100 mites de la ciència

En Daniel Closa és investigador al CSIC i blogaire, més conegut com a Dan del blog de divulgació científica Centpeus. La seva manera de parlar de la ciència, l'entusiasme i un vocabulari planer i entenedor fan que sigui un plaer llegir les seves píndoles diàries de ciència, que posa a l'abast de tothom que hi tingui interès. Per això, quan al seu blog mateix vaig saber que presentava un nou llibre (ja en té uns quants d'escrits!) i que aquest parlaria sobre mites de la ciència, vaig saber que no me'n podria resistir. Com si no fos prou amb aprendre una miqueta cada dia, ara l'amic Dan em permetria saber quantes mentides hi ha en totes les coses que ja he après. I la veritat és que no són poques!

En el llibre hi ha 100 capítols curtets, de dues planes només, on ens tira per terra moltes creences populars que estan molt establertes en el nostre subconscient. Les agrupa en diferents temàtiques: el nostre cos, la salut, l'espai, els animals... Com no podia ser d'altra manera, el llenguatge i la manera d'explicar-se és 100% Dan, i qualsevol persona pot entendre per què ha estat equivocada tant temps. Podríem dir que cada mite és un post, l'estructura és molt semblant al que es pot trobar a casa seva, amb el petit inconvenient que no s'hi pot deixar comentaris, i això molts cops és una llàstima. Mentalment anava pensant quin comentari faria de trobar-me un post així. M'he quedat amb les ganes de comentar!!

Així que si voleu saber per què no només fem servir el 10% del cervell, per què en Popeye era un farsant, que els camells no emmagatzemen aigua al gep, que l'home no ve del mico, que Einsten en realitat treia molt bones notes, o que els científics no som gent estranya, entre moltes altres coses, us en recomano la lectura, s'aprèn molt. Encara que discrepo amb això dels científics, una mica frikis sí que som, i tenim un sentit de l'humor peculiar... A més no és un llibre que calgui llegir d'una tirada (encara que jo ho he fet), pots anar seleccionant els capítols que et resultin més interessants i llegir-los en l'ordre que et plagui. Curiós, entretingut i instructiu.

Article al blog Llibres, i punt!, sobre l'obra 100 mites de la ciència, de Daniel Closa.

Un libro del investigador Daniel Closa desmonta cien leyendas urbanas

Mitos, leyendas urbanas, creencias populares, recetas de la abuela... Nuestra sociedad está llena de afirmaciones, que, además, suelen ir acompañadas por el latiguillo de 'científicamente probado', que son falsas. Daniel Closa, doctor en Biología, investigador del CSIC y director del grupo de investigación del Instituto de investigaciones biomédicas de Barcelona, se ha tomado la molestia de comprobar muchas de ellas y las desenmascara en un libro, 100 mitos de la ciencia (Cossètania).

La lista de tópicos comúnmente aceptados es prolija. Por ejemplo: no es cierto que sólo utilicemos el 10% de nuestro cerebro. Closa mantiene que si así fuera, la especie humana hace tiempo que se hubiese extinguido. «Éste es uno de los mitos más absurdos que hay», mantiene Closa. Según este científico, esta creencia suele ir de la mano de Albert Einstein, como si el físico alemán la hubiera dicho. «Sabía mucho de fuerzas, energías, gravitación, pero no tenía unos conocimientos notables en temas de fisiología cerebral» mantiene.

Razones

«No hay ningún dato que indique que sólo usamos el 10% del seso; de hecho, cuando se mide la actividad cerebral, encontramos que todas las zonas funcionan sin excepción», remata. Otro clásico: si los chinos saltaran a la vez, alterarían el eje de rotación terrestre. Con una simple multiplicación, desmiente la creencia. Mil millones de chinos, por cien kilos, da un resultado de cien mil millones de kilos. Esa cifra, respecto al peso de la tierra equivale al salto de una mosca sobre un barco. Y está claro que éste no se hunde.

El capítulo de mitos relacionados con la comida es de lo más completo, aunque una de las creencias más arraigadas es el de que las espinacas contienen mucho hierro.

Article al diari larioja.com sobre el llibre 100 mites de la ciència, de Daniel Closa.

