La presentació del llibre "Escoltant Cruyff" ja es pot veure en vídeo

La presentació del llibre Escoltant Cruyff. La seva vida i el seu futbol en 150 frases, d'Edwin Winkels, que va tenir lloc dimarts 16 de novembre al Col·legi de Periodistes de Catalunya, ja es pot veure en vídeo.

Les imatges mostren les intervencions de l'escriptor Sergi Pàmies, que parlà sobre la personalitat de Cruyff també com a reclam cultural i turític, al costat de personatges com Dalí, Miró o Gaudí, i de l'autor, que analitzà algunes de les frases més recurrents del protagonista del llibre.

El llibre "Escoltant Cruyff" apareix als diaris "El Periódico", "El Mundo deportivo" i "Sport"

El llibre Escoltant Cruyff. La seva vida i el seu futbol en 150 frases, d'Edwin Winkels, que es presentà al Col·legi de Periodistes de Catalunya dimarts 16 de novembre, aparegué als diaris El Periódico, El Mundo Deportivo i Sport de dimecres 17 de novembre.

Marcos López, al Periódico fa referència a la rellevància de Cruyff en el món de l'esport i recorda algunes de les frases que apareixen al llibre:

"A Johan Cruyff se le escucha y luego se le interpreta. Hasta sus silencios ha llegado a descodificar Edwin Winkels[...]"
"La táctica decide adónde va un balón y la técnica cómo llega ahí"[...] Primero, cuando tienes la pelota debes ser capaz de pasarla correctamente. Segundo, cuando te la pasan, debes tener la capacidad de controlarla". Obvio"

Al diari El Mundo Deportivo, Eduard Omedes parla sobre la celebritat de les frases de l'exentrenador del Barça:

"La publicación, editada por Cossetània en catalán y Lectio en castellano, recoge 150 frases célebres del exentrenador del Barça, frases que se han convertido a lo largo de los años en una forma de entender el fútbol y la vida."

Sílvia González, al diari Sport, també citava alguna de les frases que apareixen al llibre:

"Nunca cometo errores porque me cuesta mucho equivocarme"; "si tenemos la pelota ellos no pueden hacer ningu gol"; o "si tienes la pelota no es preciso defender porque sólo hay una pelota".

Sergi Pàmies: “Cruyff l’hauríem de posar en una llista amb Dalí, Miró i Gaudí, com a focus turístico-cultural”

El llibre Escoltant Cruyff, del periodista Edwin Winkels, s’ha presentat al Col·legi de Periodistes de Catalunya

L'autor, Edwin Winkels, i l'escriptor Sergi Pàmies, durant la presentació

El llibre Escoltant Cruyff. La seva vida i el seu futbol en 150 frases, d’Edwin Winkels, que acaba de publicar Cossetània Edicions, s’ha presentat dimarts 16 de novembre al Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Durant l’acte, l’escriptor Sergi Pàmies ha fet referència a la realitat internacionalitzada que és el Barça des de la seva fundació. Això és el que ha permès l’arribada de persones com Johan Cruyff, de qui n’ha destacat les seves possibilitats, també, com a reclam turístic i cultural: “Cruyff l’hauríem de posar amb Dalí, Miró, Gaudí...són uns focus turístico-culturals d’entre els quals és molt important la figura de Cruyff”. Per l’escriptor el més rellevant de l’obra, que també compta amb una versió en castellà a Lectio Ediciones, Escuchando a Cruyff. Su vida y su fútbol en 150 frases, és l’aproximació racional que aporta l’autor, a través de la interpretació del personatge i un gruix de dades necessari.
L’escriptor també ha diferenciat tres eixos a l’entorn dels quals giren les frases dels llibres: “l’Atzar religiós (des del punt de vista futbolístic), l’aforisme filosòfic i la sentència, que en el cas de Cruyff no ha estat mai innocent”. També ha parlat sobre la posició de privilegi des de la qual l’autor ha elaborat el llibre: “a vegades ens falta informació sobre la part holandesa de Cruyff i a ells els falta informació sobre la part catalana de Cruyff. Algú que ha estat pendent de les dues bandes, té una posició de privilegi”.
L’autor de l’obra, el periodista Edwin Winkels, ha citat alguna de les frases més rellevants de Cruyff que apareixen al llibre, com ara “Mai cometo errors perquè em costa molt equivocar-me”, “Abans de cometre un error, no el cometo”, En un momento dado” o “Un paloma no hace verano”. Winkels ha parlat sobre la importància de les publicacions sobre esports i, en concret, sobre futbol, més enllà dels diaris esportius. Per al periodista, l’opinió de qui va ser entrenador del Barça avui segueix sent molt vàlida, tot i que destaca la tasca dels periodistes a l’hora de fer entendre el discurs de Cruyff.
Edwin Winkels, nascut a Utrecht (Holanda) el 1962 i diplomat en periodisme, va treballar al diari Het Vrije Volk (Rotterdam) abans d’arribar, el 1988, a Barcelona. El 1991 Va començar a treballar a El Periódico de Catalunya com a redactor d’esports. Va cobrir els Jocs Olímpics, el Tour de França i va seguir, durant 12 temporades, el FC Barcelona. Des del 2000 és reporter d’informació general a El Periódico de Catalunya i acaba d’iniciar una etapa com a cronista de la ciutat de Barcelona. Ha publicat tres llibres a Holanda, dos dels quals relacionats amb el Barça.

