En un temps en què certa església entona mea culpa per excessos carnals d’alguns homes sacerdots, aquesta novel·la, escrita pel traiguerí Armando Vericat i guanyadora del XXVIIè premi de narrativa Ribera d’Ebre, lliurat a Vinebre, ens recorda que la sotana capellana sempre ha vestit cor i carn, membre i sentiments. La vida faldillera i accidentada de mossèn Pere Combes, de la França a Bot i, finalment i fatalment, Traiguera, ens sedueix ràpidament, pàgina rera pàgina. L’acompanyem en el seu risc. Li compartim fugida i pena. El penedim en l’amor i la desgràcia i acabem clamant per ell penjat a la forca, per a sobreviure per segona volta a la mort anunciada. La intriga, la fantasia i el terror ens acompanyen en aquesta història d’atractiva factura medieval. La supervivència emparada pel santuari, la persecució i tornada del passat pecaminós, l’amor recuperat esquarterat en lluna plena, el frare esdevingut meitat bèstia meitat home llop, el judici de les mentides i les invencions entre germans confrares són recuperats en una troballa a la Font de la Salut, gairebé cinc-cents anys després. Descansi en pau fra Pere Combes, qui va prenyar dones, va trencar el vot de castedat, va mentir, va desgraciar un matrimoni i, el pitjor de tot, va gosar trencar la promesa feta a la Mare de Déu de la Font de la Salut. En descàrrec seu, al·lega que ho va fer tot empentat per les circumstàncies de la vida... La justícia de Déu i de l’Orde de Montesa fa segles que l’han jutjat. Per això, la vida sentenciada d’aquest fra saltaparets ens impedeix acabar afirmant que dels pecats del piu nostre senyor se’n riu. I l’aterridora mort de la seva estimada Cinta ens fa impossible acabar proclamant que els pecats de la xona nostra senyora els perdona.
Ressenya de Jordi Grau, participant en la promoció de la novel·la La vall del Miracle, d'Armando Vericat Climent.
Cossetània ha incorporat noves obres a la seva llista de llibres en format electrònic. Clicant sobre cada títol accedireu a la pàgina de la xarxa d'editors Edi.cat, on ja es poden adquirir les següents obres:
Jordi Capdevila publicà una ressenya al diari Avui de dijous 4 de novembre sobre la novel·la Tots tenim secrets (II Premi de Narrativa Vila de Cambrils Josep Lluís Savall 2009), de Carme Lafay.
Capdevila destaca l'ambientació de la novel·la, a través de les descripcions, i la caracterització dels personatges de Tots tenim secrets:
[...] Tots tenim secrets és una novel·la d'acció, seduccions, misteris, mentides, odis, violència i fins i tot un assassinat, amb protagonistes que neveguen en iots moderns però no saben posar gaire bé les veles per virar per la vida. [...] És remarcable la descripció de l'ostentós món nàutic que fa l'autora, amb bona nota també per la caracterització dels personatges i el llenguatge, directe i precís, especialment en els diàlegs, que dóna vitalitat a una primera incursió narrativa apreciable i també amb possibilitats de millora.
El fantàstic és un gènere narratiu poc cultivat en la literatura de les Terres de l'Ebre, tot i tenir bastants seguidors. Hom podria raonar esta mancança dient que les nostres terres ja han passat (i passen!) per prou problemes reals pels que amoïnar-nos com per afegir-ne de ficticis. D'altres respondrien dient que precisament no hi ha millor arma per criticar esta realitat -o per evadir-se'n- que una bona dosi de literatura nostrada. Sia com sia, Armando Vericat sembla ser que era conscient d'esta mancança... i va posar fil a l'agulla per esmenar-ho. Ens trobem, així, davant una obra que mescla la literatura de tall més historicista i de la quotidianitat amb la narrativa fantàstica, en un context i uns escenaris que a més d'un se li faran molt familiars. I Vericat se'n surt notablement. Els personatges resulten creïbles i estan ben dibuixats, i la trama resulta interessant i intrigant fins al sorprenent desenllaç. Cal destacar el vocabulari emprat, sobre el qual cal felicitar l'autor: massa sovint ens trobem amb textos ebrencs que a nivell lèxic i de conjugació verbal és impossible de discernir d'un text escrit al Passeig de Gràcia. El llenguatge de Vericat es fa natural i creïble, contribuïnt decididament a millorar l'atmosfera i a introduir -una mica més- el lector en la història. Una entretinguda novel·la per a ebrencs a qui agrade el gènere fantàstic, per a ebrencs que vulguen descobrir-lo i per a lectors d'arreu que tinguen curiositat per la mitologia d'este tros de país.