Continuen les activitats de Cossetània per la Setmana del Llibre en Català

El cap de setmana vinent continuen les activitats de Cossetània incloses en la 28a Setmana del Llibre en Català, a les seus de Barcelona i Lleida:

-Seu de Barcelona (Parc de la Ciutadella):

18 de setembre, a les 11h, xerrada: "Conèixer els núvols i l'atmosfera", amb Jordi Mazón, coautor de 100 qüestions per entendre l'atomosfera i Conèixer els núvols, a l’escenari àgora.

18 de setembre, a les 19h, xerrada: "Camins de Sant Jaume", amb Joan Fiol, autor del Camí català de Sant Jaume i El camí de Sant Jaume, a l’escenari àgora.

-Seu de Lleida (Sala de la Canonja de la Seu Vella):

17 de setembre, a les 19h, xerrada: “Camins de Sant Jaume", amb Joan Fiol.

Cossetània participa aquest 11 de setembre a la Setmana del Llibre i a la IX Mostra d'Entitats

Aquest dissabte 11 de setembre Cossetània participa a la Setmana del Llibre en Català, que s'allargarà fins al 19 de setembre, i a la IX Mostra d'Entitats que organitza Gent de la Terra, a l'estand del Grup del llibre.

11 de setembre - Setmana del Llibre en Català (Parc de la Ciutadella)

A les 13h, xerrada: “Mites de la ciència”, amb Daniel Closa, autor del llibre 100 mites de la ciencia, 100 enigmes que la ciencia (encara) no ha resolt i Blocs de ciència, al chill-out de la veu.

A les 18h, presentació de la novetat Primera guia del boletaire, de Ramon Pascual, a l’espai l’hivernacle de les lletres.

11 de setembre - IX Mostra d'Entitats (Arc del Triomf – Barcelona) - signatura de llibres

Estand del Grup del Llibre

A les 12h: Lluís Simon, autor de Catalunya contra Espanya. El partit interminable.

A les 13h: Andreu González Castro, autor de 100 motius per ser del Barça (i no ser del Madrid).

Cossetània participa en la 28a Setmana del Llibre en Català

Cossetània Edicions participarà en la 28a Setmana del Llibre en Català, que es durà a terme del 10 al 19 de setembre, amb diverses xerrades i presentacions de llibres que tindran lloc a les seus de Barcelona i Lleida:

-Seu de Barcelona (Parc de la Ciutadella)

11 de setembre, a les 13h, xerrada: "Mites de la ciència", amb Daniel Closa, autor del llibre 100 mites de la ciencia, 100 enigmes que la ciencia (encara) no ha resolt i Blocs de ciència.

11 de setembre, a les 18h, presentació de la Primera guia del boletaire, de Ramon Pascual.

17 de setembre, a les 18h, presentació del llibre La Riera. La història dels personatges i les receptes del restaurant, al llibre de la sèrie de TV3, a l'Escenari Àgora.

18 de setembre, a les 11h, xerrada: "Conèixer els núvols i l'atmosfera", amb Jordi Mazón, coautor de 100 qüestions per entendre l'atomosfera i Conèixer els núvols.

18 de setembre, a les 19h, xerrada: "Camins de Sant Jaume", amb Joan Fiol, autor del Camí català de Sant Jaume i El camí de Sant Jaume.

-Seu de Lleida (Sala de la Canonja de la Seu Vella):

17 de setembre, a les 19h, xerrada: “Camins de Sant Jaume", amb Joan Fiol.

No es ciencia todo lo que reluce

Un libro del investigador Daniel Closa desmonta 100 leyendas urbanas

Mitos, leyendas urbanas, creencias populares, recetas de la abuela... Nuestra sociedad está llena de afirmaciones, que además suelen ir acompañadas por el latiguillo de "científicamente probado", que son falsas. Daniel Closa, doctor en Biología, investigador del CSIC y director del grupo de investigación del Instituto de investigaciones biomédicas de Barcelona, se ha tomado la molestia de comprobar muchas de ellas y las desenmascara en un libro, 100 mitos de la ciencia (Cossètania).

La lista de tópicos comúnmente aceptados es prolija. Por ejemplo: no es cierto que sólo utilicemos el 10% de nuestro cerebro. Closa mantiene que si así fuera, la especie humana hace tiempo que se hubiese extinguido. "Éste es uno de los mitos más absurdos que hay", mantiene Closa.

Según este científico, esta creencia suele ir de la mano de Albert Einstein, como si el físico alemán la hubiera dicho. "Sabía mucho de fuerzas, energías, gravitación, pero no tenía unos conocimientos notables en temas de fisiología cerebral" mantiene. "No hay ningún dato que indique que sólo usamos el 10% del seso; de hecho, cuando se mide la actividad cerebral, encontramos que todas las zonas funcionan sin excepción", remata.

