Cossetània publicarà els Primers Premis de narrativa i assaig de la Fundació del Món Rural

Les obres guanyadores són Les tombes buides, de Marc Masdeu Escuder, en la modalitat de narrativa, i Apicultura tradicional, de Manel Martínez Garcia, en la modalitat d'assaig.

Guardonats del Primer Premi de la Fundació del Món Rural

Cossetània Edicions publicarà els Primers Premis de narrativa i assaig de la Fundació del Món Rural, que es lliuraren dimecres 30 de juny a l'Institut d'Estudis Ilerdencs, a Lleida. Les obres guanyadores, dotades de 3.000 euros cadascuna, són Les tombes buides, del periodista Marc Masdeu Escuder, de Soses, en la modalitat de narrativa, i Apicultura tradicional. Abellaires, melers i cerers. Arquitectura rural i patrimoni. (L'exemple de la Conca de Barberà), de Manel Martínez Garcia, de Montblanc, en la modalitat d'assaig. El jurat féu una menció especial al periodista autor de Cossetània Toni Orensanz, pel reportatge "Prendre la fresca".
La Fundació del Món Rural, amb l'objectiu de promoure la presència del món rural en els mitjans de comunicació i en la creació cultural i intel·lectual, convocà el Premi, en les modalitats de narrativa, assaig i periodisme, el desembre de 2009. El jurat estava format pels escriptors Andreu Carranza, Josep Coll i Andreu Lonca; els dirigents pagesos Josep Riera i Rosa Pruna; el president d'Agroprés Jesús Domingo; els periodistes Lluís Foix i Ramon Anglés, i l'expert en agricultura i desenvolupament rural Jordi Peix.

Els guardonats

Les tombes buides és un recull de vuit relats, explicats en primera persona per personatges d'un mateix poble amb ocupacions diverses en la comunitat, del que s'ha valorat el domini de la llengua i dels recursos narratius i la singular visió del món rural a casa nostra. L'autor, Marc Masdeu, de 33 anys, és llicenciat en ciències de la comunicació i ha obtingut diferents premis de poesia: Vila de Vallirana, 2002, per El gos autodidacte; el Parc Taulí de poesia, 2003, per Els escalfadors, i el Premi Les Talúries, 2006 per Les nanses. També ha col·laborat en altres llibres de poesia, pàgines web i mitjans de comunicació.

Apicultura tradicional. Abellaires, melers i cerers. Arquitectura rural i patrimoni, és un treball de camp que recull la realitat del sector d'abellaires, que és part d'un passat proper però que està consolidat i mira al futur. El jurat ha valorat l'esforç de documentalisme, i el considera una referència per a aquells que volen recuperar els productes tradicionals de qualitat. L'autor, Manel Martínez, ha realitzat diferents estudis vinculats al món rural, la majoria d'ells, a la comarca de la Conca de Barberà. Destaquen Els safareigs públics de la Conca de Barberà i Arquitectura rural, un patrimoni cultural oblidat, tots dos de Cossetània, el segon pendent de publicació durant aquest any.

Cossetània Edicions publica dos volums més de l'obra completa d'Artur Bladé i Desumvila

L'editorial vallenca Cossetània Edicions ha publicat dos volums més de l'obra completa d'Artur Bladé Desumvila, que pertanyen als cicles de la història i de les biografies. El primer inclou cinc llibres dedicats al coneixement de la història de Catalunya i dels felibres i el segon, els relats biogràfics que l'escriptor de Benissanet va dedicar a Pompeu Fabra i Rafael Moragas.

Contribució a la biografia del Mestre Fabra i El senyor Moragas, «Moraguetes» són els dos llibres que conté el volum 7 de l'obra completa i el segon dedicat al cicle de les biografies, el primer dels quals incloïa les semblances de Rovira i Virgili i Antoni Terré. Segons assenyala al pròleg Xavier Garcia, curador de l'obra completa de l'autor de Benissanet, Bladé va escriure Contribució a la biografia de Mestre Fabra l'any 1941, «en ple daltabaix de la Segona Guerra Mundial». És, per tant, «el producte literarioinformatiu (realitzat en circumstàncies límit de la humanitat) d'un autor, Bladé, que va saber unir en una mateixa obra el fet d'aprofitar l'oportunitat que caracteritza tot bon periodista, la intuïció de veure que aquelles converses amb Fabra, sobre la seva història passada, anaven destinades a un futur històric llavors molt incert, i de dotar tot el conjunt escrit d'un alt contingut humà, patriòtic, intel·lectual i acadèmic». El senyor Moragues, «Moraguetes» se centra en la figura del prestigiós crític i historiador de la música, periodista, filòsof i escriptor de la Barcelona dels anys 20 i 30 i que, com Fabra, va morir a l'exili.
El volum 8 de l'obra completa, amb el qual s'enceta el cicle de la història, està dedicat a la producció assagística de Bladé i Desumvila sobre el coneixement de la història de Catalunya (de l'edat mitjana al segle XIX), sobretot de la història del territori natal de l'escriptor, la Ribera d'Ebre, i de les comarques veïnes del Priorat i la Terra Alta. En concret, l'escriptor es refereix al castell templer de Miravet i als episodis de les guerres carlines relacionats amb el prior Penna i els setges de Gandesa i del castell de Móra d'Ebre. També inclou les dues obres que Bladé va dedicar als felibres, membres del moviment occità de recuperació cultural i patriòtica que va sorgir a mitjan segle XIX.
Artur Bladé i Desumvila (Benissanet, 1907-Barcelona, 1995) és un dels escriptors més importants de l'Ebre català i cronista de l'exili. Va conrear la narrativa i l'assaig i va fer incursions en la poesia i el periodisme. La seva obra, formada per una trentena de llibres, és una referència per al memorialisme català del segle XX. Es va exiliar l'any 1939, primer a Montpeller i després a Mèxic. Va retornar a Catalunya l'any 1961. Des de fa dos anys, Cossetània Edicions en publica l'obra completa amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes i de la Diputació de Tarragona. El 2007 se li va retre un ampli homenatge d'àmbit nacional amb motiu del centenari del seu naixement.

