Surt a la venda el llibre de les primeres jornades sobre «Vilaniu», de Narcís Oller

Les pròximes estaran dedicades a La papallona

El segell Cossetània Edicions ha publicat llibre de les primeres jornades Narcís Oller, sobre la novel·la Vilaniu. El llibre és fruit de la voluntat d'aprofundir en l'obra i la personalitat de l'escriptor vallenc, i en aquest cas, en el relat que Oller va situar a la seva vila natal. El llibre forma part de la col·lecció Biblioteca Narcís Oller.

La Societat Narcís Oller va organitzar aquestes primeres jornades, que van consistir en una sèrie de sessions dedicades a estudiar l'escriptor vallenc, el novembre del 2008. En el llibre es pot trobar el contingut de les conferències amb la voluntat de fer perdurar i d'incrementar la bibliografia sobre Narcís Oller (Valls, 1846 - Barcelona, 1930)

Narcís Oller i Vilaniu és el resultat de la participació de diversos experts en literatura i especialment en l'obra d'Oller en aquestes jornades, amb els textos de les intervencions de Jordi Ginebra, de la Universitat Rovira i Virgili, sobre la llengua d'Oller; de l'escriptora Margarida Aritzeta sobre la novel·la Vilaniu i la ciutat de Valls; de Ricard Torrents, de la càtedra Verdaguer sobre estudis literaris, sobre Narcís Oller i Jacint Verdaguer; de Jordi Tiñena sobre els models narratius de Vilaniu; d'una taula rodona sobre la llengua del narrador, i de la presentació dels dossiers per a batxillerat del Centre de Recursos Pedagògics de l'Alt Camp. Molts vallencs van col·laborar en les jornades, també en el club de lectura, la ruta literària i la presentació de la novel·la.

Pròximes jornades

L'escriptor Magí Sunyer, president de la Societat Narcís Oller que va organitzar les jornades sobre Vilaniu, veu l'obra com a punt de partida, també, per a poder dur a terme un estudi global de tota la seva producció literària. Sunyer avança que «les properes jornades, que s'han de celebrar cada dos anys, tractaran sobre la novel·la La papallona, la darrera que s'ha publicat.»

L'escriptor alerta sobre «la manca d'estudi, en general, de la literatura del segle XIX», i tot i que, segons Magí Sunyer, ja s'ha avançat en el coneixement de l'obra d'Oller, encara hi ha molts aspectes per tractar i aprofundir: «Caldrien estudis més variats sobre cadascun dels seus llibres, i també sobre el punt de vista amb què estan escrits.»

Notícia al diari El Punt sobre el llibre Narcís Oller i Vilaniu, de les Primeres Jornades Narcís Oller.

Cossetània publica el llibre de les Primeres Jornades Narcís Oller, a l’entorn de Vilaniu

Narcís Oller i Vilaniu aprofundeix en l’obra que l’escriptor vallenc ubicà en la seva vila natal

