Joan Cavallé presenta una versió revisada de la seva traducció de "Final de partida", de Samuel Beckett

L'obra Final de partida, de Samuel Beckett, traduïda per Joan Cavallé, es presentarà dimecres 27 d'octubre, a les 8 del vespre, al Teatre El Magatzem, a Tarragona.

La presentació anirà a càrrec de Joaquim Mallafrè, traductor i lingüista.

Quan Roger Blin va proposar d'estrenar aquesta obra no tan sols va tenir problemes per trobar un teatre que l'acceptés (fins al punt que la versió original francesa va haver-se d'estrenar a Londres), sinó que també en tingué amb alguns actors, que no acceptaven haver-se de posar dins d'uns pots d'escombraries, amb el que això suposava, pensaven, de degradant, ni les impossibilitats d'expressar-se lliurement amb tot el cos. Segurament, això és el que pretenia Samuel Beckett, que amb Final de partida iniciava un procés d’esborrament de l’actor, fins a reduir-lo, progressivament, a ser només una veu. Avui, la crítica està d’acord que es tracta d’una de les obres més importants del segle xx. Harold Bloom mateix no s'està d'administrar-li elogis i la qualifica com "el drama canònic de Beckett", "la versió de Beckett del parany de Hamlet", i li adjudica un "nou nivell d'excel·lència".
Joan Cavallé va guanyar el premi Josep M. de Segarra de traducció teatral l’any 1998 amb la traducció d’aquesta obra, que llavors va titular Fi de partida. Després de successius muntatges, a càrrec de directors com Jordi Mesalles, Gábor Tompa o Rosa Novell, ara se’n presenta una nova versió, profundament revisada, amb un títol que, segons el responsable de la traducció, reflecteix millor les intencions de Beckett.

Samuel Beckett
Samuel Beckett (Dublín, 1906 - París, 1989), fou un gran escriptor del segle XX. Seguidor de les línies traçades per autors com Joyce, Proust o Kafka, va iniciar la seva obra en anglès. Va prosseguir- la en francès, sense renunciar a la seva llengua materna. Durant els anys 30 i 40 construeix una important obra narrativa, amb títols com Murphy (1938), Molloy (1951), Malone meurt (1951), Watt (1953), L’innommable (1953), etc. Aquest darrer any s’estrena a París la seva peça En attendant Godot (editada el 1952), que obté una extraordinària repercussió i marca un abans i un després en la història del teatre mundial. En opinió de Ricard Salvat, Beckett va tenir la genialitat de tancar tots els camins expressius i les formes (…) narratives del teatre del s. XX. Obres com Fin de partie (1957), Krapp’s Last Tape (1958), Happy Days (1960), Comédie (1963) o Not I (1971) són considerades fites indiscutibles del teatre contemporani. El 1968 va ser-li concedit el Premi Nobel de Literatura.

El sol entre els sembrats

Autors del llibre El sol entre sembrats (Judit Fernàndez / El Punt)

La col·lecció Zenit de La Gent del Llamp té l'objectiu de donar a conèixer noves veus. En aquest número 2, acompanyades de la de Joan Cavallé, són quatre les que es presenten en un recull forçosament divers de narracions breus i poemes, i tenen en comú la seva vinculació a l'Escola de Lletres de Tarragona. Són Jordi Vinyals, Laia Serret, Maite Crespo i Dolors Torrent.

Jordi Vinyals obre el recull amb Eco, constituït per set narracions. Es tracta d'un conjunt de proses líriques que arrenquen d'un mite i s'articulen a partir d'un motiu i d'un personatge, amb una prosa molt treballada i un cert aire de desencís. El recull s'obre amb «El record», que recrea amb alè èpic l'eix narratiu de l'Odissea: l'encontre de Nausica i Ulisses, i transita amb força per la guerra («L'enterramorts»), la bogeria («Color sobre blanc»), la mort («En el gel»), l'inabastable i el somni il·lús d'assolir les ambicions («L'home que vestia»), la literatura («Mà, ploma i llibre») i la passió per l'escriptura, al capdavall una forma de viure («Intel·ligència»).

