"Camp definitiu. Diari d'un exiliat al Barcarès" ofereix un retrat insòlit de la vida en un camp de concentració de l'exili francès

El llibre Camp definitiu. Diari d'un exiliat al Barcarès, de Josep Rubió i Cabeceran, es presentarà dijous 2 de desembre, a les 7 del vespre, a la llibreria Catalònia.

La presentació anirà a càrrec d'Antoni Segura i Mas, director del Centre d'Estudis Històrics Internacionals; Jordi Rubió i Carné, fill de Josep Rubió, autor del llibre, i Elisenda Barbé i Pou.

Camp definitiu és el diari escrit per l’exiliat Josep Rubió durant el seu internament al camp de concentració francès del Barcarès, l’any 1939, després de la guerra civil espanyola. Ens ofereix un retrat insòlit i apassionant de la seva vida quotidiana al camp, i descriu amb tot luxe de detalls els espais, els companys i les rutines diàries del centre d’internament. És una eina excepcional per acostar-nos a la cara més humana i personal dels camps de concentració de l’exili francès.

Josep Rubió i Cabeceran

Josep Rubió i Cabeceran (Bellcaire d’Urgell, 1905 - Olesa de Montserrat, 1987) fou enginyer superior agrònom. Militant del PSUC i soldat de l’Exèrcit Republicà, el febrer del 1939 es veié obligat a exiliar-se a França davant l’avançament de les tropes franquistes sobre territori català. Allí fou reclòs als camps de concentració de Prats de Molló, els Banys d’Arles i finalment el Barcarès, on escriví el diari Camp definitiu. Després de setze anys d’exili a França, va retornar a Catalunya l’any 1955. Elisenda Barbé i Pou (La Garriga, 1984) és historiadora i investigadora predoctoral FPU del Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona. Els seus camps de recerca són l’exili republicà de 1939, així com les migracions econòmiques que es produïren durant el franquisme. Ha publicat diverses obres d’història local, així com articles en revistes especialitzades i publicacions col·lectives.

Presentació del llibre "Dona i art" a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer

El setmanari L'Eco de Sitges publicà una ressenya del llibre Dona i art. O la dansa de Lilâ, de Teresa Costa-Gramunt, divendres 26 de novembre.

L'article fa una breu crònic sobre la presentació del llibre, el 24 de novembre a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, i destaca algunes de les artistes a les que fa referència l'obra de Teresa Costa-Gramunt:

"Dona i art ha estat editat per Cossetània Edicions amb la col·laboració de l'Institut Català de la Dona, dins la col·lecció El Tinter. Entre les artistes de les que es comenta la vida i l'obra hi trobem en primer lloc Florència Coll, pintora sitgetana que comparteix cartell amb una seixantena de creadores en una panoràmica variada i diacrònica. A destacar els articles dedicats a Waltraud Maczassek, Conxa Ibàñez i Carme Riera. També hi trobem la pintora sitgetana Carmen Nicolás o la penedesenca Mª Assumpció Raventós, reconeguda pel seu treball en el camp del tapís."

"Dona i art" reflexiona sobre els treball artístic de dones, sovint marcat pels prejudicis androcèntrics

El llibre Dona i art. O la dansa de Lilá, de Teresa Costa-Gramunt, es presentarà dimecres 24 de novembre, a les 7 del vespre, a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, de Vilanova i la Geltrú.

La presentació anirà a càrrec de Mireia Rosich, directora del Museu Víctor Balaguer.

«El camp de la creació artística feta per dones, tot i que cada vegada menys, continua marcat per prejudicis androcèntrics. Sembla un deure intel·lectual de les dones col·laborar a tornar a situar l’art femení en l’espai de l’activitat artística que homes i dones compartim. Cal fer visible el que encara no ho és prou. Els textos que aquí es publiquen són crònica alhora que reflexió sobre esdeveniments puntuals (exposicions, lectures) que han motivat un comentari. La crònica situa els treballs puntuals de les artistes. La reflexió projecta les seves trajectòries en les coordenades de temps/espai de l’art.» (extret del pròleg)

Teresa Costa-Gramunt (Barcelona, 1951) viu a Vilanova i la Geltrú. De formació humanista, és graduada en Disseny Gràfic, especialitzada en ex-libris. Fundadora de l’Associació Catalana d’Exlibristes (1989), també és la presidenta de l’Associació Dones Artistes Som 7. A partir del 1990 s’ha dedicat bàsicament a la creació literària. Des de llavors ha publicat cap a trenta llibres entre assaigs, narracions, poemes i prosa poètica. Col·labora al Diari de Vilanova, L’Eco de Sitges, El 3 de Vuit i a Vilanovadigital. És autora del blog literari El Vel d’Harmonia. En l’àmbit artístic, ha elaborat el retrat del pintor i gravador Enric- Cristòfol Ricart i ha escrit una monografia del pintor vilanoví Jordi Santacana. L’any 2007 publica Flor a l’ombra. Reflexions sobre el femení.

