"Josep Cabeza i Coll" recull la trajectòria d'aquest espluguí defensor del cooperativisme dels viticultors

El llibre Josep Cabeza i Coll, de Josep Maria Vallès i Martí, es presentarà dissabte 23 de gener, a les 7 del vespre, a la Sala polivalent de l'antic Hospital de l'Espluga de Francolí.

La presentació anirà a càrrec de Núria Esteve i Rufié, vídua de Jacint Dunyó, expresidenta de la Fundació Roca i Galès.

Josep Cabeza i Coll (l’Espluga de Francolí, 1871 –- Mataró, 1945) pertanyia a l’elit de propietaris i dirigents de l’Espluga de Francolí del primer terç del segle XX. A l’ombra de Josep M. Rendé, va esdevenir el seu home de confiança tant al Sindicat Agrícola de l’Espluga com a la Federació Agrícola de la Conca de Barberà, de la qual va ser president de 1925 a 1930. També fou alcalde de l’Espluga (1912-1914), president de la Cambra Agrícola Oficial de l’Espluga (1916), vicepresident (1912-1921 i 1922-1926) i president (1921-1922) de la Secció de Viticultura del Sindicat Agrícola i Caixa Rural de l’Espluga, vicepresident de la Federació Agrícola de la Conca de Barberà (1918-1925) i president d’aquesta mateixa entitat (1925-1930). Del 1918 al 1920 i del 1923 al 1924 presideix el Sindicat Agrícola i Caixa Rural de l’Espluga de Francolí i del 1920 a 1923 n’és secretari. Va fer un bon nombre de conferències i va publicar diversos articles de divulgació agrícola defensant sempre la necessitat de la unió dels viticultors en cooperatives. Dos conflictes socials, un a l’Espluga i l’altre de caire comarcal, van minar el seu entusiasme.

Josep Maria Vallès:
Josep Maria vallès (L’Espluga de Francolí,1945) és historiador local. La seva carrera professional s’ha centrat en la gerència empresarial, i el seu oci, en la promoció cultural de la seva vila. Fundà l’Escola de Música del Casal el 1978 i fou president del Casal del 1981 al 1985. Promogué la reaparició de la revista El Francolí. Fundador i patrocinador del premi Bernat Morgades de recerca històrica local i del Centre d’Estudis Locals del Casal de l’Espluga el 83. Ha publicat articles a: El Francolí, Arrels, Solcs de terra (“El Capbreu del Vilosell 1754”), Aplec de Treballs (“Josep Mallén i Garzón”) Cooperació Catalana (“La Unión Agrícola, 1905”). Ha biografiat Pere Antoni Torres Jordi amb els llibres De l’idealisme a l’oblit. Poesia i teatre de Pere Antoni Torres Jordi i L’Espluga de Francolí en els setmanaris de Montblanc (1903-1923). Així mateix és autor de Rafael Battestini i Galup. Catalanista, víctima del franquisme; membre del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà i del Centre d’Estudis de les Garrigues.

El llibre "Miquel Mestre Avinyó" repassa la trajectòria d'un dels impulsors del cooperativisme de consum a les comarques tarragonines

El llibre Miquel Mestre Avinyó, de Jordi Suñé Morales, es presentarà divendres 10 de juliol, a les 8 del vespre, a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Torredembarra. La presentació anirà a càrrec de Joan Maria Thomàs, professor d’Història contemporània de la URV.

Miquel Mestre Avinyó (Mont-Roig del Camp 1890 - Barcelona 1976) va ser líder obrer durant la dècada de 1910, va ser un dels impulsors del cooperativisme de consum a les comarques tarragonines durant la dècada següent. A partir de 1934 va presidir la Federació de Cooperatives de Catalunya i la Federación Nacional de Cooperativas de España. També va presidir la Confederació de Cooperatives de Catalunya (1936) i el Consell Superior de la Cooperació (1938). Va ser Director General de Proveïments de la Generalitat de Catalunya (1937), membre del Consell d’Economia (1937), adjunt del Director General de Abastecimientos de la República (1938) i membre del Consell Directiu de la Caixa de Crèdit Industrial de Catalunya (1938). Va jugar un paper molt important en la defensa del moviment cooperatiu en el context revolucionari de la guerra civil (1936-1939). Va escriure articles i va pronunciar nombrosos discursos i conferències.