Otro clásico: si los chinos saltaran a la vez, alterarían el eje de rotación terrestre. Con una simple multiplicación, desmiente la creencia. Mil millones de chinos, por cien kilos, da un resultado de cien mil millones de kilos. Esa cifra, respecto al peso de la tierra equivale al salto de una mosca sobre un barco. Y está claro que éste no se hunde.

El capítulo de mitos relacionados con la comida es de lo más completo, aunque una de las creencias más arraigadas en el imaginario colectivo es el de que las espinacas contienen mucho hierro. Popeye ha contribuido enormemente a extender este mito, pero la ‘culpa’ del equívoco es de la secretaria que en su día transcribió mal las tablas sobre el contenido de hierro. Erró en una coma y, en vez de atribuir a las espinacas un 0,003% -el valor real- lo fijó en 0,03, diez veces más.

Animales y resfriados

Los animales también son protagonistas de innumerables mitos. Se dice que los gatos siempre caen de pie, que las avestruces esconden la cabeza bajo tierra cuando perciben peligro, o que los camellos almacenan agua en sus jorobas. Para Closa, todo es matizable. Incluso cuando las falsas realidades van acompañadas de frases hechas.

De alguien olvidadizo se dice que “tiene memoria de pez”. Sin embargo, según Closa atribuir una memoria de sólo unos segundos a los peces es una generalización absurda, nuevamente amplificada gracias a un personaje de animación, la tan adorable como amnésica Dori, de ‘Buscando a Nemo’. De hecho, el científico sugiere que si un pez no obedece a un proceso de entrenamiento puede tratarse más a falta de interés que de memoria.

También hay tópicos que parece imposible que sean falsos. Es el caso del que reza ‘los resfriados los causa el frío’. Pues no. Los resfriados llegan de la mano de los virus, lo que ocurre es que en invierno el número de partículas víricas es mayor, ya que hay mucha más gente enferma. Y tampoco es verdad que la vitamina C cure el catarro. “No sirve de nada”, sentencia el autor. “Otra cosa es que apetezca mucho un zumo de naranja cuando estás enfermo”, añade.

Y un último mito a tener en cuenta en los albores de las fiestas de verano: ‘Para evitar la resaca es bueno seguir bebiendo’. Nada más lejos de la realidad. Como excusa para seguir de borrachera tiene un pase, pero a más ingesta de alcohol, más deshidratación y malestar.

Article de Cristian Reina al diari Heraldodesoria.es.

Daniel Closa: "Ni el frío resfría ni el alcohol combate la resaca: ¡mitos!"

Víctor M. Amela ha publicat una entrevista a Daniel Closa, autor del llibre 100 mites de la ciència, al diari La Vanguardia de dilluns 12 de juliol.

En l'entrevista, Closa desmenteix algun dels mites més estesos:

[...] es de agradecer que un científico duro como Daniel Closa se entretenga en desenmascarar algunos en su libro 100 mites de la ciència (Cossetània). Por cierto, adelanto que la investigación de Closa en regeneración de tejido pulmonar nos reportará pronto una alegría.

Ya muerto, ¿seguirán creciéndome uñas y pelo?
Es un mito. Es falso. Tu cadáver se deshidratará, retrayéndose la carne de dedos y cabeza, y por eso uñas y cabellos parecerán más largos...

Una cucharilla en el cuello de una botella de cava destapada ¿conservará el gas?
¡Otro mito! Una vez abierta la botella, su gas escapa. Sólo conservas el gas que queda si vuelves a taparla herméticamente.

En mi nevera tengo una botella con cucharilla...
Adoptamos el mito sobre nuestra propia percepción: preferimos creer a dudar.

El "Diario médico" publica una entrevista a Daniel Closa, autor de "100 mites de la ciència"

Javier Granda Revilla publicà una entrevista a Daniel Closa al Diario médico de l'11 de maig.

Daniel Closa parla sobre la seva experiència en divulgació científica:

Y ya han editado tres libros de este tipo...

El primero, Blogs de ciencia, era de entradas del blog. El segundo se llama 100 enigmas que la ciencia aún no ha resuelto. El tercero, que salió en febrero, se llama 100 mitos de la ciencia. La estructura es similar al blog: comento en una o dos páginas una curiosidad o un tema, y así el lector tiene un punto de partida para interesarse por él.