Vilanovines

Teresa Costa-Gramunt publicà una ressenya del llibre Vilanovines. De l'arxiu a l'evocació, de Mercè Foradada, al Diari de Vilanova del 2 de juliol.

Teresa Costa descriu la manera en què l'autora posa al descobert la trajectòria de les vilanovines que apareixen al llibre, que fins ara havien tingut poca presència:

Tot fent un exercici de recerca fins allà on li ha estat possible, així com de recreació vibrant d'uns personatges femenins amb caràcter i obra prou sòlida al darrere, a Vilanovines. De l'arxiu a l'evocació (Cossetània), Mercè Foradada ens presenta la trajectòria humana de quatre vilanovines del segle XIX.
[...] com fa un fotògraf amb el zoom, l'autora aproxima algun aspecte a ressaltar de la trajectòria d'aquestes vilanovines del segle XIX i escriu un relat minuciós que, des de la ficció, fa encara més versemblant la història real que acabem de llegir.

Al llibre "12a Fira Mediterrània de Manresa" una trentena de persones del món de l'art i la cultura reflexionen sobre tradició i modernitat

El llibre 12a Fira Mediterrània de Manresa. Tradició i modernitat, de diversos autors, es presentarà el dimarts 15 de juny a les 19.30 a l’Espai Gastronòmic del Teatre Kursaal de Manresa.

Durant l’acte actuaran l’Orquestrina del Campus de l’Escola de la Festa de la Festcat (les Escoles d’Estiu de Cultura Popular i Tradicional), una formació musical integrada per membres dels grups Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, La Carrau i altres grups.

La Fira Mediterrània de Manresa, un dels tres mercats d’espectacles estratègics en el mapa cultural i artístic de Catalunya, ha convidat una trentena de personalitats del món de les arts escèniques i de la música a reflexionar sobre dos conceptes aparentment antagònics —tradició i modernitat, arrel i contemporaneïtat— que a la pràctica es retroalimenten.

"Homes i dones pels carrers de Reus" presenta petits currículums de persones que han merescut un carrer a la ciutat

El llibre Homes i dones pels carrers de Reus, d'Enric Tricaz, es presentarà divendres 11 de juny, a les 8 del vespre, al Bravium Teatre de Reus.

La presentació anirà a càrrec de Jordi Agràs, president del Centre de Lectura de Reus.

Aquest llibre és fruit de la curiositat… o potser de la ignorància. Passejant per Reus, moltes vegades m’havia trobat en un carrer dedicat a algú que no havia sentit anomenar mai, o del qual no sabia res. Va ser això el que em va decidir a buscar-los i finalment pensar que podria interessar a algú que es recollissin en un llibre. Hi ha noms que en qualsevol enciclopèdia podem trobar sense dificultat; en canvi, d’altres resulta francament difícil d’esbrinar qui són. No esperin trobar biografies exhaustives, són simplement presentacions i petits currículums de la gent que els reusencs han cregut que mereixen un carrer a la ciutat.

Enric Tricaz
Enric Tricaz (Barcelona, 1945) tenia quatre anys quan la seva família es traslladà a Reus, on cursà els primers estudis i els de batxillerat elemental. L’afició al món de la ràdio el va portar a intentar entrar a treballar a Ràdio Reus (SER) i aconseguir-ho, ja que, en quaranta-un anys, ha passat per gairebé totes les categories; ha destacat com a cap d’esports i ha estat el primer locutor a retransmetre un partit d’hoquei en català (1979). Més que periodista, es considera radiofonista, tot i haver col·laborat en diaris com El Periódico, Aquí, Mestral, La Veu de Reus, entre d’altres. Actualment està jubilat.

