Cossetània participa en la 28a Setmana del Llibre en Català

Cossetània Edicions participarà en la 28a Setmana del Llibre en Català, que es durà a terme del 10 al 19 de setembre, amb diverses xerrades i presentacions de llibres que tindran lloc a les seus de Barcelona i Lleida:

-Seu de Barcelona (Parc de la Ciutadella)

11 de setembre, a les 13h, xerrada: "Mites de la ciència", amb Daniel Closa, autor del llibre 100 mites de la ciencia, 100 enigmes que la ciencia (encara) no ha resolt i Blocs de ciència.

11 de setembre, a les 18h, presentació de la Primera guia del boletaire, de Ramon Pascual.

17 de setembre, a les 18h, presentació del llibre La Riera. La història dels personatges i les receptes del restaurant, al llibre de la sèrie de TV3, a l'Escenari Àgora.

18 de setembre, a les 11h, xerrada: "Conèixer els núvols i l'atmosfera", amb Jordi Mazón, coautor de 100 qüestions per entendre l'atomosfera i Conèixer els núvols.

18 de setembre, a les 19h, xerrada: "Camins de Sant Jaume", amb Joan Fiol, autor del Camí català de Sant Jaume i El camí de Sant Jaume.

-Seu de Lleida (Sala de la Canonja de la Seu Vella):

17 de setembre, a les 19h, xerrada: “Camins de Sant Jaume", amb Joan Fiol.

"Terres de l'Ebre, vida i colors" i "Els Pirineus de cap a cap- 50 etapes"

Marc Janeras i Casanova publicà una ressenya a la revista Excursionisme del mes d'agost sobre els llibres Terres de l'Ebre. Vida i colors, de Vicent Pellicer i Ollés, i Els Pirineus de cap a cap. 50 etapes, de Marta Viladot (textos) i Daniel Calleja (fotografies). L'article elogia l'ús que els autors de les obres han fet de la fotografia per a l'aproximació al territori:

Presentem dos nous volums de la col·lecció Khroma, uns llibres fotogràfics efectius, sense opulències innecessàries. El primer és una idea molt encertada, un tribut necessari a les grans travesses que recorren al llarg dels Pirineus.[...]
El segon és una sorprenent aproximació plena de color a les Terres de l'Ebre, organitzat en quatre blocs: el delta, la vall, la plana i el Port.

El camí de Sant Jaume

La revista Muntanya del mes d'agost publica una ressenya sobre el llibre El camí català de Sant Jaume. Des de Montserrat, de Joan Fiol. L'article destaca el treball de documentació de l'autor per a l'elaboració de la introducció i la descripció dels camins d'aquesta guia:

Aquesta guia inclou els dos principals camins catalans de Sant Jaume, i que prenen com a punt de partida el monestir de Montserrat.[...]
El llibre comença amb una introducció molt ben documentada, amb diferents capítols que parlen dels diversos camins d'avui dia, en especial dels camins catalans, el funcionament dels albergs, el material, la preparació física i diversos consells que poden ser útils de cara a emprendre la ruta.[...]
Una guia en la que trobareu una detallada descripció dels camins, dels pobles i indrets per on passen.

Albert Güell, amb la novel·la "L’ull de bronze", guanya el 28è Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre

En l’acte de lliurament del guardó es presentà l’obra guanyadora de la 27ena edició, La vall del Miracle, d’Armando Vericat

Albert Güell durant el lliurament del 28è Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre

Albert Güell, nascut a Barcelona el 1964 i resident a Mataró, amb la novel·la L'ull de bronze ha guanyat el 28è Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre, dotat amb 3.000 euros, que es va lliurar ahir dimecres dia 25 d'agosta Vinebre. L'obra serà publicada per Cossetània Edicions.
Segons l’autor, “la idea de la novel·la va sorgir d’un conte breu que havia escrit sobre el mar i l’horitzó. Tenia clar que volia parlar sobre l’art, sobretot, i sobre la recerca interior de l’artista. És una obra bastant introspectiva i utilitza molts referents literaris i artístics.”
El protagonista de la novel·la és un escultor que es troba en un moment de crisi creativa i inicia una recerca de la inspiració dintre seu, mentre es troba enmig d’un triangle amorós, constituit per uns personatges complexos. Segons Güell "Els personatges no ho expliquen mai tot, adquireixen vida pròpia i, a vegades, no van pel camí que el mateix escriptor creia, perquè la novel·la és viva.”
Albert Güell ha escrit altres obres, sobretot de narrativa infantil i juvenil (El cel vist de prop (2006), El gust dels colors (2007), L’arbre de les 7 branques (2007), La fòrmula màgica (2007), Fantasmes al palau! canti qui pugui (2008), o La fiebre del Oro (2008)) i contes il·lustrats. Aquesta és la seva primera obra de narrativa dirigida a lectors adults.

