El programa "On vols anar a parar?", de Catalunya Ràdio, parla del llibre "La catosfera literària 08"

Toni Ibáñez, coordinador del llibre La catosfera literària 08. Primera antologia de blogs en català, va intervenir al programa On vols anar a parar?, de Llucià Ferrer, a Catalunya Ràdio, el dilluns 19 de maig.
Ibáñez parlà dels arguments que han portat a l'elaboració del llibre i de la bona rebuda que ha tingut per part dels blogaires que hi han participat amb els seus textos. El coordinador també va fer referència als anomenats "blooks", obres que, com en el cas de La catosfera literària 08, es basen en els articles que han aparegut en un blog i es publiquen en format de llibre.

Post al blog Entrellum, sobre la intervenció de Toni Ibáñez al programa "On vols anar a parar?"

137 textos s'han presentat a la primera antologia de la catosfera literària

El dia 31 de desembre es va tancar el termini per presentar textos candidats a formar par del llibre Blogs & Literatura. Primera antologia de la catosfera literària, que Cossetània Edicions publicarà la propera primavera. Aquesta convocatòria s'ha fet enmarcada en les Jornades de Catosfera que se celebraran a Granollers entre els dies 25 i 27 de gener i en les quals es portarà a terme una taula rodona sobre Blogs & Literatura. Ara entre els textos presentats se'n farà una selecció de 100 que són els que formaran el llibre.
La llista de blocs que han presentat textos per formar par de l'antologia la trobareu aquí.

Cossetània publicarà la primera antologia de la catosfera literària

Els dies 25, 26 i 27 de gener se celebrarà la primera gran trobada de blocaires catalans: Jornades de la Catosfera, a Granollers. L'objectiu és reflexionar sobre aquest món virtual que cada dia té més adeptes.

S'han organitzat diferents actes per a l'aconteixement. El dia 26, per exemple, es durà a terme, dins de la secció Blogs & Lieratura, una taula rodona.

Cossetània Edicions, publicarà, durant la primavera del 2008, un llibre (Blogs & Lieratura. Primera antologia de la catosfera literària) que recollirà els millors textos de tots els bloguers que hi vulguin participar.

Envieu el vostre “millor post” a: catosfera2008@gmail.com abans del 31 de desembre de 2007.
[Només s'accepta un post per persona. Es farà una selecció d’acord amb un criteri de qualitat i temàtica (els posts han de ser de caràcter literari o referents a la literatura). Els autors cediran els drets sobre el text.]
Per a més informació:
http://entrellum.blogspot.com/2007/11/blogs-literatura.html

"S'ha escrit un llibre", de Cossetània Edicions, a Breda

El diumenge 22 d'abril, a Breda, es presentarà el llibre de Cossetània Edicions S'ha escrit un llibre. què, qui, com, quan de TV3.
A les 11.00 h del matí, es farà la presentació del llibre al Centre d'Informació Turística Els Forns (C/ Els Forns, cantonada Sta. Victòria - St. Iscle).
A les 11.30 h, hi ha l'entrega de premis del primer concurs de punts de llibre fets pels alumnes de primària de l'escola de Breda.
A les 12.00 h, l'autor, Darío Porras, signarà els llibres a la carpa insal·lada a la plaça de la Vila.

Resum
Què? Si voleu recordar les vostres sèries o programes preferits de TV3, no cal que torneu a recórrer a aquelles cintes de VHS gastades de tant que les heu posades. A S’ha escrit un llibre hi trobareu, en forma de definició, tots aquells moments que sempre heu tingut en la vostra memòria. Centenars de personatges i situacions recollits, un per un, de la A a la Z.
Qui? Totes aquelles persones reals i de ficció que des de fa 23 anys han aparegut a la petita pantalla cada cop que pitjàvem el botó del 3 al nostre comandament a distància. Personatges i programes emblemàtics com el Filiprim, l’Eulàlia Montsolís, el Tomàtic, Dallas, el Peris, Ventdelplà… La llista és inacabable i pràcticament tots són aquí dins.
Com? Hi ha qui té una definició per si mateix, però n’hi ha que apareixen a la descripció d’algun programa, d’algun concepte de la realitat que ens envolta o per alguna frase que ja ha passat a la història de TV3.
Quan? Des d’aquell 10 de setembre del 1983, quan Joan Pera donava la benvinguda als espectadors, fins ahir mateix, en què Mònica Terribas ens va posar una vegada més la nit al dia. Entremig, les sèries i programes de TV3 han deixat moments televisius inoblidables.