Noticia d'EL PUNT.CAT, de dilluns 4 de gener de 2010 extreta de: http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/120837.html

Publicada a El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 04-01-2010 Pàgina 32

La Fundació del Món Rural convoca els Primers Premis "Món Rural"

La Fundació del Món Rural ha convocat Primers Premis "Món Rural", que Cossetània Edicions publicarà en les categories de narrativa i assaig.

A continuació en podreu veure les bases:

En les categories de narrativa i assaig les obres presentades hauran de ser originals i inèdites. Els originals s'acompanyaran d'una declaració jurada que l'obra és inèdita i que els seus drets no han estat cedits a cap editor, ni que estan pendents de l'adjudicació de cap altre concurs. En el cas de la categoria de periodisme hauran de ser reportatges publicats durant l'any 2009 en mitjans de comunicació d'àmbit català, comarcal, supracomarcal o local en suport paper o online. Haurà de constar la referencia de quan va ser publicat el reportatge i s'haurà d'acreditar suficientment. En qualsevol de les tres categories les obres candidates hauran d'estar escrites en llengua catalana. No podran participar treballs guardonats en altres premis.

Els participants han de ser majors d'edat, sense importar la nacionalitat o la residència habitual.

Un cop entregades les obres els seus autors es comprometen a no retirar-les fins que no es faci públic el veredicte del jurat.

Categories

Els originals en el cas de narrativa (que inclou la possibilitat tant de novel·la com de recull de narracions) han de tenir una extensió entre 80 i 200 pàgines de la grandaria foli o DIN A-4, per una sola cara, a doble
espai i entre 30 i 32 línies com a màxim per pàgina, font Times New Roman, grandària 12.

Els originals en el cas d'assaig han de tenir una extensió entre 80 i 150 pagines de grandària foli o DIN A-4, per una sola cara, a doble espai i entre 30 i 32 línies com a màxim per pagina, font Times New Roman, grandària 12.

Els originals en el cas de periodisme han de ser reportatges escrits en llengua catalana publicats durant el 2009 en mitjans de suport paper o online del territori català, tant d'àmbit local, comarcal, supracomarcal o nacional.

El món rural haurà de ser el marc on es desenvolupi la narració o l'assaig o l'article periodístic.

Veredicte i premis

Els originals de narrativa i assaig noméss s'acceptaran a través de correu electrònic a l'adreça: frnr@fmr.cat. L'autor/a enviarà l'obra, signada amb pseudònim, en un arxiu Word. També enviarà un altre arxiu arnb les dades personals (nom i cognoms, número de NIF i copia en format digital, adreça postal, telèfon, adreça electrònica i títol de l'obra) i un currículum bibliogràfic. Ambdós arxius s'adjuntaran, a ser possible, comprimits en .zip o .rar (mai en un .exe), en un únic missatge.
En la categoria de periodisme, s'haura de documentar i acreditar que el reportatge ha estat publicat (a partir
d'un enllac online o un document en .pdf en el cas de paper) i s'haura d'adjuntar un currículum de trajectòria i mèrits professionals tambe a fmr@fmr.cat.

El termini d'admissió d'obres finalitzarà el dia 1 d'abril de 2010.

El veredicte del jurat es farà públic el dia 13 de maig de 2010. Hi haurà un jurat per categoria, format cadascun per tres personalitats vinculades a l'àmbit literari, periodístic i rural i actuarà com a secretari un representant de la Fundació del Món Rural. Els guanyadors de les categories de narrativa i assaig rebran la quantitat de 3.000 euros, el de la categoria de periodisme rebrà 1.500 euros. Els tres premis estan dotats per la Fundació del Món Rural. A aquesta quantitat s'aplicarà la retenció corresponent segons la normativa tributària vigent. A més, Cossetània Edicions publicarà la novel·la i l'assaig dels guanyadors.

Les condicions de publicació s'establiran en un conveni posterior entre els autors guanyadors i l'editorial Cossetània Edicions, designada per la Fundació del Món Rural per aquests efectes. La dotació del premi correspon als drets d'autor de la primera edició del llibre.

El jurat seguirà el procediment de votacions successives fins a obtenir una majoria de vots una obra determinada, que serà la guanyadora.

El prerni es donarà a una sola obra, no podra ser compartit, i es podrà declarar desert si el jurat així ho decideix.

Cada vegada que es publiqui el treball premiat, caldrà fer constar que és una obra guardonada als I Premis de la Fundació del Món Rural. Els autors no premiats podran sol·licitar la recuperació dels originals a fmr@fmr.cat entre l'1 de juny i el 30 de setembre de 2010. Passat aquest període, es destruiran.

El jurat podra proposar la publicació d'aquelles obres no premiades i que consideri d'interès.

La presentació dels originals pressuposa l'acceptació d'aquestes bases. La interpretació de les mateixes o qualsevol aspecte no assenyalat en aquestes correspon solucionar-ho exclusivament al Jurat de forma conjunta amb la directiva de la FMR.