Autors de Cossetània participen en la Fira del Llibre Ebrenc 2010

Diumenge 6 de juny a Móra d’Ebre es presentaran nou obres d’autors vinculats a les Terres de l’Ebre

En la 7a edició de la Fira del Llibre Ebrenc, que tindrà lloc el 5 i el 6 de juny a Móra d’Ebre (Plaça de la Cultura), hi participaran diversos autors de Cossetània Edicions, vinculats a les Terres de l’Ebre.

Diumenge dia 6 es presentaran nou obres de Cossetània, en aquest horari:

-11h: El gat Galeret i la terrissa, de diversos autors
-17.45h: Una sortida digna, de Jesús M. Tibau; Terres de l’Ebre: vida i colors, de Vicent Pellicer, i Lo Carrilet de la Cava i les cançons de Josep Bo, de Gemma Bo, Elena Fabra i Arturo Gaya.
-19.30h: El Falsari, de Toni Orensanz; Mans de fang, de Francesca Aliern; Llinatge, de Miquel Esteve; Ribera d’Ebre. 17 excursions en BTT, de Josep Ulldemolins, i Lletres de lluita, de Josep Suñé.
Cossetània també comptarà amb un estand a la Fira del Llibre Ebrenc, en el que s’hi podran trobar les obres dels autors vinculats a les comarques de l’Ebre.

Surten a la venda noves edicions de "100 motius per ser del Barça", "Escoltant Guardiola" i "Colom. 500 anys enganyats"

Han sortit a la venda la segona edició del llibre 100 motius per ser del Barça (i no ser del Madrid), d'Andreu González Castro i Armando Luigi Castañeda, i la quarta d'Escoltant Guardiola, de Josep Riera, i de Colom. 500 anys enganyats, de Charles J. Merrill.

100 motius per ser del Barça fou una novetat d'aquest mes de març. Escoltant Guardiola va aparèixer el setembre de 2009, i Colom. 500 anys enganyats, a l'octubre. Al desembre es publicà la segona edició de les dues obres, i aquest febrer, la tercera.

Tivissa i la seva muntanya, temps era temps

Marc Soler publicà un article al diari La Vanguardia de divendres 26 de febrer sobre el llibre Les golfes de pagès (de Tivissa i la seva muntanya), de Domènech Jardí i Pagès i Carles Jardí i Pinyol.
Soler fa referència a la descripció que fa l'obra de la vida a Tivissa després de la Guerra Civil:

Els autors van descabdellant la vida i les feines d'aquesta contrada de la Ribera d'Ebre. De la dificultat d'arrencar un jornal en dóna notícia els nombrosos masos i masies escampats pel territori. En aquest sentit, té una especial rellevància la descripció que es fa del camí del Gavadà que anava de Tivissa fins a l'Ametlla de Mar.

"Colom. 500 anys enganyats" torna a aparèixer entre els més venuts segons el rànquing de l'"Avui"

El llibre Colom. 500 anys enganyats, de Charles Merrill, torna a ser un dels més venuts segons el diari Avui de dijous 25 de febrer. L'obra, de la qual n'ha aparegut recentment la tercera edició, se situa entre les deu obres de no ficció més venudes.

Com veien la Guerra Civil uns ulls de nen

Marc Soler publicà un article al diari La Vanguardia de divendres 12 de febrer sobre el llibre Una joventut segrestada. Visió des de l'Alt Camp: 1934-1949, de Francesc Rebull.

En el pròleg a càrrec del professor Antoni Gavaldà, de la Universitat Rovira i Virgili, es parla, en expressió afortunada, de sociologia rural.
En aquest sentit Francesc Rebull ens dóna un exemple pràctic de microhistòria a través d'aquell període que li va tocar viure de nen i de jove.

"Lo carrilet de la Cava i les cançons de Josep Bo" es presenta a Tortosa

El llibre Lo carrilet de la Cava i les cançons de Josep Bo. Un paisatge musical per al Delta de l'Ebre, de Gemma Bo, Helena Fabra i Artur Gaya, es presentarà dijous 11 de febrer, a les 8 del vespre, a la llibreria La 2 de Viladrich, a Tortosa.

La presentació anirà a càrrec de la periodista Sílvia Berbis, directora de La veu de l’Ebre, i hi assistiran els autors del llibre, Josep Bo i l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel i Accensi.