Cossetània publica el llibre de les Primeres Jornades Narcís Oller, a l’entorn de la novel·la Vilaniu. Narcís Oller i Vilaniu sorgeix de la voluntat d’aprofundir en l’obra i la personalitat de l’escriptor vallenc, en aquest cas, pel que fa a l’obra que Oller ubicà en la seva vila natal. La Societat Narcís Oller organitzà aquestes primeres jornades, que comptaren amb una sèrie de sessions dedicades a estudiar l’escriptor vallenc, alhora que tingueren un cert aspecte de reparació històrica, els dies 21, 22 i 23 de novembre de 2008. En el llibre s’hi pot trovar el contingut de les conferències amb la voluntat de perdurar i d’incrementar la bibliografia sobre Narcís Oller.
Narcís Oller i Vilaniu dóna mostra de la participació de diversos experts en literatura i especialment en l’obra d’Oller en aquestes jornades, amb els textos de les intervencions de Jordi Ginebra, de la Universitat Rovira i Virgili, sobre la llengua d’Oller; de l’escriptora Margarida Aritzeta sobre la novel·la Vilaniu i la ciutat de Valls; de Ricard Torrents, Càtedra Verdaguer sobre Estudis literaris, sobre Narcís Oller i Jacint Verdaguer; de Jordi Tiñena sobre els models narratius de Vilaniu; d’una taula rodona sobre la llengua del narrador, i de la presentació dels dossiers per a batxillerat del Centre de Recursos Pedagògics de l’Alt Camp. Molts vallencs varen col·laborar en les jornades, també en el Club de lectura, la ruta literària i la presentació de la novel·la.
Avui Cossetània publica l’obra de l’escriptor vallenc a la col·lecció Biblioteca Narcís Oller, un fet que el seu director, Magí Sunyer, veu com a punt de partida, també, per a poder dur a terme un estudi global de tota la seva producció literària. Sunyer assenyala que les properes Jornades, que s’han de celebrar cada dos anys, tractaran sobre la novel·la La papallona, la darrera que s’ha publicat. Magí Sunyer assenyala la manca d’estudi, en general, sobre la literatura del segle XIX. Tot i que, segons Sunyer, ja s’ha avançat en el coneixement de l’obra d’Oller, encara hi ha molts aspectes per tracar i aprofundir: “caldrien estudis més variats sobre cadascun dels seus llibres, i també sobre el punt de vista amb què estan escrits.”
Narcís Oller (Valls, 1846 – Barcelona, 1930) és considerat el patriarca de la novel·la catalana contemporània, ja que és amb ell que la narrativa de la Renaixença aconsegueix els requisits intel·lectuals i formals necessaris per fer-se un lloc en el context europeu de l’època. Advocat d’ofici, va iniciar-se en les lletres catalanes de la mà del seu cosí, el crític Josep Yxart, el qual, juntament amb Joan Sardà, l’acompanyaren i esperonaren en les successives publicacions. És autor de novel·les tan destacades com La papallona (1882), L’escanyapobres (1884), Vilaniu (1886), La febre d’or (1890-92), La bogeria (1899) i Pilar Prim (1906), i de reculls de contes com Croquis del natural (1879), Notes de color (1883), De tots colors (1888), Figura i paisatge (1897), Rurals i urbanes (1916) i Al llapis i a la ploma (1918). També cal fer esment de dues facetes força desconegudes: la de dramaturg i la de traductor, que va desenvolupar sobretot en la darrera etapa de la seva vida. Per últim, entre els anys 1913 i 1918 va escriure les seves Memòries literàries, en què evoca la seva trajectòria com a escriptor. Oller va obtenir un gran prestigi literari dins i fora de Catalunya, i les seves obres foren traduïdes de seguida a altres llengües, com el castellà, el francès, l’italià o el rus. El novel·lista va defensar aferrissadament al llarg de la carrera literària la seva opció lingüística a favor del català, en un moment en què aquesta decisió no s’escapava del debat i la polèmica.

La Renaixença i la Ruta del Cister

Xavier Ferré Trill publicà una ressenya a la revista Caplletra sobre el llibre La Renaixença i la Ruta del Cister, de Rafael Roca.

Ferré destaca la tasca de revisió de la Renaixença que que ha dut a terme l’autor:

El text de Rafael Roca, historiador social de la llengua que analíticament i interpretativa s’ha consolidat –amb la tesi sobre Teodor Llorente i les recerques sobre Constantí Llombart- pel que fa a les investigacions sobre la Renaixença valenciana, és d’interès perquè recupera un aspecte bàsic de la funció identitària d’un sector de les elits culturals dels nostres Territoris Històrics Federats: l’intercanvi de relacions territorials.
[…] la tasca de Rafael Roca és impagable per l’esforç que implica a l’hora de contextualitzar de nou una Renaixença que no va fracassar del tot. Desitgem que aquesta tasca de revisió constructiva continuï necessàriament.

Rosa Maria Martínez Ascaso

Ada Castells publicà una entrevista a Rosa Maria Martínez Ascaso, autora del llibre Shakespeare i la natura, al Suplement de Cultura del diari Avui de dissabte 9 de maig.