Ressenya d'Oriol Fuster Cabrera, participant en la promoció de La vall del Miracle (XVII Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre), d'Armando Vericat.
Ens trobem davant d'una ficció amb referències històriques que pretén adoptar la forma de thriller. Intentaré, però, no desflorar massa aquesta primera novel·la d'Armando Vericat. L'autor situa geogràficament l'acció a les terres del Maestrat, tot i que s'inicia com un viatge on el punt de partida és França. L'itinerari és un disminuendo: França, el Maestrat, Traiguera fins arribar a la Font de la Salut. Temporalment ens trobem de ple al segle XVI. La societat és estamental en un entorn pobre i opressiu i amb un predomini del món rural. Aquesta ruralitat es troba també pressionada per un orde dominant. L'orde judicial i religiosa de Montesa, que té l’origen en els enigmàtics grups de templers i hospitalers. El protagonista és un home a qui, per mor de la societat inflexible del seu temps, se li imposa una vocació i una professió per a la qual no sent cap devoció: ésser capellà. La luxúria que pateix el devora i l’exposa a perills. De resultes d’aquest tarannà és ferit per un marit cornut -tema recurrent en la literatura, la figura del “gelós”- just en el moment en què se sent per primera vegada enamorat de debò. Sentenciat a mort per la ferida s’aturarà a les rodalies de Traiguera on hi ha una font miraculosa regentada per una mare de Déu (de la Salut, no podia ser altrament!) la qual intercedeix a favor del pecador retornant-li la vida i en un principi la fe. L’heroi, com els herois clàssics reconeix l’error i fa la seva catarsi. Pere Combes, nom d’aquest personatge serà acollit per una comunitat de frares que representen les virtuts i vicis dels pobres humans: l’enveja, la vanitat, la desconfiança, la por, l’orgull... Tots ells, homes del seu temps, porucs, supersticiosos, amenaçats de ser posseïts per éssers sobrenaturals. És aquí on retrobarem el gust de les faules de la lluna plena i l’home llop i la indiscutible influència del món de la rondallística. Els encarregats de fer-nos arribar aquest món tan ric com és el de la rondalla recau en dos personatges fonamentals: un frare que és un gran fabulador, fra Batiste Canyelles, i un personatge laic, un llobater i trampaire. En l’endemig de la faula la realitat: una dona, un crim carnisser i un judici. I al final uns pergamins que enllaçaran realitat i ficció -altra vegada un referent literari de tint històric: el gust pel manuscrit. El text escrit, testimoni de vida. En aquest cas, els pergamins, desllorigaran no només la trama, sinó molt més encara, no endebades el títol del capítol és “La troballa”. La troballa és així perquè ens situa al món contemporani, el manuscrit simbolitza la reconstrucció d’un món que desconeixem i la contemporaneïtat simbolitza la restauració material d’aquest món. No puc estar-me’n, però, ja tocant al final d’aquestes impressions de lectura, d’esmentar els recursos expressius de la novel·la. L’habilitat expressiva de l’autor en voler aproximar-nos i fer nostres els trets d’un parlar concret de la zona d’una manera viva (s’assaboreixen els mots i les menges com el vi i l’oli, de forma natural) i l’ús de dites i frases fetes ens fan adonar de la riquesa, no només lèxica sinó paremiològica, de la nostra llengua.
Ressenya d'Anna Martínez Biayna, participant en la promoció de la novel·la La vall del Miracle (XVII Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre), d'Armando Vericat.
A l'article, Capdevila parla sobre l'adequació del llenguatge i la descripció que fa la novel·la de la ciutat de Reus fa un segle:
[...] L'obra és àgil, amb un llenguatge ric i planer, apropiat al temps i els costums que descriu i amb uns personatges massa caricaturitzats, però que ofereixen una visió global de l'estil de vida de l'època.
