29/1/10

La cuina del 'salat/sucrat'

Es presenta el llibre 'La cuina del Pirineu català' (Cossetània) d'Eliana Thibaut i Comalada i Jaume Fàbrega

Eliana Thibaut i Jaume Fàbrega

Aquesta setmana s'ha presentat al restaurant Languedoc Roussillon de Barcelona el llibre 'La cuina del Pirineu català' de dos gastrònoms i historiadors de la cuina reputats: Eliana Thibaut i Comalada i Jaume Fàbrega, amb fotografies de Josep Borrell Garciapons. Els autors representen la Catalunya del nord i del sud que, malgrat la frontera, comparteix una mateixa cuina tradicional de fa segles. En l'acte, Thibaut i Fàbrega van reivindicar aquesta cuina, que és la del 'salat/sucrat' o del 'dolç/salat', que ens remet a l'edat mitjana i al Mestre Robert, que conté els sabors de tres grans cultures i religions (cristiana, musulmana i jueva) i, malgrat pugui sembla el contrari, és una cuina moderna.

El llibre és coeditat per Cossetània i el departament de la vice-presidència de la Generalitat. Conté gairebé un centenar de receptes pròpies de les comarques situades a banda i banda del Pirineu Oriental. El procés de treball? Una primera selecció de plats feta per l'Eliana Thibaut (de la zona de la Fenollada, el Rosselló, el Capcir, l'Alta Cerdanya, el Conflent i el Vallespir), que després va passar a Jaume Fàbrega, el qual va completar amb la seva selecció de receptes (de l'Alt Empordà, la Garrotxa, el Ripollès i la Cerdanya) i també hi va posar la introducció.

Entre els plats que es proposen hi ha la coca de grassillons, el meló amb vi de Banyuls, l'amanida de carn de perol i l'amanida de taronja agra; bullinada d'anguiles, congre amb panses, garotada, bacallà amb tomàquets i pebrots; boles de picolat, freginat de Baixàs, tiró de naps...

El 'salat/sucrat'

Parla Eliana Thibaut i Comalada: 'No n'hi ha de secrets en aquest llibre. Fa uns trenta o trenta-cinc anys que treballem amb en Jaume per mantenir aquesta cuina. Per a mi no hi ha hagut mai frontera. Fem servir els mateixos productes de Salses a Barcelona. Fa quaranta anys que vaig començar a esmerçar esforços en recuperar i donar el seu lloc a la cuina catalana a la Catalunya Nord. Per això vaig obrir el taller a l'Ille de Tet. M'he esforçat tot aquest temps en defensar que és una cuina i no una especialitat. I això és gràcies al triomf aconseguit a l'Edat Mitjana, quan era la primera cuina d'Europa, que tenia els millors cuiners i que va escriure els primers receptaris. Ho teníem tot. Perquè la cuina catalana és un reflex de tres cultures: cristiana, musulmana i jueva. Per això és molt rica. Ja en l'origen era una cuina refinada i elaborada, perquè tenia en compte l'alquímia de les espècies, que això venia dels àrabs, i tenia l'equilibri de les salses, el salat/sucrat, l'agredolç. Avui la cuina catalana encara és un descobriment per al turista que vol conèixer una cuina nova. La cuina catalana és un resum de tots els perfums de l'Orient i l'Occident.'

El dolç/salat

Jaume Fàbrega continua la reflexió de Thibaut: 'Hi ha cuines que no tenen història. Amb la cuina catalana passa tot el contrari, que té tots els sabors del món. El dolç/salat que citava l'Eliana és allò que marca les grans cuines del món. Ja en parla al segle XV el Mestre Robert, que fou el primer cuiner del món, el més important del Renaixement italià (treballava a Nàpols). Era el Ferran Adrià del segle XV. És l'autor del primer llibre de cuina escrit a consciència. I, precisament, se centra en la combinació del dolç i del salat. Ara Ferran Adrià torna a trencar la frontera entre els dolços i els salats inspirant-se en la cuina de l'Empordà. Ja he escrit que el decàleg d'Adrià té un paral·lelisme impressionant amb el que va elaborar el Mestre Robert al seu temps, i sense saber-ho. És evident que l'esperit de 'La cuina del Pirineu' és absolutament modern, perquè és la cuina tradicional. Perquè la cuina que quedarà serà la cuina tradicional i de territori. Jo crec que la cuina és el llenguatge més universal que hi ha, més fins i tot, que la música.'

A l'Eliana Thibaut i Comalada li acaben de concedir el Premi de l'Acadèmia Catalana de Gastronomia, que se li atorgarà a primers de març. Recorda Eliana que ella i Jaume Fàbrega es van conèixer arran del Primer Congrés de la Cuina Catalana, amb en Nèstor Luján, en un àpat al Mas Pau de Figueres. 'I ja la primera col·laboració va ser fàcil, perquè en Jaume i jo ens entenem, perquè tenim el mateix sentit de la història, de la política.'

Notícia de diumenge 24 de gener al diari Vilaweb sobre la presentació del llibre La cuina del Pirineu català, de Jaume Fàbrega i Eliana Thibaut.

28/1/10

"Els millors plats de l'Àvia Remei" es presentarà a l'establiment Actua, de Mataró

El llibre Els millors plats de l'Àvia Remei. Trucs i recomanacions, de Remei Ribas Aguilera, es presentarà divendres 29 de gener, a les 7 del vespre, a l'establiment Actua de Mataró.
Després de l'acte, l'autora del llibre oferirà un tast d'alguna de les seves receptes als assistents.


Narcís Oller i Valls en una ruta literària

Narcís Oller: Una ruta literària per Valls, obra de vuit professores publicada per Cossetània Edicions, guardonada amb el Premi Baldiri Reixac 2006-07, és una aportació bibliogràfica que convida a resseguir el territori, interrelacionar-lo amb l'obra de l'escriptor i ajudar a sortir al lector -jove o gran- a anar més enllà de les pàgines literàries.
Entre els objectius d'aquest itinerari per la ciutat de Valls hi ha incentivar la lectura, viure la literatura i transmetre-la de manera més viva als alumnes, resseguir un context històric i vital, conèixer la localitat a través de l'obra d'un dels grans autors de la Literatura Catalana i afavorir-ne la seva divulgació entre les noves generacions amb el treball interdisciplinari.
Un itinerari ben viu i vigent que convida a fer-lo, propostes didàctiques i fragments de textos, donen forma a aquest volum de bon llegir i practicar, al qual cal afegir importants annexos bibliogràfics i amb informació a la xarxa que permeten anar molt més enllà d'una simple visió.
Potser hi ha tota una generació que recordem haver llegit Oller, amb títols, entre d'altres, com La bogeria, L'escanyapobres o Pilar Prim, per imposició a Secundària. Però molts d'aquests mateixos també tenim a la memòria la solidesa d'aquests històries i l'interès captivador que no trobàvem en d'altres llibres que també havíem de llegir per força. Oller ha quedat -per a mi i a moltíssims- i aixó, habilitat narrativa al marge i bon ofici, és una prova més que el seu discurs literari té dimensió universal i resisteix el pas del temps.
D'altra banda, un valor dels genis és fer gran el petit. En aquesta premissa es troba la interrelació de Valls amb Narcís Oller que ara, a través d'una ruta literària recollida en aquest llibre, podem recuperar quan ens vingui de gust, llegint-la o solament fent-la a peu.

Article d'Albert Calls al blog El Quadern d'Albert Calls, sobre el llibre Narcís Oller: una ruta literària per Valls.

27/1/10

El portal TV3.cat obre un concurs per sortejar el llibre "El paisatge favorit de Catalunya"

El portal TV3.cat obre un concurs que permetrà als participants obtenir el llibre El paisatge favorit de Catalunya. Els que encertin la pregunta que es formula al web entraran en el sorteig de cinc exemplars de l'obra:

"Catalunya
és un país de paisatges espectaculars i diferents.

Un mosaic de geografies contrastades que configuren un territori únic. De les dunes del delta de l'Ebre als cims del Pirineu, el caliu humà que impregna el barri antic de Tarragona o les formes humanes i animals de Montserrat. Hi ha pocs països al món que gaudeixin d'aquesta diversitat.

En aquest llibre hi trobareu un tast de tot això. Els fotògrafs Jordi Longás i Chopo han fet una selecció de fotografies dels millors racons dels 24 paisatges protagonistes de la sèrie de TV3, "El paisatge favorit de Catalunya". Els lectors que hi vulguin entrar trobaran també textos dels personatges que van protagonitzar la sèrie, textos que expliquen el lligam de la persona amb el paisatge, perquè el paisatge també és la gent. Finalment, hi ha una selecció de les fotografies enviades pels teleespectadors del programa.

