31/7/08

"1929-2008. Club de Futbol Vimbodí" repassa els moments més destacables de la història del Club i dels seus membres

El llibre 1929-2008 Club de Futbol Vimbodí. Història d'un sentiment, d'Isidre Fabra, es presentarà divendres 1 d'agost, a les 8 del vespre, al Cinema de Vimbodí.
La presentació anirà a càrrec de Lluís Grau Palau, alcalde de Vimbodí i Poblet.

Resum:
Algunes poblacions han creat manifestacions culturals i esportives que han estat l’enveja de propis i estranys. Aquest és el cas de Vimbodí i Poblet, municipi de la Conca de Barberà de poc més de mil habitants. L’equip CF Vimbodí ha tingut moments de glòria, allò que es diu “tocar el cim…” I, a més, hi ha hagut un reguitzell de persones —com llegireu en aquest llibre— que han escrit llurs noms amb “lletres d’or”, i que han sobresortit més enllà de casa nostra. Darrere del club hi ha la gran tasca realitzada per homes, dones, i ara també infants, que han fet que el futbol a Vimbodí esdevingui una referència i que llur passió, ja des d’una junta, ja des d’un equip, hagi deixat una profunda empremta en la nostra història de cada dia, aquella que ens marca el camí cap un Vimbodí cada dia millor.

Isidre Fabra:
Isidre Fabra va néixer a Valls (Alt Camp) l’any 1960. Amb arrels vimbodinenques maternes, es posà per primera vegada la samarreta del CF Vimbodí l’estiu del 1975, en el partit d’homenatge al seu pare, Jordi Fabra, col·laborador, exjugador i exentrenador de l’entitat. Jugà primer amb l’equip juvenil del CF Vimbodí i, després, amb l’amateur entre les temporades 1977-78 i 1981-82. Com a entrenador es féu càrrec de l’equip la temporada 1997-98 i durant mitja lliga la temporada 2006-07, substituint temporalment el seu amic Lluís Farré “Xivit”. Ha publicat dos llibres més: Fem gimnàstica (1984) i La homeopatía en el deporte (2002).

30/7/08

El mariscal Tito al Priorat

Josip Broz, més conegut com a mariscal Tito, en les seves memòries va escriure que durant la Guerra Civil Espanyola no havia sigut combatent, sinó que havia restat a París coordinant l'enviament de voluntaris. No sé sap per quina raó tenia interès a desmentir el que ha acabat esdevenint una llegenda amb molts defensors: Tito va ser a Catalunya i va combatre en primera línia de foc.
Al Priorat hi trobem més d'una persona que corrobora personalment aquesta versió. Fins i tot hi ha qui diu haver dinat amb ell moltes vegades, com Ramon Giné Margalef, del Masroig.
Aquest és un dels fets puntuals que recull el llibre Els brigadistes entre nosaltres (Cossetània Edicions), de la historiadora anglesa Angela Jackson. En el llibre apareix fins i tot una fotografia en què s'indica que un dels brigadistes respon a la identitat del patriarca del comunisme iugoslau.
En qualsevol cas, la historiadora ha sabut treure suc de la memòria oral dels habitants del Priorat, en aquest aspecte i en molts altres, per confegir un llibre que tracta de l'impacte que les tropes d'arreu del món van causar en una comarca eminentment agrària i allunyada de qualsevol flux internacional de persones fins al moment de la Batalla de l'Ebre, de l'inici de la qual ara es commemora el 70è aniversari.
És gairebé una llei històrica que la presència d'un exèrcit -ja sigui aliat o enemic- en un territori poblat genera grans tensions i conflictes amb la població civil. Però aquest llibre ens presenta una de les grans excepcions perquè ens acosta a la positiva imatge que la gent del Priorat conserva d'aquells voluntaris. Comptant el fet que venien a defensar la causa de la llibertat i la democràcia, també contribueix a aquest bon record la intenció dels brigadistes d'establir una camaraderia i oferir la millor imatge d'aquell món que havia de canviar d'arrel, ja fos ajudant en les tasques del camp -molts dels homes de la comarca eren al front- o organitzant festes en què participaven els naturals de la comarca.
De records, i de ben curiosos, el llibre en recull molts, com ara les relacions dels nens amb els soldats. Des del noiet de 8 anys que explica la primera vegada que veia soldats de pell negra fins a aquell que va perdent l'amistat amb un voluntari polonès perquè s'avergonyeix de les simpaties antirepublicanes de la seva família.

Competència amorosa
També els que llavors eren adolescents recorden, potser més agredolçament, l'aterrada dels brigadistes: la colla de joves de Pradell es va sentir desbancada de cara al sexe femení per l'arribada d'uns xicots una mica més grans, ben plantats i amb tot l'exotisme que envoltava els soldats estrangers. No sense motiu: de la presència de brigadistes a la comarca en van resultar vuit matrimonis.
A part de l'estudi de les memòries dels protagonistes i del buidatge de valuosos arxius gràfics -el llibre compta amb més de cent fotografies, moltes d'inèdites-, Angela Jackson ha pogut elaborar aquest volum gràcies a la bona connexió amb la gent del Priorat que va viure aquell episodi i que encara és viva. S'ha de tenir en compte que Jackson és la presidenta de l'associació local No Jubilem la Memòria (www.nojubilemlamemoria.tk).
El resultat és una petita història de la gran gesta que va ser l'arribada de voluntaris d'arreu del món disposats a morir per una causa justa.

Article d'Albert Botran al diari Avui de diumenge 27 de juliol.

29/7/08

Més enllà dels anells

És el títol del llibre que sobre els Jocs Olímpics ha escrit el periodista d'El Punt Jordi Camps i Prat, un dels homes que més coses tenen al cap (i a les carpetes) sobre el món de l'esport en general i l'atletisme, el món del dopatge i els Jocs Olímpics en particular. Aquest llibre, editat per Cossetània, ha arribat a les llibreries en un moment perfecte, a punt de començar els Jocs de Pequín, uns dels jocs esportius més polititzats mai concedits per una organització que encara té les penques de defensar que esport i política han d'anar separats i no s'han de barrejar. És clar que això ho prediquen els qui no s'ho creuen i aquells no nacionalistes que s'embolcallen amb la bandera i l'himne i la lengua común per carregar contra els barretinaires que creiem que la nostra llengua, la nostra bandera i la nostra pàtria és tota una altra cosa. És un llibre, el d'en Jordi Camps, que no parla de gestes esportives, ni de recopilacions de rècords. És un llibre que parla del moviment olímpic i dels seus clarobscurs, un llibre valent que fa una repassada exhaustiva a decisions preses pel Comitè Olímpic Internacional que d'una manera o altra han convertit els Jocs en una màquina de diners i influències lluny del preuat amateurisme dels pares fundadors. És un llibre que parla clar de corrupció i de lluita (o no) contra el dopatge i que explica el que tothom hauria de saber. Que va ser un català qui va impedir que Catalunya pugui tenir Comitè Olímpic propi si abans no té un estat.

28/7/08

"Olímpics tarragonins" del cambrilenc Francesc Joan, el reflex del somni olímpic

Francesc-Joan Matas (Berta Ruiz/Revista Cambrils)

Olímpics tarragonins. La història dels 28 esportistes del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre que han participat en els Jocs, és el primer llibre del cambrilenc Francesc Joan i Matas, que recull i repassa exhaustivament cadascun dels esportistes olímpics de la demarcació que han participat en els Jocs Olímpics de l'era moderna, és a dir, des de 1896 i fins a les darreres Olimpíades d'Atenes 2004.

Els 28 millors atletes tarragonins

Francesc Joan ha explicat a Revista Cambrils Diari Digital, les principals curiositats d'aquest llibre, com va sorgir aquesta idea, les millors anècdotes i la trajectòria esportiva dels 28 millors atletes d'elit –21 homes i 7 dones– que ha donat el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre en tota la nostra història recent.
El cambrilenc –actual redactor en cap d'esports del Diari de Tarragona i responsable de l'edició digital del Diari de Tarragona– ha treballat en aquest llibre durant un any i mig. De fet, la idea va sorgir l'estiu de 2006, quan, tal i com explica Joan, "va caure a la nostra redacció una convocatòria sobre l'equip espanyol de natació sincronitzada, i en la llista hi apareixia una noia, Andrea Fuentes, nascuda a Valls i que havia participat en els Jocs d'Atenes 2004". Segons explica Joan, "no en teníem constància d'això, i vam pensar que si descobríem aquella noia, segurament hi havia més gent. Em va picar la curiositat i a partir d'aquí va néixer la idea. Vaig involucrar-me més i vaig començar a estirar del fil, contactant amb el Comitè Olímpic Espanyol". De fet, un dels protagonistes del llibre, l'exatleta reusenc Gaietà Cornet, és l'actual director d'activitats del Comitè Olímpic Espanyol, amb qui Francesc Joan "va trobar la seva complicitat i em va facilitar bases de dades internes del COE, on vam tenir constància de dos atletes tarragonins més, a banda de l'Andrea Fuentes". Arran d'aquestes primeres indagacions, també es va localitzar el primer olímpic de casa nostra: el vallenc Ramon Balcells que va participar a Helsinki 1952.
A partir d'aquestes primeres dades, Francesc Joan es va anar posant en contacte amb cadascun dels protagonistes, per tal d'explicar els rècords, la seva vivència en els Jocs i també van poder aportar material fotogràfic. En cada capítol del llibre dedicat a cada esportista, també s'acompanya tota aquesta informació amb una biografia completa de la trajectòria esportiva.

