"Cuida-les Chomolugma és un llibre molt humà, natural i planer"

La Biblioteca Maria Barbal de Tremp va acollir el divendres dia 28 de novembre la presentació del llibre Cuida-les Chomolugma, obra de Sílvia Ferrandis, que ha estat editat per Cossetània Edicions. La presentació va anar a càrrec d'Enric Faura, director de la col·lecció Annapurna de l'editorial.

Faura va indicar que "és un llibre sobre l'Everest, que parla d'aquesta muntanya, però és diferent dels altres pel to que l'autora utilitza i pel seu estil. L'enfocament que en fa és molt humà, natural i planer." Afegí també que aquest "és un llibre de muntanya obert a tothom. Es dirigeix a molts lectors que no necessàriament han de ser gent de muntanya; dóna una visió de la muntanya molt personal." Finalment, digué que l'autora explica "el que l'ha portat a fer muntanya i també la cara fosca de l'Everest."

Per la seva part, l'autora va recordar l'expedició a l'Everest com una experiència molt dura i molt diferent de l'anterior expedició que van realitzar al Sishapagma. Ferrandis assegurà que "vam viure l'expedició amb molt de patiment."

El programa La Malla entrevista a Daniel Closa, autor del llibre "100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt"

El programa La Malla de Canal Blau TV, entrevistà Daniel Closa, autor del llibre 100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt, dimarts 18 de novembre. Closa parla d'allò que el va portar a publicar una obra sobre qüestions que es resisteixen a ser descobertes pels científics.

Entrevista del programa La Malla a Daniel Closa (a partir del minut 8).

Eva Baltasar guanya el Comas Maduell de poesia amb «Atàviques feres»

Eva Baltasar, que recentment ha publicat el poemari Laia, mereixedor del Premi Miquel de Palol 2008, també va ser proclamada ahir guanyadora del 19è Premi de Poesia Comas i Maduell, en la seva sisena convocatòria dins els Ciutat de Tarragona, dotat amb 3.000 euros i que publica l'editorial Cossetània. Aquesta escriptora, que té trenta anys i és de Vilafranca del Penedès, va presentar a la convocatòria el recull Atàviques feres, que, en expressió d'ella mateixa, «es traca d'un llibre reflexiu i festiu al mateix temps i que aprofundeix en el pensament filosòfic sobre la vida com allò que pot ser creat i experimentat a través del cos i del llenguatge. En aquest recorregut, la poeta reivindica el pensament de figures filosòfiques com ara Simone Weil i Hannah Arendt, i les combina amb la imatge arquetípica recuperada de la dona salvatge, la dona llop, que comprèn tot un llinatge històric de dones que entenen la vida com allò que ha de ser viscut apassionadament i amb la ferma voluntat de comprendre». La lectura del veredicte es va fer pública, ahir al vespre, a l'espai La Vaqueria, en el marc de la performance poètica Pagant Sampere canta, que va ser un viatge per l'obra del poeta Màrius Sampere.

Notícia al diari El Punt de Tarragona, sobre el Premi Comas i Maduell de poesia.

Un sagaç cronista de l'experiència de l'exili

Artur Bladé forma part del grup d'intel·lectuals catalans que van haver d'exiliar-se a Llatinoamèrica després de la Guerra Civil espanyola. Fill de les terres de l'Ebre, intensament arrelat al seu poble i sagaç cronista de l'experiència de l'exili, Bladé és un valuosíssim cronista de la seva època, amb una àmplia obra formada per una trentena de llibres.
Una breu fuga a Montpeller (1939-1940) i un llarg exili a Mèxic (1942-1961) fan de l'obra memorialística de caire autobiogràfica la part, segurament, més significativa i important de tota la producció de Bladé, amb títols com L'exiliada o De l'exili a Mèxic. Tot i això, és en les biografies de diversos intel·lectuals catalans de l'època, com Francesc Pujols per ell mateix o El meu Rovira i Virgili, d'una banda, i en els textos en què escriu sobre el seu poble, la gent de l'Ebre en general, on llegim el Bladé més literari, elegíac i poètic de vegades, però rigorós i tenaç amb l'ús del llenguatge: Benissanet. Els treballs i els dies d'un poble de l'Ebre català, Gent de la Ribera d'Ebre. Artesans, pagesos, rondaires... o Crònica del país natal. Al seu retorn definitiu a Catalunya, el 1961, Bladé reprèn el seu compromís polític i intel·lectual. Al final de la seva vida, a Tarragona, escriu diversos volums de dietaris. La seva obra, esparsa fins ara, gairebé desapareguda del mercat editorial, ha estat recuperada recentment per l'editorial Cossetània, que la publica completa.

Article al web de la llibreria La Central sobre Artur Baldé i Desumvila.

"Cister. Monestirs reials a la Catalunya Nova" dóna mostra de l'entorn cistercenc de la Conca de Barberà, l'Alt Camp i l'Urgell

El llibre Cister. Monestirs reials a la Catalunya Nova, es presentarà divendres 28 de novembre, a les 5 de la tarda, a la Sala dels Cubs del Monestir de Santa Maria de Poblet.

L'obra es basa en l'exposició itinerant "Cister. Monestirs reials a la Catalunya Nova."

“No hi ha cap mena de dubte que els qui van organitzar l’anomenada Ruta del Cister, amb el desig de vincular unes terres que tenen un denominador comú en les tres grans abadies cistercenques de la Catalunya Nova, no podien preveure la gran embranzida cultural, social i econòmica i, no cal dir-ho, també espiritual que el projecte ha tingut. Les abadies conegudes, si més no almenys les de Poblet i Santes Creus, tenien ja d’antic un atractiu que les feia objecte d’interès per part d’un gran nombre d’excursionistes. Ara la cosa ha anat molt més lluny i la visita als monestirs cistercencs, que ja tenen per si mateixos prou atractiu per organitzar un viatge, s’ha vist ampliada i en certa manera complementada amb el coneixement d’una gran part del territori català inclòs en les comarques de la Conca de Barberà, l’Alt Camp i l’Urgell, amb tot el que representa el fet de trobar-se pobles bonics i paisatges encisadors, una gastronomia admirable i uns atractius culturals que fins ara passaven gairebé desapercebuts a un gran nombre de visitants. Conèixer millor el país és també un motiu per estimar-lo i sentir-se legítimament cofois de tot allò que al llarg dels segles els homes i dones de casa nostra han anat construint i conservant.”
Del pròleg del Pare Jesús M. Oliver

Autors

Jesús M. Oliver, Valentí Gual Vilà, Gener Gonzalvo Bou, Josep Prats Tarsà, Josep Baluja Barreiro, Antoni Carreras Casanovas, Josep M. Sans i Travé, Joan Duch Mas i Josep M. Rovira i Valls; amb fotografies de Josep Borrell Garciapons.

