La sala d’actes de la Casa del Llibre, al passeig de Gràcia de Barcelona, dijous al vespre va quedar petita. S’hi presentava el llibre
Bèsties i bestioles, de Celdoni Fonoll, de l’editorial
Cossetània.
No m’és fàcil escriure de Celdoni Fonoll, perquè és un amic a qui estimo des de fa anys. Ens vam conèixer a Elna pels vols dels anys vuitanta –fixa’t, el mateix nom que ha triat el seu nebot Isaac Fonoll per a la seva filla–, en el casament d’un bon amic comú, en Jordi Bilbeny, autor d’alguns dels poemes que després en Celdoni va cantar i recitar. Ens hem anat retrobant en la presentació de cada nou llibre d’ell, en cada nou concert d’ells i en cada nova estrena de teatre de la Lloll.
Damunt la taula del menjador ara mateix tinc el llibre
Bèsties i bestioles, però també hi tinc dos llibres seus –
La poesia a l’escola, de 1987,
10 cançons per Catalunya, del 1988–, i un parell de elepés –
Enllà del temps, de 1989, i
Mercat de Calaf, de 1991–, perquè el Celdoni que la gent darrerament segueix és el que ha escrit poesia sobre ocells, herbes remeieres, bolets i bèsties i bestioles, però la seva trajectòria és llarga, antiga, extensa i de nivell.
Parlaren Pep Olivé, de Cossetània, i el biòleg Albert Ruhí, autor de les característiques biològiques de l’annex del llibre. ‘La natura és cultura’ diu Ruhí, i no s’equivoca. En els versos de
Bèsties i bestioles hi trobem, no gaire amagades, referències polítiques, socials i ideològiques, sempre presents en l’obra de Fonoll (llegiu el poema ‘Mosca d’Espanya’...).
En Celdoni, abans de referir-se pròpiament al llibre, va llegir uns versos de Pere Quart, escrits poc després de l’assassinat del president Companys: ‘La Pàtria, tota gent i cada llar / sols a mitges vivent en l'esclavatge, / rebé en son cor el miserable ultratge / i s'estremí de la muntanya al mar’. Després, afalaga l’editorial Cossetània, una editorial de Valls, independent, de la terra dels calçots i de la gent ferma.
Cada poema és acompanyat per una bella fotografía de Jaume Sañé, i els apunts que hi ha de cada bèstia i bestiola en la cultura popular i la literatura no només són interessants, sinó que són la mostra exacta d’allò de ‘la natura és cultura’. Hi trobem referències a Josep M. de Sagarra, Màrius Torres, Jaume Roig, Salvador Espriu, Joaquim Ruyra, Jacint Verdaguer, Rovira i Virgili, Costa i Llobera, Joan Alcover, Ausiàs Marc, Apel.les Mestres, Prudenci Bertrana, i tants d’altres...
L’epíleg, com gairebé sempre, el posà la Lloll Bertran. Cantà ‘La cosina de la néta de la truita de Schubert. Hi ha millor manera de cloure un acte que aconseguint treure un somriure a la gent que t’escolta?
Com que seria llarg continuar, deixaré en Celdoni rapsoda dels anys vuitanta i noranta per a un altre apunt. Ell s’ho mereix i els qui ho desconeixeu, també.
La seva pàgina web la trobareu
aquí
Entrades