Barres (quatre) i estrelles

Anna Garcia i Albert Elfa fan una mirada catalana a la vida dels ciutadans americans

De menut tenia molt mitificada la manera de viure dels nord-americans. Sobretot, dels nens nord-americans. Em feien enveja perquè m'agradaven molt les seves llars. En els tebeos que publicava l'editorial mexicana Novaro, personatges, com Daniel (el trapella), Periquita o la petita Lulú vivien en casetes unifamiliars amb jardí i podien sortir sense cap problema al carrer, on es trobaven amb la colla. Com també ho feia Charlie Brown. Vivien a la ciutat, anaven a prendre soda, muntaven paradetes de venda de llimonada, però tenien tots els avantatges d'habitar al camp, com ara poder muntar una cabana sota la capçada d'un arbre.

Aquest mite a poc a poc es va desfer (el món de la ficció me'l va crear, el món de la ficció me'l va destruir) quan en aquestes barriades dels afores vaig descobrir veïns tan indesitjables com ara Freddy Krueger (concretament al carrer Elm). També vaig adonar-me que l'aparença tan casolana d'aquests suburbis amb olor de barbacoa i gust a sucre candi podia ser una falsa façana darrera la qual s'amagaven fets tan tèrbols com el de trobar-se una orella (Blue velvet, de David Lynch).

Acabo de llegir un llibre que des de la realitat m'ha confirmat tot el que tenen de bo i de dolent les barriades residencials americanes i que des de la ficció havia descobert. L'obra es titula Look at això (Cossetània Edicions) i l'han escrit la meva amiga Anna Garcia i el seu marit Albert Elfa (permetem, Albert, una certa jerarquia a l'hora de citar-vos). La Garcia és periodista. L'Elfa també. Segurament el coneixen força per les seves cròniques a TV3 des d'Estats Units, de, per exemple, les inundacions a Nova Orleans o la campanya del camí a la presidència d'Obama. La Garcia no és tan mediàtica (el primer cop que la vaig veure va ser al bar de la facultat, i després de la carrera, a la redacció d'El País) però és tan bona periodista com l'Elfa. Són parella, tenen dos fills i el llibre que han escrit és fruit de l'estada de quatre anys als Estats Units.

Look at això és un llibre entretingut, que es mou entre la crònica de viatges, la novel·la gràfica (però sense dibuixos) i l'assaig. Les seves vivències personals serveixen perfectament per fer un retrat de la societat americana del trànsit de l'era de Bush a la d'Obama.

L'Elfa aporta el seu coneixement de primera mà de la vida política del país. La Garcia, la part més lligada a la vida familiar dels nord-americans, perquè ella, des del seu barri residencial de la ciutat de Chevy Chase (al comptat de Montgomery, a l'estat de Maryland, i a tan sols deu quilòmetres de Washington) es va fer càrrec d'atendre la vida escolar dels seus fills i les obligacions socials que implica viure en una comunitat neta i ensucrada, on tothom saluda i reben els nous veïns amb un pastís de poma. Tot com en les millors comèdies. Però, com s'explica en el llibre, hi ha una mica de miratge en el fet que les portes i les finestres estiguin obertes i sense cortines. Sempre hi ha uns ulls que et vigilen disposats a denunciar-te si fas qualsevol cosa que sigui sospitosa (la sospita recau en qualsevol fet que no estigui programat en el seu codi de comportament). Anna Garcia i Albert Elfa expliquen molt bé l'estrès dels nostres dies que a Amèrica s'expressa de manera hiperbòlica. Famílies neguitejades per poder pagar la seva assegurança mèdica o per estalviar per a la universitat del fills.

Ara, la Garcia i l'Elfa han fet les maletes. La corresponsalia a Israel en té la culpa. Tinc curiositat per saber com viuen a Jerusalem. Espero un nou llibre.

Notícia escrita per Jaume Vidal i publicada a El Punt el 15 d'octubre de 2009

Jordi Porta: "Cardó va viure en una època molt difícil"

Jordi Porta president d'Òmnium Cultural va portar a terme divendres dia 19 de setembre, a la sala d'actes de l'Institut d'Estudis Vallencs, la presentació del llibre A l'entorn de Carles Cardó. Diàlegs d'exili amb Joan de Borbó, compte de Barcelona, obra de Lluís M. Moncunill, editat per Cossetània.

Porta assenyalà que Carles Cardó va haver de viure una època molt difícil, "de moltes sotragades". Segons Porta, una home culte és aquell que té una certa capacitat de compressió del món i Cardó la tenia. El presentador de l'obra indicà que ja a l'any 1936, Carles Cardó es preguntava com era que Espanya continuava sense comprendre el problema de Catalunya.

Finalment, Jordi Porta afegí que és important que la cultura catalana recuperi els personatges importants que ha tingut com el doctor Carles Cardó.

"ERC: temps de transició", de Jaume Renyer, la setmana vinent a les llibreries

El llibre ERC: temps de transició. Per una Esquerra forta, renovadora i plural, de Jaume Renyer, candidat a la presidència d’ERC estarà a les llibreries la setmana vinent. Us avancem algunes de les conclusions a què arriba l’autor en el darrer capítol del llibre:

“El Principat necessita, per si mateix i per sentit de la responsabilitat envers el conjunt dels Països Catalans, tornar a ser el motor de la catalanitat.”