[...] La novel·la és imprescindible per als que vulguin conèixer l'atmosfera de com es vivia, es treballava, es divertia i es moria en una ciutat catalana mitjana emblemàtica.
La vall del Miracle és una novel·la de poc més de 120 pàgines de lectura fàcil i ràpida. L’autor utilitza un llenguatge clar i alhora divertit per descriure el tarannà i les aventures del protagonista.
Des d’un principi trobem una trama que es mou entre la fermesa i la por. Un capellà gens convencional que té més de trapella i vividor que no de capellà, però que també sap mostrar-se assenyat a l’hora de fer front a les pors i als perills. El fil argumental ens porta per un camí de sorpreses amb acció, intriga, misteri i una bona dosi de fets de la vida quotidiana. Això sí, cal fer un exercici d’imaginació per tal de situar l’acció en el segle XVI que és quan es desenvolupa la trama. De tota manera hi ha moments i situacions que semblen força més properes en el temps.
A més a més trobem força referències als productes de la terra, com ara l’oli o el vi. La novel·la esdevé un cant a la natura i als paratges característics de les Terres de l’Ebre amb descripcions ben acurades. L’autor fa ús d’expressions pròpies de la parla d’aquesta zona geogràfica i no defuig d’utilitzar maneres de parlar o d’anomenar les coses de caire popular fent servir el que es pot denominar com a llenguatge de carrer i donant al conjunt de l’obra un punt de senzillesa textual que fa encara més amena la seva lectura.
Ressenya de Jordi Pinyol, participant en la promoció de La vall del Miracle, d'Armando Vericat.
La vall del Miracle, primera novel·la d’Armando Vericat, situa l’acció a la població de Traiguera, Castelló. A les seves rodalies es comet un sanguinari crim, una dona apareix brutalment assassinada. El relat del narrador s'articula a partir de la biografia fictícia del frare Pere Combes, protagonista principal de l'obra. La novel·la té un bon ritme i es manté el suspens fins al final, el qual no us desvetllaré. ¿Se sabrà finalment qui ha estat l’assassí? ¿Condemnaran al culpable/culpables? Aquesta novel·la ha estat inspirada en part per l’obra El Nom de la Rosa, d’Umberto Eco, i complementada amb el mite dels homes llop. L’autor tracta molt bé els organismes judicials al món rural del segle XVI, els Jurats i el Consell de la Vila, i el món clerical. En aquell temps la justícia era dubtosa o cega i els mitjans tècnics per esclarir els fets eren ínfims. L’únic punt de dificultat que he trobat en aquesta obra ha estat el registre en el qual s’ha escrit el llibre, no és català antic sinó de la zona del Maestrat, però això us ben asseguro que no m'ha impedit gens que el seguís amb tan interès. Gràcies a aquest llibre he conegut l’existència real del Santuari de la Font de la Salut i veient les imatges a la web de Traiguera puc confirmar que la descripció al llibre és molt fidel a la realitat. Els llibres ens han de permetre poder conèixer indrets desconeguts pels lectors i alhora deixar volar la imaginació.
Ressenya d'Àngels González, participant en la promoció de la novel·la La vall del Miracle, d'Armando Vericat.
Ambientada al Maestrat del segle XVI, La vall del Miracle té com a protagonista un capellà concupiscent sense vocació ni devoció.
En Pere Combes no va decidir la seua professió. El germà gran era l’hereu, per la qual cosa a ell li tocava dedicar la vida a l’Església. La seua dedicació, però, no passa per complir el vot de castedat. Embolic rere embolic, acaba visitant la Font de la Salut a Traiguera per mirar de curar una ferida mortal infligida per un marit venjatiu.
L’aigua miraculosa de la font li salva la vida i fa que reneixi en ell la Fe. Pere Combes acaba integrant-se a la comunitat religiosa de frares que conviu al santuari de la font i acceptant portar una vida ordenada.
La novel·la, amb un marcat rerefons històric, retrata una època i un territori tot barrejant realitat i ficció; un brutal assassinat, un home llop, l’ordre de Montesa, rancúnies, venjances, poders i influències.
Els personatges masculins resulten convincents. Retrata figures plenes de misteris marcades per comportaments morals i estereotips propis de l’època en que transcórrer el relat. En canvi les figures femenines són secundàries.