Divendres 28 de novembre es presenta "Cuida-les, Chomolungma", a Tremp, i "Heydrich i les agents del saló Kitty", a La Fatarella

El llibre Cuida-les, Chomolungma. Catalanes al sostre del món, de Sílvia Ferrandis, es presenta divendres 28 de novembre, a les 8 del vespre, a la Biblioteca Pública Maria Barbal, de Tremp.
La presentació anirà a càrrec d’Enric Faura, director de la Col·lecció Annapurna de Cossetània Edicions.

Heydrich i les agents del saló Kitty, de Miquel Esteve, també es presentarà divendres 28 de novembre, a 2/4 de 9 del vespre, al Centre de Lectura de La Fatarella.
La presentació del llibre anirà a càrrec de Josep Moragrega, president del Centre d’Esudis de la Ribera d’Ebre.

L'escriptor de la Ràpita Ramon Vernet s'enduu el 12è Premi Tinet amb l'obra 'Atracament'

Ramon Vernet, guanyador del 12è Premi Tinet

El jove escriptor de Sant Carles de la Ràpita Ramon Vernet s'ha endut el 12è Premi de narrativa curta per Internet Tinet amb l'obra 'Atracament'. Vernet, de 24 anys, és en l'actualitat professor de català al Consorci per a la Normalització Lingüística de Cerdanyola del Vallès, és llicenciat en Filologia Catalana a la Universitat Rovira i Virgili, i actualment cursa la llicenciatura de Filologia Anglesa a la Universitat de Barcelona.
El premi Tinet està dotat en 1.000 euros i la publicació de l'obra, juntament amb els deu últims finalistes, a càrrec de Cossetània Edicions. Enguany s'havien presentat 195 narracions curtes més, a aquest premi.

Notícia i fotografia al diari Avui sobre el 12è Premi de narrativa curta per Internet Tinet.

Més informació:
Tinet

Jaume Sarramona: "Habitualment, quan sentim un diàleg entre professionals de l’educació, el que sentim són parers en una mateixa direcció"

Presentació del llibre Qui té raó? Al Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats de Catalunya

El llibre Qui té raó? El permanent debat dialèctic en l’educació, de Jaume Sarramona, es va presentar el dimarts 25 de novembre al Col·legi Oficial de Doctors I Llicenciats de Catalunya.
La roda de premsa-presentació va comptar amb la presència d’Enric Roca, coordinador general de la iniciativa edu21, impulsada pel Centre d’Estudis Jordi Pujol.

L’autor, Jaume Sarramona, va parlar d’allò que el va portar a escriure el llibre:

"Vaig començar a escriure aquest llibre coincidint amb una d’aquestes ofertes tan temptadores que fa l’Administració de prejubilar-se o semijubilar-se."

"Recordo un debat en què professors amb visions confrontades ens discutíem, i jo vaig proposar de fer-ne un llibre, en què es recollissin els parers pretesament antagònics. Però no em van acceptar la idea, i em van quedar ganes de fer-lo jo mateix, intentant recollir tots els parers en boca de dos suposats interlocutors."

"Habitualment, quan sentim un diàleg entre professionals de l’educació, el que sentim és parers en una mateixa direcció. És més difícil de veure’ls confrontats. O sents unes opinions, o ens sents unes altres."

"M’ho he passat molt bé escrivint aquest llibre, i voldria que vosaltres també en gaudíssiu llegint-lo."

El Matí de Tarragona Ràdio parla sobre la trajectòria de Cossetània Edicions

Yolanda Garcia entrevistà a Jordi Ferré, gerent de Cossetània Edicions, al programa El matí de Tarragona Ràdio, dilluns 24 de novembre.
Durant l’entrevista vàren repassar la trajectòria de Cossetània, centrant-se en dues de les col·leccions més antigues de la editorial, i que s'han convertit en una referència en la seva matèria: El Cullerot, de llibres de cuina, que ha publicat el número 50; i Azimut, de guies d'itineraris, que ja ha superat els 100 números. Durant el programa també es van anomenar alguns dels autors que més obres han publicat a Cossetània, els noms dels quals són ben coneguts, com Eliana Thibaut, Jaume Fàbrega, o Josep Insa.

La passió per la muntanya des de 14 punts de vista diferents al llibre ‘Cels de safir’

L’escriptor i escalador dels Hostalets de Balenyà Eduard Sallent va presentar aquesta setmana a la llibreria l’Odissea el seu tercer llibre Cels de safir (Cossetània Edicions), una obra que recull catorze testimonis de muntanyencs que expliquen la seva experiència davant d’un ‘vuitmil’ de l’Himàlaia. El Broad Peak, el Cho Oyu, el Nanga Parbat, l’Anapurna i el mític Everest, entre d’altres queden més a la vora gràcies a les històries que Sallent ha teixit. Experiències i sentiments a 8.000 metres d’alçada.
El radiofonista Pep Vergés va ser l’encarregat de presentar el llibre. Ell, gairebé sense saber-ho va haver de presentar el llibre a instàncies del seu amic Lluís Ràfols, que un dia el va convèncer fàcilment i se’l va endur a l’Himàlaia. Ràfols és, precisament, protagonista d’una de les catorze històries que recull Cels de safir. L’autor el va visitar a casa seva per escoltar-li explicar la seva experiència al Broad Peak, l’any 1992, tota una aventura.
Vergés va anunciar que aquest no és un llibre de muntanya, sinó una obra interessant en la qual “s’expliquen històries de sentiments”. El presentador va destacar que “no cal fer muntanya per poder seguir fàcilment el llibre perquè pot enganxar qualsevol”.
L’escalador penedesenc Lluís Ràfols, amic de l’autor, va subratllar igualment la importància dels sentiments en aquesta obra, que ha sabut captar a la perfecció “els lligams d’amistat que s’estableixen a la muntanya”.
Eduard Sallent va explicar que el llibre va néixer de les converses amb catorze muntanyencs, “converses amb gent diferent, catorze caràcters i catorze visions diferents de la vida”.
L’autor va voler destacar que es va centrar en les ascensions més emblemàtiques, ni les més difícils i ni les més extraordinàries perquè també ha volgut copsar “la part més humana i el valor de l’amistat a la muntanya”.
Sallent també va subratllar els lligams que ha establert amb els entrevistats i es va mostrar encantat de poder haver “furgat una mica en la vida dels alpinistes” alguns dels quals admirava ja de petit.
A banda de Ràfols al Broad Peak, també s’hi fa referència al Cho Oyu i l’Everest d’Òscar Cadiach, el K-2 de Jordi Corominas; l’Anapurna, de Nil Bohigas, i el Nanga Parbat, d’Ester Sabadell, entre d’altres.

Article de Cristina París al setmanari El 3 de vuit sobre el llibre Cels de safir, d'Eduard Sallent.