L'autor
No. No és la Jessica Fletcher de S’ha escrit un crim, però de ben segur que li hauria agradat ser-ho. Si la Fletcher es passava el dia de poble en poble resolent misteris, el Dario Porras es passava el dia enganxat al televisor. Entre programa i programa, però, es va treure la llicenciatura de Periodisme, cosa que li ha permès treballar en algunes emissores de ràdio (Ràdio 4, COM Ràdio o RAC1) i en diferents canals televisius. El seu debut a la petita pantalla va ser al programa Les 1000 i una de TV3, que es podia veure cada nit d’estiu l’any 1997. Des del febrer del 2005 forma part de l’equip del TVist, que cada migdia apropa l’actualitat de TV3 als espectadors.

Teresa Pàmies i REI

L'autor expressa la seva pròpia expectació al voltant d'un llibre sobre l'emissora Pirenaicala

A la llista de llibres per comprar el dia de Sant Jordi, hi tinc en lloc preferent la història de la Pirenaica, de la qual és autora la molt admirada escriptora Teresa Pàmies. Teresa Pàmies em resulta molt admirable per diversos motius: pel seu comportament cívic d'una lleialtat quasi insuperable, pel seu compromís tan primerenc (és dos dits més gran que jo i el meu any de naixença va ser el 1923), per la qualitat literària i humana dels seus escrits i per la seva serena resistència en els seus anys d'exili. Li admiro també la família: el marit, Gregorio López Raimundo, i el seu fill, Sergi Pàmies, periodista barceloní de primeríssima filera. Teresa Pàmies i López Raimundo són comunistes notoris. Em penso que ho han estat sempre. Jo, malgrat la meva admiració per ells, no he estat mai comunista –cosa que no em caldria explicar perquè no té el més mínim interès–, però sí que vaig pertànyer a aquella subraça de polítics o pseudopolítics que a través dels mitjans de comunicació del règim franquista, al seu moment, vam ser denominats profusament «tontos útiles» i «compañeros de viaje», mentre fèiem d'estúpids viatgers pels laberints de la clandestinitat, cosa que consistia a ser amics polítics dels audaços comunistes resistents. Radio España Independiente (REI), Estación Pirenaica, des del 1940 o a començament del 1941 (això ho aclarirem en el llibre de la Teresa), era l'instrument des d'on els comunistes espanyols defensaven el record de la Segona República, feien propaganda de la seva ideologia i respectaven el que s'havia de respectar. Com a exemple, des de l'emissora sostenien una secció periòdica en llengua catalana. No sé amb detall la història d'aquella emissora mítica, però com molta gent d'aquí, la vaig escoltar molts anys: primer, amb curiositat, i a partir d'uns esdeveniments, amb autèntic interès. No era fàcil. S'havia d'escoltar per ona curta i calia tenir l'orella fina perquè el govern la boicotejava amb uns sorolls infernals que en deien paràsits i que produïen un gran rebombori. La Pirenaica, nom popular, emetia des dels països de l'Est, des dels països comunistes. Potser va estar ubicada en més d'un lloc. Jo, del cert, només sé Bucarest (encara que l'altre dia la vaig errar i vaig dir que era a Sofia, confonent Romania amb Bulgària), perquè allí és on va estar Jordi Solé Tura, redactor de l'emissora, tal com relata en les seves estupendes memòries, interessantíssimes pel seu contingut i explicades a través d'una prosa admirable. Del meu primer llibre, publicat el 1962, la Pirenaica en va llegir diversos poemes, i el locutor era Solé Tura. Sense saber-ne jo res, en plena sorpresa, els vaig escoltar en la secció en llengua catalana a les darreries del 1962. Anys després, potser el 1990, vaig coincidir a Madrid, una temporada, amb Jordi Solé Tura, i em va revelar el tema dels meus poemes, i ho dic així perquè per a mi va ser una autèntica i literal revelació. Llavors també vaig conèixer Josefina López, una altra locutora que coincidí amb Jordi Solé a Bucarest i de la qual recordava la veu, agradabilíssima. Aquells mesos –quina llàstima!– Josefina López va morir, inesperadament per a molts.
Acabo. És obvi que la Pirenaica va fer un gran servei en la lluita contra la dictadura i el franquisme. I en el llibre de Teresa Pàmies aquest servei i els seus avatars segur que hi són, explicats com Déu mana i de la millor manera possible. Com sempre, valdrà la pena llegir l'obra de Teresa Pàmies.

