Cossetània presenta vuit llibres de les Terres de l’Ebre per aquest Sant Jordi

Xavier Garcia, Francesca Aliern, Josep Suñé, Vicent Pellicer i Toni Orensanz

Un total de vuit obres de les Terres de l'Ebre presenta Cossetània Edicions com a novetats per a la propera diada de Sant Jordi. Divendres dia 9 d'abril es féu a Tortosa una presentació conjunta d'aquestes novetats amb la presència de diversos dels autors.
Vicent Pellicer autor del llibre Terres de l'Ebre: vida i colors, digué que en l'obra "queda reflectida la natura en 200 imatges. Hi podem veure els paisatges i els éssers vius que hi habiten. És un regal per als ulls i per l'ànima". L'obra divideix el territori de l'Ebre en quatre espais: el Delta, la vall de l'Ebre, la plana i el Massís del Port i està escrita en tres idiomes: català, castellà i anglès.
Per la seva part, el periodista Toni Orensanz, autor d'El Falsari va indicar que aquest llibre "malgrat que podria ser molt local, és un retrat de les societats mediterrànies i el que s'hi explica pot haver succeït en qualsevol dels pobles de la Mediterrània." En el llibre l'autor parla amb els vilatants "que m'han explicat històries algunes de les quals fan riure i deixen un bon sabor de boca".
Francesca Aliern, que per aquest Sant Jordi presenta com a novetat la novel·la Mans de fang, ha indicat que "en aquesta obra hi ha una part molt íntima de la meva vida. Explico un temps en què el somni era l’únic que ens mantenia l'esperança. És un relat que fomenta l'amistat, que retrata els anys de la guerra i la postguerra, el dol, la manca de recursos, temps molt durs, en què les dones no podien anar en cap lloc a diferència dels homes i així malgastaven la seva joventut."
Josep Suñé publica Lletres de lluita on es recullen articles que l'autor ha publicat al llarg dels anys a el diari El Punt. "Son escrits", segons l'autor, "on es pot veure l'esperit de lluita i rebel·lió al costat de la Unió de Pagesos, la lluita per les llibertats individuals i col·lectives. Hi ha temes de defensa de la pagesia, concepte que va més enllà de conrear la terra, l’entorn natural o qüestions que critiquen la manera com Catalunya és maltractada.”
Per la seva part, Xavier Garcia, coordinador de l’Obra Completa d’Artur Bladé i Desumvila, de la qual enguany s’han publicat els volums VII i VIII que corresponen al Cicle de Biografies II i al primer volum del Cicle de la Història digué que “amb la publicació d’aquests dos volums ja hem passat l’equador de l’Obra Completa. En aquest cas són llibres que tracten de biografia i d’història.” Garcia recordà que Bladé és un referent en la literatura de les Terres de l’Ebre i que amb la publicació de l’obra completa “s’està recopilant la seva obra que estava molt dispersa.”
A més d’aquests llibres esmentats, Cossetània també publica per aquest Sant Jordi les obres Lo Carrilet de la Cava i les canços de Josep Bo, de Gemma Bo, Elena Fabra i Arturo Gaya, i Ribera d’Ebre. 17 excursions en BTT, de Josep Ulldemolins. També cal tenir en compte que el llibre Monsieur Binoix i altres contes. 13è premi de narrativa curta per Internet Tinet (Premis Literaris Ciutat de Tarragona), en que és publica el relat guanyador obra de l’escriptora d’Alcanar Àngela Buj, i que Cossetània també ha publicat l’obra guanyadora del Premi de Narrativa Vila d’Ascó 2009, Àngels de pedra, de Rosa Pagès.

Més informació:
Diari El Punt
Viulebre

Obres completes, quines?

D. Sam Abrams publicà un article al diari Avui de dijous 11 de març en el que fa referència a l'Obra Completa d'Artur Bladé i Desumvila. Abrams exposa els motius pels quals considera un encert la publicació d'aquests volums:

Un altre exemple, potser el més fastuós de tots, és la publicació miraculosa de l'obra completa d'Artur Bladé i Desumvila a càrrec de Cossetània. És una de les millors obres completes que s'hagi editat mai perquè, ara sí que m'entendran, la sèrie, en marxa, de 12 volums és selectiva, qualitativa, quantitativa i creativa. Té totes les gràcies. A més, està editat elegantment en tapes dures.

«L'edat d'or»

El darrer lliurament de les obres completes d'Artur Bladé Desumvila –deu estar a punt de sortir el proper, els llibres setè i vuitè– continua combinant dos dels cicles en què els editors han ordenat el corpus de l'escriptor de Benissanet, en aquest cas es publiquen el llibre tercer de «Cicle de la terra natal», L'edat d'or, i el segon del «Cicle de l'exili», que reuneix Viatge a l'esperança i De l'exili a Mèxic. Pel lector de Bladé, els dos textos d'exili no ofereixen novetat, reprodueixen els de les edicions anteriors, aquell emotiu relat del primer retorn a Catalunya i els materials dispersos sobre l'exili mexicà. En canvi, L'edat d'or, evocació dels primers anys de vida, presenta unes novetats substancioses, i en elles em centraré en aquest comentari. La part coneguda per la primera edició, els records d'infantesa, constitueix una peça esplèndida de prosa memorialística, que conté en alta proporció aquella delectació en la descripció d'esdeveniments i personatges poc coneguts i que ell eleva a categoria a través d'una escriptura precisa. Aquest volum de les obres completes hi afegeix dos textos importants: els dedicats als «Antecedents» familiars, que, entre altres coses, conté la perla del memorialisme de Bladé, que li devia costar molt de verbalitzar, el drama que per ell va suposar viure la infantesa i l'adolescència separat dels seus pares emigrats a l'Argentina. No els va tornar a veure mai més, i la circumstància pesava, sense aflorar, en les pàgines dels altres textos benissetans del narrador. El tracta amb una gran delicadesa, sense carregar culpes, amb bones paraules cap al pare i la mare –fins i tot amb compassió per la part de patiment que els degueren suposar les circumstàncies– i cap als avis, que el van criar. Tot i això, no s'està d'expressar el conflicte que se'n va derivar: «La manca dels pares pressuposa sempre, en el cor de l'infant, una frustració. Car l'infant té gairebé tanta necessita d'amor com d'autoritat. El cert és que jo no vaig conèixer el fenomen conegut per emmarament ni aquell famós complex basat en una antiga tragèdia. Vull dir que el desig de dormir amb la meva mare i el d'occir el meu pare no van enterbolir ni un sol moment la meva plàcida, i un pèl trista, infantesa.»