T'hi atreveixes

Cesc Batlle publicà un article al diari El Punt en què fa referència al llibre Colom. 500 anys enganyats, de Charles Merrill. Batlle apunta a la força dels arguments que el llibre aporta a la tesi del catalanisme de Cristòfol Colom:

Cossetània acaba de publicar Colom. 500 anys enganyats, del professor universitari C. Merrill. El llibre, molt ben argumentat i documentat, i que no pot ser acusat de partisanisme car Merrill és nord-americà, dinamita de manera demolidora les tesis alternatives sobre l’origen de Colom, incloent-hi la genovesista, amb una conclusió clara i inequívoca: Colom era català i la resta és fullaraca.

'Lo carrilet de la Cava i les cançons de Josep Bo'

Quan jo tocava i cantava amb Llunàtics els viatges cap al sud per tocar eren sempre llargs. Una de les coses curioses d’alguns d’aquestes expedicions era l’adquisició de cintes de casset, a la gasolinera d’Ulldecona sobretot, amb cançons de Lo Fumador, homenatges a Boca de Bou i rondalles diverses. Entre les cintes de l’editorial Funison destacaven les contes de Josep Bo. Amb els anys, cançons com “Lo Carrilet de la Cava” o “Delta del Ebro precioso” van esdevenir clàssics a un nivell que no sabria com definir. L’aparició de Quico el Cèlio va dotar aquella música de possibilitats d’audiciño estàndards i ens en vam alegrar. Avui, no podem fer res més que celebrar l’aparició de Lo carrilet de la Cava i les cançons de Josep Bo, subtitulat Un paisatge musical per la Delta de l’Ebre, obra de la filla del mateix Josep Bo, Gemma Bo, la historiadora Elena Fabra i del “quico” periodista, Artur Gaya.
El llibre és una aproximació de les Terres de l’Ebre a partir de els cançons de Bo, que no són l’única música d’aquestes comarques dels Països Catalans però sí que en són una bona part. El llibre me l’ha portat el Pere Estellé avui a l’Institut i des que he acabat de treballar no he deixat d’escoltar el disc compacte que acompanya el llibre. Pep Gimeno Botifarra, La Carrau, Andreu Rifé, Pepet i Marieta, Terrer Roig, Josep Maria Bonet, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, Montse Castellà i Juno hi fan versions dels temes de Bo. Creeu-me que són dignes d’escoltar, perquè situen en un context musical actual i contemporani la música del creador del Delta sense complexos de cap mena. D’antologia les versions deLa Carrau i dels Quicos, segurament perquè són les més clàssiques i se n’aparten completament. El llibre inclou fotografies i partitures que completen un llibre, rodó, malgrat la seva forma rectangular.

Article de Jordi Martí Font al blog Prendre la paraula sobre el llibre Lo carrilet de la Cava i les cançons de Josep Bo.

Narcís Oller i Valls en una ruta literària

Narcís Oller: Una ruta literària per Valls, obra de vuit professores publicada per Cossetània Edicions, guardonada amb el Premi Baldiri Reixac 2006-07, és una aportació bibliogràfica que convida a resseguir el territori, interrelacionar-lo amb l'obra de l'escriptor i ajudar a sortir al lector -jove o gran- a anar més enllà de les pàgines literàries.
Entre els objectius d'aquest itinerari per la ciutat de Valls hi ha incentivar la lectura, viure la literatura i transmetre-la de manera més viva als alumnes, resseguir un context històric i vital, conèixer la localitat a través de l'obra d'un dels grans autors de la Literatura Catalana i afavorir-ne la seva divulgació entre les noves generacions amb el treball interdisciplinari.
Un itinerari ben viu i vigent que convida a fer-lo, propostes didàctiques i fragments de textos, donen forma a aquest volum de bon llegir i practicar, al qual cal afegir importants annexos bibliogràfics i amb informació a la xarxa que permeten anar molt més enllà d'una simple visió.
Potser hi ha tota una generació que recordem haver llegit Oller, amb títols, entre d'altres, com La bogeria, L'escanyapobres o Pilar Prim, per imposició a Secundària. Però molts d'aquests mateixos també tenim a la memòria la solidesa d'aquests històries i l'interès captivador que no trobàvem en d'altres llibres que també havíem de llegir per força. Oller ha quedat -per a mi i a moltíssims- i aixó, habilitat narrativa al marge i bon ofici, és una prova més que el seu discurs literari té dimensió universal i resisteix el pas del temps.
D'altra banda, un valor dels genis és fer gran el petit. En aquesta premissa es troba la interrelació de Valls amb Narcís Oller que ara, a través d'una ruta literària recollida en aquest llibre, podem recuperar quan ens vingui de gust, llegint-la o solament fent-la a peu.