Un barceloní guanya el premi La Carrova d'Amposta

L'obra titulada Sweet nothing, de Llàtzer Garcia Alonso, de Barcelona, ha estat la guanyadora del premi de teatre La Carrova, que convoca l'Institut d'Estudis del Montsià i l'Ajuntament d'Amposta. Garcia Alonso ha escrit i representat diverses obres de teatre, entre les quals es troben els títols Au revoir, Lumière i Després. El premi està dotat amb 1.200 euros. L'acte de lliurament de guardons tindrà lloc el dia 6 de desembre, moment en el qual també es presentarà l'edició de l'obra guanyadora de l'any passat, publicada per Cossetània Edicions. Es tracta de Requiescat in bello, de Josep Maria Diéguez.

Notícia publicada al diari El Punt, sobre el premi de teatre La Carrova.

"Qui té raó" vol posar a prova els propis criteris respecte als fets educatius

El llibre Qui té raó?, de Jaume Sarramona, es presenta dimarts 25 de novembre, a les 7 de la tarda, al Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats de Catalunya.

La roda de premsa-presentació anirà a càrrec de l’autor, Jaume Sarramona, i d’Enric Roca, coordinador general de la iniciativa edu21, impulsada pel Centre d’Estudis Jordi Pujol.

Aquesta obra està estructurada en forma de diàleg entre dos suposats professionals de l’educació, els quals encarnen dues posicions que, en cadascun dels temes tractats, es podrien considerar antagòniques. No és una tradició arrelada entre nosaltres els debats públics entre els qui no pensen igual, de manera que, sense escoltar els arguments aliens tothom es creu en possessió de la veritat absoluta. La realitat, però, és que si la veritat existeix està molt repartida. Afegim que aquests diàlegs se situen en un marc de plena democràcia social, on les idees són defensables sempre que no vulnerin els drets bàsics de la persona.
Els temes tractats són sens dubte objecte de preocupació cabdal en aquests temps històrics i en el nostre context immediat. Per això, l’autor desitja que les pàgines següents siguin un ajut per posar a prova els propis criteris respecte a la complexitat dels fets educatius, i ajudin a comprendre millor els posicionaments dels qui pensen diferent d’un mateix.

Jaume Sarramona
Actualment és catedràtic emèrit de Pedagogia a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha estat president del Consell Escolar de Catalunya, president del Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu de Catalunya. També ha estat col·laborador en diversos mitjans de comunicació. Com autor o coautor ha publicat més de vuitanta llibres i prop de dos-cents articles tècnics.

Margaritza Aritzeta: "A 'Vilaniu' hi ha un univers que s'allarga a altres novel·les d'Oller"

La sala d'actes de l'Institut d'Estudis Vallencs va acollir el diumenge dia 23 de novembre la presentació de l'edició de Cossetània Edicions de la novel·la Vilaniu, de Narcís Oller, obra inclosa en la Biblioteca Narcís Oller de l'editorial. La presentació va anar a càrrec de l'escriptora i prologuista del llibre Margarida Aritzeta.

El president de la Societat Narcís Oller, Magí Sunyer, va indicar que "un dels objectius de la Societat és que s'editin totes les obres d'Oller ja que si bé n'hi ha algunes que estan a l'abast dels lectors, n'hi ha d'altres que costen de trobar".

Margarida Aritzeta va comentar que "aquest és un dia històric per Valls, ja que si bé la reconciliació entre Oller i la ciutat fa temps que es va produir, ara l'edició de Vilaniu per una editorial de Valls es un gest de reconciliació definitiva amb l'escriptor. Afegí també que a "Vilaniu hi ha un univers que s'allarga a altres novel·les d'Oller. Darrera l'obra hi ha una aventura de transformació social i econòmica." Aritzeta va dir que la nova edició de l'obra convida a fer "una nova lectura de Vilaniu més particular i especialitzada."

Per la seva part, Roman Galimany va indicar que "el Vilaniu que va descriure Oller té moltes connotacions amb el Valls actual."

Més informació:
El Punt

Toni Real: "'100 anys d'esquí a Catalunya' és un llibre ple de passions"

El llibre 100 anys d'esquí a Catalunya. Passions de neu, de Toni Real, que Cossetània Edicions ha coeditat amb TV3 es va presentar el divendres dia 21 de novembre al Centre Excursionista de Catalunya, en el marc de la inauguració del Centenari de l'Esquí a

Catalunya.

L'autor del llibre, el periodista i director del programa de TVE Temps de Neu, Toni Real va explicar que aquest "no és un llibre d'història sinó d'històries, d'a

nècdotes, de les passions que van tenir fa cent anys les primeres persones que van esquiar en aquest país."

En el llibre, Real explica que "els primers esquiadors catalans van ser autodidactes. Ningú els ho va ensenyar. Un podeu imaginar doncs com van ser les primeres jornades d'esquí, plenes de caigudes i de decepcions."

Segons l'autor, "el llibre està dividit en tres parts: primer parlem de la prehistòria, on expliquem que l'esquí va ser el primer mitjà de transport de l'home, hi ha després una part central, que és la més important de totes, que és la dedicada a l'e

squí a Catalunya, i una darrera part dedicada al futur."

El llibre conté moltes fotografies de gran bellesa procedent en la major part de l'Arxiu del Centre Excursionista de Catalunya. A més a més les persones

que adquireixin l'obra obtindran un val que els permetrà obtenir 15 forfets de regal per les estacions d'esquí catalanes.

Més informació a:

www.malaltsdeneu.cat

3cat24.cat
Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya

El llibre "100 anys d’esquí a Catalunya", del periodista Toni Real, es presenta al Centre Excursionista de Catalunya

El llibre editat per Televisió de Catalunya i Cossetània Edicions 100 anys d’esquí a Catalunya, Passions de Neu, de Toni Real, periodista de TV3 i director del programa ‘Temps de neu”, es presentarà el divendres 21 de novembre a les 12:00 hores a la Sala d’Actes del Centre Excursionista de Catalunya.

L’acte s’inclou en la Inauguració del Centenari de l’Esquí a Catalunya, que commemoren la Federació Catalana d’Esports d’Hivern (FCEH) i el Centre Excursionista de Catalunya (CEC). Durant la celebració també es lliurarà el Guardó Honorífic del Centenari a Joan Antoni Samaranch, ex president del Comité Olímpic Internacional (COI), per la seva dedicació en relació als esports de neu.

Després de l’acte es podrà visitar l’Exposició Fotogràfica del Centenari a la sala d’exposicions del Centre Excursionista.