La segona incorporació té molt més de gruix, arriba a doblar les pàgines del volum. Es tracta dels «Records d'adolescència», inèdits i que possiblement resulten d'un interès superior que els de «noiesa» que havien constituït el text de la primera edició de L'edat d'or. Les rememoracions benissetanes continuen en la sintonia de les evocacions infantils, amb la introducció de l'entrada en l'edat de les decisions i de les vacil·lacions. Les societats i els cafès, les aficions, els primers versos i els primers amors ajuden a comprendre el Bladé adult que ho recorda, al mateix temps que completa el retrat de Benissanet escampat pels altres llibres, que converteix el poble en un model de poble rural català. La novetat bàsica ve constituïda per un primer intent, fracassat, de progressar a Barcelona. Si els oficis que hi va practicar no li van proporcionar gaires satisfaccions, en canvi, l'evocació de la vida que Barcelona li ofereix omple d'un nou color aquests records d'adolescència. Les referències als passejos per la ciutat, a les persones que hi coneix i a les sortides nocturnes, als locals on actuaven algunes artistes mítiques del music-hall català, referides amb la precisió pròpia de l'estil de Bladé, constitueixen un document sobre aquests ambients i personatges i s'empassen amb un gust que en demana més. Se'ns fa massa curt, aquest lliurament memorialístic de Bladé amb què ja no comptàvem, el final del qual justifica el títol que havia de tenir el llibre sencer, El temps de les cireres.

Article de Magí Sunyer al diari El Punt, sobre el volum Cicle de la Terra natal III. L'edat d'or, de l'Obra completa d'Artur Bladé i Desumvila.

El señor Moragas

Anton M. Espadaler publicà un article al diari La Vanguardia de dissabte 6 de febrer en el que fa referència a l'Obra completa d'Artur Bladé que publica Cossetània i, en concret, al relat El senyor Maragas "Moraguetes", inclòs en el setè volum. Espadaler parla sobre la importància de la tasca de Bladé com a biògraf.

En el proceso de publicación de su obra completa acaba de aparecer, y ya es el séptimo volumen, uno de esos títulos capaces de avalar por sí solos la carrera de cualquier escritor: El senyor Moragas, "Moraguetes" (Cossetània).[...]
Bladé como biógrafo pertenece a una corriente en la que encontraríamos autores de tanto relieve como el mismo Pla o un Manuel Chaves Nogales, lo que hace aún más alarmante que se le mantenga en la penumbra.

Cossetània presenta dos nous volums de l'Obra Completa d'Artur Bladé i Desumvila, amb relats biogràfics i sobre la història de Catalunya

Els volums VII i VIII de l'Obra Completa d'Artur Bladé i Desumvila, Cicle de les biografies II. Contribució a la biografia del Mestre Fabra i El senyor Moragas “Moraguetes” i Cicle de la història. Felibres i catalans, Montpeller català, El castell de Miravet, El prior Penna i El setge de Gandesa i del castell de Móra d’Ebre, es presentaran divendres 22 de gener, a les 8 del vespre, a la llibreria de la Rambla de Tarragona.

La presentació anirà a càrrec del periodista Xavier Garcia i d'Artur Bladé i Font.

Volum VII
Aquest setè volum acull els relats biogràfics dedicats, a partir de l’experiència compartida de l’exili, per un costat, a Pompeu Fabra (Barcelona 1868 – Prada de Conflent 1948), el Mestre gramàtic, fixador de la llengua catalana, i per un altre costat, a Rafael Moragas (Barcelona 1883 – Estrasburg 1966), prestigiós crític i historiador de la música, periodista, filòsof i escriptor de la Barcelona dels anys vint i trenta del segle XX.

Volum VIII
Aquest vuitè volum de l’Obra completa d’Artur Bladé i Desumvila aplega els llibres dedicats al coneixement de la història de Catalunya (de l’edat mitjana al segle XIX), sobretot la del territori natal, la Ribera d’Ebre, i en bona part també de les comarques veïnes del Priorat i la Terra Alta —que justament per veïnatge i vicissituds comunes són les que més va conèixer i estudiar—, així com, igualment, la història dels felibres i la de Montpeller, és a dir, els móns antics de Provença i Llenguadoc, dins d’Occitània.

