que van ocurriendo en Catalunya en este convulso primer tercio de siglo hasta desembocar en la tragedia de los Fets, cuando en un solo día fueron asesinados 32 agricultores del pueblo, entre ellos el marido de la protagonista.
¡Qué bien se conoce Gironès la historia del país y con cuánta objetividad la relata! Los hechos y personajes que algún día recogerán los libros se entremezclan con gente que es anónima para la mayoría, pero no para sus familias.
Si por Sant Jordi hay lluvia de libros, les recomiendo que se refugien en La Cabana.

Article al blog "La plumilla", d'Antoni Coll, del diaridetarragona.com sobre la novel·la La cabana, de Josep Gironès Descarrega.

Autors de Cossetània signaran els seus llibres per Sant Jordi

Diversos autors de Cossetània Edicions signaran exemplars dels seus llibres per Sant Jordi a les hores i els llocs que us detallem a continuació:

Dimarts 22 d'abril

Amanides. La frescor de la terra, de Mariona Quadrada
De 18:30 a 19:30h a la Llibreria Abacus de Reus

Arbres dels nostres paisatges, de Celdoni Fonoll
A les 20:30 a la Sala d'actes del Centre Cultural de Cambrils (C/ Sant Plàcid, 18-20)

Dimecres 23 d'abril

Cels de safir. Les ascensions catalanes més emblemàtiques als 14 vuitmils, d'Eduard Sallent
D'11 a 12 h a la llibreria Quera de Barcelona (Rambla de Catalunya)
De 16 a 18 h a la llibreria Muntanya de Llibres de Vic (Plaça Major)
De 18 a 20 h a la llibreria La Tralla de Vic (Plaça Major)
De 10 a 13.30 h i de 17 a 20.30 h a la botiga Esports K2 Tarragona (Carrer Cós del Bou) signarà llibres Òscar Cadiach un dels alpinistes ressenyats en el llibre.

Melcior Mauri o una altra forma de lluitar contra el temps, de Josep M. Cuenca (signaran llibres l'autor i Melcior Mauri)
D'11 a 12 h a la llibreria Ona de Barcelona (Gran Via, 654)
De 12 a 13 h a la llibreria Proa de Barcelona (Rambla de Catalunya, 98)
De 16:30 a 17:30 a la llibreria El Trèvol de Montcada i Reixac (C/Major)
De 18:30 a 19:30 a la llibreria Muntanya de Llibres de Vic (Plaça Major)
De 19:30 a 20:30 a la llibreria La Tralla de Vic (Plaça Major)

L'entorn. Joan Laporta en la lluita pel poder, d'Àlex Santos
De 12 a 13 h a El Corte Inglés de Francesc Macià de Barcelona
De 13 a 14 h a la llibreria Proa de Barcelona (Rambla de Catalunya, 98)
De 17 a 18 h a El Corte Inglés del Portal de l'Àngel de Barcelona

Guerres de plàstic, de Jordi RaichDe 18 a 19 h a la Llibreria Altaïr de Barcelona

Postres de l'Arimany de Tarragona, de Salvador Arimany
De 18 a 20 h a la Parada de La Capona de Tarragona (Rambla Nova)

Amanides. La frescor de la terra, de Mariona Quadrada
De 18:30 a 19:30 a la Plaça del Mercadal de Reus

Cor de llop, de Francesca Aliern
De 10 a 11 a la llibreria El Cid de Tortosa
A partir de les 11h a Cal Sisco i El Parque de Tortosa
A les 16 h a la Llibreria Viladrich de Tortosa
A les 17 h a En Carbó i Voltes de Tortosa

Llibres de Vicent Pellicer (El massís del Port: el plaer de l'aventura i Guia de les Terres de l'Ebre, entre altres)
A les 11h a la Plaça de l'Ajuntament de Paüls

"Guerres de plàstic" exposa l'experiència d'un periodista i cooperant al Pròxim Orient

Jordi Raich i Toni Arbonès durant la presentació del llibre Guerres de plàstic

El llibre Guerres de plàstic. El conflicte quotidià entre palestins i israelians (Cossetània Edicions), de Jordi Raich, es va presentar el dilluns 21 d'abril a la Llibreria Catalònia de Barcelona.

La presentació del llibre va anar a càrrec de Toni Arbonès, el qual dirigí el programa Els viatgers de la Gran Anaconda. Precisament, en aquest programa radiofònic hi col·laborà Jordi Raich, l'autor del llibre, que passava les seves cròniques des de Jerusalem. Arbonès va destacar el caràcter de viatger empedreït de Jordi Raich, però, alhora, també es va referir al gran valor de la seva obra des d'un punt de vista periodístic. Va remarcar que sobre el conflicte del Pròxim Orient ens n'arriba molta informació, però moltes vegades, com passa amb altres temes, aquesta informació ens arriba molt filtrada. El fet que Jordi Raich residís a l'epicentre del conflicte com a cooperant de la Creu Roja Internacional, li va permetre d'endinsar-se en els conflictes quotidians de les persones d'aquell territori, tant palestins com israelians.
L'autor del llibre, que en aquests moments desenvolupa la seva tasca al Líban, va destacar que com més coneixements es tenen de les arrels d'un conflicte, més difícil resulta sintetitzar-los, i que per això el llibre més que treure grans conclusions, el que vol és explicar experiències.

