"Geni casteller" recull articles d'investigació amb aportacions destacades a la historiografia castellera

El llibre Geni casteller. Articles de recerca històrica castellera, de Lluís Solsona i Llorens, es presentarà divendres 15 d'octubre, a 1/4 de 9 del vespre, al Pati del Castell de Torredembarra.
La presentació anirà a càrrec de Xavier Brotons, director de la col·lecció L'Aixecador, de Cossetània.

Aquest volum és un recull dels principals articles d’investigació castellera que Lluís Solsona ha anat editant en diferents revistes de temàtica castellera al llarg dels anys. Bàsicament, es tracta de textos que recullen dades del segle XIX, a partir de la consulta, sobretot, de la premsa coetània. Entre les aportacions més destacades de l’autor a la historiografia castellera convé destacar-ne les següents: d’entrada, la datació correcta de dues actuacions castelleres cabdals: la del juliol del 1878 a Vilanova i la Geltrú i la consecució del pilar de 8 l’any 1880 a Vilafranca del Penedès. Una altra aportació notable ha estat la identificació del període conegut amb el nom de trienni meravellós (1851- 1853). L’àmbit d’estudi de Solsona se centra en l’anomenada àrea castellera històrica o tradicional, que més o menys es correspondria amb les comarques actuals del Camp de Tarragona i el Penedès, sense oblidar, però, la Conca de Barberà, l’Anoia o fins i tot una aportació interessant sobre l’antic Ball de Valencians de Tàrrega. En tot cas, la recerca constant, pacient i metòdica i el rigor i la claredat expositius caracteritzen l’obra de Lluís Solsona i Llorens, al qual la historiografia castellera deu aportacions inèdites i reflexions interessants.

Lluís Solsona
És fill de Torredembarra, llicenciat en dret i conegut aficionat als castells. Això l’ha portat a la investigació sobre la història castellera. Ha publicat treballs sobre els castells a revistes de poblacions on hi ha una gran tradició, especialment a Valls, Vilafranca i Torredembarra, en les quals també hi ha pronunciat conferències. L’any 2002 fou distingit amb el premi Joan Ventura de periodisme casteller durant el decurs de la Nit de Premis de Valls. És president d’honor de la colla castellera Nois de la Torre. Dins de l’àmbit de la poesia, ha publicat dos volums de Romanços castellers i per Santa Rosalia del 2005 el llibre titulat La festa major de Torredembarra (1849-1950) segons la premsa. Ara, amb aquesta selecció d’articles periodístics, fruit de la seva recerca, investigació i estudi de la història castellera, es pretén donar un caràcter més sistemàtic al seu treball dispers en diverses publicacions.

Un llibre recull l'evolució en el model de colla castellera a Tarragona ciutat

L'obra, del tarragoní Guillermo Soler, narra la coexistència dels Xiquets i la Jove

Guillermo Soler (M. Martínez / El Punt)

Revolució o reforma. El canvi en el model colla castellera a Tarragona tracta d'aprofundir en els principals trets diferencials que hi ha entre una colla tradicional i el nou model d'agrupació castellera. Aprofitant el relat de vint protagonistes, l'obra, del periodista tarragoní Guillermo Soler, observa i narra la dualitat entre les dues grans agrupacions castelleres de la ciutat de Tarragona, la Jove i els Xiquets, durant els cinc primers anys de la seva coexistència, a principis dels anys vuitanta.
El treball, editat per Cossetània, se centra en la repercussió que va tenir la creació de la colla Jove Xiquets de Tarragona, a finals dels setanta, i els primers anys de coexistència –principalment durant el primer quinquenni– amb la colla Xiquets. La modernitat que representava la colla Jove, en contraposició amb la tradició reflectida en la colla Xiquets, és l'objecte d'estudi de la nova obra del periodista casteller Guillermo Soler García de Oteyza, de la presentació de la qual es va encarregar el vicepresident de la Generalitat i integrant dels Xiquets, Josep Lluís Carod-Rovira.
Per a Soler, «sempre es parla que els castells són tradicions i que no canvien, i això és fals perquè tothom en que conegui una mica la història sap que hi ha hagut canvis molt grans». En aquest aspecte, el periodista tarragoní va recordar que «abans, el casteller, responia a un perfil molt concret i, en canvi, ara ha evolucionat. El nou model de colla és molt més integradora i no tan tancada com abans».