Artur Bladé i Desumvila
Escriptor de l’Ebre català i cronista de l’exili, Artur Bladé va conrear la narrativa i l’assaig i va fer incursions en la poesia i el periodisme. Personalitat autodidacta de les nostres lletres, republicà i catalanista, es va exiliar al final de la guerra civil a França i a Mèxic, on va elaborar literàriament els records de la guerra i de l’exili, les converses mantingudes amb Pompeu Fabra, Antoni Rovira i Virgili i Francesc Pujols, així com la vida al seu poble i la comarca natals, la Ribera d’Ebre; tot això va formar un tríptic literari, històric i sentimental d’una quinzena de llibres que ja són una referència en el memorialisme català del segle XX. Al seu retorn a Catalunya, el 1961, va col·laborar activament en el redreçament cultural i lingüístic del país. Va publicar diversos volums d’història, va escriure àmpliament en la premsa catalana (Avui, Tele-Estel, Serra d’Or...) i va iniciar una llarga sèrie de dietaris, anomenats Viure a Tarragona, que abasta la crònica dels deu últims anys del franquisme i els primers de la transició.

Cossetània Edicions publica dos volums més de l'obra completa d'Artur Bladé i Desumvila

L'editorial vallenca Cossetània Edicions ha publicat dos volums més de l'obra completa d'Artur Bladé Desumvila, que pertanyen als cicles de la història i de les biografies. El primer inclou cinc llibres dedicats al coneixement de la història de Catalunya i dels felibres i el segon, els relats biogràfics que l'escriptor de Benissanet va dedicar a Pompeu Fabra i Rafael Moragas.

Contribució a la biografia del Mestre Fabra i El senyor Moragas, «Moraguetes» són els dos llibres que conté el volum 7 de l'obra completa i el segon dedicat al cicle de les biografies, el primer dels quals incloïa les semblances de Rovira i Virgili i Antoni Terré. Segons assenyala al pròleg Xavier Garcia, curador de l'obra completa de l'autor de Benissanet, Bladé va escriure Contribució a la biografia de Mestre Fabra l'any 1941, «en ple daltabaix de la Segona Guerra Mundial». És, per tant, «el producte literarioinformatiu (realitzat en circumstàncies límit de la humanitat) d'un autor, Bladé, que va saber unir en una mateixa obra el fet d'aprofitar l'oportunitat que caracteritza tot bon periodista, la intuïció de veure que aquelles converses amb Fabra, sobre la seva història passada, anaven destinades a un futur històric llavors molt incert, i de dotar tot el conjunt escrit d'un alt contingut humà, patriòtic, intel·lectual i acadèmic». El senyor Moragues, «Moraguetes» se centra en la figura del prestigiós crític i historiador de la música, periodista, filòsof i escriptor de la Barcelona dels anys 20 i 30 i que, com Fabra, va morir a l'exili.
El volum 8 de l'obra completa, amb el qual s'enceta el cicle de la història, està dedicat a la producció assagística de Bladé i Desumvila sobre el coneixement de la història de Catalunya (de l'edat mitjana al segle XIX), sobretot de la història del territori natal de l'escriptor, la Ribera d'Ebre, i de les comarques veïnes del Priorat i la Terra Alta. En concret, l'escriptor es refereix al castell templer de Miravet i als episodis de les guerres carlines relacionats amb el prior Penna i els setges de Gandesa i del castell de Móra d'Ebre. També inclou les dues obres que Bladé va dedicar als felibres, membres del moviment occità de recuperació cultural i patriòtica que va sorgir a mitjan segle XIX.
Artur Bladé i Desumvila (Benissanet, 1907-Barcelona, 1995) és un dels escriptors més importants de l'Ebre català i cronista de l'exili. Va conrear la narrativa i l'assaig i va fer incursions en la poesia i el periodisme. La seva obra, formada per una trentena de llibres, és una referència per al memorialisme català del segle XX. Es va exiliar l'any 1939, primer a Montpeller i després a Mèxic. Va retornar a Catalunya l'any 1961. Des de fa dos anys, Cossetània Edicions en publica l'obra completa amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes i de la Diputació de Tarragona. El 2007 se li va retre un ampli homenatge d'àmbit nacional amb motiu del centenari del seu naixement.

Noticia d'EL PUNT.CAT, de dilluns 4 de gener de 2010 extreta de: http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/120837.html

Publicada a El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 04-01-2010 Pàgina 32

"L'edat d'or", d'Artur Bladé i Desumvila

L'edat d'or, inclòs al Cicle de la terra natal de l'obra completa que reedita Cossetània, és el quart llibre que llegeixo d'Artur Bladé, i el certifica com un dels meus narradors preferits. La seva lucidesa, senzillesa, emoció i precisió en narrar els primers anys de la seva vida a Benissanet em commouen un cop més, i eleven les vivències i peculiaritats del poble en universals. Em rendeixo novament al seu estil, claredat i humanisme.

Atès el seu caràcter (ell mateix ho reconeix), no pot evitar mirar-se la vida amb cert tel de tristesa que l'ha acompanyat sempre; malgrat tot, els seus llibres són plens d'intel·ligents i subtils guerxades d'humor i, sobretot, de tendresa.

I ja prefereixo emmudir davant les seves paraules:

"Quan no n'hi ha (culpables), cal donat la culpa a les circumstàncies o la vida, sempre una mica prostituta, o simplement el destí, com feien els antics."

"Tota gran seguretat m'esvera. En primer lloc, perquè no hi ha res segur en aquest món, on tot és incert, relatiu i aleatori."

"Vivim per la memòria, aquesta tomba. I la comunió amb el món només l'he sentida solitàriament i sempre m'ha semblat que la solitud i la llibertat eren dues conquestes."

"A mi m'agradava molt tot el que deien aquells vells (que a mi em semblaven immortals, immodificables, tal com jo mateix) i fins, de vegades, em feien riure. I no sempre pel fet de comprendre el que deien, sinó per mimetisme i per quedar bé. Això d'escoltar el que diuen les persones grans, sempre m'ha agradat i encara em plau ara. Només que ara ja no me'n ric per imitació; només per delicadesa."