Edwin Winkels, autor d'"Escoltant Cruyff" apareix al programa "El secret", de Catalunya Ràdio

Edwin Winkels, autor del llibre Escoltant Cruyff. La seva vida i el seu futbol en 150 frases, aparegué al programa El secret, de Catalunya Ràdio. Durant el programa es repassa la trajectòria vital i esportiva de qui va ser jugador i entrenador del Barça, amb especial atenció a la seva filosofia i manera d'expressar-se.

El llibre "Temps de neu, 25 anys" serà a principis de novembre a les llibreries

L'obra inclou 16 forfets de regal per les estacions d'esquí de Catalunya

Temps de neu, 25 anys és un llibre commemoratiu per celebrar el quart de segle de vida d’un dels programes més antics de TV3. El periodista Antoni Real, director i presentador de l’espai durant aquest quart de segle, ha aconseguit reunir al llarg de més de 220 pàgines, els millors records, històries, personatges, anècdotes, i imatges que han acompanyat a Temps de neu en la seva trajectòria. Un llibre televisiu, escrit amb llenguatge molt directe i il·lustrat amb espectaculars fotografies. A l’igual que el programa de televisió, Temps de neu, 25 anys també fa un recorregut exhaustiu per totes les estacions del Pirineu i mostra el seu particular “Top ten” amb imatges i les principals característiques de les deu millors estacions de tot el món.

Toni Real
Presentador i director de Temps de neu, un dels programes més antics de Televisió de Catalunya. Llicenciat en Ciències de la informació per la UAB, s’inicia com a periodista als 17 anys, al diari Dicen... Va ser redactor fundador del diari Sport i va treballar a les redaccions d’El Noticiero Universal i Catalunya Ràdio, com a guionista del programa A punt de neu, primer espai radiofònic especialitzat en esquí. El 1985 va començar a treballar a TV3, des d’on dirigeix i presenta Temps de neu i Temps d’aventura. Del 91 al 98 va dirigir i editar Slalom, una guia de les millors estacions del món. Com a enviat especial, va cobrir la informació dels Jocs Olímpics d’hivern de Sarajevo, Calgary, Albertville, Lillehammer, Nagano, Salt Lake City i Torí. És autor del llibre 100 anys d’esquí a Catalunya, Passions de neu (2008, Cossetània Edicions) i de la novel·la Sota la neu (2010, Cossetània Edicions).

Àlex Santos: "Els mitjans sempre hem volgut tutelar el Barça"

El llibre L'entorn. El circ mediàtic del Barça s'ha presentat al Col·legi de Periodistes de Catalunya

El periodista Àlex Santos, autor del llibre L'entorn. El circ mediàtic del Barça ha assegurat en la presentació del llibre que s'ha portat a terme el dijous dia 3 de juny al Col·legi de Periodistes de Catalunya que "els mitjans de comunicació sempre hem volgut i voldrem tulelar el Barça". L'autor ha dit que el llibre "és un assaig que parla dels periodistes però sobretot de les empreses propietàries dels mitjans. He intentat fer una fotografia de l'entorn mediàtic del Barça però és una fotografia una mica moguda perquè tot plegat canvia molt ràpidament".
Àlex Santos ha explicat que el periodista de base sovint és el que es veu més afectat per tot plegat ja que hi ha moltes decisions que no depenen d'ell. Ha dit que l'expectació que genera el Barça entra dins la lògica pel fet que "el Barça és un bé preuat, cobejat per molta gent. A més, la història del club és cíclica. A vegades ens pensem que hi succeixen fets únics però si ho analitzes veus que altres vegades ha passat el mateix."
Per la seva part, el director de la col·lecció Fora de Joc de Cossetània Edicions, Josep Riera ha explicat que aquest títol tanca la trilogia de l'autor sobre l'"entorn" que l'editorial va iniciar fa tres anys amb la publicació dels llibres: L'entorn. Joan Laporta en la lluita pel poder i L'entorn. Rere els passos del nuñisme. Segons Riera, "en la triologia de l'Àlex Santos s'explica el gran fenomen social i esportiu que hi ha al voltant del Barça." Segons Riera aquest darrer volum "era molt difícil de fer. Era necessari perquè calia parlar dels mitjans. L'Àlex Santos ha estat en aquest sentit molt valent. Hi ha molta infomació, molt de contingut, moltes dades, moltes converses i moltes entrevistes."
El director de la col·lecció Fora de Joc va assegurar que "el llibre és una fotografia molt exacta del que són els mitjans de comunicació que es mouen al voltant del Barça."