x

Xavier Amorós

Article publicat a El Punt el dia 15 d'abril del 2007

Sense censura

Teresa Pàmies evoca la tasca antifranquista de Ràdio Pirenaica, l'emissora clandestina creada el 1941

"La Pirenaica va ser una eina importantíssima de la resistència antifranquista. Per escoltar aquesta emissora podies ser detingut, maltractat i processat. Contar tot això setanta anys després té el seu risc, però és pitjor encara no contar-ho". Amb aquestes paraules justifica l'escriptora Teresa Pàmies el seu interès per deixar constància impresa de les activitats de Radio España Independiente (REI), més coneguda com Ràdio Pirenaica o, ras i curt, la Pire.
El llibre Ràdio Pirenaica l'acaba de publicar Cossetània dins la col·lecció Memòria del segle XX, dirigida per Josep M. Figueres. La monografia, centrada sobretot en les emissions en català i escrita a instàncies del Centre d'Història Contemporània de Catalunya, va passar abans pel despatx de tres o quatre grans editors de Barcelona. Els informes de lectura en van desaconsellar la publicació: "Consideraven el tema desfasat, no hi havia demanda de més històries sobre la Guerra Civil", recorda Pàmies. I afegeix: "Les raons dels editors eren raonables des del punt de vista empresarial, però jo no m'hi vaig resignar".
S'ha sortit amb la seva: la història de "la emisora sin censura de Franco" ja és a l'abast dels lectors interessats a descobrir qui, com i des d'on es feien unes emissions clandestines que fins i tot incloïen espais en llengua catalana. Té mèrit, tenint en compte que les activitats de l'emissora es van dur a terme des del juliol del 1941 fins al juliol del 1977, uns anys difícils per a la circulació d'idees.
De tot plegat, Teresa Pàmies en pot parlar en primera persona: ella va ser col·laboradora i corresponsal de la llegendària Pirenaica. El seu testimoni pretén informar sobre la tasca realitzada per les emissores antifeixistes -la REI no era l'única- que lluitaven per "aportar una mica d'esperança als derrotats per les tiranies protegides pel nazisme i el feixisme ascendents a Europa".
Cossetània ha publicat també el llibre Veus de l'exili, basat en el programa radiofònic del mateix nom emès per Catalunya Ràdio. El volum, firmat per Josep M. Figueres, "vol acostar la història de l'exili narrada pels seus protagonistes".

xx

Eva Piquer

Article publicat a l'Avui, el dia 12 d'abril del 2007

"La Vanguardia.es" publica una entrevista a Xavier Graset amb motiu de l'edició del seu nou llibre "Bon Vent"

L'edició digital de La Vanguardia publica en l'edició d'avui una entrevista realitzada per Karma Peiró al periodista Xavier Graset amb motiu de la publicació del llibre Bon Vent, de Cossetània Edicions. Reproduïm el fragment de l'entrevista que fa referència al llibre. L'entrevista sencera pot llegir-se en aquest link.