"La tristesa de la tardor em sensibilitzava. Pels camps planava un silenci que semblava precursor de la neu. De tant en tant, sentia el cruixit d'una branca, la fressa d'una fulla que tombava a poc a poc, el lleu gemec d'una cigala que acabava, potser, de morir."

"Ara veig que esperar i desesperar, desesperar i esperar, és el teixit que forma la vida. I que la vida no realitza mai plenament cap somni."

"Tres cireres ufanosos, plens d'arracades vermelles entre el verd del fullam, que es retallen contra la blavor del cel de maig, formen una arboradura prodigiosa, una estampa de somni, tan neta i tan pura que sembla mentida que la realitat pugui donar-la."

Article al blog Tens un racó dalt del món, de Jesús Maria Tibau

Una nova collita Bladé

Sam Abrams publicà un article al diari Avui sobre les obres que s’han publicat recentment vinculades a la figura de Bladé.
Abrams parla sobre la tasca de recuperació de l’obra de Bladé que s’està duent a terme des del centenari de l’autor i destaca els volums L’edat d’or i Viatge a l’esperança i De l’exili a Mèxic, de l’Obra Completa, i Artur Bladé en la política i la literatura catalanes del segle XX, de Xavier García, que ha publicat Cossetània.

Certament, la celebració del centenari d’Artur Bladé I Desumvila el 2007 va marcar un abans i un després en la recuperació d’aquest gran mestre de la prosa moderna.
Els volums 5 i 6 representen dues coses: són l’equador de l’edició de l’obra completa que constarà finalment de 12 toms i signifiquen una nova oportunitat de comprovar l’extraordinària autoritat i excel·lència moral, social, cultural, intel·lectual i artística de la producció bladeriana.
I finalment hem de parlar de la sòlida aproximació biogràfica que el bladerià incombustible Xavier Garcia ens ha ofert a Artur Bladé en la política I literatura catalanes del segle XX. Xavier Garcia s’ha plantejat el repte difícil d’evocar per primera vegada la figura de Bladé de manera global però sintètica. I se n’ha sortit.

Bells records d'infantesa d'un cronista vocacional

Ignasi Franch publicà una ressenya al diari El Triangle sobre el cinquè volum de l’obra completa d’Artur Bladé i Desumvila, L’edat d’or.

Franch elogia la descripció de l’entorn de l’Ebre de principi de segle XX que fa Bladé en aquest volum de la seva obra:

El cinquè volum de les obres completes de Bladé curulla amb material inèdit les memòries de la joventut del seu autor, que recorda els primers anys sense caure en l’egocentrisme, sempre atent al paisatge humà i natural que l’envolta.[...]

Potser són històries petites, enfilades només per la mirada del cronista, però són belles i resulten útils per reviure l’Ebre del principi del segle XX.

Viatge a l'esperança, d'Artur Bladé i Desumvila

Fa unes setmanes he llegit Viatge a l’esperança, d’Artur Bladé i Desumvila, on narra el seu retorn provisional a Catalunya des de l’exili de Mèxic, l’any 1956. El llibre és una mostra aclaparadora del talent narratiu de Bladé, del qual em vaig declarar admirador després de llegir el seu Benissanet. La bellesa de les descripcions, la capacitat de captar i transmetre emocions a través de petits detalls, gairebé em fa plorar. Senzill i profund, lúcid i poètic, brillant i clar. Quina enveja!

La narració comença amb el viatge a bord de l’Irpínia, on s’hi poden trobar alguns fragments de l’humor subtil de Bladé: “Eren jamaicans i anaven a Anglaterra contractats per a fer de criats, de jardiners, de rentaplats, d’escombriaires i altres lirismes per l’estil”. En aquesta part del llibre i del viatge al vaixell, Bladé gaudeix de temps per llegir, mirar i escriure, i es recrea en les descripcions personatges i situacions:
“Però en aquell vaixell tothom entenia –ocreia entendre- de política. I era de política que hom parlava. I tots els qui en parlaven eren pobres i derrotats. I per això discutien. Perquè la pobresa i la derrota divideixen”.

“Sopem en bona harmonia, el madrileny, el basc i el català. No hi ha problema. Cadascú menja el que vol, demana el que vol, beu el que vol.”

