Celdoni Fonoll, poeta de la natura

Un poeta o una poetessa, és clar, és qui és capaç de fer-nos veure allò que tenim al voltant o sovint, a dins, i que ens costa identificar amb tota la seva extensió i matissos. Celdoni Fonoll és poeta i cantant i, naturalment, entén de música. Fa anys que com un joglar modern féu una gran acció en les escoles en donar a conèixer la poesia generada per la cultura catalana al llarg dels segles. És d'aquella època el seu llibre Nou segles de poesia als Països Catalans (1986). Els recitals de Fonoll que he escoltat en ambients populars són una demostració de com la paraula ben dita i la poesia que transporta sensacions i emocions interessa a tothom.
Des de fa uns anys inicià una etapa de la seva creativitat poètica dedicada a la descripció de la Natura i de forma periòdica li són publicats llibres que ens apropen aspectes del nostre entorn, des dels ocells als arbres. Comença la que ja és una sèrie important amb Veus d'ocells (2000), 60 ocells (2002), Bones herbes (2004), Aucells (2006), Fascinants bolets (2006), Arbres dels nostres paisatges (2007), Mamífers peluts -del llop a la musaranya (2008), Herbes amigues (2009) i el darrer, per ara, Bèsties i bestioles (2010).
Cada llibre d'aquest poeta presenta la descripció de l'objecte a través del seu vers i a part el dibuix o la fotografia del que s'explica, la definició científica i la presència que té en la nostra cultura citant fragments d'obres on és present. Els llibres de Celdoni Fonoll són un producte molt elaborat, en el qual l'acompanyen naturalistes i en alguna ocasió l'actriu i cantant Lloll Bertran i Isaac Fonoll per la música amb què a vegades són cantats els textos.
Aquest mes d'octubre ha presentat Bèsties i bestioles i des del profund coneixement de la nostra llengua trobem en aquest nou llibre 56 espècies descrites pel seu vers. Una mostra del qual és la descripció del cranc de riu que ens és presentat així: "Humil cranc de riu/ dels rierols nostres, que l'americà/ no et prengui els estatges/ i campis ben viu/ en les aigües vives/ com sempre has campat:/ nedant a recules/ mirant endavant,/ tot fent batzegades/ entre sorra i pedres,/ i encauant-te al fang". Així mateix, el grill ens és descrit tot dient: "Sota les nits d'estiu,/ en prats, ermots, conreus/ s'estén, monòton, viu,/ el grill de moltes veus". Aquests nou llibres són una aportació important per fer-nos conèixer més a fons la Natura, són una eina per valorar-la i, naturalment, per estimar-la i defensar-la en el seu conjunt. Són llibres que ens expliquen com són els elements que formen la nostra Natura, amb paraules clares, amb un deix d'ironia i sempre d'estimació. Conèixer aquest món que ens envolta ens facilita gaudir-ne i fer nostres tots els seus replecs.

Article de Joaquim Ferrer al diaridegirona.cat, sobra l'obra de Celdoni Fonoll dedicada a la natura.

Celdoni Fonoll: "S'està empobrint i embastardint la llengua catalana"

Celdoni Fonoll durant la presentació d'un dels seus darrers llibres, amb Lloll Bertran

Celdoni Fonoll és poeta, recitador i músic. Acaba de publicar el llibre Bèsties i bestioles, editat per Cossetània.

1. Què és "Bèsties i bestioles"?

És el meu novè llibre de versos sobre la natura, amb fotografies a tot color, i amb informació científica, i de cultura popular i literatura.

2. Quines bèsties hi podem trobar?

N'hi ha cinquanta-sis. Mol·luscs, aràcnids, crustacis, insectes, peixos d'aigua dolça, amfibis i rèptils. Del cargol bover a la papallona rei, de la truita de riu a la salamandra, de l'escorpí groc a la serp blanca...

3. Quin format té el llibre? Quin interès té? A qui va adreçat?

Format: 15.5x23.3 cm

Interès: crec que pot ajudar a conèixer i a estimar la natura, la llengua, el país, o, simplement, gaudir amb imatges i versos...

Va adreçat a tothom qui el vulgui llegir (M'agradaria especialment que el fessin servir a les escoles. Sé que hi ha escoles que ja ho fan amb els altres llibres meus sobre la natura.)

4. Què prefereixes, text o imatge? S'està perdent el lèxic referit al món rural i natural?

Text, naturalment, però sense la imatge el llibre seria una mica pobre. Tots els 9 llibres que, fins ara, he fet d'aquesta sèrie naturalista, han estat ben il·lustrats.

Es perd, dissortadament, el lèxic del món rural i cada vegada s'està empobrint i embastardint més la llengua catalana i veig que els mitjans i professionals que haurien de normalitzar-la en tots sentits, amb les honroses excepcions de rigor, tant se'ls en fot...

5. Has escrit molt sobre la natura, d'on ve aquesta vocació?

Sóc fill de pagesos i de petit ja m'atreien fortament els ocells, les herbes, els arbres, els mamífers, la terra...

6. Què penses de versos.cat?

No conec gaire aquest web, ja em perdonareu, però penso que tota feina ben feta a favor de la llengua i de la cultura catalanes és benvinguda.

Entrevista de Daniel Ruiz-Trillo a Celdoni Fonoll per al blog Versos.cat

Sobre Celdoni Fonoll, en motiu de "Bèsties i bestioles" (Casa del Llibre, 14 d’octubre)