Rosa Maria Martínez parla de la seva iniciació en l’obra de Shakespeare:

R.M.M. És que Shakespeare fins i tot crea uns personatges climàtics. Timó d’Atenes se’n va com un núvol; Rosalina d’Al vostre gust diu: “Els homes són abril quan festegen, desembre quan es casen”; el rei li diu a Hamlet: “Què et passa que tens el front ennuvolat?”; Don Pere a Molt soroll per no res encara la diu més grossa: “Per què poseu una cara de febrer, plena de gebre, tempestes i núvols?”. Fa símils amb tots els animals, encara que els gossos no li devien agradar gaire.
A.C. Ostres, ami tampoc, però gairebé que si ho dius ets un monstre. Ja es veu que t’ho has pasta pipa col·leccionant comparacions i símils. Què és el que més t’ha atret de l’escriptura de Shakespeare?
R.M.M. La seva ambigüitat. És el que tenen els clàssics, que els pots veure des de molts punts de vista, i això em fascina.
A.C. No te l’acabaries mai. Com el vas descobrir?
R.M.M. El pare em va regalar Treballs d’amor perduts als 14 anys. Em va atreure l’efervescència dels personatges i el seu contingut divertit i alhora filosòfic. M’agrada que es fixa molt en el vocabulari, hi juga.
[…]

Martínez també fa referència a la passió per l'obra de Shakespeare, que uneix els seguidors de l'autor:

A.C. I vas passar de cremar llibres a les golfes...
R.M.M. I endur-me una esbroncada del meu pare perquè els llibres no es cremen...
A.C. A ser un membre de la secta shakespeariana.
R.M.M. Sí, som una mica una secta que ens anem trobant en festivals, en representacions i en debats. Aquest any es parlarà de les traduccions, perquè fa 400 anys dels sonets. Victor Hugo ja va dir que per traduir Shakespeare es necesita un poeta i per analitzar-lo, un benedictí. I encara vull dir una altra cosa de la seva obra: l’humor, té un humor grouchià. Al llibre en poso exemples.
A.C. I tant, encara ric ara.

Una excursió literària a Poblet i a Santes Creus

La revista Serra d’Or publicà un article a la secció Notes de lectura sobre el llibre La Renaixença i la Ruta del Cister, de Rafael Roca. L’article destaca la profunditat de l’estudi dut a terme, que el grup de recerca Identitat Nacional i de Gènere a la Literatura Catalana del Departament de Filologia Catalana de la URV ha contribuit a editar.

Rafael Roca, doctor en filologia Catalana i professor de la Universitat de València, ens ofereix en aquest llibre un fruit dels seus estudis aprofundits sobre la figura i la projecció del poeta renaixentista Teodor Llorente: la relació detallada del viatge que un bon grup d’intel·lectuals feren del 17 al 21 de maig de 1882 als antics monestirs cistercencs de Poblet (en aquell temps sense monjos) i Santes Creus i a les ciutats de Valls i de Tarragona.[...]

"In love with Shakespeare"

Xènia Bussé publicà un article al setmanari El Pati de divendres 31 d'octubre sobre el llibre Shakespeare i la natura, de Rosa Maria Martínez Ascaso. Bussé destaca el valor d'aquesta obra en un moment en què es disposa d'un gran volum d'informació sobre Shakespeare.

Fa unes setmanes va aparèixer un llibre de pes, Shakespeare i la natura, que signa Rosa Maria Martínez Ascaso, una escriptora que és bibliotecària professional -a la Biblioteca de Catalunya i a la biblioteca de l'Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona- i que des de fa anys és vallenca d'adopció.
Ningú que tingui interès per la literatura pot quedar-ne al marge: les paraules, les imatges se suceeixen a la imaginació de qui passa les pàgines, es recorden lectures, estones, èpoques que hem viscut. En els temps que corren, l'univers d'un llibre com aquest és com obrir la finestra, el balcó, de bat a bat. El món, llavors, és tan ample que internet queda estret.

Ni en set vides podria dir-ho tot de Shakespeare

Anna Estallo, al setmanari El Pati de divendres 24 d'octubre, publicà una entrevista a Rosa M. Martínez Ascaso, autora del llibre Shakespeare i la natura. Martínez argumenta la seva admiració per aquest autor.

-Vaig trobar molt interessant el seu article L'empremta de Shakespeare en Agatha Christie.

-La petja de Shakespeare en molts escriptors és important. Agatha Christie és un cas extrem. Ho diu a les seves memòries i a les seves cartes al seu marit Dick Lawrence n'és un altre exemple.