O en la descripció bella del mar:
“La mar semblava irreal, de tan neta i plana. De tant en tant saltaven quatre o cinc peixets voladors. Les gotetes que deixaven anar s’irisaven, pluja minúscula.”
.
O en la descripció precisa de la sala de màquines:
“Un sol maquinista vestit amb granota blava, s’ocupa de tot aquest pandemònium. És impressionant. I l’estrèpit també. I la calor. I l’home no para. Mira els manòmetres, puja i baixa unes escaletes de cargol. Tot és metàl·lic, d’un negre brillant, oliós, complicat, polit, precari. M’arriben bravades apegaloses.”
.
En una segona part del llibre, ja de retorn a Catalunya, Bladé passa uns dies a Barcelona i Tarragona, i l’impacte de trobar-se amb un país diferent és colpidor:
“El català que després d’una llarga expatriació no hagi oblidat res ni hagi après res –com ha estat dit d’altres expatriats famosos-, cal que s’hi pensi abans de retornar a la nostra terra. S’exposa al sofriment i al desengany sense profit per a ningú, ni tan sols per a ell.”
“La gent ha patit massa i els altars de la por continuen dempeus.”
.
A la tercera part, per a mi la més bella i emotiva, Bladé retorna a Benissanet, el seu poble natal, i retroba el passat i l’oblit:
“No vull córrer el risc de contradir-me, o sigui d’enaltir uns cops el passat, i de blasmar-lo altres.”
“La persistència de les coses que un coneix i estima, plau i consola de tot allò que s’ha capgirat o s’ha perdut per sempre.”
Retroba persones conegudes que han canviat: “jo el recordava de quaranta anys i ara s’apropa a la seixantena. Aleshores anava molt tibat i ara… (Ara també hi va, però no tant)”
“Vaig pujar al terrat per tal de veure les coses a la llum de la realitat (tan aviat, és clar, com sortís el sol) i no pas com fins aleshores, durant prop de vint anys, a través de les boires somioses de l’enyor.”
“L’oreig dels matins d’estiu era una de les coses que, lluny de la pàtria, havia enyorat més, perquè l’asociava, en el record, a una munió de bons moments. I ara també n’hauria rebut una sensació de felicitat si no hagués pensat que únicament té el dret de considerar-se feliç l’home que arriba a vell, sota el cel natal, sense haver conegut guerres ni exilis.”
“Trio la mateixa pedra que triava l’avi per seure i decargolo un cigarret prim amb paper de Jaramago, tal com ell feia. Ell, aleshores, setantejava. Jo me’n vaig a la cinquantena, l’edat de pactar amb la vida, tal com és. Pactar no vol dir claudicar, sinó comprendre. Jo no he vingut ací per arreglar el món ni escollir entre els qui no volen canviar res i els que diuen que s’han de canviar moltes coses a fi i efecte que tot continuï igual. Jo no he vingut per escollir, sinó per retrobar-me.”
“L’home és una màquina d’oblidar. I és pel fet de tenir-ne consciència que lluita contra això. D’aquí la història –la gran i la petita. I d’aquí l’art –ric o pobre. Diuen.”

Article de Jesús Tibau al blog Tens un racó dalt del món sobre el llibre Viatge a l'esperança, d'Artur Bladé i Desumvila.

Cossetània presenta deu novetats d'autors ebrencs per la Diada de Sant Jordi

Francesca Aliern, Miquel Esteve, Núria Grau, Vicent Pellicer, Josep Igual, Xavier Garcia i Antonio Querol

Cossetània presenta per a la propera diada de Sant Jordi un total de deu novetats d'autors de les Terres de l'Ebre: Aigües fondes, de Francesca Aliern; El Baphomet i la taula esmaragda, de Miquel Esteve; Quaderns deltaics, de Josep Igual; Port endins, de Vicent Pellicer; Ebre blook, relats d'aigua dolça al Serret Blog; El territori de l'Ebre: ordenació i jerarquies urbanes, d'Antonio Querol; Els 50 millors barrancs del massís del Port, de Carles Martínez; Artur Bladé en la política i la literatura catalanes del segle XX, de Xavier Garcia, i dos nous volums de l'Obra Completa d'Artur Bladé i Desumvila, Cicle de l'exili II (Viatge a l'esperança i De l'exili a Mèxic), i Cicle de la terra natal III (L'edat d'or).

Dimecres dia 8 d'abril es va presentar als mitjans de comunicació dels novetats ebrenques de Cossetània. En la presentació, Núria Grau, editora de Cossetània, responsable de l'edició de les publicacions de les Terres de l'Ebre, destacà la qualitat dels autors i de les seves obres, "a més hem d'agrair als autors ebrencs que facin del territori el marc de les seves obres. Són totes obres amb denominació d'origen Terres de l'Ebre."
Francesca Aliern, destacà de la seva novel·la, Aigües fondes que "és una obra que lluita per abolir els maltractaments a la dona. La novel·la està inspirada en una història real molt dura que se m'ha fet molt difícil d'escriure."
Josep Igual digué de Quaderns deltaics que "és una obra escrita físicament al Delta però on hi apareixen tots els registres literaris que conreo: assajos, petites històries, narrativa, algun petit poema, prosa, aforismes, periodisme literari... La trama del llibre és el pas del temps des de la quotidianitat. Es un dietari sense dates fet des de molts angles de visió."
Sobre Baphomet i la taula esmaragda, Miquel Esteve indicà que "és un viatge literari de recerca que arriba fins a l'actualitat. Fa història de la història. Intenta explicar coses que no coneixem i enllaçar fets històrics amb l'enigma del Baphomet. És una novel·la trepidant amb tocs de cinisme, d'humor i també d'història."
Vicent Pellicer explicà que a Port Endins "hi conviuen tres narracions curtes basades en fets reals i amb tres dones com a protagonistes que tenen l'espai geogràfic del Port."
Per la seva part, Xavier Garcia comentà que en el llibre Artur Bladé en la política i la literatura catalanes del segle XX "dono la meva opinió sobre la vida i obra de Bladé." De qui digué que fou una persona "a qui el contacte amb la terra i amb els seus paisans el van marcar per tota la vida."
Antonio Querol, autor de El territori de l'Ebre: ordenació i jerarquies urbanes explicà que el llibre "és un estudi territorial sobre el conjunt de les Terres de l'Ebre. El nostre territori és molt bonic per a les persones a qui agrada la geografia ja que és molt heterogeni, cosa que conforma una situació especial d'entitats urbanes. El treball analitza, en aquest sentit, les jerarquies urbanes actuals de les Terres de l'Ebre".

Més informació:

La Plana Ràdio

El refrec de la vida

Xavier Cortadellas publicà un article a la revista Presència sobre el volum Cicle de la Terra Natal III. L’edat d’Or, de l’Obra Completa d’Artur Bladé i Desumvila. Cortadellas destaca la intensitat amb què Bladé explicà els seus anys d’adolescència a Benissanet.