Taula de presentació del llibre Bèsties i bestioles, a la Casa del Llibre

La sala d’actes de la Casa del Llibre, al passeig de Gràcia de Barcelona, dijous al vespre va quedar petita. S’hi presentava el llibre Bèsties i bestioles, de Celdoni Fonoll, de l’editorial Cossetània.
No m’és fàcil escriure de Celdoni Fonoll, perquè és un amic a qui estimo des de fa anys. Ens vam conèixer a Elna pels vols dels anys vuitanta –fixa’t, el mateix nom que ha triat el seu nebot Isaac Fonoll per a la seva filla–, en el casament d’un bon amic comú, en Jordi Bilbeny, autor d’alguns dels poemes que després en Celdoni va cantar i recitar. Ens hem anat retrobant en la presentació de cada nou llibre d’ell, en cada nou concert d’ells i en cada nova estrena de teatre de la Lloll.
Damunt la taula del menjador ara mateix tinc el llibre Bèsties i bestioles, però també hi tinc dos llibres seus –La poesia a l’escola, de 1987, 10 cançons per Catalunya, del 1988–, i un parell de elepés –Enllà del temps, de 1989, i Mercat de Calaf, de 1991–, perquè el Celdoni que la gent darrerament segueix és el que ha escrit poesia sobre ocells, herbes remeieres, bolets i bèsties i bestioles, però la seva trajectòria és llarga, antiga, extensa i de nivell.
Parlaren Pep Olivé, de Cossetània, i el biòleg Albert Ruhí, autor de les característiques biològiques de l’annex del llibre. ‘La natura és cultura’ diu Ruhí, i no s’equivoca. En els versos de Bèsties i bestioles hi trobem, no gaire amagades, referències polítiques, socials i ideològiques, sempre presents en l’obra de Fonoll (llegiu el poema ‘Mosca d’Espanya’...).
En Celdoni, abans de referir-se pròpiament al llibre, va llegir uns versos de Pere Quart, escrits poc després de l’assassinat del president Companys: ‘La Pàtria, tota gent i cada llar / sols a mitges vivent en l'esclavatge, / rebé en son cor el miserable ultratge / i s'estremí de la muntanya al mar’. Després, afalaga l’editorial Cossetània, una editorial de Valls, independent, de la terra dels calçots i de la gent ferma.
Cada poema és acompanyat per una bella fotografía de Jaume Sañé, i els apunts que hi ha de cada bèstia i bestiola en la cultura popular i la literatura no només són interessants, sinó que són la mostra exacta d’allò de ‘la natura és cultura’. Hi trobem referències a Josep M. de Sagarra, Màrius Torres, Jaume Roig, Salvador Espriu, Joaquim Ruyra, Jacint Verdaguer, Rovira i Virgili, Costa i Llobera, Joan Alcover, Ausiàs Marc, Apel.les Mestres, Prudenci Bertrana, i tants d’altres...
L’epíleg, com gairebé sempre, el posà la Lloll Bertran. Cantà ‘La cosina de la néta de la truita de Schubert. Hi ha millor manera de cloure un acte que aconseguint treure un somriure a la gent que t’escolta?
Com que seria llarg continuar, deixaré en Celdoni rapsoda dels anys vuitanta i noranta per a un altre apunt. Ell s’ho mereix i els qui ho desconeixeu, també.

La seva pàgina web la trobareu aquí

El vídeo de la presentació el podeu veure també aquí

Article de Neus Pinart al blog Foc d'encenalls sobre la presentació del llibre Bèsties i bestioles, de Celdoni Fonoll, dijous

Ja es pot veure el vídeo de la presentació de "Bèsties i bestioles", de Celdoni Fonoll

El llibre Bèsties i bestioles (Peixos de riu, amfibis, rèptils, insectes...), de Celdoni Fonoll, es presentà dijous 14 d'octubre a la llibreria Casa del Llibre, a Barcelona.

El vídeo que podreu veure a continuació recull imatges de l'acte, en el que hi varen intervenir Albert Ruhí, autor de les “Característiques biològiques” del llibre; Josep Maria Olivé, director editorial de Cossetània; Celdoni Fonoll i Lloll Bertran.

Olivé destacà que l'obra es pot considerar un llibre de poesia, de natura i de fotografia, dirigit a un públic ampli, també a la gent jove i a aquells que no estan especialitzats en aquests temes. Per a Albert Ruhí, malgrat que la poesia és la protagonista del nou llibre de Celdoni Fonoll, la part teòrica, amb les característiques pròpies de cada animal, li dóna un valor afegit.
Celdoni Fonoll, amb la col·laboració de Lloll Bertran, llegí alguns dels versos del llibre. Per tancar l'acte, Bertran interpretà la cançó La truita, de Schubert.

"Bèsties i bestioles" és el nou llibre de versos de natura de Celdoni Fonoll, amb fotografies de Jaume Sañé i referències a la cultura popular

El llibre Bèsties i bestioles (Peixos de riu, amfibis, rèptils, insectes...), de Celdoni Fonoll, es presentarà dijous 14 d'octubre, a 2/4 de 8 del vespre, a la Llibreria Casa del Llibre, a Barcelona.

A la presentació hi intervindran Celdoni Fonoll i Albert Ruhí, autor de les “Característiques biològiques” del llibre. L’acte es clourà amb un breu recital a càrrec de Lloll Bertran i Celdoni Fonoll.

Bèsties i bestioles és el novè llibre de Celdoni Fonoll de versos sobre la natura. Inclou cinquanta-sis espècies ordenades per grups: mol·luscs, aràcnids, crustacis, insectes, peixos d’aigua dolça, amfibis i rèptils. A més dels versos, el llibre conté, com els altres llibres naturalistes del mateix autor, fotografies de totes les espècies versificades, fetes per Jaume Sañé; dues partitures de cançons transcrites per Isaac Fonoll; un annex amb les “Característiques biològiques” de les espècies, obra del biòleg Albert Ruhí, i la “Cultura popular i literatura” feta, com sempre, per Celdoni Fonoll. Tanca el volum una cançó epíleg de Lloll Bertran sobre “La truita” de Schubert. De nou, Fonoll ens ofereix amb aquest llibre una bona eina per conèixer i estimar la natura, la llengua, i una colla de bèsties i bestioles dels Països Catalans: de la tortuga babaua a la cuca de llum, passant pel cargol bover, l’escorpí groc, la salamandra, el llangardaix, l’anguila, el cranc de riu, la papallona rei, el tòtil, la libèl·lula...

