Carlinades. El "Far West" a la catalana

El segle XIX espanyol sempre m'ha costat una mica. Entre republicans i monàrquics, absolutistes i liberals, jacobins i federalistes o isabelins i carlins, és força complicat entendre el tripijoc polític de l'època. Amb aquest llibre, la cosa m'ha quedat força més clara.
Carlinades pretén analitzar les tres Guerres Carlines que hi va haver a Catalunya durant el XIX: 1833-1840, 1847-1849 i 1872-1876, incloent el pronunciamento de Montemolín el 1860 i la Gloriosa Revolució de 1868. Carlinades és un llibre que forma part de la col·lecció En Guàrdia!, dirigida per Enric Calpena i Oriol Junqueras, que pretenen divulgar la història militar de Catalunya en l'estil que fan servir als seus veterans programes de ràdio En Guàrdia! i El nas de Cleòpatra. Els dos llibres anteriors d'aquesta col·lecció són Els Maquis i La Catalunya republicana.
Les guerres carlines van ser un període força anàrquic de la nostra història. La revolució industrial i les idees liberals van xocar amb la tradició de Déu, pàtria i furs que defensaven els carlins. A Catalunya, a més, les constitucions liberals espanyoles promovien la centralització de l'administració i miraven de retallar qualsevol tipus d'autogovern com a símbol de modernitat centralista. Això xocava amb la inèrcia de l'autogovern català, estroncat el 1714 però encara molt present en el record dels quadres polítics catalans. El propi General Prim, en una sessió a Corts, s'exclama si potser els catalans hauran de tenir el ganivet de tallar el pa lligat a la taula tal i com va ser obligatori en temps de l'infame Felip V de Castella.
A Catalunya els carlins van dominar sobretot les zones de muntanya (la Seu, Solsona, Berga, Olot) i les terres de l'Ebre (el Maestrat, els Ports). Les grans ciutats eren liberals però va haver-hi incursions carliens fins a Vic, Terrassa o Reus. L'exèrcit central sovint es perdia per les muntanyes i els carlins, pocs i mal armats, es feien fonedissos de seguit. Per això el llibre té el subtítol de "Far West" a la catalana. Cal recordar, però, que aquestes guerres van deixar una petja cruel: cada cop que un bàndol conqueria una plaça enemiga, tots els presoners eren afusellats a la plaça del poble. Això no va aconseguir acabar amb les guerres sinó crear cada cop més set de venjança per part d'uns o altres.
També és curiós observar l'evolució del carlisme al segle XX. Els carlins van recolzar el cop d'estat falangista del 1936, però en guanyar, Franco els va apartar del poder. Al Museu de la Batalla de l'Ebre de Tortosa hi podem veure un carnet d'infermera carlista on hi diu clarament que lluiten pel restabliment de la monarquia, una cosa que no van aconseguir fins al 1975.
L'estil del llibre és amè i ben escrit. Les idees s'expressen amb claredat i està ben il·lustrat amb fotografies i gravats de l'època que ens ajuden a situar-nos en el context del segle XIX.

Escrit de Martí Cabré publicat al bloc bandofodders.blogspot.com

Ni quarters, ni normes, ni lleis

Amb un llenguatge planer i fins divertit, que no afecta el rigor històric, el guionista Jaume Grau ha bastit una història sobre les tres guerres civils que van protagonitzar els carlins catalans al segle XIX.

