30/11/07
Llibres de cuina de Cossetània Edicions
Es tanca el cicle de presentacions del llibre "Des de la mort amb amor
29/11/07
El poeta de la biodiversitat
El director de la Fundació Territori i Paisatge, Jordi Sargatal, va indicar que Fonoll ha fet versos de 170 ocells, 50 herbes, 50 bolets i 55 arbres i que "no conec cap poeta de cap altra llengua del món que hagi fet tants poemes de la biodiversitat". Sargatal indicà també que "els llibres del Celdoni Fonoll, a més a més, ajuden a fer conèixer la natura, els ocells, les plantes, els arbres, etc."
Per la seva part, Núria Duran, autora junt amb Ramon Pascual de la part del llibre en què s'analitza la informació científica, va comentar que en aquest apartat s'expliquen curiositats com la qualitat de la fusta dels arbres "n'hi ha, com el ginjoler, que tenen funcions particulars, aquest serveix per poder fer instruments musicals com la tenora".
Junt amb les invitacions per l'acte, i també ahir a la presentació, s'ha lliurat un punt de llibre amb llavors de mimosa. Núria Duran va explicar que per plantar les llavors de mimosa primer cal posar-les en remull 24 hores i que la millor època de l'any per plantar-les és la primavera o la tardor.
Ramon Pascual es referí a Celdoni Fonoll explicant que l'any passat, després de presentar el llibre Fascinants bolets van parlar que se n'hauria de fer un sobre arbres i, al cap de pocs dies, el Celdoni ja li havia enviat algun dels poemes. Pascual assegurà que treballar amb "el Cedoni és una oportunitat d'enriquiment cultural".
La presentació es va cloure amb un recital de poemes de l'autor i amb la interpretació de diverses cançons sobre poemes de Celdoni Fonoll a càrrec d'ell mateix, de Lloll Bertran i d'Isaac Fonoll.
Si algú desitja que li enviem per correu postal un punt de llibre amb les llavors de mimosa, ho pot demanar a cossetania@cossetania.com.
Publicat per Cossetània Edicions a 8:41 6 comentaris
Etiquetes de comentaris: Celdoni Fonoll, Lloll Bertran, Natura, poesia
28/11/07
"Il·lusionistes del futbol", un llibre ple de sorpreses
En Josep Riera mostrà la seva satisfacció per haver publicat el segon llibre de la col·lecció, que ell mateix dirigeix, i explicà que li agrada com es parla de futbol al llibre perquè "tot i ser un llibre de temàtica esportiva es tracta el futbol de manera natural i relacionat amb altres inquietuds de la vida".
En Matthew Tree digué que la idea d'aquest llibre és similar a la d'una revista holandesa que surt quatre cops l'any, en la qual hi escriuen poetes, metges, novel·listes, científics... que parlen de futbol i que "aquest llibre fuig del típic llibre esportiu".
Apuntà també, que "hi ha moltes sorpreses en aquest llibre". Quan el va llegir hi hagué certes coses que el sorprengueren gratament: "el to que fa servir la Cèlia per escriure'l", "la qualitat extraordinària d'alguns dels seus capítols" i el fet que "quan acabes el llibre, tens la sensació que coneixes els veterans de Sitges personalment".
En Xavi Torras comentà que "el futbol és alguna cosa més que córrer darrera d'una pilota, ja que per mitjà d'aquest, trobem un camí per ensenyar els valors als nostres fills" i manifestà que "hi ha joies en aquest llibre, hi he trobat autèntiques sorpreses".
L'autora Cèlia Sànchez-Mústich va dir que "els llibres es fan sols però amb l'ajuda de l'autor i acaben sent el que volen ser". I destacà la feina feta per Carlos Avallone, l'il·lustrador, dient que "aquestes il·lustracions donen vida al llibre". L'obra "té una dosi de divertimento però també hi ha la seva part de reflexió". Explicà que "el llibre és apte per a forofos, per a detractors i per a indeferents davant del futbol".