Laia Serret és l'autora de Les pors pregones, un conjunt de cinc narracions, sis poemes i una brevíssima peça teatral. Dos són els eixos fonamentals, menats amb pols ferm i idees clares, que hi circulen: el primer, l'amor, cantat en un ampli ventall de sentiments que va des de la convicció de la seva necessitat i la seva durabilitat («Credo») fins a la tristesa («Les sabates»), passant pel dolor de l'amor no correspost («Tan lluny») i l'explosió vitalista i sensual de l'amor aconseguit («L'edat del tast») i el goig de viure («Estavella't»). El segon és la literatura, en un doble vessant: la por, el dubte, d'escriure i el desig de fer-ho, i la reivindicació rotunda de l'autoria, del paper de l'autor.

Maite Crespo presenta setze poemes i uns haikus a Esparsos. Són poemes on apareix un jo líric potent, una veu segura que res no defuig, complexa, capaç del lirisme esperançat de «Llit d'estels», de mirar l'amor des del desig al goig acomplert i fins al dolor del desamor. O el cant d'enyor i l'afirmació rotunda de la vida. I també, com els anteriors, l'escriptura, la literatura: «Trobaré la paraula / que obrirà l'accés / del laberint escrit / en somnis pels déus.» Però, tal com jo l'he llegida, la Maite, on la seva veu ressona amb més vigor és en els poemes tenyits de desolació, el 9, el 12, el 13 i, sobretot, en la contundència i sobrietat quasi desesperada del 14.

Maria Dolors Torrent aplega onze narracions a Quimeres breus. Aquest és un recull que més que pels temes assoleix una certa unitat en el to i l'aire de bona part dels relats, abocats a una realitat desamable, de vegades trista, altres terrible, malgrat que s'obri amb «El teu cos horitzontal», una narració d'amor i de desig acomplert. Al llarg d'aquestes pàgines transiten la realitat amarga, la por de viure, la crueltat de la indiferència, la brutalitat i la violència. Entre tanta desolació, però, hi treu també el nas la dolça recança de l'enyor en els records d'infantesa («Secrets») i la joia de viure, en una història d'amor («Nocturns»). Són totes narracions ben construïdes i ben menades, sovint amb una calculada ambigüitat que condueix el lector a l'equívoc per oferir-li un final sorprenent.

Finalment, Joan Cavallé presenta La intrusa, una narració clàssica, que, sobre la història d'un personatge que veu alterada la seva vida quotidiana, còmoda i plàcida, per un fet inesperat al qual no sap fer front, giravolta a l'entorn d'alguns altres dels grans temes de la literatura: la por de viure, al capdavall, la impossibilitat d'una vida tranquil·la i segura, i el paper de l'atzar. Crec que és la història d'una covardia. Ben comuna. Aquella que ens fa defugir les situacions difícils, desagradables, encara que aquesta fugida ens condemni a la renúncia d'allò que anhelàvem.

A El sol entre els sembrats, malgrat la diversitat lògica, i donat el caràcter miscel·lani, amb l'excepció de Cavallé, resulta també impossible que no hi hagi algunes coincidències. Sobretot en l'aparició d'aquells temes més constants de la literatura i l'art: l'amor, en les seves variants, la mort, la literatura, la bogeria o l'enyor. Però no només temes. Tot i que també hi ha pinzellades de traç segur d'esperança, d'afirmació per la vida, m'ha semblat que hi domina un alè de pessimisme vital, també expressat amb tons diversos.

Article de Jordi Tiñena al diari El Punt de dilluns 1 de març sobre el llibre El sol entre sembrats. Zenit 2009.