Qué tipos de curiosidades?
Que no es veradad que usamos el 10 por ciento del cerebro o que el agua del desagüe gire en una dirección en el hemisferio norte y otra en el hemisferio sur, cuando depende de la estrechez de la cañería, entre otras muchas.

Constructors de mites

David Bueno publicà un article al diari Avui de dijous 29 d'abril sobre el llibre 100 mites de la ciència, de Daniel Closa.
Bueno assenyala la voluntat científica que hi ha darrere l'enumeració de falsos mites que fa l'autor:

Un llibre útil si volem deixar de ser transmissors d'aquests mites i que no defuig la polèmica, perquè desmuntar mites és molt més difícil que modificar teories científiques aportant nous coneixements també científics.

La cal·ligrafia del cel

Hi va haver un temps en què homes i dones escorcollaven el cel amb la promptitud amb la qual avui examinen el correu electrònic a l'ordinador. La meteorologia era llavors una ciència discreta que s'aprenia en convents o acadèmies militars. No hi havia satèl·lits ni televisió, però homes i dones escorcollaven el cel i llegien en ell la informació precisa per sembrar, collir, fer-se a la mar o dur a terme una llarga travessia... I no s'equivocaven més del que s'equivoquen avui els meteoròlegs més experts.

Escrit en blanc i gris sobre fons blau, consultat als més venerables ancians del lloc, el temps, la meteorologia ens depara en realitat poques sorpreses.

El passat 23 de març, dia mundial de la meteorologia, el Grup de Recerca de Cerdanya (GRC) va presentar a la Sala de Convencions del Museu Cerdà de Puigcerdà aquest llibre de Marcel Costa i Jordi Mazón: Conèixer els núvols. La vetllada va anar acompanyada d'una conferència sobre la formació dels núvols, els tipus de núvol més comuns i la seva dinàmica en el cel, una exposició fotogràfica i una performance en què es 'va gestar' un petita núvol a l'interior d'una ampolla de plàstic.

El públic va participar molt activament en la festa del temps, tenint en compte que la comarca de La Cerdanya està considerada pels meteoròlegs del país com un 'niu de tempestes'. Al costat de Costa i Mazón, els assistents van repassar alguns efectes del canvi climàtic sobre els núvols, van sol·licitar informació sobre la perillositat dels raigs i sobre la possibilitat de disparar coets carregats amb determinades substàncies químiques als núvols per prevenir la calamarsa.

Jordi Mazón Bueso (Barcelona, 1973) és un climatòleg de la Universitat de Barcelona de formació física. Actualment treballa com a professor associat al Departament de Física Aplicada de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i ensenya física a secundària. Mazón és també secretari general de l'Associació Catalana d'Observadors Meteorològics (ACOM) i membre de l'Associació Catalana de Comunicació Científica. Ha escrit nombrosos articles i llibres de divulgació científica, particularment en l'àmbit de les ciències atmosfèriques.

Marcel Costa Vila (Barcelona, 1960), per la seva banda, és un meteoròleg de formació biològica, també professor de ciències a secundària. Com Mazón, Costa ha escrit llibres i articles de divulgació científica sobre la meteorologia. És vocal de l’ACOM i ha impartit diversos cursos de divulgació sobre temps i clima.

Sota la tutela d'aquests dos experts, el llibre presentat es recrea amb il·lustracions en els diferents tons i formes dels núvols, transcendint la seva qualitat estètica i remarcant la seva importància científica i la seva utilitat per a una vida a l'aire lliure, a l'empara del cel.

És un llibre-guia amè i fàcil d'entendre. Convida a mirar de nou al cel; a interpretar els seus senyals com ho feien els nostres avantpassats; a cercar poesia i també indicis de pluja, vent o fred; a planificar excursions, sortides a la mar, i a treure partit dels caps de setmana o els dies de vacances.

Valls extenses com la comarca de La Cerdanya són punts idonis per a la lectura dels núvols. El cel presideix la panoràmica de nord a sud i d'est a oest. La rosa dels vents sobre el vellut blau de l'èter orquestra un concert de formes singulars, una lliçó que en el llibre de Costa i Mazón va revelant-se pàgina a pàgina.

Article al diari Global talent de ciència i innovació, del 6 d'abril, sobre el llibre Conèixer els núvols, de Marcel Costa i Jordi Mazón.