“La gent té la percepció que no podem decidir res substancial com a poble, que el seu vot no condueix a canvis reals.”
“La política fiscal i d’inversions de l’Estat, manifestament arbitrària en perjudici dels interessos catalans, ha estès la sensació d’indefensió davant la discriminació: cap decisió efectiva per corregir l’espoli fiscal que pateix el nostre país ha estat adoptada, ni tampoc cap mesura pal·liativa del dèficit d’infraestructures ha estat aprovada.”
“Catalunya retrocedeix com a país per causes derivades directament de l’ordre polític i econòmic estatal, retrocedeixen en suport popular els partits que per acció i omissió són corresponsables d’aquesta situació, i allò preocupant és que també retrocedeix ERC, el partit independentista que per definició hauria de créixer quan els altres baixen.”
“Si no hi ha un projecte capaç d’invertir aquesta situació, la gent tendeix a inhibir-se, és per això que l’Esquerra només recuperarà els seus abstencionistes, i guanyarà nous votants, si ofereix una alternativa de vertebració social i nacional global clarament diferenciada dels altres partits.”
“Cal actualitzar els valors i l’ideari republicà deixant de banda les actituds que ens dilueixen dins d’un conglomerat barreja de socialisme i esquerranisme vaporós.”
“Cal superar no solament el repte de la gestió, sinó guanyar també el combat de les idees, i el camí no és adoptar les dels altres, sinó demostrar la validesa de les pròpies, que en el nostre cas passa per actualitzar-les.”
“La nova direcció cal que tingui, evidentment, mentalitat de govern, però també consciència de protagonitzar un conflicte polític amb l’ordre estatal, com ho fa el PNB.”
“El continuisme, expressat en la forma de mantenir l’actual direcció bicèfala (Carod-Puigcercós), després de concórrer per separat a la Presidència i la Secretaria General, només servirà per continuar amb la lenta decadència que defineix l’actual projecte polític d’ERC, sense cap altre horitzó que renegociar un nou tripartit el 2010, si les circumstàncies internes del partit i el suport electoral ho permeten.”
“Esquerra només pot formar govern a partir de les properes eleccions al Parlament de Catalunya amb forces que respectin el dret a decidir del poble català, i si no sumem prou diputats per formar govern caldrà restar a l’oposició per crear les condicions per desplaçar l’hegemonia de les formacions que accepten la dependència del nostre poble.”

Resum:
Esquerra, i també la política catalana, es troben en una cruïlla que pot significar l’inici d’una nova etapa: d’una banda es clou un cicle polític intern iniciat l’any 1996 en el congrés de Vilafranca del Penedès i de l’altra, enguany també pot ser el començament de la fi de l’aliança tripartida iniciada l’any 2003 i la prefiguració d’una nova majoria parlamentària el 2010 que tingui com a eix central l’exercici del dret d’autodeterminació. A raonar aquestes afirmacions està dedicat aquest treball, pensat per oferir propostes, tant pel que fa al relleu de la direcció del partit com a la renovació estratègica i d’actualització ideològica del republicanisme.

Jaume Renyer Alimbau:
Jaume Renyer (Vila-seca, 1958), jurista de formació, va ser conseller del Consell Consultiu de la Generalitat. Actualment, és el secretari general de l’Ajuntament de Reus i exerceix de professor associat a la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili. És autor de diversos llibres sobre dret administratiu i constitucional. Ha estat director del Centre d’Estudis de Temes Contemporanis i de la revista Idees. Presideix el Fòrum Català pel Dret a l’Autodeterminació.
Militant de l’independentisme des de ben jove, n’és també analista i divulgador a través d’assaigs com Catalunya, qüestió d’estat (Premi Rovira i Virgili 1994), L’estat contra els pobles, L’autodeterminació del poble català, Jaume Cornudella Olivé, un home del silenci, Avantprojecte d’Estatut Nacional de Catalunya, redactat l’any 1999 per encàrrec d’ERC, i L’esquerra de la llibertat.

Més informació a:

Naciodigital.cat

El Punt

El món des de l'Ebre

Xavier Cortadellas, a la revista setmanal Presència del diumenge 4 d'abril, publicà un article en el que parla de la col·lecció "Obra Completa Artur Bladé Desumvila" (Cossetània Edicions). En la crítica, Cortadellas destaca la qualitat de la prosa de Bladé, a qui classifica com a un dels autors més desconeguts i més interessants de la literatura catalana.

"Bladé tampoc no es dirigeix només a la gent de Benissanet o de l'Ebre a les seves altres obres, tot i que és difícil llegir-hi gaires planes sense que aparegui alguna referència explícita al seu riu o a la seva vila. L'única excepció és Crònica del país natal, el llibre que m'ha fet pensar més en El carrer Estret o en Nocturn de primavera de Josep Pla, i, per tant, en aquelles novel·les revestides amb l'enginy de voler fer-nos creure que no són novel·les. Fa un xic més d'un any, Cossetània Edicions va començar a publicar l'Obra completa d'Artur Bladé. Porten quatre volums. Els dos llibres que he citat són a Cicle de la terra natal II, el tercer. Completen aquest volum Visió de l'Ebre català, que Bladé va escriure arran d'un viatge fluvial des de Riba-roja fins al Delta, i Guia de Benissanet, una monografia històrica d'aquest poble que "no té història perquè ha estat un poble feliç". Però tampoc no acaba de ser cert. Falta encara per editar L'edat d'or, que completarà aquest cicle i que, en paraules de Xavier García, és el "gran llibre de records d'infantesa i joventut" de Bladé. En el primer volum, hi ha Benissanet i Gent de la Ribera d'Ebre, els dos primers llibres d'aquest cicle."
"Potser ens costarà trobar-hi la ironia escèptica i esmolada de Pla, el seu món no és tan brillant com el de Segarra, rares vegades hi apareix l'erudició burgesa de Gaziel, però el fonament, la qualitat i l'efectivitat de la seva prosa són molt semblants. Com el país. Com la gent. I, normalment, com la llengua."