Jordi Mariné: el cambrilenc olímpic
Com a únic representant cambrilenc hi apareix Jordi Mariné, que tot i néixer a Vinyols i els Arcs "és cambrilenc d'adopció i a més va començar la seva relació amb la bicicleta, de ben jove, quan havia de venir a estudiar fins a La Salle de Cambrils, des de Vinyols". Mariné va participar als Jocs de Tòquio 1964 i és una de les persones, que segons explica Francesc Joan, "recorda molt la seva presència als Jocs i té molta estima a la seva participació. Qualsevol ciclista quan comença, parla del Tour de França com la meta màxima, però ell diu que no, que els Jocs et marquen molt més. Hi ha tants països representats –en la seva Olimpíada hi van participar uns 90– i amb tants atletes, la convivència a la vila olímpica, la desfilada per l'estudi... Són moment que et queden per sempre".
A banda, Jordi Mariné també aporta una curiositat molt interessant, ja que durant la prova de ciclisme va corre escapat durant una bona estona amb un dels millors ciclistes de la història –el belga Eddy Merckx–. Mariné es va posar a roda del ciclista belga i durant tres quilòmetres van anar en solitari. "Durant una estona va somiar que aquella escapada fos bona i poguessin lluitar per les medalles al final de la cursa, tot i que el pilot els va caçar".

Des de 1964 sempre hi ha hagut algun representant tarragoní als Jocs Olímpics

Una altra de les dades curioses que aporta el llibre de Francesc Joan és que des de les Olimpíades de Tòquio 1964, sempre hi ha hagut algun representant de Tarragona en totes les edicions fins els darrers Jocs que recull el llibre, els JJOO d'Atenes 2004 amb Andrea Fuentes.
Ara, a pocs dies per a l'inici dels Jocs de Pequín 2008, la delegació espanyola tornarà a comptar amb representació tarragonina. La vallenca Andrea Fuentes tornarà a competir en uns Jocs, i juntament amb ella, ho faran dues noves debutants: Sònia Franquet d'Ascó, que participarà en tir i la tortosina Laia Forcadell que participarà en la prova dels 400 metres tanques.

"És un homenatge a ells. Tenim la gent més destacada que mai ha tingut l'esport tarragoní"

Francesc Joan explica que tot plegat, "és un homenatge a ells. Tenim a la gent més destacada que mai ha tingut l'esport tarragoní i volia que quedés reflectida la seva trajectòria. Per exemple, el cas del tirador reusenc Eladi Vallduví, que és un dels espanyols que més vegades ha participat en uns Jocs, amb cinc participacions, o el nedador reusenc Santi Esteva que també va ser el primer nedador espanyol en aconseguir un diploma olímpic. Les generacions joves no coneixen a tota aquesta gent i és una manera de recollir-los en aquest llibre, per tal que sàpiguen que tenim gent molt bona. És una llàstima que caiguin en l'oblit".
Olímpics tarragonins. La història dels 28 esportistes del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre que han participat en els Jocs, es va presentar a Tarragona el passat 8 de juliol –justament un mes abans de la inauguració dels Jocs, que tindrà lloc el dia 8 d'agost a les 8 i 8 minuts del vespre, ja que el "8" és el número de la sort dels xinesos–. L'acte va comptar amb la presència de Gaietà Cornet, el delegat del Govern de la Generalitat –Xavier Sabaté– i 20 dels protagonistes del llibre. Aquesta mateixa setmana, el llibre –editat per Cossetània Edicions– ja està disponible a les llibreries.

Notícia de Berta Ruiz al diari digital Revista Cambrils sobre el llibre Olímpics tarragonins (Cossetània Edicions), de Francesc Joan Matas.

25/7/08

"Menjar per un euro", de Pep Nogué, cada tarda a TV3

Pep Nogué, autor del llibre de Cossetània Edicions Menjar per un euro, del qual se n'han fet tres edicions, protagonitza una secció (que duu el mateix nom que el llibre) al programa de TV3 "Vacances pagades".
El passat dilluns, Televisió de Catalunya estrenà el nou magazín de sobretaula "Vacances pagades" i la secció "Menjar per un euro" en la qual el cuiner Pep Nogué elabora plats que costen 1 € ("cèntims amunt, cèntims avall" que diu ell) i poc temps de preparació.
Si voleu veure les receptes que ha cuinat al programa, cliqueu als enllaços següents:
Arròs de calamars de llauna (http://www.tv3.cat/videos/558159)
Musclos amb tomàquet i alfàbrega (http://www.tv3.cat/videos/559889)
Amanida israeliana (http://www.tv3.cat/videos/561639)
També és autor d'altres llibres de Cossetània, La cuina de les terres gironines (segona edició) , La cuina de l'arròs de Pals i Tastets,i curador de l'edició del llibre Cuina volcànica.

24/7/08

Tinta vermella a les comarques

Un torrent rauxós d’ulls impàvids avança per contemplar el destí final que la justícia ha imposat al criminal. Un poble català. Unes pàgines als diaris d’antany. Aquestes són les fonts d’on veu Manel Bofarull per narrar onze històries criminals de la Catalunya del segle XIX.“El segle XIX fou, potser, el més important pel que fa a la relació entre el criminal i el poble”, explica Bofarull al pròleg de l’obra. Malgrat que no hi havia tanta divulgació mediàtica com avui, l’autor del crim era ràpidament conegut entre els pobles de les comarques. El boca a boca feia més que la notícia que es pogués publicar a qualsevol diari. A més, la marxa popular seguint al culpable a la forca, la guillotina, el garrot, etc. era, com diu Bofarull, “equivalent al nostre futbol actual”.
A cavall entre la historia criminal i una bona ètica de treball, Manel Bofarull narra onze històries que tenen lloc a diferents punts de la geografia catalana amb ressò de la premsa de l’època (citada contínuament) i amb menció especial als documents judicials que acompanyaren cada cas. Trobem casos de parricidi, segrest, violència de gènere, robatoris, etc. L’enrevessat nus de relacions entre els protagonistes i els canvis de rumb que pren la trama en diverses ocasions exigeixen una lectura molt atenta per part del lector. A més, la lleialtat infrangible als textos judicials converteix el text en un recull informatiu d’investigació i divulgació, lluny de les etiquetes de novel·la negra o criminal. Estem davant d’un document històric, sense vestidures literàries ni confusions entre allò inventat i allò real.
I és que Manel Bofarull ja ens havia ofert història local en altres obres. L’autor va néixer a Badalona al 1923 i malgrat que en el seu currículum figuren feines com forner, empleat de banca i corrector editorial, autodidacta seria l’adjectiu més escaient. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació com la Revista de Badalona, Història i Vida o el Diari del Baix Penedès. Bofarull és membre de l’Institit d’Estudis Penedesencs (IEP), fet que l’ha ajudat a publicar una llarga col·lecció de treballs sobre toponímia, etimologia i història comarcal, com per exemple: Una malaltia sospitosa (el còlera del Vendrell el 1911) (1984), Crims i misteris de Barcelona del segle XIX (2002). També, però, ha escrit novel·les com el Premi Sant Joan 1986, Els hereus de la terra. Per qüestions ètiques, com va manifestar, va renunciar al premi Josep Pla de 1994 per les irregularitats registrades al canviar les bases del concurs, fet que també va desembocar amb la dimissió de Joan Perucho com a membre del jurat.
I és que les decisions finals no sempre són encertades i ni tan sols la història acaba per demostrar l’error. Les sentències dictades a la Catalunya del segle XIX, molts cops amb mesures draconianes, va portar a les tenebres de la mort a un seguit de condemnats que no sempre es justificaren amb les proves contundents. A l’actualitat, estem saturats de la quantitat de crims socials amb els que ens bombardegen els mitjans de comunicació creant, en ocasions, alarmes socials i inseguretat ciutadana. Tot i això, l’ésser humà sempre ha mostrar interès per aquest tipus d’històries sanguinàries. Aquest llibre és un bon punt de partida per nodrir-se: Bofarull no jutja, no opina i no sentència; ofereix els ingredients perquè el lector acati (o no) la sentència.