Celdoni Fonoll
Celdoni Fonoll és cantant, recitador, poeta i músic. Però, sobretot, ha estat i és un gran difusor de la poesia als Països Catalans. Ha fet molts recitals i ha publicat 11 discs i 25 llibres. Dels discs cal destacar Recital 1000 (1984), Mercat de Calaf (1991), Aigua secreta (1992), Cançons de l’amor que tinc (1997) i el doble CD Antologia (PICAP, 2008). Entre els llibres destaquen les antologies La poesia al carrer (1977), La poesia a l’escola (1977-1987), deu edicions amb 175.000 exemplars), Nou segles de poesia als Països Catalans (1986) i Versos diversos d’El matí de Catalunya Ràdio (1996). En el camp de la poesi, ha publicat llibres de versos humorístics, satírics, eròtics, amorosos, patriòtics: Trempant t’empaito (1993), Versos perversos (1995), Tocat d’amor (1997), Amor de lluny (1998), Versos dispersos (2001), Quin món de mones! (2006, amb Lloll Bertran), Obscenitats i tendreses (2009) i, els darrers anys, ha escrit poesia de la biodiversitat: Veus d’ocells (2000), 60 ocells (2002) —d’aquests dos llibres, ja exhaurits, se n’han venut 11.000 exemplars—, Bones herbes (2004), Aucells (2006), Fascinants bolets (2006), Arbres dels nostres paisatges (2007), Mamífers peluts [del llop a la musaranya] (2008), Herbes amigues (2009) i Bèsties i bestioles (2010). Celdoni Fonoll també ha rebut els següents premis: Premi discogràfic de la Generalitat de Catalunya pel disc Recital 1000 (1984); Èxit d’Or Català per la cançó “Cor càtar” del disc Enllà del temps (1989); Creu de Sant Jordi (1990); Premi al Compromís Cultural, Òmnium Cultural Anoia (2005); Ametlla de plata a la trajectòria professional, Ajuntament de Vilagrassa (2006); Amic de l’any (2007), juntament amb Lloll Bertran, de l’associació barcelonina Amics de la ciutat. Es pot trobar més informació sobre l'autor a www.celdonifonoll.cat.

Celdoni Fonoll i Lloll Bertran presentaran els seus llibres a l'Abacus de Sant Cugat

Els llibres Arbres dels nostres paisatges, Mamífers peluts [del llop a la musaranya] i Obscenitats i tendreses, de Celdoni Fonoll, i Quin món de mones!, de Lloll Bertran i Celdoni Fonoll, es presentaran dimecres 14 de juliol, a les 7 del vespre, a la llibreria Abacus de Sant Cugat del Vallès.

Durant l’acte els autors oferiran una petita actuació.

Arbres dels nostres paisatges

Celdoni Fonoll, seguint el fil dels seus llibres de versos d’ocells, de plantes i de bolets —que han tingut una gran acceptació entre el públic—, ens ofereix ara Arbres dels nostres paisatges on versifica, amb el seu estil fresc, planer, rigorós i apassionat, cinquanta-cinc espècies d’arbres dels Països Catalans. Arbres dels nostres paisatges és, com els altres poemaris naturalistes de Fonoll, una obra singular i una eina útil per conèixer i estimar els arbres, la natura, la llengua, el país.

Mamífers peluts [Del llop a la musaranya]

Celdoni Fonoll, seguint el fil dels seus llibres de versos sobre la natura, ens ofereix ara Mamífers peluts [Del llop a la musaranya], on versifica 34 espècies de mamífers dels Països Catalans. Completen i arrodoneixen el llibre fotografies de Jaume Sañé, Oriol Alamany, Isaac Fonoll, Marga Viza i Jordi Sargatal; quatre partitures de cançons transcrites per Isaac Fonoll, i un annex amb informació científica, literària i popular dels mamífers: la part científica és escrita per la biòloga Marta Vigo, i la de cultura popular i literatura és feta per Celdoni Fonoll. Tanca el llibre una cançó-epíleg de Lloll Bertran il·lustrada amb una vinyeta de Tísner. Jordi Sargatal n’ha escrit el pròleg i, entre altres coses, diu: En Celdoni Fonoll s’ha convertit, molt merescudament, en el poeta de la biodiversitat, ja que fins ara ha escrit versos sobre 505 espècies. Sí, 505 animals i plantes, i cal afegir que tots els poemes són molt bonics i sentits. En aquests moments ja en té 205 sobre ocells, 112 d’herbes, 50 de bolets, 55 d’arbres, 49 de peixos, amfibis, rèptils i insectes, i ara 34 de mamífers. Fantàstic!

Obscenitats i tendreses
A cavall del sexe i de l’humor, i amb pinzellades de tendresa, Celdoni Fonoll ens presenta el seu nou divertimento poètico-eròtic, Obscenitats i tendreses, amb seixanta textos i una cançó. Després de Trempant t’empaito (1993) i Versos perversos (1995), Obscenitats i tendreses tanca la seva trilogia de versos eròtics.

Quin món de mones!
Quin món de mones! va ser el títol del programa de cap de setmana de Lloll Bertran a Catalunya Ràdio. Un xou humorístic i satíric —líder absolut d’audiència en la seva franja horària: els diumenges d’una a dues del migdia— i on la Lloll, a més a més d’interpretar-hi els seus personatges, de fer-hi entrevistes i de parlar amb els oients, hi cantava cançons conegudes amb la lletra adaptada, d’una manera enginyosa i divertida, al tema de cada setmana. Celdoni Fonoll hi llegia els seus versos, normalment irònics, molts dels quals foren escrits expressament per al programa. Aquest llibre conté quaranta lletres de cançons —hi descobrireu una excel·lent Lloll lletrista— i cinquanta poemes que es van cantar i llegir a Quin món de mones!, des de l’11 de setembre del 2004 fins al 7 de gener del 2006.

Premis literaris amb convocatòria oberta que editarà Cossetània

Cossetània Edicions publicarà les obres guardonades en diversos certamens literaris amb convocatòria oberta fins a finals d'any. A continuació podeu veure una síntesi de les bases de cadascun:

Premis Literaris Ciutat de Tarragona
21è Premi de poesia Comas i Maduell:
Gènere: reculls de poemes de tema lliure
Extensió: Un mínim de 30 poemes o de 200 versos.
Termini d’admissió: acabarà el dia 31 d'agost del 2010
Dotació: 3.000 euros i la Musa de Tarragona

Premis Literaris Ciutat de Tarragona
14è Premi de Narrativa Curta per Internet Tinet:
Gènere: narracions de tema lliure
Extensió: De 3 a 6 fulls DIN A4 mecanografiats a doble espai i amb font Arial 12
Termini d’admissió: acabarà el dia 31 d'agost del 2010
Dotació: 1.000 euros i la Musa de Tarragona
Particularitats: trameses per mitjà d’Internet.

Premi de Narrativa Marítima Josep Lluís Savall
Gènere: qualsevol modalitat del gènere narratiu (novel·la, recull de contes, dietari, llibre de viatges...)
Extensió: mínim 100 fulls DIN A4 i màxim 250 fulls (2.100 caràcters per full)
Termini d’admissió: acabarà el dia 17 de setembre de 2010, a les 15 h.
Dotació: 3.500 € i l’edició de l’obra
Particularitats: El mar ha de ser l’element a l’entorn del qual es desenvolupa l’acció principal del relat.