Diversos autors de Cossetània són presents a la Setmana del Llibre en català

Remei Ribas (l'Àvia Remei) i Salvador Garcia-Arbós van parlar sobre cuina catalana a l'espai anomenat "El Sofà 806", de la Setmana del Llibre en català, dimecres 5 de març a 2/4 de 8 del vespre. Sam Abrams i Magí Sunyer també van dialogar en aquest escenari, sobre l'obra d’Artur Bladé i Desumvila (que publica Cossetània Edicions), a les 8 del vespre.
La Setmana del Llibre en Català es celebra a Barcelona del 29 de febrer al 9 de març de 2008, a l’envelat que s’ha instal·lat a l’Avindguda de la Catedral. Aquest espai estarà obert al públic de dilluns a diumenge de 10 del matí a 9 del vespre sense interrupcions.

Salvador Garcia-Arbós, l'Àvia Remei, Magí Sunyer i Sam Abrams al "Sofà 806"

El Sofà 806, emmarcat dins els actes de la Setmana del Llibre en català, serveix d’escenari per a diàlegs de mitja hora de durada entre dos personatges del món literari català, ja siguin escriptors, editors, il·lustradors, traductors... Un espai de diàleg que el proper dimecres dia 5 de març, a dos quarts de 8 del vespre acollirà Salvador Garcia-Arbós i Remei Ribas (l’Àvia Remei) per dialogar sobre la cuina catalana.
I a les 8 del vespre podrem assistir a un diàleg entre Sam Abrams i Magí Sunyer, sobre l’obra d’Artur Bladé i Desumvila (que està essent publicada per Cossetània Edicions).
La Setmana del Llibre en Català a Barcelona té lloc del 29 de febrer al 9 de març de 2008 a l’envelat que s’ha instal·lat a l’Avindguda de la Catedral. I romandrà obert al públic de dilluns a diumenge de 10 del matí a 9 del vespre ininterrompudament.

Guerres de plàstic

Un palestí, un sirià, un libanès i un israelià són en una cantonada. Un periodista se’ls apropa i els diu: disculpin... em podrien donar la seva opinió sobre l’acord de pau? El palestí diu: què es pau? El libanès diu: què és un acord? El sirià diu: què és una opinió? I l’israelià diu: què és disculpin?

El subtítol de Guerres de plàstic, de Jordi Raich, és El conflicte quotidià entre palestins i israelians, un llibre que recull les cròniques emeses al programa de ràdio "Els viatgers de la Gran Anaconda", a partir de la seva experiència com a mediador a Israel i Palestina. Al pròleg, ens recorda que hi ha un excés informatiu sobre el pròxim orient, si el comparem amb les notícies que generen altres conflictes tan o més cruels. També que la diversitat política i religiosa és única al món: palestins, israelians, drusos, jueus etíops o Falasha, armenis, ultraortodoxos de Mea Sharim, maronites, asquenasites, bahaistes, ortodoxos grecs, xiïtes, periodistes... I una geografia amb noms que ressonen poderosament en la memòria: Jerusalem, Acre, Gaza, Tel-Aviv, Galilea, Haifa, el alts del Golan, Hebron, el riu Jordà, la Mar Morta...
La mirada de Jordi Raich es fixa amb atenció allí on sovint acaba la notícia, o es considera que no hi ha notícia. Conversa amb persones. Entra a les llars perquè sovint troba qui el convidi a un sopar genuí de les moltes menes de genuïnitat que esquitxen aquelles terres, o assisteix al funeral d’Arafat i és sacsejat per les multituds, o passeja pels mercats i fa una breu sociologia del souvenir, o fa de mediador perquè es pugui celebrar una boda de quaranta-cinc minuts en terra de ningú, sota l’estricta vigilància de l’exèrcit israelià, perquè tothom torni després a enyorar-se des del lloc que li pertoca, amb mesos i anys de separació per endavant.
Jordi Raich no pren partit, que en aquest cas no significa fugir d’estudi sinó adoptar una forma de compromís realment valuosa. Escriu i diu, doncs, la seva experiència i elabora unes cròniques que defugen les grans paraules o les grans solucions: parteix del convenciment que, d’aquí a seixanta anys, israelians i palestins continuaran matant-se, i ho destaca a la contraportada del llibre. O alguns israelians i alguns palestins, perquè n’hi ha que a banda i banda s’entesten a batre’s per la convivència. Perquè el conflicte s’ha convertit, malauradament, en la forma natural de conviure, o de malviure en aquell recó de la Terra. Guerres de plàstic és la mirada de l’estranger que vol entendre alguna cosa, amb unes cròniques on sovint una anècdota o una frase resumeixen amb exactitud el punt de vista de l’autor. Com un dia que s’espera en un dels centenars de punts de control que fracturen Cisjordània, que converteixen activitats quotidianes com anar a l’hospital, jugar una lliga de futbol o visitar la família en complicats i lents rituals on impera l’arbitrarietat dels soldats israelians, i llavors escolta i més tard transcriu un acudit. O dos:
Un palestí arriba a un checkpoint i un soldat israelià li ordena que descalci i porti un te. Després de queixar-se, el palestí, resignat, deixa les sabates amb el soldat i se’n va a buscar el te. Quan torna, troba el soldat pixant sobre les seves sabates. Mentre el soldat es beu el te, el palestí protesta: com se suposa que hem de negociar la pau si tu pixes a les meves sabates i jo pixo al teu te!