L’escriptor Joan Francesc Dalmau guanya el 12è Premi de Teatre La Carrova

El retrovisor, que publicarà Cossetània, parla sobre l’adaptació a la vida adulta de dos amics d’adolescència

Joan Francesc Dalmau durant el lliurament del Premi La Carrova

L’escriptor Joan Francesc Dalmau ha guanyat el 12è Premi Literari de Teatre La Carrova, que convoquen l’Institut d’Estudis del Montsià i l’Ajuntament d’Amposta, amb l’obra El retrovisor. Cossetània Edicions publicarà l’obra guanyadora del premi, dotat en 1500 euros, que parla sobre l’adaptació a la vida adulta de dos amics d’adolescència, quan tots dos es consideraven rebels.
Joan Francesc Dalmau, nascut a Miralcamp el 1968, obtingué el premi Les Talúries l’any 2000 amb el poemari Només respiren. Ha publicat, bàsicament, narrativa: Per darrere i a les fosques (2001), contes d’humor irreverent; una novel·la policíaca amb rerafons existencialista Ni viu ni mort (Premi Mn. Romà Comamala 2003), i La pell dels altres (Premi Ramon Roca Boncompte 2006), entre d’altres.
El retrovisor, guanyador d’aquesta edició del Premi, en el que es presentaren una quinzena d’obres, descriu les diferències en la trajectòria vital de dos amics, que, després de separar-se, han deixat de compartir el que era aparentment la mateixa ideologia. Amb el pas dels anys un s’ha adaptat millor que l‘altre a la vida adulta, gràcies al seu sentit pràctic. L’altre prefereix assumir els inconvenients de no renunciar del tot a la seva manera d’entendre la vida. A partir de l’enfrontament entre els dos companys, la trama també parla sobre com es pot erosionar la imatge d’algú si es magnifiquen les seves errades.
Durant l’acte de lliurament del Premi, divendres 19 de febrer a la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó, d’Amposta, també es presentà el llibre de l’obra guanyadora de l’anterior edició, Sweet nothing, de Llàtzer Garcia. Maria Josep Margalef, presidenta de l’Institut d’Estudis Comarcals del Montsià i prologuista del llibre, destacà el format modern i innovador de l’obra: “en comptes de dos actes, com tenen habitualment, Sweet nothing compta amb una “cara A” i una “cara B”, inspirant-se en un disc, ja que hi ha referències constants a la música dels Stones.

Cossetània publica "Un cabàs de rialles", un recull de teatre popular valencià del segle XVIII

L’obra inclou peces dramàtiques breus, de caràcter festiu, no sempre valorades de manera adequada, per la seva procedència popular

Cossetània ha publicat Un cabàs de rialles, un recull de teatre popular valencià del segle XVIII. L’obra inclou peces dramàtiques breus, de caràcter festiu, no sempre valorades per la seva procedència popular.
Un cabàs de rialles reuneix obres representades i publicades en plecs solts durant el segle XVIII. Teatre de plaça pública, escenificat sense grans muntatges ni suport oficial. Les obres pertanyen a gèneres diferents -entremesos, lloes, moixigangues- que solien agrupar-se amb el nom de col·loquis. El volum recull mostres representatives d’aquesta mena de teatre, com Col·loqui nou de l’any 1729 i Entremès de la Sogra i Nora, anònims, Col·loqui entretengut, de Carles Ros, Junta secreta, de Carles Leon i Matraca d’un Mossot i un Estudiant, de Joan Baptista Escorigüela.
Magí Sunyer, director de la col·lecció Biblioteca de Tots colors, assegura que el teatre breu dels segles XVIII i XIX és desconegut malgrat la seva rellevància entre la producció dramàtica de l’època: “s’han anat publicant reculls de teatre breu d’aquests segles, però no es coneix, i és de gran interès si és ben estudiat, perquè explica moltes coses sobre el context. Entre el teatre del segle XVIII als Països Catalans, Sunyer destaca el que es feia al País Valencià: “s’escrivien obres a tot arreu, però el País Valencià era especialment fèrtil. Es feien les peces que es coneixen amb el nom de col·loquis, obres breus amb elements còmics, normalment escrites en vers.”
Sobre la continuïtat de la tradició del teatre popular dels segles XVIII i XIX, Magí Sunyer el compara amb alguns espais de televisió: “és difícil trobar semblances amb el teatre que es fa avui: en tot cas, es podria comparar amb alguns esquetxos o peces breus de programes de televisió.”