L'edició del llibre "El paisatge favorit de catalunya" ha anat a càrrec de Cossetània Edicions.

Encerta la resposta a la pregunta que et formulem i entraràs en el sortieg de 5 exemplars del llibre."

Extret del web TV3.cat

Francesc Mauri: "Una nevada a Barcelona com la que descriu Antoni Real al llibre és perfectament possible"

Presentada la novel·la Sota la neu, d'Antoni Real, que ens trasllada a una Barcelona sota els efectes de una gran nevada

Presentació del llibre Sota la neu

Francesc Mauri, meteoròleg de TV3, va assegurar en la presentació del llibre Sota la Neu, d'Antoni Real, una novel·la que transcorre en un escenari d'una Barcelona afectada per una gran nevada que "una situació d'una gran nevada com la que el Toni Real descriu en el llibre és perfectament possible."
Segons Mauri, precisament el canvi climàtic és el que ho podria afavorir, ja que "si bé és cert que en general les cotes de neu seran i són més altres, el canvi climàtic fa que a més temperatura, més capacitat de tenir vapor d'aigua en l'atmòsfrera, per tant una borrasca pot ser més activa com més pugi la temperatura, cosa que pot provocar precipitacions més intenses. Per tant, només caldrà combinar l'energia d'una borrasca i l'entrada d'aire fred." Mauri digué que el que s'ha viscut aquest mes de gener en comarques com les Garrigues pot passar perfectament a Barcelona. És més, digué que "segur que passarà. Només és qüestió d’esperar. Ja es va viure a finals del segle XIX, l'any 1962 i tornarà a passar. Es repetirà." El meteoròleg de TV3 indicà també que el llibre "no és només una novel·la que parli de qüestions científiques com la meteorologia, sinó que és un llibre que enganxa, que quan comences no pots parar, i on hi ha de tot, fins i tot una història d'amor i a més descriu un canvi tecnologic vertiginós en els mitjans de comunicació, especialment en la televisió. És una novel·la molt precisa en la descripció de tot plegat." La presentació també va comptar amb Xavier Nolla, president de l'Associació Catalana d'Estacions d'Esquí i Joan Viladomat, president d'Ski Andorra. Nolla va descatar que l'autor, Toni Real, "ha fet molt per l'esquí de Catalunya i per les estacions d'esquí, des de la seva feina professional com a periodista". Per la seva part, Viladomat va indicar que en la novel·la l'autor "descriu molt bé la solideritat que hi ha entre la gent de l'esquí." L'autor Toni Real va explicar que el seu primer record que té d'infantesa "és la nevada a Barcelona del 1962. Ho recordo perfectament tot i que només tenia tres anys. Aquesta nevada m'ha perseguit tota la vida i per això em va servir per lligar tot una sèrie d'elements i fer la novel·la." A més, digué Antoni Real, "el llibre parla de moltes més coses, de les relacions humanes en els moments delicats, de l'evolució dels mitjans de comunicació, etc."

Més informació:
Nevasport.com
Blog El temps amb nom i cognom

26/1/10

Lluís Badia:“El govern ha caigut en l’economia ideologitzada”

Entrevista a Lluís Badía, escriptor i exsenador por CiU

Recuperar el control de la política, del mercat i de l’educació. Aquesta és la recepta que planteja Lluís Badia, expresident del Port de Tarragona (1996-2004) i senador convergent (2002-2008), per superar la crisi econòmica. Però també recomana al govern, que a diferència de la línia seguida fins ara, sigui informativament transparent, realista i aposti per la contenció de la despesa. Badia denuncia allò que ell anomena La gran mentida (Cossetània).

Lluís Badia

Quina és “la gran mentida” a la qual es refereix el títol del llibre?
Estem en un món en què les mentides són un fet normal. Quan parlo de mentides no parlo de cap mentida en concret, sinó moltes. Per exemple, en el seu moment es va dir que les propietats immobiliàries no baixarien de preu i ho han fet, ens van dir que els bancs sempre pagaven i alguns han fet fallida, ens van dir que no hi havia cap problema amb què les famílies s’endeutessin perquè el bancs prestarien facilitats... i els governs van dir que no hi havia crisi econòmica! Al final la gent ha assumit les mentides com una qüestió normal.

L’estat espanyol és un dels darrers països europeus en sortir de la crisi. Tanta mentida ara ens passa factura?

No hem fet les revisions que havíem de fer. Aquí les coses no s’arreglaran perquè sigui un cicle, perquè no ho és; ni s’arreglaran perquè internacionalment s’arreglin. Els governs no han baixat a la microeconomia i s’han quedat amb les grans dades i qüestions internacionals. No s’han tingut en compte els problemes de les famílies, els autònoms...

El govern espanyol fa servir l’especificitat de la importància de la construcció en l’economia espanyola per excusar la lentitud de la recuperació.
La bombolla immobiliària és una realitat però n’hi ha d’altres: el deute fàcil, la inexistència de mesures per frenar la despesa pública, l’augment permanent de la despesa pública... tot això no té res a veure amb la construcció. La bombolla immobiliària té un pes específic en aquesta crisi, però també n’hi ha molts que no han fet els deures. Cal pensar que el deute d’avui són els impostos de demà.

Creu que el govern espanyol ha caigut en el populisme econòmic?
Han caigut en l’economia ideologitzada. Han pensat que es podia fer economia electoral. Han llançat molts diners que es podrien haver fet servir per altres coses.

Sembla que les mesures econòmiques de Zapatero no generen gaire prestigi a Europa.
Segons les enquestes la gent no confia amb el lideratge d’Espanya a la UE. La gent se sent enganyada. Tampoc vull ser pessimista, ens hem podem sortir si som capaços d’assumir la realitat de la situació.

Les dades de recuperació econòmica de Catalunya tampoc són positives. Què s’ha fet malament el govern català?

S’ha fet molt seguidisme i política d’aparador. Tampoc s’ha entrat en els temes fonamentals que preocupen a la gent. Es fan coses que a nivell estètic queden molt bé, però a nivell particular res. Per exemple, no s’han arreglat les diferències fiscals amb Espanya, com és l’impost de successions. I com diu el president Pujol, hem perdut el prestigi que teníem.

En el pròleg Artur Mas diu que el principal problema és la manca de lideratge i s’inclou a la crítica.

És una suma de responsabilitats de tots, però és el govern qui no ha cobert les expectatives.

També apunta que hi ha hagut massa “partidisme i poca gestió”.
Sí. Parlem molt dels grans temes i pensem que totes les decisions han de ser electoralistes, però després la gestió del dia a dia no es fa. Volem fer unes olimpíades, però després no arreglem una pista municipal perquè els nens puguin jugar. Fem grans anuncis, però no baixem a la concreció dels temes singulars.

L’oposició ha demanat plens específics sobre economia. El govern ha pecat de vanitat intentant resoldre sol la situació econòmica?

És evident. Ni el govern espanyol ni el govern de Catalunya s’escolten l’oposició. Aquest és un defecte que no passa a d’altres països. Especialment a Catalunya hi ha hagut molt bones idees de l’oposició que no s’han fet servir. És una mala estratègia que un govern digui “no” a tot i aquí, a Catalunya, s’ha demostrat.

Vostè diu que quan els governs no puguin fer front a les demandes socials i haurà gran inseguretat social i s’organitzaran vagues. Fins ara la mobilització laboral ha estat molt baixa...
És una de les lògiques d’aquests temps. Com pot ser que amb 4 milions d’aturats la gent no es queixi? Ens preguntem. Doncs perquè assumim les mentides, assumim que avui es digui blanc i demà vermell i no passi res... Ens hem quedat adormits davant una situació que no va bé. El problema no es que no hi hagin vagues, sinó que el teixit social no es queixi davant una situació inacceptable. I estem així amb les administracions endeutades però encara hàbils per atendre a les seves obligacions. Però, per exemple a Califòrnia, una de les economies més potents dels Estats Units, hi ha hagut ajuntaments que han fet fallida. Fina aquest moment no hi ha hagut mobilitzacions socials, però es possible que ara se’n produeixin a gran nivell. I per evitar aquesta situació les coses s’han d’explicar, encara que no agradin.

Però després del finançament autonòmic calia pactar el municipal i precisament els ajuntament no s’han queixat gaire.

Conec ajuntaments a les comarques de Tarragona que enguany els serà molt difícil fer front als seus pagaments, no només a les seves obligacions d’obres, sinó també a les nomines. Amb la crisi immobiliària s’han fet pressupostos de maquillatge.

Es necessiten ingressos, però l’oposició critica l’augment dels impostos. D’on han de sortir aquests?