Publicat per Cossetània Edicions a 11:12 0 comentaris
Etiquetes de comentaris: assaig, Esports, Fora de Joc, Matthew Tree, Xavi Torras
27/11/07
Presentació d'"Arbres dels nostres paisatges" de Celdoni Fonoll
Resum
Celdoni Fonoll, seguint el fil dels seus llibres de versos d’ocells, de plantes i de bolets —que han tingut una gran acceptació entre el públic—, ens ofereix ara Arbres dels nostres paisatges on versifica, amb el seu estil fresc, planer, rigorós i apassionat, cinquanta-cinc espècies d’arbres dels Països Catalans.
Completen i arrodoneixen el llibre fotografies, i un annex amb informació científica, literària i popular dels arbres, de la mà de Ramon Pascual, Núria Duran, i el mateix Fonoll.
Arbres dels nostres paisatges és, com els altres poemaris naturalistes de Fonoll, una obra singular i una eina útil per conèixer i estimar els arbres, la natura, la llengua, el país.
L'autor
Celdoni Fonoll és cantant, recitador, poeta i músic. Però, sobretot, ha estat i és un gran difusor de la poesia als Països Catalans. Ha fet moltíssims recitals i ha publicat 10 discos i 21 llibres.
Dels discos cal destacar Recital 1000 (1984), Mercat de Calaf (1991), Aigua secreta (1992) i Cançons de l’amor que tinc (1997).
Entre els llibres destaquen les antologies La poesia al carrer (1977), La poesia a l’escola (1977-1987, deu edicions amb 175.000 exemplars), Nou segles de poesia als Països Catalans (1986) i Versos diversos d’El matí de Catalunya Ràdio (1996).
Ha escrit versos humorístics, satírics, eròtics, amorosos, patriòtics: Trempant t’empaito (1993), Versos perversos (1995), Tocat d’amor (1997), Amor de lluny (1998), Versos dispersos (2001), Quin món de mones! (2006, amb Lloll Bertran) i, els darrers anys, ha fet poesia ornitològica, botànica i micològica: Veus d’ocells (2000), 60 ocells (2002) —d’aquests dos llibres se n’han venut 11.000 exemplars—, Bones herbes (2004), Aucells (2006), Fascinants bolets (2006) i Arbres dels nostres paisatges (2007).
Ha rebut els premis següents: Premi discogràfic de la Generalitat de Catalunya pel disc Recital 1000 (1984); Èxit d’Or Català per la cançó “Cor càtar” del disc Enllà del temps (1989); Creu de Sant Jordi (1990); Premi al Compromís Cultural, Òmnium Cultural Anoia (2005) i Ametlla de plata a la trajectòria professional, Ajuntament de Vilagrassa (2006).
Publicat per Cossetània Edicions a 9:50 0 comentaris
Etiquetes de comentaris: Celdoni Fonoll, Lloll Bertran, Natura, poesia
26/11/07
Llibres d'història de Cossetània Edicions
En el desplegable hi podem trobar els 12 títols amb què compta la col·lecció Memòria del segle XX i els 3 que formen part de la col·lecció En Guàrdia! entre d'altres títols interessants que tracten temes històrics, com el llibre coeditat amb TV3 Històries de Catalunya.
Si voleu rebre aquest fulletó, només cal que ens envieu les vostres dades al correu electrònic cossetania@cossetania.com i us el farem arribar a casa vostra.
23/11/07
Cossetània, guardonada amb el premi Joan Cartanyà de turisme per la "Guia de les Terres de l'Ebre"
El premi té una dotació de 3.000 euros. El jurat del premi va destacar en el seu vereditcte que "la guia conté dotze blocs territorials i temàtics que permeten rutes separades de l'àrea".