Cossetània afegeix nous títols a la seva llista de llibres electrònics

Cossetània continua ampliant la seva llista de llibres electrònics. Clicant sobre els títols podreu accedir a la fitxa de l'obra a la pàgina de la xarxa d'editors edi.cat:

100 mites de la ciència
Autor: Daniel Closa

Àngels de pedra
Autora: Rosa Pagès

Catalunya contra Espanya. El partit interminable
Autor: Lluís Simon

Escoltant Guardiola, de Josep Riera

” Si perdem seguirem sent el millor equip del món. Si guanyem serem eterns ” Pep Guardiola, entrenador del FC Barcelona.

Pep Guardiola ostenta una manifesta eròtica del poder. I això no es deu al seu atractiu físic (encara que podem dir que no ens “molesta”) sinó a una personalitat més que eloqüent. La seva capacitat de seducció del gran públic radica, segons afirma l’autor de Escoltant Guardiola, el periodista Josep Riera, en la seva facilitat per comunicar. Així, el llibre proposa un divertit joc de recuperació dels arxius sonors i escrits del protagonista que ens ajuden a endinsar-nos dins del seu pensament. L’autor ens permet així conèixer un poc més de la seductora personalitat de Pep Guardiola. Nosaltres no som vidents ni res paregut, però creiem que no anem res desencaminats si prediem que el llibre serà uns dels èxits més sonats a Sant Jordi.

Josep Riera estructura el seu llibre a partir d’unes 150 frases sortides de la boca de l’entrenador del Barça, mitjançant entrevistes i rodes de premsa. Les seves declaracions públiques serveixen a Riera per establir les bases filosòfiques del pensament de Guardiola. Si no teníem suficients mites en què creure, ara ve l’entrenador del Barça i postula per convertir-se en el proper líder espiritual de tots els catalans. ¡Si no ho és ja!

L’autor, Josep Riera, és un home lligat a l’esport, no hi ha cap dubte. La seva relació literària amb el Barça es remunta al seu primer llibre: Van Barça. El FC Barcelona i Holanda, més que una relació. A més, Riera es un prestigiós periodista esportiu que treballa al periòdic El Punt, on exerceix el càrrec de director de la secció d’esports. La seva veneració per Guardiola arriba fins l’extrem d’escriure un llibre basat en la força de les paraules de Pep Guardiola. El punt comú de les 150 frases incloses al llibre sempre serà el mateix: la seva passió pel futbol i pel FC Barcelona. No obstant això, el llibre Escoltant Guardiola no és tan nou com podria semblar. Paraula de Pep (VVAA), publicat en 2009, aplicava la mateixa fórmula.

La capacitat de seducció de l’entrenador no té límits, i es que ell no perd el temps presumint dels mèrits que tots sabem que té, sinó convencent al seu equip i a l’opinió pública de que el Barça és el millor dels equips. La cançó Viva la Vida de Coldplay és ara un himne barcelonista gràcies a Guardiola, que posava la cançoneta als vestidors abans d’un partit. El afecte i la sensibilitat cap al el seu equip i els seus colors el varen fer arribar fins el punt d’encarregar un vídeo a la secció d’esports de TV3 per motivar els jugadors i, sobretot, l’afició.

Si t’agrada el futbol i ets seguidor del Barça, segur que ja estàs pensant en aquest llibre. Preferències a banda i sense entrar en “política futbolística”, recuperar les millors frases públiques de qualsevol personalitat sempre és un exercici interessant per conèixer les seves preocupacions, el seu pensament i les seves contradiccions. Sí, tots en tenim, de contradiccions. Sols ens falta llegir el llibre per saber si Josep Riera les ha incloses o ha preferit suavitzar-les en pro de la creació d’un mite vivent.
Pots comprar el llibre en versió digital aquí.

Article d'Andrea Jaén publicat al blog Llegirllibres.cat sobre el llibre Escoltant Guardiola. El pensament futbolístic i vital de l'entrenador del Barça en 150 frases, de Josep Riera.

Surten a la venda noves edicions de "100 motius per ser del Barça", "Escoltant Guardiola" i "Colom. 500 anys enganyats"

Han sortit a la venda la segona edició del llibre 100 motius per ser del Barça (i no ser del Madrid), d'Andreu González Castro i Armando Luigi Castañeda, i la quarta d'Escoltant Guardiola, de Josep Riera, i de Colom. 500 anys enganyats, de Charles J. Merrill.

100 motius per ser del Barça fou una novetat d'aquest mes de març. Escoltant Guardiola va aparèixer el setembre de 2009, i Colom. 500 anys enganyats, a l'octubre. Al desembre es publicà la segona edició de les dues obres, i aquest febrer, la tercera.