"Guerres de plàstic" analitza el conflicte quotidià entre palestins i israelians

Jordi Raich, foto de revistafusion.com

El llibre Guerres de plàstic. El conflicte quotidià entre palestins i israelians (Cossetània Edicions), de Jordi Raich, es presentarà el dilluns 21 d'abril, a 2/4 de 8 del vespre, a la Llibreria Catalònia de Barcelona.

La presentació anirà a càrrec de Toni Arbonès, presentador del programa “Els Viatgers de la Gran Anaconda”, de Catalunya Ràdio, i del programa de viatges “Passaport BCN”, de Barcelona TV.

Resum:
El caos és sostenible. És una lliçó que he après durant dues dècades de treball en guerres de quatre continents. I quan el caos es converteix en quotidià el futur deixa d’existir, la felicitat i la tristesa es mesuren en estones i la vida s’adapta al destí com l’aigua s’adapta al recipient. Palestins i israelians són el paradigma de la teoria del caos sostenible. En guerra des de fa 60 anys en una terra de miracles, de fanatisme, d’injustícia, de violència… En una terra fascinant, contradictòria i surrealista. Una terra que adores al matí i odies a la tarda. Comprendre que israelians i palestins seguiran matant-se durant el propers 60 anys mentre el món pretén buscar una solució inexistent allibera l’esperit. Llavors descobrim la gent, els paratges i els sentiments que el bombardeig informatiu sobre el Pròxim Orient passa per alt.

Jordi Raich:
Jordi Raich (Barcelona 1963) estudià biologia, dret i relacions internacionals. Des de 1986 treballa en ajuda humanitària com a coordinador de projectes, avaluador, investigador i consultor en epidèmies, terratrèmols, fams i guerres. Ha treballat en més de vint països i ha viatjat per un centenar. Professor convidat en diverses universitats, és col·laborador habitual de programes de ràdio i televisió. Autor de nombrosos assajos, articles d’opinió i reportatges. El 2004 publicà El espejismo humanitario i el 2002 Afganistán también existe. És coautor de No a la guerra (2003), Before Emergency: Conflict Prevention and the Media (2003), Fogo sobre os media (2003) i coeditor d’El laberinto humanitario (1999).

Castells de paper per Sant Jordi

Cada any surten un bon nombre de llibres de temàtica castellera, per a tots els gustos. Algun volums son de caire general i divulgatiu o històric. Altres publicacions son més monogràfiques i tematitzades, però totes ens apropem a aquest moviment cultural i festiu que representen els castells. Un símbol de la nostra catalanitat, amb força, equilibri, valor i seny. Un signe del nostre país que podem exportar a fora per donar a conèixer el nostre caràcter festiu i tradicional des de l'activitat castellera.

L'editorial de Valls, Cossetània ens assorteix de gran quantitat de llibres de temàtica castellera a través de la seva col.lecció L'Aixecador, que porta publicades 16 entregues des de que van crear aquest segell va més de 10 anys. Aquest Sant Jordi han publicat: Els Castellers de Tarragona 1926-2006. Imatges i testimonis. Un treball excel.lent coordinat per Lluís Balart, Àngel Conesa, Carme Oriol, Albert Pallarés i Joan Josep Pujadas. El llibre fora col.lecció resulta un pel car, però el contingut s'ho val de totes, totes.
En els darrers trenta anys els castells han passat de ser un costum local practicat per gent “de celler” a ser considerats un símbol central de l’imaginari col·lectiu tarragoní. A un nivell més general, l’àrea d’influència de l’activitat castellera s’ha estès del seu àmbit inicial, de la Catalunya Nova, bàsicament el Camp i el Penedès, al conjunt de tot Catalunya. El llibre analitza i tracta d’explicar aquesta transformació, a través del testimoni de diverses generacions de castellers i d’un gran nombre de documents gràfics dels quatre períodes en què s’estructura aquest procés històric dels castells.
Cal destacar el caràcter inèdit d’una significativa part de les fotografies que il·lustren el llibre. 368 Pàgines a tot color en una presentació força luxosa i molt gràfica. El podeu trobar a totes les llibreries del país. Us encantarà, si estimeu els castells com jo mateix. No podia faltar una recomanació de caire castellivol, es clar. Apa demà més i millor.

Article del blog Consuetudinàrium de dissabte 19 d'abril sobre el llibre Els castellers de Tarragona 1926-2006. Imatges i testimonis.

La revista "Castells" premia la col·lecció L'Aixecador de Cossetània

El director de la col·lecció L'Aixecador Xavier Brotons recollint el guardó

La revista Castells va atorgar a la col·lecció L'Aixecador de Cossetània Edicions el "Premi Revista Castells a una iniciativa cívica". El guardó es va lliurar el dissabte dia 19 d'abril en el transcurs de la II edició de la Nit de Castells que es va portar a terme a Vilafranca del Penedès. El premi va ser recollit per Xavier Brotons, director de la col·lecció, i per Jordi Ferré, gerent de Cossetània Edicions.
La col·lecció L'Aixecador va ser una de les primeres que va crear l'editorial l'any 1997 i fins a l'actualitat s'hi han incorporat setze títols. A més a més, és la única del panorama editorial català dedicada únicament al fet casteller. Els autors que han publicat en la col·lecció són: Francesc Blasi i Vallespinosa, Santi Suárez-Baldris, Pere Ferrando, Salvador Arroyo, Xavier Brotons, Joan Beumala, Jaume Roset, Josep Bargalló, Carles Sabaté, Xavier Plazas, Xavier Güell, Joan Tarés, Guillermo Soler, Manuel Delgado, Antoni Pardo, Jordi Jaria, Antoni Costes, Sixte Moral, Roc Canals, Paco Chiva, Lluís Martí i Joan Bofarull.
En el mateix acte es van lliurar també el "Premi Revista Castells a una trajectòria castellera", que va ser pel veterà casteller vilafranquí Oriol Rosell; el "Premi Ambaixador de Castells" a Noah Gordon perquè en la seva obra El Celler fa referència al fet casteller, i la "Beca a un projecte de promoció del fet casteller" que va ser lliurada als Margeners de Guissona i als Salats de Súria.