El president de la Diputació Josep Poblet va assenyalar en el seu parlament "el valor de l'editorial per haver editat l'obra i la cura amb què s'ha fet, emmarcada dins una col·lecció, Azimut, que ha trobat el seu espai en aquest tipus d'edicions". Poblet també es referí a la Guia de les Terres de l'Ebre com una "eina de difusió ben construïda i distribuïda adequadament."
El premi de Turisme Joan Cartanyà té dues modalitats: la modalitat de promoció de les terres d'interior per la qual es va premiar la Guia de les Terres de l'Ebre de Cossetània Edicions i la modalitat litoral que va guardonar el Patronat Municipal de Turisme de Cambrils per l'edició d'un catàleg informatiu turístic de la localitat en llenguatge braille. Finalment, la XVIII Nit del Turisme també atorgà el premi Costa Daurada a la Universitat Rovira i Virgili.
Resum
Aquesta guia —per a fer amb cotxe—, ens invita a gaudir de l’atractiu natural, paisatgístic, historicoartístic, arqueològic, cultural, gastronòmic... de les Terres de l’Ebre. Ens invita a conèixer una realitat molt propera a nosaltres: el potencial turístic d’unes comarques que tenen el riu Ebre com a eix vertebrador del seu desenvolupament.
Al llarg dels dotze itineraris que ens proposa, hi trobem la percepció sensible i humana de la gent i dels pobles, la reivindicació del nostre patrimoni, la nostra història, les tradicions culturals i festívoles, la gastronomia, l’estimació a la natura, la flora i la fauna. L’autor ens invita a endinsar-nos en els racons i indrets més formosos de les Terres de l’Ebre, a descobrir l’esperit acollidor dels seus pobles, i a assaborir-ne la vida, que brolla arreu, a cada pas.
Si voleu més informació podeu trucar a Cossetània Edicions (977 602 591), a l’autor del llibre Vicent Pellicer (977 503 110) o connectar-vos als enllaços següents:
El Punt
Diari de Tarragona
Bloc De tard en tard
Publicat per Cossetània Edicions a 11:13 0 comentaris
Etiquetes de comentaris: Azimut Turisme, excursionisme, Premi
22/11/07
Cossetània al Saló del Llibre de Barcelona
El Saló del Llibre que se celebra en aquesta edició entre el 21 i el 25 de novembre al recinte firal de Montjuïc, compta amb la participació, d'editorials i llibreries de tot el país.
En aquest espai podreu trobar-hi una selecció de guies d'excursionisme de la col·lecció Azimut, de llibres de cuina (El Cullerot) i d'història, entre altres temàtiques, així com les darreres novetats editorials (Il·lusionistes del futbol, Arbres dels nostres paisatges, Catalunya explicada als alemanys i Racons. Temps d'aventura) i llibres de regal com Peix, marisc i bacallà: un regal de l'aigua, Catalunya, 50 excursions inoblidables i Històries de Catalunya.
Si esteu interessats a visitar el Saló envieu un correu electrònic a cossetania@cossetania.com i us farem arribar invitacions que podreu bescanviar a la taquilla per entrades.
21/11/07
Fabrians
Cossetània Edicions aposta pel mercat llatí amb Lectio
"Sent una de les editorials de referència del Camp de Tarragona, aquesta empresa s'ha consolidat i distribueix i ven llibres a la majoria de terres de parla catalana. L'any passat va crear Lectio Ediciones, que edita llibres en castellà i que està lluitant per posicionar-se als països llationamericans. La xifra de publicacions per any ha augmentat progressivament des de les deu publicacions que tenien al principi, fins a les noranta que edita en l'actualitat. La facturació també va creixent: l'any 2006 va ser de 1.250.000 euros, i aquest any es preveu que pugi fins a 1.300.000 euros.
Actualment s'editen una quinzena de títols l'any, de Lectio Ediciones, que es distribueixen per tot l'Estat espanyol. Aquest any s'han realitzat els primers passos per exportar-los a l'Amèrica llatina.