"Els nostres polítics no tenen clar quins límits volen per les seleccions catalanes"

El periodista Lluís Simon porta anys seguint el periple de les federacions esportives catalanes per ser reconegudes internacionalment. No és casualitat, doncs, que el seu darrer llibre parli d’aquesta lluita com ‘El partit interminable’ (Ed. Cossetània Edicions). Un encontre que es juga en terreny polític, amb Espanya com a equip poderós i Catalunya com a conjunt sense discurs clar.

Lluís Simon

D’entrada, el títol del llibre és tan explícit com preocupant…
Volia fer una metàfora d’un partit de futbol en el qual juguen dos rivals disposats a utilitzar totes les seves armes per guanyar. Malgrat tot, portem més de 100 anys jugant i, si no és que Catalunya esdevé independent, aquest partit encara s’allargarà molts anys.

Ara per ara l’única possibilitat és que Catalunya esdevingui un Estat?
No. Hi ha una altra gran alternativa aprovada pel Tribunal d’Arbitratge de l’Esport (TAS) i que passa perquè les federacions catalanes, com a entitats privades, entrin a formar part de les federacions internacionals.

I amb aquest pas les federacions catalanes estarien legitimades per competir oficialment?
Sí.

A simple vista no sembla tan complicat...
Però llavors s’obre el capítol de pressions de l’estat espanyol. Aquest ha aconseguint canviar els estatuts d’algunes federacions internacionals, com la FIFA, per tal que només s’acceptin com a membres oficials els estats reconeguts. Espanya és l’equip gran d’aquest partit i fins i tot està disposat a canviar les normes per guanyar-lo.

I quin paper tenen les federacions?
Les seleccions no haurien d’anar a negociar a Madrid, sinó directament a les federacions internacionals. Caldria saltar-se el pas de Madrid, però la maquinaria de l’Estat té molt poder. Espanya controla les grans federacions i és només en esports més minoritaris on Catalunya ha pogut trobat escletxes.

Què hi ha d’esport i què de política en aquest partit?
Quan vaig començar a escriure aquest llibre hagués dit que hi havia un 50% de cada ingredient. Ara puc assegurar que aquest conflicte és un 99% polític i un 1% esport.

És un duel entre Generalitat i Moncloa?
Quan el govern socialista es va instaurar a Madrid vam creure que amb un govern menys agressiu es podria negociar. Però llavors es va certificar que el govern català i l'estatal només estan d’acord en què mai s’arribarà a un acord. Espanya no permetrà que una federació catalana i una espanyola estiguin en la mateixa internacional.

I els polítics catalans, actuen amb prou contundència?
Mentre a Espanya hi ha un sentiment cohesionat en contra de les seleccions catalanes a Catalunya els nostres polítics no tenen clar quins límits volen. Els mateixos socis de govern poden arrufar el nas si un dels partits fa un gest important per les seleccions. A més, la clàssica actitud socialista passa per dir ‘sí’ a les seleccions catalanes, però quan entres una mica més a fons, no ho tenen gens clar.

És viable assolir seleccions catalanes amb el PSC al Govern?
Si el PSC pogués portaria el tema de les seleccions catalanes a baix de tot del llistat de les seves preferències. Però hi ha altres forces al govern que han lluitat per les seleccions.

Com valora, doncs, la feina d’ERC...
El fet que el debat de les seleccions estigui sobre la taula és gràcies a ERC, que ha fet d’aquest tema el seu cavall de batalla en certs moments. Esquerra s’hi ha esforçat, ha comés errors i moltes vegades no ha tingut èxit. Però la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes, per exemple, no existiria si no fos per ERC.

L’esport ha esdevingut un element clau de cohesió i reivindicació nacional. Aquest fet juga en contra els interessos de Catalunya?
La transcendència simbòlica que ha pres l’esport ha provocat el xoc de trens entre Catalunya i l’Estat. Tenir seleccions significa un salt importantíssim respecte el reconeixement internacional. Avui, el País de Gal·les, que no té cap tipus de moviment sobiranista, té més presència al món que no pas Catalunya gràcies a les seves seleccions. En el nostre cas, malauradament, des de l’Estat es considera que Catalunya no ha de ser més que Murcia.

Al llibre afirma que la lluita de les seleccions costa molts diners...
Des d’ambdós bàndols. El Consejo Superior de Deportes, per exemple, envia persones arreu del món per fer campanya contra les pretensions d’algunes federacions catalanes. S’imposen recursos judicials per combatre decisions que han afavorit les nostres seleccions i es creen noves federacions espanyoles per tapar les catalanes reconegudes.

I des de Catalunya...
El govern català també se’ls gasta. Com que no hi ha acord polític, l’únic camí del govern català és exercir pressió en les federacions internacionals per diferents vies, i aquesta pressió genera una despesa important, que fins ara no ha sortit a la llum.

Per quin moment passa la lluita per les seleccions catalanes?
És un tema que té alts i baixos. Ara potser passem per un petit sotrac, però això no vol dir que d’aquí cert temps tornem a estar amunt. Malauradament aquesta lluita provoca fatiga, ja que el futbol és l’esport que desperta més interès i ara per ara només tenim un partit de costellada.