-"To Be or not to be". Torhom identifica Shakespeare per aquestes quatre paraules.
-Segons la dita, que recullen molts tractats sobre Shakespeare, una persona que és coneguda a tot el món només per una frase ha de ser un geni.

-Vostè té més de dos mil llibres sobre Shakespeare, i ha investigat tant sobre ell que deu ser la persona de l'Estat espanyol que més en sap.
-Manuel Ángel Conejero en sap més que jo. A partir del 1974 i durant deu anys va organitzar a València uns Encuentros Shakespeare que reunien molts especialistes en el tema, sobretot anglesos, però també alemanys i espanyols com Pérez Gallego. Conejero ha treballat molt en la filologia anglesa. La meva dedicació a Shakespeare em ve d'una admiració natural. En l'àmbit català, qui en sap molt, de Shakespeare, és el catedràtic Salvador Oliva.
[...]
-Què té Shakespeare que no tingui Cervantes?
-Shakespeare és teatre i està representat. Cervantes té una obra bona i Shakespeare les té totes bones.

"Shakespeare i la natura" apareix a la secció Lecturàlia, de Màrius Serra, a Catalunya Ràdio

Durant la secció Lecturàlia, del Matí de Catalunya Ràdio, del 16 d'octubre, Màrius Serra va fer referència al llibre Shakespeare i la natura, de Rosa M. Martínez Ascaso. Aquests són alguns dels trets que Serra va destacar sobre l'obra:

El que ha fet en aquest llibre és una mena de gran tractat, antologia també, de tots els llocs on Shakespeare, en la seva extensa obra, té relació amb la natura. Però no és només una antologia. La Rosa Maria fa discurs, fa assaig, i estructura molt endreçadament, en molts capítols, totes les relacions amb la natura, i també amb la naturalesa humana dels personatges de Shakespeare.

És d'aquells llibres als que t'hi pots acostar per qualsevol pàgina. Té un molt bon índex, exemples, molta erudició però també actualitat: relaciona tot el gran món de Shakespeare amb coses més actuals, notícies molt properes.

Dijous 23 es presenta "La Renaixença i la Ruta del Cister" a Salou i "Com un vi novell" a Barcelona

El llibre La Renaixença i la Ruta del Cister, de Rafael Roca i Ricart, es presentarà dijous 23 d'octubre, a les 6 de la tarda, al Centre Cívic de Salou.

La presentació anirà a càrrec de l’autor, Rafael Roca, i de Magí Sunyer, escriptor.

El llibre Com un vi novell, d'Antoni Cisteró, es presentarà dijous 23 d’octubre, a 2/4 de 8 del vespre, a la Llibreria Catalònia.

La presentació anirà a càrrec del Dr. Octavi Fullat, catedràtic de Filosofia de l’Educació a la UAB.

"Shakespeare i la natura" analitza l'habilitat del clàssic per connectar home i Natura

El llibre Shakespeare i la natura. Inspiració i simbolisme, de Rosa M. Martínez Ascaso, es presentarà el dimarts 30 de setembre, a 2/4 de 8 del vespre, a la Llibreria Catalònia.

La presentació anirà a càrrec de l’escriptor Màrius Serra.

Quan es diu de Shakespeare que és el nostre contemporani, no és només perquè les seves reflexions són avui tan actuals com en la seva època. Aquesta modernitat potser també arrela en la presència, en tota la seva obra, d’un element tan quotidià i universal com la Natura. Perquè quan Shakespeare desplega tot un ventall imaginatiu de metàfores, símils i al·legories plens d’esquitxos de la naturalesa, la humanitat s’emmiralla en els seus textos. Aquest llibre vol posar en evidència l’extraordinària habilitat de Shakespeare per connectar home i Natura, una faceta del dramaturg fins ara inèdita en profunditat en els estudis sobre la seva obra. I també vol destacar com el fill d’Stratford va emprar aquesta relació en una percepció dico-tòmica: com a inspiració i com a simbolisme, insistint en la repetició a nivell humà del món macrocòsmic de la Natura: violència i placidesa. L’anàlisi incideix en aquest paral·lelisme amb l’home en els camps lingüístic, sobrenatural, humorístic, de l’ordre i el caos, de l’aparença i la realitat, de l’amor i de la mort.
En el darrer capítol s’ofereix la recopilació de més de 80 frases de personatges de totes les èpoques que han coincidit a relacionar o identificar l’autor elisabetià amb la Natura.