Només a Tarragona

Les raons que van impulsar Soler a ocupar-se únicament de les dues grans colles de la ciutat de Tarragona –ara també existeixen les del Serrallo i les de Sant Pere i Sant Pau– són que «és l'únic cas en què conviuen una colla nova i una altra de clàssica al mateix temps i, per això, les diferències s'accentuen, perquè els vells han de demostrar que el seu model de colla continua sent perfectament vàlid». En el llibre apareixen una vintena d'entrevistes a personatges, «perquè sempre es parla de castells, i mai de castellers», va reivindicar Soler. L'obra, que va resultar guanyadora de la quarta edició del premi d'assaig casteller Esperidió, convocat per l'Associació d'Amics de la Colla Jove, consta de cinc capítols: «El canvi en el model de colla castellera», «Una colla tradicional en temps nous», «La creació d'una colla nova», «Colla moderna contra colla tradicional» i «Xiquets i Jove: dues colles, dos mons».

Notícia de S.C. publicada al diari El Punt sobre el llibre Revolució o reforma. El canvi en el model de colla castellera a Tarragona.

Més informació:
blog de Jaume Renyer, Per l'esquerra de la llibertat
Tinet

"Revolució o reforma" recull les diferències entre la colla tradicional i el nou model de colla de Tarragona

El llibre Revolució o reforma. El canvi de model de Colla Castellera a Tarragona, de Guillermo de Oteyza, es presentarà dilluns 17 d’agost, a els 8 del vespre, a la sala d’actes de l’ajuntament de Tarragona.

La presentació anirà a càrrec de Josep Lluís Carod-Rovira, vicepresident del govern de la Generalitat de Catalunya.

El 19 d’agost de 1980, un grup format majoritàriament per adolescents estrenava camises liles a la plaça de les Cols. Amb l’aparició de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, la ciutat no només recuperava la dualitat i rivalitat local que havia estat habitual al llarg del segle XX, sinó que es convertia en un escenari de laboratori ideal per observar les diferències entre la colla tradicional i el nou model d’agrupació castellera que tot just sorgia en aquell moment. Aquest treball va resultar guanyador de la quarta edició del premi d’assaig casteller Esperidió, convocat per l’Associació d’Amics de la Colla Jove.

La revista "Castells" premia la col·lecció L'Aixecador de Cossetània

El director de la col·lecció L'Aixecador Xavier Brotons recollint el guardó

La revista Castells va atorgar a la col·lecció L'Aixecador de Cossetània Edicions el "Premi Revista Castells a una iniciativa cívica". El guardó es va lliurar el dissabte dia 19 d'abril en el transcurs de la II edició de la Nit de Castells que es va portar a terme a Vilafranca del Penedès. El premi va ser recollit per Xavier Brotons, director de la col·lecció, i per Jordi Ferré, gerent de Cossetània Edicions.
La col·lecció L'Aixecador va ser una de les primeres que va crear l'editorial l'any 1997 i fins a l'actualitat s'hi han incorporat setze títols. A més a més, és la única del panorama editorial català dedicada únicament al fet casteller. Els autors que han publicat en la col·lecció són: Francesc Blasi i Vallespinosa, Santi Suárez-Baldris, Pere Ferrando, Salvador Arroyo, Xavier Brotons, Joan Beumala, Jaume Roset, Josep Bargalló, Carles Sabaté, Xavier Plazas, Xavier Güell, Joan Tarés, Guillermo Soler, Manuel Delgado, Antoni Pardo, Jordi Jaria, Antoni Costes, Sixte Moral, Roc Canals, Paco Chiva, Lluís Martí i Joan Bofarull.
En el mateix acte es van lliurar també el "Premi Revista Castells a una trajectòria castellera", que va ser pel veterà casteller vilafranquí Oriol Rosell; el "Premi Ambaixador de Castells" a Noah Gordon perquè en la seva obra El Celler fa referència al fet casteller, i la "Beca a un projecte de promoció del fet casteller" que va ser lliurada als Margeners de Guissona i als Salats de Súria.