Cossetània Edicions no preveu una gran ampliació en el nombre de títols publicats, sinó que es planteja reduir les publicacions en aquelles col·leccions que tenen més dificultat en el mercat."
Article de Neus Rovira, extret del número 2 de Crònica.
20/11/07
"Sopa instantània però de qualitat"
"Sopa instantània i altres contes (Cossetània Edicions, 2007) recull els quinze millors contes del 10è Premi de Narrativa Curta per Internet Tinet (Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2006), el guanyador del qual va ser el conte homònim del títol d'aquest llibre.
Parlar –més ben dit, escriure– sobre un recull de contes sense tema comú que els enllaci i, més encara, quan són d'autors diferents, pot pressuposar una dificultat. Com presentar-vos-els comunament, quan no han estat creats amb la intenció de formar un llibre? Com, tanmateix, podem parlar-ne separadament i destacar-ne els aspectes més interessants sense desvelar-ne la trama ni conduir-vos a la intuïció del desenllaç?
Escriure contes no és fàcil. Pot semblar-ho, quan, innocentment, els llegim, massa sovint, d'una revolada. «No pot costar gaire d'escriure, un text que es llegeix en quatre, sis, set minuts...», podríem pensar. I ens equivocaríem.
Un conte, especialment si és breu, com és el cas dels que conformen aquest volum, ha d'aconseguir acomplir diversos objectius. D'entrada, condensar tota la informació en poques pàgines. Quina és, doncs, la informació cabdal de la història? Quines dades necessita el lector per comprendre els personatges? No hi ha espai per descripcions llargues i acurades, ni per grans retrospectives en les vides fictícies dels protagonistes perquè ens resultin més pròxims. Si les primeres pàgines d'una novel·la són decisives perquè un/-a lector-/a no deserti, en un conte ho són les primeres línies. El conte exigeix que qui l'escriu no es relaxi gens en l'acte creatiu: un paràgraf o una línia esdevenen un percentatge molt elevat del text i si trontollen, fan trontollar tota l'obra.
Aquests contes ho acompleixen, no deceben. Són, recordem-ho, els finalistes d'un premi que té, cada cop, més poder de convocatòria.
Encara que l'heterogeneïtat plani sobre aquestes pàgines, no hi manquen elements comuns. La gran diversitat de veus narratives que sentim en la seva lectura –d'ambdós gèneres, en diverses persones i d'edats molt diferents– ens dibuixen mons que, d'una manera o altra, se'ns fan presents quotidianament i, segurament, a la majoria de nosaltres.
Qui no ha pensat mai en la mort, pròpia o dels qui estimem? Qui no ha viscut algun fet que, quan l'ha explicat, li semblava increïble? Qui no s'ha vist a tocar d'un penya-segat davant l'arribada d'un fill o davant de la seva absència? Qui no s'ha trobat absolutament sol entre la multitud o s'ha adonat que algú estava totalment perdut?
Sopa instantània (escrit per Dora S. Farnós i Rovira) és narrat per una dona madura, amb senzillesa, sense floritures, però d'una manera tan punyent que és impossible no commoure's. Mama GumTC i La bossa ens retornen, per l'aiguabarreig de realitat i fantasia, a les històries del mestre Pere Calders. La vida quotidiana, plena de capgirades que la canvien totalment, ens arriba a Equilibris, Solidaritat activa, Jèssica Superstar, El primer cop i Des del balcó, sovint amb la crueltat com a companya de viatge. L'amor, en diverses formes, també hi té cabuda: en Hotel Perifanos i Suor líquida, el més passional; en Jo, també: t'estimo, l'incondicional i incombustible; en Pare, hem de parlar i El joc del vent –tan líric–, el que donem als fills. La immigració, en Lluny del sorral, des de la perspectiva d'un infant. La paradoxa que inverteix el procés vital però que condueix, igualment, a la inexistència, en Desnaixement. I en un exercici metaliterari, El malson inclou un personatge de luxe: Kafka.