Premi Literari Sebastià Juan Arbó
Gènere: novel·la
Extensió: mínim 120 fulls DIN A4, a doble espai -30 línies de 70 espais-
Termini d’admissió: acabarà el dia 30 de setembre de 2010
Dotació: 2.000 € i l’edició de l’obra

Premi de Narrativa Vila de l'Ametlla de Mar
Gènere: narració o conjunt de narracions
Extensió: d'entre 75 i 115 folis de no menys de 30 ni més de 45 línies per foli i fins a 75 caràcters per línia, mecanografiats a doble espai i per una sola cara.
Termini d’admissió: s'hauran de presentar abans del 22 de desembre de 2010
Dotació: 3.000 euros i la publicació de l'obra
Particularitats: només poden presentar-se al premi els joves escriptors dels països catalans, de no més de 40 anys d'edat

Es presenten les bases dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2010

L'àrea de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona ja ha presentat les bases dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2010, dels quals Cossetània Edicions publicarà el 21è premi de poesia Comas i Maduell i el 14è premi de narrativa curta per Internet Tinet. El termini d’admissió dels originals serà el 31 d’agost.

Aquestes són les bases dels Premis:

21è Premi de poesia Comas i Maduell:

Característiques:
Poden optar al premi Comas i Maduell reculls de poemes de tema lliure escrits en llengua catalana.

Extensió:
Un mínim de 30 poemes o de 200 versos.

Presentació:
En format PDF en suport digital (CD amb el títol de l’obra), i una còpia impresa. Les referències que permetin identificar l’autor (nom i cognoms, adreça, codi postal, localitat, telèfon i NIF) hauran d’anar dins d’un sobre tancat, a l’exterior del qual figurarà només el títol de l’obra.

Dotació:
3.000 euros i la Musa de Tarragona.

Edició:
Cossetània Edicions editarà l’obra guardonada, prèvia signatura del contracte amb l’autor.

Jurat:
Joan Elies Adell, Sebastià Alzamora, Hermínia Mas, Francesc Roig, Xulio Ricardo Trigo i Rosa M. Codines com a secretària.

14è Premi de Narrativa Curta per Internet Tinet:

Característiques:
Poden optar al premi Tinet totes aquelles narracions de tema lliure escrites en llengua catalana que siguin trameses per mitjà d’Internet.

Extensió:
De 3 a 6 fulls DIN A4 mecanografiats a doble espai i amb font Arial 12.

Presentació:
En el cos del missatge s’ha de fer constar el títol del treball, el nom i cognoms de l’autor, l’adreça, el codi postal, la localitat, el telèfon i el NIF. El treball que opti al premi s’adjuntarà a aquest missatge com un fitxer Word. Els originals seran rebuts per una persona que no és membre del jurat i que garantirà l’anonimat dels autors. Només s’admet un màxim de dos treballs per autor. A la recepció de l’original s’enviarà una certificació de rebuda per correu electrònic.

Dotació:
1.000 euros i la Musa de Tarragona.

Edició:
Cossetània Edicions editarà l’obra guardonada en un llibre que també inclourà altres obres presentades al premi, prèviament seleccionades pel jurat. D’altra banda, OASI publicarà aquest mateix recull al web de la Tinet Biblioteca (www.tinetbiblioteca.org), en format digital. A l’hora de fer-ne la selecció, el jurat valorarà l’originalitat i la varietat de les temàtiques tractades.

Jurat:
Noemi Bagés, Josep Ballester, Àngel-Octavi Brunet, Andreu Carranza, Rosa Pagès i Enric Brull com a secretari.

"Àlbum d’oblits", de Francesc Valls-Calçada

Per parlar de l’Album d’oblits (Francesc Valls-Calçada, Àlbum d'oblits, Cossetània, Valls, 2010) partirem d’una de les moltes divisions possibles que es poden fer amb la poesia. El discurs poètic, entre altres moltes coses, pot aspirar a la bellesa o al coneixement. És clar que aquestes funcions no s’exclouen, però també que ens trobem amb freqüència un dels plats de la balança més ple que l’altre.

La poesia de Francesc Valls-Calçada s’inclina cap al coneixement, dóna prioritat a aprofundir en la seva contemporaneïtat. Jo sempre reivindico la curiositat, però té uns límits que s’han de pensar amb deteniment. Sèneca deia que “és fàcil saber més que els altres”, però allò vertaderament difícil “és saber alguna cosa millor que els altres”. Aquest plus necessari ens el proporciona la poesia. I l’Album d’oblits n’és un bon exemple del tarannà curiós de l’autor. Hi ha el trànsit de les petites coses, hi podem trobar els grans arguments –el pas del temps, la capacitat d’estimar, el viatge cap a fora, però també cap a l’interior de nosaltres mateixos.

La seva és una poesia que ens explica un món possible, aquell que sap destil·lar a través de les seves paraules, un món d’innocència, de llibertat, de combats perduts, de silencis. També de mort, de desig, d’esperances. Potser molts d’aquests aspectes són contradictoris, però així funciona la nostra existència i, la poesia, una de les arts més properes a la vertadera naturalesa de l’ésser humà, no pot mantenir-se aliena als contrasts, per molt violents que siguin.

Tot això que dic ens podria fer pensar que no hi ha bellesa a la poesia de l’autor, però seria una greu errada. A mi m’entusiasma un pensament que ens va deixar el gran pintor Francis Bacon: “No hi ha bellesa sense alguna cosa estranya en les seves proporcions.” En primer lloc crec que s’ha de dir que també hi ha bellesa en el dolor, que sovint neix d’un exercici d’intensitat, que la bellesa, en ocasions, se’ns presenta com urpes clavades a la pell. Les paraules d’Album d’oblits persegueixen una bellesa reflexiva, una llum que es deixa veure quan ens obrim i ens deixem penetrar per sensacions que la vida quotidiana allunya.

Podríem dir, doncs, que aquest llibre és un cant a l’esperança, que els seus són els versos d’un conjur antic, el que mena fins a la sensibilitat més amagada, el que ens fa vibrar encara quan les hores tornen a semblar una lenta successió de minuts i ens adonem que paga la pena escoltar-les. Els oblits serien, doncs, com petits recordatoris que ens situen de nou molt més enllà de nosaltres mateixos. Un Album d’oblits que serveixi per recordar i recordar-nos, la poesia de Valls-Calçada com una advertència de bellesa que fuig si no tanquem els punys i l’aferrem amb força.