Els primers esquiadors catalans van ser autodidactes. Van aprendre a base de patacades i sense que ningú els ensenyés. Cronistes de l’època asseguren que el primer dia d’esquí als Rasos de Peguera va ser una jornada plena de caigudes i decepcions. Cent anys després, l’esport blanc s’han convertit en un dels principals motors econòmics de les comarques dels Pirineus. Desembre del 1908: un reduït grup de la burgesia barcelonina, socis del CEC, comencen a esquiar amb més pena que glòria. A poc a poc aniran superant tots els entrebancs propis de l’època i de la inexperiència; de seguida arribaran les primeres competicions a Ribes, les anades col·lectives a la Molina, l’obertura del xalet-refugi i el primer teleesquí de Font Canaleta. L’ensenyament als aranesos, la construcció del cremallera de Núria, les primeres escoles, la Guerra Civil espanyola, els primers campions, la nevada del 1962 a Barcelona, els olímpics catalans, els primers surfistes de neu…

Antoni Real:
El primer impacte infantil que recorda Antoni Real (Barcelona el 1959) el va viure amb només tres anys: passejar per la Rambla sota la intensa nevada del 1962. Als 17 anys comença a fer els seus primers passos com a periodista del diari Dicen.. . i a a apassionar-se per l’esquí que practicava des de molt jove. Llicenciat en Ciencies de la Informació per la Universitat Autònoma de Bellaterra, va ser fundador del diari Sport i posteriorment va treballar a les redaccions d’ El Noticiero Universal i Catalunya Ràdio, com a guionista d’A Punt de Neu, un dels primers espais radiofònics on només es parlava d’esquí. L’any 1985 va començar a treballar a TV3 i des de llavors dirigeix i presenta Temps de Neu, un dels programes més antics de Televisió de Catalunya. Des de l’any 1991 fins al 1998 va escriure i publicar vuit edicions de Slalom, la guia internacional d’estacions d’esquí. Trenta anys de periodisme especialitzat li han permès donar a conèixer les diferents cultures de neu de tot el món i informar de les últimes set edicions dels Jocs Olímpics d’Hivern. Des de l’any 2002 també presenta i dirigeix el programa Temps d’Aventura, la versió estiuenca del Temps de Neu; i el 2003 va ser nomenat director del portal d’esports de TV3 i Catalunya Ràdio. Alguns dels seus treballs han estat guardonats amb diferents premis nacionals, estatals i internacionals.

"100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt" acosta les tasques d'investigació que realitzen els científics en l'actualitat

Joan Recasens i Daniel Closa durant la presentació del llibre

Daniel Closa i Autet –doctor en biologia i investigador del CSIC– va venir a presentar ahir al vespre el seu llibre 100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt, la presentació es va fer al Centre Cultural i va anar a càrrec de Joan Recasens –regidor de Cultura–. El llibre recull un centenar de les qüestions amb què la ciència s'enfronta actualment, i defensa que més fascinants que les respostes que ja coneixem són les preguntes que tenim plantejades.

Entre els 100 enigmes dels que es parla al llibre, Daniel Closa va explicar, en declaracions a Revista Cambrils Diari Digital, que es pot trobar "des de l'origen de l'univers, totes les malalties que encara no tenen cura, com ha anat exactament l'evolució, coses sobre geologia, astronomia o matemàtiques, tot el que està fent la ciència, si ho investiguem és perquè no se sap, per tant, qualsevol activitat que estigui fent un científic és un enigma que pot estar en el llibre".

Tots els enigmes que apareixen en el llibre s'estan investigant actualment, i d'alguns d'ells ja es sap alguna cosa però "encara queda molt per aclarir" tal i com va comentar Closa. Pel que fa a aquest "encara" que apareix en el títol del llibre entre parèntesis, l'autor va explicar que el que s'espera és resoldre aquests enigmes però "ja veurem si al final s'aconsegueix o no, espero que la majoria si, però mentre ho intentem anem descobrint coses, normalment quasi tots els descobriments són de rebot".

La intenció de l'autor en escriure el llibre va ser, tal i com va comentar ell mateix, explicar que la ciència és divertida i interessant i que "va bé saber què és el que estan fent els científics, que a vegades o es diuen bestieses de la ciència o es creen expectatives que no són realistes".

La presentació de 100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt es troba dintre dels actes de la Setmana de la Ciència de Cambrils que finalitzaran demà amb un cine fòrum on es projectarà el documental The 11th hour.

Article i fotografia d'Anna Fargas a Revista Cambrils sobre la presentació del llibre 100 enigmes que la ciència encara no ha resolt, de Daniel Closa.

"L'Espluga de Francolí en els setmanaris de Montblanc (1903-1923)" descobreix els ideals de persones que escrivien als periòdics de l'època

El llibre L'Espluga de Francolí en els setmanaris de Montblanc (1903-1923) es presentarà dimarts 22 de novembre, les 7 de la tarda, a l’Auditori Carulla Font del Casal de l’Espluga.

La presentació anirà a càrrec de M. Dolors Civit Cañellas, Josep M. Porta Balanyà, Antoni Gavaldà, prologuista del llibre; i Josep Maria Vallès, l’autor.

Aquest és el resultat de la transcripció de les cròniques espluguines publicades, entre el 1903 i el 1923, en els diferents setmanaris de Montblanc.

A partir d’aquest cúmul de notícies, es podrà avançar un pas més per comprendre la història de l’Espluga. S’hi descobreixen els ideals de les persones que escrivien als periòdics i s’hi identifiquen persones que amagaven la seva personalitat amb pseudònim.

La gent de l’Espluga que escrigué a les capçaleres montblanquines que presenta l’autor era gent amb força “lletra”, d’una catalanitat i un republicanisme en alça que els marcà un determinat perfil.

El treball aporta notícies de molts temes de la vila, que permeten reviure les arrels de l’Espluga en els dos decennis analitzats. La recuperació del material escrit i guardat a les hemeroteques que Vallès ha recuperat passa a tenir la categoria de llibre i a ser a l’abast de tothom.

Josep M. Vallès Martí

Nascut a l’Espluga de Francolí el 1945, és afeccionat a la història local. La seva carrera professional s’ha centrat en la gerència empresarial, i el seu oci, en la promoció cultural a la seva vila. Fundà l’Escola de Música del Casal el 1978 i ocupà la presidència del Casal del 1981 al 1985, període durant el qual promogué la reaparició de la revista mensual El Francolí i fou un dels fundadors del premi Bernat Morgades de recerca històrica local. També fou fundador del Centre d’Estudis del Casal de l’Espluga (1983). Ocupà l’alcaldia de l’Espluga en la legislatura 1987-1991, però es veié obligat a dimitir per la polèmica del Pla de Residus. És autor d’un treball monogràfic sobre l’aigua de les Cent Fonts i biògraf de Pere Antoni Torres Jordi, sobre el qual ha publicat articles, ha fet conferències i ha escrit el llibre De l’idealisme a l’oblit. Poesia i teatre de Pere Antoni Torres Jordi. Membre i col·laborador dels centres d’estudis de la Conca de Barberà i de les Garrigues, en les revistes dels quals ha publicat els articles següents: “Josep Mallén i Garzón, un mestre republicà a l’Espluga de Francolí” (Montblanc, 2006) i “El capbreu del Vilosell de 1758” (les Borges Blanques, 2006). Actualment és gerent del Casal de l’Espluga de Francolí.

Narcís Oller renace en Valls

Gemma Casalé, al Diari de Tarragona de dimecres 19 de novembre, ha publicat un article sobre el llibre Vilaniu, de Narcís Oller, que ara ha reeditat Cossetània. Casalé destaca la complexitat de la tasca de recuperació de les obres d’Oller per presentar-les al mecat.