El llenguatge és fluït i ric, en tant que reprodueix expressions i paraules pròpies del dialecte de la zona. La lectura resulta àgil i atractiva, les escenes se succeeixen sense llargues descripcions ni vocabulari prosaic, la trama és coherent... en definitiva la novel·la està hàbilment construïda, enganxa i es llegeix amb facilitat.
Ressenya de Sara Asensio, participant en la promoció de La vall del Miracle (XVII Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre), d'Armando Vericat Climent.
Pere Combes, un mossèn que en realitat és un home dins una sotana. Al qui la vida no li ho posa gens fàcil degut a la seva debilitat per les dones, que la condició de religiós no li permet. I per la mateixa raó, i dominat pels seus impulsos, provoca contínuament canvis en els seus projectes. Fins a situar-se a la Vall del Miracle en el Maestrat i en ple segle XVI, exactament en una comunitat religiosa de l’ordre de Montesa. On tampoc trobarà la pau, perquè un seguit d’esdeveniments fan donar un gir a la vida tranquil·la dels frares. Tot utilitzant el llenguatge de la zona, Armando Vericat ens presenta una història amb girs inesperats, al voltant d’uns personatges entranyables però que també ens donen algunes sorpreses i en un entorn on ens situem ràpidament tot i la distància en el temps.
Ressenya de Núria Roig, participant en la promoció de La vall del Miracle, d'Armando Vericat.
La vall del miracle, obra d’Armando Vericat Climent ha estat l’obra guanyadora del XVII Premi de Narrativa de la Ribera d’Ebre. L’autor parteix dels coneixements i l’experiència personal per tal d’ubicar l’obra, que succeeix en espais reals i entorns agafats de la realitat i la cultura populars de les contrades del Maestrat, i que gira al voltant d’un personatge històric que es documenta en la bibliografia sobre la Font de la Salut, el frare Pere Combes. El llibre té un encaix històric en el segle XVI, marcat per les dificultats pròpies de l’època en un entorn rural, on descriu les particularitats de la justícia i dels estaments dominants dins dels quals s’hi inclou l’orde de Montesa, un important orde religiós militar fundat el s. XIV que fou hereu de templers i hospitalers. Novel·la de misteri amb bons ingredients per a captar l’atenció del lector i crear expectació, l’agitada vida del protagonista, el frare Pere, bona persona però faldiller, personatges misteriosos, un assassinat... les escenes es van donant pas sense dilacions innecessàries, sense abusos de la descriptiva ni de l’adjectivació. Una narració que assoleix la competència lingüística amb una fluïdesa senzilla, que reflexa el vocabulari i les expressions pròpies de la variant geogràfica de la nostra llengua enriquint el bagatge de l’obra. Un seguit d’esdeveniments ben enllaçats, que acaben en un desenllaç molt ben elaborat on s’agraeix la pinzellada referent a la conservació del patrimoni arquitectònic i cultural. Una obra per passar una bona estona sadollant la inquietud d’esbrinar i solucionar els misteris que envolten al santuari de la Font de la Salut de Traiguera.
Ressenya de Rosa Mas, participant en la promoció de la novel·la La vall del Miracle, d'Armando Vericat.