Més informació a:
El Punt digital

"Els castells podrien provenir, indirectament, dels acròbates del Magreb"

El diari digital laMalla.net va publicar, aquest mes de novembre, un article sobre el llibre de Joan Bofarull L'orígen dels castells, editat per Cossetània Edicions, que analitza científicament d'on prové aquesta tradició. A continuació podeu llegir el primer paràgraf d'aquest article (si voleu llegir l'article sencer, feu clic aquí):

"L'historiador i professor de secundària reusenc Joan Bofarull desgrana en aquest article els punts essencials del seu llibre darrer llibre, L'origen dels castells. Anàlisi tècnica i històrica (Cossetània). Bofarull, que va iniciar-se en el món casteller com a enxaneta dels Xiquets de Reus, fa anys que estudia les muixerangues valencianes i la seva relació amb els castells, i apunta la possibilitat que les actuals torres humanes catalanes enfonsin les arrels al nord d'Àfrica."

"L'origen dels castells": "analitza i compara tècnicament muixerangues, moixigangues, balls de valencians i acròbates magrebins"

Al bloc La Teiera de cultura i lliurepensament, el 21 de setembre, hi va aparèixer un article sobre l'origen dels castells (Cossetània Edicions, 2007), a arrel de la publicació del llibre de Joan Bofarull, guanyador del Premi l'Esperidió. A continuació hi trobareu l'article reproduït:

"En el debat sobre els orígens dels castells s’hi han abocat, en tot temps, molts components emocionals. Més enllà d’interpretacions fantasioses i llegendes domèstiques, la genèsi de les manifestacions folklòriques, tal com les coneixem avui, sol ser complexa, en la confluència d’evolucions i prohibicions, costums semblants, modes, difusió i intercanvis. En l’àmbit de les pràctiques folklòriques que inclouen el que unes persones s’enfilin, segons unes pautes definides, les unes sobre les altres, cal incloure, a la tradició catalana, diverses danses, les moixigangues i muixerangues, els balls de valencians i els castells. O en cultures properes alguns dances aragonesos o els acròbates del Magreb, per donar un parell d’exemples.
De tot això s’ocupa el llibre de Joan Bofarull Solé, L’origen dels castells, guanyador del III premi d’assaig l’Esperidió. L’obra, editada per Cossetània, aporta una quantitat important de notícies sobre aquestes manifestacions festives i ressegueix la història del ball de valencians des del segle XVII fins que ja es pot parlar de castells. A més, analitza i compara tècnicament muixerangues, moixigangues, balls de valencians i, fins i tot, els acròbates magrebins, amb voluntat de donar una resposta convincent a la qüestió que dóna títol al llibre. Per Bofarull és evident que l’origen dels actuals castells cal cercar-lo en el ball de Valencians, nom que designa una dansa documentada al Camp de Tarragona des de fa més de tres-cents anys i que pot vincular-se, en el seu component de torres humanes, a les moixigangues del País Valencià.
Personalment –he treballat sobre alguns balls de valencians i sobre la moixiganga des d’una òptica de teatre popular– les aportacions del Joan Bofarull em semblen interessants i cal felicitar l’autor per un treball darrere el qual s’endevinen moltes hores de pacient recerca. No sé si aconseguirà tancar el debat o servirà per encetar-ne de nous, però en tot cas de ben segur que estimularà una mica més l’interès per la història castellera."

Article de Salvador Palomar, publicat el 21 de setembre de 2007, al bloc de cultura i lliurepensament La Teiera.

Bases del IV premi "L'Esperidió" d'assaig sobre el fet casteller, convocat per l'Associació d'Amics de la Colla Jove Xiquets de Tarragona

A continuació hi trobareu les bases del IV Premi L'Esperidió.