Carlinades. El Far West a la catalana és el descriptiu títol del volum i ja dóna una idea de les característiques de les tres carlinades que, escriu Grau, es van produir en un país «dominat per la violència, per la llei del més fort, on es produeixen persecucions a cavall de partides que, pel seu nombre i per les estratègies que segueixen, s'assemblen molt a les dels pioners nord-americans fustigats pels pellroges, o la dels bandolers assaltant la diligència, on es produeixen petits encontres armats i on són escasses les grans batalles a camp obert». Precisament la guerra de guerrilles és un dels trets diferencials del carlisme català respecte al de Navarra i el País Basc, per exemple, on el 1874 es va arribar a estructurar com un veritable estat amb la capital a Lizarra i el pretendent Carles VII com a cap. No és estrany que carlins espanyols que en moments puntuals vénen a Catalunya a fer costat als d'aquí se n'entornessin al cap de poc perquè no s'acostumaven al model de guerra «a la catalana». Però també alguns dels objectius que perseguia el moviment a Catalunya el van fer diferent perquè si bé és cert que el carlisme autòcton lluitava empès pel conflicte dinàstic que va esclatar arran de la mort de Ferran VII, i que era reaccionari i refractari als corrents liberals de l'època, també ho és que a Catalunya es va articular com un moviment popular i social que s'oposava al sorgiment del capitalisme industrial. I al costat de tot això, segons assenyala Grau, hi ha la seva catalanitat. La reivindicació dels furs i de les llibertats perdudes el 1714 era una de les motivacions que impulsava els carlins catalans a lluitar. Els carlins representaven també la reacció a un govern central que imposava uns impostos abusius i un sistema de lleves que arruïnava les famílies. A la segona guerra, la resistència al servei militar va produir fins i tot una col·laboració entre les forces carlines i algunes partides republicanes o progressistes, «una unió que, en principi, pot semblar contra natura, però que a l'època semblava lògica i natural».
Un dels encerts del llibre de Grau és la inclusió de biografies d'alguns dels protagonistes de les carlinades, tant del bàndol governamental com del carlí. Dintre dels primers, per exemple, Baldomero Espartero, «home expeditiu i reconegut per actuar atenent els consells de les seves glàndules testiculars»; o Charles d'Espagnac, comte d'Espanya, un individu que «tenia el costum de ballar sota els penjats acompanyat per la música d'una banda militar». I en els segons, Ramon Cabrera, «un bon militar, amb unes qualitats fetes a mida d'una contesa en què calia ser molt murri per sobreviure»; Rafael Tristany, «el militar més polit que va donar la família Ardèvol i el carlisme català en general», i Francesc Savalls, que «tot i els pocs escrúpols que tenia a l'hora d'afusellar presoners, tenia un aire popular, de savi de poble, que resultava atractiu».
Carlinades. El Far West a la catalana és un manual sense notes a peu de pàgina que permet als no iniciats conèixer i comprendre la complexitat de les tres guerres civils que van protagonitzar els carlins, uns fets de primera magnitud per entendre la història de Catalunya. I per als iniciats, una ocasió per gaudir de les històries, les gestes i a vegades també les crueltats d'aquells pellroges que, fins i tot, «tenien noms i sobrenoms que ens recorden els dels grans cabdills indis, un Toro Assegut o un Cavall Foll i que ara poden sonar entranyables però que en el seu temps despertaven temor i respecte: el Ros d'Eroles, el Jep dels Estanys, el Llarg de Copons, el Tigre del Maestrat, el Guerxo de la Ratera, el Nen de Prades, el Tòfol de Vallirana...»

x

El poble sense idees

Durant el segle XIX el món va canviar més de pressa que no ho havia fet mai i, probablement, que no ho tornarà a fer en els propers segles. La vida dels humans es va modificar en tots els seus àmbits. La industrialització representa el canvi més important des de l'aparició de l'agricultura. L'absolutisme monàrquic i el feudalisme senyorial deixen pas –sovint de forma violenta– a noves formes d'expressió i organització política. Les noves alternatives són plurals i contradictòries. A Catalunya, per exemple, la població es va triplicar, passant d'un a tres milions d'habitants. A més de la guerra del Francès i dels diversos conflictes colonials a Cuba i al Marroc, Catalunya viu quatre guerres civils. Construeix una de les xarxes de ferrocarril més denses d'Europa i crema la meitat de les estacions de tren. Destrueix convents i construeix la Sagrada Família. Les noves formes de propietat liberals i capitalistes estimulen el creixement econòmic, però resulten profundament injustes per a la majoria de la població. Tant és així que el carlisme expressa la nostàlgia per la tradicional aliança entre el tron i l'altar; però també representa la defensa de les formes de vida comunitàries. Tant de la comunitat nacional catalana contra el centralisme espanyol, com de les comunitats vilatanes contra la nova propietat burgesa. No és estrany, doncs, que Karl Marx afirmés que els carlins són el poble sense idees, però són el poble.

CARLINADES. EL FAR WEST A LA CATALANA.