Cadascuna d'aquestes narracions sublima l'instant que retrata i ens parla de les sorpreses –no sempre fantàstiques– que s'amaguen rere les pàgines dels calendaris."
Article de Noemí Bagés extret d'El Punt digital publicat el dilluns 19 de novembre de 2007.
Publicat per Cossetània Edicions a 9:18 0 comentaris
19/11/07
Premis Literaris Ciutat de Tarragona
18è Premi de novel·la Pin i Soler.
18è Premi de biografies, autobiografies, memòries i dietaris Rovira i Virgili.
18è Premi de poesia Comas i Maduell.
11è Premi de narrativa curta per Internet Tinet.
8è Premi de traducció Vidal Alcover.
7è Premi de cultura popular Joan Amades.
Raquel Casas Agustí, amb el seu relat Que no torni, es va endur el Premi Tinet que Cossetània Edicions publica en un llibre de la col·lecció Narrativa i que recull l'obra guanyadora i els finalistes d'aquesta modalitat. L'obra guanyadora del premi de poesia Comas i Maduell Margarides de fons es publicarà en la col·lecció Sinalefa. Mireia Vidal-Conta, guanyadora d'aquest premi comentava que "una de les motivacios que em va dur a presentar-me a aquest premi va ser la composició del jurat, amb poetes reconeguts i estudiosos de la poesia", també digué que "intentar explicar la poesia és un error ja que aquesta és el gènere literari més lliure de tots".
En aquestes adreces es pot trobar més iformació sobre els premis i els guanyadors dels diferents guardons: El Punt, Avui i Diari de Tarragona.
16/11/07
Mireia Vidal-Conte guanya el Comas i Maduell de poesia
Podeu llegir tota la informació clicant al damunt dels vincles.
Presentació del llibre "Pensament positivista a Catalunya"
"La Biblioteca Central Xavier Amorós va ser l'escenari ahir de la presentació del llibre Pensament positivista a Catalunya, de l'historiador Xavier Ferré. L'obra és un conjunt d'estudis sobre la recepció a Catalunya de les idees culturals, socials, polítiques i científiques formulades per August Comte i Émile Littré. El llibre, editat per Cossetània Edicions, el van presentar el mateix autor i el també historiador Pere Anguera."
Notícia extreta de l'edició digital d'El Punt. Podeu llegir-la si cliqueu aquí.
15/11/07
"Blocs de ciència" al Canal Blau Televisió
Publicat per Cossetània Edicions a 15:58 0 comentaris
Etiquetes de comentaris: assaig, ciència, Publicacions URV
14/11/07
Raquel Casas guanya l'11è Premi de Narrativa Curta per Internet TINET
Podeu llegir tota la informació clicant al damunt dels vincles.
Publicat per Cossetània Edicions a 8:34 0 comentaris
13/11/07
Llibres de relats extrets de Serret bloc
Al febrer de l'any vinent es farà una primera selecció de relats que sortiran publicats, en un primer llibre l'estiu del 2008.
12/11/07
La Isabel fa 50 anys
MOLTS PETONS GUAPA!
9/11/07
Cossetània Edicions present al Saló del Llibre de Barcelona 2007
Si esteu interessats a visitar el Saló envieu un correu electrònic a cossetania@cossetania.com i us farem arribar invitacions com aquestes que podreu bescanviar a la taquilla per entrades.
8/11/07
Tàrio Rubio : "Que el Valle de los Caídos sea nuestro Mauthausen"
A continuació podeu llegir l'article reproduït:
"Tengo 87 años. Nací en Les Useres (Castellón). En 1937 me alisté para combatir el fascismo, caí y fui preso de Franco hasta 1945. Vivo en Barcelona y he sido paleta, ordenanza y taxista. Soy viudo, con una hija, tres nietas y siete biznietos. Soy republicano progresista. Soy ateo.
Fue usted preso de Franco...