La vall del Miracle
En el mateix acte es va presentar la novel·la guanyadora de l'edició de l'any passat, La vall del Miracle, del veí de Traiguera (Baix Maestrat), Armando Vericat. L'obra va ser presentada per Vicent Matamoros, president del Centre Cultural de Traiguera, qui destacà que "la novel·la és un trhiller històric ambientat al Maestrat del segle XVI, quan aquest territori estava sota la influència de l'orde de Montesa."
Segons Matamoros, la novel·la "té un ritme àgil on no paren de passar coses i que fa que la lectura sigui fàcil i distreta. El lector se sent permanentment immers en un món d'intriga que ja comença al principi del llibre. La intriga d'un assassinat per resoldre manté la novel·la viva fins al final. En l'obra també hi ha una bonica història d'amor entre un capellà i una dona casada, un fet que, traslladat al segle XVI, és difícil que tingui un final feliç." En la novel·la hi apareix un element fantàstic, un home llop, que l'autor incorpora a l'obra "com a influència d'un dels autors més admirats d'Armando Vericat, Joan Perucho. Aquest element està integrat a la trama de manera que es fa creïble".
Finalment, va dir que "la bomba de la novel·la és que es basa en un fet documentat històricament, ja que el protagonista de la novel·la va existir. La seva cura d'una ferida de mort, sobre la qual els metges no li van donar cap esperança de vida, és l'únic acte miraculós dels que s'atribueixen a la Mare de Déu de la Font de la Salut que fou enregistrat per un notari tortosí. Una novel·la que és digna d'un guió cinematogràfic."
L'acte de lliurament del 28è Premi de Narrativa Ribera d'Ebre va comptar amb Maria Barbal com a escriptora convidada.

Tv Costa Brava entrevistà Carme Lafay, autora de "Tots tenim secrets"

TV Costa Brava entrevistà Carme Lafay, autora de la novel·la Tots tenim secrets (II Premi de Narrativa Marítima Vila de Cambrils Josep Lluís Savall 2009). L'autora exposa les seves motivacions a l'hora d'escriure l'obra. En les imatges també es pot veure la presentació del llibre ques es va dur a terme a la Biblioteca Mercè Rodoreda de Castell-Platja d'Aro.

Avui es dóna a conèixer l’obra guanyadora del 28è Premi de Narrativa Ribera d’Ebre

Durant l’acte es presentarà el treball premiat en l’anterior edició, La vall del Miracle, d’Armando Vericat

L’obra guanyadora del 28è Premi de Narrativa Ribera d’Ebre, que convoca l’ajuntament de Vinebre, es donarà a conèixer avui dimecres 25 d’agost, durant un acte en el que també es presentarà el treball premiat en l’anterior edició: La vall del Miracle, un thriller històric d’Armando Vericat Climent, de Traiguera.

El Premi de Narrativa Ribera d’Ebre està dotat en 3.000 euros i comporta la publicació l’any vinent de l’obra guardonada per part de Cossetània Edicions.
El veredicte del Premi es donarà a conèixer durant un sopar amb actuació musical, a 2/4 de 10 del vespre al local del cinema de Vinebre. Presidirà l’acte el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, i Maria Barbal és l’escriptora convidada.

Ressenya d’"Aigua Pudenta"

“No puc assumir, que abans d’enterrar la còrpora malmesa, m’abandoni el senderi”

Amb motiu de la malaltia del Quel, uns dels personatges principals de l’obra (crec que no hi ha un protagonista, en tot cas seria col·lectiu) l’autor presenta la vida d’un poble i dels seus habitants durant la postguerra.

A partir d’un fet traumàtic per a la majoria de personatges, particularment per a la Neus, s’estableix un lligam entre ells que només es desvetllarà al final de l’obra, quan en Quel enregistra una gravació per al seu nét. És en aquest moment amb la sinceritat familiar del Quel i el text de l’autor quan s’humanitzen totalment els individus que ens han acompanyat al llarg de la història, especialment la Neus/Marieta, mossèn Pigrau, la Toia i en Maquis.