Article de Patricia Monge publicat a la revista Llibròfags sobre el llibre Crims a la Catalunya del segle XIX (Cossetània Edicions)

23/7/08

"S'ha de restablir i honorar la memòria dels executats pel franquisme"

Joan Corbalán en la presentació del llibre Justícia, no venjança. Els executats pel franquisme a Barcelona (1939-1952), que es va portar a terme el dimarts dia 22 de juliol al Museu d'Història de Catalunya va dir que cal "restablir i honorar la memòria dels executats pel franquisme, que a més eren persones que van lluitar per la llibertat del nostre poble".
El llibre és el resultat de quatre anys d'investigació de l'autor i s'hi detallen el nom, l'estat civil, la professió, el veïnatge, la filiació i l'acusació que van tenir les 1.717 persones de la província de Barcelona executades per la repressió franquista. A més el treball ha volgut donar veu a diversos testimonis de familiars dels executats i també s'explica com es va organitzar la repressió. Corbalán assegurà "que els familiars han estat un col·lectiu, que va patir moltes vexacions només pel sol fet de ser fills de "rojos" i que han estat força oblidats. Les seves històries són poc conegudes i importants". L'autor digué finalment que és necessari que s'anul·lin aquells falsos processos judicials que van tenir com a conseqüència les execucions.
L'historiador Joan Vilarroya digué per la seva part que el llibre "és un pas endavant pel coneixement individual de totes les persones afusellades pel franquisme a Barcelona". Vilarroya destacà també que les sentències dels judicis es basaven sempre amb l'acusació d'adhesió o de rebel·lió militar. L'historiador acabà la seva intervenció dient que "aquest és un gran llibre d'història". Per la seva part Pere Fortuny, en representació de l'Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat de Catalunya va explicar que el llibre s'ha pogut realitzar ja que finalment "s'han pogut investigar els judicis sumaríssims que es van fer sense dret a defensar-se."
Per la seva part, Maria Jesús Bono, directora general del Memorial Democràtic digué en la seva intervenció que "aquest és un llibre del tot imprescindible per conèixer en detall com va ser la repressió franquista. Els testimonis dels familiars de les víctimes són commovedors." Bono va finalitzar dient que "el llibre serà útil a l'hora de transmetre a les generacions posteriors el coneixement de la repressió".

22/7/08

Cossetània Edicions publica el llistat de novetats per al setembre

Cossetània Edicions ha enllestit el seu llistat de novetats per al mes de setembre. A continuació us oferim la relació de títols que es podran adquirir:
Mireu com passen tocant els bastons, d'Àngel Vallverdú Rom; Guia de bolets per a nois i noies, de Ramon Pascual; 100 bolets fàcilment identificables, de Jaume Sañé i il·lustracions de Josep Ribot, a la col·lecció Hyla; 1929-2008 Club de Futbol Vimbodí. Història d'un sentiment, d'Isidre Fabra i Garcia, i A l'entorn de Carles Cardó, de Lluís M. Moncunill Grac, a El Tinter; Guia d'Escalada en roca. Manual pràctic, de Nando Gel, a Manuals de Muntanya; Cuida-les Chomolungma, de Sílvia Ferrandis, a Annapurna; Camí de Sicília, d'Oriol Junqueras, de la col·lecció En Guàrdia; Shakespeare i la natura. Inspiració i simbolisme, de Rosa Maria Martínez Ascaso, a Antines; Joaquim Llorens Abelló, de Pere Audí i Toni Orensanz, a Cooperativistes catalans; Espluguins exemplars, de P. Jordi M. Bou i Simó, a El Tinter; Contes menestrals, de Josep A. Baixeras, a La Gent del Llamp vària; 100 propostes per a l'èxit personal, de Josep Marc Laporta, a De Cent en Cent; Manual de gastronomia. Indicacions pràctiques per al gurmet, de Jaume Fàbrega, a El Cullerot, i Heydrich i les agents del saló kitty, de Miquel Esteve, a Notes de Color.

21/7/08

"Justícia, no venjança" exposa els resultats de les investigacions sobre les execucions del franquisme a Barcelona

El llibre Justícia, no venjança. Els executats pel franquisme a Barcelona (1939-1952) es presentarà el dimarts 22 de juliol, a dos quarts de vuit del vespre, al Museu d’Història de Catalunya.
La presentació del llibre anirà a càrrec de de Joan Villarroya, professor d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona, i de Pere Fortuny, vicepresident de l’Associació pro-Memòria als Immolats per la Llibertat de Catalunya.

Resum:
L’any 2002 l’Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya va encarregar l’actualització del cens dels executats pel franquisme a Barcelona entre el 1939 i el 1952, amb un resultat de 1717 casos documentats. Darrera aquests fets hi ha la història silenciada, amagada i obviada de 1717 famílies que encara tants anys després es plantegen interrogants sobre què va passar i com va passar. A través de la documentació s’ha pogut donar una resposta sobre com es legislava, s’organitzava i s’executava la repressió franquista. A més, s’ha donat l’oportunitat a les famílies perquè expliquin la seva història, que sempre havia quedat en un àmbit reduït, familiar o local. Elles són les que han conservat com a tresors les darreres paraules que els seus familiars els escrivien poc abans de ser executats. Tots coincideixen en una idea: volem justícia, no venjança.

Joan Corbalán:
Joan Corbalán (Santa Perpètua de Mogoda, 1964), és diplomat en Educació General Bàsica, llicenciat en Història Moderna i Contemporània i màster en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona. Treballa com a professor d’Història a l’IES Pere Barnils de Centelles. És coautor, entre d’altres, dels llibres Josep Fortuny i Torrents. Una biografia política (2000), Joan Ambrós i Lloreda. Per Catalunya i la llibertat (2001) i Eines per a treballs de Memòria Oral (2008). Ha participat en els llibres Moledo-Mollet 993-1993 (1993) i Alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental (segle XX) (2006). Ha co-comissariat l’exposició “Lluís Companys i la seva època, 1882-1940” organitzada per la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana. És col·laborador habitual de la revista Notes. Membre fundador del Centre d’Estudis Molletans i del Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Els seus estudis sobre història se centren en la història social i la microhistòria. Actualment treballa en diversos camps de la recuperació de la memòria històrica, com la repressió franquista i l’oposició armada comunista a Catalunya.

18/7/08

Mor l’escriptor i poeta Ventura Ametller als 75 anys

Ventura Ametller (R.Gallofré/capgros.com)

L’escriptor de Pals resident a Mataró Ventura Ametller ha mort aquest matí als 75 anys. Ametller, nascut l’any 1933 i instal·lat a la capital del Maresme des de la dècada dels seixanta, no ha pogut superar la llarga malaltia contra la qual ha batallat fins al darrer moment. Ventura Ametller, pseudònim que Salvador Espriu va posar a l’escriptor i poeta Bonaventura Clavaguera, era una de les veus més significatives, originals i alhora desconegudes de la literatura catalana de la segona meitat del segle XX. Ametller, veterinari de professió, amic personal de Josep Pla i un els trenta-tres catalans esculpits per Manuel Cusachs, va ser l’autor d’una novel·la magna, Summa Kaòtica (recentment reeditada) i d’una obra rica i complexa , principalment poemari i assaig, molta de la qual es manté inèdita.
Nascut a Pals a l'any 1933 fill d'una família de negociants de bestiar, Bonaventura Clavaguera va estudiar a Figueres on de seguida va destacar pel seu interès per la lectura i el coneixement, i la seva afició per les ciències naturals. Aquestes dues inquietuds han estat constants en la seva trajectòria professional i personal, i ambdues les ha conreat amb èxit al llarg de la seva vida. Va estudiar veterinària a Saragossa i París i posteriorment va exercir a Pals fins l'any 1967 en el que per motius professionals, es va establir Mataró.
A Pals va exercir com a veterinari del poble en la segona meitat dels cinquanta i gran part dels seixanta i com a tal va tenir una alta participació en l'activitat agrícola i ramadera de la comarca. A Mataró va anar adquirint rellevància també en altres àmbits, tant en el sector de la ramaderia com en el de la sanitat.
Però va ser en la creació literària, i amb el pseudònim de Ventura Ametller, per l’àmbit pel qual ha estat més conegut. Als anys cinquanta va publicar el seu primer llibre Teoria general de l'universalisme. Va ser amic persona de Josep Pla i Salvador Espriu, a qui li deu el seu pseudònim. Ventura Ametller va publicar diversos llibres de prosa, poesia, filosofia, assaig, articles i va obtenir nombroses distincions i premis en una una carrera literària singular que destaca especialment per les dues parts de la Summa Kaótica, on l'autor descriu amb un realisme màgic, impregnat de referents surrealistes, la vida del poble de Pals vista per un nen, en els obscurs anys d'una postguerra recreada en un entorn medieval.
Summa Kaòtica, publicada per primer cop l’any 1986, s’ha reeditat aquest 2008 junt amb Resta Kaòtica (que havia restat inèdita) gràcies als esforços del seu gendre, el pintor mataroní Josep Maria Codina, l’escriptor de Cabrera Albert Calls, els Ajuntaments de Pals i de Mataró i Cossetània Edicions. Saludada per la crítica quan va aparèixer com “l’obra més paradoxal de la literatura contemporània”, Summa Kaòtica narra l’etapa republicana de 1933 a 1939, fugint del tractament naturalista i fixant-se en la interpretació de la realitat des de la vessant cultural, màgica, mítica i filosòfica. Una obra molt particular, de difícil lectura però alhora addictiva, i que l’escriptor maresmenc Valerià Pujol va definir com a “mítico-esperpèntica” i “inserida dins una llarga tradició literària europea i hispànica que arrenca de l’expressionisme”. Resta kaòtica recupera la segueix la Summa, narrant els efectes de la derrota de la Guerra Civil i plasmant la repressió a què és sotmès l’home lliurepensador. La lluita contra el totalitarisme va ser un dels eixos de la seva obra.
En la presentació de l’edició d’aquestes dues obres, que va tenir lloc a Mataró el mes de gener passat, Ametller va prendre la paraula per afirmar que la seva esciptura “és pensament i no un impuls d’inspiració”, tot i assegurar: “Mai he escrit res que no m’hagi sortit de dins”. En un parlament curt i amb la veu cansada, l’escriptor i poeta es va inserir “en l’essència primària del vanguardisme”, defugint d’aquell “que ens venia la premsa”.