A partir d’aquí, potser només la paraula ens serveix. Per tant, deixeu el llibre a la vostra tauleta de nit, aneu construint petites parcel·les d’esperança...

Article de Xulio Ricardo Trigo al blog Versos.cat sobre el llibre Àlbum d'oblits, de Francesc Valls-Calçada.

El sol entre els sembrats

Autors del llibre El sol entre sembrats (Judit Fernàndez / El Punt)

La col·lecció Zenit de La Gent del Llamp té l'objectiu de donar a conèixer noves veus. En aquest número 2, acompanyades de la de Joan Cavallé, són quatre les que es presenten en un recull forçosament divers de narracions breus i poemes, i tenen en comú la seva vinculació a l'Escola de Lletres de Tarragona. Són Jordi Vinyals, Laia Serret, Maite Crespo i Dolors Torrent.

Jordi Vinyals obre el recull amb Eco, constituït per set narracions. Es tracta d'un conjunt de proses líriques que arrenquen d'un mite i s'articulen a partir d'un motiu i d'un personatge, amb una prosa molt treballada i un cert aire de desencís. El recull s'obre amb «El record», que recrea amb alè èpic l'eix narratiu de l'Odissea: l'encontre de Nausica i Ulisses, i transita amb força per la guerra («L'enterramorts»), la bogeria («Color sobre blanc»), la mort («En el gel»), l'inabastable i el somni il·lús d'assolir les ambicions («L'home que vestia»), la literatura («Mà, ploma i llibre») i la passió per l'escriptura, al capdavall una forma de viure («Intel·ligència»).

Laia Serret és l'autora de Les pors pregones, un conjunt de cinc narracions, sis poemes i una brevíssima peça teatral. Dos són els eixos fonamentals, menats amb pols ferm i idees clares, que hi circulen: el primer, l'amor, cantat en un ampli ventall de sentiments que va des de la convicció de la seva necessitat i la seva durabilitat («Credo») fins a la tristesa («Les sabates»), passant pel dolor de l'amor no correspost («Tan lluny») i l'explosió vitalista i sensual de l'amor aconseguit («L'edat del tast») i el goig de viure («Estavella't»). El segon és la literatura, en un doble vessant: la por, el dubte, d'escriure i el desig de fer-ho, i la reivindicació rotunda de l'autoria, del paper de l'autor.

Maite Crespo presenta setze poemes i uns haikus a Esparsos. Són poemes on apareix un jo líric potent, una veu segura que res no defuig, complexa, capaç del lirisme esperançat de «Llit d'estels», de mirar l'amor des del desig al goig acomplert i fins al dolor del desamor. O el cant d'enyor i l'afirmació rotunda de la vida. I també, com els anteriors, l'escriptura, la literatura: «Trobaré la paraula / que obrirà l'accés / del laberint escrit / en somnis pels déus.» Però, tal com jo l'he llegida, la Maite, on la seva veu ressona amb més vigor és en els poemes tenyits de desolació, el 9, el 12, el 13 i, sobretot, en la contundència i sobrietat quasi desesperada del 14.

Maria Dolors Torrent aplega onze narracions a Quimeres breus. Aquest és un recull que més que pels temes assoleix una certa unitat en el to i l'aire de bona part dels relats, abocats a una realitat desamable, de vegades trista, altres terrible, malgrat que s'obri amb «El teu cos horitzontal», una narració d'amor i de desig acomplert. Al llarg d'aquestes pàgines transiten la realitat amarga, la por de viure, la crueltat de la indiferència, la brutalitat i la violència. Entre tanta desolació, però, hi treu també el nas la dolça recança de l'enyor en els records d'infantesa («Secrets») i la joia de viure, en una història d'amor («Nocturns»). Són totes narracions ben construïdes i ben menades, sovint amb una calculada ambigüitat que condueix el lector a l'equívoc per oferir-li un final sorprenent.

Finalment, Joan Cavallé presenta La intrusa, una narració clàssica, que, sobre la història d'un personatge que veu alterada la seva vida quotidiana, còmoda i plàcida, per un fet inesperat al qual no sap fer front, giravolta a l'entorn d'alguns altres dels grans temes de la literatura: la por de viure, al capdavall, la impossibilitat d'una vida tranquil·la i segura, i el paper de l'atzar. Crec que és la història d'una covardia. Ben comuna. Aquella que ens fa defugir les situacions difícils, desagradables, encara que aquesta fugida ens condemni a la renúncia d'allò que anhelàvem.

A El sol entre els sembrats, malgrat la diversitat lògica, i donat el caràcter miscel·lani, amb l'excepció de Cavallé, resulta també impossible que no hi hagi algunes coincidències. Sobretot en l'aparició d'aquells temes més constants de la literatura i l'art: l'amor, en les seves variants, la mort, la literatura, la bogeria o l'enyor. Però no només temes. Tot i que també hi ha pinzellades de traç segur d'esperança, d'afirmació per la vida, m'ha semblat que hi domina un alè de pessimisme vital, també expressat amb tons diversos.

Article de Jordi Tiñena al diari El Punt de dilluns 1 de març sobre el llibre El sol entre sembrats. Zenit 2009.

Publicades les obres guanyadores dels XXX Premis Literaris Baix Camp

Cossetània Edicions ha publicat en dos volums les obres guanyadores dels XXX Premis Literaris Baix Camp, corresponents a l'edició de 2008, que convoca Òmnium Cultural Baix Camp per promoure joves escriptors. El primer volum, Problemes i altres contes, aplega la narració Problemes, de l'escriptor Frank Bayer, que va guanyar el premi Antoni Bofarull de narrativa, així com l'obra finalista del mateix guardó, El laberint de Samanà, d'Alexis Fresnillo. El volum inclou un pròleg de l'escriptor Josep Frederic Pérez Pastor. El segon volum, Pedregam o pedreria. Fragments d'orígens conté el recull de poemes del mateix títol amb què Raquel Estrada va guanyar el premi Gabriel Ferrater de poesia. El llibre reuneix també les obres finalistes de Núria Busquet i Pau Vadell. El pròleg, en aquest cas, és del també escriptor Ignasi Revés.

Notícia al diari El Punt sobre la publicació dels volums corresponents als XXX Premis Literaris Baix Camp: Problemes i Pedregam o pedreria. Fragments d'orígens.