Jaume Grau. Cossetània Edicions. 128 planes. 12,60 €.

x

Natàlia Borbonès / Oriol Junqueras

Article publicat a El Punt el 3 de maig del 2007

Jaume Grau: "Els carlins, al segle XIX, reclamaven el retorn dels furs i de les institucions"

La llibreria Catalònia va acollir el dimarts dia 12 d'abril la presentació del llibre Carlinades, de Jaume Grau i editat per Cossetània Edicions. El llibre va ser presentat pels directors de la col·lecció En Guàrdia de Cossetània, Enric Calpena i Oriol Junqueras.

xx

Frases que es van dir a la presentació

x

Enric Calpena

"Las carlinades van ser un procés que complicava la vida a qualsevol que s'hi volgués apropar. Per això hem volgut fer un llibre que ajudés a entendre el què va ser aquest moviment."

"En el llibre de Jaume Grau un tema molt complicat com és el dels carlins és fa molt planer i entenedor. El llibre té una trama molt fàcil de seguir."

x

Oriol Junqueras

"Els carlins són 150 anys de la nostra història i això dóna per molt".

"Els carlins, durant el segle XIX, són una forma de resistència a l'estat liberal que volia reordenar la societat en el sentit capitalista."

"Els carlins defensen les formes tradicionals d'accès a la terra."

x

Jaume Grau

"El segle XIX va ser un dels períodes més violents del nostre país, en el qual hi ha centenars de batalles."

"En la segona i tercerna carlinada la catalanitat hi té molta importància."

"Els carlins lluitaven no només per defensar una idea tradicional sinó també per la catalanitat de les institucions. Els carlins, al segle XIX, reclamaven el retorn dels furs i de les institucions catalanes."

"La guerra i la confrontació va generar uns personatges d'una categoria brutal".

Un llibre per entendre les guerres carlines

Cossetània Edicions presenta Carlinades. El "Far west" a la catalana de l'autor Jaume Grau.
El llibre es presentarà el dijous 12 d'abril, a les 19.30 h, a la llibreria Catalònia de Barcelona (Ronda de Sant Pere, 3). La presentació anirà a càrrec d'Enric Calpena i d'Oriol Junqueras, directors de la col·lecció En Guàrdia!.

Resum
Els carlins van aglutinar en el seu moment sectors diversos de la societat catalana empesos, uns, pel descontent amb les noves formes de poder polític i, els altres, per la desesperació de veure’s en la misèria o en la ruïna a causa del progrés.
I és en aquest context que les tres guerres civils que van protagonitzar els carlins durant el segle XIX constitueixen un fet de primera magnitud per entendre la història del nostre país.
Els carlins i les guerres que van provocar constitueixen un fet molt complex i divers que va molt més enllà d’un simple conflicte dinàstic. El moviment carlí a Catalunya tampoc no s’explica únicament com un simple moviment de forces reaccionàries que s’oposaven als corrents liberals, a l’estil d’altres moviments legitimistes de l’Europa del segle XIX. Els carlins són això i també, a Catalunya, un moviment popular i social que sorgeix com a oposició a un corrent imparable de canvi protagonitzat pel progrés tecnològic, el sorgiment del capitalisme industrial, l’arraconament dels vells models de producció, el capgirament de les velles estructures de poder.
I al costat de tot això, hi ha un fenomen que no es pot ignorar: la catalanitat del moviment. Els carlins també representen la reacció davant d’un govern central que es veu com a estrany, d’uns impostos abusius que no es volen satisfer, d’un sistema de quintes que arruïna les famílies.

L'autor
Jaume Grau fill de Barcelona, però amb els ascendents al Pla d’Urgell, es va llicenciar en ciències biològiques per acabar treballant de guionista a la televisió. Totes aquestes contradiccions inicials, però, no l’han impedit de col·laborar el mitjans tan diversos com La Vanguardia, Ràdio Barcelona, Catalunya Ràdio, Televisió de Catalunya o la revista Sàpiens. En l’actualitat està al capdavant d’una productora de televisió i ha dirigit els documentals de divulgació científica “Conviure amb el risc”, “Explorant l’univers” i “Propera parada: Mart”. És guionista del programa El nas de Cleòpatra, de Catalunya Ràdio, i autor del llibre La natura no té drets.