La Copa de les Nacions hagués estat un estímul...
Sí, però la Federació Espanyola de Futbol també ho va frenar. Cal recordar, per cert, que dins d’aquesta federació també hi ha Joan Laporta, el mateix que ara va de salvador nacional.

Però hi ha més situacions, si més no, curioses...
Sí. La lluita per les seleccions genera tota classe de situacions absurdes i grotesques. La Federació Europea d’hanbol, per exemple, va aprovar l’ingrés d’Escòcia amb el vot favorable del representant espanyol.

Té solució aquest conflicte?
La solució lògica hagués estat que en aquells esports on Catalunya hi té una gran tradició s’hagués arribat a un pacte i poguéssim tenir representació internacional. El cas més evident és el del patinatge. Malauradament, tampoc aquí els polítics es van posar d’acord.

I, amb aquest panorama, qui està més a prop de guanyar el partit, Catalunya o Espanya?
Posem-nos al minut zero d’un Alcorcón-Reial Madrid. El 99% de la gent dirà que el Madrid s’emportarà el partit. Té més pressupost, recursos i poder. Però tots sabem com va acabar aquell partit. Fa uns anys ens deien que aquesta lluita era antinatural. Molts dels seus arguments s’han anat enfonsant i avui només els queda el joc brut i la utilització de la política pels seus interessos.

Entrevista de Xavier March a Lluís Simon, autor de Catalunya contra Espanya. El partit interminable, al diari El Singular digital del 19 de març.

"Escoltant Guardiola" es presenta a Breda i "Una sortida digna" a Amposta

Escoltant Guardiola. El pensament futbolístic i vital de l'entrenador del Barça, en 150 frases, de Josep Riera, es presenarà divendres 26 de febrer, a 2/4 de 8 del vespre, al Centre Cultural Els forns, de Breda. La presentació anirà a càrrec de Josep Lluís Eras, periodista i director del setmanari L'Actualitat del Baix Montseny.

El llibre Una sortida digna, de Jesús M. Tibau, també es presenarà divendres 26 de febrer, a 2/4 de 8 del vespre, a la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d'Amposta. La presentació anirà a càrrec de l'escriptor i blogaire Emigdi Subirats.

"Catalunya contra Espanya. El partit interminable" es presenta a la llibreria 22 de Girona

El llibre Catalunya contra Espanya. El partit interminable, de Lluís Simón, es presentarà dimecres 24 de febrer, a les 8 del vespre, a la llibreria 22, de Girona.
La presentació anirà a càrrec de Jordi Grau, subdirector del diari El Punt.

La utopia legal

Lluís Simon publicà un article a la revista Presència del 12 al 18 de febrer sobre l'obra Catalunya contra Espanya. El partit interminable. Simon repassa les tesis principals del llibre sobre la reivindicació de les Seleccions esportives catalanes:

Una de les principals tesis del llibre, que tractaré de resumir en aquest espai, és que, a diferència d'altres reinvindicacions amb els quals els catalans fa temps que fem la punyeta a Madrid, aquest afer es podria haver resolt perfectament en l'àmbit internacional. Els espanyols no ho han volgut. Aquesta és la veritat. La lluita, això sí, es pot allargar indefinidament en el temps perquè el govern i l'esport català se senten legitimats per tenir representació internacional i el govern espanyol, en canvi, no pensa cedir ni un mil·límetre i lluitarà per terra, mar i aire per evitar que això passi.

Lluís Simon: "La voluntat del poble català és que Catalunya tingui algun tipus de reconeixement esportiu internacional"

El llibre Catalunya contra Espanya. El partit interminable, editat per Cossetània, s'ha presentat a la llibreria Catalònia