Es presenta el llibre "Terra i cultura", que inclou els millors poemes musicats en català del darrer any

Cossetània Edicions i Enderrock han editat el llibre i el cd del II Premi Miquel Martí i Pol. Terra i cultura

Es presenta el llibre Terra i cultura, que inclou els millors poemes musicats en català del darrer any. Cossetània Edicions i Enderrock han editat el llibre i el cd amb una vintena d’obres del Certamen Terra i cultura. II Premi Miquel Martí i Pol.
L’obra Terra i cultura, d’aquesta II edició del certamen, inclou poemes dels autors Maria Mercè Marçal, Josep Palau i Fabre, Carles Fages de Climent, Joan Brossa, Miquel Martí i Pol, Josep Pedrals, Salvador Espriu, David Monllau, Maria Antònia Salvà, Josep Vicenç Foix i Vicent Andrés Estellés.
El Premi Terra i cultura, II Premi Miquel Martí i Pol, patrocinat pel Celler Vall Llach, s’atorga a la millor poesia musicada en català i vol reconèixer el talent dels cantautors i músics en la seva aproximació a la poesia catalana. El certamen està dotat en 5.000 euros i una obra de l’escultor Josep Bofill.
La selecció de les obres s’ha realitzat entre les prop de cinc-centes musicacions de poemes en català publicades de l’11 de setembre de 2008 a l’11 de setembre de 2009 per un jurat format per Lluís Llach (cantant), Lluís Marrasé (periodista i expresident de l’ACIC), Emili Teixidor (escriptor), Lluís Gendrau (periodista i director editorial del Grup Enderrock) i Ramon Muntaner (director de la SGAE a la Zona Mediterrània). El llibre-disc s’enviarà als centres d’educació secundària, com a eina educativa i lúdica i forma part d’un projecte global per a promocionar la música i la poesia a les escoles.

La presentació tindrà lloc dijous 14 de gener, a les 7 del vespre, a la sala Horiginal de Barcelona (c/ Ferlandina,29).
La presentació anirà a càrrec de Lluís LLach i comptarà amb les actuacions de Sílvia Pérez Cruz (guanyadora del II Premi Miquel Martí i Pol), Clara Andrés (guanyadora del I Premi Miquel Martí i Pol), Joanjo Bosk (finalista 2a edició) i Ismael Inarejos (finalista 1a edició). També hi participaran Maria del Mar Bonet, VerdCel, Josep Tero, Bikimel, Xavier Baró, Mercè Serramalera, Gerard Quintana, Marina Rossell, Oliva Trencada, Abús, Òscar Briz, Andreu Rifé, Marcel Casellas i La Principal de la Nit So Insistent i Poetristes.

Poemes de pedra seca

Ramon Pere publicà una ressenya a la revista Els Eixarts sobre el llibre Poemes de Pedra seca, de Nati Soler i Josep Vallès. Per Pere, el llibre contribueix al coneixement d’un paisatge a través de l’expressió artística:

De vegades la literatura se’ns presenta com a vehicle descriptiu del paisatge. És el cas d’aquesta obra que va sortir a la llum l’abril del 2006.
[...] El paisatge del Penedès, interioritzat per la Nati Soler i en Josep Vallès, omple les vuitanta-sis planes d’aquesta petita joia. Cada un dels autors, amb la seva expressió artística, hi deixen el seu saber fer.

"El sol entre sembrats. Zenit 2009" reuneix l'obra d'autors novells i d'un escriptor de llarga trajectòria, Joan Cavallé

El llibre El sol entre sembrats. Zenit 2009, de diversos autors, es presentarà divendres 11 de desembre, a les 8 del vespre, a la llibreria de la Rambla, a Tarragona.

La presentació anirà a càrrec de l’escriptor Jordi Tiñena.

Els quaderns i el llibre Zenit tenen com a objectiu primer donar a conèixer noves veus. La doble edició, en quadern individual i en llibre col·lectiu, vol subratllar aquest aspecte. El segon lliurament, de 2009, reuneix, sobretot, narrativa curta i poesia, d’autors novells com Jordi Vinyals, Laia Serret, Maite Crespo i Dolors Torrents, i es clou amb un conte d’un escriptor de llarga trajectòria i membre del col·lectiu La Gent del Llamp, Joan Cavallé.

Els autors:

Jordi Vinyals Ferré (La Selva del Camp, 1987) estudia Història a la UB. És professor a l’Escola de Lletres de Tarragona, d’on ha estat alumne durant molts anys. La seva obra literària es cenyeix ara per ara a la prosa, especialment al relat curt, peces on la prosa arriba a tocar el lirisme amb la punta dels dits. Laia Serret Prunera (Tarragona, 1987) és membre de l’Escola de Lletres des de la seva creació i estudia Filologia Catalana a la UB. Aquesta és la primera obra que dóna a conèixer. Maite Crespo és mestra, pedagoga i logopeda. Nascuda a València, viu a Reus i treballa en el camp de l’educació. Alumna de l’Escola de Lletres de Tarragona, assisteix al Taller Estable de creació literària. Autora de narrativa breu i experimentacions poètiques, participa en la pàgina relatsencatala.com. Apareixen obres seves en publicacions col·lectives com 10x10 Microrelats i Erotisme som tu i jo Maria Dolors Torrens (1950) va néixer a l’Espluga de Francolí. El 2003 va quedar finalista del IX Premi de narrativa curta Rafael Farré, convocat per la Generalitat de Catalunya, amb Les petites dones d’aigua dolça, essent alumna de la CFA Josepa Massanès; el 2008 va obtenir el primer premi de relats breus Sant Jordi, convocat per l’Escola de Lletres de Tarragona, de la qual n’és alumna. Joan Cavallé (Alcover, 1958) ha escrit contes, novel·la, teatre, assaig, ha fet traduccions i s’ha dedicat a la literatura infantil. Ha guanyat, entre altres, els premis Recull de teatre, Josep M. de Sagarra de traducció teatral, Ciutat d’Alzira de novel·la, de la crítica Serra d’Or al millor text teatral i 14 d’abril de teatre. Entre els darrers títols publicats, destaquen la novel·la Contemplant el monstre, la novel·la infantil Eva i el bosc, l’assaig Tarragona escrita i l’obra de teatre Peus descalços sota la lluna d’agost.

El llibre Mateu el president, de Sebastià Bennasar, també es presentarà divendres 11 de desembre, a les 8 del vespre, a l’Ateneu Layret, a Barcelona.
La presentació anirà a càrrec de l’escriptor Marc Pastor i de l’autor, Sebastià Bennasar.

