"La Riera" apareix per segona setmana consecutiva al rànquing de l'"Avui" dels més venuts

El llibre La Riera. Orígens i secrets de la família. Les receptes del restaurant, apareix, per segona setmana consecutiva, al rànquing del diari Avui de dijous 11 de novembre dels més venuts de no ficció.

L'obra La Riera, basada en la sèrie de TV3, apareix a la sisena posició de la llista.

"La Riera" i la "Primera guia del boletaire" apareixen al rànquing de l'"Avui" dels més venuts

La Riera. Orígens i secrets de la família. Les receptes del restaurant, i Primera guia del boletaire, de Ramon Pascual, apareixen al rànquing que publica el diari Avui del 4 de novembre dels deu llibres més venuts de no ficció.
La Riera, que és la primera setmana que surt a a la llista, es troba a la segona posició, i la Primera guia del boletaire, que hi apareix per tercera vegada, a la quarta.

Ja es pot veure el vídeo de la presentació de "La Riera"

Cossetània compta amb un vídeo de la presentació de La Riera. Orígens i secrets de la família. Les receptes del restaurant, que es va dur a terme dimecres 20 d'octubre a la llibreria Bertrand de Barcelona. En les imatges es pot veure la intervenció d'alguns dels actors i responsables de la sèrie, a més del públic assistent a la presentació.



El programa Divendres, de TV3, de divendres 22 d'octubre, també emeté un reportatge sobre la presentació del llibre La Riera, durant la tertúlia sobre la sèrie. El vídeo mostra els punts de vista del públic assistent i les intervencions de responsables de la sèrie i de l'editorial, a més de les declaracions de Jordi Planas, un dels actors que protagonitzaren l'acte. El reportatge es pot veure a partir dels 27min 20s del vídeo:

Jordi Roure: En el llibre "La Riera" s'hi amaguen secrets que no surten a la sèrie de TV3

Presentació de La Riera a la llibreria Bertrand

Responsables i actors de la sèrie durant l'acte de presentació

El llibre La Riera. Orígens i secrets de la família. Les receptes del restaurant es presentà dimecres 20 d'octubre a la llibreria Bertrand de Barcelona. A la presentació hi varen assistir Jordi Roure, cap de Dramàtics de TVC; Tana Collados, Esteve Rovira, Núria Furió, Núria Bàguena, Oriol Carrió i Mari Pau Pigem i Jordi Planas, actors de la sèrie.

Jordi Roure destacà el treball l'esforç que s'ha dut a terme per tirar endavant una sèrie amb la cuina com a fil conductor:

"Va ser un repte molt gran intentar substituir El Cor de la ciutat."
"En principi l'acció no passava prop del mar i no passava en un restaurant, però volíem sortir de la ciutat i fer olor de salnitre."
"A Catalunya el tema de la cuina ha estat molt important, per això vam creure que seria bo que la cuina fos el fil conductor d'aquesta sèrie.2
"Del Cor a La Riera es va fer un salt qualitatiu."
"En el llibre s'hi amaguen secrets que no surten a la sèrie. Hi trobem moltes coses que si no es llegeix el llibre no es podran saber."

Esteve Rovira parlà sobre la voluntat dels responsables de la sèrie d'entroncar amb els espectadors:

"El repte era trobar les cares que havien d'encarnar els personatges."
"S'ha aconseguit que la sèrie surti de les pantalles per entroncar amb els espectadors i teixir complicitat amb ells."

Tana Collados va fer referència a les receptes de cuina que apareixen a la sèrie, i que Oriol Carrió prepara prèviament:

"En un moment en què la cuina es troba en un punt tan dolç, fou un encert emmarcar la sèrie en un restaurant."
"Tots els plats que surten a la sèrie són absolutament menjables."
"L'Oriol Carrió cuina des del darrera de la pantalla."

Jordi Planas parlà sobre el seu treball com a actor per fer el paper de cuiner:

"He hagut de posar-me a fer coses que no havia fet mai, com per exemple cuinar i he fet cursets per saber com s'han d'agafar els estris de la cuina."

El llibre "La Riera" desvetlla la història de la família i les receptes de la sèrie de TV3

El llibre La Riera. Orígens i secrets de la família. Les receptes del restaurant, es presentarà dimecres 20 d'octubre, a 2/4 de 8 del vespre, a la llibreria Bertrand de Barcelona.

La presentació anirà a càrrec de Jordi Roure, Cap de Dramàtics de TVC, Jordi Planas, actor de la Sèrie (Sergi Guitart Riera, el fill petit de la Mercè Riera), i Jordi Ferré, gerent de Cossetània Edicions.
Després de la presentació es podrà tastar la recepta de les Estrelles que apareixen a La Riera i s’oferirà una copa de cava.