Més informació a:
El Punt digital

L'osonenc Francesc Roma qüestiona en un llibre la imatge 'antifranquista' de l'excursionisme

Francesc Roma (El 9 Nou)

Francesc Roma (Sant Martí de Centelles, 1963) era conscient que el seu nou llibre, 'Història social de l’excursionisme català. El Franquisme' (Ed. Cossetània, 2008), podia ferir alguna sensibilitat, sobretot dels amants de les gestes èpiques del catalanisme. Aquesta sensació era present en l’ambient, a l’auditori de la Residència d’Investigadors de Barcelona, on el professor de la Fundació Universitària del Bages va presentar l’obra dimarts. La principal conclusió: “L’excursionisme no va ser un moviment que s’oposés frontalment al règim”.

Roma presentava el segon volum del que dotze anys enrere va escriure a la 'Història social de l’excursionisme català. Els orígens' (Oikos-Tau, 1996). Un volum on el rigor es complementa amb una bona dosi de narrativa de divulgació, factor que també va destacar qui li va fer de padrí, el professor de la Universitat Ramon Llull Francesc Xavier Medina.
L’investigador osonenc va destacar com a característica essencial de l’excursionisme durant aquest període que no es va polititzar, sinó que “va fer la viu-viu tot aprofitant les escletxes del règim per sobreviure, però sense jugar-se-la”. Serà, però, durant el franquisme quan es consolidarà l’esportització del moviment excursionista. Una esportització que ja era beneficiosa pel règim perquè l’esport, en general, va servir per formar la gent jove en els ideals falangistes.
“L’ideal del règim lligava bé amb el que volia l’excursionisme, però des de punts de vista oposats”, comentava Roma, tot posant l’exemple que “la finalitat excursionista de millora de l’home, construcció de país, ja li convenia al franquisme perquè permetia crear ambigüitats”, en termes com “raça o nació”, per exemple. En alguns butlletins de centres excursionistes sempre hi podria haver el dubte de veure a quina nació es referien els seus autors: l’espanyola o la catalana?
No obstant, si bé l’autor va destacar aquesta “no politització” de l’excursionisme, també va deixar clar que, en alguns moments, el fenomen excursionista va tenir un pes polític important. No tant en la lluita clandestina dels partits, sinó en l’esfera cultural: cursos de català, homenatges a Jacint Verdaguer (que el règim prohibirà)... tota una sèrie d’accions que, “al costat d’altres més ingènues (xiulades als campaments del Frente de Juventudes, per exemple), adquiriran un significat polític clar”. En definitiva, una obra que és un intent “de revisar un període que tenim poc conegut i on el context polític espanyol no ajuda a tenir una visió objectiva”.

[ Web de Francesc Roma ]

Notícia al setmanari El 9 Nou sobre el llibre Història social de l'excursionisme català. El franquisme, de Francesc Roma.

El llibre "L'entorn. Joan Laporta en la lluita pel poder" s'anuncia en l'espot dels llibres per a Sant Jordi a TV3

La Campanya de Sant Jordi 2008 de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana i el Departament de Cultura i Mitjans de comunicació de la Generalitat de Catalunya inclou dos espots per a Televisió de Catalunya, en un dels quals s'hi pot veure l'anunci d'una de les novetats de Cossetània Edicions, L'entorn. Joan Laporta en la lluita pel poder.
L'espot en el que hi apareix el llibre de Cossetània es podrà veure per primera vegada a la televisió el dissabte19 d'abril a TV3, i s'emetrà fins el dia 23 d'abril.

La vessant més muntanyenca de Verdaguer a Òmnium Cultural

El 16 d'abril, a la seu d’Òmnium Cultural, el públic assistent va descobrir o, si ja en tenia constància, va poder conèixer de més a prop la vena excursionista de Jacint Verdaguer, una aventura muntanyenca extraordinària sovint poc coneguda.

Bernat Gasull presentava el seu darrer llibre, Les ascensions de Verdaguer al Pirineu, una guia dels itineraris que el poeta va resseguir mentre preparava l’obra Canigó. “Verdaguer era un romàntic que feia literatura sobre el que veia”, explicava Narcís Garolera, especialista en l’obra de Verdaguer i també assistent a l’acte, “el poeta volia conèixer el país a través de les excursions”, afegia.
Si més no, Les ascensions de Verdaguer al Pirineu és un llibre que passeja per la serralada pirinenca amb un aire, una subtilesa i una meticulositat ben pròpies del conegut poeta. “Verdaguer descrivia els paisatges, en dibuixava croquis, anotava les seves impressions”, explicava Garolera, “a partir de tot això, podies deduir i descobrir per on havia passat el poeta”, continuava Gasull, qui ha resseguit aquests itineraris i els ha convertit en una guia de muntanya que no deixa de ser curiosa, històrica i captivant.