Me fui a la guerra en octubre de F 1937. Tenía 17 años. A los pocos meses caí preso. Pasé por cuatro campos de concentración y cinco cárceles, hasta 1945.
Eso suman...
Ocho años, de los 18 a los 25 años. ¡Dejé mi juventud entera en las cárceles de Franco!
¿Qué fue lo peor?
A los tres días de entrar en combate, en La Puebla de Valverde (Teruel), una bala mató a mi amigo Quimet. Habíamos ido juntos a la escuela, nos habíamos alistado juntos… Cayó a mi lado, como un trapo. Murió diciendo un "¡ay!" que aún estoy oyéndolo...
¿Tuvo la muerte cerca otras veces?
Nos detuvieron unos legionarios, nos tumbaron en el suelo y fusilaron a nuestro comisario allí mismo. Me vi muerto.
Pero empezaba su vida de preso, ¿no?
Con las mismas botas durante ocho años. Y con esta cuchara, que era media vida.
¿Pasó mucha hambre?
Ya la pasé siendo soldado: un día tuvimos que hincharnos de algarrobas, y otro matamos unas cabras y nos las comimos medio crudas.
¿Y en las cárceles?
Era tan escasa la comida que el intestino dejaba de trabajar y, a los tres días sin defecar, se te compactaba una bola dura de heces en el recto. Tenías que meterte el dedo por el ano e ir arañando para sacar las heces... Los que no lo hacían morían de infección intestinal.
Comida aparte, ¿cómo le trataron?
"Rojo de mierda", "hijo de puta", golpes, palizas y miedo. En el campo de Aranda de Duero, donde estábamos los menores, un día vinieron capellanes con sotana y pistolón al cinto, a confesarnos. En realidad, a sonsacarnos.
¿Qué querían saber?
Uno a uno, nos preguntaban: "¿Qué has hecho para estar aquí?". Y al día siguiente de la confesión, sacaron a algunos presos al cementerio y los fusilaron, ¡qué casualidad...!
Nada edificante, desde luego…
Culpo a la Iglesia española de bendecir 300.000 fusilamientos… ¡Y la Conferencia Episcopal Española se niega a pedir perdón! Metían el crucifijo en los morros de los condenados, en vez de impedir que los matasen.
Quizá se vengaban de los muchos curas asesinados en la retaguardia republicana...
Eso lo hicieron incontrolados salvajes cuyas atrocidades dañaron muchísimo a la República. Pero la Generalitat de Companys, entre tanto, salvaba la vida de muchos religiosos, burgueses y gente de derechas. ¡Luego Franco no tuvo esa misma piedad con Companys!
¿Qué le pasó al finalizar la contienda?
Más campos y cárcel, y el batallón disciplinario de soldados trabajadores penados, en 1942: trabajé en el Valle de los Caídos.
Se habla mucho de ese lugar ahora...
Ya sólo quedamos dos personas vivas y activas (Nicolás Sánchez-Albornoz y yo) de las 20.000 que trabajamos allí, penadas…
¿Qué trabajo le obligaron a hacer?
La carretera de acceso. A pico y pala, tenías que llenar una vagoneta y vaciarla. Si no cumplías, no te daban comida. Pasábamos tanta hambre que un día nos comimos un burro…
¡Un burro! ¿Cómo fue eso?
El burro andaba suelto por allí, flaco. Un compañero le clavó un pico en la cabeza, y con una navajita le cortó un buen pedazo de carne, lo asó en un fogón y se lo zampó. Todos nos quedamos pasmados…, pero en seguida le imitamos. ¡Quedó el esqueleto del burro!
Pura miseria y pura esclavitud.
La coartada es que a los penados nos empleaba la constructora Banús (un catalán franquista), a 50 céntimos por día. Una vergüenza. Nadie sabe cuánta gente murió allí...
¿Qué haría con el Valle de los Caídos?