La Riera no és, només, un llibre de receptes, és la història d’una família que ha crescut al voltant dels fogons d’una cuina professional; la de la fonda de St.Climent, la població (fictícia) del Maresme on passa l’exitosa sèrie de ficció a la sobretaula de TV3. Escrit en primera persona, la Mercè Riera -el personatge protagonista que interpreta l’actriu Mercè Sampietro- ens transporta al passat de la seva família, sobre el qual s’escriu la trama que ens mostra la sèrie cada tarda. I, al costat de la història de la família, us proposem uns plats molt reals. Plats del receptari tradicional català i d’altres pensats expressament per La Riera pels responsables culinaris de la sèrie.

Cossetània participa en la IX Fira del Llibre de Muntanya a Tavertet

Cossetània participarà en la IX Fira del llibre de Muntanya, a Tavertet. Les presentacions es duran a terme dissabte 2 d'octubre:

-A 2/4 d'1 del migdia presentació de Melmelades casolanes. 80 receptes que surten bé, de Núria Duran i Montserrat Roig.

-A la 1 del migdia presentació de Bèsties i bestioles (peixos de riu, amfibis, rèptils, insectes...), de Celdoni Fonoll. Presentació a càrrec de l'autor i de Lloll Bertran.

-A les 5 de la tarda presentació de la Primera guia del boletaire, de Ramon Pascual.

-A 2/4 de 6 de la tarda presentació del llibre A peu pel Pirineu Català. 20 itineraris transpirinencs, de Manel Figuera, a càrrec d'Elisabet Figuera.

-A les 6 de la tarda presentació del llibre Els Pirineus de cap a cap. 50 etapes La Transpirinenca (GR 11), de Marta Viladot (textos) i Daniel Calleja (fotografies).

"Com fet a casa" és un dels llibres més venuts segons el rànquing del diari "Avui"

Com fet a casa. Un llibre per menjar bé cada dia...quasi sense cuinar, d'Ada Parellada, és un dels més venuts a les llibreries segons el rànquing del diari Avui de dijous 16 de setembre.
És la primera setmana que l'obra de Parellada publicada per Cossetània Edicions apareix entre les deu de la llista de llibres de no ficció d'aquest diari.

‘Melmelades casolanes’ (Cossetània) de N. Duran i M. Roig

Saber conservar els aliments ha sigut des de temps antics un repte per a la humanitat, ja que alliberava les persones de la recol·lecció i la caça diàries i també els permetia poder menjar a l’hivern les saboroses fruites de l’estiu.

No és recomanable repassar l’index de títols de la col·lecció gastronòmica El cullerot de Cossetània amb l’estómac buit. De la cinquantena llarga de propostes trobem des dels receptaris de la famosa Àvia Remei (els diferents títols sumen 26 edicions i 77.000 exemplars venuts) o reculls d’una gran varietat temàtica, que inclou micro-localismes com ara La cuina de les Masies de Poblet o 200 receptes de cuina del Tarragonès; però també volums dedicats en exclusiva a la producció autòctona: La cuina del calçot, Pa amb tomàquet o Totes les sopes (Brous, escudelles i sopes d’arreu).

No hi ha millor època que aquesta estiuenca per posar en pràctica les elaboracions recomanades a Melmelades casolanes. 80 receptes que surten bé, una recopilació ben completa escrita a quatre mans per Núria Duran i Montserrat Roig. Després de llegir les consideracions generals, fer inventari dels estris necessaris i repassar el procés d’envasament, ja només caldrà entendre que el secret per elaborar una bona melmelada o confitura “implica aconseguir l’equilibri entre es seus components bàsics, la fruita, el sucre, la pectina i l’àcid”; i tot és posar-s’hi.

Paga la pena si a canvi aconseguim omplir el rebost -o, als domicilis més modests, el raconet d’una lleixa de l’armariet de la cuina- amb tasts tan suggerents, més enllà del tòpics del gènere, com són la Melmelada d’albergínia o de taronja i cacau, la Confitura de tres cítrics o de pera amb vainilla, la Gelea de cireres d’arboç o de poma amb gingebre, i arribant a la línia agredolça el Xútnei de figues i ceba o de papaia i pinya o de pastanaga i coco, el Pickle de cireres o de peres, i el Relish de pebrot i tomàquet amb fruites.

Article del blog Sobre llibres que fa referència al llibre Melmelades casolanes, de Núria Duran i Montserrat Roig.

Menjar bé quasi sense cuinar

La cuinera Ada Parellada serveix un llibre de receptes exprés en què utilitza a fons i sense manies els precuinats i les conserves

Ada Parellada (Elisenda Pons / El Periódico)

Ada Parellada (dels Parellada, aristòcrates de la fonda), defensant la cuina de supermercat, en lloc de la de mercat. Un sacrilegi, sí, però divertit, pràctic i saborós, és el que ha comès la mestressa del restaurant Semproniana amb el seu últim llibre de receptes, Com fet a casa (Cossetània/Planeta), ple de propostes per fer plats aconseguits, no pas porcades exprés, utilitzant a fons precuinats i conserves per guanyar temps i estalviar complicacions.