-Notícia al web d'Òmnium Cultural, de dijous 17 d'abril, sobre el llibre Les Ascensions de Verdaguer al Pirineu (Cossetània Edicions). Fotografia: Òmnium Cultural

El llibre "Els capitells del claustre de Santes Creus" posa al descobert la iconografia del monestir

El llibre Els capitells del claustre de Santes Creus (Cossetània Edicions), de Josep Baluja i Jesús M. Oliver, es presentarà divendres 18 d'abril, a les 10 de la nit, al Casal de Vila-rodona.

La presentació anirà a càrrec de Josep Santesmases, president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, i d’Antoni Carreras, historiador.

Resum:
Què va passar a Santes Creus? Al seu claustre hi ha simis, hi ha monstres, hi ha aus, sirenes, guerrers, músics, elefants, grius… El claustre de Santes Creus és un univers escultòric molt original que és difícil de trobar en qualsevol dels programes escultòrics d’altres monestirs cistercencs. Segons en quin aspecte ens fixem, podríem afirmar que el de Santes Creus és un programa iconogràfic únic en tota Europa per la qualitat i per la diversitat de les seves escultures. El nostre propòsit a l’hora d’elaborar aquest llibre és conduir l’espectador per aquest silenci del claustre gaudint al mateix temps d’alguna de les moltes lectures que són susceptibles de fer en aquest espai claustral. Cada element esculpit pot suggerir una paraula, una frase, una història. “Si veure imatges equival a llegir”, diu Alberto Manguel, llavors a Santes Creus es pot trobar una lectura enormement creativa. No hi ha cap secret, es tracta de passejar, gaudir i “llegir”, pausadament, un, dos, tres o tots els capitells. Aquesta és la invitació, aquest és l’objectiu.

Josep Baluja i Jesús M. Oliver:
Josep Baluja Barreiro és mestre, llicenciat en Pedagogia Terapèutica i en Geografia i Història. Premi Nacional d’Educació, 2006. Ha escrit, sol o amb col·laboració, diversos textos didàctics al voltant dels monestirs de Poblet, Santes Creus i Vallbona. Ha col·laborat amb diverses revistes especialitzades en articles sobre didàctica de l’art. En l’actualitat és director del Camp d’Aprenentatge “Els monestirs del Cister”.
Jesús M. Oliver Salas és monjo de Poblet des de 1972. Llicenciat en Teologia (1977) per la Universitat de Fribourg (Suïssa). Col·labora a la revista Poblet i altres revistes. És autor de diversos llibres: Poblet, espai i temps (Barcelona, 2000); Poblet, Santes Creus i Vallbona (en el llibre Música en les rutes del Cister); Catalunya (Saragossa, 2007); Abadia de Poblet, col·lecció “Arte en España” (Barcelona, 1990); El palau reial de Poblet. Guia del Museu (Poblet, 2001).

"L’entorn. Joan Laporta en la lluita pel poder" explica la història recent del Barça

El llibre L’entorn. Joan Laporta en la lluita pel poder, obra del periodista barceloní Àlex Santos explica, al llarg de 328 pàgines, en que consisteix aquest concepte difús conegut com a 'l'entorn' que va associat al Barça des de fa uns anys. La cronologia dels fets viscuts per l'entitat blaugrana, des de l'etapa Núñez fins a l'era Laporta, s'expliquen amb visió periodística aportant elements d’anàlisi als qui volen entendre aquesta realitat sempre present i viva a Catalunya que és el FC Barcelona. El llibre, publicat per Cossetània Edicions, forma part de la col·lecció 'Fora de Joc' i va ser presentat aquets dimarts a Barcelona pel responsable de la col·lecció, el director del diari El 9 Esportiu, Pep Riera.

Àlex Santos va néixer a Barcelona el 14 de març del 1965. És periodista i llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona. El 1989 es va incorporar a l’Agència EFE i dos anys més tard ingressava en la secció d’Esports. Ha estat col·laborador habitual d’espais radiofònics a Catalunya Ràdio i RAC 1, entre d’altres, i televisius a Locàlia TV. També col·labora setmanalment en El 9 Esportiu de Catalunya.
Per a Pep Riera l'obra 'no és un llibre més sobre el Barça', el periodista esportiu considera que ans al contrari pot catalogar com 'el llibre del Barça'.
El material recopilat per l'autor al llarg dels catorze mesos dedicats a escriure el llibre permet pensar que l'obra tindrà continuïtat en un futur immediat.

Article a esportcatala.com sobre el llibre L'entorn. Joan Laporta en la lluita pel poder.

Cossetània: 36 títols en un trimestre

Són 36 els títols que proposa l'editorial vallenca Cossetània per a aquest Sant Jordi, i excepte un, la resta «són llibres distribuïts en aquest mateix trimestre», segons va reconèixer ahir Jordi Ferré, responsable d'aquest segell editorial. En la carpeta de novetats per a aquest Sant Jordi hi té una gran varietat de gèneres: des d'un llibre sobre el FC Barcelona, L'entorn. Joan Laporta en la lluita pel poder, del periodista Àlex Santos, col·laborador d'El 9 Esportiu de Catalunya, fins a l'obra infantil Sicona la formiga, amb text de Daniel Montaña i il·lustracions de Lluís Albert Arrufat. Entremig hi ha tres novel·les d'autors ebrencs: Cor de llop, de l'autora de Xerta Francesca Aliern; El vertigen del trapezista, de Jesús Maria Tibau, i La cabana, una novel·la històrica de Josep Gironès que relata els fets de la Fatarella, «un esdeveniment històric dramàtic que va acabar amb l'assassinat de més de trenta pagesos» durant la Guerra Civil espanyola, segons va explicar ahir l'autor, que va afegir que, a més, el llibre «també és la història d'amor entre una parella que vol casar-se en contra de la voluntat dels seus amos». Una altra novetat de Cossetània és l'estudi de la periodista Tate Cabré de l'arquitectura dels indians en el seu retorn a Catalunya. A Cuba a Catalunya. El llegat dels indians, Cabré defensa la tesi que «hi ha un abans i un després de l'arribada dels indians a Catalunya», ja que «Mossèn Cinto Verdaguer hauria escrit L'Atlàntida si el marquès de Comillas no l'hagués fet sacerdot a la Trasatlàntica?», es pregunta l'autora.