Vilaniu es la obra en la que Narcís Oller retrató la sociedad vallense que él vivió durante el siglo XIX. Una novela polémica en su día y que reflejó las miserias humanas, como la envidia en la sociedad rural. En 1984 apareció en el mercado la última edición de Vilaniu, y en la actualidad encontrar esta obra podría convertirse en una misión imposible. Por ello, la editorial vallense Cossetània ha impulsado este año una compleja tarea: recuperar todas las obras de Oller y presentarlas en el mercado comercial. Se trata de una apuesta “con la que nos sentimos muy implicados. Un proyecto en el que como editorial vallense también estamos obligados. Pero además forma parte de nuestra filosofía de contribución al patrimonio cultural nacional”, explicava Jordi Ferré, periodista y director de Cossetània.

Vilaniu es presentarà el diumenge 23 de novembre, a les 13:00 h, a la sala d’actes de l’IEV.
La presentació, que s’inclou en les Jornades sobre Narcís Oller, anirà a càrrec de l’escriptora Margarida Aritzeta.

"A l'entorn de Carles Cardó" es presenta a l'Auditori (Fundació Joan Maragall)

El llibre A l'entorn de Carles Cardó, de Lluís M. Moncunill, es presentarà dimecres 19 de novembre, a 2/4 de 8 del vespre, a l’Auditori (Fundació Joan Maragall-Carrer València).
La presentació anirà a càrrec d’Albert Manent i Segimon, escriptor reconegut amb el títol de Mestre en Gai Saber.

Dimarts 18 de novembre es presenten els llibres "La revolució cívica", "100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt" i "Justícia, no venjança"

El llibre La revolució cívica, de Domènec Guansé, es presentarà dimarts, 18 de novembre, a 2/4 de 7 del vespre, a la seu de la Fundació Carles Pi i Sunyer, Casa Golferichs, de Barcelona. La presentació, que s’inclou en els actes del congrés “Barcelona, 1938. Capital de tres governs. Política i Cultura”, anirà a càrrec de Maria Campillo i del curador del recull, Francesc Foguet, professors de literatura a la UAB.

Dimarts 18 de novembre també es presenta 100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt, de Daniel Closa, a les 8 del vespre, al Centre Cultural de Cambrils. La presentació anirà a càrrec de Joan Recasens, regidor de cultura de l’Ajuntament de Cambrils.
Justícia, no venjança, de Joan Corbalán, també es presentarà el dimarts, a les 8 del vespre, a l’Illa Llibreria, de Mollet del Vallès. L’acte comptarà amb la presència de l’autor i serà conduït per Pere Fortuny Velázquez, president de l ‘Associació Pro-Memòria als Immolats per a la Llibertat de Catalunya.

Taula rodona “La gastronomia catalana en els llibres”, en motiu del número 50 de la col·lecció El Cullerot

Taula rodona amb Pere Tapias, l’Àvia Remei, Francesc Murgadas i Pep Nogué. En motiu de la publicació del número 50 de la col·lecció de cuina El Cullerot. El dia 17 de novembre a 2/4 de 8 del vespre a l’FNAC

Cossetània Edicions ha arribat al número 50 de la col·lecció de cuina “El Cullerot” i per commemorar-ho ha organitzat la taula rodona “La gastronomia catalana en els llibres”, que es durà a terme dilluns 17 de novembre a l’FNAC de l’Illa Diagonal.
“El Cullerot”, de Cossetània Edicions, s’ha convertit en la col·lecció de cuina amb més títols del món editorial català. El seu inici data de l’any 1997 amb la publicació del llibre La cuina del calçot, de Joan Jofre i Agustí Garcia. Des de llavors, 12 dels 50 títols publicats han estat reeditats.
Ara, “El Cullerot” arriba al número 50 amb la publicació del llibre Totes les sopes, de Jaume Fàbrega. Entre els autors destacats de la col·lecció, també s’hi pot trobar el nom d’Eliana Thibaut, l’Àvia Remei, Pere Tapias, Francesc Murgades o Pep Nogué, entre altres.
Entre els llibres que han registrat més vendes de la col·lecció destaquen La cuina de l’Àvia Remei, amb 17 edicions i 46.000 exemplars venuts, i Plats i secrets de l’Àvia Remei, amb nou edicions i 31.000 exemplars venuts; tots dos de Remei Ribas. Diversos llibres de la col·lecció han estat guardonats pel Gourmand Cookbook Awards.
S’ha vetllat, també, per la publicació en “El Cullerot” tant d’obres que poden tenir un interès local, a més de culinari, com d’obres d’interès general i, a més a més, s’han recuperat textos antics i emblemàtics de la cuina, com ara La Teca, d’Ignasi Domènech, un clàssic de la cuina catalana.
Cossetània Edicions celebrarà la publicació del número 50 de la col·lecció “El Cullerot” el dilluns 17 de novembre, a 2/4 de 8 del vespre, a l’FNAC l’Illa (Avinguda Diagonal, 549 - Barcelona), on es durà a terme la taula rodona “La gastronomia catalana en els llibres”, en la que intervindran els gastrònoms i autors de Cossetània Remei Ribas, Pere Tapias, Francesc Murgadas i Pep Nogué.

"Rabassa morta" exemplifica l'enfrontament en la societat rural de la segona meitat del segle XIX, de manera tràgica i amb tocs d'humor

El llibre Rabassa morta, d’Anselm Aguadé, es presentarà diumenge 16 de novembre, a les 12 del migdia, a la Sala Gran de la Pinacoteca Mn. Romà Comamala, de Vilabella.

La presentació del llibre anirà a càrrec de Francesc Roig i Queralt, cap de la Inspecció dels Serveis Territorials d’Educació de Tarragona.

A la segona meitat de la dinovena centúria, van començar seriosos conflictes socials entre la pagesia que van culminar quan va aparèixer la fil·loxera. Els rics propietaris consideraven que els contractes de conreu emfitèutics, la rabassa morta, assentats bàsicament en la vida dels ceps, els era perjudicial, i la sotmesa pagesia reivindicava l’alliberació de censos i contractes i poder accedir també ells a una propietat.
Fou una lluita aferrissada entre els grans senyors i els semiesclaus de la terra. Anselm Aguadé, en aquesta novel·la històrica, ens ofereix un exemple d’aquestes lluites en una societat pagesívola enfrontada i irreconciliable. Daniel, un rabassaire atrapat pels costums i lligat a la terra, per aconseguir els seus objectius, no tindrà cap més opció que lluitar contra el seu amo, utilitzant els mateixos mètodes de l’agitació obrera de la revolució industrial. Rabassa morta és una novel·la tràgica, amb tocs d’humor, per on desfila una sèrie de personatges del món rural. La seva lectura àgil i desimbolta fa que el seu interès es mantingui fins al final.