La pujada de dos punts de l’IVA a partir del mes de juny és un disbarat si es vol potenciar el consum. L’administració pública hauria de gestionar-se com si fos una empresa privada. Quan a una empresa o família perd ingressos, aleshores rebaixa expectatives. Per exemple, en comptes d’anar a sopar dos cops per setmana a fora i anirà una. Doncs, aquesta contenció de la despesa a l’administració pública no s’ha fet. Des de l’administració no s’ha sabut tancar l’aixeta i aquesta és una de les mancances que esclatarà.

Políticament preocupa que, si hi ha un canvi de govern a la Generalitat, CiU es trobi amb les arques públiques buides?
El nou govern segur que es trobarà la caixa buida, però també amb un seguit de rèmores i obligacions que seran difícils d’afrontar. Manin uns o manin els altres cal una gestió objectiva i no estirar més el braç que la màniga. Els darrers anys aquí s’ha estirat molt el braç i ara estem en una situació inassolible. Per exemple, l’emissió de deute públic permanent de la Generalitat amb problemes de col•locació a nivell internacional és una referència dels problemes que podem tenir. Qui ens hem de preguntar: Aquest país és viable amb 4,5 milions d’aturats? Si només 7,5 milions de treballadors hem de tirar endavant un país de 40 milions, la situació és complicada.

En un capítol vostè diu que cal buscar “sortides realistes” i no caure en “camins perillosos”. Quin són aquests camins? La independència n’és un?
No. Està clar que Catalunya amb l’estructura actual no val. Catalunya va aprovar un Estatut que té el suport del Parlament, del Congrés i d’un Referèndum. Com deia Felipe Gonzàlez no es poden discutir qüestions polítiques per via judicial. Respecte la independència, el propi desenvolupament del país té unes fases i el país ho decidirà en cada moment. Però ara per ara hi ha un Estatut i s’ha d’aplicar en totes les seves conseqüències.

Per tant, els “camins perillosos” serien...
Seguir pensant que tot si val, que aquí no hi haurà cap problema, que podem seguir endeutant-nos i explicant sopars de duro perquè tothom se’ls creu. Aquests són els camins perillosos que algú està molt aficionat a fer. Però s’ha de tocar de peus a terra i explicar a la gent que l’economia està fotuda, que s’hauran de fer esforços importants, que s’haurà de fer una política fiscal realista i no hipòcrita com la que ara tenim sobre la taula.... aquesta és la línia. Amb la línia actual no ens en sortirem fins d’aquí molts anys.

Demanar el concert econòmic seria una solució?
Si no tenim Estatut podem demanar concert econòmic? A mi ja m’agradaria tenir concert econòmic, però la pregunta hauria de ser: Quan podrem aplicar el cent per cent de l’Estatut aprovat en referèndums? La resta són anhels i objectius de futur.

Vostè diu que l’economia no és la principal preocupació dels polítics. En un any preelectoral encara perdrà més pes?
L’objectiu es tornar a crear ocupació i que l’economia sigui el centre de tot, mentre altres estan aficionats amb altres temes, com els Jocs Olímpics. Quan hi ha gent que no pot pagar la hipoteca, que ha perdut la feina, que no cobra a final de mes... no es poden llançar aquest globus sonda i confondre la gent. L’economia hauria de monopolitzar el debat.

Quina és la seva recepta a la sortida de la crisi?
Cal recuperar el control dels mercats, de la política i de l’educació. A la gent se li ha d’explicar les coses clares i dir-los amb quins diners i amb quin temps es faran les coses. Aquesta és la via per sortir de la crisi. Ens en podem sortir, però tractant les coses amb transparència i amb la consciència de saber on som. S’han de potenciar les ajudes a les famílies, crear nous llocs de treball, acabar amb l’economia submergida... hi ha moltes coses concretes amb què hauríem de treballar.

I recuperar certs valors...
Sí. Valors com l’ètica, capacitat d’autocontrolar-nos, recuperar el seny... Seria un gran error augmentar encara més les diferències entre les necessitats de la gent i la classe política.

Ha abandonat definitivament el món de la política?
Estic a la reserva, però no hi ha previsió que torni a la política. No tinc perspectives electorals a curt termini.

Entrevista de Maria Coll a Lluís Badia publicada el 19 de gener al diari elsingulardigital.cat sobre el llibre La gran mentida.

"Rurals i urbanes", que ara publica Cossetània, representa l’evolució de Narcís Oller cap al Modernisme

Amb aquest recull de narracions, Oller torna a descriure la societat burgesa de l’època, utilitzant noves formes expressives

Rurals i urbanes, que ara publica Cossetània, representa l’evolució de Narcís Oller cap al Modernisme. Amb aquest recull de narracions, aparegut el 1914, Oller torna a descriure la societat burgesa de l’època, utilitzant noves formes expressives.
A Rurals i urbanes, Narcís Oller va recollir narracions curtes que havia donat a conèixer en publicacions periòdiques i que anteriorment no havia reunit en llibre. Publicat a l’editorial La Ilustració Catalana quan Oller més apartat estava dels cercles decisius de la cultura catalana, només s’havia reeditat en les obres completes del novel·lista. Aquesta edició a la Biblioteca Narcís Oller constitueix l’ocasió de descobrir unes narracions molt variades que mantenen una vigència plena per al lector actual. S’hi troben peces com “Un divendres de la Solís”, fonamental per comprendre el procés d’escriptura de la novel·la Pilar Prim.»
Segons Montserrat Corretger, prologuista de l’obra, malgrat el “gir Modernista”, Oller continuà mostrant la voluntat de parlar sobre el comportament i de descriure la societat burgesa de l’època: “Les obres d’Oller tenien un pes moral enorme. Ell sempre descriu i critica la societat burgesa; fa un retrat literari per trobar l’arrel del comportament, independentment de les tendències literàries. Però ara ho fa a través de formules modernistes, més decadentistes, i expressivament més subtils, preciosistes.”
Oller publicà Rurals i urbanes quan la narrativa realista ja havia decaigut. Com assenyala Montserrat Corretger, l’escriptor va voler provar nous camins, influenciat també per altres escriptors del moment, com Víctor Català, tot i que la crítica noucentista no es va fer ressò de la seva obra.
Rurals i urbanes, segons Corretger, es valorà tan sols com el retorn de Narcís Oller a la narrativa, quan ja tenia una edat avançada, obviant la seva importància literària: “l’obra s’ha citat només com el darrer aplec de narracions d’Oller, com un retorn nostàlgic a la narrativa, un epígon, però aquesta obra té molt de valor perquè representa l’evolució que va fer Oller, que no va continuar perquè ell ja era molt gran. Es trobava fora de temps i fora de lloc.”
Narcís Oller (Valls, 1846 – Barcelona, 1930) és considerat el patriarca de la novel·la catalana contemporània, ja que és amb ell que la narrativa de la Renaixença aconsegueix els requisits intel·lectuals i formals necessaris per fer-se un lloc en el context europeu de l’època. És autor de novel·les tan destacades com La papallona (1882), L’escanyapobres (1884), Vilaniu (1886), La febre d’or (1890- 92), La bogeria (1899) i Pilar Prim (1906), i de reculls de contes com Croquis del natural (1879), Notes de color (1883), De tots colors (1888), Figura i paisatge (1897), Rurals i urbanes (1916) i Al llapis i a la ploma (1918). També cal fer esment de dues facetes força desconegudes: la de dramaturg i la de traductor, que va desenvolupar sobretot en la darrera etapa de la seva vida. Per últim, entre els anys 1913 i 1918 va escriure les seves Memòries literàries, en què evoca la seva trajectòria com a escriptor. Oller va obtenir un gran prestigi literari dins i fora de Catalunya, i les seves obres foren traduïdes de seguida a altres llengües, com el castellà, el francès, l’italià o el rus. El novel·lista va defensar aferrissadament al llarg de la carrera literària la seva opció lingüística a favor del català, en un moment en què aquesta decisió no s’escapava del debat i la polèmica.

25/1/10

A "Sota la neu" el món torna a mirar a Barcelona a causa d'una gran nevada

El llibre Sota la neu, d'Antoni Real, es presenta dimarts 26 de gener, a 2/4 de 8 del vespre, a la llibreria Catalònia, de Barcelona.
La presentació anirà a càrrec de Francesc Mauri, meteoròleg de TV3; Xavier Nolla, president de l’Associació Catalana d’estacions d’esquí; Joan Viladomat, president d’”Ski Andorra”, i l’autor, Antoni Real.