A la terrassa de casa seva, després d'haver gairebé cuinat en poc més d'un quart d'hora un menú compost per tres dels plats, la cuinera es posa en pla Gaspar Hernàndez gastronòmic (tot i que tendeixi més a la riallada que al somriure budista) per precisar que el seu «no és un llibre de cuina, sinó un llibre d'autoajuda perquè millora l'autoestima».

O sigui, tres passos, autoconeixement, acceptació i eines per a l'autobricolatge culinari. Per començar, realisme. Sobre les capacitats del personal, sobre el temps de què disposa i sobre l'«esquizofrènia alimentària que fa que de dilluns a divendres malmengem i dissabte i diumenge no baixem de les esferificacions».

Primer diagnòstic: «Utilitzem els precuinats acomplexats i d'amagat, toca dir que hem anat al mercat, que hem fet el sofregit com ho feia la nostra àvia i que hem utilitzat el llibre de receptes de l'àvia Remei quan el que fem servir en realitat és tomàquet de pot, perquè hi ha tota una generació que no sap fer una truita de patates després que la transmissió de la cultura culinària s'hagi trencat i no hagin après per osmosi de les seves mares». Segon, la falta de temps: «No és que no tinguem temps de cuinar, el temps és el mateix des de fa milions d'anys, el que passa és que tenim altres prioritats: treballar, quedar amb algú, anar al cine o pintar-nos les ungles. Aquestes receptes permeten que continuïs amb les teves prioritats, si entre aquestes no hi ha la cuina, menjant bé. I que potser després t'hi aficiones»:

'TUNEJAR' EL PRODUCTE / ¿Solució?: «Utilitzem els precuinats i personalitzem-los». Personalitzar és la clau, fet que crea un vincle emocional amb el que se serveix al plat, cosa que demostra que t'interessa a qui estàs servint i que dóna un punt d'orgull (i autoestima). «Si obres una llauna, l'escalfes i te la menges la trobaràs dolenta, encara que siguin les mandonguilles de la teva àvia. I això és perquè no hi has posat res personal».

Superats els bloquejos mentals, a la cuina. «Utilitzem d'ajudant la indústria alimentària», proclama Ada Parellada. «Tenen el temps, els instruments i la pràctica». I a més, opina, hi ha productes que «no té cap interès fer-los a casa», com el pollastre a l'ast.

Això sí, hi ha precuinats de qualitat i desastres envasats. «El primer de tot –dicta– és conèixer els productes que tenim a la nostra disposició». Per això la introducció del seu llibre és un curset ràpid de mètodes de conservació, colorants, conservants i additius, «necessaris per menjar com mengem». I en les seves receptes opta, sense manies («hi ha gent que pensa que he cobrat, però d'això res»), per determinar les marques amb què treballar preferentment. «He escollit les de qualitat, que no siguin elitistes i sí fàcils de trobar al mercat, i que vinguin envasades en les quantitats que acostumes a utilitzar en una recepta per a quatre persones», explica.

Parellada, a més, enumera el «fons d'armari» imprescindible en una precuina. Sobretot, elements per posar «poesia» al tunejat alimentari: «has de tenir sempre a mà tot tipus d'espècies, i són utilíssims uns tubs d'herbes aromàtiques ja trinxades que he descobert». A més del fons de repertori de productes i de la imaginació per combinar-los (un estofat de cigrons, nous i bacallà amb cigrons de pot, bacallà dessalat al buit, brou de peix de tetrabric i ceba fregida en llauna; espaguetis amb vongole amb dues llaunes d'escopinyes; pollastre guisat amb salsa de curri i plàtan amb un pollastre a l'ast envasat, nata líquida, curri i, és clar, una llauna de ceba fregida i brou de tetrabric...), Parellada també apunta trucs: «no afegir-hi sal, perquè els precuinats ja en porten, utilitzar llaunetes de ceba ja fregida en oli d'oliva que estalvien temps, tot i que els falten dos minuts per tenir un punt cara-mel·litzat...»

SENSE PREJUDICIS / «És un llibre que em catapultarà al desprestigi. Cap cuiner amb dos dits de front faria un llibre així», fa broma. ¿Segur? «És que el prestigi passa per explicar que la teva cuina és inaccessible», acusa. Tan inaccessibles com alguns llibres que són més de fotografia que receptaris, i que no es molesti ningú. «Els llibres de cuina –proclama– han de ser útils, no de lluïment, han de tenir les estrelles michelin del llibre de cuina, que són les taques d'haver-lo utilitzat».

Això sí, que quedi clar que no són les receptes del seu restaurant, sinó recursos pensats per cuinar a casa. És més, precisa, «no és un llibre per a la gent que li agrada cuinar sinó per a la gent a qui no li agrada cuinar». Per ara.

Article d'Ernest Alós al diari El Periódico sobre el llibre Com fet a casa, d'Ada Parellada.