L'estima de Pals
Tot i passar bona part de la seva vida a Mataró, se sentia íntimament lligat al poble de Pals, la terra de la seva infància i joventut. Precisament, el seu municipi natal voler retre-li homenatge el novembre de 2006. dedicant-li una plaça molt aprop de la casa que encara conserva a la vila empurdanesa. “Estic emocionat perquè Pals m’ha demostrat que m’estima” va dir llavors.

Llegeix l'article que l'escriptor Miquel de Palol va dedicar a Ventura Ametller al diari Avui.

Notícia al diari digital capgros.com, del Mataró i el Maresme.

Més informació:
Article al blog El Quadern d'Albert Calls.

Cuba en Cataluña

Cossetània Edicions, Valls, ha publicado Cuba a Catalunya. El llegat dels indians / Cuba en Cataluña, el legado de los indianos, en edición bilingüe, en catalán y español.
Su autora, del texto y las fotografías, es Tate Cabré (Reus, 1965), quien lleva años ocupándose de ese trasvase y organiza viajes a Cuba para recorrer las huellas catalanas en el paisaje urbano de Cuba.
Cabré rastrea el impacto modernizador que significó para Cataluña el flujo de dinero desde Cuba y, sobre todo, el aporte de esos capitales a la cultura catalana en el período de la Renaixença y al Modernismo, en general. También, naturalmente, a la cultura empresarial de esta región de España.
La siempre engorrosa constatación de que buena parte del paisaje urbanístico y arquitectónico de Barcelona se erigió a partir del sudor y la sangre de los barracones en Cuba resulta, en libro tan hermoso y destinado a agradar, casi una anécdota sorteable.
Aun cuando Cuba a Catalunya no aporta nada que no esté ya sobradamente documentado, sí constituye un buen, aunque somero, recuento de ese curioso passage y un aceptable catálogo onomástico y visual –el libro contiene centenares de fotografías de la propia Cabré.

Article de Jorge Ferrer al blog El tono de la voz sobre el llibre Cuba a Catalunya. El llegat dels indians.

Més informació:
Exposició de fotografies i presentació de Cuba a Catalunya a l'Auditori de Caixa Penedès a Vilfranca (notícia de Pep Forns a el 3 de vuit)


17/7/08

Cossetània Edicions publica el seu nou catàleg de llibres de muntanya, natura i viatges

Cossetània Edicions ha publicat el seu nou catàleg de llibres de llibres de muntanya, natura i viatges. En aquest hi apareixen el centenar d'obres que formen part de la col·lecció Azimut de guies d'excursionisme, en la que darrerament s'hi han publicat 50 ascensions fàcils pel Pirineu català, de Manel Figuera i Abadal, i Itineraris a peu per la Vall Fosca, de Sergi Galanó.
El catàleg també inclou llibres de les col·leccions Azimut turisme, de guies d'itineraris per a indrets turístics; El Tinter, Pioners, Perfils, Petjades, Baix Empordà, Viatgers, Annapurna, Manuals de muntanya, El Globus, de 100 en 100, Les Guies de l'IEV, Els amics del Zum-Zum, La vida al voltant de..., La Butxaca de Muntanya i Khroma.
Altres obres que es destaquen en el recull són Bèsties, Catalunya. 50 excursions inoblidables (segona edició), 100 ocells fàcilment identificables i 100 bolets fàcilment identificables (en preparació), de la col·lecció Hyla, i Racons 08. Temps d'aventura, el nou llibre del programa de TV3.
Si estan interessats a rebre el catàleg, només cal que ens enviin un correu electrònic a l'adreça cossetania@cossetania.com amb les seves dades i els el farem arribar.

16/7/08

Joan Pous "totes les cultures tenen muntanyes sagrades [...] També nosaltres tenim unes muntanyes emblemàtiques"

Presentació de 50 ascensions fàcils pel Pirineu català a Puigcerdà

El llibre 50 ascensions fàcils pel Pirineu català (Cossetània Edicions), de Manel Figuera, es va presentar dimarts 15 de juliol al Consell Comarcal de la Cerdanya, a Puigcerdà. Durant l'acte van intervenir Joan Pous i Porta, president del Consell Comarcal de la Cerdanya; Alfons Brosel i Jordà, autor de diverses guies d'excursionisme i coneixedor dels Pirineus, i el mateix autor del llibre.

Joan Pous i Porta va fer referència a les muntanyes significatives que apareixen a la guia:
Totes les cultures tenen muntanyes sagrades o que tenen un significat especial. També nosaltres tenim unes muntanyes emblemàtiques, i moltes de les del Pirineu han estat recollides en aquest llibre del Manel.
Alfons Brosel i Jordà va parlar sobre les excursions pel Pirineu i les experiències que hi ha rere aquesta obra:
Amb el Manel hem escrit algun altre llibre conjuntament, i això per mi ha estat una gran sort.

El Pirineu, per al Manel, no té secrets. Moltes vegades hem anat plegats d’excursió, però tant l’un com l’altre també fem sortides en solitari. Diuen que això no s’ha de fer, però anar sol realment té avantatges: pots anar al teu ritme.

Totes les excursions descrites són una mostra molt bén escollida. N’hi ha algunes que hi són per la seva altitud, però també n’hi ha que hi figuren pel fet de ser emblemàtiques. N'hi ha d’altres de poc conegudes, però el Manel ens les vol donar a conèixer per la seva singular bellesa.
L'autor Manel Figuera desvetllà alguns detalls del seu llibre:
El llibre va des del cap de Creus fins al Posets. Hi ha una Catalunya creada el 1933 a partir de la divisió provincial. Però l’àmbit català és més ampli. Hi he inclòs un tros que pertany a l’Aragó, i també Andorra. M’he permès la llicència de posar-hi un parell de cims que es troben o bé limiten amb terres occitanes.
Us puc assegurar que les 50 ascensions les he fet completes; algunes, dues, tres o més vegades.

15/7/08

Una jove veu l'amenaça

La novel·la Un rostre que no és meu d’Òscar Palazón està narrada en primera persona. A la primera part, sembla com si cada personatge expliqués ell mateix el seu punt de vista, un fragment de la història, però no pot ser: el narrador és sempre el mateix i, tot i que s'hi adapta, no hi ha un estil propi per a la veu de cada personatge, malgrat que són molt diferents. Una resposta podria ser la segona part, en què la informació fragmentada que s’ha dosificat de manera eficaç, comença a relligar-se des del punt de vista d’un personatge que a poc a poc dóna una vista panoràmica dels fets. El narrador de la primera part seria també la narradora de la segona, però aquesta opció no em convenç.
Diria que un dels factors que fan d’Un rostre que no és meu una novel·la tan pertorbadora seria precisament la impossibilitat de situar la veu del narrador. L’ús d’una falsa primera persona és inquietant, almenys m’ha semblat més inquietant que els fets que s’hi expliquen, certament tèrbols. Que es tracta d’una elaboració deliberada ho demostren els tics estilístics que es repeteixen d’un capítol a l’altre. El lloc des del qual es narra és un artifici, una convenció: la versemblança depèn de la tradició lectora de cadascú. Tant si és el famós narrador omniscient com si es tracta del no menys famós flux de consciència, sempre és possible ubicar-lo dins o fora de la narració i atorgar-li més o menys confiança. Però en el cas d’ Un rostre que no és meu, em resultava impossible. Fins que Slavoj Žižek m’ha donat la resposta a Arte, ideología y capitalismo, on reflexiona sobre la possibilitat de representar el mal:

¿Cómo podemos representar esa dimensión inhumana en una película? Sin duda, no trantando de captar la pura objetividad sino representando una objetividad imposible.