Anselm Aguadé i López

Neix el dia 3 de juny del 1960 a Vilabella, una petita i acollidora població de la comarca de l’Alt Camp. Cursa estudis de batxillerat a l’Institut Narcís Oller de Valls i de Tècnic Especialista Administratiu a l’Escola del Treball de la mateixa localitat. Llicenciat en Història per la Universitat Rovira i Virgili, obté, l’any 2003, la diplomatura en Estudis Avançats en Espiritualitat i Religiositat a l’Antiguitat i a l’Edat Mitjana. Els cursos 2004-05 i 2005-06 va ser nomenat coordinador territorial de Formació Professional a la demarcació de Tarragona. Des del curs 1984-85, és professor de Formació Professional a Torredembarra, primer a l’IES Torredembarra i posteriorment a l’IES Ramon de la Torre, del qual va ser el primer director.

Jordi Aluja: ""Camins del serè", a banda de proposar circuits per indrets bonics, fa un treball de recerca de les històries que s'hi han viscut"

Presentació de Camins del serè a la llibreria La Capona

Camins del serè. 25 circuits a peu pels voltants del Camp de Tarragona, , d'Antoni Cabré i Puig, es va presentar dijous 13 de novembre a la llibreria La Capona, de Tarragona. Aquesta és la setena obra de Cabré dins la col·lecció Azimut. Els seus volums anteriors són: El Montsant, Per les serres del mestral (I i II), Siurana, Excursions escollides des de la Costa Daurada i Excursions escollides pel Prepirineu.

La presentació de dijous va anar a càrrec de Jordi Aluja, antic president del Centre Excursionista de Tarragona, que va parlar de l’atractiu dels itineraris proposats a la guia:

• «Quan, fa quasi deu anys, vam presentar la guia del Montsant, del mateix Antoni Cabré, vam parlar de la manca de guies de les nostres comarques.»
• «Llegint els itineraris de Camins del serè, se’ns desperta el desig de passar-hi.»
• «El que més cal destacar de l’obra és que, a banda de proposar circuits circulars per indrets bonics, hi ha un treball de recerca de les històries que s’hi han viscut.»
• «L’Antoni recull una doble visió de l’excursionisme: la moderna, de coneixement de la natura, paisatgística, de conservació, d’esforç físic en les excursions…; i la romàntica, amarada de l’esperit de la Renaixença, moment en què l’excursionisme català va fer les seves primeres passes.»

Antoni Cabré va destacar destacar una vessant més literària de la seva obra:

• «Les excursions són per fer a peu, però també és un llibre per tenir a la tauleta de nit i llegir-les.»

100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt

Per què badallem? Com es va originar l'Univers? Hi ha límits en la miniaturització dels components electrònics? Podem predir els terratrèmols?
El passat 28 d'octubre en Dan ens va presentar la seva darrera criatura literària, els 100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt, publicat per Cossetània en la seva nova col·lecció De 100 en 100, articulada al voltant d'aquest número.
En aquest llibre, en Dan ens planteja els enigmes que inicien el post, i 96 més. I dic ens planteja i no ens resol perquè, com molt bé ens indica el títol, totes aquestes preguntes encara no tenen resposta.
Cadascun dels capítols (els primers del quals podeu degustar aquí, cortesia de l'editorial), exposa un dels misteris pels que la ciència encara no té resposta en una pàgina i mitja, en un estil que ens recorda molt el Dan del Centpeus. En ocasions, fins i tot, li reconeixem elements d'algun dels seus posts, com la compració de l'estructura de la Terra amb un préssec, i sovint els acostumats a la seva personalitat virtual hi trobem a faltar poder posar un comentari
A diferència del blog, però, on normalment explica el perquè de les coses, en aquesta ocasió no ho pot fer: el perquè, el desconeixem. Això causa, sobretot en els primers capítols, quan encara no ens hi hem acostumat, una curiosa sensació de coitus interruptus, o millor dit, de capitulus interruptus. I és que, just quan es començar a posar interessant, s'acaba l'explicació!
100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt és doncs un llibre de dubtes, de preguntes, per degustar a poc a poc. I si bé després de cada capítol ens pot quedar el regust amarg de la ignorància, també és el gust il·lusionat del futur que entrelluquem. Perquè és molt el que ja sabem, però encara més el que no sabem, i cada misteri resolt condueix a noves preguntes, nous camins, i un horitzó ple de possibilitats per investigar i aprendre.

Article al blog Bibliosfera sobre el llibre 100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt, de Daniel Closa.

Es presenta "Heydrich i les agents del saló Kitty" a Gandesa

El llibre Heydrich i les agents del saló Kitty es presenta el divendres 14 de novembre, a 2/4 de 9 del vespre, a la Biblioteca Municipal de Gandesa.
La presentació del llibre anirà a càrrec de Francesc Sanahuja, llicenciat en geografia i membre de la Junta Directiva del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre.

"Camins del serè" proposa excursions per les muntanyes que envolten el Camp de Tarragona

El llibre Camins del serè, d’Antoni Cabré i Puig, es presenta el dijous 13 de novembre, a 2/4 de 9 del vespre, a la llibreria La Capona, de Tarragona.

La presentació anirà a càrrec de Jordi Aluja Bargalló, antic president del Centre Excursionista de Tarragona.

El llibre que teniu a les mans us proposa vint-i-cinc itineraris per fer excursions caminant per les muntanyes que envolten el Camp de Tarragona. Unes muntanyes, sovint encinglerades, des d’on arriba el potent vent del serè, aquest vent sec, que ho eixuga tot i que bufa potent, a ràfegues. Hi trobareu algunes caminades per indrets molt concorreguts, però en la majoria de casos podreu descobrir recorreguts insòlits per unes muntanyes que el seu autor coneix pam a pam.

Antoni Cabré i Puig:

Va néixer a Barcelona l’any 1951. S’inicià en el muntanyisme, molt jove, a Collserola, de la mà del seu pare. Al’agrupament escolta a què pertanyia, va aprendre orientació i a trescar per les muntanyes. Als estius, va conèixer el Pirineu, en els seus campaments d’estiu. Va ser soci fundador de la desapareguda AGRUECC, entitat on es van formar prestigiosos muntanyencs. El 1970 ingressà al CEC, on va realitzar activitats com a monitor de muntanya, en el Consell de Jovent. Després, va continuar essent un membre actiu del CEC. L’any 1976 es traslladà a viure a Tarragona. Estima molt la muntanya tarragonina, especialment el Montsant. Col·labora en diferents revistes de muntanya, on té publicats diversos articles. Ha publicat amb Cossetània els llibres: El Montsant (tres edicions), Per les serres del Mestral (en dos volums), Siurana: guia d’excursions, Excursions escollides des de la Costa Daurada i Excursions escollides pel Prepirineu. També ha participat en el llibre col·lectiu La finestra. Ha col·laborat amb especial interès i dedicació a aconseguir que es fessin uns nous bons mapes excursionistes de les muntanyes de Tarragona, útils per a tothom. També va col·laborar amb el traspassat Juan Buyse en el seu llibre Los tresmiles del Pirineo, i amb el francès Miguel Ángel Angulo en el volum VI de la seva obra enciclopèdica Pyrénées.