Article d'Albert Calls al blog El Quadern d'Albert Calls, sobre el llibre Narcís Oller: una ruta literària per Valls.

Elena Fabra: "Les cançons de Josep Bo són la crònica de quasi un segle d’història del Delta"

Unes 500 persones assistiren a la presentació de Lo carrilet de la Cava i les cançons de Josep Bo a la sala d'actes d'Arrossaires del Delta de l'Ebre

Unes 500 persones assistiren a la presentació de Lo carrilet de la Cava i les cançons de Josep Bo, divendres 22 de gener a la sala d'Arrossaires del Delta de l'Ebre.
La presentació va anar a càrrec de Teresa Bo, regidora de cultura de Deltebre; Baltasar Casanova, escriptor; l’alcalde de Deltebre, Gervasi Aspa; els autors del llibre, i Josep Bo. L'acte va cloure amb música en directe amb la participació d’alguns dels artistes que han col.laborat en el CD que acompanya el llibre.
Els qui varen presentar l'obra coincidiren en destacar el valor cultural i històric del material recopilat al llibre:

Teresa Bo:

Des de l’Ajuntament de Deltebre felicitem l’aparició del llibre i el CD dedicats a Josep Bo, i estem contents d’organitzar aquest acte, amb la col·laboració d’Assossaires del Delta.

Baltasar Casanova:

Si José només hagués escrit i compost Lo Carrilet de la Cava, ja el podríem considerar un bon compositor. Però el seu repertori és molt més ampli. Sentir cantar Lo Carrilet de la Cava pels Quicos em fa sentir orgullós de la meua terra.

Artur Gaya (periodista i music):

Redactar un llibre es fa fàcil i agradable quan, com en aquest cas, el material amb què es treballa és tan bonic.

Elena Fabra (historiadora):

Les cançons de Josep Bo són la crònica de quasi un segle d’història del Delta, un territori que, com diu el llibre, s’ha caracteritzat per una lluita constant.

Gemma Bo (filla menuda de Josep Bo i impulsora del llibre):

Gràcies a les moltes persones que ens han deixat fotografies i partitures, i també a tota la gent que d’una manera o altra ha fet possible l’aparició del llibre i del disc.

Gervasi Aspa, alcalde de Deltebre:

En un acte com aquest, fa goig ser alcalde de Deltebre. Aquest és un llibre amb poca palla i ben elaborat. Aixó vol dir que hi ha molta feina al darrere. Un acte tan massiu com aquest demostra el que José representa per al poble.

"Lo Carrilet de la Cava" inclou 20 cançons que dibuixen un paisatge musical per al Delta

El llibre Lo carrilet de la Cava i les cançons de Josep Bo es presentarà divendres 22 de gener, a les 8 del vespre, a la sala d'Arrossaires del Delta de l'Ebre, a Deltebre.

La presentació anirà a càrrec de Baltasar Casanova, escriptor; dels autors del llibre, i de l’alcalde de Deltebre, Gervasi Aspa. Hi haurà una cloenda amb música en directe amb la participació d’alguns dels artistes que han col.laborat en el CD que acompanya el llibre.

Lo Carrilet de la Cava, la cançó més coneguda de Josep Bo, ha esdevingut un himne per a la gent de l’Ebre. El seu autor retrata amb llenguatge popular mig segle d’història del seu poble: terra, treball, costums, il·lusions i també desesperances. Són 20 cançons que dibuixen un paisatge musical per al Delta. El llibre conté un CD amb temes de l’autor interpretats per Pep Gimeno Botifarra, La Carrau, Andreu Rifé, Pepet i Marieta, Terrer Roig, Josep Maria Bonet, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, Montse Castellà i Juno.

Gemma Bo:
Gemma Bo és la filla menuda de Josep Bo, ha recollit les cançons de son pare i l’ha animat a parlar dels seus records.

Elena Fabra:
Elena Fabra, historiadora, ha enriquit els records de Josep Bo amb una informació que defineix tota una època del Delta de l’Ebre.

Arturo Gaya:
Arturo Gaya, periodista i músic, ha cantat més de mil vegades “Lo Carrilet de la Cava” interpretant el paper de Quico el Célio. Este llibre és fruit d’una bonica amistat.

Catalans lluitant per Espanya?