Xavier Graset es un periodista polifacético que ha pasado por todos los medios y géneros. Buena parte de su carrera la ha dedicado a la radio donde se le ha escuchado en informativos y en magazines de entretenimiento, culturales y deportivos. Esta temporada dirige la tertulía política 'L'Oracle' de Catalunya Ràdio y acaba de presentar su quinto libro: "Bon vent. Escrits sol.licitats", un recopilatorio de artículos que recoge las inquietudes de la sociedad catalana.
"Bon vent i barca nova" es una canción de Ovidi Montllor. ¿Le hace un homenaje en el título de su libro?
- No, 'Bon vent' también es el nombre de la columna que hago en la revista 'El pont de fusta' de mi pueblo, Vila-Seca. Además es una expresión popular que significa hacer limpieza y despedirse de algo.
- En el libro salen muchas referencias a Vila-Seca. ¿Cómo es su pueblo?
- Es como de segundo cinturón pero todavía conserva un casco antiguo decente. Se vive una ola migratoria y está al lado del turismo y de la industria. Pero históricamente hay algunos hitos: Jaume I salió del puerto de Salou para conquistar Mallorca; tuvimos la primera mujer médico de toda España; al primer catedrático de filosofía inglesa español; la cantante Gisella de OT nació allí y tenemos a Pere Rovira , uno de los mejores poetas catalanes de este siglo. Además está Port Aventura… ¡ah! y el terrorista del 11-S, Mohamed Atta, durmió en Salou antes de atentar contra las Torres Gemelas… No está mal, ¿no?
- ¿Cuál es el hilo conductor de los temas recopilados en el libro?
- El hilo conductor es la autoestima de los catalanes y, por mi procedencia, de los tarraconenses. Arrastramos temas desde hace tiempo y resulta pesado incidir en ellos como el de RENFE, el tercer carril de la AP-7, el aeropuerto, etc. Intento captar el sentido general de la queja enterrada o la indignación de la gente por temas sociales, canalizarlo y hacer de altavoz.
...

Teresa Pàmies, autora de "Ràdio Pirenaica": "L'emissora feia una defensa del propòsit i del projecte de les persones que la feien"

Els llibres Ràdio Pirenaica. Emissions en llengua catalana de Radio España Independiente, de Teresa Pàmies, i Veus de l'Exili. 20 testimonis de la diàspora catalana de Josep Maria Figueres es van presentar en roda de premsa el dimecres dia 28 de març a la llibreria Catalònia de Barcelona. Aquests dos llibres formen part de la col·lecció Memòria del Segle XX, de Cossetània Edicions.

Algunes frases que es van dir a la presentació

Teresa Pàmies
"Els corresponsals de Ràdio Pirenaica no podien donar el seu nom ni rubricar les cròniques ja que per seguretat havien de mantenir l'anonimat".
"Sobre l'activitat clandestina hi ha molts tòpics, però hi ha poc material explicat en primera persona. Per això aquest llibre és interessant".
"La Pirenaica era una emissora de propaganda. Feia una defensa del propòsit i del projecte de les persones que la feien."
"La Pirenaica, sense els partits i els governs que la van ajudar, no hagués estat possible. L'emissora va ser una obra importantíssima que va tenir l'ajuda dels governs francesos, soviètics, romanesos i fins i tot britànics".
"Les cròniques les passaven a màquina els corresponsals i arribaven a Bucarest per mitjà de pilots i hostesses de la companyia aérea rumanesa, els quals no sabien que portaven les cròniques per a Ràdio Pirenaica".
"El nom de "Pirenaica" que és com se la va conèixer popularment li va voler donar una ubicació, tot i que no es feia des cap punt del Pirineu. El seu nom real era Radio España Independiente."
"Les emissions en català van poder-se fer gràcies a la defensa que Emili Vilaseca va fer sobre els drets dels catalans per poder escoltar la ràdio en la seva llengua."

Josep Maria Figueres
"L'exili va ser un fet traumàtic però real que s'ha de fer conèixer."
"Vam entrevistar 70 exiliats i d'aquests n'hem fet una selecció de 20 per al llibre. El personatges que surten el llibre són ben diferents ja que s'ha volgut donar visions diverses de l'exili."
"El llibre vol acostar la història de l'exili per mitjà dels seus protagonistes."

"Ràdio Pirenaica", de Teresa Pàmies, i "Veus de l'exili", de Josep Maria Figueres, dos nous llibres de la col·lecció Memòria del Segle XX

La col·lecció Memòria del Segle XX de Cossetània Edicions, disposa de dos nous llibres: Ràdio Pirenaica. Emissions en llengua catalana de Radio España Independiente (1941-1977), de Teresa Pàmies, i Veus de l'exili. 20 testimonis de la diàspora catalana, de Josep Maria Figueres. Aquests dos llibres es presentaran a la premsa el dimecres dia 28 de març, a les 11 del matí, a la llibreria Catalònia de Barcelona.