Els llibres de cuina i les guies i llibres relacionats amb la natura són els altres dos plats forts d'aquesta editorial. En el primer apartat hi ha enguany obres de la reusenca Mariona Quadrada (Amanides. La frescor de la terra) i de Salvador Arimany (Postres de l'Arimany), en què l'autor fa una selecció dels postres que ha ofert durant anys a la seva pastisseria de Tarragona. I entre els segons hi ha des d'un poemari naturalista de Celdoni Fonoll (Arbres dels nostres paisatges) fins a un volum d'Eduard Sallent sobre les ascensions catalanes més emblemàtiques als 14 vuitmils, Cels de safir.
Cossetània també ha impulsat la reedició de les obres completes de tres autors ja clàssics de la literatura catalana: Narcís Oller, Joan Puig i Ferreter, i Artur Bladé Desumvila.

Notícia de Carina Filella al diari El Punt de dijous 17 d'abril.

Més informació a:
3cat24.cat
cultura21.cat
Tinet

"Olles, cassoles i tupins" rep el premi al tercer millor llibre de cuina corporatiu del món

El llibre Olles, cassoles i tupins. Els fogons a la Selva del Camp (Cossetània Edicions i Coselva), es va classificar en la tercera posició de la categoria de llibres corporatius dels Gourmand World Cookbook Awards 2008, que premien els millors llibres del món. Els guardons es van atorgar el diumenge 13 d'abril al Teatre Olympia de Londres, el dia abans de l'obertura de la Fira del llibre de Londres.

Els World Cookbook Awards el 2007 van rebre llibres de 107 països diferents. Totes les obres premiades i les finalistes de tot el món apareixeran al recull anomenat "Gourmand Yearbook 2008".
Els premis Gourmand World Cookbook, que han guardonat llibres de 13 països diferents en la categoria de llibres corporatius, es van lliurar a Àsia en les dues darreres edicions (a Kuala Lumpur el 2006 i a Pequín el 2007).

Els V Premis de Periodisme Esportiu guardonen el llibre "Van Barça"

El volum, de Pep Riera i Miquel Roca, ha estat premiat en la categoria de Millor obra literària esportiva de 2007

Fotografia de grup dels guardonats (Sport.es)

Els V Premis de Periodisme Esportiu de Catalunya han guardonat el llibre Van Barça. El FC Barcelona i Holanda, més que una relació (Cossetània Edicions) en la categoria de Millor obra literària esportiva de 2007. El Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras i la secretària general de l’esport, Anna Pruna, van presidir el lliurament de premis, que es va dur a terme al Palau de Pedralbes el dilluns 14 d’abril.

Els autors de Van Barça, Miquel Roca i Pep Riera, van recollir personalment el premi. Els V Premis de Periodisme Esportiu de Catalunya van lliurar 14 guardons a diversos mitjans de comunicació i professionals de l’esport català. El diari El 9 Esportiu de Catalunya va ser premiat en la categoria de Millor treball periodístic, per la sèrie “50 anys de Camp Nou”, i també en la categoria de Foment de l’esport de base o amateur en premsa, per l’entrevista titulada “Promeses de l’esport català”. També van ser premiats el diari Avui, Catalunya Ràdio, Info K, de TVC i Ràdio Marca, entre altres.

Èxit de la presentació del llibre 'Cels de safir' a Vic

Més d’un centenar de persones van assistir divendres passat a la presentació del llibre Cels de safir. Les ascensions catalanes més emblemàtiques als 14 vuitmils de l’escriptor i alpinista osonenc Eduard Sallent. A la presentació, que es va realitzar a la llibreria Muntanya de Llibres de Vic, hi va assistir Josep Maria editor de Cossetània. L’acte el va presentar Xevi Cortacans, responsable de Muntanya de Llibres que va destacar la feina de recopilació feta per l’autor.

Tot seguit el mateix Eduard Sallent va explicar el procés de realització del llibre així com algunes anècdotes que li han succeït durant els 3 anys que han passat des del moment que Cossetània li va encarregar el volum fins el dia de la publicació de l’obra.
La presentació es va acabar amb un pica-pica i la signatura d’exemplars de l’obra pel mateix autor.

Notícia de Vilaweb sobre la presentació del llibre Cels de safir, d'Eduard Sallent. Fotografia: Vilaweb.