-Article sobre el llibre Guerres de plàstic (Cossetània Edicions), del blog El Llibreter.

"Bladé y los exilios"

Anton M. Espadaler, al diari la Vanguardia de dissabte 2 de febrer fa referència en un article titulat "Bladé y los exilios" al llibre L'Exiliada, d'Artur Bladé i Desumvila, que Cossetània Edicions va editar l'any 2006. Espadaler exposa el valor d'aquesta obra d'Artur Bladé, a qui condera una dels majors memorialististes del segle XX:

"Artur Bladé merece ser considerado uno de los mayores memorialistas que ha dado el siglo XX, al que un rasgo muy específico distingue de los demás: Bladé sólo ocupa el primer plano cuando es imprescindible, pero aún así nunca aprovecha la ocasión para engrandecer el protagonismo, ornamentar líricamente las emociones o dejar constancia de sus opiniones personales, ya sea sobre sus contemporáneos o sobre el universo mundo, o de su ideología."
"En sus escritos... domina una óptica modesta y pudorosa que le lleva a proteger su yo colocándolo en ángulo discreto, desde el que fijarse en las vidas de los otros. Uno se entera de qué hacia el autor en Montpellier, claro está. Y de la peripecia, no perecisamente vulgar, que le llevó a cruzar la frontera. Pero sobre todo porque por el mismo camino pasaron nombres mayores , y porque en la misma ciudad estaban Puig i Cadafalch, y Fabra, y Rovira y Virgili, y Màrius Aguilar y tantas personalidades más, cada una con su historia a cuestas, y cuyo día a día anota con disciplina franciscana"

Jordi Raich analitza el conflicte palestí a "Guerres de plàstic"

Quatre anys després del seu punyent El espejismo humanitario, que retratava la cara més fosca de les operacions d'ajut humanitari, l'escriptor i col·laborador d'elDebat.cat Jordi Raich publica ara Guerres de plàstic (Cossetània) un nou assaig sobre un tema d'actualitat, en aquest cas sobre el conflicte entre israelians i palestins.

"Comprendre que israelians i palestins seguiran matant-se durant els propers 60 anys mentre el món pretén buscar una solució inexistent allibera l’esperit", diu Raich a la sinopsi del llibre, una barreja d'anàlisi polític i de crònica dels seus darreres mesos al Proper Orient, treballant com a expert en relacions internacionals. "El caos és sostenible. És una lliçó que he après durant dues dècades de treball en guerres de quatre continents", afegeix Raich, que sosté que palestins i israelians són el paradigma de la teoria del caos sostenible. En guerra des de fa 60 anys en una terra de miracles, de fanatisme, d’injustícia, de violència… En una terra fascinant, contradictòria i surrealista. Una terra que adores al matí i odies a la tarda".

Jordi Raich (Barcelona, 1963) va estudiar biologia, dret i relacions internacionals i des de 1986 treballa en ajuda humanitària com a coordinador de projectes, avaluador, investigador i consultor. Entre d'altres càrrecs relacionats amb la cooperació, ha estat director de Relacions Externes de Metges Sense Fronteres (MSF). Ha treballat en més de vint països i ha viatjat per un centenar. Ha publicat, entre d'altres llibres, El espejismo humanitario (2004) i Afganistán también existe (2002).

Article signat per R.D. i publicat a el Debat.cat Diari Digital de Catalunya

Salvadó regalarà "L'exiliada" de Bladé i Desumvila a Montilla i als consellers

El bloc lamarfanta.blogspot.com ha publicat la notícia sobre l'obra de Cossetània Edicions que podeu llegir a continuació:

"El delegat de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, té previst obsequiar el president José Montilla i tots els consellers que avui visitaran Tortosa amb un exemplar del llibre L'exiliada, de l'escriptor riberenc Artur Bladé i Desumvila. Així ho ha avançat avui el portal Llibresebrencs.org. El gest de Salvadó es produirà amb motiu de la reunió del consell executiu de la Generalitat, que avui tindrà lloc a Tortosa, i just la setmana en què s'han tancat els actes de commemoració del centenari del naixement de Bladé i Desumvila. Es tracta d'un fet històric, ja que és la primera vegada que el consell executiu del govern català celebra la seua reunió setmanal a les Terres de l'Ebre, i també el primer cop d'aquest mandat que se celebra fora de Barcelona. Per la seua banda, L'exiliada és el dietari que va escriure Bladé i Desumvila quan va haver de marxar a l'exili, i més concretament entre els anys 1939 i 1940, concentrant-se sobretot en les seues vivències a Montpeller en els mesos que seguiren a la desfeta republicana a la Guerra Civil. Podeu conèixer més detalls sobre L'exiliada i sobre la figura de Bladé i Desumvila a la fitxa del llibre que apareix al web de Cossetània, editorial que ha reeditat l'obra completa de l'escriptor de Benissanet amb motiu del seu centenari.

D'altra banda, una de les actuacions que té previst aprovar avui el consell executiu és un pla d'iniciatives de dinamització comarcal, que s'executarà fins el 2010 a la Terra Alta i a tres comarques més, l'Anoia, el Pallars Jussà i el Ripollès. Amb aquest pla, que invertirà uns 6 milions d'euros a la Terra Alta, la Generalitat pretén estimular l'activitat econòmica de cada comarca, amb el suport al teixit productiu, l'aplicació de polítiques per fixar la població, i l'avançament del calendari d'algunes infraestructures.