xxx

Ràdio Pirenaica
Resum

Teresa Pàmies fou col·laboradora i corresponsal de la llegendària Pirenaica, com s’autodenominava Radio España Independiente (REI), “emisora sin censura de Franco”, des de la seva creació el juliol del 1941 fins al juliol del 1977. Escrivint sobre la seva experiència amb la Pirenaica, l’autora ha volgut informar-nos sobre la tasca realitzada per l’emissora de cara a aportar una mica d’esperança als derrotats per les tiranies protegides pel nazisme i el feixisme ascendents a Europa. I és especialment significatiu que, durant la seva llarga existència, l’emissora inclogués de manera continuada espais en català.

xxc

L'autora

Teresa Pàmies va néixer a Balaguer, l’any 1919. Als deu anys venia La Batalla, òrgan del Bloc Obrer i Camperol, del qual el seu pare n’era un dels dirigents locals. Als setze anys va començar a militar al Partit Socialista i un any més tard va intervenir al famós míting de la Monumental a Barcelona. De seguida es va convertir en dirigent de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i de l’Aliança Nacional de la Dona Jove (1937-1939), junt amb noies d’altres partits. A més a més, va ser directora de la revista Juliol. S’exilià a França, on passà un temps en un camp de concentració; després va estar a la República Dominicana, a Cuba i a Mèxic, on va començar a estudiar periodisme. Amb vint-i-vuit anys va marxar a Praga, on va ser redactora i locutora de les emissions en castellà i català de Ràdio Praga. Allà va formar una família i hi va viure dotze anys. L’any 1971 tornà a Catalunya amb el seu primer èxit, Testament a Praga (1971), escrit juntament amb el seu pare. Amb aquest, va guanyar el Premi Josep Pla. Publicà, entre altres, La filla del pres (1967), Va ploure tot el dia (1974), Quan érem capitans (1974), Dona de pres (1975), Memòria dels morts (1981), finalista del Premi de novel·la Ramon Llull, i Estem en guerra. Escrits 1936-1939 (2005). D’altra banda, ha traduït moltes obres i ha col·laborat en mitjans de comunicació com ara el diari Avui i Catalunya Ràdio —on continua fent-ho. L’any 1984 fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi i, el 2001, amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

xxx

Veus de l'exili
Resum

Amb aquest títol, Catalunya Cultura va emetre una sèrie de trenta programes que es repetiren a Catalunya Ràdio a la tardor del 2006 i que encara poden escoltar-se al web de l’emissora. Foren produïts amb la finalitat de divulgar la història dels exiliats que deixaren en gran nombre la Catalunya ocupada del 1939. Josep M. Figueres, que va tenir la idea del programa i féu entrevistes a Mèxic a una setantena d’exiliats o als seus fills, ens acosta ací a una selecció de noms dels que van tornar i dels que no ho feren amb una clara finalitat de mostrar una realitat amagada pel franquisme, silenciada per la transició i oblidada, fins fa poc, per la democràcia, com ho palesen els pocs reconeixements, estudis, exposicions i actes diversos que s’han fet als qui van defensar la legalitat i encara avui esperen el reconeixement ple del seu coratge i dignitat. La vintena d’entrevistes són un testimoni punyent de la realitat amarga de la derrota militar del 1939 i, alhora, un testimoni viu de la defensa de la catalanitat malgrat les adversitats.

xxx

L'autor

Josep M. Figueres Artigues. Historiador i professor d’història del periodisme a la UAB. Autor de diversos estudis sobre història del catalanisme i del periodisme. Els seus darrers treballs publicats són: Història de Catalunya contemporània; Lluís Companys, diputat per Sabadell; l’antologia de cròniques de la guerra civil espanyola Madrid en guerra; la segona edició de la biografia Valentí Almirall, i les actes d’El Primer Congrés Catalanista i Valentí Almirall. També ha tingut cura de la coordinació de Grans moments de la història de Catalunya. Ha estat comissari de l’exposició “Aurora. Temps de República” i assessor històric del film El coronel Macià, de J. M. Forn. Dirigeix a Cossetània la col·lecció Memòria del Segle XX i la revista digital Materials d’Història de Catalunya.