Rosa Maria Martínez Ascaso
Bibliotecària, documentalista i estudiosa de Shakespeare, amb una biblioteca particular de més de 2.000 llibres sobre ell i les seves obres, és autora de l’estudi Diàriament, periòdica, sempre Shakespeare. Crítiques, comentaris i interpretacions (1985) i coautora del llibre Bibliografía de las traducciones españolas de las obras de William Shakespeare (197).
Articulista de premsa des de l’any 1979 a més d’escriure sobre l’actualitat política i social i sobre art i literatura, s’ha especialitzat en temes shakespearians.

Ciència positiva

Àngel Duarte, al Suplement de Cultura del diari Avui de 21 de febrer, fa referència al llibre Pensament positivista a Catalunya (Cossetània Edicions), de Xavier Ferré Trill. Duarte destaca la importància del llibre com a recordatori dels canvis intel·lectuals que va portar el Positivisme a Catalunya:

"Encara que algunes de les polèmiques dels nostres dies puguin fer-nos pensar el contrari, el cert és que el darrer tram del Vuit-cents va ser decisiu en la transició, com diria Xavier ferré, de l"estat teològic al positiu". És a dir, fa més de cent anys que, en un trànsit gens mancat de giragonses, passàrem de la fe a la ciència, del dogma religiós al científic. És aquest salt entre un sistema de comprensió de la realitat i un altre el que és estudiat amb cura a Pensament positivista a Catalunya.
El llibre de Ferré ens facilita el recordatori que aquest esforç de modernitat intel·lectual, i totes les seves seqüeles polítiques i socials, no fou exclusivament barceloní. Ben al contrari, arreu de la Catalunya urbana, i més enllà, es va viure una dinàmica similar."

Fabrians

En el prestigiós bloc El Llibreter, hi apareixia, el dimarts 20 de novembre, un post que feia referència al llibre que Cossetània Edicions ha publicat recentment Entorn i vigència de l'obra de Fabra. Si voleu llegir aquest article cliqueu aquí.

Presentació del llibre "Pensament positivista a Catalunya"

A l'edició digital d'El Punt hi sortia, el divendres 16 de novembre, una breu notícia sobre la presentació del llibre Pensament positivista a Catalunya editat per Cossetània Edicions que va tenir lloc el dia abans a 2/4 de 8 del vespre. A continuació podeu llegir la reproducció de l'article:

"La Biblioteca Central Xavier Amorós va ser l'escenari ahir de la presentació del llibre Pensament positivista a Catalunya, de l'historiador Xavier Ferré. L'obra és un conjunt d'estudis sobre la recepció a Catalunya de les idees culturals, socials, polítiques i científiques formulades per August Comte i Émile Littré. El llibre, editat per Cossetània Edicions, el van presentar el mateix autor i el també historiador Pere Anguera."

Notícia extreta de l'edició digital d'El Punt. Podeu llegir-la si cliqueu aquí.

Jordi Pujol: "Si hi ha fracàs en l'educació, la societat també n'és la responsable"

El dimarts 23 a les 12 del migdia, Cossetània Edicions, el Centre d'Estudis Jordi Pujol i Edu21 van presentar al Centre Internacional de Premsa de Barcelona el llibre Reflexions sobre l'educació en una societat coresponsable, coordinat per Jordi Riera i Enric Roca.
La presentació anirà a càrrec del pedagog Enric Roca, coordinador del seminari i consultor principal del projecte educatiu Edu21; Jordi Pujol, president de la Fundació Centre d’Estudis Jordi Pujol i Jordi Ferré, gerent de Cossetània Edicions.
A continuació podeu llegir un petit extracte de les coses més importants que es van dir durant la presentació:

Enric Roca:
"A Edu 21 vam emprendre el recorregut fa 2 anys i ara hem aconseguit fer un seminari amb 230 inscrits"
"Aquest seminari va més enllà, les temàtiques que s'hi tractaran pretenen buscar més, analitzar"
"Tots els capítols del llibre contenen al seu final una sèrie de propostes per desenvolupar els temes"
"Tots els agents socials (la família, els mitjans de comunicació, l'escola...) tenen un paper clau en l'eduació dels nens"
"Apostem pels binomis inclusió-excel·lència i diversitat-identitat"
"El llibre tracta: la coresponsabilitat de les famílies, els recursos humans a l'escola, l'escola considerada com una organització, tecnologies de la informació aplicades a l'aula i fa una comparació entre l'escola analògica i l'escola digital"
"Aquest llibre és fruit de moltes persones que s'hi han implicat"
"Els mestres i els professors s'han cregut tot el tema del català i això és molt importat perquè un projecte d'inclusió és diari i perquè funcioni hi ha d'aver una base autòctona molt important"
"Si fem un esforç important perquè la gent de fora aprengui el català aconseguirem una forta cohesió social"

Jordi Pujol:
"Si hi ha fracàs en l'educació, la societat també n'és la responsable"
"L'assignatura d'"Educació per la ciutadania" es pot donar des de diferents vessants, la versió que es donarà als nens serà la que vulgui el mestre o l'escola. El mestre pot posar l'accent en les coses que ell cregui més importants i per tant els pares han de tenir la possibilitat d'escollir"
"Sense immersió lingüística, la capacitat d'integrar la gent que ve de fora minva considerablement"
"Hi ha molts sectors de la nostra població en els quals el català no es parla"
"La política lingüística és inclusiva i no viceversa. Amb la immersió s'evita crear àmbits tancats. Fer que se sàpiguen les dues llengües és toalment inclusiu"
"Per fer una política d'integració es necessiten quatre pilars bàsics: la immersió lingüística, l'ajuda dels mitjans de comunicació, que el català sigui llengua oficial i vehicular a l'administració i a l'escola i, finalment, que l'ambient sigui favorable per estimular tot això"

Jordi Ferré:
"L'educació és un tema vital per la societat"
"S'ha de debatre, discutir i reflexionar sobre els temes que tracta el llibre per arribar a unes conclusions que ens ajudin a millorar en aquest àmbit"

Cossetània Edicions presenta "Reflexions sobre l'educació emn una societat coresponsable" al col·legi de Periodistes de Barcelona

El dimarts 23 d’octubre, a les 12 del matí, al Centre Internacional de Premsa de Barcelona (Rambla Catalunya, 10 - 1r), Cossetània Edicions, el Centre d'Estudis Jordi Pujol i Edu21 presenten el llibre Reflexions per a l'educació en una societat coresponsable.

La presentació anirà a càrrec del pedagog Enric Roca, coordinador del seminari i consultor principal del projecte educatiu Edu21 i de Jordi Pujol, president de la Fundació Centre d’Estudis Jordi Pujol. Durant aquest acte, també es presentarà el seminari “Reflexions i propostes per una educació renovada”.

Resum

A principis del segle XXI s’imposa repensar l’educació en un sentit ampli. Els reptes que planteja un món global a països com Catalunya són diversos i de gran complexitat. Aquesta obra, fruit d’un treball de reflexió i participació de prop d’un parell d’anys, a partir de les accions endegades dins el Projecte Edu21, vol contribuir al diàleg educatiu dins una societat que la voldríem coresponsable del projec-te de formació de tots els seus ciutadans. Les xarxes de coresponsabilitats socioeducatives; les relacions entre els termes d’inclusió, excel·lència, identitat i diversitat; les noves formes d’ensenyar en una escola digital, la importància de l’aprenentatge de l’anglès; l’escola com una organització que aprèn i que gestiona eficaçment els seus recursos humans, són els temes tractats pels diferents autors d’aquesta obra.
El Projecte Edu21 (www.edu21.cat) és una iniciativa del Centre d’Estudis Jordi Pujol i té com a principal objectiu esperonar la reflexió profunda i el debat serè sobre els temes educatius a Catalunya i al món, en una època de canvis i transformacions i, alhora, de grans reptes i oportunitats.

Els autors
Jordi Riera i Romaní, mestre i pedagog; Enric Roca i Casas, pedagog; Miquel Àngel Prats i Fernández, mestre i psicopedagog; Maria González i Davies, mestra i filòloga anglesa; Jordi Garriga i Andreu, mestre, pedagog i consultor de recursos humans; Jordi Longàs i Mayayo, mestre i pedagog.