Conèixer els núvols

Dimarts, 23 de març, a les 20,15h, a la Sala de Convencions del Museu Cerdà de Puigcerdà va tenir lloc un acte organitzat pel Grup de Recerca de Cerdanya en ocasió de la celebració del Dia Mundial de la Meteorologia.

La vetllada va incloure una conferència sobre els núvols: formació, tipus i dinàmica; en la presentació del llibre Conèixer els núvols, de l'editorial Cossetània; i en un experiment consistent a formar un petit núvol dins d'una ampolla de plàstic. L'acte va anar a càrrec de Marcel Costa i de Jordi Mazón, autors del llibre que es va presentar. El públic assistent estava format per unes vint-i-cinc persones que van intervenir nombrosament en finalitzar la conferència. Com a qüestions destacables es va parlar d'alguns efectes del canvi climàtic global, sobre el fet que Cerdanya és un país generador de tempestes (niu de tempestes), sobre els efectes de la caiguda d'un llamp en una persona o sobre l'efectivitat de disparar coets carregats de determinades substàncies químiques als núvols de calamarsada per evitar que caigui pedra.

Jordi Mazón Bueso (Barcelona, 1973) és llicenciat en física i màster en climatologia aplicada per la Universitat de Barcelona. Professor associat al Departament de Física Aplicada de la Universitat Politècnica de Catalunya, i de física a l’ensenyament secundari. Secretari general de l’Associació Catalana d’Observadors Meteorològics (ACOM), i membre de l’Associació Catalana de Comunicació Científica. És autor de nombrosos articles i llibres de divulgació científica, sobretot en l’àmbit de les ciències de l’atmosfera. Marcel Costa Vila (Barcelona, 1960) és llicenciat en biologia i afeccionat a la meteorologia. Es dedica a la docència de les ciències a secundària. És autor de llibres i articles de divulgació i recerca científica sobre temes diversos, especialment meteorologia i alguns llibres de text. És membre vocal de l’ACOM. Ha impartit diversos cursos i xerrades de divulgació de la meteorologia i la climatologia, adreçades a professionals de l’ensenyament i al públic en general.

Article al diari Regió7.cat del 25 de març sobre la presentació del llibre Conèixer els núvols a Puigcerdà.

100 mites de la ciència

El món dels blocs ha permès que qualsevol de nosaltres pugui donar a conèixer allò que sap o que pensa a la resta del món. Aquesta informació s'uneix a la que generen altres usuaris, empreses o entitats i conforma un enorme arxiu de dades, allò que anomenen el núvol. Tot això es possible gràcies a internet, que s'encarrega de connectar els diferents llocs on es guarda aquesta informació i fa que sigui accessible per qualsevol de nosaltres de forma quasi instantània. Això és tan important que algunes de les companyies més importants estan relacionades amb aquest tema, com ara Google que ha centrat els seus esforços en treballar amb la xarxa de xarxes. Podríem dir que vivim en el moment de la història en que les persones tenim al nostre abast més informació que mai de tots els temes imaginables: coneixements científics, documents històrics, estudis antropològics, relats de ficció, creences populars, rumors, llegendes urbanes, etcètera, etcètera, etcètera.

Però aquesta enorme quantitat d'informació i aquesta facilitat de transmissió també origina efectes no tan desitjables. Així, per exemple, una determinada informació falsa pot arribar a molta gent arribant seduir a un determinat percentatge d'aquesta que l'assimilarà com a informació veritable. Aleshores entraria en lloc aquell mecanisme que diu "repeteix una mentida moltes vegades i tindràs una veritat". Si aquesta mentira, a més, té parts de veritat intercalades i la repeteix gent molt diversa, el seu poder de seducció augmenta considerablement.

