"Àlbum d’oblits", de Francesc Valls-Calçada

Per parlar de l’Album d’oblits (Francesc Valls-Calçada, Àlbum d'oblits, Cossetània, Valls, 2010) partirem d’una de les moltes divisions possibles que es poden fer amb la poesia. El discurs poètic, entre altres moltes coses, pot aspirar a la bellesa o al coneixement. És clar que aquestes funcions no s’exclouen, però també que ens trobem amb freqüència un dels plats de la balança més ple que l’altre.

La poesia de Francesc Valls-Calçada s’inclina cap al coneixement, dóna prioritat a aprofundir en la seva contemporaneïtat. Jo sempre reivindico la curiositat, però té uns límits que s’han de pensar amb deteniment. Sèneca deia que “és fàcil saber més que els altres”, però allò vertaderament difícil “és saber alguna cosa millor que els altres”. Aquest plus necessari ens el proporciona la poesia. I l’Album d’oblits n’és un bon exemple del tarannà curiós de l’autor. Hi ha el trànsit de les petites coses, hi podem trobar els grans arguments –el pas del temps, la capacitat d’estimar, el viatge cap a fora, però també cap a l’interior de nosaltres mateixos.

La seva és una poesia que ens explica un món possible, aquell que sap destil·lar a través de les seves paraules, un món d’innocència, de llibertat, de combats perduts, de silencis. També de mort, de desig, d’esperances. Potser molts d’aquests aspectes són contradictoris, però així funciona la nostra existència i, la poesia, una de les arts més properes a la vertadera naturalesa de l’ésser humà, no pot mantenir-se aliena als contrasts, per molt violents que siguin.

Tot això que dic ens podria fer pensar que no hi ha bellesa a la poesia de l’autor, però seria una greu errada. A mi m’entusiasma un pensament que ens va deixar el gran pintor Francis Bacon: “No hi ha bellesa sense alguna cosa estranya en les seves proporcions.” En primer lloc crec que s’ha de dir que també hi ha bellesa en el dolor, que sovint neix d’un exercici d’intensitat, que la bellesa, en ocasions, se’ns presenta com urpes clavades a la pell. Les paraules d’Album d’oblits persegueixen una bellesa reflexiva, una llum que es deixa veure quan ens obrim i ens deixem penetrar per sensacions que la vida quotidiana allunya.

Podríem dir, doncs, que aquest llibre és un cant a l’esperança, que els seus són els versos d’un conjur antic, el que mena fins a la sensibilitat més amagada, el que ens fa vibrar encara quan les hores tornen a semblar una lenta successió de minuts i ens adonem que paga la pena escoltar-les. Els oblits serien, doncs, com petits recordatoris que ens situen de nou molt més enllà de nosaltres mateixos. Un Album d’oblits que serveixi per recordar i recordar-nos, la poesia de Valls-Calçada com una advertència de bellesa que fuig si no tanquem els punys i l’aferrem amb força.

A partir d’aquí, potser només la paraula ens serveix. Per tant, deixeu el llibre a la vostra tauleta de nit, aneu construint petites parcel·les d’esperança...

Article de Xulio Ricardo Trigo al blog Versos.cat sobre el llibre Àlbum d'oblits, de Francesc Valls-Calçada.

Publicades les obres guanyadores dels XXX Premis Literaris Baix Camp

Cossetània Edicions ha publicat en dos volums les obres guanyadores dels XXX Premis Literaris Baix Camp, corresponents a l'edició de 2008, que convoca Òmnium Cultural Baix Camp per promoure joves escriptors. El primer volum, Problemes i altres contes, aplega la narració Problemes, de l'escriptor Frank Bayer, que va guanyar el premi Antoni Bofarull de narrativa, així com l'obra finalista del mateix guardó, El laberint de Samanà, d'Alexis Fresnillo. El volum inclou un pròleg de l'escriptor Josep Frederic Pérez Pastor. El segon volum, Pedregam o pedreria. Fragments d'orígens conté el recull de poemes del mateix títol amb què Raquel Estrada va guanyar el premi Gabriel Ferrater de poesia. El llibre reuneix també les obres finalistes de Núria Busquet i Pau Vadell. El pròleg, en aquest cas, és del també escriptor Ignasi Revés.

Notícia al diari El Punt sobre la publicació dels volums corresponents als XXX Premis Literaris Baix Camp: Problemes i Pedregam o pedreria. Fragments d'orígens.