Notícia reproduïda integrament del bloc lamarfanta.blogspot.com

Més informació:
La Generalitat impulsa un pla a la Terra Alta per afavorir el seu creixement econòmic i de població (El Punt)

"La cultura i el país es projecten des del mercat"

Al número 85 del peròdic Esquerra Nacional del mes de gener, hi apareixia un article de Daniel Torras sobre dos llibres Catalunya explicada als alemanys (Cossetània Edicions) de Klaus-Jürgen Nagel i History of Catalònia de Xavier Hernàndez. A continuació en podeu llegir un fragment:

"... la principal via de projecció del país ha de ser el mercat, lliure i competitiu que com diu el doctor Nagel, professor de Ciències Polítiques i de l'Administració a la Universitat Pompeu Fabra, és un espai obert al qual sí que hi pots sortir sense tenir un estat propi ...
La projecció cultural és necessària per crear una imatge pròpia i nítida del país en el món ... els mitjans alemanys cobreixen la informació des de Madrid exportant una visió eminentment centralista de l'Estat espanyol cap al continent europeu: Ara és quan hi ha nacionalisme català, però les diferències objectives ja no són tan acusades com fa dos-cents o tres-cents anys ...
El professor alemany recorda que el seu país té prop de 80 milions d'habitants i un estat i que llavors la cultura es promociona "i va" tota sola, si ets petit i entres al mercat t'has de quedar en una posició clara i pròpia ...
El mercat és la via, afirmen els autors. es reivindica, doncs, una línia política clara, que ja s'està iniciant, on la cultura catalana i el patrimoni català es recolzin en un projecte a llarg termini que permeti la seva excel·lència i, per tant, la seva competència en un espai mundial.

"Il·lusionistes del futbol", un llibre ple de sorpreses

Ahir, dimarts 28 de novembre, a la 1 del migdia, a la Casa del Llibre de Barcelona, es va presentar per a la premsa, el llibre Il·lusionistes del futbol de Cèlia Sànchez-Mústich, el segon llibre de la col·lecció, d'assaig esportiu Fora de Joc de Cossetània Edicions. La presentació va anar a càrrec de Josep Riera, Matthew Tree, Xavi Torras i l'autora Cèlia Sànchez.
En Josep Riera mostrà la seva satisfacció per haver publicat el segon llibre de la col·lecció, que ell mateix dirigeix, i explicà que li agrada com es parla de futbol al llibre perquè "tot i ser un llibre de temàtica esportiva es tracta el futbol de manera natural i relacionat amb altres inquietuds de la vida".
En Matthew Tree digué que la idea d'aquest llibre és similar a la d'una revista holandesa que surt quatre cops l'any, en la qual hi escriuen poetes, metges, novel·listes, científics... que parlen de futbol i que "aquest llibre fuig del típic llibre esportiu".
Apuntà també, que "hi ha moltes sorpreses en aquest llibre". Quan el va llegir hi hagué certes coses que el sorprengueren gratament: "el to que fa servir la Cèlia per escriure'l", "la qualitat extraordinària d'alguns dels seus capítols" i el fet que "quan acabes el llibre, tens la sensació que coneixes els veterans de Sitges personalment".
En Xavi Torras comentà que "el futbol és alguna cosa més que córrer darrera d'una pilota, ja que per mitjà d'aquest, trobem un camí per ensenyar els valors als nostres fills" i manifestà que "hi ha joies en aquest llibre, hi he trobat autèntiques sorpreses".
L'autora Cèlia Sànchez-Mústich va dir que "els llibres es fan sols però amb l'ajuda de l'autor i acaben sent el que volen ser". I destacà la feina feta per Carlos Avallone, l'il·lustrador, dient que "aquestes il·lustracions donen vida al llibre". L'obra "té una dosi de divertimento però també hi ha la seva part de reflexió". Explicà que "el llibre és apte per a forofos, per a detractors i per a indeferents davant del futbol".

"Blocs de ciència" al Canal Blau Televisió

Al programa La Malla de Canal Blau TV hi va aparèixer en Daniel Closa i Autet, parlant del seu llibre Blocs de ciència (Publicacions URV). Si cliqueu aquí podeu veure el programa i a partir del minut 8 escoltar i veure la intervenció d'en Daniel Closa.

Nou llibre de Jaume Renyer a Cossetània

Jaume Renyer, exmembre del Consell Consultiu de la Generalitat, secretari de l'Ajuntament de Reus, president del Fòrum Català pel Dret a l'Autoderminació i militant d'ERC publicarà, durant els primers mesos de l'any 2008, un llibre a Cossetània Edicions que tractarà qüestions sobre l'independentisme a Catalunya i sobre la política catalana. Renyer és autor de llibres com Catalunya, qüestió d'Estat, L'estat contra els pobles, L'autodeterminació del poble català i el recent L'esquerra de la llibertat. A Cossetània ha publicat els llibres Camp de Tarragona: realitat metropolitana. Aproximacions a la problemàtica de la reestructuració de l’Administració Local a Catalunya i Perspectives d’una gestió integrada dels residus municipals (1998-2008)

"Bladé al complet"

"Bladé al complet" és el títol del reportatge que Genís Sinca va publicar al suplemet Cultura de l'Avui el passat dijous 25 d'octubre del 2007, sobre Artur Bladé i la seva obra completa. A continuació hi trobareu la reproducció d'un petit paràgraf, si voleu llegir tot l'article feu clic aquí.

"Tinc una joia a les mans. Millor dit, dues: els dos primers volums de l’obra completa d’Artur Bladé i Desumvila. Es tracta d’un material únic, exquisit, en tapa dura, 15 x 23, excel·lentment editat per Cossetània, que més enllà de celebrar el centenari del naixement de l’anomenat Josep Pla de les terres del sud, ha volgut clavar un cop editorial sobre la taula i rescatar del descatàleg i de l’oblit l’obra literària d’un dels memorialistes més importants i necessaris del segle XX al país."