I justament una de les virtuts d'aquest llibre dels 100 mites de la ciència és que ens recorda una cosa que, pel que sigui, sovint no fem: qüestionar tot allò que ens arriba. La lectura d'aquest llibre ens desperta aquell sentit crític que moltes vegades sembla adormit. Perquè de vegades no qüestionem? Les causes poden ser diverses: des de desconeixement del tema que ens estan parlant que fa que no tinguem prou informació per fer valoracions, passant per la saturació d'informació que patim, ja que ens arriba molta cada dia, o fins i tot perquè ens agradaria veure que a la vida hi ha coses que tenen explicacions misterioses o romàntiques, com per exemple aquella que afirma que els elefants van a morir-se a un lloc concret, tema que tracta el llibre. I si una de les virtuts del llibre és que ens activa aquesta capacitat de qüestionar, una altra és la forma en que està escrit, utilitzant un llenguatge clar, directe i senzill, pensat per arribar a tothom i poder explicar qualsevol tema per complicat que pugui ser. Aquest llenguatge és un dels ingredients característics dels darrers llibres d'en Daniel, tan aquest dels 100 mites com l'anterior dels 100 enigmes, i la seva virtut és que és capaç de convertir el mot "ciència", que així a priori et fa com un cert respecte a tots aquells aliens a aquell món, en una cosa al nostre abast i amb la que de seguida et sents còmode. I és que potser el llibre hauria de titular-se "101 mites" perquè un dels primers mites que trenca és que la ciència és una cosa complicada i estranya quan, en realitat, en el nostre dia a dia estem envoltats de ciència.

Una altra de les virtuts d'aquesta obra és que en Dan ha aconseguit que de seguida et vegis reflectit en ella, ja que serà molt difícil que no coneguis alguns dels temes de que tracta. I és que de mites en podeu trobar en àmbits molt diversos. En podeu trobar, per exemple, mites relacionats amb la vostre professió. En el meu cas, ja que sóc informàtic, un dels primers que vaig mirar va ser el que parlava dels famosos "cactus menja-radiacions" que deien que s'havien de col·locar al costat dels monitors, cosa que jo no ho vaig arribar a fer mai, no per les radiacions sinó per por a punxar-me !. També podeu trobar mites relacionats amb la vida domèstica, com aquell que diu que les bombetes de baix consum hi ha vegades que és millor no apagar-les, ja que, de fet, no fa gaire el lampista que em va refer la instal·lació elèctrica de casa m'ho va comentar. Mites també hi ha en l'àmbit familiar, com ara allò de que els espinacs tenen molt ferro que no parava de repetir-me la meva mare cada vegada que em tocava un plat d'aquest vegetals per dinar, doncs bé, en aquest cas en Dan s'ha encarregat de treure-li ferro a l'assumpte! També trobareu, com no, mites clàssics com ara que la gran muralla xinesa és l'única obra de l'home visible des de l'espai, o fins i tot des de la Lluna. Quantes vegades no hem llegit aquesta afirmació en llibres, documentals o pàgines web?. Doncs de temes similars, fins arribar als 100 que diu el títol, sou els que trobareu al llibre, agrupats per temàtiques, com ara mites dels aliments, mites sobre els animals o mites urbans, que ha estat el que més m'ha cridat l'atenció.

I ja per acabar només dir que aquest llibre m'ha ensenyat varies coses: primer, que en Dan és multitasca, ja que es capaç de treballar, d'escriure un bloc, d'escriure llibres i de portar el ritme quotidià del dia a dia tot alhora; segon, que a partir d'ara cada vegada que vegi a una persona que col·loca una cullera a una ampolla de cava pensarem "aquest no s'ha llegit el llibre d'en Dan" i la tercera, que alhora de fer pedagogia de la ciència, a en Daniel li passa com a Google: internet se li queda petit.

Article al blog El badiu dels Micacos, del blogaire Carquinyol, sobre el llibre 100 mites de la ciència, de Daniel Closa.

Lluís Ferrer: "Daniel Closa fa la ciència propera"

Daniel Closa i Lluís Bellés a la presentació de 100 mites de la ciència

Ell llibre 100 mites de la ciència, de Daniel Closa, es presentà dimarts 16 de febrer a la llibreria Catalònia. La presentació va anar a càrrec del blogaire Lluís Ferrer i Bellés (Carquinyol), qui destacà el valor didàctic dels llibres de Daniel Closa:

El llibre ens recorda una cosa que sovint no fem que és qüestionar les coses. No qüestionem per tres motius: o perquè no en sabem del tema, o perquè tenim massa informació, o perquè hi ha temes sobre els que ens agrada tenir una explicació romàntica."
Daniel Closa fa servir en els seus llibres un llenguatge clar i directe i explica qualsevol tema científic de manera que tothom ho pot entendre. Fa la ciència propera.