Aquest és un relat que m’ha sorprès gratament, per diferents motius. Primer de tot, per la seva ubicació temporal (s. XVI), allunyada de la contemporaneïtat i del gastat període guerra - postguerra, sent aquest darrer paisatge històric encara avui un dels principals escenaris narratius de molts dels nostres autors. Després, per la seva ubicació física, també allunyada dels panorames narratius habituals: tot i que la trama comença a la Catalunya Nord, el gruix de les seves pàgines es desenvolupen entre les comarques frontereres del Principat (Baix Ebre, Terra Alta) i, principalment, del País Valencià (Baix Maestrat, a la població de Traiguera, sobretot). Però també pel seu protagonista, el rector de Bot i després frare del santuari de la Font de la Salut, amb els seus embolics de faldilles (mossèn saltapatis, li posen de malnom) i els seus companys de treball i oració, una colla de frares que tenen al seu càrrec les instal·lacions de l’ermita i els camps de la seva rodalia. Donats els peculiars protagonistes de la història, uns personatges sòlids i ben construïts, i la seva investigació criminal, no es pot evitar de trobar-hi una certa inspiració en la genial obra del semiòtic Umberto Eco, El nom de la rosa, però en un to molt més desenfadat i una certa orientació a la comèdia intel·ligent. Per si tot això no fos prou, l’autor també introdueix una pinzellada de literatura fantàstica de terror en la resolució del crim, barrejant-hi a la història la creença per part d’un dels frares, el Canareu, de l’existència d’un home llop a les muntanyes que envolten el santuari. Finalment, cal destacar un lèxic ric i viu, típic de la zona on es desenvolupa l’acció, però gens farragós. Però tots aquests motius, tot i ser importants, no són el que fan que la narració m’hagi enganxat despietadament. La clau està en la credibilitat, en el ritme de la narració, i en la seva construcció perfectament mil·limetrada que fa que no es trobi res a faltar, i alhora que res no sigui superflu (exceptuant, potser, un darrer capítol que resulta balder a la resta de la història).
L’estructura segueix els cànons clàssics de la literatura negra, amb un assassinat per resoldre, l’acusació injusta i posterior condemna d’una persona aparentment innocent, i la resolució final amb sorpresa inclosa, que òbviament no desvetllaré en aquestes línies.
L’autor, en aquesta seva primera novel·la, aconsegueix un retrat introspectiu des d’una perspectiva històrica de la seva Traiguera natal digne de la Mequinença de Jesús Moncada, tot i que al seu aire i d’una manera molt més caricaturesca.
En definitiva, una lectura molt i molt recomanable, lleugera però lúcida i interessant sense perdre de vista un puntet d’humor contingut, i que penso que seria molt recomanable per a fer llegir a alumnes de batxillerat, tant per la perspectiva històrica com pel seu interès literari, com, simplement, per mostrar al jovent que llegir no sempre és una feina complexa i avorrida.
Ressenya de Sebastià Martori, participant en la promoció de La vall del Miracle, d'Armando Vericat.
Llibre que ens retrata la societat del segle XVI a la zona del Maestrat, a través d'un capellà amb poca vocació i portat per les circumstàncies.
Està molt ben escrit, fent ús de la parla de la zona, deixant constància de nombroses frases fetes que s'estan perdent i sobretot plasmant l'ús de les herbes remeieres que tants medicaments ens estalviarien. La lectura amena però al mateix temps profunda ens descriu diferents personatges que al llarg del llibre ens poden arribar a sorprendre. Tot amanit amb la gosadia del nostre frare, la figura de l'home llop, d'una dona que el porta de corcoll i d'algun amic o altre. Aquesta nova promesa de la narrativa es mereix poder desenterrar algun dels relats que té al calaix.
Ressenya de Maria Victoria Gironès Puñet, participant en la promoció de La vall del Miracle (XVII Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre), d'Armando Vericat.
La vall del miracle és una novel·la de misteri amb un rerafons històric que ens presenta ingredients tant diversos con un capellà faldiller, un home llop, l’ordre de Montesa o un sagnant assassinat per resoldre. Tot això localitzat al Maestrat, concretament al santuari de la Font de la Salut, durant els primers anys del segle XVI. Partint de la documentació que certifica notarialment l’únic miracle atribuït a la Mare de Déu de la Font de la Salut, i del controvertit personatge real sobre qui es va obrar aquest prodigi, Armando Vericat ha construït un excel·lent i intrigant relat. La lectura d’aquest, personalment, se m’ha fet curt, però l’he gaudit molt.
El mossèn Pere Tombes trenca vàries vegades el seu vot de castedat, fet que l’obliga a fugir dels llocs on ha exercit el seu ministeri fins que el seu periple el porta al santuari de Traiguera, on serà curat miraculosament d’una ferida mortal resultant dels seu mal comportament. Com agraïment a la Verge s’integra en la comunitat religiosa que hi habita esperant així expiar les seves faltes. Però allà s’adonarà de que no es pot fugir dels pecats del passat i, fins hi tot, serà acusat d’un horrible crim.
Ressenya de Francesc García Grimau, participant en la promoció de La Vall del Miracle (XVII Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre), d'Armando Vericat.