El món sencer torna a mirar a Barcelona a causa d’un fenomen meteorològic famós, històricament, a la ciutat. Un dijous de gener comença a nevar, i no pararà en una setmana. Set dies de neu i de fred polar, de descontrol, d’accidents, d’angoixa, de nervis i de desesperació… Però també set dies per a la solidaritat, l’esport, l’amistat i per a tota mena d’emocions. Amor i odi. Construcció i destrucció. Naixement i mort. Aquests conceptes s’aniran barrejant al llarg de la novel·la per acabar convergint en l’últim paràgraf. En Roger, en Pol i la Marina són els tres protagonistes. Els dos primers, pare i fill, periodistes de televisió que veuen com el domini d’aquest mitjà s’acaba per moments. La Marina, especialista del món de la neu que viatja d’Andorra a Barcelona per ajudar la seva ciutat, per salvar-se a si mateixa i l’amor de la seva vida. És l’heroïna del segle XXI, que intentarà treure la ciutat del caos. Desenes de personatges secundaris es mouen per tota la novel·la i li donen vida. Des d’un empresari d’Esplugues sense escrúpols fins a una arquitecta capaç de fer quadrar els màxims directius del FC Barcelona. Una història de proximitat i de relacions humanes transmesa en directe a tot món a través d’un nou mitjà de comunicació: Wiki TV.

Antoni Real:
(Barcelona, 1959) Presentador i director de Temps de neu, un dels programes més antics de Televisió de Catalunya. Llicenciat en Ciències de la informació per la UAB, s’inicia com a periodista als 17 anys, al diari Dicen... Va ser redactor fundador del diari Sport i va treballar a les redaccions d’El Noticiero Universal i Catalunya Ràdio, com a guionista del programa A punt de neu, primer espai radiofònic especialitzat en esquí. El 1985 va començar a treballar a TV3, des d’on dirigeix i presenta Temps de neu i Temps d’aventura. Del 91 al 98 va dirigir i editar Slalom, una guia de les millors estacions del món. Com a enviat especial, va cobrir la informació dels Jocs Olímpics d’hivern de Sarajevo, Calgary, Albertville, Lillehammer, Nagano, Salt Lake City i Torí. És autor del llibre 100 anys d’esquí a Catalunya, Passions de neu (2008, Cossetània Edicions).

Elena Fabra: "Les cançons de Josep Bo són la crònica de quasi un segle d’història del Delta"

Unes 500 persones assistiren a la presentació de Lo carrilet de la Cava i les cançons de Josep Bo a la sala d'actes d'Arrossaires del Delta de l'Ebre

Unes 500 persones assistiren a la presentació de Lo carrilet de la Cava i les cançons de Josep Bo, divendres 22 de gener a la sala d'Arrossaires del Delta de l'Ebre.
La presentació va anar a càrrec de Teresa Bo, regidora de cultura de Deltebre; Baltasar Casanova, escriptor; l’alcalde de Deltebre, Gervasi Aspa; els autors del llibre, i Josep Bo. L'acte va cloure amb música en directe amb la participació d’alguns dels artistes que han col.laborat en el CD que acompanya el llibre.
Els qui varen presentar l'obra coincidiren en destacar el valor cultural i històric del material recopilat al llibre:

Teresa Bo:
Des de l’Ajuntament de Deltebre felicitem l’aparició del llibre i el CD dedicats a Josep Bo, i estem contents d’organitzar aquest acte, amb la col·laboració d’Assossaires del Delta.
Baltasar Casanova:
Si José només hagués escrit i compost Lo Carrilet de la Cava, ja el podríem considerar un bon compositor. Però el seu repertori és molt més ampli. Sentir cantar Lo Carrilet de la Cava pels Quicos em fa sentir orgullós de la meua terra.
Artur Gaya (periodista i music):
Redactar un llibre es fa fàcil i agradable quan, com en aquest cas, el material amb què es treballa és tan bonic.
Elena Fabra (historiadora):
Les cançons de Josep Bo són la crònica de quasi un segle d’història del Delta, un territori que, com diu el llibre, s’ha caracteritzat per una lluita constant.
Gemma Bo (filla menuda de Josep Bo i impulsora del llibre):
Gràcies a les moltes persones que ens han deixat fotografies i partitures, i també a tota la gent que d’una manera o altra ha fet possible l’aparició del llibre i del disc.
Gervasi Aspa, alcalde de Deltebre:
En un acte com aquest, fa goig ser alcalde de Deltebre. Aquest és un llibre amb poca palla i ben elaborat. Aixó vol dir que hi ha molta feina al darrere. Un acte tan massiu com aquest demostra el que José representa per al poble.

23/1/10

Rurals, urbanes y eternas prosas de Narcís Oller en un gran volumen de Cossetània

Juan Pedro Yániz publicà un article al diari ABC sobre el llibre Rurals i urbanes, de Narcís Oller.

Yániz fa referència a la voluntat i l'esforç de recuperació de l'obra de Narcís Oller:
Ninguneado por los novecentistas, lentamente va emergiendo su figura, con el respeto de tirios y troyanos.[...]
Una doble coincidencia, la del esfuerzo vallense, de antiguo, en rescatar a su conciudadano del olvido, y el esfuerzo del también vallense editorial Cossetània de reeditar toda su obra, tanto las grandes piezas consagradas como la numerosa obra dispersa en periódicos y otras publicaciones fugaces.

22/1/10

"Josep Cabeza i Coll" recull la trajectòria d'aquest espluguí defensor del cooperativisme dels viticultors

El llibre Josep Cabeza i Coll, de Josep Maria Vallès i Martí, es presentarà dissabte 23 de gener, a les 7 del vespre, a la Sala polivalent de l'antic Hospital de l'Espluga de Francolí.
La presentació anirà a càrrec de Núria Esteve i Rufié, vídua de Jacint Dunyó, expresidenta de la Fundació Roca i Galès.

Josep Cabeza i Coll (l’Espluga de Francolí, 1871 –- Mataró, 1945) pertanyia a l’elit de propietaris i dirigents de l’Espluga de Francolí del primer terç del segle XX. A l’ombra de Josep M. Rendé, va esdevenir el seu home de confiança tant al Sindicat Agrícola de l’Espluga com a la Federació Agrícola de la Conca de Barberà, de la qual va ser president de 1925 a 1930. També fou alcalde de l’Espluga (1912-1914), president de la Cambra Agrícola Oficial de l’Espluga (1916), vicepresident (1912-1921 i 1922-1926) i president (1921-1922) de la Secció de Viticultura del Sindicat Agrícola i Caixa Rural de l’Espluga, vicepresident de la Federació Agrícola de la Conca de Barberà (1918-1925) i president d’aquesta mateixa entitat (1925-1930). Del 1918 al 1920 i del 1923 al 1924 presideix el Sindicat Agrícola i Caixa Rural de l’Espluga de Francolí i del 1920 a 1923 n’és secretari. Va fer un bon nombre de conferències i va publicar diversos articles de divulgació agrícola defensant sempre la necessitat de la unió dels viticultors en cooperatives. Dos conflictes socials, un a l’Espluga i l’altre de caire comarcal, van minar el seu entusiasme.

Josep Maria Vallès:
Josep Maria vallès (L’Espluga de Francolí,1945) és historiador local. La seva carrera professional s’ha centrat en la gerència empresarial, i el seu oci, en la promoció cultural de la seva vila. Fundà l’Escola de Música del Casal el 1978 i fou president del Casal del 1981 al 1985. Promogué la reaparició de la revista El Francolí. Fundador i patrocinador del premi Bernat Morgades de recerca històrica local i del Centre d’Estudis Locals del Casal de l’Espluga el 83. Ha publicat articles a: El Francolí, Arrels, Solcs de terra (“El Capbreu del Vilosell 1754”), Aplec de Treballs (“Josep Mallén i Garzón”) Cooperació Catalana (“La Unión Agrícola, 1905”). Ha biografiat Pere Antoni Torres Jordi amb els llibres De l’idealisme a l’oblit. Poesia i teatre de Pere Antoni Torres Jordi i L’Espluga de Francolí en els setmanaris de Montblanc (1903-1923). Així mateix és autor de Rafael Battestini i Galup. Catalanista, víctima del franquisme; membre del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà i del Centre d’Estudis de les Garrigues.

Cossetània presenta dos nous volums de l'Obra Completa d'Artur Bladé i Desumvila, amb relats biogràfics i sobre la història de Catalunya

La presentació anirà a càrrec del periodista Xavier Garcia i d'Artur Bladé i Font.