1. Podrà concórrer a aquest concurs qualsevol persona. Les obres hauran d’estar escrites en català.
2. El tema serà el Fet Casteller, en les seves diverses vessants: històrica, costumista, cultural, sociològica, tècnica, mèdica... S’admetrà una sola obra per autor.
3. Les obres han de ser rigorosament inèdites, no poden estar en procés d’edició o amb els drets d’edició compromesos.
4. Els originals s’han de presentar relligats per quintuplicat, mecanografiats a doble espai, per una sola cara i de mida DIN A-4. L’extensió mínima serà de 75 pàgines i màxima de 200.
5. Les referències que permetin identificar l’autor (nom, adreça, telèfon i població) hauran d’anar dins d’un sobre tancat, a l’exterior del qual figurarà només el títol de l’obra.
6. Els originals s’han de presentar al domicili social de l’Associació d’Amics de la Colla Jove, carrer Cós del Bou núm. 23, els dimarts de vuit a nou del vespre o els divendres de deu a dotze de la nit. El termini de presentació de les obres serà el 30 de juny de 2008.
7. Es lliurarà un rebut acreditatiu de la recepció de les obres presentades, el qual s’haurà de presentar, necessàriament, per retirar els textos no premiats.
8. Els autors podran retirar els originals no premiats, prèvia presentació del rebut corresponent, 15 dies després de la concessió del Premi i en un termini d’un mes. Un cop transcorregut aquest termini, s’entendrà que els autors hi renuncien i es destruiran.
9. No es mantindrà correspondència sobre els treballs presentats.
10. El jurat del Premi estarà constituït per cinc persones.
11. El veredicte del Jurat serà inapel·lable i es farà públic durant el mes de setembre de 2008.
12. L’import del premi és de 2500 € com a avançament dels drets d’autor. El premi és únic i indivisible i podrà declarar-se desert.
13. L’obra guanyadora serà publicada per Cossetània Edicions, en la seva col·lecció l’Aixecador.
14. El Jurat podrà atorgar, si ho creu oportú, un o diversos accèssits.
15. La participació en aquest concurs implica l’acceptació de les bases i dels drets i obligacions que se’n deriven. Qualsevol aspecte no previst en aquestes bases serà resolt a criteri del Jurat.
16. Compondràn el Jurat els srs, Joan Aregio i Navarro, Josep Bargalló i Valls, Jordi Bertràn i Luengo, Jordi Jaria i Manzano, Xavier Brotons i Navarro, i com a secretari sense vot Francesc Sempere i Securún. En cas que algun dels membres del Jurat, causi baixa del mateix per la raó que sigui s’anunciarà oportunament.
17. Presentat a Tarragona el dia 20 de setembre de 2007.

Un llibre que analitza l'origen dels castells

Cossetània Edicions ha publicat aquest mes de setembre, el llibre guanyador de la tercera edició del Premi d'Assaig L'Esperidió, L'origen dels castells, del reusenc Joan Bofarull i Solé.

L'acte de presentació tindrà lloc el dijous 20 de setembre, a 2/4 de 8 del vespre, al Saló d’Actes del Servei Territorial de Cultura (Carrer Major, 14 - Tarragona) i anirà a càrrec del Molt Honorable Ernest Benach i Pascual, president del Parlament de Catalunya.

Resum
L’origen dels castells és un tema apassionant que es planteja gairebé tothom que fa castells o que n’ha vist alguna vegada. El debat fa més de cent anys que dura, i ha donat lloc a diverses teories, algunes força imaginatives, altres esbiaixades per les passions localistes, altres més ben fonamentades. Aquest llibre és el primer que afronta aquest tema de forma monogràfica i espera resoldre’l de manera convincent, amb rigor, amb el màxim de dades i amb noves aportacions.
Aquest llibre es basa en dues anàlisis: d’una banda, ressegueix la història del ball de valencians, des del segle XVII fins a l’origen dels castells, 60 notícies en total, de les quals fa una lectura crítica, que de vegades no coincideix amb les interpretacions donades fins ara. De l’altra, l’anàlisi tècnica es fa a partir de la descripció i comparació dels castells, els balls de valencians, les muixerangues del País Valencià, les moixigangues religioses catalanes i fins i tot amb els acròbates del Magreb.

L'autor
Joan Bofarull Solé (Reus, 1971). Va començar a fer castells com a enxaneta dels Xiquets de Reus. L’any 1995 es va llicenciar en geografia i història general i actualment és professor de secundària. Fa anys que estudia les muixerangues valencianes i la seva relació amb els castells. També col·labora activament amb la Federació de Muixerangues i en activitats per a la seva promoció, per tal de superar l’aïllament local en el qual han estat confinades durant anys.