Reportatge de Genís Sinca publicat el 25 d'octubre al suplement de cultura del diari Avui.

"Daniel Closa: La ciència sí que interessa a la gent, però no ens enganyem, les tafaneries poden donar més audiència"

En el número 34 de la revista nat (novembre de 2007) hi va aparèixer una entrevista a Daniel Closa i Autet, autor del llibre Blocs de ciència (Publicacións de la URV). A continuació podeu llegir un extracte d'aquesta entrevista:

"Una inesperada curiositat va empènyer Daniel Closa i Autet a obrir un bloc de ciència ara fa poc més d'un any. El seu joc va esdevenir un autèntic mitjà de divulgació científic i ara acaba de publicar un recull de textos.
Què li ha sorprès en la seva experiència?
Que tractar temes científics podia tenir un cert interès per a moltes persones. També és interessant quantes coses puc aprendre tot intentant explicar algun tema de manera entenedora.
Finalment ha optat per portar els articles a un llibre. El paper és un mitjà més accessible o és, només, complementari?
Complementari i segurament accessible, ja que el llibre el pots anar llegint al metro, al llit o a la platja prenent el sol, cosa que amb l'ordinador resulta més complicat. Cada mitjà té avantatges i limitacions.
El recull de textos és un autèntic còctel d'idees i pensaments. Ens en selecciona un?
Difícil, però en tot cas en trio dos de molt lligats. La història de l'aspirina i la de l'heroïna. Per mi va ser una sorpresa descobrir com n'estaven de relacionades. Buscant informació sobre una cosa vaig descobrir altres curiositats que desconeixia. Un anunci publicat a The Medical Press and the Circular Advertiser el 22 de novembre de 1889 es feia ressò de tres fàrmacs recents de nova generació: el tanicè, l'aspirina i ... l'heroïna! A la propaganda, hi deia que l'heroïna havia donat excel·lents resultats en casos de bronquitis. Encara no s'adonaven del que tenien entre mans. Avui això seria impensable amb els controls que hi ha per desenvolupar nous fàrmacs.

Entrevista extreta del número 34 de la revista nat, del novembre de 2007.

Cossetània publica la 3a edició de "La ciutat dels somriures" de Martí Gironell

Cossetània Edicions ha tret aquest mes d'octubre la tercera edició del llibre de Martí Gironell (autor d'El Pont dels jueus) La ciutat dels somriures. Històries de supervivència Bombai. Els lectors diuen de l'obra que "el relat commou i sorprèn. Llegir totes aquestes històries t'omple de compassió i amor humans" i que "és un llibre ple de sentiment, d'experiències viscudes, d'històries de gent que lluita sense parar i que només demana una oportunitat, un somriure, una carícia, que els ajudin a tenir un instant de felicitat".
Aquesta tercera edició de La ciutat dels somriures, renovada i millorada, s'adapta al canvi d'imatge de la col·lecció Prisma i ens ofereix un llibre de tapa dura i amb un quadernet interior de fotografies a tot color.

Resum
LA CIUTAT DELS SOMRIURES recull un cúmul de sensacions i un catàleg d’històries plenes de dignitat i d’esperança de vida, fruit de dos viatges a Bombai. Martí Gironell retrata amb ulls d’un cooperant occidental i un estil directe la realitat d’una ciutat plena de contrastos. D’una banda, a través de l’experiència de l’autor, el lector és testimoni de la lluita dels treballadors d’una ONG que s’esforcen per donar un futur més digne als dos col·lectius més desvalguts, però, alhora, pilars bàsics de qualsevol societat, la de l’Índia inclosa: els nens i les dones. I de l’altra, dels esforços que han de fer tant aquestes criatures com aquestes dones per gestionar un present que els pugui garantir un futur. Gràcies a la força de les històries d’uns personatges reals, la majoria carregats de malalties i maldecaps, Gironell aconsegueix traslladar el lector fins a les portes de l’infern perquè comparteixi els anhels, les frustracions, els desitjos, els neguits, les emocions, les alegries i les desgràcies d’una sèrie de persones que no perden mai el somriure ni la dignitat en la seva batalla personal per sobreviure a la malaltia i a la misèria. L’escenari és el d’una ciutat, Bombai, capital econòmica de l’Índia, on la vida i la mort prenen el te juntes. L’autor destinarà els diners que obtingui de la venda d’aquest llibre al Committed Communities Development Trust (ccdt) de Bombai.

L'autor

Martí Gironell (Besalú 1971), llicenciat en periodisme per la Universitat Pompeu Fabra i en filologia anglesa per la Universitat de Barcelona, va començar la seva carrera periodística quan tenia 14 anys a Ràdio Besalú. La va continuar a Ràdio Olot, a RAC 105 i a Catalunya Ràdio, on ha fet diversos programes, com el Catacrack, D’Interès General o El Pont de les Formigues. Paral·lelament, va col·laborar en el Diari de Girona i va publicar reportatges a El Periódico de Catalunya i a la revista Marie Claire. En televisió va presentar el programa En Directe i els informatius del canal 3/24. Actualment treballa als Serveis Informatius de Televisió de Catalunya. És autor de La ciutat dels somriures (2005) i d'una de les novel·les més venudes durant el 2007 El pont dels jueus (2007). La ciutat dels somriures va ser el seu primer llibre, fruit de les experiències viscudes i de les persones conegudes en dos viatges consecutius a Bombai.