Volum VII
Aquest setè volum acull els relats biogràfics dedicats, a partir de l’experiència compartida de l’exili, per un costat, a Pompeu Fabra (Barcelona 1868 – Prada de Conflent 1948), el Mestre gramàtic, fixador de la llengua catalana, i per un altre costat, a Rafael Moragas (Barcelona 1883 – Estrasburg 1966), prestigiós crític i historiador de la música, periodista, filòsof i escriptor de la Barcelona dels anys vint i trenta del segle XX.

Volum VIII
Aquest vuitè volum de l’Obra completa d’Artur Bladé i Desumvila aplega els llibres dedicats al coneixement de la història de Catalunya (de l’edat mitjana al segle XIX), sobretot la del territori natal, la Ribera d’Ebre, i en bona part també de les comarques veïnes del Priorat i la Terra Alta —que justament per veïnatge i vicissituds comunes són les que més va conèixer i estudiar—, així com, igualment, la història dels felibres i la de Montpeller, és a dir, els móns antics de Provença i Llenguadoc, dins d’Occitània.

Artur Bladé i Desumvila
Escriptor de l’Ebre català i cronista de l’exili, Artur Bladé va conrear la narrativa i l’assaig i va fer incursions en la poesia i el periodisme. Personalitat autodidacta de les nostres lletres, republicà i catalanista, es va exiliar al final de la guerra civil a França i a Mèxic, on va elaborar literàriament els records de la guerra i de l’exili, les converses mantingudes amb Pompeu Fabra, Antoni Rovira i Virgili i Francesc Pujols, així com la vida al seu poble i la comarca natals, la Ribera d’Ebre; tot això va formar un tríptic literari, històric i sentimental d’una quinzena de llibres que ja són una referència en el memorialisme català del segle XX. Al seu retorn a Catalunya, el 1961, va col·laborar activament en el redreçament cultural i lingüístic del país. Va publicar diversos volums d’història, va escriure àmpliament en la premsa catalana (Avui, Tele-Estel, Serra d’Or...) i va iniciar una llarga sèrie de dietaris, anomenats Viure a Tarragona, que abasta la crònica dels deu últims anys del franquisme i els primers de la transició.

21/1/10

"Lo Carrilet de la Cava" inclou 20 cançons que dibuixen un paisatge musical per al Delta

El llibre Lo carrilet de la Cava i les cançons de Josep Bo es presentarà divendres 22 de gener, a les 8 del vespre, a la sala d'Arrossaires del Delta de l'Ebre, a Deltebre.
La presentació anirà a càrrec de Baltasar Casanova, escriptor; dels autors del llibre, i de l’alcalde de Deltebre, Gervasi Aspa. Hi haurà una cloenda amb música en directe amb la participació d’alguns dels artistes que han col.laborat en el CD que acompanya el llibre.

Lo Carrilet de la Cava, la cançó més coneguda de Josep Bo, ha esdevingut un himne per a la gent de l’Ebre. El seu autor retrata amb llenguatge popular mig segle d’història del seu poble: terra, treball, costums, il·lusions i també desesperances. Són 20 cançons que dibuixen un paisatge musical per al Delta. El llibre conté un CD amb temes de l’autor interpretats per Pep Gimeno Botifarra, La Carrau, Andreu Rifé, Pepet i Marieta, Terrer Roig, Josep Maria Bonet, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, Montse Castellà i Juno.

Gemma Bo:
Gemma Bo és la filla menuda de Josep Bo, ha recollit les cançons de son pare i l’ha animat a parlar dels seus records.

Elena Fabra:
Elena Fabra, historiadora, ha enriquit els records de Josep Bo amb una informació que defineix tota una època del Delta de l’Ebre.

Arturo Gaya:
Arturo Gaya, periodista i músic, ha cantat més de mil vegades “Lo Carrilet de la Cava” interpretant el paper de Quico el Célio. Este llibre és fruit d’una bonica amistat.


"El paisatge favorit de Catalunya" és per tercera setmana consecutiva un dels més venuts segons "La Vanguardia"

El paisatge favorit de Catalunya. El llibre de la sèrie de TV3 apareix per tercera setmana consecutiva al rànquing del diari La Vanguardia. El llibre apareix entre les deu obres més venudes de no ficció.

20/1/10

Jordi Fernández-Cuadrench: "la filosofia d'aquestes obres sobre el Pirineu és que els del nord i els del sud aprenguem a conèixer-nos millor"

Presentació dels llibres transpirinencs a la llibreria Altaïr

Els llibres La cuina del Pirineu català, de Jaume Fàbrega i Eliana Thibaut; En BTT pel Pirineu català, d'Oriol Guasch, i A peu pel Pirineu català, de Manel Figuera, es varen presentar ahir 19 de gener a la llibreria Altaïr, de Barcelona.
La presentació va anar a càrrec de Josep Maria Bernadas, de la llibreria Altaïr; de Jordi Fernández-Cuadrench, director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà; de Margarida Aritzeta, directora general d'Acció Departamental de la Generalitat, i dels autors.

Josep Maria Bernadas destacà la importància d'aquestes obres com a dinamitzadores del territori muntanyenc:
Hi ha pocs llibres, tant de cuina com de muntanya, sigui a peu o en bicicleta, que parlant del Pirineu uneixin el que sempre ha estat unit. Aquestes obres de Cossetània estan en la línia de l'editorial de dinamitzar el territori de muntanya, en certa manera.
Fernández-Cuadrench també parlà sobre la voluntat de cohesió del territori que denoten els llibres que es presentaven:
Des de la Catalunya Nord, es veu que des de la Catalunya Sud es tendeix a obviar un tros del nostre país. La filosofia d'aquesta obra és aprendre a conèixer-nos millor. Aquest és un objectiu prioritari de la Generalitat.
Eliana Thibaut parlà sobre la unitat de la cuina del nord de Catalunya i Girona:
Jo sempre m'he considerat una autora dels Països Catalans, que van de Salses a Guardamar i inclouen les illes Balears. Amb aquest llibre, hem intentat demostrat que la gastronomia de la Catalunya Nord i de les comarques gironines és la mateixa, té unes mateixes bases.
Oriol Guasch i Manel Figuera defensaren la unitat del Pirineu català, que es fa palesa durant l'activitat esportiva i l'excursionisme:
Oriol Guasch:
Sempre que, en els meus llibres, he tractat el Pirineu català, he concebut el territori com un tot. No m'ha estat difícil, ja que tant en l'activitat esportiva com en l'entorn familiar, aquesta vivència del territori l'he mamat des de petit.
Manel Figuera:
Jo visc a la Cerdanya, però quan anem al Carlit ni ens plantegem que hi ha una frontera. Per tant, la frontera, com aquell qui diu, més val ni esmentar-la. Hem de parlar de la Cerdanya, del Pirineu... sense els epítets "del nord", "del sud"...Com més busquem fronteres, més en trobem allí on en realitat no hi ha cap ratlla.
Margarida Aritzeta contextualitzà aquestes obres en el 350è aniversari del Tractat dels Pirineus:
Quan, amb el Jordi Fernández-Cuadrench, ens vam plantejar fa un parell d'anys, des de "banda i banda", que el 2009 era el 350è aniversari del Tractat dels Pirineus, vam pensar que un bon projecte sobre aquest territori en què "no hi ha ratlla" eren aquests llibes que hem coeditat amb Cossetània."

19/1/10

"La cuina del Pirineu català" demostra la unitat de sistema culinari entre el nord i el sud del Pirineu català

S'ha presentat el llibre La cuina del Pirineu català, de Jaume Fàbrega i Eliana Thibaut Comalada, amb receptes transpirinenques

Presentació de La cuina del Pirineu català

El llibre La cuina del Pirineu català, de Jaume Fàbrega i Eliana Thibaut Comalada s'ha presentat al restaurant Languedoc-Roussillon de Barcelona amb la presència dels dos autors i de la directora general d'Afers Interdepartamentals de la Generalitat de Catalunya, Margarida Aritzeta, donat que l'obra ha estat coeditada entre el Departament de Vicepresidència de la Generalitat i Cossetània. En l'acte ha quedat clar que la cuina que es realitza a una banda i l'altre del Pirineu, en les terres de parla catalana, té els mateixos orígens i forma part d'una mateixa cultura culinària.
En aquest sentit, Aritzeta ha indicat que "el 2009, en motiu dels 350 anys del Tractat dels Pirineus hem volgut fer coses en positiu i aquesta és una ja que el llibre fa evident que la cuina de nord i del sud de Catalunya no està separada per cap frontera."
Eliana Thibaut Comalada ha exposat que "ha estat fantàstic tornar a col·laborar amb aquest llibre amb Jaume Fàbrega amb qui he col·laborat moltes vegades per recuperar la cuina catalana on no hi ha fronteres ja que els gustos o els productes, per exemple, són els mateixos. Així mateix, Thibaut ha explicat que la cuina que es feia al nord i el sud dels Pirineus, a les terres de parla catalana, a l'Edat Mitjana era la primera d'Europa. És una cuina molt rica on ha hi té caràcters de tres cultures: la cristiana, l'àrab i la jueva."
En aquest sentit, Jaume Fàbrega ha assenyalat la igualtat entre els gustos de la cuina catalana del nord i del sud: "els sabors són els que marquen un sistema culinari, i la cuina del catalans del nord i la dels del sud té els mateixos sabors. És la cuina fruit de la nostra història amb tots els sabors del món. Així doncs podem demostrar que en el món de la cuina que la frontera entre el nord i el sud no existeix." Indicà també que "la cuina moderna és la cuina que té arrels tradicionals que recupera el producte lligat a un territori. Per tant aquest llibre és en aquest sentit molt modern."