A l'obaga dels mots

Pere Ballart publicà un article al diari Avui de dijous 24 de setembre sobre el llibre Evito el verb, de Rosa Comes.

Ballart parla sobre l’estructura del llibre i l’estil de l’autora:

En aquests dies de tan escasses idees d’estructura, en què els poetes no componen llibres si no és pel principi de la pura addició acumulativa, reconforta trobar una veu lírica com la de Rosa Comes, que pensa cada paraula sobre el fons del llibre que l’integra i que en tancar-lo el que calcula és com en queda afectada l’arquitectura global dels seus escrits.

Opcions d’estil a banda, el que llegim en filigrana a través dels versos de Comes és una història d’amor que treu profit d’una enunciació directa i col·loquial molt eficaç.

Poesia d'alta tensió

Presentació del llibre Evito el verb al Museum Cafè de Tarragona

No cal ser un expert en botànica per saber que les plantes no creixen així com així. Per tal que un jardí faci goig és necessari seguir unes normes bàsiques. A banda de les dosis justes de sol, aigua i adob, hi ha un altre factor que no sempre es té en compte: el terreny ha de ser-hi propici. Un sòl massa argilós, per exemple, pot ser fatal per a determinades espècies vegetals.
Tant si ets jardiner com si ets poeta, la tria del terreny és fonamental. Rosa Comes (Tarragona, 1973) n'és ben conscient. Poema a poema, ha anat creant un espai propi per conrear la seva poesia i treure'n el màxim partit. Es tracta d'un espai que ja va insinuar a 3: atzar (Arola, 2007) i que ara confirma i referma a Evito el verb (Cossetània, 2009), la continuació natural del seu projecte poètic. Un espai en què la poeta se sent com el peix a l'aigua. Un espai que, si fos pel·lícula, segurament s'intitularia La vida secreta de les paraules. I és que l'hàbitat de la Rosa Comes poeta és la sintaxi, els elements de l'oració, els signes de puntuació, el vers mateix.
En una entrevista de l'any 2007, Rosa Comes va afirmar: «M'agradaria molt que [la meva poesia] s'assemblés a una emoció, a aquell corrent elèctric indefinible que et passa pel cos quan vius determinades situacions.» No obstant això, tots els que coneixem la seva obra sabem que una declaració de principis així es queda curta. La seva poesia no s'assembla a una emoció: la seva poesia és emoció. Rosa Comes no només sap transmetre aquest corrent al lector, sinó que, a més, tot sovint és capaç d'electrocutar-lo. Comproveu-ho vosaltres mateixos. Obriu Evito el verb i llegiu-ne el primer poema, on trobareu el següent vers: «Tu ja ets per mi un trist soroll.» Com és possible que vuit paraules tinguin tanta força? No ho sé. Tan sols sé que només la literatura de debò pot produir descàrregues poètiques d'un voltatge tan alt.
Segons el meu parer, aquest poemari presenta dos eixos temàtics que destaquen sobre els altres. Per una banda, Evito el verb parla de la recerca de la veritat. A través de la imatge del mirall –recurrent al llarg de tot el llibre com a missatger d'allò que és real i desitjable–, la poeta emprèn un viatge ple de vicissituds emocionals. Ho fa disposada a arribar al final sense defallir, ja que «morir és deixar de definir la veritat». Però el camí no és fàcil. És ple d'obstacles. I l'obstacle més difícil de superar és el propi mirall. Si bé implica proximitat, al mateix temps esdevé l'«aire que hi ha entre nosaltres», és a dir, una barrera infranquejable. Aquesta és la gran paradoxa. Aquest és el veritable drama de l'existència.
Per altra banda, si a 3: atzar esc detectava una pugna entre la part visceral i la part cerebral de l'individu, a Evito el verb també s'hi lliuren diverses batalles. Hi apareixen elements antagònics clarament enfrontats com ara la memòria i l'oblit o el tu i el jo. Però potser la dicotomia més evident és la que es crea entre descripció i narració. A l'hora d'escollir, la poeta es queda amb la primera. «Sóc descripció i tu també», ens diu. I és que la descripció atura el temps. Això és el que vol la poeta: congelar el present per despullar-lo del seu caràcter fugisser. Per això renega de la narració. Per això evita el verb. Perquè el verb significa moviment. I el moviment, ja se sap, ens condemna a la memòria i a l'oblit.
Cal dir que el to predominant d'Evito el verb és agredolç. Tanmateix, el llibre finalitza amb un toc d'optimisme. Al darrer poema llegim: «Retrobo el fil de l'argument, la història que ens explica i ens manté dintre del món.» Per això podem tancar el llibre amb un bri d'esperança. La mateixa esperança que sentim com a lectors, confiant que la Rosa ens regali un altre poemari ben aviat.