En el cas del cinema seria mitjançant

la inesperada inversión del plano subjetivo en otro objetivo: en medio de un largo plano inequívocamente subjetivo, el espectador se ve de repente obligado a reconocer que en el espacio de la realidad diagética no hay ningún sujeto que pueda ocupar el punto de vista de ese plano. En consecuencia, no se trata aquí de una mera inversión de un plano objetivo en otro subjetivo, sino de la construcción de un lugar de subjetividad imposible, una subjetividad que contamina la propia objetividad con el aroma del mal inefable, monstruoso.

En el cas de la novel·la d’Òscar Palazón, una primera narració en primera persona dóna pas a una segona narració d’un altre personatge també en primera persona,i a una tercera, i a una quarta... I si al principi resulta versemblant que algú expliqui la seva història, posteriorment el fet que aquest algú canviï però la veu narradora no gaire, és l’element que converteix un pla inequívocament subjectiu en un altre de subjectivitat impossible, perquè no sé determinar quin lloc ocupa el narrador. Si Un rostre que no és meu hagués estat narrada en tercera persona o en primera a través d’un un voyeur més o menys ubic, no hauria resultat tan estranya i pertorbadora. Perquè precisament un dels temes que recorre la novel·la té a veure amb la impossibilitat de la representació de la subjectivitat, amb la impostura inevitable d’adoptar una màscara o una altra independentment de quina sembli més “autèntica”, amb la distorsió inherent a la percepció de les persones, de les coses, dels fets, del mal inefable, monstruós.

Article al blog El Llibreter sobre el llibre Un rostre que no és meu (Cossetània Edicions), d'Òscar Palazón.

14/7/08

Verdaguer subió un mínimo de 29 cimas pirenaicas entre el Canigó y el Aneto

Jacint Verdaguer

El poeta Mossèn Cinto Verdaguer (1845-1902) ascendió como mínimo a 29 cimas de todo el Pirineo situadas entre el Canigó y el Aneto, según recoge la guía de montaña Les Ascensions de Verdaguer al Pirineu (Editorial Cossetània), que su autor y excursionista, Bernat Gasull, presentó ayer en la Casa del Parc de Boí con motivo del inicio del 125 aniversario de las ascensiones del poeta a cimas de Aigüestortes y que reúne 21 itinerarios que reviven los que hizo el poeta catalán.
Gasull explicó que las cimas realizadas por el poeta superan los 2.000 metros de altitud y que las hizo solo, acompañado ocasionalmente de algún guía como un pastor un cazador o un cura de la zona.
Gasull relató que el poeta hacía las ascensiones en sotana, con una guía impresa francesa sobre las montañas del Pirineo en el bolsillo, con zapatos de montaña cuyas suelas destrozaba, y matizó que a veces cantaba y otras iba con una flor en los labios. También llevaba consigo tres libretas: en una escribía todo lo que veía, en otra las palabras y tradiciones de cada lugar y en una tercera guardaba y secaba flores. O sea, que además de un gran poeta, Verdaguer fue una gran naturalista y uno de los primeros ecologistas del cambio de siglo.
Su amor por la naturaleza y su complexión atlética (tenía 38 años) le permitieron realizar ascensiones en un día de 2.000 metros de desnivel aunque algunas veces su vida corrió peligro por su espíritu aventurero y solitario: tres veces temió morir cruzando el glaciar de la Maladeta. Una de sus ascensiones más épica fue la que le llevó al Aneto desde Vielha en dos días.
Toda la epicidad de su gesta espiritual y alpinista cristalizó en en poema épico: Canigó es el resultado de todas sus notas, poemas y cartas recogidos a través de sus ascensiones. Verdaguer también pudo realizar estas ascensiones gracias al mecenazgo del marqués de Comillas, según recogió en un libro el filólogo y experto en Verdaguer, Narcís Garolera.
El 125 aniversario de las ascensiones del poeta prosigue hoy con la organización de una excursión a la Pala Alta de Capceres adonde Verdaguer ascendió hace 125 años. El 6 de agosto se hará otra ascensión conmemorativa, en este caso, a la Pala Alta de Serradé.
Por otra parte, además de desglosar la apasionante figura del poeta Verdaguer, durante el acto de ayer en Boí los organizadores avanzaron que la biblioteca municipal el Pont de Suert acogerá el próximo 26 de julio una jornada sobre la memoria oral del Pirineo.

Notícia de Núria Castells al diari La Mañana sobre la presentació de Les ascensions de Verdaguer al Pirineu a la Casa del Parc de Boí.

"50 ascensions fàcils pel Pirineu català" proposa itineraris plàcids per descobrir el territori

El llibre 50 ascensions fàcils pel Pirineu català (Cossetània Edicions), de Manel Figuera i Abadal, es presenta dimarts 15 de juliol, a les 8 del vespre, al Consell Comarcal de la Cerdanya.
La presentació anirà a càrrec d’Alfons Brosel i Jordà, autor de diverses guies d’excursionisme i bon coneixedor dels Pirineus, i de Joan Pous i Porta, president del Consell Comarcal de la Cerdanya.

Resum:
La descoberta d’un territori pot començar de moltes maneres. Els Pirineus, malgrat el protagonisme de les seves muntanyes, tampoc no són una excepció. Aquest llibre fa una proposta tranquil·la per descobrir-los: una selecció de cinquanta ascensions fàcils pel Pirineu català, o sigui, el sector que va de la costa mediterrània fins al massís de Posets, entre les valls de Benasc i de Chistau, a la Franja de Ponent. Fugint de les proposicions temàtiques i de les sensacions adrenalíniques que proporcionen els avui anomenats esports d’aventura, el llibre suggereix una alternativa plàcida: el plaer de realitzar ascensions sense dificultats tècniques, sense escalades ni passos exposats.

Manel Figuera:
Manel Figuera va néixer a Barcelona el 1957, però des del 1982 viu a Bellver de Cerdanya. Per la proximitat, els Pirineus, sobretot el sector que va de la Maladeta al Canigó, i d’una manera especial la Cerdanya, l’Alt Urgell, Andorra, l’Arièja, el Berguedà, el Conflent i el Capcir, són l’espai que més en freqüenta. També s’ha mogut pels Picos de Europa, el sistema Ibèric, Gredos, els Alps i l’Atles. És soci del Grup Excursionista de Cerdanya (GREC) i des del 1999 és també regidor de Cultura i Turisme al seu poble. Com a tècnic en normalització lingüística, treballa al Servei Comarcal de Català de la Cerdanya, una de les delegacions del Consorci per a la Normalització Lingüística. És professor de primària, de català per a adults i corrector de textos. Escriu articles en revistes com Vèrtex i El Mundo de los Pirineos i ha publicat una vintena de llibres, tant de literatura —poesia, novel·la i narració curta— com guies d’excursions. Ha col·laborat en alguns mapes d’Alpina, així com en l’actual Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya.

10/7/08

Es presenten les bases dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2008, alguns dels quals edita Cossetània

L'àrea de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona ja ha presentat les bases dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2008, on es presenten, un any més, els sis premis als que els escriptors interessats poden aspirar: el 19è Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler; el 19è premi de biografies, autobiografies, memòries i dietaris Rovira i Virgili; el 19è premi de poesia Comas i Maduell; el 12è premi de narrativa curta per Internet Tinet, el 9è premi de traducció Vidal Alcover i el 8è premi de cultura popular Joan Amades.
Cossetània Edicions publicarà els premis Comas i Maduell de poesia i Tinet de narrativa curta per internet. El termini d’admissió serà el 31 d’agost en tots els casos i els veredictes es donaran a conèixer el mes de novembre, amb l'acte de lliurament dels Premis Literaris.

Bases dels premis:

19È PREMI DE POESIA COMAS I MADUELL

Característiques: Poden optar al premi Comas i Maduell reculls de poemes de tema lliure escrits en llengua catalana.

Extensió: Un mínim de 30 poemes o de 200 versos.

Presentació: En format PDF en suport digital (CD amb el títol de l’obra), i una còpia impresa. Les referències que permetin identificar l’autor (nom i cognoms, adreça, codi postal, localitat, telèfon i NIF) hauran d’anar dins d’un sobre tancat, a l’exterior del qual figurarà només el títol de l’obra.