Llàtzer Garcia recull el premi de teatre La Carrova 2008

A la imatge de dalt, la presentació de Requiescat in bello. A sota Llàtzer Garcia Alonso, guanyador del premi La Carrova 2008, amb la regidora de cultura de l'Ajuntament d'Amposta Mar Panisello

La sala d'actes de la Fira d'Amposta va acollir, el dissabte 6 de desembre, la presentació del llibre Requiescat in bello, de Josep Maria Diéguez, Premi de Teatre La Carrova 2007. En el mateix acte es va lliurar el premi de La Carrova 2008 a Llàtzer Garcia Alonso per l'obra Sweet nothing, L'autor, en recollir el premi, va dir que "el títol de l'obra defineix bastant els personatges que hi surten, que són moltjoves".

"Requiescat in bello", Premi de Teatre La Carrova 2007, es presenta durant la Fira d'Amposta

El llibre Requiescat in bello, de Josep Maria Diéguez, Premi de Teatre La Carrova 2007, es presentarà el dia 6 de desembre, a les 19.00, a la Sala d'Actes de la Fira d'Amposta.

Durant l'acte es lliurarà el guardó a l'obra guanyadora d'aquest any, Sweet nothing, de Llàtzer Garcia Alonso.

Unes golfes rònegues. Un espai desolat on algú s’acaba de suïcidar. L’inici de l’obra sembla tancar definitivament una porta. Però hom no pot estar mai segur d’haverse alliberat del tot. Ni tan sols per la via més dràstica. Deixem massa coses enrere com per poder-nos-en anar tranquil·lament. La vida ens perseguirà fi ns més enllà... d’on? La protagonista és a punt de descobrir-ho d’una manera grotesca, gairebé tragicòmica. Diuen que hi ha “final sorpresa”. La pregunta seria... hi ha final?

Biografia:
Josep M. Diéguez (Barcelona 1958), director i autor teatral, resideix des de fa temps a Vic (Osona). Com a director d’escena ha dut a terme diversos encàrrecs de la delegació de Vic de l’Institut del Teatre, a més de treballs puntuals com el muntatge de La traïció de Harold Pinter a la Sala Beckett de Barcelona. En el camp de la dramatúrgia, la seva principal dedicació, ha guanyat una dotzena de premis: el primer, el Josep Robrenyo de teatre universitari l’any 2001 amb Variacions irades. El darrer, el primer accèssit del premi 14 d’abril, atorgat per la Direcció General de la Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya a De vegades la pau. Entremig, a més de Requiescat in bello, s’hi troben des de dues edicions del premi de teatre infantil i juvenil Guillem d’Efak, aconseguits a Vilafranca de Bonany (Mallorca) amb Un cas molt _ _ _ rany i L’home que feia pets, fins al premi Micalet de València amb Bonnet i Clàudia, passant per diferents guardons al premi de teatre d’Osona, on destaca l’obra Electronic Money. Diversos d’aquests textos han estat representats, i la majoria publicats. A més, ha traduït del francès al català La prise de l’école de Madhubai, d’Hélène Cixous, i Prof!, de Jean-Pierre Dopagne, que aviat es veurà als escenaris de Barcelona. També ha realitzat activitats docents, com ara un curs de noves metodologies entorn de l’escriptura teatral als cursos d’estiu de la Universitat de Vic, i l’Ajuntament de Salt li ha premiat un assaig que vincula Els pastorets amb tècniques d’integració de la immigració. Finalment, ha exercit també responsabilitats institucionals: va ser membre de la Junta de Govern de l’Institut del Teatre durant el període 2000-07, i des de l’any 2003 forma part del Consell d’Administració del Teatre Nacional de Catalunya.