Daniel Closa exposà els motius pels quals es creen aquests mites que no tenen fonament científic:

Hi ha divereses categories de mites de la ciència: uns primers que són una mentida solemne, que no tenen lloc on agafar-se; uns altres que es basen en una gran exageració treta a partir d'una base real; uns altres creats a partir d'una mala interpretació d'una dada; uns basats en una teoria conspiratòria ja que sovint hi ha qui darrera qualsevol fet hi troba uns conspiració, i uns també casolans, sobre coses que les hem cregut certes perquè aixi ja ho pensaven els nostres pares o avis, però que no tenen fonament científic.

"100 mites de la ciència" mostra afirmacions amb aparença de veritats científiques que no són certes

El llibre 100 mites de la ciència, de Daniel Closa, es presentarà dimarts 16 de febrer, a les 7 del vespre, a la llibreria Catalònia.

La presentació anirà a càrrec del blogaire Lluís Ferrer i Bellés (Carquinyol).

No és cert que fem servir únicament el 10% del cervell, que en lluna plena neixin més criatures, que els estruços amaguin el cap sota terra o que l’aigua de la pica giri al revés a l’hemisferi sud. Totes aquestes afirmacions són mites guarnits amb aparença de veritats científiques. Com tots els mites, poden tenir gràcia i resultar estimulants per a la imaginació, però sempre és important saber distingir entre mite i realitat. En aquest recull podem descobrir el que hi ha al darrere de cent d’aquests mites.

Daniel Closa:
Daniel Closa i Autet (Barcelona, 1961) és doctor en biologia i investigador del CSIC. Actualment dirigeix un grup de recerca a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona. El 1994 va guanyar el Premi de Novel·la Científica amb la novel·la Tots som parents. També és autor d’obres de ficció, com Setembre de passió i El secret de l’almogàver, i de divulgació científica, com Blocs de ciència i 100 enigmes que la ciència (encara) ho ha resolt.

Daniel Closa, autor de "100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt" participà en el programa "Paciència la nostra", de Sants 3 Ràdio

Daniel Closa, autor del llibre 100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt, participà en el programa Pa ciència la nostra, de Sants 3 Ràdio, de dissabte 13 de desembre. Durant l'entrevista, Closa va parlar sobre algunes de les qüestions científiques més curioses que tracta aquesta obra, que s’inclou a la col·lecció De 100 en 100.

Podeu escoltar l’entrevista a partir dels 3min 40s.

Enigmes sense resoldre

David Bueno publicà un article al diari Avui de dissabte 6 de desembre sobre el llibre 100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt, de Daniel Closa. Bueno també parla de l'interès que desperta la recerca científica sobre qüestions quotidianes.

La comprensió que els humans tenim del món es deu principalment als avenços científics. La velocitat d'adquisició de nous coneixements, però, s'ha incrementat enormement aquestes darreres dècades, la qual cosa provoca en moltes persones la sensació que hem entrat en una espiral gairebé imparable de nous coneixements. Tanmateix, la ciència encara té molts enigmes per resoldre, molts més dels que a hores d'ara ja ha resolt.

Aquesta és la temàtica de 100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt, de Daniel Closa, investigador de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona i autor de diverses obres de ficció i de divulgació científica.

El programa La Malla entrevista a Daniel Closa, autor del llibre "100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt"

El programa La Malla de Canal Blau TV, entrevistà Daniel Closa, autor del llibre 100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt, dimarts 18 de novembre. Closa parla d'allò que el va portar a publicar una obra sobre qüestions que es resisteixen a ser descobertes pels científics.

Entrevista del programa La Malla a Daniel Closa (a partir del minut 8).

"100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt" acosta les tasques d'investigació que realitzen els científics en l'actualitat

Joan Recasens i Daniel Closa durant la presentació del llibre

Daniel Closa i Autet –doctor en biologia i investigador del CSIC– va venir a presentar ahir al vespre el seu llibre 100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt, la presentació es va fer al Centre Cultural i va anar a càrrec de Joan Recasens –regidor de Cultura–. El llibre recull un centenar de les qüestions amb què la ciència s'enfronta actualment, i defensa que més fascinants que les respostes que ja coneixem són les preguntes que tenim plantejades.

Entre els 100 enigmes dels que es parla al llibre, Daniel Closa va explicar, en declaracions a Revista Cambrils Diari Digital, que es pot trobar "des de l'origen de l'univers, totes les malalties que encara no tenen cura, com ha anat exactament l'evolució, coses sobre geologia, astronomia o matemàtiques, tot el que està fent la ciència, si ho investiguem és perquè no se sap, per tant, qualsevol activitat que estigui fent un científic és un enigma que pot estar en el llibre".