Carlos Santos: ""La pedra d'Omari" és alguna cosa més que un llibre de viatges"

La sala d'actes de la llibreria Blanquerna de Madrid es va omplir de gom a gom per la presentació del llibre de Marta Viladot La pedra d'Omari. La presentació es va portar a terme el dimarts dia 11 de novembre i va a anar a càrrec del periodista Carlos Santos.

Algunes de les frases que es van dir a la presentació:
Carlos Santos:

“El llibre té un important component d’exotisme”
“Aquest és un llibre d’aventures i de petites aventures”
“És un llibre de màxim interès per les persones que somnien pujar alguna vegada al Kilimanjaro”
“Hi ha minucioses descripcions físiques de la muntanya i també descripcions humanes”
“És alguna cosa més que un llibre de viatges, que un llibre d’aventura. És un llibre que conté claus vitals”.
“És un llibre divertit, d’una amenitat poc comuna en els llibres de viatges. És un viatge a Itaca de butxaca”.

Marta Viladot:

"És un llibre especial perquè té molt de personal”
“Vaig fer un viatge que no sabia molt bé on anava, però va ser un viatge que vaig començar, que durarà tota la vida i que em va permetre descobrir una afició nova”.
“Aquest llibre i el viatge suposa un abans i un després en la meva vida”

Més imatges de la presentació aquí.

Cossetània participà al 28è Saló Muntanya de Vic

Llibres al Saló de la Muntanya de Vic (osona.com)

Cossetània Edicions ha participat en la 28a edició del Saló Muntanya de Vic, que es va celebrar del 7 al 9 de novembre a la capital d'Osona.
Cossetània va compartir estand amb la llibreria Muntanya de Llibres, especialitzada en llibres de muntanya, natura i viatges, i va dur a terme les presentacions de les obres Escalada en roca, de Nando Gel, i Cuida-les, Chomolungma, de Sílvia Ferrandis.

"Història de la Conca de Barberà. Història de l'Art" recopila estudis sobre la producció artística vinculada amb la Conca

El llibre Història de la Conca. Història de l'Art , coordinat per Joan Fuguet i Carme Plaza, es presentarà dimecres 12 de novembre, a 2/4 de 8 del vespre, a l’Ateneu Barcelonès.

La presentació anirà a càrrec de Jordi Pericot i Canaleta, Catedràtic de Semiòtica de la UPF.

Història de la Conca de Barberà. Història de l’Art forma part d’un projecte global que sobre la història de la comarca ha endegat el Consell Comarcal de la Conca de Barberà. Es tracta d’una recopilació sintètica d’estudis sobre la producció artística relacionada amb la Conca, des de l’època medieval fins a l’actualitat, que comprèn tant el patrimoni artístic produït per als pobles de la comarca, com aquell que ha estat executat per artistes conquencs, dins i fora d’ella. Els articles que conté han estat redactats per especialistes universitaris de cada una de les matèries. Són textos científics tractats amb registre didàctic i rigorós, que tant poden ser útils per als estudiosos com per al públic en general interessat en conèixer el patrimoni artístic de la Conca. Una altra finalitat important és oferir als ensenyants de la comarca un material actualitzat, que permeti superar vells tòpics no qüestionats i, a hores d’ara, encara vigents.

Dimarts 11 de novembre es presenta "La pedra d'Omari" a Madrid i "100 propostes per a l'èxit personal" a Cambrils

El llibre La pedra d'Omari, de Marta Viladot, es presentarà dimarts 11 de novembre, a 2/4 de 8 del vespre, al Blanquerna Centre Cultural, de Madrid.
La presentació anirà a càrrec de Carlos Santos, periodista.

100 propostes per a l'èxit personal, de Josep Marc Laporta, també es presentarà dimarts 11 de novembre, a les 8 del vespre, al Centre Cultural de Cambrils.
La presentació anirà a càrrec de Joan Manuel Bailo, escriptor i crític literari.

RAC1 entrevista Daniel Closa, autor de "100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt"

El programa Versió RAC1, de Toni Clapés, el dimecres 5 de novembre va entrevistar Daniel Closa, autor del llibre 100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt.
Durant l'entrevista, que podreu trobar a partir del minut 10, es van repassar alguns dels enigmes que apareixen el llibre i es va aprofunditzar en qüestions científiques que afecten la nostra vida quotidiana. També es va parlar sobre les curiositats del procés d'elaboració de l'obra.

"Escalada en roca" i "Cuida-les, Chomolungma" es presenten al Saló de la Muntanya de Vic

Els llibres Escalada en roca, de Nando Gel, i Cuida-les, Chomolungma, de Sílvia Ferrandis, es presentaran divendres 7 de novembre durant el Saló de la Muntanya de Vic.

- 17:30 Presentació del llibre Escalada en roca.
- 18:00 Presentació del llibre Cuida-les, Chomolungma.

Les presentacions aniran a càrrec de Xevi Cortacans, responsable de la llibreria Muntanya de Llibres.

"Escalada en roca" vol ser una eina útil per a aquells que s'inicien en "l'art d'escalar"

El llibre Escalada en roca. Manual pràctic, de Nando Gel, es presenta dimecres 5 de novembre, a 2/4 de 8 del vespre, a la sala d’actes del Centre Excursionista de Catalunya.

La presentació anirà a càrrec de David Mengual i Padrós, vicepresident del Centre Excursionista de Catalunya.

L’escalada en roca és un esport prou ampli i complex, en el qual és necessari tenir una formació sòlida i progressiva per poder gaudir-ne amb la màxima seguretat. Això porta temps, però durant el procés d’aprenentatge ens adonarem que no solament aprenem una sèrie de tècniques, sinó que, a més, descobrim el millor de nosaltres mateixos. Aquest manual pretén ser una eina útil per a totes aquelles persones que comencen el bonic camí en l’aprenentatge de “l’art d’escalar”. S’hi recullen de manera detallada el material necessari i la seva utilització, les tècniques de progressió i seguretat tant en vies esportives com clàssiques, exercicis pràctics per desenvolupar la gestualització, tècniques d’autorescat, el ràpel, conceptes sobre l’entrenament i com fer una bona planificació per dur a terme la nostra activitat amb garanties d’èxit.

Nando Gel:
Nando Gel va néixer el març del 1969 a Vilassar de Mar. Descobrí l’escalada als 14 anys, i, com tants altres escaladors catalans, s’ha format a Montserrat, el Pedraforca i el Montsec. Ràpidament l’escalada es convertí en la seva gran passió, circumstància que amb el temps l’ha portat a treballar com a guia i professor d’escalada des de l’any 1997, compartint somnis i il·lusions amb els seus alumnes i clients. La seva passió per la docència fa que en els seus cursos els alumnes no descobreixin tan sols l’esport de l’escalada, sinó també com aquest ens pot arribar a potenciar com a persones, amb la qual cosa es converteix en una escola de vida on es rep una educació constant sobre els valors humans, la superació personal i el respecte envers la natura.