Teresa Mª Correig: "Melmelades casolanes" no és només un receptari, sinó també el resultat d'una autèntica aventura de recerca"

Presentació de Melmelades casolanes a la llibreria Bertrand

El llibre Melmelades casolanes. 80 receptes que surten bé, de Núria Duran i Montserrat Roig, es presentà dijous 15 de juliol a la llibreria Bertrand de Barcelona. La presentació va anar a càrrec de Teresa Mª Correig, catedràtica de Ciències Naturals.

Correig destacà la intensa tasca de recerca que han dut a terme les autores abans de la publicació del llibre:

"Aquest llibre no és només un receptari, sinó també el resultat d'una autèntica aventura de recerca que han fet les seves autores."

"Per redactar-ho, les autores han tingut la dificultat d'haver d'aclarir molts conceptes lèxics, ja que ni tan sols el Termcat els ho sol·lucionava."

Núria Duran parlà sobre el procés d'elaboració i tast de les receptes:

"Moltes melmelades les vam haver de fer moltes vegades. Alguna, com la de poma i menta, la vam provar cinc vegades i la vam deixar córrer perquè no quedava bé. En canvi, vam provar la de figa de moro, i primer no va quedar gaire bona, però després vam descobrir que afegint-hi whisky la cosa millorava."

"Sempre m'ha agradat treballar en equip, perquè és enriquidor. Per això vaig pensar de fer el llibre amb la Montserrat."

Montserrat Roig destacà la procedència popular i antiga de les melmelades que apareixen al llibre:

El llibre és fruit d'una recerca de dos anys, basada en receptes fetes a partir del saber popular, de receptes dels pobles que moltes vegades es remunten a diverses generacions.

La confitura és més compacta que la melmelada, però no ha de ser sòlida. La confitura de codony, és a dir, el codonyat, és una excepció.

"Melmelades casolanes" és fruit d'un treball rigorós i anys d'experiència cercant les millors receptes

El llibre Melmelades casolanes. 80 receptes que surten bé, de Núria Duran i Montserrat Roig, es presentarà dijous 15 de juliol, a 2/4 de 8 del vespre, a la llibreria Bertrand de Barcelona.

La presentació anirà a càrrec de Teresa Mª Correig, catedràtica de Ciències Naturals.

Aquest llibre, el títol del qual ja suggereix l’èxit assegurat en l’elaboració d’unes 80 melmelades, és el resultat del treball rigorós de les autores, dues persones infatigables, que buscant i remenant i aplicant els coneixements acumulats en molts anys d’experiència han fet un llibre pràctic que ha de fer les delícies d’aquelles persones que volen esmerçar una part del seu temps lliure a la cuina, fent melmelades, confitures i salses.

Núria Duran i Montserrat Roig
La Núria Duran ja ha escrit alguns llibres en què agermana la seva formació professional i el seu coneixement de les plantes del país, amb la seva afició a la cuina, com ara La cuina del bosc/ Plantes silvestres comestibles, Plantes medicinals i Fruits i plantes silvestres comestibles.
La Montserrat Roig ha aportat la seva llarga experiència en l’elaboració de melmelades casolanes i ha dedicat moltes hores a la recerca i experimentació. El seu entusiasme encomanadís ha mantingut el foc viu durant tota l’etapa d’elaboració del llibre. Una originalitat d’aquest llibre és la proposta d’una vintena de receptes de la cuina de l’agredolç que cada cop guanya més terreny en les preferències de força gent i que avui dia apareix a les cartes de molts bons restaurants. Les receptes dels xútneis, agredolços (pickles) i relishes deixen la porta oberta a experimentar-ne molts d’altres, que es poden preparar en família o en un sopar en què cadascú hi diu la seva. Les autores han pensat també en els celíacs i en els diabètics, i fan unes interessants propostes perquè aquestes persones puguin gaudir d’una bona melmelada que no alteri la seva salut. Totes les receptes d’aquest llibre han estat experimentades, repetides i millorades fins a tenir la certesa que realment surten bé.

Com un pot de bona confitura casolana

Salvador Garcia-Arbós publicà una ressenya del llibre Melmelades casolanes. 80 receptes que surten bé, de Núria Duran i Montserrat Roig, a la revista Presència del 25 de juny a l'1 de juliol.

Garcia-Arbós destaca la funció clarificadora d'aquesta obra de divulgació de la cuina popular:

Núria Duran i Montserrat Roig han construït un llibre senzill, amè, precís i didàctic per exposar de manera clara i succinta tot l'essencial de les confitures.
[...]
El llibre és com un bon pot de confitura casolana: el disseny del recipient no entra pels ulls, però el producte sorprèn per la qualitat.