Dotació: 3.000 euros i la Musa de Tarragona.

Edició: Cossetània Edicions editarà l’obra guardonada, prèvia signatura del contracte amb l’autor.

Jurat: Joan Elies Adell, Sebastià Alzamora, Hermínia Mas, Francesc Roig, Xulio Ricardo Trigo i Julià Garcia com a secretari.

12È PREMI DE NARRATIVA CURTA PER INTERNET TINET

Característiques: poden optar al premi Tinet totes aquelles narracions de tema lliure escrites en llengua catalana que siguin trameses per mitjà d’Internet.

Extensió: de 3 a 6 fulls DIN A4 mecanografiats a doble espai i amb font Arial 12.
Presentació: en el cos del missatge s’ha de fer constar el títol del treball, el nom i cognoms de l’autor, l’adreça, el codi postal, la localitat, el telèfon i el NIF. El treball que opti al premi s’adjuntarà a aquest missatge com un fitxer Word. Els originals seran rebuts per una persona que no és membre del jurat i que garantirà l’anonimat dels autors. Només s’admet un màxim de dos treballs per autor. A la recepció de l’original s’enviarà una certificació de rebuda per correu electrònic.

Dotació: 1.000 euros i la Musa de Tarragona.

Edició: Cossetània Edicions editarà l’obra guardonada en un llibre que també inclourà altres obres presentades al premi, prèviament seleccionades pel jurat. D’altra banda, OASI publicarà aquest mateix recull al web de la Tinet Biblioteca (www.tinetbiblioteca.org), en format digital. A l’hora de fer-ne la selecció, el jurat valorarà l’originalitat i la varietat de les temàtiques tractades.

Jurat: Noemi Bagés, Josep Ballester, Àngel-Octavi Brunet, Andreu Carranza, Rosa Pagès i Enric Brull com a secretari.

Notícia publicada al portal Tinet

9/7/08

Enric Gil: "La catosfera literària" és una gran oportunitat per donar a conèixer el que escrivim els blogaires en català

Blogaires que van intervenir a la presentació de La Catosfera literària

El llibre La catosfera literària 08. Primera antologia de blogs en català, es va presentar el dimarts 8 de juliol, a 2/4 de 8 del vespre, a l'FNAC El Triangle, a Barcelona.
En l’acte hi van intervenir els blogaires autors del llibre Toni ibáñez, Sani Girona, Judit Ortiz, David Figueres, Trina Milán, Júlia Costa, Josep Melero i Enric Gil, a més d'altres que es trobaven entre el públic assistent.
Toni Ibàñez, moderador de la presentació, va començar afirmant rotundament que la Cibercatalunya existeix, i va destacar que en el llibre hi ha autors de tots els Països Catalans. D’aquí que probablement es faran presentacions de La Catosfera literària a Mallorca i a València. Tot remarcant que Internet permet la comunicació, afegí: «Això d’escriure solets a casa, s’ha acabat.» I posà com a exemples el llibre i les trobades d’internautes.
Dels altres participants a la taula rodona, encetà el torn d’intervencions Judit Ortiz, que va remarcar l’alegria que li suposava poder divulgar la seva obra a través de la xarxa, tot i que va reconèixer que hi ha vegades que li ha resultat difícil treure partit de totes les possibilitats que internet ofereix.
A continuació intervingué Enric Gil. L’any 2004 inaugurà un blog centrat en Sant Fost de Campsentelles, el seu poble, i des del 2007 en té un que es diu «Meditacions des de l’esfera». Segons Gil, «el llibre La Catosfera literària és una gran oportunitat per donar a conèixer el que escrivim els blogaires en català».
Vicent Sanz, que també és autor del blog Triticària, escriu, des del 2005, el blog Ilercavònia. El nom fa referència al territori que ocupaven els ilercavons, una de les tribus iberes; un territori actualment «fragmentat» entre dues comunitats atònomes, però que en realitat constitueix un «territori mental» que comprèn el Baix Maestrat, el Montsià, el Baix Ebre…
El Veí de Dalt, autor del blog M’alerudeveure’t, es va manifestar com a entusiasta de la Literatura 2.0. Ho féu amb aquestes paraules: «El meu blog és la meva casa virtual, té un vessant personal, i un dels seus objectius és pasar-m’ho bé.»
David Figueres es va proposar el seu bloc, Els dies i les dones», com una llibreta més. Segons explicà, «a mesura que vas escrivint, és impossible que allò t’ho vulguis guardar només per a tu».
Finalment, Sani Girona, un dels impulsors de l’antologia La Catosfera literària (juntament amb Toni Ibàñez, Jordi Ferré i Jesús M. Tibau), va parlar del passat, el present i el futur d’aquest projecte i de la conveniència d’una més gran comunicació entre els blogaires que escriuen en català. I felicità Toni Ibàñez com a ànima de l’edició.

Més informació a:
Diari Avui
blog Entrellum

Xavier Sabaté: "Olímpics tarragonins" serà un referent per a tothom que vulgui parlar de l'esport tarragoní


Presentació d'Olímpics tarragonins a la Delegació del Govern de Tarragona

El llibre Olímpics tarragonins (Cossetània Edicions), de Francesc Joan i Matas, es va presentar el dimarts 8 de juliol a la Sala Pau Casals de la Delegació del Govern a Tarragona. Durant l'acte es va destacar la importància de la tasca dels esportistes d'elit del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre, i també d'aquesta obra com a recull de les fites que han assolit.

Francesc Aguiló, representant territorial de l'esport, de la Generalitat, a Tarragona:
"Vint-i-un homes i set dones són la representació dels olímpics que surten al llibre, tot i que actualment les dones estan agafant més protagonisme demostrant que elles poden ser també esportistes d'elit"
"Per aquests Jocs a Pequín ja hi ha classificades 3 dones i 3 més estan a les portes de fer-ho, a falta de les darreres proves, que es duran a terme a llarg d'aquests dies".

Gaietà Cornet, director d'activitats del Comitè Olímpic Espanyol:
"El millor homenatge que ens poden haver fet és estar avui aquí, fent que la gent es recordi de nosaltres"
"Aquesta presentació del llibre compleix amb tot el que els esportistes hem passat per arribar a ser olímpics (esforç, dedicació, temps...)"
"Tota la informació dels olímpics de les nostres comarques està ara recopilada i es pot trobar fàcilment en aquest llibre"

Francesc Joan, autor del llibre:
"Falten trenta un dies per als Jocs Olímpics, la fita somiada per qualsevol esportista. Però n'hi ha 28 al Camp de Tarragona que ja hi han participat"
"La idea d'escriure el llibre va sorgir quan va caure a les meves mans un informe, segons el qual, la vallenca Andrea Fuentes havia participat als Jocs Olímpics del 94 en natació sincronitzada. A partir d'aquí em vaig formular la pregunta següent: Hi ha més esportistes de Tarragona i de les Terres de l'Ebre que han participat en alguns Jocs Olímpics? Arrel d'aquest estudi vam descobrir que el primer olímpic va ser també vallenc i que la tiradora amb arc Montse Martín havia participat als Jocs"
"Aquest llibre servirà per a que les generacions futures sàpiguen que al Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre tenim els nostres herois"

Xavier Sabaté, delegat de Govern de la Generalitat de Catalunya, a Tarragona:
"Necessitàvem aquest llibre perquè aquests esportistes que són els nostres herois, són la gent de la nostra història quotidiana"
"Els esportistes, que ara ja apareixen a la premsa, encara no ho fan suficient. De vegades només surten els moments de glòria i no el dia a dia, que és el que realment és dur i en ocasions aquests ens fa sentir sols i amb ganes d'abandonar"
"És un llibre molt ben escrit, amb molta investigació i consulta d'arxius i hemeroteques al darrera, per això té valor"
"Olímpics tarragonins serà un referent per a tothom que vulgui parlar a partir d'ara de l'esport tarragoní, un llibre de referència obligada que s'haurà de citar i un homenatge a tots els esportistes de les nostres comarques"