Article d'Òscar Palazón al diari El Punt de dilluns 15 de juny sobre el llibre Evito el verb, de Rosa Comes Casas.

Òscar Palazón "Evito el verb és un viatge ple de vicissituds emocionals"

Presentació del llibre Evito el verb a Tarragona

El llibre Evito el verb, de Rosa Comes, es presentà dijous 4 de juny al Museum Cafè de Tarragona. La presentació va anar a càrrec de l'escriptor Òscar Palazón.

Palazón parlà sobre els trets característics de la poesia de l'autora i sobre els pilars del llibre.

La Rosa ha creat un espai propi per crear la seva poesia. Ha creat un espai poètic on s'hi sent còmode i s'hi mou amb llibertat.
El llibre té dos pilars bàsics: la recerca de la veritat i les batalles que s'hi lliuren. La veritat és una recerca constant i infatigable.

En el llibre també hi apareixen conceptes antagònics com la memòria i l'oblit, o el tu i el jo.

L'autora vol congelar el present i deslliurar-lo del seu caràcter fugiser. Evito el verb és un viatge ple de vicissituds emocionals.

Rosa Comes va agrair la presència del presentador i la tasca de l’editorial. L’acte va cloure amb una lectura de poemes.

Els poemes d"Evito el verb" analitzen com ens construïm verbalment a partir dels altres

El llibre Evito el verb, de Rosa Comes, es presentarà dijous 4 de juny, a les 8 del vespre, al Museum Cafè, de Tarragona. La presentació anirà a càrrec de l’escriptor Òscar Palazón.

Evito el verb forma part d’un projecte més ampli que assaja diversos enfocaments possibles de la realitat. Mentre que a 3: atzar, l’anterior poemari de Rosa Comes, l’eix numèric era l’u, el nombre que indica la irrepetibilitat, els poemes d’ara es basen en el mirall, en el nombre parell, en la idea que potser la veritat de la vida es troba en la suma dels elements i no pas en el fet puntual i imprevisible. L’anàlisi sobre la manera com ens construïm verbalment a partir dels altres, a més, topa amb els límits que els mots imposen i, a la fi, el silenci s’erigeix com l’única opció que tenim per definir les emocions més intenses.

Rosa Comes:
Rosa Comes va néixer a Tarragona el 1973. És llicenciada en Filologia Catalana i tècnica de gestió cultural. La seva activitat en el camp de la poesia s’ha concretat en la publicació de diversos poemes en reculls col·lectius i de dos volums en solitari que formen part d’un únic projecte conceptual: 3: atzar, publicat amb el fotògraf Xavier Argente (Arola, 2007), i el que teniu entre mans. Va participar com a editora en la revista de creació literària de la Universitat Rovira i Virgili D’ard. De la seva poesia s’ha dit que “destaca per un llenguatge audaç i un estil ben poc autocomplaent”.

El nervi de la poesia

Jordi Llavina en un article a la revista Presència del 22 al 28 d'agost fa referència al poemari Margarides de fons, de Mireia Vidal-Conte. Llavina parla dels antecedents bibliogràfics de l'obra i descriu el seu contingut.

Del primer llibre que vaig llegir de Mireia Vidal-Conte, Pragari, em va sorprendre l'economia de mitjans de la seva poesia i, al mateix temps, la riquesa conceptual que mostrava, la precisió de les seves imatges.
Margarides de fons està dedicat a Teresa Pascual. Més ben dit, està dedicat al llibre Arena, de la poeta valenciana, que també practica una poesia ajustada, formalment austera, conceptualment densa.
Vidal-Conte reflexiona sobre trajectes i viatges. Un viatge en tren serveix per reflexionar sobre la individualitat del passatger, que és tant com dir sobre la individualitat de cadascun de nosaltres, sobre la soledat estricta ("i el vespre ve tot d'una", que diria Quasimodo): "quedem/ja en les incrustacions/dels nínxols de la distància". Reflexiona sobre la maternitat i el seu pas pel nostre temps: "La maternitat també és aigua i tu t'hi has banyat". Reflexiona sobre l'experiència amatòria ("abans que marxis/mutu unànime").