Despojarlo de esculturas religiosas. Dejar los símbolos franquistas, pero explicando cómo se construyó todo eso, como nuestro Mauthausen. Y sacar a Franco y José Antonio, que sus familias los entierren donde quieran.
En 1945, cuando quedó libre, ¿qué hizo?
Volví al pueblo, con mis padres. Sisaba panes a mi madre para los maquis del Maestrazgo...
¡Se la jugaba usted…!
Sí. Cuatro guardias civiles me sacaron de casa una madrugada: mientras me pegaban, me pedían nombres. No los di, y me sometieron a un simulacro de fusilamiento. Creí morir. Me soltaron, y decidí que no podía seguir allí: con dolor, dejé a mis padres y hui a Barcelona.
¿Cómo fue su vida bajo el franquismo?
Fui paleta, barbero, ordenanza, repartidor, profesor de autoescuela, taxista… Hice amistad con el jefe de personal de Seat: cuando iba a contratarme, ya en los años sesenta, vio mis antecedentes penales… ¡y me rechazó!
Tuvo que ser duro…
Y luego, muerto ya Franco, con el poder que acumuló Felipe González, pudo habernos restituido y compensado..., pero nos traicionó.
Y a Zapatero ¿qué le diría?
Que hoy los fascistas están cobrando, y nosotros no. No se ha honrado a tantos y tantos que nos jugamos la piel contra Franco.
Pero la ley de memoria histórica...
Descafeinada.
Si hoy se cruzase por la calle con alguno de sus viejos maltratadores, ¿qué haría?
Cambiaría de acera, para evitar tener que partirle la cara a ese sinvergüenza y que me encerrasen otra vez...
Tanto sufrimiento... ¿merecía la pena?
¡Yo volvería a defender aquella Constitución republicana!"
Quiso defender la República frente a unos sublevados y se alistó voluntario. Hoy Tàrio Rubio me muestra la cuchara que le entregaron al ir a la guerra, de lo que hace ahora 70 años. De un tiro le hizo un agujero en el mango para poder colgársela del cinturón, y ella le ayudó a sobrevivir durante ocho años... Su casa acumula libros, documentos y carteles relativos a la República, la guerra y la lucha antifranquista. Publica Per les presons de Franco (Cossetània), sus memorias como preso, un vértigo de calamidades y miserias inclementes. Quedan ya muy pocos como Tàrio Rubio ("¡la democracia no ha sido justa con nosotros!"), y veo que cargan todavía con un largo dolor, una honda decepción."
Article de Víctor M. Amela publicat a La Vanguardia, el dimarts 6 de novembre de 2007.
Publicat per Cossetània Edicions a 10:55 0 comentaris
Etiquetes de comentaris: història, Memòria del segle XX
7/11/07
"Els castells podrien provenir, indirectament, dels acròbates del Magreb"
"L'historiador i professor de secundària reusenc Joan Bofarull desgrana en aquest article els punts essencials del seu llibre darrer llibre, L'origen dels castells. Anàlisi tècnica i històrica (Cossetània). Bofarull, que va iniciar-se en el món casteller com a enxaneta dels Xiquets de Reus, fa anys que estudia les muixerangues valencianes i la seva relació amb els castells, i apunta la possibilitat que les actuals torres humanes catalanes enfonsin les arrels al nord d'Àfrica."
Publicat per Cossetània Edicions a 13:04 0 comentaris
Etiquetes de comentaris: història, L'Aixecador
6/11/07
"El Centre d'Estudis de Parla Catalana recull en un llibre els actes del cinquè congrés a Maó"
"El llibre que va presentar dimarts la Coordinadora del Centre d'Estudis de Parla Catalana (CCEPC) a la seu de l'Associació Catalana de Premsa Comarcal. L'obra recull els actes del cinquè congrés de l'entitat, que va tenir lloc els dies 14, 15 i 16 d'octubre del 2005 a Maó.