Jordi Llavina: "Obscenitats i tendreses" està expressat d'una manera delicada i impecable, i té, a més, la virtut de semblar poesia popular

Celdoni Fonoll i Jordi Llavina durant la presentació d'Obscenitats i tendreses

El llibre Obscenitats i tendreses, de Celdoni Fonoll, es presentà dimarts 1 de desembre a la llibreria Casa del llibre.

La presentació va anar a càrrec de l’escriptor i crític literari Jordi Llavina.

Llavina destacà la trajectòria de Celdoni Fonoll en els camps de la naturalesa, l'eròtica i la poesia:

Celdoni Fonoll té una obra consistent en els llibres de naturalesa i de natura, entenent com a natura els òrgans genitals femenins.
El llibre és una delícia. En l'obra l'autor juga en la metaliteratura. Hi ha, a més, toponímia imaginària.
L'autor aprofundeix una tradició que té una ascendència llarga de poesia eròtica. Hi ha també certa reminiscència a la tradició d'Ausiàs March.
L'obra està expressada d'una manera delicada i impecable, i té, a més, la virtut de semblar poesia popular.
Només quan un és molt poeta, com el Celdoni, sap dir coses senzilles amb tan gran càrrega de profunditat.

Celdoni Fonoll exposà, de manera senzilla, el seu interès per la poesia:

He remenat molta poesia i me n'he untat els dits i a vegades, encara no que vulgui em surten versos.

"Obscenitats i tendreses", de Celdoni Fonoll, presenta seixanta versos i una cançó a cavall del sexe i de l'humor

El llibre Obscenitats i tendreses, de Celdoni Fonoll, es presentarà dimarts 1 de desembre, a les 7 del vespre, a la llibreria Casa del Llibre, a Barcelona.

La presentació anirà a càrrec de Jordi Llavina, escriptor i crític literari. L’autor farà una lectura de versos del llibre.

A cavall del sexe i de l’humor, i amb pinzellades de tendresa, Celdoni Fonoll ens presenta el seu nou divertimento poètico-eròtic, Obscenitats i tendreses, amb seixanta textos i una cançó. Després de Trempant t’empaito (1993) i Versos perversos (1995), Obscenitats i tendreses tanca la seva trilogia de versos eròtics.

Celdoni Fonoll:

Celdoni Fonoll és cantant, recitador, poeta i músic. Però, sobretot, ha estat i és un gran difusor de la poesia als Països Catalans. Ha fet moltíssims recitals i ha publicat 11 discs i 24 llibres. Dels discs cal destacar Recital 1000 (1984), Mercat de Calaf (1991), Aigua secreta (1992), Cançons de l’amor que tinc (1997) i el doble CD Antologia (PICAP, 2008). Entre els llibres destaquen les antologies La poesia al carrer (1977), La poesia a l’escola (1977-1987), deu edicions amb 175.000 exemplars), Nou segles de poesia als Països Catalans (1986) i Versos diversos d’El matí de Catalunya Ràdio (1996). Ha publicat llibres de versos humorístics, satírics, eròtics, amorosos, patriòtics: Trempant t’empaito (1993), Versos perversos (1995), Tocat d’amor (1997), Amor de lluny (1998), Versos dispersos (2001), Quin món de mones! (2006, amb Lloll Bertran), Obscenitats i tendreses (2009) i, els darrers anys, ha escrit poesia de la biodiversitat: Veus d’ocells (2000), 60 ocells (2002) —d’aquests dos llibres, ja exhaurits, se n’han venut 11.000 exemplars—, Bones herbes (2004), Aucells (2006), Fascinants bolets (2006), Arbres dels nostres paisatges (2007), Mamífers peluts [del llop a la musaranya] (2008) i Herbes amigues (2009). Es pot trobar més informació sobre l'autor a www.celdonifonoll.cat.

Mateu el president, de Sebastià Bennasar, també es presentarà dimarts 1 de desembre, a 2/4 de 8 del vespre, al Casal Can Capablanca, a Sabadell. La presentació anirà a càrrec de l’escriptor Roc Casagran i de l’autor, Sebastià Bennasar.

L'escriptor Magí Sunyer recull en un llibre les poesies que ha dedicat a obres d'art i artistes

Magí Sunyer amb el seu nou llibre, Sirventès (Judit Fernàndez / El Punt)

Explica Magí Sunyer que un dia, «atabalat per la perspectiva d'haver de repetir els tòpics de la retòrica habitual en la presentació de l'obra de pintors, ceramistes, escultors i artistes en general», va decidir «intentar oferir-ne una presentació en vers». És com a resultat d'aquesta pràctica que neix el llibre Sirventès (La Gent del Llamp, Cossetània Edicions), que dijous al vespre es va presentar al Museu d'Art Modern de Tarragona.

Per això, «quasi totes les poesies del llibre s'han escrit per acompanyar obres d'art i s'han estampat en catàlegs, targetes i volums d'homenatge», com també va fer en un volum anterior, Conté un secret, publicat fa set anys en la mateixa col·lecció. Ara, Sunyer dedica els seus versos als artistes Antoni Torrell, Antoni Mas, Salvador Juanpere, Mercè Modol, Madola, Rosa Ciurana, Rufino Mesa, Guigui, Josep Queralt Sanromà, Lurdes Malgrat i al col·lectiu Políedre, a més d'un «cadàver exquisit» compartit amb Xavier Amorós i Aureli Ruiz i una poesia dedicada a Francesc Vidal i Montserrat Cortadellas, dos artistes que per Sunyer «representen la radicalitat més pura d'aquesta avantguarda artística i vital».

La primera part del llibre, El jardí de les delícies, que és inèdita, Sunyer la va plantejar a partir d'uns collages d'Antoni Torrell que recreen imatges del conegut tríptic de Hieronymus Bosch. I la segona part recull les poesies més individualitzades de la resta d'artistes.

La presentació del llibre va ser a càrrec de l'escultora Madola (Maria dels Àngels Domingo i Laplana), a qui Magí Sunyer dedica la poesia Cos refractari, dedicat a l'exposició El Cos, que l'artista va presentar al Museu de la Ceràmica de València entre els mesos d'abril i juny.

Magí Sunyer explica en el mateix llibre que l'ha titulat Sirventès «perquè la caracterització del gènere trobadoresc, que es dedica a ‘la reprensió moralitzadora, la polèmica, l'atac violent i la difusió d'ideologies religioses, polítiques i literàries', s'hi ajusta bastant».