Ada Parellada: "El més important d’un àpat i del sexe són els sucs que generen”

Va néixer i créixer entre els fogons de la Fonda Europa, el restaurant de Granollers que la seva família regenta des del 1714, i està al capdavant dels restaurants Semproniana, Pla dels Àngels i Petra. Cuinera per vocació i tradició, l’Ada Parellada és a més educadora alimentària i ha escrit més d’una dotzena de llibres. Acaba de publicar l’últim, Com fet a casa (Cossetània), per menjar sa cada dia. Ens podrà ajudar a erotitzar la nostra cuina?

Dius que hem de menjar bé cada dia. També hem de practicar sexe cada dia?
Seria una meravella, però entenc que el ritme de vida que portem ens dificulta tant una cosa com l’altra. Penso que menjar bé cada dia és imprescindible, follar bé cada dia és inassolible, i al final portaria molta insatisfacció. S’ha de racionar una mica més.

Hem de fer una mica de dieta?
A la vida, alimentàriament tampoc no pots menjar cada dia les coses que més t’agraden. No hi ha res que pugui fer-se en excés, i menys el plaer, ha de ser una mica racionat perquè si no deixa de ser plaent. El que és deliciós és guardar per certs dies certs aliments i guardar per certs dies aquests certs plaers.

Quin gust associes al sexe?
Jo vull que tingui tots els gustos, que sigui un plat combinat. Que comenci àcid, que tingui un punt de sal, que sigui un punt picant però no gaire, i si passa per amarg farà que al final, quan arribi el dolç, el trobis encara més dolç.

Quin és l’aliment més afrodisíac?
No n’hi ha cap, d’aliment afrodisíac, és tot fals. És una cosa que totes les cultures han buscat, però és com la recerca de la pols de la banya del rinoceront, una mena de mite. Celebro que la gent tingui ganes de jugar, però si han de basar la seva libido en una sèrie d’aliments, anem perduts. Jo valoro més que algú em munti un entorn i que es dediqui a cuinar una sèrie d’aliments per a mi, això sí!

I quin és l’aliment més eròtic?
Per a mi és tremendament afrodisíac veure menjar unes carxofes, perquè trobo que el fet d’arrencar una fulla de la carxofa, xuclar-la i llavors deixar allà totes les pellofes brutes… Si veure menjar unes carxofes no em fa fàstic és perquè aquella persona em té absolutament seduïda.

Això, o el cap d’un escamarlà!
A mi em posa molt! Però encara més el cap d’una gamba, perquè el cap d’un escamarlà és sec i l’altre és més sucós, i quan el suc cau i regalima el greix… l’haig de llepar. Per a mi això és afrodisíac! A mi el que em posa en l’àmbit alimentari sexual és menjar amb aquesta persona i veure com viu amb naturalitat tots els efluvis que li surten, tots els sucs i els greixos i les aigües que li surten de la boca. I penso, si aquesta persona produeix d’aquesta manera i és natural, al llit ens ho passarem la mar de bé, perquè serem naturals, frescos i felicíssims.

Veig que per a tu lliguen molt bé la cuina i el sexe.
El més important d’un àpat i del sexe són els sucs que generen. Si no generen suc, la cosa seca no funciona. Jo vull que hi hagi sucs en l’àpat i sucs després. I quan veus a algú que se li fa la boca aigua vol dir que és capaç de generar sucs, que és el que m’interessa sexualment; vull que em generi sucs i que me’ls faci generar a mi!

Quin seria el menú ideal d’una primera cita?
Coses complicadetes i incòmodes de menjar, com uns cargols a la llauna…

Què me’n dius, dels aliments com a elements eròtics?
També pots utilitzar-los per embetumar el personal.

Quins són els més erògens en aquest sentit?
Ho has de fer una mica fàcil. El primer que has de fer és no patir pels llençols: queden fets un fàstic, però tu també quedes fet un fàstic! S’ha de buscar la part més dolça, per barrejar amb la sal de la pell, per equilibrar. I el joc és tapar els ulls de l’amant i demanar que vagi tastant diferents sabors i que vagi identificant el que és. I si no els identifica, ha de tornar a tastar-los. I els pots combinar. És igual on t’ho posis, t’ho pots posar al clítoris i a tot arreu, hi pots posar xocolata fosa, iogurts amb sabors, pasta d’ametlles barrejada amb mel, o fins i tot tequila al coll… Així va descobrint!

La cuina és un bon lloc?
Per a mi l’ideal és dinar a taula i follar al llit. Jo no sóc partidària dels llocs estranys.

El sexe també fet a casa…
Exacte, i còmode!

I a sobre de la taula?
Que em fa mal la rabada, no pensis que no ho he provat… I si hi has de posar un coixí, trenques la màgia! Un llit amb uns bons llençols. A mi m’agrada la taula parada amb tovalles, no m’agrada parada de qualsevol manera, i no m’agrada follar de qualsevol manera.

Les taules t’agraden acolorides i desenfadades; el sexe també?
El sexe ha de ser divertit i imaginatiu, tot i que un excés d’imaginació també esgota. Si tu cada dia vas inventant coses noves, al final esgotes l’altre i pots arribar a avorrir-lo.