Tots els enigmes que apareixen en el llibre s'estan investigant actualment, i d'alguns d'ells ja es sap alguna cosa però "encara queda molt per aclarir" tal i com va comentar Closa. Pel que fa a aquest "encara" que apareix en el títol del llibre entre parèntesis, l'autor va explicar que el que s'espera és resoldre aquests enigmes però "ja veurem si al final s'aconsegueix o no, espero que la majoria si, però mentre ho intentem anem descobrint coses, normalment quasi tots els descobriments són de rebot".

La intenció de l'autor en escriure el llibre va ser, tal i com va comentar ell mateix, explicar que la ciència és divertida i interessant i que "va bé saber què és el que estan fent els científics, que a vegades o es diuen bestieses de la ciència o es creen expectatives que no són realistes".

La presentació de 100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt es troba dintre dels actes de la Setmana de la Ciència de Cambrils que finalitzaran demà amb un cine fòrum on es projectarà el documental The 11th hour.

Article i fotografia d'Anna Fargas a Revista Cambrils sobre la presentació del llibre 100 enigmes que la ciència encara no ha resolt, de Daniel Closa.

Dimarts 18 de novembre es presenten els llibres "La revolució cívica", "100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt" i "Justícia, no venjança"

El llibre La revolució cívica, de Domènec Guansé, es presentarà dimarts, 18 de novembre, a 2/4 de 7 del vespre, a la seu de la Fundació Carles Pi i Sunyer, Casa Golferichs, de Barcelona. La presentació, que s’inclou en els actes del congrés “Barcelona, 1938. Capital de tres governs. Política i Cultura”, anirà a càrrec de Maria Campillo i del curador del recull, Francesc Foguet, professors de literatura a la UAB.

Dimarts 18 de novembre també es presenta 100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt, de Daniel Closa, a les 8 del vespre, al Centre Cultural de Cambrils. La presentació anirà a càrrec de Joan Recasens, regidor de cultura de l’Ajuntament de Cambrils.
Justícia, no venjança, de Joan Corbalán, també es presentarà el dimarts, a les 8 del vespre, a l’Illa Llibreria, de Mollet del Vallès. L’acte comptarà amb la presència de l’autor i serà conduït per Pere Fortuny Velázquez, president de l ‘Associació Pro-Memòria als Immolats per a la Llibertat de Catalunya.

100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt

Per què badallem? Com es va originar l'Univers? Hi ha límits en la miniaturització dels components electrònics? Podem predir els terratrèmols?
El passat 28 d'octubre en Dan ens va presentar la seva darrera criatura literària, els 100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt, publicat per Cossetània en la seva nova col·lecció De 100 en 100, articulada al voltant d'aquest número.
En aquest llibre, en Dan ens planteja els enigmes que inicien el post, i 96 més. I dic ens planteja i no ens resol perquè, com molt bé ens indica el títol, totes aquestes preguntes encara no tenen resposta.
Cadascun dels capítols (els primers del quals podeu degustar aquí, cortesia de l'editorial), exposa un dels misteris pels que la ciència encara no té resposta en una pàgina i mitja, en un estil que ens recorda molt el Dan del Centpeus. En ocasions, fins i tot, li reconeixem elements d'algun dels seus posts, com la compració de l'estructura de la Terra amb un préssec, i sovint els acostumats a la seva personalitat virtual hi trobem a faltar poder posar un comentari
A diferència del blog, però, on normalment explica el perquè de les coses, en aquesta ocasió no ho pot fer: el perquè, el desconeixem. Això causa, sobretot en els primers capítols, quan encara no ens hi hem acostumat, una curiosa sensació de coitus interruptus, o millor dit, de capitulus interruptus. I és que, just quan es començar a posar interessant, s'acaba l'explicació!
100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt és doncs un llibre de dubtes, de preguntes, per degustar a poc a poc. I si bé després de cada capítol ens pot quedar el regust amarg de la ignorància, també és el gust il·lusionat del futur que entrelluquem. Perquè és molt el que ja sabem, però encara més el que no sabem, i cada misteri resolt condueix a noves preguntes, nous camins, i un horitzó ple de possibilitats per investigar i aprendre.

Article al blog Bibliosfera sobre el llibre 100 enigmes que la ciència (encara) no ha resolt, de Daniel Closa.