Presentació del llibre Catalunya contra Espanya a la llibreria Catalònia

El periodista Lluís Simon ha dit en la presentació del llibre editat per Cossetània Edicions Catalunya contra Espanya. El partit interminable que "la voluntat del poble de Catalunya és que, d'alguna manera, les seleccions catalanes tinguin algun tipus de reconeixement internacional, cosa que demostren les campanyes populars que s'han fet". Simon ha afegit que tot plegat no és gens fàcil ja que "a Madrid, mani qui mani, sigui el PP o el PSOE, mantenen el mateix discurs d'impedir qualsevol tipus de reconeixement esportiu de Catalunya."
Lluís Simon explica que "la manera més senzilla, però a la vegada més complicada d'aconseguir, seria un acord entre govern català i govern espanyol, cosa que ja s'ha intentat diverses vegades, però a Madrid tenen clar que d'aquest tema no en volen ni parlar".
L'autor del llibre ha fet un símil futbolístic de la situació actual i ha dit que "en aquests moments el partit fa pinta que l'acabarà guanyant l'equip espanyol per diferents raons: la primera és que les federacions internacionals estan canviant els estatuts perquè cada federació nacional correspongui geogràficament a un estat i la segona és econòmica, ja que es necessiten molts diners per poder contrarestar totes les traves que es posen des de les federacions i el govern espanyol."
Simón assegura que és legítim que l'esport català vulgui ser reconegut internacionalment i el més legalment possible "ja que les federacions són entitats privades." En el llibre es fa referència a moltes qüestions polítiques: "en cada capítol hi ha raons polítiques dels diferents temes que es tracten. A més cal tenir en compte, per exemple, que una de les causes que va provocar que Maragall perdés pes dins del partit socialitsta va ser la seva actitud amb les federacions catalanes."
Mentre que segons l'autor a Madrid tenen tots el mateix discurs, les posicions a Catalunya sobre aquest tema tenen molts matisos i hi ha hagut actuacions de catalans que no han ajudat gens, més aviat al contrari. "Per exemple" -ha explicat- “la via del Comitè Olímpic Català està tancada ja que en una assemblea del COI de l'any 1996 es va acordar que tant sols poden ser membres del COI els estats reconeguts per l'ONU, cosa que tancava la via catalana. Això va passar en temps que el president del COI era una català, Joan Antoni Samaranch".
Per la seva part, el director de la col·lecció Fora de Joc de Cossetània Edicions, Josep Riera ha dit que el llibre també podria haver portat per títol "Espanya contra Catalunya ja que Catalunya demana coses molt raonables en un marc de plena llibertat i el que es fa des el govern espanyol i les federacions espanyoles és posar-hi traves."
Riera ha dit que el llibre és molt necessari entre d’altres motius "perquè no hi ha millor manera de denunciar complots que demostrar-los i documentar-los com es fa en aquest llibre." També ha afirmat que l'obra "està molt ben escrita i es llegeix com una novel·la d'intriga, d’acció i de suspens, però que encara no té un desenllaç."

Surt a la venda la tercera edició dels llibres "Escoltant Guardiola" i "Colom. 500 anys enganyats"

Cossetània ja ha publicat la tercera edició dels llibres Escoltant Guardiola. El pensament futbolístic i vital de l'entrenador del Barça, en 150 frases, de Pep Riera, i Colom. 500 anys enganyats. Per què s'amagà l'origen català del descobridor d'Amèrica, de Charles J. Merrill.

Escoltant Guardiola va aparèixer el setembre de 2009, i Colom. 500 anys enganyats, a l'octubre. Al desembre es publicà la segona edició de les dues obres, i ara ja es pot adquirir la tercera.

"Catalunya contra Espanya" exposa els impediments amb que han topat les Seleccions esportives catalanes

El llibre Catalunya contra Espanya. El partit interminable, de Lluís Simón, es presentarà dijous 18 de febrer, a les 7 del vespre, a la llibreria Catalònia. La presentació anirà a càrrec de Xavi Torres, periodista de TV3 i membre de la Plataforma Pro Seleccions.

En els últims anys, dos governs d’un mateix estat, el català i l’espanyol, han protagonitzat un enfrontament sense precedents per un afer que ha esdevingut transcendent en matèria política, el de les seleccions esportives nacionals. Des de Madrid hi ha ordres estrictes perquè Catalunya no pugui tenir representació internacional en l’àmbit esportiu i d’això se n’ha fet raó d’estat. S’ha jugat brut contra l’esport català i les federacions d’un país, limitat també per les seves enormes contradiccions internes.

Lluís Simón:
Lluís Simón va néixer a Salitja (Selva) el 1971. Resideix a Girona. És periodista, llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (1989-1994). Va iniciar-se en el món del periodisme com a corresponsal dels diaris esportius El Mundo Deportivo i Sport. El 1992 entra a la redacció d’El Punt, on treballa successivament en les seccions de successos, economia i esports abans de formar part, al gener del 2002, de l’equip fundacional d’El 9 Esportiu de Catalunya, diari del qual actualment és director adjunt. Des del 2003 també és editor d’esports d’Enciclopèdia Catalana.

Escoltant Guardiola

Aquest llibre, publicat per Cossetània Edicions, ens permet conèixer el pensament futbolístic i vital de l'entrenador del Barça