Més informació al blog Muntanya.net

Un llibre recull les vivències dels castellers i l'evolució del fet casteller a Tarragona

És una de les poques obres que fuig de la descripció de la trajectòria d'una colla concreta o del relat cronològic de les fites castelleres. El llibre Els castellers de Tarragona. Imatges i testimonis (1926-2006) (Cossetània Edicions) ha estat impulsat pels Xiquets de Tarragona, però el seu objectiu és analitzar l'evolució del fet casteller a la ciutat de Tarragona.
L'estudi del món casteller a la ciutat s'enceta el 1926 «perquè és l'any que es creen els Xiquets de Tarragona, una colla que ha tingut continuïtat fins ara», segons va dir ahir Albert Pallarès, responsable de l'arxiu d'aquesta colla castellera que ara ha impulsat la publicació d'un llibre que recull l'evolució del fet casteller a la ciutat.
El volum, editat per Cossetània, conté 230 imatges i fotografies, moltes de les quals són inèdites, procedents de l'arxiu Xiquets de Tarragona i de diferents arxius i col·leccions d'aficionats i entitats. Els articles analitzen la incidència que el fet casteller ha tingut a la ciutat, però, sobretot, també s'ha volgut donar veu a castellers de totes les èpoques, que expliquen les seves vivències i anècdotes. Per exemple, quan Pedro Medina, un dels castellers veterans de la ciutat, va fingir, «envaït per la por», tenir mal de panxa en una diada de Sant Fèlix en la qual havia de fer d'enxaneta. En total, segons Pallarès, s'han recollit els testimonis de 29 castellers tarragonins. Hi ha castellers de les antigues colles Vella i Nova que van viure els anys de la República i els anys difícils del franquisme. També s'han recollit les experiències dels membres de les quatre colles actuals de la ciutat: els Xiquets, la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, els Xiquets del Serrallo i els Castellers de Sant Pere i Sant Pau.
La recollida de dades i la redacció del llibre han estat a càrrec d'un equip format per cinc persones: tres castellers de la colla dels Xiquets de Tarragona, Lluís Balart, Àngel Conesa i Albert Pallarès; i dos professors de la Universitat Rovira i Virgili, Carme Oriol i Joan Josep Pujades. A més, per elaborar alguns capítols, s'ha demanat la col·laboració de persones que tenen un coneixement ampli dels castellers tarragonins: Josep Bargalló, Jordi Bertran, Pere Ferrando, Maria Antònia Ferrer, Xavier Güell, Jordi Jaria i Jordi Suriñach.
Per descriure l'evolució del fet casteller s'ha dividit el període descrit en tres grans èpoques: De 1926-1936. De Valls a Tarragona, on s'analitza la creació de les colles tarragonines a partir dels aficionats locals que havien col·laborat amb els castellers vallencs que visitaven any rere any la ciutat. De 1939-1970. De Tarragona per a Tarragona, que recull testimonis de castellers dels anys de la postguerra, que mantenen viva a la ciutat la tradició castellera. I De 1970-2006. Tarragona, ciutat castellera, on s'explica com els castells s'estenen a altres capes socials i barris i es converteixen en un dels símbols de la identitat tarragonina actual.
Joan J. Pujades va destacar ahir com «en els darrers 25 anys la geografia del fet casteller ha sortit del seu espai històric, el Camp de Tarragona i el Penedès, per estendre's a tota la geografia dels Països Catalans». A més, el fet casteller «s'ha convertit en un fenomen de masses», sobretot a partir dels resums de les jornades castelleres a través de la televisió. Per Pujades, tot i que la iniciativa de publicar el llibre ha sorgit d'una colla castellera, no hi ha partidismes: «Vull fer una valoració de l'esperit unitari de la colla degana de la ciutat, que s'ha fet portaveu sense partidisme de la història dels castells i els castellers a Tarragona».
El projecte de publicar el llibre s'ha beneficiat del programa Tu ajudes, de l'Obra Social de la Fundació Caixa Tarragona. Avui es presentarà oficialment a l'Auditori Caixa Tarragona (19 h). El volum es posarà a la venda per aproximadament 40 euros.

Notícia de Carina Filella, publicada al diari El Punt del Camp de Tarragona, sobre el llibre Els castellers de Tarragona. Imatges i testimonis (1926-2006). Fotografia: Judit Fernàndez.

Més informació a:

Diari de Tarragona

Web casteller

Es presenten les obres guanyadores dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2007

Els volums guanyadors dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2007 es presentaran el dimecres 16 d'abril, a les 7 de la tarda, a la Casa Canals de Tarragona. Cossetània Edicions ha publicat en aquesta ocasió els llibres Margarides de fons (Premi Comas i Maduell de poesia), de Mireia Vidal-Conte, i Que no torni i altres contes (Premi Tinet), de Raquel Casas Agustí i altres autors.

El llibre Margarides de fons també es presentarà el dijous 17 d'abril, a 2/4 de 8 del vespre, a la Llibreria Catalònia de Barcelona.
En aquest cas la presentació anirà a càrrec de Joan-Elies Adell, assagista i traductor.

El llibre "L'entorn. Joan Laporta en la lluita pel poder", es presenta a la Llibreria Catalònia

El llibre L'entorn. Joan Laporta en la lluita pel poder (segona edició) (Cossetània Edicions), d'Àlex Santos, es presenta el dimarts 15 d'abril, a 2/4 de 8 del vespre, a la Llibreria Catalònia de Barcelona.
La presentació de l'acte anirà a càrrec de Pep Riera, director del diari El 9 Esportiu.