Notícia de Carina Filella al diari El Punt sobre el llibre Sirventès, de Magí Sunyer.

Dijous 5 de novembre es presentarà "Sirventès" a Tarragona i "Al vostre gust" a Cervera

El llibre Sirventès, de Magí Sunyer, es presentarà dijous 5 de novembre, a les 8 del vespre, al Museu d’Art Modern de Tarragona.

La presentació anirà a càrrec de l’escultora Madola (Maria dels Àngels Domingo i Laplana).

Sirventès reuneix poesies escrites com a interpretacions de peces d’arts diverses —pintura, escultura, ceràmica, collage, instal·lacions i literatura— d’Antoni Torrell, Antoni Mas, Salvador Juanpere, Mercè Modol, Madola, Rosa Ciurana, Rufino Mesa, Guigui, Josep Queralt Sanromà, Lurdes Malgrat i el col·lectiu Políedre, a més d’un “cadàver exquisit” compartit amb Xavier Amorós i Aureli Ruiz i una poesia dedicada a Francesc Vidal i Montserrat Cortadellas. Sovint experimenten amb la forma poètica a partir de les exigències dels referents.

Magí Sunyer:
Magí Sunyer ha publicat els llibres de poesia Càntir de llum i de febre (1978), Ginette (1982), Blau. Passió de tango (1986), L’error bellíssim (1993), Mar neta (1996), Arcàdia (1998), I després, el silenci (2000) i Conté un secret (2003); el llibre de narracions curtes La serp (1990, Premi Víctor Català 1989; les novel·les A joc de daus (1993) i Cactus (1995); i la tragèdia contemporània Lucrècia (2005). És professor de literatura catalana de la Universitat Rovira i Virgili i forma part del col·lectiu La Gent del Llamp.

El llibre Al vostre gust, de Tana Collados i Àgata Olivella, també es presentarà dijous 5 de novembre, a les 8 del vespre, al restaurant Gran Cafè, de Cervera.

A l'obaga dels mots

Pere Ballart publicà un article al diari Avui de dijous 24 de setembre sobre el llibre Evito el verb, de Rosa Comes.

Ballart parla sobre l’estructura del llibre i l’estil de l’autora:

En aquests dies de tan escasses idees d’estructura, en què els poetes no componen llibres si no és pel principi de la pura addició acumulativa, reconforta trobar una veu lírica com la de Rosa Comes, que pensa cada paraula sobre el fons del llibre que l’integra i que en tancar-lo el que calcula és com en queda afectada l’arquitectura global dels seus escrits.

Opcions d’estil a banda, el que llegim en filigrana a través dels versos de Comes és una història d’amor que treu profit d’una enunciació directa i col·loquial molt eficaç.

Obscenitat, tendresa, llibertat

A Catalunya tenim la tradició puritana emanada dels cristianisme: és un pais que era- i és- ple de pixabeneiters, menjahòsties i e-cristians. Però també sortosament, tenim una tradició irreverent, alliberadora: el Virgo de la Visanteta o el Rector de Vallfogona contra la Bíblia restrictiva i mal intepretada. Em quedo amb la Visanteta, com Celdoni Fonoll.

Celdoni Fonoll, obscè, tendre i anti-pixa beneiter.
L'obscenetat ha d'estar renyida amb la tendresa?

Celdoni Fonoll ens demostra que no.

Des dels autors medievals, passant pel Rector de Vallfogona, la literatura catalana té una bona tradició de textos eròtic i “obscens”. El llenguatge descart- com el del Virgo de Visanteta de Bernat i Valdoví- sempre ha anat molt unit a la cuina i les seves metàfores. Celdoni Fonoll ha dedicat diversos llibres a glossar el món vegetal- incloent les plantes comestibles- i també a l´”obscenitat” (en el millor sentit del terme). Aquest llibre, de títol ben expressiu (Obscenitats i tendreses, Cossetània Edicions, 85 pàgines) segueix el característic estil directe i popular de l´escriptor, amb títols de poemes que ho expressen ben bé: “Cigalot emmerengat”, “La cigala i la cloïssa” i altres, de títols explícits, ocurrents i divertits. Un llibre absolutament deliciós, alimentari, eròtic i , en el millor sentit del terme, “obscè”. Un bon cop de “flit”, també , contra els qui pixen aigua beneita.

Alguna bona mostra: “pel teu cul, Immaculada, tinc la tita dilatada,/i tiro lleterada/al teu cul, Immaculada”. O “Sota el raig de l'aigua, /en un carnal ball,/va sense paraigua/l´endurit batall”. Per a mi, una pura delícia.
Celdoni Fonoll té el cel guanyat: perquè només van al Paradís els qui ja ens en donen un tast a la terra, i no pas els màrtirs sinistres aiatol·làs de tota mena o els màrtirs imbècils.

El llibre, a més esta trufat de la saviesa popular, amb dites ad hoc: ”La figa, per a ser bona/ha de tenir tes senyals: bigarrada, gavatxona/i picada de pardals”, a la qual hi afegeixo la meva versió, també recollida de boques populars: “La figa, per ser bona/ha de tenir tres senyals: clivellada, secallona i menjada pel pardal.” Però un “pardal”, és clar, que no vola pas coms els gorrions o els teuladins.

Dedico aquest text a tota amena de puritans, aigua-beneiters, menja-hòsties i tota mena de pernicioses bestioles similars de què està plena la nostra cultura, que sembla que l´únic objectiu dels qual és amargar-nos la vida. Les veus de la foscor, els enemics de la vida, els e-cristians, als mestretites de la paraula, les eretirus del bon mot, als refinats i exquisits que no volen sollar la seva boca, als bisbes de la reconsagrada Conferència Episcopal espanyola, els catòlics i protestants del morro fort, budistes i angèlics de pacotilla i els temibles islamistes que no estan de broma. Els intel.lectuals beats, puritans, hipòcrites i aprenents de dictador, valgui la redundància. Perquè no ens deixeu tranquils d’ una vegada, aus de mal averany, rapinyaires de la ingènua felicitat.
Cardeu, renegueu, blastomeu, rieu: una bona cura- i una millor teràpia- contra la intolerància dels mal xinats.

Folleu, reieu, llegiu: el món no s’ ha d’acabar!

Article de Jaume Fàbrega al blog Bona vida sobre el llibre Obscenitats i tendreses, de Celdoni Fonoll.