Estil, ironia i cruesa

Jordi Llavina publicà un article al suplement "Tendències" del diari El Mundo de dijous 14 de gener, sobre el llibre Un segrest ecologista, de Josep Vallverdú.
Llavina parla sobre l'obra literària que Vallverdú ha escrit també per a adults:
Josep Vallverdú, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, és conegut, sobretot, per la seva obra literària per a joves. Però compta amb una important i diversa obra narrativa per al públic adult. El recull de contes que presento avui hauria de servir, diguem-ho de passada, per tornar a l'actualitat aquesta part tan significativa de la seva producció.
Els contes són diversos, però l'estil, magnífic, els agermana.

18/1/10

Es presenten tres llibres transpirinencs: "La cuina del Pirineu català", "En BTT pel Pirineu català" i "A peu pel Pirineu català"

Demà 19 de gener es presentaran els tres llibres sobre cuina i itineraris transpirinencs La cuina del Pirineu català, de Jaume Fàbrega i Eliana Thibaut; En BTT pel Pirineu català, d’Oriol Guasch, i A peu pel Pirineu català, de Manel Figuera.
La presentació conjunta dels tres llibres tindrà lloc dimarts 19 de gener, a 2/4 de 8 del vespre, a la llibreria Altaïr (Gran Via de les Corts Catalanes, 616. Barcelona). La presentació anirà a càrrec de Jordi Fernández i Quadrench, director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, de Margarida Aritzeta, directora General d’Acció Departamental de la Generalitat, i dels autors dels llibres.
Cossetània Edicions i el Departament de Vicepresidència de la Generalitat han coeditat tres llibres que tenen el Pirineu català com a denominador comú. A La cuina del Pirineu català, En BTT pel Pirineu català i A peu pel Pirineu català s’hi troben la gastronomia típica i itineraris que permeten conèixer el paisatge pirinenc.
La cuina del Pirineu català, de Jaume Fàbrega i Eliana Thibaut, inclou receptes destacables des del punt de vista gastronòmic, que mostren la qualitat, la fidelitat a la tradició i la innovació pròpies de la cuina del Pirineu.
En BTT pel Pirineu català, i A peu pel Pirineu català, de Manel Figuera, inclouen cadascun 20 itineraris. En BTT pel Pirineu fa èmfasi en la zona oriental i especialment en la més muntanyosa i atractiva des del punt de vista de la bicicleta de muntanya. A peu pel Pirineu inclou des de simples passejades fins a excursions d’envergadura, en els que cada itinerari s’assoleix, com a mínim, el cim d’una muntanya.

15/1/10

Es convoca el Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre 2010, que publica Cossetània

L'Ajutament de Vinebre ha convocat el Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre 2010, que publicarà Cossetània Edicions. Aquestes són les bases del XXVIII certamen:

TEMA
Treballs inèdits de narrativa i no presentats a altres premis pendents d’adjudicació.

PRESENTACIÓ
En fulls DIN-A4, mecanografiats a 2.100 espais per full (30 línies de 70 caràcters), per quintuplicat i escrits en català a una cara i degudament enquadernats.
Els treballs no hauran d’ésser signats, a la portada s’hi haurà de fer constar el títol. S’hauran d’acompanyar d’un sobre tancat on anirà escrit exclusivament el títol, i a l’interior del qual hi haurà de constar el nom, els
cognoms, l’adreça, el telèfon i la signatura de l’autor/a o qualsevol altra dada personal que es vulgui fer constar.

TERMINI D’ADMISSIÓ
El 28 de maig de 2010. No podran optar al premi els treballs que no hagin tingut entrada a l’Ajuntament en aquesta data. Sí que seran admesos els que portin el segell de correus de data 28 de maig de 2010 o anterior.

EXTENSIÓ
De 75 a 150 fulls.

TRAMESA
Personalment o per correu certificat
Ajuntament de Vinebre
Regidoria de Cultura
Carrer de la Torre, 22
43792-Vinebre

VEREDICTE I ATORGAMENT
El dimecres dia 25 d’agost de 2010 en el transcurs d’un sopar, al Local del Cinema. Plaça Ajuntament, 7. Vinebre.

ALTRES CONDICIONS
No podran premiar-se obres ja guardonades en altres concursos o bé subvencionades anteriorment per qualsevol entitat o institució. L’obra guanyadora, original o inèdita, restarà propietat de l’autor. Si en el termini d’un any, l’entitat convocant –que tindrà els drets de publicació de la primera edició- no l’ha publicada o no és en curs d’impressió, l’autor serà lliure d’editar-la tot fent-hi constar les circumstàncies del premi. Un cop publicada, haurà de lliurar-ne 25 exemplars a l’organisme convocant. L’obra serà editada per Cossetània Edicions.
L’Ajuntament no està obligat a retornar els treballs no premiats si no han estat recollits dins del termini de
30 dies següents a la data del premi.
L’acceptació del premi compromet l’autor/a a ser present en l’acte de lliurament del guardó i en el de presentació de l’obra editada. Qualsevol altra circumstància no prevista en aquestes bases serà resolta a criteri del jurat, les decisions del qual seran inapel·lables.

DOTACIÓ
3.000 Euros

14/1/10

Cossetània publica el seu catàleg de novetats per al febrer

Cossetània ja ha publicat el seu catàleg de novetats editorials per al mes de febrer. Les seves pàgines fan referència a les següents obres:

A la col·lecció Khroma, Els Pirineus de cap a cap. 50 etapes, La Transpirenaica (GR 11), de Marta Viladot Santaló (textos) i Daniel Calleja Cadierno (fotografies).
A De cent en cent, 100 mites de la ciència, de Daniel Closa i Autet.
A Fora de joc, Catalunya contra Espanya. El partit interminable, de Lluís Simon Rabasseda.
Barcelona a bon preu. Les 100 millors botigues per gastar menys, d'Albert Arnaus.
A Biblioteca de tots colors, El camí reprès, de Maria Teresa Vernet.
A Azimut, A peu per l'Alta Garrotxa, de Nil Jaile i Casademont.
A Azimut comarcal, Noguera, David Sancho i David Guiu.
Terra i cultura. II Premi Miquel Martí i Pol.
A Història del pensament cristià, La divinització de Jesús de Natzaret i Cristianisme i cristiandat, de Josep Gil i Ribas.
A Sinalefa, Pedregam o pedreria, de Raquel Estrada, Núria Busquets i Pau Vadell, i a Narrativa, Problemes, de Frank Bayer i Alexis Fresnillo (XXX Premis Literaris Baix Camp).
A Antines, Narcís Oller i Vilaniu. Primeres Jornades Narcís Oller.
A Publicacions de la URV, Ciència i Humanisme, L'Evolució de l'Univers.

Podeu veure el catàleg clicant en aquest enllaç.

"El paisatge favorit de Catalunya" i "El llibre de la Marató" es mantenen a les llistes dels més venuts

Els llibres El paisatge favorit de Catalunya. El llibre de la sèrie de TV3, i El llibre de la Marató. Nou relats contra les malalties minoritàries, es mantenen a les llistes dels més venuts d'alguns diaris. Aquesta setmana, tots dos es troben al rànquing dels llibres de no ficció de La Vanguardia, i El paisatge favorit de Catalunya apareix al rànquing de no ficció de l'Avui .