Un grup d’aguerrits catalans lluitant amb Espanya, i per Espanya, en una guerra contra el Marroc? Voluntaris amb barretina desfilant heroics per una València engalanada per rebre’ls? Un general català condecorat i reconegut com a heroi de guerra? Sí, és real, i proper: la coneguda Guerra d’Àfrica, que entre el 1859 i el 1860 va enfrontar Espanya i Marroc, va comptar amb un grup de 466 voluntaris catalans que van ser decisius per la victòria espanyola. Adolfo Penas, historiador reusenc, s’ha dedicat a recopilar i narrar les experiències dels soldats catalans que van lluitar a les ordres del General Prim en les tres batalles que van marcar l’èxit hispànic: Tetuán, Samsa, i Wad-Ras. El resultat del seu treball el publica Cossetània Edicions, dins la col·lecció El Tinter, dedicada a recopilar fets molt concrets i localitzats de la historia de Catalunya

Redondo fa un repàs exhaustiu i profund del conflicte i els seus lluitadors. Comença repassant les tensions entre Espanya i Marroc, i les preparacions per la guerra. Tal és el nivell de detall, que fins i tot s’especifica l’armament, la procedència dels soldats i el seu repartiment previ a la batalla, afegint-hi intercanvis dialèctics oficials entre els governs i documentació de l’època, perfectament ressenyada. Amb la mateixa exhaustivitat s’explica la guerra i les seves conseqüències, sense recalcar la participació catalana. El paper dels voluntaris queda perfectament reflectit després: s’hi explica com van ser captats, el seu paper a les batalles i la seva rebuda, una de les parts més lluïdes del llibre donada la descripció acurada que en fa Redondo. L’àmplia documentació, fotografies –impagables els uniformes dels soldats catalans, barretina i espardenyes incloses- i textos, queda reflectida en un annex d’interessant lectura.

El resultat és un treball, breu però feixuc, que permet traslladar-se a 1860 i conèixer en profunditat quin va ser el paper dels catalans a la guerra del Marroc. Totes les preguntes queden respostes, i fins i tot es poden conèixer els monuments que honren als soldats que van deixar la pell a la batalla, les recompenses que van rebre, els actes d’homenatge que es van fer anys més tard i tot allò que es vulgui saber sobre aquest grup. Una bona eina, de lectura difícil: la quantitat de detalls, la voluntat d’abraçar-ho tot, fan que seguir el fil sigui feixuc; la reproducció de textos i declaracions íntegres en castellà, creant una barreja constant dels dos idiomes, en dificulta la comprensió. No obstant, no és una novel·la, ni tan sols un article, ni una narració: és un assaig a l’ús, una eina molt útil per conèixer qui eren els catalans que van lluitar per Espanya al Marroc.

Article de Maiol Roger publicat al blog Llibròfags sobre el llibre Guerra d’Àfrica (1859-1860) Els 466 del general Prim, d'Alfredo Redondo Penas.

"El paisatge favorit de Catalunya", "Colom. 500 anys enganyats" i "El llibre de la Marató" es mantenen entre els llibres més venuts

El paisatge favorit de Catalunya. El llibre de la sèrie de TV3, i El llibre de la Marató. Nou relats contra les malalties minoritàries, es troben en aquest moment entre els deu llibres de no ficció més venuts segons el rànquing de la llibreria Casa del llibre.
El llibre de la Marató i Colom. 500 anys enganyats, de Charles Merrill, també es troben en les primeres posicions del rànquing de més venuts del diari La Vanguardia.

"El paisatge favorit de Catalunya", "Colom. 500 anys enganyats" i "El llibre de la Marató" apareixen als rànquings dels llibres més venuts

El paisatge favorit de Catalunya. El llibre de la sèrie de TV3, és un dels deu llibres de no ficció més venuts segons el rànquing de la llibreria Casa del llibre del 14 al 20 de desembre.
Colom. 500 anys enganyats, de Charles Merrill, i El llibre de la Marató, de diversos autors, tornen a aparèixer aquesta setmana als rànquings dels més venuts. Colom. 500 anys enganyats es troba entre els 10 llibres de no ficció més venuts a a l'Avui i a La Vanguardia (6 setmanes consecutives al rànquig).
El llibre de la Marató apareix en la segona posició al rànquing de La Vanguardia (3 setmanes al rànquing) i en la tercera al del Periódico (4 setmanes al rànquing) dels llibres de no ficció i en tercera posició a l'Avui dels llibres de ficció (4 setmanes al rànquing).