"In love with Shakespeare"

Xènia Bussé publicà un article al setmanari El Pati de divendres 31 d'octubre sobre el llibre Shakespeare i la natura, de Rosa Maria Martínez Ascaso. Bussé destaca el valor d'aquesta obra en un moment en què es disposa d'un gran volum d'informació sobre Shakespeare.

Fa unes setmanes va aparèixer un llibre de pes, Shakespeare i la natura, que signa Rosa Maria Martínez Ascaso, una escriptora que és bibliotecària professional -a la Biblioteca de Catalunya i a la biblioteca de l'Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona- i que des de fa anys és vallenca d'adopció.
Ningú que tingui interès per la literatura pot quedar-ne al marge: les paraules, les imatges se suceeixen a la imaginació de qui passa les pàgines, es recorden lectures, estones, èpoques que hem viscut. En els temps que corren, l'univers d'un llibre com aquest és com obrir la finestra, el balcó, de bat a bat. El món, llavors, és tan ample que internet queda estret.

Cossetània publicarà la propera tardor en català el llibre "Colom of Catalonia. Origins of Christopher Columbus revealed"

La tardor del 2009 Cossetània Edicions publicarà el llibre Colom of Catalonia. Origins of Christopher Columbus revealed, editat enguany als EEUU per Demers Books i que està escrit pel professor universitari nordamericà Charles J. Merrill. Aquesta setmana l'editorial ha arribat a un acord amb l'estudiós nordamericà per a la traducció de l'obra. Reproduïm la informació que sobre aquesta qüestió Raül Magí publica avui El Punt i que es pot consultar també en aquest enllaç:

Més debat sobre Cristòfor Colom

Un professor universitari nord-americà publica un llibre en què defensa la tesi de la catalanitat de Colom com la més sòlida de totes les que indaguen en l'origen del descobridor d'Amèrica

Charles J. Merrill, professor de llengua castellana a la Mount St. Mary's University de Maryland (EUA), investigador especialista en Cristòfor Colom, ha fet un pas endavant en el corrent que defensa que el descobridor del Nou Món era català. No hi ha proves noves sobre l'origen del navegant, en un debat que fa anys que dura, però el professor Merrill defensa que la tesi catalana és la més fiable. Ho afirma a Colom of Catalonia. Origins of Christopher Columbus revealed (Demers Books), un llibre presentat fa uns dies a Òmnium Cultural per iniciativa del Centre d'Estudis Colombins. L'obra es traduirà al català i Cossetània la publicarà al setembre del 2009.
Merrill –que ha col·laborat amb el Discovery Channel en un reportatge sobre aquesta qüestió– es basa en dos arguments. El primer és que el cognom real era Colom, que és un mot català que apareix als documents de l'època. Per tant, la forma Colón està castellanitzada i Colombo, italianitzada. El segon és que el navegant s'adreçava als Reis Catòlics com a «mis señores naturales», una fórmula que dóna a entendre que «no eren adoptius perquè Colom havia nascut en el territori d'un d'ells, i sabem que no és castellà perquè un germà de Cristòfor Colom es va naturalitzar castellà», sosté Merrill. A més, els monarques no el denominaven estranger, i el fet de no posar-hi un adjectiu indicaria que pertanyien al mateix regne d'Isabel o bé de Ferran, és a dir, que havia nascut a Catalunya, el País Valencià o les Illes. Hi ha altres factors, apunta Merrill, que tindrien a veure amb la política de l'època, les lluites contra els Trastàmara i la participació de Colom en la guerra civil catalana contra el rei Joan II. Merrill defensa que el rei Ferran d'Aragó coneixia perfectament la procedència i les implicacions de Colom, però tenien un pacte de no insistir en la seva identitat, i el mateix Colom ocultava els seus orígens. «Hi havia el perill que aquesta guerra civil s'agreugés si se sabia», opina el professor nord-americà.
Una altra prova que reforça la catalanitat de Colom és la primera carta que va escriure tornant del Nou Món. En va fer tres versions, i es pensa que una d'elles, per a l'escrivà Lluís Santàngel, estava escrita en català, com consta a la biblioteca que el seu fill Fernando tenia a Sevilla. La carta es va perdre, com molts altres documents vinculats a Colom, però la traducció alemanya, per exemple, afirma que es va traduir del català.
Tot i que no consta que ningú s'adrecés a Colom com «el català», Charles J. Merrill defensa que la tesi que millor se sustenta és aquesta –fins i tot va posar Montserrat a una illa!–. En el llibre repassa la bibliografia existent sobre la teoria catalana, que va engegar als anys vint el peruà Luis Ulloa.

Croat, cors, norueg...
Merrill posa sobre la taula altres teories sobre els orígens del descobridor d'Amèrica. Hi ha tesis en llibres publicats que afirmen que Colom va ser cors, portuguès, gallec, extremeny, castellà, croat i fins i tot noruec. L'autor argumenta els punts febles d'aquestes teories i també els de la més estesa, la que diu que Colom era genovès. Aquesta tesi diu que Colom va arribar a Castella l'any 1485, on hauria prescindit dels seus lligams italians. Merrill apunta que els reis mai s'hi van adreçar com a italià o genovès, tot i que n'hi havia molts en aquella època a Castella i Aragó. No és el mateix personatge que el Cristoforo Colombo nascut a Gènova l'any 1451, perquè l'educació i el nivell social eren diferents. Merrill sosté que l'autèntic Colom era de nissaga noble –l'anomenaven nobilem–, llegia i escrivia en llatí, i no era pas un mercader com assenyala la teoria genovesa.

A la pell, i a l'entorn, de Carles Cardó

Lluís Bonada publicà un article al setmanari El Temps sobre el llibre A l'entorn de Carles Cardó, de Lluís M. Moncunill. Bonada parla del moment històric en què va viure Cardó i d'algunes experiències cabdals que també es tracten en aquesta obra.

Lluís Maria Moncunill Cirac ens posa a la pell de Carles Cardó (Valls, 1884-Barcelona, 1958), és a dir, dins del drama dels capellans catalans que van haver de fer front a la ventallada del 36, de la qual molts no van sortir vius, i després a la vergonya del 39, la de formar part d'una església que beneïa el genocidi cultural contra els països de parla catalana.
Sobre la jerarquia eclesiastica, diu una cosa que era veritat aquell 1944, veritat d'anys i panys, i que torna a ser-ho en aquests inicis del segle XXI. És un consell que dóna al comte de Barcelona: "A Espanya convé fer una política molt cristiana, molt catòlica i molt anticlerical." Li aconsella això després d'haver-li comentat que Déu havia atorgat a l'alta clerecia el do de dirigir bé les consciències i, sota certes condicions, la infal·libilitat, però que, en canvi, en afers polítics semblava com si li hagués donat el do de no encertar mai. Aquell dinar va ser íntim. El contingut de l'important dinar té, però, el risc de mantenir-se íntim, perquè l'editorial que l'ha fet públic és modesta i no té diners per a convocar la premsa cultural a un dinar.