El Museu de Menorca va protagonitzar fa poc més de dos anys el cinquè congrés organitzat per la CCEPC, on van acudir «més de deu mil persones», segons va afirmar ahir el president de l'Institut Menorquí d'Estudis, Sergi Marí. L'objectiu era accentuar el protagonisme que està prenent avui dia el paisatge arran de les noves iniciatives dels centres d'estudis per a la seva conservació com a patrimoni col·lectiu. El paisatge rural com a herència i transformació, el turisme vers el patrimoni i el paisatge, el paisatge urbà i l'art relacionat amb la literatura i el paisatge van ser els quatre eixos temàtics que ara reflecteix el llibre Paisatge, territori i societat a les terres de parla catalana (Cossetània Edicions).
L'obra està formada per 39 ponències, 27 comunicacions, tres relacions dels diversos àmbits i una conferència de cloenda que mostren les activitats dutes a terme pels més de vuitanta centres d'estudis d'arreu dels Països Catalans que posen en funcionament diferents metodologies.
Des de l'any 1992, la CCEPC ha volgut unir les diverses aproximacions científiques i mediambientals per aconseguir complementar i enriquir la cultura catalana.
El pròxim volum tractarà el sisè congrés de la CCEPC sobre Republicans i Republicanisme, i la setena trobada parlarà sobre els Processos migratoris a les terres de parla catalana.
Nova cultura del territori
El catedràtic en història i institucions econòmiques de la Universitat de Barcelona Enric Tello va advertir del naixement d'una nova cultura del territori en el marc de la conferència Què pot oferir la història a una nova cultura del territori. «La responsabilitat de la nostra generació és conservar la matriu natural del territori entesa com un tot», va afirmar Enric Tello fent referència a una de les claus d'aquesta nova cultura basada a prioritzar la cura del paisatge per sobre d'altres necessitats humanes. Un indicador del bon estat del territori, segons l'historiador, és el grau de biodiversitat entesa com «la interacció entre les espècies que fan els diferents sistemes ecològics».
El catedràtic va advertir, d'altra banda, del deteriorament ambiental a Catalunya, que s'explica «per l'ocupació excessiva i l'abandonament» ja que, tot i haver-hi més espais forestals, la construcció desproporcionada i la pèrdua d'interès dels boscos han dut a una simplificació del paisatge. Segons Enric Tello, les solucions passen per aplicar unes mesures integradores que retornin l'equilibri forestal, com ara restablir antigues zones agrícoles, destinar àrees de bosc a pastures i cultius, reforçar la biodiversitat i mantenir vells camins per prevenir incendis.
La presentació del llibre a Barcelona forma part del cicle de conferències Congrés obert, que fa un recorregut per les seus dels centres d'estudis d'arreu del país."
Article de Lídia Gamero, publicat el mes de novembre a la versió digital d'El Punt.
Publicat per Cossetània Edicions a 12:18 0 comentaris
Etiquetes de comentaris: Coordinadora del Centre d'Estudis de Parla Catalana, història
Nou llibre de Jaume Renyer a Cossetània
5/11/07
"Sopa instantània" de Dora Farnós, al bloc Amb els 5 sentits
Si voleu llegir l'entrevista sencera feu clic aquí.
2/11/07
"Bladé al complet"
"Tinc una joia a les mans. Millor dit, dues: els dos primers volums de l’obra completa d’Artur Bladé i Desumvila. Es tracta d’un material únic, exquisit, en tapa dura, 15 x 23, excel·lentment editat per Cossetània, que més enllà de celebrar el centenari del naixement de l’anomenat Josep Pla de les terres del sud, ha volgut clavar un cop editorial sobre la taula i rescatar del descatàleg i de l’oblit l’obra literària d’un dels memorialistes més importants i necessaris del segle XX al país."
Reportatge de Genís Sinca publicat el 25 d'octubre al suplement de cultura del diari Avui.
Publicat per Cossetània Edicions a 8:47 0 comentaris
Etiquetes de comentaris: Artur Bladé, assaig, història