Es presenten les obres guanyadores dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2007

Els volums guanyadors dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2007 es presentaran el dimecres 16 d'abril, a les 7 de la tarda, a la Casa Canals de Tarragona. Cossetània Edicions ha publicat en aquesta ocasió els llibres Margarides de fons (Premi Comas i Maduell de poesia), de Mireia Vidal-Conte, i Que no torni i altres contes (Premi Tinet), de Raquel Casas Agustí i altres autors.

El llibre Margarides de fons també es presentarà el dijous 17 d'abril, a 2/4 de 8 del vespre, a la Llibreria Catalònia de Barcelona.
En aquest cas la presentació anirà a càrrec de Joan-Elies Adell, assagista i traductor.

Premis Literaris Ciutat de Tarragona

Els premiats de la nit.

Raquel Casas Agustí, guanyadora del Premi de Narrativa Curta per Internet Tinet.

Mireia Vidal-Conta, guanyadora del Premi Comas i Maduell de poesia.

El dissabte 17 de novembre es va celebrar a l'Hotel Imperial Tarraco de Tarragona, la Nit de Premis (Cossetània Edicions hi va ser present), on s'entreguen els guardons als guanyadors dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona, que són els següents:
18è Premi de novel·la Pin i Soler.
18è Premi de biografies, autobiografies, memòries i dietaris Rovira i Virgili.
18è Premi de poesia Comas i Maduell.
11è Premi de narrativa curta per Internet Tinet.
8è Premi de traducció Vidal Alcover.
7è Premi de cultura popular Joan Amades.

Raquel Casas Agustí, amb el seu relat Que no torni, es va endur el Premi Tinet que Cossetània Edicions publica en un llibre de la col·lecció Narrativa i que recull l'obra guanyadora i els finalistes d'aquesta modalitat. L'obra guanyadora del premi de poesia Comas i Maduell Margarides de fons es publicarà en la col·lecció Sinalefa. Mireia Vidal-Conta, guanyadora d'aquest premi comentava que "una de les motivacios que em va dur a presentar-me a aquest premi va ser la composició del jurat, amb poetes reconeguts i estudiosos de la poesia", també digué que "intentar explicar la poesia és un error ja que aquesta és el gènere literari més lliure de tots".
En aquestes adreces es pot trobar més iformació sobre els premis i els guanyadors dels diferents guardons: El Punt, Avui i Diari de Tarragona.

Poetes de les Terres de l'Ebre en un audiovisual de l'exposició "El canal porta vida"

El dissabte, 6 d'octubre del 2007 a la plana web:

http://www.beaba.info/modules.php?name=News&file=article&sid=246hi apareixia un petit article sobre l'exposició "El canal porta vida" basat en el poemari de Cossetània Edicions Terres d'aigua. A continuació hi trobareu aquest article reproduït:

"Divendres 26 d’octubre, a les 20 h, a la Biblioteca Municipal de Roquetes (c/Torres d’en Gil, s/n) tindrà lloc la presentació de les videocreacions basades en el poemari Terres d’aigua, a càrrec del Sr. Manel Masià de l’empresa Novuolo i una lectura de poemes, que formen part de l'exposició "El canal porta vida", organitzada pel Museu del Montsià i la Comunitat General de Regants del Canal de la Dreta de l'Ebre sobre els 150 anys d'història del canal de la Dreta de l'Ebre.
L’exposició, que es va inaugurar al Museu del Montsià al juny, ara es pot visitar, del 5 d’octubre al 5 de novembre de 2007 a la Biblioteca Municipal de Roquetes.
Els audiovisuals que apareixen a l’exposició conjuguen la imatge i la poesia, i es basen en el poemari Terres d’aigua editat per Cossetània, amb poemes d'escriptors de les Terres de l’Ebre com ara Gerard Vergés, Jesús Massip, Cinta Massip, Josep Ramon Roig o Andreu Subirats."

Article extret de www.beaba.info publicat el 6 d'octubre de 2007.