Lafay parla sobre la seva afició a la literatura i sobre el contingut de la novel·la:
Tots tenim secrets és una novel·la de misteri en un ambient marítim. D'on ve la passió per la mar? Ve de família. A més, la nostra cultura està molt vinculada a la mar. Sóc de Barcelona i em sento molt còmoda en un ambient mariner.
En la novel·la la protagonista planeja l'assassinat del seu marit per vergonya a divorciar-se. Creu que actualment les dones s'avergonyeixen, d'això? En general no, però hi ha un estil de dona que sí que té vergonya. És el cas de la meva protagonista, una dona mantinguda econòmicament i en un entorn molt fals.
La presentació anirà a càrrec de Vicent Matamoros Sanz, director del Centre Cultural Traiguerí; Vicenç Sanz, filòleg i escriptor, i de l’autor. El grup de teatre Los Ganxos representarà escenes de la novel·la.
Embolicat en assumptes de faldilles, mossèn Pere Combes, rector de la vila de Bot, resulta mortalment ferit. Decideix viatjar fins al santuari de la Font de la Salut, a Traiguera, per demanar el favor de la Verge. Allí sana miraculosament i troba la pau d’esperit, però els errors del passat retornen per turmentar-lo. Un amor mai oblidat, un assassinat per resoldre, un inquietant home llop…, amenacen de pertorbar la pacífica vida de la comunitat religiosa. La vall del Miracle és un thriller històric ambientat al Maestrat al segle XVI, en unes terres dominades per l’orde de Montesa, hereva de templers i hospitalers.
Armando Vericat Armando Vericat fou guanyador del Premi de Narrativa el Gos i la Tortuga (1988), amb el relat "Taure de cap a peus". Ha publicat nombrosos articles a la revista Traiguera, editada pel Centre Cultural Traiguerí, del qual n’és membre. També és autor de mitja dotzena de lletres de cançons del grup Pobal, recollides al disc Senzillo (2006). Amb La vall del Miracle, ha obtingut el XXVII Premi de Narrativa Ribera d’Ebre. És la seua primera novel·la, encara que assegura tenir-ne un parell més al calaix, pendents de publicació.
La lectura del llibre Aigua Pudenta, de Marc Capdevila, ha estat una sorpresa in crescendo. El que inicialment m’inspirava un decurs plàcid i lineal sense emocions, ha esdevingut una lectura interessant, on el grau d’intensitat creixia a poc a poc per anar transmetent un treball intens d’anàlisi de la condició humana, de replantejament davant l’inevitable final d’una vida, amb l’atenció i l’expectació en dosi suficient per aconseguir assaborir el secret més ben guardat, el punt final d’un desenllaç àlgid i sorprenent.
El llenguatge utilitzat reflecteix de manera adient el registre esperat del protagonista que relata, ara en primera persona, ara en tercera, el pensament i la veu d’una persona en l’inici del declivi personal produït per l’Alzheimer. La descripció dual proporciona un bon recurs narratiu i dóna riquesa expressiva al relat, fent molt agraïda la seva lectura.
El context històric del relat, enquadrat al final de la guerra civil, fa memòria d’uns fets i d’una situació que foren reals a casa nostra i que han marcat l’esdevenir de molts de nosaltres. Un relat entre el present i el passat, dualitat que conflueix en el desenllaç que va més enllà de la memòria i dels personatges.
Aigua pudenta és un llibre que crea una complicitat en el lector, convidant-lo, mitjançant l’objectiu del protagonista de fer públic un secret del seu passat, a analitzar la importància de les paraules, de la memòria i del pensament.
Ressenya de Rosa Mas, participant en la promoció de la novel·la Aigua pudenta, de Marc Capdevila.
Recorro al bloc per ordenar les idees que m’agradaria exposar aquest divendres 3, a Traiguera, en la presentació del llibre La vall del miracle d’Armando Vericat, en què participo.