Què penses del sexe amb la panxa buida?
També està bé, qualsevol situació és divertida i qualsevol moment té la seva lectura. Amb la panxa buida a primera hora del matí em sembla fantàstic! Allò que no saps si és de dia o de nit, que et cau una proposta i no saps si estàs somiant i en aquell moment despunta el dia… em sembla un moment deliciós. I si és per exemple abans de sopar o abans de dinar, és prou interessant perquè després seus a taula i qualsevol cosa et resulta deliciosa.

Em confirmes que els dos plaers de la vida són menjar i cardar?
I cagar! De veritat, perquè la cosa ha de fluir. Tot ha de ser saludable i ha de funcionar, perquè tot és més fàcil quan tot funciona. I cagar és un plaer excepcional.

Entrevista de Begoña García a Ada Parellada per a la revista Time Out sobre el llibre Com fet a casa.

Duet a mar i muntanya

Salvador Garcia-Arbós publicà una ressenya al número del setmanari Presència del 26 de març a l'1 d'abril sobre el llibre La cuina del Pirineu català, de Jaume Fàbrega i Eliana Thibaut Comalada.

Garcia-Arbós destaca la tasca d'interrelació de receptes de la Catalunya Nord i la Catalunya Sud que han fet els autors:

Jaume Fàbrega, l'autor culinari més prolífic del país, i Eliana Thibaut Comalada, salvadora i restauradora de la cuina nord-catalana i degana de la cuina nacional, han fet una feina enorme per interrelacionar receptes, per descriure-hi bunyols i bunyetes, arròs a la cassola i arròs a la catalana. Per fer veure que els fideus amb cap de costella o costellons de la Catalunya Nord són els fideus a la cassola de la Catalunya Sud.

Cossetània publica "Com fet a casa", d’Ada Parellada, un llibre per alimentar-se bé quasi sense cuinar

El llibre defensa els ingredients procedents de la indústria alimentària i ensenya a escollir-los

Cossetània publica Com fet a casa. Un llibre per menjar bé cada dia...quasi sense cuinar, d’Ada Parellada, una obra amb receptes saludables i fàcils de preparar. Al llibre, Parellada, que és propietària de tres restaurants i ha escrit diversos llibres de cuina, defensa els ingredients procedents de la indústria alimentària i ensenya a escollir-los.
Com fet a casa conté menús equilibrats, variats i saborosos per a cada dia, elaborats de manera creativa però amb el mínim de temps davant dels fogons. Al llibre Parellada també parla sobre els diversos mètodes de conservació dels aliments i sobre els ingredients i altres components que es troben a l’etiqueta de qualsevol producte del supermercat, per conèixer-los i aprendre a cuinar-los.
Ada Parellada proposa confiar en allò que trobem a la botiga o al supermercat per preparar bons plats, ara que generalment no es disposa de tant de temps per estar a la cuina: “hi ha hagut un canvi de prioritats i hem perdut habilitats culinàries, per això l’alimentació ha esdevingut caòtica. Per sol·lucionar-ho proposo començar des de 0 i pensar en qui ens pot facilitar les coses, si ens volem alimentar bé: la indústria alimentària.”
L’autora assenyala un canvi necessari en la manera de treballar davant dels fogons, ara que és difícil que algú reprodueixi el model de mestressa de casa en cada llar. Per Ada Parellada un restaurador ha de saber regalar coneixements a la societat, donar-li eines per aprendre a escollir el que troba en els diversos establiments: “El coneixement a l’hora d’escollir els aliments és l’eina fonamental, perquè de conserves, congelats, i altre menjar preparat, n’hi ha de millors que altres. Crec que si una cosa ens hauria de fer por és el fresc, perquè la conserva està etiquetada, no hi ha trampes: només ens hem de fixar en la seva composició, en les seves propietats.”
Parellada, que també imparteix cursos i tallers de cuina, destaca el caràcter de llibre d’autoajuda d’aquest manual, ja que es proposa disminuir la frustració a l’hora de posar-se a la cuina.
Ada Parellada va néixer a Granollers un dia de febrer de 1967 a la Fonda Europa, un establiment que pertany a la seva família des del 1714. La banda sonora de la seva infància van ser els plats i les culleres; les aromes, el caldo i els rostits; el color, el del moviment; el gust, el torrat del cafè i el gratinat dels macarrons, i la seva escola, les orelles ben obertes a totes les històries, mig veritat i mig hipèrbole... Va créixer entre olles fins que, als vint-i-cinc anys, es va comprar les seves pròpies caçoles i va obrir Semproniana, el seu restaurant, al centre de Barcelona. Aquí és on divideix el seu temps entre els seus tres establiments —Semproniana, Petra i Pla dels Àngels—, imparteix cursos i tallers de cuina, fa xerrades sobre educació alimentària a la canalla, col·labora amb els mitjans de comunicació en la difusió de la cuina i la gastronomia i escriu llibres de cuina.