Han sortit les Bases dels Premis Comas i Maduell i Tinet

Cossetània Edicions edita cada any les obres guanyadores del Premi Comas i Maduell, a un recull de poesies de tema lliure, i del Premi de Narrativa Curta per Internet Tinet, a narracions de tema lliure trameses per Internet; que formen part dels Premis Ciutat de Tarragona.
Ja han sortit les bases d'aquests dos premis que aquest any arriben a la seva 18a i 11a edició respectivament.
Els guanyadors de l'any passat van ser:
Reconstrucció d'Antoni Espí Cardona va guanyar el Comas i Maduell i
Sopa instantània de Dora Farnós fou el conte guanyador del Premi Tinet tot i que el llibre aplega totes les obres finalistes.

Es presenten les obres publicades dels Premis Ciutat de Tarragona

La Casa Canals de Tarragona va acollir, dimarts dia 27 de març, la presentació de les obres publicades dels Premis Ciutat de Tarragona 2006. Entre aquestes obres, dues han estat editades per Cossetània Edicions. Concretament, Reconstrucció, d'Antoni Espí, obra guanyadora del premi Ramon Comas i Maduell de poesia i Sopa instantània i altres contes, llibre que recull el conte guanyador i els finalistes del 10è premi de narrativa curta per Internet Tinet.
La presentació anà a càrrec de l'escriptor Pep Blay qui recordà com era culturalment i literàriament Tarragona ara fa vint anys quan ell va marxar a viure a Barcelona, i comparà aquella situació amb la realitat actual, molt diferent i amb molta més activitat. Blay tingué un reconeixement a la tasca feta pel col·lectiu Gent del Llamp.
Antoni Espí, autor de Reconstrucció digué que "l'eix de la temàtica del poemari és la mort" i que "quan aquesta la veus aprop sens el seu cop de dalla". Segons l'autor, "el llibre és variat en formes i contè sonets, proses poètiques, poemes curts, poemes rimats, etc." Malgrat la temàtica Espí digué que no és un poemari trist. Reconstrucció es presentarà també aquest divendres 30 de març, a les 8 del vespre, a la Sala Noble de la Casa de Cultura de Xàtiva.
Per la seva part, Dora S. Farnós autora del conte Sopa Instàntania, que fou el guanyador del Premi de Narrativa Curta per Internet Tinet, comentà que el conte és una història real que ocorregué a una persona gran de Londres. Farnós comentà que "els vells són la franja de població que més em colpeixen. Gent que moltes vegades ha de malviure i que majoritàriament són dones. El conte és un petit record cap a elles." Sopa Instantània i altres contes es presentarà a Alcanar, localitat natal de la guanyadora del premi, el dia 21 d'abril.

Més sobre Reconstrucció
Reconstrucció és un llibre de poemes fragmentat en quatre seccions i una divisa prèvia que obeeix a un impuls vital de l’autor: a mesura que ens fem majors ens adonem que, quan la mort va modificant el cercle de familiars i amics, hem de reinventar-nos sense ells. A més a més, al llarg de la vida hi ha tantes petites morts, tants abandonaments, tantes frustracions, que hem de fer l’esforç ètic de mantenir-nos vius i dignes, cosa que no és possible si no reconstruïm contínuament la memòria —individual i col·lectiva— com a punt de referència dels dies que han de venir “irremeiablement, com l’atzar o la mort”.

Antoni Espí Cardona
(Bèlgida, la Vall d’Albaida, 1956) ha treballat de professor de llengua i literatura catalanes en uns quants instituts de Catalunya i el País Valencià (Reus, Tarragona, Amposta, Cullera, Xixona, Albaida…). Actualment treballa a l’IES Doctor Simarro de Xàtiva.
És coautor —amb Tomàs Llopis— dels llibres Curs de narrativa i Curs de poesia. També ha col·laborat en l’elaboració d’altres materials didàctics per a les editorials Castellnou i Bromera. Amb Joan Olivares ha publicat la novel·la juvenil El regne d’Albaríssia.
Amb Niudecorbs en blanc i negre va obtenir el premi de narrativa curta 25 d’abril Vila de Benissa.

Més sobre Sopa instantània i altres contes
Aquest llibre recull el conte premiat en el 10è Premi de narrativa curta per Internet Tinet (Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2006) i una selecció dels millors relats que s’hi van presentar, els autors dels quals són: Dora S. Farnós, Ramon Herrero, Jordi Boladeras, Júlia Costa, Diana Roig, Marta Mora, Imma Cisa, Montserrat Gil, Josefa Bellver, Francisco Rojas, Clara Prat, Gerard Elies, Maria Rosa Martí, Laia Pajuelo i Joan Adell.