Hi ha dues característiques que, d’entrada, no es poden més que comentar. En primer lloc, La vall del miracle va ser la novel·la guanyadora de la 27a edició del premi de novel·la Ribera d’Ebre que organitza l’ajuntament de Vinebre i que està considerat el premi literari més rellevant de les Terres de l’Ebre. En aquesta ocasió, hi concorrien 31 originals, més que en cap altra edició, de manera que La vall del miracle s’hi va imposar encara amb major mèrit. Aquí, convé fer èmfasi en l’embranzida del moviment literari ebrenc, dels més dinàmics del panorama literari catalanoparlant. Com que personalment me’n considero participant, m’agrada pensar que Armando Vericat va passar, amb l’obtenció d’aquest premi, a formar-ne també part activa. Perquè és de recordar que la literatura ebrenca és un moviment transversal que no se circumscriu als límits administratius sinó que té la vocació d’estendre’s arreu de les comarques de l’antiga Ilercavònia, una continuïtat humana i social que comparteix, fins allà que és possible, una mateixa cultura. Armando Vericat entra amb molt bon peu en aquest panorama literari més immediat.
En segon lloc, l’obra ix al mercat de la mà de l’editorial Cossetània, de Valls. És necessari entendre que aquesta editorial, al capdavant de la qual hi ha Jordi Ferré, és un puntal emergent de l’edició en llengua catalana, que basa el seu èxit en llibres sorgits de la societat concreta, en nous valors emergents com pot ser el mateix Armando Vericat; en continguts que abans potser no han tingut la difusió que es mereixen pel sol fet que no són productes dels grans mitjans de comunicació, sinó d’origen comarcal o local; que no pertanyen als gran centres urbans d’emissio de continguts diguem-ne culturals per eixir prompte del pas. O bé responen a la nova realitat d’Internet, per fer referència al llibre La Catosfera literària 08, en què vaig participar. Aquesta labor de pouar en realitats concretes, noves, fa de Cossetània una plataforma apropiada per a l’accés als circuits culturals diguem-ne normals en què es difon la cultura vinculada a realitats locals com la de Traiguera. Es pot dir que, com a mínim, la vocació declarada de l’editorial és aquesta: introduir als circuits culturals, en aquest cas el mercat editorial, productes genuïns que poden suposar una novetat per al gran públic.
Segurament, aquest és un dels principals actius de La vall del miracle: la de mostrar un univers imaginari genuí, sorgit de la condició única de l’espai narratiu, ja que bona part de la novel·la té lloc a la Font de la Salut del segle XVI. Aquí, arribem al nucli del que m’interessa dir. Per descomptat, la Font de la Salut, té una significació especial per a tota persona que s’estime Traiguera, hi visca o no. Encara més: té un significat especial per a molta gent d’altres pobles de bona part d’aquest territori que hem esmentat fa un moment, des de Tortosa a Benicarló. És el que l’historiador de la religió William A. Christian denomina el territori de gràcia, que ve a ser aquell territori que té relació amb un determinat centre de culte com és el que ens ocupa. La història de la Font de la Salut és una història apassionant, que coneixem gràcies als estudis portats a terme, en bona mesura, amb estreta relació amb la revista Traiguera, organitzadora d’aquesta presentació. En concret, gràcies a la labor de Daniel Llatge i Joan Ferreres. Els seus estudis suposen una recuperació de la memòria que ara, en aquesta novel·la, troba un camí nou. Efectivament, la història més recent de la Font d ela Salut és també la història de la recuperació del patrimoni arquitectònic, cultural i artístic que suposa el santuari. En aquesta recuperació, l’ajuntament democràtic de Traiguera hi ha tingut una especial dedicació. Avui, quan el santuari s’ha convertit poc menys que en punt obligat de l’itinerari cultural i turístic del Baix Maestrat, val la pena reconèixer-ho. Si hi ha res que haja suscitat la unanimitat de l’acció política del poble des dels inicis del règim polític actual, és la recuperació d’aquest patrimoni. És així que, en l’actualitat, la Font de la Salut es converteix en referent cultural, apte per a la projecció d’un imaginari històric i cultural propi de Traiguera. Per l’actualització de la memòria històrica que en tenim i per la recuperació patrimonial, que han significat una revitalització, també, de la dinàmica espiritual, religiosa. Ja va proporcionar l’escenari per a la filmació de l’adaptació cinematogràfica de la novel·la Els secrets de Meissen de Josep Palomero, amb el títol El secreto de la porcelana. I ara l’espai mateix i la seua història esdevenen matèria literària.