13/1/10

"Guia d'arbres per a nois i noies"

En un poema anomenat “Arbre”, en Josep Maria Ripoll escriu el següent: “Però no saber el teu nom. / Fill de ciutat, hauré de conformar-m’hi: / aspirar-te el color i respirar el tacte / rugós del tronc i el gust sec de les fulles, / i no saber callar-ho, i dedicar-te / poemes pretensiosos a l’entorn / del teu dreçar-te, enllà del temps, immòbil. / Saber-te, sí, en el més profund, / allò que en diuen l’essència. / Però no saber el teu nom.” A banda de qualsevol interpretació en profunditat que se’n pugui fer (us remeto al meu comentari sobre el llibre Dir), Ripoll copsa aquella mena d’ignorància supina que tenim la majoria dels que ens criem en les grans ciutats i no mantenim gaires vincles amb la natura, tal i com sí solen fer els habitants de la ruralia, o aquells infants que, des de ben petits, s’inscriuen en grups excursionistes. Perquè, siguem sincers: tot allò que ens ensenyen a l’escola, espars i genèric, es va diluint en el mar procel·lós de la memòria, dilatada per interessos més peremptoris i per una obsessió per l’especialització educativa.

La sensació es fa més fonda quan, passejant per la boscúria del país (els habituals ja sabeu que sovint pujo a la Garrotxa), procures mostrar-te amatent al paisatge i observar les diferències entre els arbres que poblen els caminois, per destriar-ne els elements que els individualitzin. Per això vaig demanar als Reis que em duguessin algun llibre bàsic de botànica, que no fos gaire espès, i tant li feia el nivell dels lectors. La resposta ha estat una guia bàsica molt manejable i ben editada per Cossetània: Guia d’arbres per a nois i noies, de Ramon Pascual, que ja compta amb una llarga trajectòria, de la qual també en destaca una guia sobre bolets. El llibre no només destria els elements característics per distingir els arbres a partir de les fulles i del tronc, sinó que divideix en tres apartats (“Els arbres autòctons”, “Els arbres dels carrers i dels jardins”, “Els arbres fruiters”) les fitxes de les espècies més habituals a Catalunya, molt ben realitzades per a una visió ràpida i atractiva dels elements més destacats.

Un petit apunt: Celdoni Fonoll ha col·laborat amb el seu assessorament per citar fragments de poemes catalans que tenen els arbres com a element líric. D’aquí, en part, prové la meva curiositat envers els arbres, incitada pel detallisme amb què Josep Carner al capdavant dels Noucentistes o l’escola mallorquina els citen i els descriuen. Costa i Llobera, Maragall i sobretot el mateix Fonoll complementen amb les pinzellades dels seus versos les explicacions de Ramon Pascual.


Article de David Madueño Sentís al blog llunÀtic sobre la Guia d'arbres per a nois i noies, de Ramon Pascual.

Es presenta el llibre "Terra i cultura", que inclou els millors poemes musicats en català del darrer any

Cossetània Edicions i Enderrock han editat el llibre i el cd del II Premi Miquel Martí i Pol. Terra i cultura

Es presenta el llibre Terra i cultura, que inclou els millors poemes musicats en català del darrer any. Cossetània Edicions i Enderrock han editat el llibre i el cd amb una vintena d’obres del Certamen Terra i cultura. II Premi Miquel Martí i Pol.
L’obra Terra i cultura, d’aquesta II edició del certamen, inclou poemes dels autors Maria Mercè Marçal, Josep Palau i Fabre, Carles Fages de Climent, Joan Brossa, Miquel Martí i Pol, Josep Pedrals, Salvador Espriu, David Monllau, Maria Antònia Salvà, Josep Vicenç Foix i Vicent Andrés Estellés.
El Premi Terra i cultura, II Premi Miquel Martí i Pol, patrocinat pel Celler Vall Llach, s’atorga a la millor poesia musicada en català i vol reconèixer el talent dels cantautors i músics en la seva aproximació a la poesia catalana. El certamen està dotat en 5.000 euros i una obra de l’escultor Josep Bofill.
La selecció de les obres s’ha realitzat entre les prop de cinc-centes musicacions de poemes en català publicades de l’11 de setembre de 2008 a l’11 de setembre de 2009 per un jurat format per Lluís Llach (cantant), Lluís Marrasé (periodista i expresident de l’ACIC), Emili Teixidor (escriptor), Lluís Gendrau (periodista i director editorial del Grup Enderrock) i Ramon Muntaner (director de la SGAE a la Zona Mediterrània). El llibre-disc s’enviarà als centres d’educació secundària, com a eina educativa i lúdica i forma part d’un projecte global per a promocionar la música i la poesia a les escoles.

La presentació tindrà lloc dijous 14 de gener, a les 7 del vespre, a la sala Horiginal de Barcelona (c/ Ferlandina,29).
La presentació anirà a càrrec de Lluís LLach i comptarà amb les actuacions de Sílvia Pérez Cruz (guanyadora del II Premi Miquel Martí i Pol), Clara Andrés (guanyadora del I Premi Miquel Martí i Pol), Joanjo Bosk (finalista 2a edició) i Ismael Inarejos (finalista 1a edició). També hi participaran Maria del Mar Bonet, VerdCel, Josep Tero, Bikimel, Xavier Baró, Mercè Serramalera, Gerard Quintana, Marina Rossell, Oliva Trencada, Abús, Òscar Briz, Andreu Rifé, Marcel Casellas i La Principal de la Nit So Insistent i Poetristes.

12/1/10

Catalans lluitant per Espanya?

Un grup d’aguerrits catalans lluitant amb Espanya, i per Espanya, en una guerra contra el Marroc? Voluntaris amb barretina desfilant heroics per una València engalanada per rebre’ls? Un general català condecorat i reconegut com a heroi de guerra? Sí, és real, i proper: la coneguda Guerra d’Àfrica, que entre el 1859 i el 1860 va enfrontar Espanya i Marroc, va comptar amb un grup de 466 voluntaris catalans que van ser decisius per la victòria espanyola. Adolfo Penas, historiador reusenc, s’ha dedicat a recopilar i narrar les experiències dels soldats catalans que van lluitar a les ordres del General Prim en les tres batalles que van marcar l’èxit hispànic: Tetuán, Samsa, i Wad-Ras. El resultat del seu treball el publica Cossetània Edicions, dins la col·lecció El Tinter, dedicada a recopilar fets molt concrets i localitzats de la historia de Catalunya

Redondo fa un repàs exhaustiu i profund del conflicte i els seus lluitadors. Comença repassant les tensions entre Espanya i Marroc, i les preparacions per la guerra. Tal és el nivell de detall, que fins i tot s’especifica l’armament, la procedència dels soldats i el seu repartiment previ a la batalla, afegint-hi intercanvis dialèctics oficials entre els governs i documentació de l’època, perfectament ressenyada. Amb la mateixa exhaustivitat s’explica la guerra i les seves conseqüències, sense recalcar la participació catalana. El paper dels voluntaris queda perfectament reflectit després: s’hi explica com van ser captats, el seu paper a les batalles i la seva rebuda, una de les parts més lluïdes del llibre donada la descripció acurada que en fa Redondo. L’àmplia documentació, fotografies –impagables els uniformes dels soldats catalans, barretina i espardenyes incloses- i textos, queda reflectida en un annex d’interessant lectura.

El resultat és un treball, breu però feixuc, que permet traslladar-se a 1860 i conèixer en profunditat quin va ser el paper dels catalans a la guerra del Marroc. Totes les preguntes queden respostes, i fins i tot es poden conèixer els monuments que honren als soldats que van deixar la pell a la batalla, les recompenses que van rebre, els actes d’homenatge que es van fer anys més tard i tot allò que es vulgui saber sobre aquest grup. Una bona eina, de lectura difícil: la quantitat de detalls, la voluntat d’abraçar-ho tot, fan que seguir el fil sigui feixuc; la reproducció de textos i declaracions íntegres en castellà, creant una barreja constant dels dos idiomes, en dificulta la comprensió. No obstant, no és una novel·la, ni tan sols un article, ni una narració: és un assaig a l’ús, una eina molt útil per conèixer qui eren els catalans que van lluitar per Espanya al Marroc.

Article de Maiol Roger publicat al blog Llibròfags sobre el llibre Guerra d’Àfrica (1859-1860) Els 466 del general Prim, d'Alfredo Redondo Penas.

El llibre "La gran mentida" planteja motius i solucions per al que anomena "la desfeta política, social i econòmica"

El llibre La gran mentida. Motius i sortides a la desfeta, política, social i econòmica, de Lluís Badia, es presentarà dimecres 13 de febrer, a les 7 del vespre, a la Cambra de Comerç de Tarragona.
La presentació anirà a càrrec d’Artur Mas, president del Grup de Convergència i Unió al Parlament de Catalunya.

«La desresponsabilització política, que ha cregut que el mercat ho arreglava tot, i que no calia intervenir en l’economia, i el tacticisme empresarial, preocupat pel guany ràpid i l’externalització de tot risc, ens ha portat on som.» Jaume Pros Perelló, secretari general CCOO – U. I. Tarragona «La crisi suposa un fet polític, social i econòmic, que només se superarà amb la resolució conjunta d’aquestes variables, fruit d’un consens inajornable.» Carles Abelló, director general Grup Diaris Més.