Blocs que referencien llibres de Cossetània Edicions

El blog Muntanya.net ha publicat els darrers dies dos articles sobre presentacions de llibres de Cossetània Edicions.
El 8 d'abril l'escrit feia referència a la presentació del llibre Cels de safir, d'Eduard Sallent, a la llibreria Altaïr de Barcelona, el dia 10, i a la llibreria Muntanya de Llibres de Vic, el dia 11. L'autor del bloc recomanava als lectors que no es perdéssin aquestes dues vetllades.
En un article del dia 9 d'abril, titulat "Tarda cultural", l'autor descriu la presentació del llibre Història social de l'excursionisme català. El franquisme, de Francesc Roma i Casanovas, a la Residència d'Investigadors CSIC-Generalitat de Catalunya. L'escrit destaca uns quants conceptes extrets de les explicacions dels ponents i el "nivell notable" d'aquest acte.

Els vídeos dels autors de les Terres de l'Ebre

Reproduïm en aquest post els vídeos dels autors de les Terres de l'Ebre que es van gravar després de la presentació a la premsa de les novetats de Cossetània Edicions d'autors i temàtiques de les Terres de l'Ebre, sobre la qual en van parlar en aquest post. En els vídeos es pot veure a Francesca Aliern, autora de Cor de Llop; Josep Gironès, autor de La cabana; Vicent Pellicer, autor de El massís del Port: el plaer de l'aventura, i reproduïm també el vídeo que es va gravar fa unes setmanes en la presentació que es va fer a Cornudella i que vam reproduir en aquest post del llibre El vertigen del trapezista, de Jesús Maria Tibau.

Llibres de Cossetània d'autors de les Terres de l'Ebre

Jesús Maria Tibau, Francesca Aliern, Josep Gironès i Vicent Pellicer

Un total de set llibres de les Terres de l’Ebre presenta Cossetània Edicions per aquesta diada de Sant Jordi. El divendres dia 11 d’abril, Cossetània realitzà una presentació pels mitjans de comunicació dels llibres editats per l’editorial d’autors o temàtica de les Terres de l’Ebre. La presentació comptà amb la presència dels autors Francesca Aliern (Cor de llop), Jesús Maria Tibau (El vertigen del trapezista), Josep Gironès (La Cabana) i Vicent Pellicer (El massís del Port: el plaer de l’aventura).
Francesca Aliern va explicar que en la seva novel·la, basada en fet reals, ha donat continuïtat a temes socials. “El llibre és una història de lluites socials de principis del segle XX, quan el poder era molt poder i els obrers eren molt obrers”, digué l’autora. La narració de l’obra s’estructura a partir “d’un crim que quedà sense càstig perquè la oligarquia local ho va tapar”. Això permet també a l’autora “parlar de la gent de l’Ebre de l’època, recuperar paraules, explicar les costums…”.
Per la seva part, Jesús Maria Tibau va comentar que El vertigen del trapezista, “és un recull de contes molt breus ambientats al Priorat, a Tortosa i altres llocs inconcrets.” Els contes, segons l’autor, “tracten de persones anònimes, de perdedors, que viuen en conflicte, amb la seva vida penjant d’un fil, com un trapezista. Són contes entretinguts, en els quals hi ha tendresa i que busquen també un punt de sorpresa.”
Josep Gironès va afirmar que “La cabana és una novel·la històrica en què l’argument principal són els Fets de la Fatarella”. L’autor va dir que amb aquesta novel·la vol retre un homenatge “als trenta-dos pagesos assassinats a mans dels anarquistas l’any 1937, en uns fets sobre els quals cap institució s’hi ha pronunciat mai”. La novel·la també permet a l’autor “tractar sobre la forma de vida i la parla de la Fatarella, amb la qual cosa intentem d’aquesta manera que no es perdi”.
Finalment, Vicent Pellicer va indicar que en el seu llibre El massís del Port: el plaer de l’aventura ha descrit “itineraris per fer pel Port fungint dels GRs, PRs o camins més coneguts amb la voluntat de descobrir aquells tresors més desconeguts del massís. Això ha provocat que molts itineraris transcorrin camp a través.” I afegí que “els meus itineraris són l’excusa per descubrir allò que ens trobem al llarg del recorregut i per tant en el llibre hi aboco pinzellades de gastronomia, de tradicions, de cultural popular, etc.”
Més informació a:
Teveon
El Punt

Eduard Sallent: "he anat a buscar la part humana de l'Himalaia"

La presentació del llibre Cels de safir. Les ascensions catalanes més emblemàtiques als 14 vuitmils (Cossetània Edicions), d'Eduard Sallent, que es va portar a terme el dia 10 d'abril a la llibreria Altaïr de e Barcelona, va reunir un grup important d'himalaistes catalans que protagonitzen el llibre. D'aquesta forma, Ester Sabadell, Jordi Corominas, Eloi Callado, Josep Noguera, Òscar Cadiach, Eduard Sánchez, Lluís Ràfols, Jordi Canyameres, Carles Vallès i Jordi Pons van estar presents a la presentació i van poder explicar la seva experiència en la confecció del llibre que recull les expedicions més emblemàtiques realitzades per alpinistes catalans als 14 cims de més de vuitmils metres del món.
El director de la col·lecció Annapurna, de Cosssetània Edicions, Enric Faura va explicar que Eduard Sallent ha sabut "posar-se dins de cada expedició per explicar les vivències de les persones que les van protagonitzar". Faura va assenyalar l'especial sensibilitat de l'autor per acostar-se a les experiències dels alpinistes.
Per la seva part, l'autor Eduard Sallent va indicar que ha intentat defugir de tecnicismes amb l'objectiu "d'apropar-me a la pell de cadascun dels autors, d'intentar escriure el pensament de cadascú." Sallent va afegir que totes les expedició tenen en comú que són grans expedicions i va assegurar que "he anat a buscar la part humana de l'Himalaia."
Més informacio a:
Osona.com

El 9 Nou

"La cabana", una novel·la basada en els Fets de la Fatarella

El llibre La cabana (Cossetània Edicions), de Josep Gironès, es presentarà dissabte 12 d'abril, a les 6 de la tarda, a la Sala d'Actes de l'Ajuntament d'Ascó.