La imaginació novel·lesca arranca d’un personatge històric, documentat: el capellà Pere Combes. Apareix al llibre de Jaume Prades Historia de la adoración y uso de las santas imágenes y de la imagen de la Fuente de la Salud, editat a València l’any 1597. Aquest llibre és la principal font de coneixement dels temps inicials del santuari. Encara que conté inexactituds manifestes, com la de la mateixa troballa de la imatge, dóna testimoni dels dos primers segles de vida de la Font de la Salut, sobretot en relació a la tradició de la troballa de la imatge i als miracles produïts en aquells primers temps. És a partir del fet anecdòtic del miracle de Pere Combes, francès, rector de la vila de Bot, que es descabdella la trama narrativa de La vall del miracle. D’aquesta manera, emergeix la Traiguera imaginària de les primeres dècades del segle XVI. La visió que en proporciona respon al que avui coneixem d’aquella època: un poble dins el Maestrat de Montesa, l’orde cavalleresca valenciana per excel·lència; un poble amb unes institucions municipals fortes malgrat el senyor feudal; un poble que viu entre la precarietat i la vivència de la fe religiosa. En certa manera, la Traiguera de La vall del miracle no deixa de ser la visió que la generació actual tenim del passat del poble: una Traiguera que, com diria Ignasi Riera en relació a Morella, un altre pol imaginari del Nord valencia, “potser va arribar a existir”. En qualsevol cas, un temps remot per a un espai que imaginem que coincideix amb el que coneixem. Potser sí que va arribar a existir.
L’autor, de qui toca parlar per acabar la intervenció, en escriure la seua novel·la, parteix de l’experiència personal, de l’entorn immediat. D’aquesta manera, es proporciona una veu literària singular, que és, al meu entendre, l’altre actiu que dóna rellevància a la narració. A l’hora de llegir, hi trobarem un llenguatge ple de ressonàncies traiguerines. Conec de primera mà l’interès de l’autor per les paraules i els recursos expressius del parlar de Traiguera i puc assegurar que hi ha una dificultat important a l’hora d’adequar la parla popular al registre literari. Armando Vericat fa una opció clara per un llenguatge molt proper a aquesta parla popular, cosa que es tradueix en un llenguatge narratiu original. És el parlar de Traiguera fet llenguatge literari.
Aquest aspecte, indissociable del mateix fet que aquest llibre aparega al mercat, és més important del que pot parèixer a simple vista. L’ús social de la nostra llengua té greus mancances i els poders públics, que haurien de ser els primers a fer-ne ús, avui, miren cap a un altre cantó amb actitud displicent. Per això, la presentació d’una novel·la com La vall del miracle té el doble valor de normalitat cultural i lingüística, perquè marca el que hauria de ser la normalitat en l’ús social del valencià i perquè aquest mateix acte s’inscriu en una tendència a l’alça en els darrers temps, de manera que suposa un enriquiment cultural.
Només em queda encoratjar l’autor a continuar el camí encetat amb el premi Ribera d’Ebre, perquè continue la seua dedicació cretavia. El començament és amb molt bon peu. Ara cal esperar-ne la continuïtat. Es important fer la promoció del llibre en el territori de gràcia, que és allà on pot interessar directament. I lògicament cal esperar noves publicacions perquè puguem fer créixer aquesta Traiguera imaginària que dèiem i que és, després de tot, allò que, potser, ens fa arribar a escriure i a llegir.
Editorial creada l'any 1996 amb un catàleg de més de 700 títols publicats i amb col·leccions de temàtica diversa. Disposa de: guies d'excursionisme, llibres de cuina, d'assaig, de narrativa, de poesia, de natura, d'història, etc.
La nostra pàgina web és www.cossetania.com i el nostre e-mail cossetania@cossetania.com
UNA IMAGEN y “MIL” PALABRAS
-
*Artículo de Francesc Fernández*
*Este libro me ha hecho evocar mis lecturas de adolescencia, muy
especialmente el primer titulo que creo que era algo ...
Les vendes d'e-books
-
Fa uns dies llegeixo a La Vanguardia.com un article signat per Josep Massot
en el qual transcriu una conversa entre Lluís Morral, de Laie, i Marc Majó,
de ...
Entrades