Lluís Badia:
Llicenciat en dret, diplomat AD per l’IESE i en peritatge Marítim Internacional, va néixer a Tarragona. Forma part de l’Associació de Juristes de Tarragona i és membre fundador de la Societat d’Estudis Econòmics de Tarragona. Professor col·laborador de la UPC i de la URV. Durant els anys 1978-1991 i 1995-1996 fou tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tarragona i portaveu del govern municipal. També fou president del Port de Tarragona entre els anys 1996 i 2004. Ha estat senador per Tarragona a les Corts Generals des del 2002 fins al 2008, com a portaveu de Justícia i Interior pel grup parlamentari català de Convergència i Unió. Actualment, col·labora assíduament als mitjans de comunicació tant de Barcelona com de Tarragona tractant temes de caire econòmic.

11/1/10

Receptes de fa dos segles

El suplement Sortim, del diari Avui, publicà un article sobre el llibre La cuinera catalana, a la secció El racó del gurmet de dijous 7 de gener.
L'article destaca el reconeixement que avui encara té aquesta obra anònima del segle XIX:
El 1851 es van començar a publicar els fascicles de La cuinera catalana. Van tenir tant d'èxit que s'han seguit editant fins als nostres dies. Els Cookbook Awards 2009, que premien els millors llibres de cuina de l'any a escala internacional, van lloar el receptari català un cop més, editat per Cossetània amb el nom de La cuinera catalana. Receptari anònim del segle XIX.

8/1/10

"Aperitius i tapes. Capricis dels sentits", Mariona Quadrada

Un altre llibre de la col·lecció "Amb gust del mediterrani" que edita Cossetània (23,80 €), aquest cop centrat en les preparacions en mida reduïda, ideals tant per picar entre àpats com per posar a l'inici d'un bon dinar o sopar. És una selecció molt interessant i de la qual es podrà treure molt profit, que l'autora divideix en "aperitius en copeta", "tapes clàssiques i de cassoleta", "tapes de fregidora", "tapetes d'ara" i "aperitius de pa i pastes". Un centenar de receptes amb molta varietat i ideals per sorprendre els convidats a casa, bé sigui amb tapes clàssiques com poden ser uns bunyols de bacallà o amb altres de més innovadores com els pinxos dues delícies, un de plàtan, pollastre i coco i l'altre de plàtan amb botifarra negra. Per començar un àpat, o com a refresc entre plat i plat, són una bona opció els "aperitius en copeta". Aquí hi ha propostes com el gaspatxo de síndria amb gelatina d'alfàbrega, cremeta de camagrocs o copeta de carabassa amb parmesà.
De cada un d'aquests platets en tenim l'explicació, el temps que tardarem a elaborar-lo (especialment important si pensem fer un assortit de varis) i un comentari molt útil per ajudar-nos a decidir si les opcions escollides són les bones. Per exemple, d'una de les opcions més senzilles d'elaborar, els canapés de rocafort, ruca i nous comenta que "és un aperitiu tipus canapè de gustos amargs, una mica restrictiu i per a paladars agosarats". En altres casos suggereix canvis d'ingredients que també funcionarien amb la recepta. Del llibre cal destacar també les suggerents fotografies de Josep Borrell.

Article del 4 de gener al blog Clubdecuines, sobre el llibre Aperitius i tapes, de Mariona Quadrada (textos) i Josep Borrell (fotografies)

7/1/10

"El paisatge favorit de Catalunya" i "El llibre de la Marató" es tornen a trobar entre els més venuts

El paisatge favorit de Catalunya. El llibre de la sèrie de TV3, i El llibre de la Marató. Nou relats contra les malalties minoritàries, es troben entre els llibres més venuts segons el rànquing del diari Avui de dijous 7 de gener. El paisatge favorit de Catalunya es troba entre els deu de la llista de no ficció i El llibre de la Marató entre els deu de ficció.

4/1/10

Cossetània Edicions publica dos volums més de l'obra completa d'Artur Bladé i Desumvila

L'editorial vallenca Cossetània Edicions ha publicat dos volums més de l'obra completa d'Artur Bladé Desumvila, que pertanyen als cicles de la història i de les biografies. El primer inclou cinc llibres dedicats al coneixement de la història de Catalunya i dels felibres i el segon, els relats biogràfics que l'escriptor de Benissanet va dedicar a Pompeu Fabra i Rafael Moragas.
Contribució a la biografia del Mestre Fabra i El senyor Moragas, «Moraguetes» són els dos llibres que conté el volum 7 de l'obra completa i el segon dedicat al cicle de les biografies, el primer dels quals incloïa les semblances de Rovira i Virgili i Antoni Terré. Segons assenyala al pròleg Xavier Garcia, curador de l'obra completa de l'autor de Benissanet, Bladé va escriure Contribució a la biografia de Mestre Fabra l'any 1941, «en ple daltabaix de la Segona Guerra Mundial». És, per tant, «el producte literarioinformatiu (realitzat en circumstàncies límit de la humanitat) d'un autor, Bladé, que va saber unir en una mateixa obra el fet d'aprofitar l'oportunitat que caracteritza tot bon periodista, la intuïció de veure que aquelles converses amb Fabra, sobre la seva història passada, anaven destinades a un futur històric llavors molt incert, i de dotar tot el conjunt escrit d'un alt contingut humà, patriòtic, intel·lectual i acadèmic». El senyor Moragues, «Moraguetes» se centra en la figura del prestigiós crític i historiador de la música, periodista, filòsof i escriptor de la Barcelona dels anys 20 i 30 i que, com Fabra, va morir a l'exili.
El volum 8 de l'obra completa, amb el qual s'enceta el cicle de la història, està dedicat a la producció assagística de Bladé i Desumvila sobre el coneixement de la història de Catalunya (de l'edat mitjana al segle XIX), sobretot de la història del territori natal de l'escriptor, la Ribera d'Ebre, i de les comarques veïnes del Priorat i la Terra Alta. En concret, l'escriptor es refereix al castell templer de Miravet i als episodis de les guerres carlines relacionats amb el prior Penna i els setges de Gandesa i del castell de Móra d'Ebre. També inclou les dues obres que Bladé va dedicar als felibres, membres del moviment occità de recuperació cultural i patriòtica que va sorgir a mitjan segle XIX.
Artur Bladé i Desumvila (Benissanet, 1907-Barcelona, 1995) és un dels escriptors més importants de l'Ebre català i cronista de l'exili. Va conrear la narrativa i l'assaig i va fer incursions en la poesia i el periodisme. La seva obra, formada per una trentena de llibres, és una referència per al memorialisme català del segle XX. Es va exiliar l'any 1939, primer a Montpeller i després a Mèxic. Va retornar a Catalunya l'any 1961. Des de fa dos anys, Cossetània Edicions en publica l'obra completa amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes i de la Diputació de Tarragona. El 2007 se li va retre un ampli homenatge d'àmbit nacional amb motiu del centenari del seu naixement.

Noticia d'EL PUNT.CAT, de dilluns 4 de gener de 2010 extreta de: http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/120837.html
Publicada a El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 04-01-2010 Pàgina 32

2/1/10

Poemes de pedra seca

Ramon Pere publicà una ressenya a la revista Els Eixarts sobre el llibre Poemes de Pedra seca, de Nati Soler i Josep Vallès. Per Pere, el llibre contribueix al coneixement d’un paisatge a través de l’expressió artística:
De vegades la literatura se’ns presenta com a vehicle descriptiu del paisatge. És el cas d’aquesta obra que va sortir a la llum l’abril del 2006.
[...] El paisatge del Penedès, interioritzat per la Nati Soler i en Josep Vallès, omple les vuitanta-sis planes d’aquesta petita joia. Cada un dels autors, amb la seva expressió artística, hi deixen el seu saber fer.

1/1/10

Thibaut, premiada per divulgar la cuina catalana

El suplement Sortim, del diari Avui, de dilluns 28 de desembre, publicà un breu article sobre el llibre La cuina del Pirineu català, de Jaume Fàbrega i Eliana Thibaut. El text fa referència al premi de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia que ha rebut la coautora del llibre Eliana Thibaut:
L’Acadèmia Catalana de Gastronomia ja ha anunciat que, quest any, el Premi Especial de l’Acadèmia serà per a l’escriptora i periodista gastronòmica Eliane Thibaut Comelade. Amb el guardó, que s’entregarà a la cerimònia dels Premis Anuals que se celebraran el mes de març, l’Acadèmia premia la feina de Thibaut com a divulgadora de la cuina catalana.