Mireu si n’hi havia d’artesans i de vida a Benissanet que, a l’Edat d’Or Artur Bladé escriu que “la vila semblava un rusc” i que al lector li fa l’efecte que el riu de records que hi aboca, calmosament, però a raig, baixa més de gom a gom que l’Ebre.

[…]Bladé queda atrapat per sempre més i sap que, sigui on sigui, res no contradirà el que va aprendre i va sentir en els seus anys de noiesa. Seria una badada que deixessin escapar aquesta joia de la memorialística que és L’Edat d’Or.

Sam Abrams: "Artur Bladé i Desumvila hauria de figurar en els manuals de literatura"

Presentació dels nous volums de l'obra de Bladé al Palau Marc

Els volums V i VI de l’Obra completa d’Artur Bladé i Desumvila i el llibre Artur Bladé en la política i la literatura catalanes del segle XX, de Xavier Garcia, es van presentar dijous 19 de març al Palau Marc.
Durant l'acte també es presentà l'exposició virtual "Artur Bladé i Desumvila: escriptor de l’Ebre català i cronista de l’exili". Hi intervingueren Artur Bladé Font, de Sam Abrams, crític literari; de Josep Fornas, fundador d’Editorial Pòrtic; de Xavier Garcia, periodista, i d’Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes.

Sam Abrams, escriptor i crític literari, parlà sobre la figura d'Artur Bladé i Desumvila i la seva obra:

Aquests dos volums marquen l’arribada a l’equador de l’edició de l’Obra completa de Bladé, una iniciativa en què hi han confluit una sèrie de persones i institucions. Aquesta col·laboració hauria de servir de model per a la reedició d’altres autors.
La literatura catalana, per una banda, és molt sensible a la innovació, però, per l’altra, s'hi troben una una sèrie de coses que no es toquen. És el cas dels manuals de literatura, que tenen els mateixos continguts que fa 30 anys. Artur Bladé hauria de figurar en aquests manuals.
Bladé és un autor molt més subtil del que pot semblar a primera vista. Era una persona modesta, però sabia el que es feia. Els seus projectes literaris són ambiciosos.

Xavier Garcia es centrà en el seu llibre, Artur Bladé en la política i la literatura catalanes del segle XX:

Hi ha gent que em diu, mig en broma, que sempre parlo sobre Bladé. De fet, és veritat, fa 30 anys que en parlo. Però amb aquest llibre he volgut aprofundir una mica més sobre el pensament de Bladé i la seva obra.
El llibre explica, per exemple, com Josep Pla va voler desprestigiar Artur Bladé quan aquest publicà la biografia de Francesc Pujols. No he volgut fer xafardeig sobre el tema, però en deixo constància.

Es presenten els volums V i VI de l’Obra Completa d’Artur Bladé i Desumvila i "Artur Bladé en la política i la literatura catalanes"

Els volums V i VI de l’Obra completa d’Artur Bladé i Desumvila i el llibre Artur Bladé en la política i la literatura catalanes del segle XX, de Xavier Garcia, es presentaran dijous 19 de març, a les 7 del vespre, a la sala d’actes del Palau Marc, a Barcelona.

L’acte inclourà la presentació de l’exposició virtual "Artur Bladé i Desumvila: escriptor de l’Ebre català i cronista de l’exili". Intervindran Artur Bladé Font, de Sam Abrams, crític literari; de Josep Fornas, fundador d’Editorial Pòrtic; de Xavier Garcia, periodista, i d’Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes.

Cicle de la terra natal III. L’edat d’or
Aquest cinquè volum de l’Obra completa d’Artur Bladé i Desumvila, que correspon al Cicle de la terra natal III, presenta —complet— el petit monument de la memorialística catalana del segle XX que és L’edat d’or; l’obra està formada per dues parts («Records de noiesa» 1907-1919, i «Records d’adolescència» 1919-1929), la segona de les quals veu la llum per primer cop, ja que havia restat inèdita fins ara.

Cicle de l’exili II. Viatge a l’esperança i De l’exili a Mèxic
Aquest sisè volum de l’Obra completa d’Artur Bladé i Desumvila, que correspon al Cicle de l’exili II, acull dos llibres més d’aquesta gran crònica sobre l’exili que Bladé va elaborar amb l’objectiu de lluitar contra l’oblit; els quals són representatius de l’etapa mexicana: Viatge a l’esperança. Impressions d’un viatge a la nostra terra l’any 1956 i De l’exili a Mèxic.

Artur Bladé en la política i la literatura catalanes del segle XX
Aquest llibre —assaig biogràfic sobre la vida i obra de l’escriptor de la Ribera d’Ebre, Artur Bladé i Desumvila— recull la síntesi que el periodista Xavier Garcia ha anat elaborant des de 1971, quan va conèixer l’autor de Benissanet, que va esdevenir de seguida amic i mestre. Claredat d’estil, continguts amb substància humana, cultural i de paisatges i catalanitat integral, formen el nucli d’aquest treball.

Xavier Garcia:
Xavier García (Vilanova i la Geltrú, 1950), periodista, assagista i biògraf, ha exercit el periodisme a Barcelona (1972-1992) i, des d’aleshores, ha continuat la seva tasca de cronista de la cultura, història, personalitats i paisatges de Catalunya. Pioner del periodisme ecologista i antinuclear, ha escrit, igualment, sobre els historiadors locals i biografies diverses, entre les quals les sèries d’Homenots del Sud.