Un barceloní guanya el premi La Carrova d'Amposta

L'obra titulada Sweet nothing, de Llàtzer Garcia Alonso, de Barcelona, ha estat la guanyadora del premi de teatre La Carrova, que convoca l'Institut d'Estudis del Montsià i l'Ajuntament d'Amposta. Garcia Alonso ha escrit i representat diverses obres de teatre, entre les quals es troben els títols Au revoir, Lumière i Després. El premi està dotat amb 1.200 euros. L'acte de lliurament de guardons tindrà lloc el dia 6 de desembre, moment en el qual també es presentarà l'edició de l'obra guanyadora de l'any passat, publicada per Cossetània Edicions. Es tracta de Requiescat in bello, de Josep Maria Diéguez.

Notícia publicada al diari El Punt, sobre el premi de teatre La Carrova.

Es presenta "Zenit. Literatura 2008", un recull de la producció literària de creadors del Camp de Tarragona

El llibre Zenit. Literatura 2008, del col·lectiu La Gent del Llamp, es presentarà el dimecres 2 de juliol, a 2/4 de 8 del vespre, als Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat.

La presentació anirà a càrrec de l’escriptor Òscar Palazón i hi intervindran Adam Manyé, director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació a Tarragona, i Lurdes Malgrat, en nom de La Gent del Llamp. Els autors llegiran un fragment de la seva obra.

Resum:
El col·lectiu La Gent del Llamp, que ha anat mantenint aquesta col·lecció de llibres des de 1982, va adoptar el nom de Zenit per identificar alguns productes literaris i artístics menys convencionals (obres d’extensió breu, carpetes, formats diferents, etc.). Ara recuperem el nom de Zenit per designar un seguit de treballs, també de poca extensió, amb una preferència pels autors nous, combinats, tanmateix, amb altres autors amb una trajectòria consolidada. Aquests treballs, van essent publicats, al llarg de l’any, i amb periodicitat mensual, en opuscles dedicats cadascun a un autor. En arribar el juny, època de la sega, els treballs són aplegats en un volum com el present per facilitarne la difusió. En aquest primer volum d’aquesta nova sèrie, que reuneix treballs publicats en opuscle durant el període 2007-08, hi ha contes, poesia i teatre i s’hi combinen els autors que es veuen editats per primer cop, amb altres que ja han publicat una important quantitat de títols. Les portades dels volums han estat elaborades per Pere Espanyol, artista plàstic.

Els autors:
Josep-Oriol Mas (Tarragona, 1987) estudia periodisme, és membre dels grups Amnea, de rock, i Zombisingers in the Windows, de gospel. És alumne de l’Escola de Lletres de Tarragona. Gabriel Guasch va néixer i viu a Valls. Ha publicat els llibres de poesia Escric un cercle, Paral·lels, Mirades, Conversa fora de context i Descripció del blanc i ha participat en exposicions de poesia visual. Alba Tomàs Albina (1987), tarragonina de naixement, actualment cursa la llicenciatura de Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona. Des de fa dos anys és membre de l’Escola de Lletres de Tarragona. Conxita Jiménez, tortosina. Ha publicat poemes als volums col·lectius Nit de la Poesia 2003 i Nit de la Poesia 2004, i el relat breu “El Clip”, a Dos germans asimètrics i altres contes, 9è Premi de narrativa curta per Internet, Tinet. És alumna de l’Escola de Lletres de Tarragona. Adrià Targa (Tarragona, 1987) és alumne de l’Escola de Lletres de Tarragona. Cursa la llicenciatura de Filologia Clàssica a la Universitat de Barcelona. Enguany ha publicat el poemari L’exili de Constança. Albert Ventura (Tarragona, 1985) és estudiant de Filologia Catalana a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i aquest recull que teniu a les mans és la seva primera publicació. Jordi Roig estudia Comunicació i Audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona. És alumne de l’Escola de Lletres de Tarragona i col·labora amb La Pell del Llavi. Va guanyar el 3r premi de Fotografia creativa de l’Escola de Lletres i el 2n premi de Podcast de Tinet. Magí Sunyer ha publicat un llibre de contes –La serp, premi Víctor Català–, dues novel·les –A joc de daus i Cactus–, uns quants llibres de poesia –els últims, I després, el silenci, Arcàdia i Conté un secret– i una tragèdia contemporània, Lucrècia.