8/7/08

La catosfera literària

La Catosfera literària (primera antologia de blogs en català) ha estat una de les novetats literàries de primavera més interessants a casa nostra. Va ser precisament aquesta casa, Vilaweb, la pionera en editar un llibre sobre un blog, amb l'experiència d'un dia blocaire de l'escriptor i poeta Biel Mesquida (Plagueta de bord) el 2004. Ara Cossetània Edicions, afincada a Valls (Alt Camp), ha tret a la llum l'experiència de 100 blocaires d'arreu dels Països Catalans, que han fet l'aportació d'un text literari del seu diari personal on line respectiu perquè pogués ser editat en format paper.
La força i empenta de l'Ebresfera, col·lectiu blocaire de les comarques centrals dels Països Catalans, s'ha fet ben notòria atès que hi ha nombrosos representants de les nostres terres: Jaume Llambrich (El basar de les espècies), Jesús M. Tibau (Tens un racó dalt del món), Jordi Andreu Corbaton (Remote Viewers), Dani Gil (Bauen Blog), Josep Manel Garcia (De Roquetes vinc... a Tortosa Baixo), Vicent Sanz (Ilercavònia i Triticària).
També ha comptat amb l'aportació dels autors d'alguns dels blocs literaris estel·lars en la nostra llengua, els quals personalment visito amb més freqüència, que donen fe d'un gran activisme a favor dels nostres llibres. Es tracta de "De tard en tard" de Jordi Ferré (editor de Cossetània), "Tirant al cap" de Joan Carles Girbés (de Bromera edicions de València), i "Tens un racó dalt del món" (de l'escriptor Jesús M. Tibau, autor d'uns jocs literaris que són altament seguits).
El gran impulsor del llibre ha estat Toni Ibàñez, del bloc Entrellum, un dels ciberescriptors més coneguts de la Catosfera, al qual li hem d'agrair altament aquesta iniciativa.
La meua aportació personal és un post dedicat a Roc Llop i Convalia, el poeta miravetà i militant de la CNT, autor de tot un seguit de contes sobre la vida als camps de concentració nazis, el centenari del naixement del qual celebrem enguany. Al meu d'agost sortirà publicada la biografia sobre aquest interessant poeta (també per Cossetània), que he realitzat conjuntament amb Josep M. Sàez (regidor de cultura de Miravet).
La Catosfera literària és un llibre molt recomanable, que ens pot permetre passar unes magnífiques estones a la platja aquest mes de juliol, que ens permet apropar-nos a nous blocaires d'arreu de la nació catalana. Hi podem trobar des d'un poema provinent de l'Alguer, fins a nodrides epístoles, o uns interessantíssims contes, gentilesa d'autors ebrencs amb excel·lència com Jordi Andreu, Dani Gil o Vicent Sanz.
Feia molt temps que tenia pendent la redacció d'un post sobre un llibre en el qual m'ha fet molta il·lusió de participar-hi. Aquest és el resum que trobem a la contraportada: "No tots els blogs són literaris, però hi ha blogaires que escriuen força bé. A la xarxa s'està fent una part essencial de la literatura del present. Literatura 2.0. Escriptors de la mà oberta. Ciberescriptors que experimenten les noves possibilitats que dóna el format digital. Escriure en català a Internet. La catosfera literària.
Aquesta és la primera antologia catalana de textos escrits als blogs. 100 blogaires d'arreu dels Països Catalans demostren que, gràcies a Internet, la nostra llengua és més viva i més lliure que mai. Com diu Biel Mesquida al pròleg: Sempre havia sabut que l'escriptor ver és un creador de llibertats. En el blog ho és doblement: per l'escriptura en llibertat que practica i per la llibertat que dóna als lectors per dir la seva. Aquest gran tler públic que és el blog és també una disciplina quasi quotidiana".
Llarga vida a la Catosfera i a la ciberliteratura!!!

Article al blog Lletres Ebrenques, d'Emigdi Subirats i Sebastià.

El llibre La catosfera literària 08 es presentarà el dimarts 8 de juliol 8 de juliol, a 2/4 de 8 del vespre, a l’Fanc El Triangle.
Intervindran en l’acte els blogaires autors del llibre Toni ibáñez, Sani Girona, Judit Ortiz, David Figueres, Trina Milán, Júlia Costa, Josep Melero i Enric Gil.

7/7/08

"Olímpics tarragonins" recull l'experiència dels esportistes del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre que han participat en els Jocs

El llibre Olímpics tarragonins (Cossetània Edicions), de Francesc Joan Matas, es presentarà el dimarts 8 de juliol, a les 8 del vespre, a la Sala Pau Casals de la Delegació del Govern de Tarragona.
La presentació del llibre anirà a càrrec de Gaietà Cornet Pàmies, ex atleta reusenc, director d’activitats del Comitè Olímpic Espanyol i cap de l’expedició estatal als Jocs Olímpics de Pequín 2008. També hi intervindrà Xavier Sabaté, delegat del Govern de la Generalitat.

Resum:
Diuen els qui l’han tastada que es tracta d’una experiència única, gairebé irrepetible. Prendre part en uns Jocs Olímpics és el somni de qualsevol esportista. La desfilada a l’estadi, l’encesa de la flama, el debut en la competició, els rivals, la convivència a la vila… són instants que perduraran sempre per als 28 representants del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre que fins ara han tingut l’ocasió de ser olímpics. Els seus records i vivències són l’objectiu d’aquest llibre, que ret un homenatge a tots aquests grans atletes, que mai no haurien de caure en l’oblit.

Biografia:
Francesc Joan i Matas a néixer el 26 d’abril del 1972 a Cambrils (Tarragona). Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (1990-1995), ha desenvolupat la bona part de la seva trajectòria en la secció d’esports del Diari de Tarragona, on treballa des del 1994 i, en l’actualitat, exerceix com a redactor en cap. Durant tot aquest temps ha seguit des del Nàstic de futbol fins al Reus Deportiu d’hoquei, passant pels principals esdeveniments esportius celebrats a la demarcació, com ara el mundial d’hoquei disputat a Reus el 1996 o el Ral·li Catalunya-Costa Daurada d’automobilisme. Va iniciar la seva carrera periodística l’any 1990 a Revista Cambrils i, durant la seva trajectòria, ha estat col·laborador de diversos mitjans de comunicació, com ara els diaris Marca i Sport i els portals d’Internet miequipo.es i reus24.com, i tertulià en diferents emissores de ràdio. Va guanyar el Premi Nacional de Periodisme Joan Mañé i Flaquer de Torredembarra l’any 2006.

Més informació a:
Diari de Tarragona. Entrevista de Miquel Tono a l'autor, Francesc Joan Matas

4/7/08

El llibre "Més enllà dels anells", sobre els Jocs Olímpics, es presenta a Calella

El llibre Més enllà dels anells (Cossetània Edicions), de Jordi Camps, es presentarà divendres 4 de juliol, a les 8 del vespre, a la Llibreria La Llopa, de Calella.
La presentació del llibre anirà a càrrec de Jordi Grau, director adjunt del diari El Punt.

Sinopsi:
Els Jocs Olímpics són l’esdeveniment esportiu més gran del nostre temps, però també són molt més que esport. Són fraternitat, universalisme i internacionalisme, però també política, gegantisme, comercialització, corrupció, dopatge i discriminació. No hi ha res que sigui bo i prou. Tampoc els Jocs Olímpics. La història, les decisions que han anant prenent, o que no han pres, en cada moment els dirigents olímpics, ens mostren com els ideals del fundador de l’olimpisme modern, el baró de Coubertin, van quedar ràpidament superats pels esdeveniments. Avui els Jocs són un èxit esportiu i econòmic, però ja no tenen gairebé res a veure amb el que va començar el 1896 a Atenes. L’ús polític de l’esport està indissolublement lligat amb els Jocs Olímpics i els de Pequín en són un clar exemple. El Comitè Olímpic Internacional proclama la seva independència, però està collat per les multinacionals que li asseguren la supervivència econòmica i en mans de les Nacions Unides, que diuen qui pot i qui no por competir en els Jocs.

Biografia:
Jordi Camps (Malgrat de Mar, 1960) és llicenciat en Ciències de la Informació per la UAB. Es va iniciar en el món del periodisme a la meitat dels anys setanta fent les cròniques de l’atletisme de Calella a la revista local Estela. Ha estat corresponsal d’esports al periòdic El Maresme i a El Mundo Deportivo. També ha col·laborat a la revista de Calella El Nunci, al periòdic El Correo del Maresme i a Ràdio El Masnou-Maresme de la Cadena 13. El 1986 entra a la redacció d’El Punt on formarà part de l’equip fundacional d’El 9 Esportiu de Catalunya (2002) com a director adjunt. Ha estat el coordinador del volum dedicat als esports de la Biblioteca Bàsica de les Comarques Gironines, editada l’any 2000 per El Punt i de les edicions de l’Anuari de l’Esport Català dels anys 2004, 2005, 2006 i 2007 editats per El 9 Esportiu de Catalunya .