La celebració s’inclou en la presentació dels llibres que corresponen als Premis “Vila d’Ascó” 2007, que també van guardonar Inventari d’afectes perduts, de Sara Bailac Ardanuy, i El segrest de l’Stvetlana i Nanako, d’Aina Pubill Ambrós.

Resum:
Els Fets de la Fatarella, esdevinguts a finals de gener de 1937, constituïren un dels episodis més punyents de la guerra civil, quan les milícies anarquistes entraren en aquest poble i causaren trenta-dos morts entre la pagesia local. A partir d’aquells dies tràgics, moltes altres persones quedaren marcades per a tota la vida i, més de setanta anys després, el record dels Fets encara és ben viu entre els fatarellencs. La cabana és, doncs, una novel·la històrica que s’endinsa, a través de les vicissituds d’una família pagesa, en els diversos punts de partida —alguns ben allunyats en el temps— que desembocaren en una dramàtica concatenació d’esdeveniments que portà unes persones a la mort.

Josep Gironès:
Josep Gironès va nàixer a la Fatarella (la Terra Alta) el 14 d’abril de 1954. Des de l’any 1982, és funcionari de la Diputació de Tarragona. En els àmbits de la literatura i l’assaig, ha publicat diversos llibres. L’any 1996 va editar el primer: Fets, anècdotes i contalles de la Fatarella, Vila-seca… De viu en viu, El Clavell 1988. Paratges d’encís i gent de bona mena, Columna Tresmall, 1999. L’art de la pedra en sec a les comarques de Tarragona i L’arquitectura àuria dels templers (Terra Alta i Ribera d’Ebre), Diputació de Tarragona, 1999 i 2005 respectivament. La cuina més senzilla d’una dona del terròs, Cossetània Edicions, 2005. Via Verda de la Terra Alta i Via Verda del Baix Ebre (antiga Val de Zafán), Editorial Escua, 2006. Té diverses obres premiades: “El ruc”, concurs de Narrativa Curta de Constantí del 2004; “Ella”, Premi Tinet de relats curts dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2005, publicat per Cossetània Edicions. Planys de figuera blanca, guanyador del Premi Rovira i Virgili de memòries, biografies i autobiografies dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2005. Col·labora en premsa nacional i comarcal.

"Cels de safir" descriu les ascensions d'alpinistes catalans a les muntanyes més altes del món

El llibre Cels de safir. Les ascensions catalanes més emblemàtiques als 14 vuitmils (Cossetània Edicions), d'Eduard Sallent, es presentarà dijous 10 d'abril a la llibreria Altaïr de Barcelona.
La taula rodona de presentació comptarà amb la intervenció dels alpinistes Ester Sabadell, Jordi Corominas, Eloi Callado, Josep Noguera, Òscar Cadiach, Lluís Ràfols, Jordi Canyameres, Nil Bohigas i Carles Vallès.

El llibre també es presentarà divendres 11 d'abril a 2/4 de 9 del vespre a la llibreria Muntanya de Llibres de Vic.

En aquest cas, la presentació anirà a càrrec de Xevi Cortacans, responsable de la llibreria Muntanya de Llibres.

Resum:
«Tothom sap l’alt nivell de què sempre ha gaudit l’alpinisme català. No solament pel seu llarg nombre d’ascensions i primeres, sinó també pel seu alt grau de compromís, dificultat o envergadura en què s’han dut a terme. […] L’Edu ha tingut una bona idea. Ha escollit, entre moltes, catorze grans aventures de l’himalaisme català. Catorze històries amb un sentiment comú: la passió per la muntanya, que va més enllà del merament esportiu. Alguns són relats dramàtics d’ascensions quasi impossibles. Altres, boniques històries d’amistat i convivència. Sempre però, viscudes amb la humilitat i respecte de qui descobreix quelcom meravellós.» Del pròleg de Jordi Canyameres (alpinista i fotògraf)

Eduard Sallent:
Eduard Sallent va néixer a Hostalets de Balenyà el 1971. Iniciat a la muntanya pel seu pare, amb setze anys descobreix l’escalada, l’alpinisme i l’esquí de muntanya. El Figaró, Montserrat, el Pedraforca, el Montsec, els Pirineus; Alps, Andes… La seva passió el porta a descobrir tots aquests indrets (i d’altres) fins que el Nanga Parbat li dóna la benvinguda a les grans muntanyes de l’Himàlaia. A partir d’aquell fet s’inicia en la literatura i com a autoteràpia apareix Mentre hi hagi llum (Desnivel, 2002). Dos anys més tard, publica Per ser tan blanca (Desnivel, 2004). També col·labora en el llibre Exploraciones españolas de hoy (Sociedad Geográfica Española / Desnivel, 2003) amb un relat sobre l’expedició catalana a l’Everest el 1985. Finalment, publica un conte dins de La viuda del Eiger (Desnivel, 2007). També ha col·laborat a la revista Vèrtex, durant l’any 2006, en la columna d’opinió “Colla de fanàtics”. Actualment, viu a Sant Miquel de Balenyà amb la seva dona i les seves dues filles. I continua escalant muntanyes…