Xavier Graset, autor de "Bon vent": "Del que més parlo en el llibre és del que més he viscut d'aprop, o he vist o he tastat"

La Casa del Llibre de Barcelona va acollir el dimecres dia 21 de març, la presentació del llibre Bon Vent. Escrits sol·licitats, del periodista Xavier Graset. La presentació anà a càrrec de l'escriptor Màrius Serra. Aquest és el quart llibre que Cossetània Edicions publica de Xavier Graset.

Frases que es van dir a la presentació

Màrius Serra
"Xavier Graset és un personatge sol·lícit, molt accessible, cosa que es reflecteix en els seus escrits."
"L'autor mira en els seus escrits la realitat d'aprop, tocant de peus a terra. En alguns articles es veu clarament el seu arrelament a la terra. Les seves arrels suren per tot en el llibre."
"En l'obra hi ha la vida passada pel filtre del qui escriu el llibre. L'autor hi posa la seva subjectivitat".
"S'hi pot veure optimisme evident, però també crítica i demostra sense pudor que és un sentimental, cosa que fa recuperant en alguns dels seus escrits fragments de llibres i textos antics."

Xavier Graset
"Un recull d'articles s'alimenta de material inicialment fungible però que el pas del temps li dóna una altra vida, una altra vivència,"
"El pas del temps et fa adonar que la relació tibant Catalunya-Espanya la domina la incomprensió i això dóna uns grans rèdits especialment a Madrid. Aquesta incomprensió acaba convertint-se més que en cojuntural, en estructural."
"Al llibre hi ha una tria de gustos de temes personals. Del que més parlo és del que més he viscut d'aprop, o he vist, o he tastat..."
"A Bon Vent hi trobareu l'exercici de gratar el passat recent, cosa que ens fa adonar del molt recorregut que ens queda per fer. El llibre m'ha servit per alimentar la memòria i reflexionar dia a dia."

Presentació del nou llibre de Xavier Graset, "Bon vent"

Bon vent. Escrits sol·licitats és el nou llibre de Xavier Graset editat per Cossetània Edicions. Aquest recull d'articles periodístics es presentarà per a la premsa el dimarts dia 20 de març, a 2/4 de 6 de la tarda, a la llibreria La Capona de Tarragona (C/ Gasòmetre, 41 - 43).

Presentacions per al públic:
- Dimecres 21 de març, a les 19.30 h a la Casa del Llibre de Barcelona (Passeig de Gràcia, 62). Presentarà el llibre l'escriptor Màrius Serra.
- Divendres 13 d'abril, a les 20.00 h, a la Biblioteca Municipal de Vila-seca.

Resum
Bon vent. Escrits sol·licitats és un compendi del treball d’articulista de Xavier Graset. La seva mirada, arrelada al seu poble, Vila-seca, s’estén per tot el Camp de Tarragona, i la Costa Daurada, fins a tot Catalunya. Els interrogants, la memòria i la consciència passen pel seu sedàs personal per qüestions que formen part dels seus neguits d’aquests últims anys. Neguits i passions, des de l’Estatut fins a l’AVE, Aznar, Zapatero, Pujol, Maragall i Montilla, moda, teatre, gastronomia, turisme.
Sorneguer, irònic i punyent, Xavier Graset aconsegueix retratar alguns dels moments de la vida que ens han passat pel davant, combinant l’experiència personal amb l’interès col·lectiu.

L'autor
Xavier Graset i Forasté (Vila-seca 1963) és periodista. Coautor, amb Andreu Faro, dels llibres editats per Cossetània Aznarografia (2004), Tanta tinta t’unta (2003) i Tanta tinta tonta (2002), i, amb els membres del seu programa, El món s’acaba. Com superar el 2000 (Columna, 1999). Format en origen a la premsa comarcal, no ha deixat de publicar a la revista del seu poble El Pont de Fusta. Ha col·laborat també en setmanaris com El Temps, i en diaris com El Periódico, La Vanguardia o Metro. També ha treballat a TV3, en diversos programes d’entreniment de la productora El Terrat; ha presentat el magazine Artèria 33, el concurs 12 punts i ha col·laborat a Aquest any cent.
Des del 1987 treballa a Catalunya Ràdio, on ha sigut delegat a Madrid, ha fet diversos programes, i actualment dirigeix i realitza la tertúlia d’actualitat L’oracle.