Al principi, el text es presenta lent, ja que abunden les descripcions i les divagacions del malalt. Aquest fet sumat a l’aparició de diferents veus narratives pot fer perdre el fil al lector. A poc a poc però, l’autor aconsegueix accelerar el monòleg de Quel per enganxar-nos i no deixar-nos anar fins a l’últim capítol. Com si es tractés d’uns focs d’artifici abunden els colors, els personatges, els espais, les ideologies, les actituds... i tot això culmina en una explosió de llum final on sobresurt el tarannà de mossèn Pigrau: “havia retirat el terme pecat del meu codi ètic”.

En general, ha estat una lectura agradable, amb una riquesa lingüística important que, en ocasions i salvant les diferències, m’ha fet venir al cap algun text de Jesús Moncada. Totalment recomanable.

Ressenya de Marisol Herreros Moreno, participant en la promoció del llibre Aigua pudenta, de Marc Capdevila.

Cossetània publica el seu catàleg de novetats per al setembre

Cossetània ja ha publicat el seu catàleg de novetats per al mes de setembre. Les seves pàgines fan referència als següents llibres:

La Riera. La història dels personatges i les receptes del restaurant, al llibre de la sèrie de TV3.
A la nova col·lecció Physis, Primera guia del boletaire, de Ramon Pascual Lluvià.
A Azimut, Pel Matarranya en BTT. 14 itineraris pel Matarranya Mitjà i Baix, de Francesc Roig.
A La Gent del Llamp, Final de partida, de Samuel Beckett, una traducció de Joan Cavallé.
A L'Aixecador, Geni Casteller. Articles de recerca històrica castellera, de Lluís Solsona i Llorens.
Al Bagul, Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat (l’exemple de la Conca de Barberà), de Manel Martínez i Garcia.
A El Tinter, Antroponímia i toponímia del terme municipal de Rocafort de Queralt, de Moisés Selfa Sastre.
A Universitat Rovira i Virgili, Strategic Internationalization Plan / Pla Estratègic d'Internacionalització. URV: Opening Doors to the World and the Region / URV: Obrint portes al món i al territori.

Podeu consultar el catàleg en aquest enllaç.

"Aigua pudenta", de Marc Capdevila

Aigua pudenta, aigua amb olor d’ous podrits, aigua sulfurosa, aigua que no purifica sinó que guareix, l’aigua d’un balneari, el de la població osonenca de Tona. Aquest és l’escenari de l’acció que ens presenta Marc Capdevila en una narració que bascula entre la realitat històrica que s’esdevé entre els anys 30-50 i la ficció pròpia de l’autor. La narració s’inicia en forma de testament. El testimoni escrit i gravat d’en Quel, el narrador-protagonista, al qual se li ha diagnosticat Alzheimer. Podem destacar tres característiques que donen cos a aquest text. La primera: tenim dos temps diferents, el temps de la història (la recreació dels anys immediats a la postguerra amb referències del període bèl·lic) i el temps del relat (moment durant el qual en Quel, ja ancià, escriu un retall de vida, abans no s’esborrin els records de la seva memòria i que coincideix amb l’actualitat i la contemporaneïtat). La segona: la importància dels records com a font de salvació de l’ésser humà; en Quel opta per la memòria mentre que personatges com en Maquis (l’altra cara de la moneda) opta per l’oblit. I la tercera: l’interès de l’autor per trobar una entesa entre dos registres lingüístics. Entesa que oscil·la amb l’ús d’un registre col·loquial, a voltes un xic forçat, amb un altre del tot evocador, fruit potser del desig del protagonista d’esdevenir i creure’s poeta. Destaco i recomano aquí el paràgraf de la p.145 on compara les abelles amb camarades stakhonovistes (una incursió deliciosa de l’element natural que li serveix per poetitzar un instant de silenci).
En Quel serà també protagonista i testimoni d’una història ocorreguda al balneari, l’accident narratiu de la ficció: una violació, un ultratge. En aquesta història coneixerem personatges prototipus: En Quel, un noi de la Segarra que pateix una malaltia pulmonar i que a canvi de treballar al balneari rep el tractament per guarir-se; un oficial excombatent feixista, el senyor Millán; en Maquis, un anarquista retornat que s’obstina en oblidar un passat que el persegueix; la Toia, la beneitona del poble que es belluga i pensa per instint, treballa al balneari juntament amb la Neus; la Neus, germana d’en Maquis una noia intel·ligent i madura que aprèn les lliçons de vida amb molta rapidesa, la qual cosa li permet sobreviure als embats del seu destí; en Pigrau, el jove seminarista amb idees revolucionàries, humanistes i amb afany d’erudició, però home de fe vocacional; el metge, solter per decisió, home de ciència i amb voluntat de modernització; les dones benestants de Barcelona que opten pel balneari com a lloc de residència estiuenca; els vilatans; els forasters que seguen el blat... Cadascun d’aquests personatges configura el teixit social d’aquest microcosmos.
No solament és important aquesta galeria de personatges sinó que també ho són els espais on es belluguen. L’espai central és el balneari, on hi circulen pràcticament tots, però un altre de molt important és el bordell, que és en paraules de l’autor “la catedral sexual de la nostra comarca” (confessionari de passions, desigs i frustracions. Lloc on es despullen les veritats i fugen les mentides). I entre un i l’altre, el bar del poble, lloc de xerrameca, de retrobaments i comiats.
En l’epíleg final d’aquestes memòries, en el post scriptum, trobem el darrer gir narratiu. El narrador apel·la la figura del seu nét i el fa partícip de la part de la història on ell ha estat el protagonista. La història està enregistrada en la cinta d’una gravadora. Aquest darrer play enllaçarà el passat amb el present i les llacunes de memòria desapareixeran com quan tanquem tots els interrogants en un relat de suspens.