Se suspèn la presentació d'"Aperitius i tapes" a l'FNAC de l'Illa Diagonal

Lamentem informar-vos que la presentació del llibre Aperitius i tapes. Capricis dels sentits que s’havia de celebrar demà 18 de febrer a l’FNAC de L’Illa Diagonal, a les 8 del vespre, s’ha suspès per indisposició de l’autora. Disculpeu per les molèsties que us hagi pogut ocasionar l’anul·lació d’aquest acte.

Cossetània disposa d'un vídeo promocional d'"Aperitius i tapes"

Cossetània ha elaborat un vídeo promocional del llibre Aperitius i tapes. Capricis dels sentits, amb receptes de Mariona Quadrada i fotografies de Josep Borrell.
En les imatges hi apareixen alguns dels aperitius del receptari, tercer volum de la col·lecció Amb gust de mediterrani, com ara la sopeta de pèsols amb pernil, el canapé de salmó amb nata i fonoll i les gambes amb cabell d'àngel cruixent.

La cuina del 'salat/sucrat'

Es presenta el llibre 'La cuina del Pirineu català' (Cossetània) d'Eliana Thibaut i Comalada i Jaume Fàbrega

Eliana Thibaut i Jaume Fàbrega

Aquesta setmana s'ha presentat al restaurant Languedoc Roussillon de Barcelona el llibre 'La cuina del Pirineu català' de dos gastrònoms i historiadors de la cuina reputats: Eliana Thibaut i Comalada i Jaume Fàbrega, amb fotografies de Josep Borrell Garciapons. Els autors representen la Catalunya del nord i del sud que, malgrat la frontera, comparteix una mateixa cuina tradicional de fa segles. En l'acte, Thibaut i Fàbrega van reivindicar aquesta cuina, que és la del 'salat/sucrat' o del 'dolç/salat', que ens remet a l'edat mitjana i al Mestre Robert, que conté els sabors de tres grans cultures i religions (cristiana, musulmana i jueva) i, malgrat pugui sembla el contrari, és una cuina moderna.

El llibre és coeditat per Cossetània i el departament de la vice-presidència de la Generalitat. Conté gairebé un centenar de receptes pròpies de les comarques situades a banda i banda del Pirineu Oriental. El procés de treball? Una primera selecció de plats feta per l'Eliana Thibaut (de la zona de la Fenollada, el Rosselló, el Capcir, l'Alta Cerdanya, el Conflent i el Vallespir), que després va passar a Jaume Fàbrega, el qual va completar amb la seva selecció de receptes (de l'Alt Empordà, la Garrotxa, el Ripollès i la Cerdanya) i també hi va posar la introducció.

Entre els plats que es proposen hi ha la coca de grassillons, el meló amb vi de Banyuls, l'amanida de carn de perol i l'amanida de taronja agra; bullinada d'anguiles, congre amb panses, garotada, bacallà amb tomàquets i pebrots; boles de picolat, freginat de Baixàs, tiró de naps...

El 'salat/sucrat'

Parla Eliana Thibaut i Comalada: 'No n'hi ha de secrets en aquest llibre. Fa uns trenta o trenta-cinc anys que treballem amb en Jaume per mantenir aquesta cuina. Per a mi no hi ha hagut mai frontera. Fem servir els mateixos productes de Salses a Barcelona. Fa quaranta anys que vaig començar a esmerçar esforços en recuperar i donar el seu lloc a la cuina catalana a la Catalunya Nord. Per això vaig obrir el taller a l'Ille de Tet. M'he esforçat tot aquest temps en defensar que és una cuina i no una especialitat. I això és gràcies al triomf aconseguit a l'Edat Mitjana, quan era la primera cuina d'Europa, que tenia els millors cuiners i que va escriure els primers receptaris. Ho teníem tot. Perquè la cuina catalana és un reflex de tres cultures: cristiana, musulmana i jueva. Per això és molt rica. Ja en l'origen era una cuina refinada i elaborada, perquè tenia en compte l'alquímia de les espècies, que això venia dels àrabs, i tenia l'equilibri de les salses, el salat/sucrat, l'agredolç. Avui la cuina catalana encara és un descobriment per al turista que vol conèixer una cuina nova. La cuina catalana és un resum de tots els perfums de l'Orient i l'Occident.'