L'obra completa d'Artur Bladé

Josep Santesmases publicà un article al setmanari El Pati de divendres 13 de febrer sobre l’obra completa d’Artur Bladé i Desumvila, que edita Cossetània. Santesmases remarca la importància de la recuperació del treball de Bladé, amb un pes remarcable en les lletres catalanes.

La sort d’ara consisteix en l’edició de l’obra completa, obra fins ara de dispersa i introvable publicació, fins i tot amb fragments encara inèdits. Sort per a Benissanet i sort per als lectors que ens hem enganxat a la daurada prosa de Bladé. Obra completa que ha arribat ja al volum sis, amb la segona part del cicle de l’exili.
Rebre els dos volums anuals que marca el ritme de l’edició és rebre un regal que, a part del plaer de la lectura, té el valor afegit d’una edició extremadament acurada, en la composició, en la impressió, en la enquadernació de tapa dura amb l’encant de les il·lustracions de Frederic Mauri.

La troballa de dos inèdits permet de completar el llibre de records de Bladé i Desumvila, "L'edat d'or"

Lluís Bonada publicà un article al setmanari El Temps sobre el nou volum de l'obra completa d'Artur Bladé i Desumvila, Cicle de la Terra Natal III. L'edat d'or, que ha publicat Cossetània. Bonada analitza la importància de l'aparició d'aquest nou volum per entendre l'obra de Bladé.

A mitjan 2007, el fill d’Artur Bladé i Desumvila (Benissanet, 1907-Barcelona, 1995) va fer una troballa sorprenent. El llibre de records d’infantesa del pare, publicat pòstumament el 1996, L’edat d’or, constava d’una segona part, dedicada a l’adolescència, que no havia arribat al lector i no havia passat de l’estadi de text mecanografiat. Les dues parts, “Records de noiesa” i “Records d’adolescència”, corresponents, respectivament, als períodes 1907-1919 I 1919-1929, acaben de ser editades conjuntament. Constitueixen el volum cinquè de l’Obra completa de l’autor, i el tercer del “Cicle de la terra natal”, edició publicada per Cossetània. [...]

El relat d’aquesta progressió “és senzillament fascinant”, diu Xavier Garcia, perque confirma allò que Bladé va deixar escrit en un altre lloc de la seva obra: “A l’edat de vint anys tots estem ja editats".

Es publica obra inédita d’Artur Bladé i Desumvila en el llibre "L’edat d’or"

Cossetània acaba d’editar els volums 5 (L’edat d’or) i 6 (Viatge a l’esperança i De l’exili a Mèxic), de l’Obra Completa

El volum V de l’Obra Completa d’Artur Bladé i Desumvila, corresponent al llibre L’edat d’or, publica obra fins ara inèdita d’aquest autor. De L’edat d’or se n'havia publicat la part en que Bladé escrivia sobre la seva infantesa, però restava inèdita la dels seus records de l’adolescència, que s’han recollit ara en un sol volum de l’obra completa, el volum 5, corresponent al Cicle de la Terra Natal III. També s’acaba de publicar el Volum VI, de l’Obra Completa corresponent al Cicle de l’exili II i que comprèn els llibres Viatge a l’esperança i De l’exili a Mèxic.
La filòloga i col·laboradora de Cossetània, Núria Grau, que és qui es responsabilitza de l'edició de l'obra, explica sobre la publicació de l’obra inèdita de Bladé:
“En aquesta edició completa de L’edat d’or, el llibre de memòries per excel·lència d’Artur Bladé, sobretot hi destaca la importància dels inèdits: un capítol inicial d’«Antecedents» que recull el perquè de tot plegat en la història familiar de l’escriptor, reflexions personals originals introduïdes en la primera part de l’obra i una segona part totalment inèdita, dedicada als records i descobriments de l’adolescència. En aquest volum, doncs, el lector hi trobarà les claus per entendre l’univers bladerià al complet, aquells imponderables que van contribuir a formar el caràcter i la vocació de l’escriptor, i tot un seguit d’històries i contalles que es filtren o es barregen amb els records i que demostren la solidificació definitiva del mite de la terra natal.”

UNS FRAGMENTS DE L’OBRA

«[…] la meva vida agombolada per la tendresa dels avis del carrer de Bonaire, amb la qual compensaven l’amor i la protecció d’aquells qui, havent-me portat al món, no em deixaren l’ombra d’un record personal. Amb tot, la manca dels pares pressuposa sempre, en el cor de l’infant, una frustració. Car l’infant té gairebé tanta necessitat d’amor com d’autoritat. El cert és que jo no vaig conèixer el fenomen conegut per emmarament ni aquell famós complex basat en una antiga tragèdia. Vull dir que el desig de dormir amb la meva mare i el d’occir el meu pare no van enterbolir ni un sol moment la meva plàcida, i un pèl trista, infantesa.»

«Des de l’edat de tretze anys, en què vaig deixar d’anar a estudi i vaig començar a dur pantaló llarg, fins al moment d’entrar a la pubertat, van passar uns mesos lents, morosos, beneits, aparentment sense objecte, indecisos —igual que el cor—, ja que mentre, d’una banda, enyorava les tasques i els jocs escolars, de l’altra, cercava la companyia dels minyons granats i els consells dels homes fets. Em sentia estrany, d’acord amb l’edat i com el que era, és a dir, ni carn ni peix, una mena de cargol sense closca, indefens i exposat a tot. Era un temps en què parlava poc i escoltava molt, conforme en això, sense saber-ho, amb el parer dels savis.»