Ressenya d'Anna Martínez Biayna, participant en la promoció d'Aigua pudenta, de Marc Capdevila.

Excursions per l'alt Solsonès

La revista Muntanya del mes d'agost publicà una ressenya del llibre L'alt Solsonès. Rases i cims. 35 itineraris, de Maria Dot, Francesc Garrigós i Raimon Rovira.

L'article parla sobre les múltiples possibilitats per a l'excursionisme que ofereix el paisatge de L'alt Solsonès, recollides en aquest llibre:

Aquesta sèrie de massissos, serres i engorjats, situats al sector nord de la comarca, tenen moltes possibilitats per a l'excursionisme, en paratges d'una gran bellesa, que aquest llibre ens ofereix un magnífic tast, amb un conjunt de 35 itineraris molt ben triats, amb rutes clàssiques, però també de molt poc freqüentades [...]

Aigua pudenta, de Marc Capdevila

La narració pren com a excusa argumental la malaltia d’un home que de jovenet i en plena postguerra, va viure una experiència traumàtica que no va explicar més que al seu confessor i que porta una pila d’anys rossegant-lo per dins. Així, abans que l’Alzheimer li esborri la memòria, i en l’avinentesa de que tots els protagonistes ja han desaparegut, creu que és necessari gravar en unes cintes de cassette les seves vivències per tal de que el seu nét conegui una historia que el durà, alhora, a conèixer els seus orígens.
Tot i tractar-se bàsicament d’un relat de postguerra, aquesta no se’ns presenta en blanc i negre amb matisos de grisos foscos, com altres narracions ambientades en la mateixa època, sinó en un color reflexat en les ganes de viure dels personatges, en la supervivència quotidiana on la guerra i les ideologies ja semblen coses llunyanes i el que importa és la batalla del dia a dia: la sega de la collita, la feina al balneari, la formació personal, la partida al cafè, les expedicions a Ca la Gitana, la festa de Sant Joan... això no treu que en algun episodi aquestes tonalitats puguin aparèixer descolorides per episodis del passat bèlic comú, en la figura clau, sobretot, de cert fantasma militar adscrit al règim autoritari vigent a l’època.
Cal destacar l’excel·lent nivell de narració a nivell lingüístic i estilístic, on la cura en l’expressió i en el vocabulari no entorpeixen un estil senzill i prou directe. A l’altra cara de la moneda, però, es troba a faltar una major profunditat dels personatges, que resulten una mica plans, i un major ritme narratiu, sobretot en els inicis del llibre, ritme que resulta fatigant també en algunes arrencades de capítol dins les vacil·lacions verbals del Quel ancià, tot i que com a recurs és vàlid i, en general, funciona bé.
En definitiva, trobem en aquesta Aigua pudenta una lectura viva i entretinguda, d’una gran riquesa narrativa i on el final ens pot arribar a sorprendre amb una emotivitat tendre, senzilla i gens apegalosa.

Ressenya de Sebastià Martori, participant en la promoció de la novel·la Aigua pudenta, de Marc Capdevila.