Potser si el mes de gener de l'any 1994 no hagués entrevistat Josep Guardiola per a una emissora local, no m'hagués sentit atreta per llegir un llibre que fa relativament poc ha publicat Cossetània Edicions, entorn al pensament futbolístic i vital de l'actual entrenador del Barça. I escoltant de bell nou aquella entrevista m'he adonat de la maduresa personal que ja tenia aleshores aquell noi, de vint-i-dos anys, que havia arribat al cim més alt que es podia haver imaginat quan era un nen, «l'escanyolit» de la colla: ser jugador del Barça, per després ser-ne el capità. I aleshores poc s'imaginava, suposo, que un dia en seria l'entrenador –tot i que els que el coneixen profundament diuen que ja ho portava a dins– i encara menys que aconseguiria, després d'un camí llarg i ple de marrades, una fita històrica per al club: guanyar el triplet. Aquest èxit, tant impactant com merescut, del qual cal ressaltar tant el «què» com el «com», ha fet que es passés de tenir dubtes sobre la idoneïtat del seu nomenament a esdevenir un referent més enllà del futbol, fins al punt que les escoles de negoci i les universitats estudien el seu cas com a exemple de lideratge.
L'autor d'Escoltant Guardiola, Josep Riera, dedica el llibre als seus pares: «Perquè són de poble i amb la seva manera de fer han fet que sigui com sóc i me'n senti orgullós. Per tots els valors que m'han donat i que vull que m'acompanyin tota la vida.» Coneixent l'entorn familiar i humà de Josep Guardiola –els seus pares són gent de poble, catalans de pedra picada, persones humils i alhora orgulloses de la seva condició, treballadors i bons transmissors de valors– la dedicatòria no podia ser més encertada. Riera ha escollit cent cinquanta frases dites per Guardiola, contextualitzant-les, per ajudar a entendre el seu pensament i la seva personalitat.
No és possible, en aquest petit espai d'opinió, destacar frases concretes ni opinions de personatges determinats. Una excepció només per al llegat de Cruyff, que va fer amb Guardiola el mateix que diu Guardiola que s'ha de fer: posar les condicions adients perquè pogués desenvolupar el seu talent. Guardiola va aprendre de Cruyff una forma d'entendre el futbol i d'interpretar-lo sobre el camp, fet que li suposà arribar a ser un dels millors jugadors de la història del Barça, despertant-li prematurament la vocació d'entrenador. I si de Cruyff va beure la genialitat, de Reixach, el sentit comú. Carles Reixach opina de Guardiola que, mentre que la majoria només veu una part del camp, Guardiola veu el futbol en cinemascop.
En el pensament de Guardiola hi ha una manera molt determinada de veure el futbol que no es diferencia gaire de la manera com veu i viu la vida, perquè les idees en què es basa són les mateixes: treball, persistència, coherència, honestedat, positivisme, anar de cara, tenir cura per tots els detalls,... I sempre des de la visió de l'equip entès com un conjunt més fort que les individualitats, per més bones que siguin. En el llibre hi sura la sàvia combinació entre les idees, molt pròpies i fermes, i una gran facilitat per saber-les expressar i per crear empatia. I és que Josep Guardiola comunica molt bé i ha tingut la prudència de fer-ho només en el decurs de les rodes de premsa establertes. Repassant-ne el contingut es veu com Guardiola ha gestionat la comunicació com a part integrant de la seva feina com a entrenador.
En la darrera d'elles, la que tancà la temporada, va tornar a incidir en el missatge de modèstia i seny: «No sé si som el millor equip del món. Som l'equip que ha fet un millor any. I també tinc clar que no sóc el millor entrenador del món. Entenc que desconfiessin de mi. No tenia experiència i venia de tercera. Jo també n'hauria dubtat.» Una persona que diu això quan acaba de guanyar la copa d'Europa, en el moment de màxima glòria, en el moment en què els més vanitosos haurien aprofitat per presumir i fins i tot per passar factura a qui els vingués de gust, no és una persona normal, és algú amb una educació profundament honesta. Aquesta frase, tal com afirma Josep Riera, autor del llibre, només pot dir-la una persona intel·ligent, apassionada i plena de talent, un home que sap transformar les bones idees en sentiments, un autèntic. Ara d'això em sembla que en diuen intel·ligència emocional. Moltes de les característiques personals de Josep Guardiola i de la seva manera de ser provenen, però, del que se'n diu sentit comú que, sovint, és el menys comú dels sentits. Ell en té molt. Dir la veritat i fer el que sigui necessari. Es pot dir més fort però no més clar.

Article de Fina Sitges al diari El Punt sobre el llibre Escoltant Guardiola, de Josep Riera.

Cossetània compta amb dos vídeos promocionals d'"Escoltant Guardiola"

Cossetània compta amb dos vídeos promocionals del llibre Escoltant Guardiola. El pensament futbolístic i vital de l’entrenador del Barça en 150 frases, de Josep Riera. Les imatges són representatives de la força de les idees i les paraules de Josep Guardiola, que han portat l'autor a publicar aquest llibre.

"Colom. 500 anys enganyats", "Escoltant Guardiola" i "El llibre de la Marató" apareixen als rànquings de llibres més venuts

El llibre Colom. 500 anys enganyats, de Charles Merrill, que ja porta unes quantes setmanes en els rànquings, apareix també aquesta setmana entre les obres de no ficció més venudes, segons els diaris Avui i La Vanguardia.
Aquesta setmana s’incorpora als rànquings El llibre de la Marató de TV3, un dels més venuts de no ficció segons El Periódico i l’Avui. Escoltant Guardiola, de Josep Riera, reapareix aquesta setmana entre els llibres més venuts al la llista de l’Avui.