Josep M. Diéguez guanya el premi de teatre la Carrova

En la fotografia apareix en primer terme Antoni Cisteró i en l'altre extrem de la taula Josep M. Diéguez

Josep M. Diéguez amb l'obra Requiescat in bello ha resultat el guanyador del Premi de Teatre la Carrova 2007, convocat per l'Institut d'Estudis Comarcals del Montsià. L'acte de lliurament del guardó es va portar a terme divendres dia 1 de febrer a la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó d'Amposta. En aquesta acte també es féu la presentació del llibre Quan l'infern sigui atiat, d'Antoni Cisteró, obra guanyadora de la darrera edició del premi, que ha estat editada per Cossetània. Requiescat in bello serà publicada la propera tardor per Cossetània Edicions.

I Premi de Teatre Carlota de Mena per M. Mercè Cuartiella

El proper dijous 8 de febrer, a les 8 del vespre, a la Biblioteca Fages de Climent (Plaça del Sol, 11 - Figueres) Cossetània Edicions (amb la col·laboració de la llibreria Mallart i la Biblioteca) presentarà el llibre Enterra'm a Pequín, obra guanyadora del Premi Carlota de Mena de Tortosa. Que va aconseguir M. Mercè Cuartiella en la seva primera edició.
La presentació anirà a càrrec de Richard Elelman, director de Zanni Teatre i de la propia autora.

Resum
Un home gran passa les hores a la cuina de casa seva amb un tauler d’escacs i el fantasma d’un amic, mort fa més de cinquanta anys. Tots dos estan units pels records de joventut, les il·lusions perdudes i el territori mític de Pequín, un barri de Barcelona que va ser devorat per les aigües.
Per aquesta cuina passaran els vius —les filles, la germana, el gendre, el nebot— però ningú no arribarà a penetrar en el món privat, íntim i solitari del vell, potser perquè estar viu és alguna cosa més que respirar, moure’s i parlar amb els altres i perquè de vegades els vius estan més morts que els fantasmes.

L'autora
Mercè Cuartiella va néixer a Barcelona l’any 1964 tot i que viu a l’Empordà des de finals dels anys vuitanta. Va estudiar Filologia Hispànica a la Universitat de Barcelona i professionalment s’ha dedicat a la gestió cultural. És autora de les novel·les Cuando las cosas van mal (Premio de novela breve Ciudad de La Laguna, 1999) i Capitán Verne (Sirpus, 2005), així com de diversos textos teatrals que ha estrenat la companyia Zanni Teatre: En trànsit (estrenat a Londres l’any 2000, seleccionat al World Youth Theatre i publicat l’any 2001 per la revista Escena), Cuatroficcionescuatro (2002 i publicat per la revista Ñaque) o Deus ex machina (2004).

Fitxa tècnica
Títol: Enterra’m a Pequín. I Premi de Teatre Carlota de Mena
Autor: M. Mercè Cuartiella
Col∙lecció: Talia, 11
Nombre de pàgines: 80
Enquadernació: en rústica
Mida: 12 x 16,5 cm
Preu: 9,25 euros
ISBN: 84-9791-230-6