Volum V (L'edat d'or)
Aquest cinquè volum de l’Obra completa d’Artur Bladé i Desumvila, que correspon al Cicle de la terra natal III, presenta —complet— el petit monument de la memorialística catalana del segle XX que és L’edat d’or; l’obra està formada per dues parts («Records de noiesa» 1907-1919, i «Records d’adolescència» 1919-1929), la segona de les quals veu la llum per primer cop, ja que havia restat inèdita fins ara.

Volum VI (Viatge a l'Esperança i De l'exili a Mèxic)
Aquest sisè volum de l’Obra completa d’Artur Bladé i Desumvila, que correspon al Cicle de l’exili II, acull dos llibres més d’aquesta gran crònica sobre l’exili que Bladé va elaborar amb l’objectiu de lluitar contra l’oblit; els quals són representatius de l’etapa mexicana: Viatge a l’esperança. Impressions d’un viatge a la nostra terra l’any 1956 i De l’exili a Mèxic.

Artur Bladé:

Artur Bladé (Benissanet 1907 – Barcelona 1995) va conrear la narrativa i l’assaig i va fer incursions en la poesia i el periodisme. Personalitat autodidacta de les nostres lletres, republicà i catalanista, es va exiliar al final de la guerra civil a França i a Mèxic, on va elaborar literàriament els records de la guerra i de l’exili, les converses mantingudes amb Pompeu Fabra, Antoni Rovira i Virgili i Francesc Pujols, així com la vida al seu poble i la comarca natals, la Ribera d’Ebre; tot això va formar un tríptic literari, històric i sentimental d’una quinzena de llibres que ja són tota una referència en el memorialisme català del segle XX, al costat de les grans obres de Pla, Gaziel o Sagarra. Al seu retorn a Catalunya, el 1961, va col·laborar activament en el redreçament cultural i lingüístic del país. Va publicar diversos volums d’història, va escriure àmpliament en la premsa catalana (Avui, Tele-Estel, Serra d’Or...) i va iniciar una llarga sèrie de dietaris, anomenats Viure a Tarragona, que abasta la crònica dels deu últims anys del franquisme i els primers de la transició.

Més informació:

Avui.cat

ACN

Cultura21

Diari de Mataró.cat

Directe!cat

El Punt

Vilaweb

Lo carrer del riu

Yahoo!Noticias

Un sagaç cronista de l'experiència de l'exili

Artur Bladé forma part del grup d'intel·lectuals catalans que van haver d'exiliar-se a Llatinoamèrica després de la Guerra Civil espanyola. Fill de les terres de l'Ebre, intensament arrelat al seu poble i sagaç cronista de l'experiència de l'exili, Bladé és un valuosíssim cronista de la seva època, amb una àmplia obra formada per una trentena de llibres.
Una breu fuga a Montpeller (1939-1940) i un llarg exili a Mèxic (1942-1961) fan de l'obra memorialística de caire autobiogràfica la part, segurament, més significativa i important de tota la producció de Bladé, amb títols com L'exiliada o De l'exili a Mèxic. Tot i això, és en les biografies de diversos intel·lectuals catalans de l'època, com Francesc Pujols per ell mateix o El meu Rovira i Virgili, d'una banda, i en els textos en què escriu sobre el seu poble, la gent de l'Ebre en general, on llegim el Bladé més literari, elegíac i poètic de vegades, però rigorós i tenaç amb l'ús del llenguatge: Benissanet. Els treballs i els dies d'un poble de l'Ebre català, Gent de la Ribera d'Ebre. Artesans, pagesos, rondaires... o Crònica del país natal. Al seu retorn definitiu a Catalunya, el 1961, Bladé reprèn el seu compromís polític i intel·lectual. Al final de la seva vida, a Tarragona, escriu diversos volums de dietaris. La seva obra, esparsa fins ara, gairebé desapareguda del mercat editorial, ha estat recuperada recentment per l'editorial Cossetània, que la publica completa.

Article al web de la llibreria La Central sobre Artur Baldé i Desumvila.

Artur Bladé, l'Ebre narrat

L'espai El Medi Ambient, de TV3, va fer referència, el dia 22 d'octubre, a Artur Bladé i Desumvila, autor destacat de la Ribera d'Ebre, l'obra completa del qual publica Cossetània.
El reportatge recorre alguns espais de Benissanet i els seus voltants i recull el testimoni de membres de l'Associació Artur Bladé i Desumvila.

Bladé i Desumvila cada cop més complet

Sam Abrams, al Suplement de Cultura del Diari Avui del 17 d'abril, va publicar un article sobre l'obra completa d'Artur Bladé i Desumvila que edita Cossetània. Per Abrams l'obra de Bladé és un clàssic a través del qual es poden extreure conclusions sobre el país en la seva època:

"Les obres completes sempre han de servir dues finalitats: fer-nos veure la importància de la producció d'un autor i ajudar-nos a llegir-la millor. La nova sèrie d'obra completa d'Artur Bladé i Desumvila, de la qual ens en acaben d'arribar els volums 3 i 4 de la mà de Cossetània, compleix de sobres les dues condicions.
D'aquesta manera podrem veure perfectament la magnitud de l'obra de Bladé i també podrem veure que aquesta obra, que abraça poesia, periodisme, memorialisme, biografia, dietarisme, assaig històric i crònica de viatge, forma un tot orgànic, sòlid i coherent, que correspon a un esforç conscient."
[...]En definitiva, ens adonarem que T.S. Eliot tenia raó quan definia un clàssic com un moment de maduresa de la llengua, de la cultura i de la societat d'un poble. L'obra d'Artur Bladé i Desumvila és indiscutiblement un moment de maduresa d'aquest país. Ara que ens el tornen a posar a l'abast cal que el llegim de cap a peus."