El dolç/salat

Jaume Fàbrega continua la reflexió de Thibaut: 'Hi ha cuines que no tenen història. Amb la cuina catalana passa tot el contrari, que té tots els sabors del món. El dolç/salat que citava l'Eliana és allò que marca les grans cuines del món. Ja en parla al segle XV el Mestre Robert, que fou el primer cuiner del món, el més important del Renaixement italià (treballava a Nàpols). Era el Ferran Adrià del segle XV. És l'autor del primer llibre de cuina escrit a consciència. I, precisament, se centra en la combinació del dolç i del salat. Ara Ferran Adrià torna a trencar la frontera entre els dolços i els salats inspirant-se en la cuina de l'Empordà. Ja he escrit que el decàleg d'Adrià té un paral·lelisme impressionant amb el que va elaborar el Mestre Robert al seu temps, i sense saber-ho. És evident que l'esperit de 'La cuina del Pirineu' és absolutament modern, perquè és la cuina tradicional. Perquè la cuina que quedarà serà la cuina tradicional i de territori. Jo crec que la cuina és el llenguatge més universal que hi ha, més fins i tot, que la música.'

A l'Eliana Thibaut i Comalada li acaben de concedir el Premi de l'Acadèmia Catalana de Gastronomia, que se li atorgarà a primers de març. Recorda Eliana que ella i Jaume Fàbrega es van conèixer arran del Primer Congrés de la Cuina Catalana, amb en Nèstor Luján, en un àpat al Mas Pau de Figueres. 'I ja la primera col·laboració va ser fàcil, perquè en Jaume i jo ens entenem, perquè tenim el mateix sentit de la història, de la política.'

Notícia de diumenge 24 de gener al diari Vilaweb sobre la presentació del llibre La cuina del Pirineu català, de Jaume Fàbrega i Eliana Thibaut.

"Els millors plats de l'Àvia Remei" es presentarà a l'establiment Actua, de Mataró

El llibre Els millors plats de l'Àvia Remei. Trucs i recomanacions, de Remei Ribas Aguilera, es presentarà divendres 29 de gener, a les 7 del vespre, a l'establiment Actua de Mataró.
Després de l'acte, l'autora del llibre oferirà un tast d'alguna de les seves receptes als assistents.

Jordi Fernández-Cuadrench: "la filosofia d'aquestes obres sobre el Pirineu és que els del nord i els del sud aprenguem a conèixer-nos millor"

Presentació dels llibres transpirinencs a la llibreria Altaïr

Els llibres La cuina del Pirineu català, de Jaume Fàbrega i Eliana Thibaut; En BTT pel Pirineu català, d'Oriol Guasch, i A peu pel Pirineu català, de Manel Figuera, es varen presentar ahir 19 de gener a la llibreria Altaïr, de Barcelona.
La presentació va anar a càrrec de Josep Maria Bernadas, de la llibreria Altaïr; de Jordi Fernández-Cuadrench, director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà; de Margarida Aritzeta, directora general d'Acció Departamental de la Generalitat, i dels autors.

Josep Maria Bernadas destacà la importància d'aquestes obres com a dinamitzadores del territori muntanyenc:

Hi ha pocs llibres, tant de cuina com de muntanya, sigui a peu o en bicicleta, que parlant del Pirineu uneixin el que sempre ha estat unit. Aquestes obres de Cossetània estan en la línia de l'editorial de dinamitzar el territori de muntanya, en certa manera.

Fernández-Cuadrench també parlà sobre la voluntat de cohesió del territori que denoten els llibres que es presentaven:

Des de la Catalunya Nord, es veu que des de la Catalunya Sud es tendeix a obviar un tros del nostre país. La filosofia d'aquesta obra és aprendre a conèixer-nos millor. Aquest és un objectiu prioritari de la Generalitat.

Eliana Thibaut parlà sobre la unitat de la cuina del nord de Catalunya i Girona:

Jo sempre m'he considerat una autora dels Països Catalans, que van de Salses a Guardamar i inclouen les illes Balears. Amb aquest llibre, hem intentat demostrat que la gastronomia de la Catalunya Nord i de les comarques gironines és la mateixa, té unes mateixes bases.

Oriol Guasch i Manel Figuera defensaren la unitat del Pirineu català, que es fa palesa durant l'activitat esportiva i l'excursionisme:

Oriol Guasch:

Sempre que, en els meus llibres, he tractat el Pirineu català, he concebut el territori com un tot. No m'ha estat difícil, ja que tant en l'activitat esportiva com en l'entorn familiar, aquesta vivència del territori l'he mamat des de petit.

Manel Figuera:
Jo visc a la Cerdanya, però quan anem al Carlit ni ens plantegem que hi ha una frontera. Per tant, la frontera, com aquell qui diu, més val ni esmentar-la. Hem de parlar de la Cerdanya, del Pirineu... sense els epítets "del nord", "del sud"...Com més busquem fronteres, més en trobem allí on en realitat no hi ha cap ratlla.

Margarida Aritzeta contextualitzà aquestes obres en el 350è aniversari del Tractat dels Pirineus:

Quan, amb el Jordi Fernández-Cuadrench, ens vam plantejar fa un parell d'anys, des de "banda i banda", que el 2009 era el 350è aniversari del Tractat dels Pirineus, vam pensar que un bon projecte sobre aquest territori en què "no hi ha ratlla" eren aquests llibes que hem coeditat amb Cossetània."