Escoltant Guardiola

Aquest llibre, publicat per Cossetània Edicions, ens permet conèixer el pensament futbolístic i vital de l'entrenador del Barça.

Potser si el mes de gener de l'any 1994 no hagués entrevistat Josep Guardiola per a una emissora local, no m'hagués sentit atreta per llegir un llibre que fa relativament poc ha publicat Cossetània Edicions, entorn al pensament futbolístic i vital de l'actual entrenador del Barça. I escoltant de bell nou aquella entrevista m'he adonat de la maduresa personal que ja tenia aleshores aquell noi, de vint-i-dos anys, que havia arribat al cim més alt que es podia haver imaginat quan era un nen, «l'escanyolit» de la colla: ser jugador del Barça, per després ser-ne el capità. I aleshores poc s'imaginava, suposo, que un dia en seria l'entrenador –tot i que els que el coneixen profundament diuen que ja ho portava a dins– i encara menys que aconseguiria, després d'un camí llarg i ple de marrades, una fita històrica per al club: guanyar el triplet. Aquest èxit, tant impactant com merescut, del qual cal ressaltar tant el «què» com el «com», ha fet que es passés de tenir dubtes sobre la idoneïtat del seu nomenament a esdevenir un referent més enllà del futbol, fins al punt que les escoles de negoci i les universitats estudien el seu cas com a exemple de lideratge.
L'autor d'Escoltant Guardiola, Josep Riera, dedica el llibre als seus pares: «Perquè són de poble i amb la seva manera de fer han fet que sigui com sóc i me'n senti orgullós. Per tots els valors que m'han donat i que vull que m'acompanyin tota la vida.» Coneixent l'entorn familiar i humà de Josep Guardiola –els seus pares són gent de poble, catalans de pedra picada, persones humils i alhora orgulloses de la seva condició, treballadors i bons transmissors de valors– la dedicatòria no podia ser més encertada. Riera ha escollit cent cinquanta frases dites per Guardiola, contextualitzant-les, per ajudar a entendre el seu pensament i la seva personalitat.
No és possible, en aquest petit espai d'opinió, destacar frases concretes ni opinions de personatges determinats. Una excepció només per al llegat de Cruyff, que va fer amb Guardiola el mateix que diu Guardiola que s'ha de fer: posar les condicions adients perquè pogués desenvolupar el seu talent. Guardiola va aprendre de Cruyff una forma d'entendre el futbol i d'interpretar-lo sobre el camp, fet que li suposà arribar a ser un dels millors jugadors de la història del Barça, despertant-li prematurament la vocació d'entrenador. I si de Cruyff va beure la genialitat, de Reixach, el sentit comú. Carles Reixach opina de Guardiola que, mentre que la majoria només veu una part del camp, Guardiola veu el futbol en cinemascop.
En el pensament de Guardiola hi ha una manera molt determinada de veure el futbol que no es diferencia gaire de la manera com veu i viu la vida, perquè les idees en què es basa són les mateixes: treball, persistència, coherència, honestedat, positivisme, anar de cara, tenir cura per tots els detalls,... I sempre des de la visió de l'equip entès com un conjunt més fort que les individualitats, per més bones que siguin. En el llibre hi sura la sàvia combinació entre les idees, molt pròpies i fermes, i una gran facilitat per saber-les expressar i per crear empatia. I és que Josep Guardiola comunica molt bé i ha tingut la prudència de fer-ho només en el decurs de les rodes de premsa establertes. Repassant-ne el contingut es veu com Guardiola ha gestionat la comunicació com a part integrant de la seva feina com a entrenador.
En la darrera d'elles, la que tancà la temporada, va tornar a incidir en el missatge de modèstia i seny: «No sé si som el millor equip del món. Som l'equip que ha fet un millor any. I també tinc clar que no sóc el millor entrenador del món. Entenc que desconfiessin de mi. No tenia experiència i venia de tercera. Jo també n'hauria dubtat.» Una persona que diu això quan acaba de guanyar la copa d'Europa, en el moment de màxima glòria, en el moment en què els més vanitosos haurien aprofitat per presumir i fins i tot per passar factura a qui els vingués de gust, no és una persona normal, és algú amb una educació profundament honesta. Aquesta frase, tal com afirma Josep Riera, autor del llibre, només pot dir-la una persona intel·ligent, apassionada i plena de talent, un home que sap transformar les bones idees en sentiments, un autèntic. Ara d'això em sembla que en diuen intel·ligència emocional. Moltes de les característiques personals de Josep Guardiola i de la seva manera de ser provenen, però, del que se'n diu sentit comú que, sovint, és el menys comú dels sentits. Ell en té molt. Dir la veritat i fer el que sigui necessari. Es pot dir més fort però no més clar.

Article de Fina Sitjes al diari El Punt sobre el llibre Escoltant Guardiola, de Josep Riera.