3/7/08

Víctor Estadella: "La Vall Fosca és una vall oblidada fins i tot per l'excursionisme"

Presentació del llibre Itineraris a peu per la Vall Fosca, a la llibreria Catalònia

El llibre Itineraris a peu per la Vall Fosca. 15 excursions, de Sergi Galanó, es va presentar dimecres 2 de juliol a la Llibreria Catalònia. Víctor Estadella, presentador i col·laborador del llibre-guia, va destacar la singularitat del tema que tracta el llibre i l'oblit que pateix l'espai natural que n'és l'eix central:
«És una alegria poder parlar d’una obra sobre la Vall Fosca, en comptes de parlar sobre obres a la Vall Fosca, que des de fa una anys és el que estem més acostumats a sentir. El llibre recull la cultura, l’amor al país, en contraposició a l’especulació, al diner fàcil.»
«Molts camins tradicionals es perden. A mesura que al refugi Tacita, que és el que porta el Sergi, la gent preguntava pels antics camins, va anar sorgint la idea de recuperar-los.»
«La Vall Fosca és una vall oblidada fins i tot per l’excursionisme. Quan hi anàvem amb el 600 tardàvem tot el dia a arribar-hi.»
Sergi Galanó, autor de la guia, va exposar la importància de difondre el patrimoni de la Vall Fosca:
«Aquesta guia va sortir com a fruit de la necessitat. Les poques publicacions que existien sobre la Vall Fosca parlaven del seu passat hidroelèctric, però a banda d’això no hi havia absolutament res més.»
«Els camins formen part del patrimoni cultural de la Vall Fosca. Jo els he recollit al llibre, però bàsicament s’hi inclouen itineraris molt diversos, fàcils i difícils, llargs i curts, circulars o d’un lloc a un altre…»

2/7/08

Jordi Camps: "Als Jocs de Pequín es primen les grans televisions nord-americanes en detriment dels esportistes"

Jordi Camps (eldebat.cat)

Del 8 al 24 d'agost Pequín concentrarà l'atenció de bona part de la humanitat amb la celebració dels XXIX Jocs Olímpics. La història de l'olimpisme no està formada únicament per les gestes esportives, sinó que va íntimament lligada a la política, el dopatge, la discriminació o la corrupció. El periodista Jordi Camps repassa aquesta altra història dels Jocs a Més enllà dels anells (Cossetània), una obra on també es retrata l'expresident del Comitè Olímpic Internacional (COI) Juan Antonio Samaranch. En aquesta entrevista Camps explica a eldebat.cat què suposa que la Xina organitzi els Jocs i deixa clar el gran poder que tenen les marques comercials i les grans televisions a l'hora de fixar les prioritats de l'esdeveniment.

Què significa que la Xina organitzi els Jocs Olímpics d’aquest estiu?
És una gran contradicció amb el que se suposa que significa l’olimpisme. Si els Jocs Olímpics fossin una competició esportiva i prou, no hi hauria cap problema, però se suposa que els Jocs porten afegit un seguit de condicions morals i ètiques, de respecte als drets humans, d’internacionalisme, de solidaritat, de moltes coses que no quadren amb el sistema polític que té la Xina.

El potencial econòmic de la Xina i el seu creixent pes polític expliquen que tingui els Jocs?
Tots els països els governants dels quals han dit que potser no anirien als Jocs mantenen relacions comercials amb Xina i no passa res. Hi ha un doble joc i una hipocresia. També és evident que és un mercat absolutament immens.

Queda gran cosa de l’esperit olímpic del baró Pierre de Coubertin?
En el llibre sóc força contundent i dic que només queda el nom, res més. I això no ve d’ara, sinó des de l’inici de l’olimpisme. Coubertin es presentava com un renovador i una persona que volia canviar la societat, però d’entrada tenia la intenció de deixar fora dels Jocs, un moviment que pretenia universal, a les dones perquè per a ell les activitats femenines no tenien interès. Ja des d’un primer moment hi ha moltes contradiccions en l’olimpisme.

Dius que organitzar els Jocs és una subhasta milionària. Si els criteris esportius no són el més important, què és el decisiu?
En principi hi ha un grup d’experts que elabora uns informes de totes les ciutats candidates en diferents aspectes, des de les instal·lacions, el respecte al medi ambient, la capacitat hotelera, el suport entre la població, el suport del Govern...Es donen unes puntuacions i en principi els que treuen les mitjanes més altes són els que van superant els talls. L’any 2001, quan es va triar Pequín, el mateix Samaranch va ordenar que no es tinguessin en compte els aspectes polítics de les diferents ciutats. En l’informe sobre Pequín es deia que el Partit Comunista de Xina exercia un gran control sobre tots els sectors de la societat, tant econòmics com socials, i que això tindria un reflex en els Jocs. Aquest aspecte es va obviar. Des del mes de març es demana que hi hagi un nou aspecte molt important a tenir en compte i és que el país que hagi d’acollir els Jocs respecti els drets humans, que en teoria són un dels elements claus del que era l’olimpisme.

El COI té independència o està lligat de mans i peus per les multinacionals que patrocinen els Jocs i per l’ONU que decideix quins estats hi participen?
Els països que participen als Jocs vénen determinats per l’ONU, perquè si no n’ets membre no hi pots participar. Pel que fa als ingressos del COI, viu dels drets de televisió i dels patrocinadors. Sense Jocs, el COI es quedaria sense res, perquè tots els ingressos que té en depenen. I això fa que estigui en mans de les marques, dels patrocinadors i de les grans televisions.

Estar en mans de les marques també deu afavorir que la Xina tingui els Jocs. No els deu interessar quedar malament.
Va més enllà d’això. Per exemple, normalment a les proves de natació les eliminatòries es fan al matí i les finals a la tarda, però a Pequín per la diferència horària això faria que als Estats Units les finals es veiessin a la matinada i s’ha decidit fer-les al matí. Tots els nedadors s’han hagut d’adaptar perquè saben que no tindran les finals a la tarda, sinó al matí. I amb la gimnàstica artística també ha passat el mateix. Es busca afavorir els criteris de les grans televisions nord-americanes i es va en contra dels criteris dels esportistes.

Al llibre defenses que l’ús polític de l’esport està íntimament lligat als Jocs.
Sempre ha estat així. En els primers Jocs, del 1896, l’aleshores primer ministre grec no els volia, perquè Grècia estava en bancarrota, però el rei sí que els volia i no van parar fins que van obligar el primer ministre a dimitir. Després de la Primera Guerra Mundial no van deixar participar els esportistes dels països vençuts. Després de la Segona Guerra Mundial, hi ha molts esportistes que fugen dels seus països o queden desplaçats i són apàtrides que van demanar al COI poder participar als Jocs, però el COI els va dir que no podien perquè no tenien un Comitè Olímpic al darrere. A la Carta Olímpica es diu que els Jocs són una competició entre individus i no entre països. De contradiccions com aquestes, la història olímpica n’està plena.

Després dels Jocs de Barcelona, sembla que en Samaranch sigui intocable. Com definiries el seu paper en l’olimpisme?
Prescindint de la seva trajectòria prèvia, diria que els Jocs de Barcelona el van convertir gairebé en intocable i això provoca que qualsevol cosa que hagi fet ha estat bona. Però és impossible que una persona ho faci tot bé. Hi ha gent que li ha arribat a atribuir la caiguda del Mur de Berlín, la fi de l’apartheid a Sud-àfrica i altres coses. Hi ha coses que van passar i ell amb el COI va fer el mateix que en la seva vida político-esportiva a l’Estat espanyol i és estar en el lloc oportú en el moment adient i saber sortir-se’n de tot. Quan va haver-hi la crisi de corrupció del 1999, resultava que ell no en sabia res. Em resulta difícil de creure que esclati una crisi de corrupció en una empresa i que el màxim mandatari no en sàpiga res.

El subtítol del llibre cita com a pecats dels Jocs la política, el gegantisme, la comercialització, la corrupció, el dopatge i la discriminació. N’hi ha algun de solucionat?
En la discriminació s’ha avançat, perquè a Pequín només hi ha dos esports (beisbol i boxa) on les dones no participaran. Però dins del COI van dir que tenien com a objectiu que el 2015 el 20% de membres fossin dones i ara tot just són el 14%. Fa uns dies es publicava que al Govern hi havia el 20% de dones en alts càrrecs i era un escàndol, però al COI resulta que està bé. Entenc que sense l’escàndol del Tour del 1998 i tot el que va significar, el tema del dopatge continuaria com estava. Pel que fa a la corrupció va haver-hi el cas de Salt Lake City el 1999 i van aprofitar per netejar i fer fora 20 membres. Però és una cosa que l’has inflada i que prové del gegantisme i de la voluntat de deixar content tothom. Si vols deixar content a tothom, has d’anar dient que sí a tot, perquè tothom hi vol participar, i la bola s’ha anat fent més grossa. Al final resultarà que els Jocs només es podran fer a les grans ciutats i una immensa franja de la humanitat no els podrà tenir mai. Hi ha una part dels pecats solucionada, però una part molt important segueix vigent.

Entrevista de Marc Font a Jordi Camps, periodista i autor del llibre Més enllà dels anells, a eldebat.cat