Jordi Suñé:
Jordi Suñé (Torredembarra, 1975) és mestre i llicenciat en antropologia social i cultural a la Universitat Rovira i Virgili, és autor de diversos treballs. Ha publicat els llibres Miquel Mestre Avinyó i el cooperativisme a Torredembarra (III Beca Manuel Crehuet, 2005) i La Torredembarra republicana i federal. El Centre Republicà Democràtic Federal (2008) i diversos articles com “El cooperativisme i els primers dies de la guerra civil” (XV Premi Periodístic Jacint Dunyó, 2006) i “Els inicis del catalanisme al Baix Gaià” (Estudis Altafullencs núm. 32, 2008). Junt amb David Morlà ha escrit l’opuscle El Cafè de Dalt patrimoni de la Torre (2007) i el llibre La Veu del Poble. Més de cent anys de tradició coral a Torredembarra (2008). És soci del Centre d’Estudis Sinibald de Mas i ha participat en el consell redacció de diverses revistes.

"Micaela Chalmeta" ens descobreix una dona propagandista del cooperativisme i del socialisme el primer terç del segle XX

El llibre Micaela Chalmeta, de Montserrat Duch, es presentarà dijous 16 d’abril, a les 7 del vespre, a la sala d’actes de la Fundació Roca i Galès, a Barcelona.
La presentació anirà a càrrec de Pere Gabriel, catedràtic d’Història contemporània de la UAB.

La biografia de Micaela Chalmeta, amb el pseudònim d’Amparo Martí, ens descobreix una dona propagandista del cooperativisme i del socialisme el primer terç del segle XX que va participar en diversos mítings i conferències per tota la geografia catalana i que fou fundadora de l’Agrupació Femenina Socialista de Barcelona. Membre de la cooperativa Modelo Siglo XX, amb l’impuls a la mobilització de les dones, derivat del dret al sufragi durant la II República, participa en la creació de l’Agrupació Femenina de Propaganda Cooperatista, per encàrrec de la qual va traduir l’opuscle La cesta de la compra. El llibre recupera una de les figures del moviment d’emancipació de les dones a Catalunya. Els articles mostren la seva militància en les alternatives basades en la cooperació, el socialisme i el feminisme, en l’actualitat social del temps que li va tocar viure.

Montserrat Duch Plana:

Montserrat Duch Plana (Tarragona, 1959) és professora titular d’Història Contemporània a la Universitat Rovira i Virgili i vicerectora. De l’any 1995 al 2003 fou parlamentària. Entre els seus llibres trobem Reus i el Baix Camp durant la II República (1989); La Cooperativa Obrera Tarraconense. Consum, treball i lleure a Tarragona (1904- 1965) (1993); República, reforma i crisi: el Camp de Tar-ragona, 1931-1936 (1994); Reus sota el primer franquisme (1996); La dictadura franquista: Reus, 1939-1975 (2003); Els treballs i els dies (2003); Dones públiques. Política i gènere a l’Espanya del segle XX (2005); Viure de la terra. Història i memòria del Sindicat Agrícola de Constantí (2006) i Los gobiernos de la Generalitat. De Macià a Maragall, amb Pere Anguera (2008). També ha estat editora de La Segona República espanyola (2008).

Capellà i sindicalista

L'historiador Pere Bosch presenta avui a Banyoles la biografia de Pere Dausà

Assistents a la Casa Missió de Banyoles al 1930. (El Punt/Josep M. Mateu)

La figura del sacerdot Pere Dausà i Arxer, l'home que a principis del segle XX va donar un gran impuls al cèlebre Sindicat Agrícola de Banyoles –precedent de l'actual cooperativa– ha estat objecte d'una biografia per part de l'historiador Pere Bosch i Cuenca, exalcalde i parlamentari. Si bé ja s'havien escrit dos treballs d'aquesta mena, aquest és el primer que tracta el personatge al marge, sobretot, de la seva condició de sacerdot. El volum, editat per Cossetània, es presenta avui a Banyoles.
Un capellà, sindicalista, a principis del segle XX? No és un fet excepcional. El mateix Pere Bosch ens ho aclareix: en primer lloc, les entitats com aquella es deien sindicats, però ara les anomenaríem cooperatives i, de fet, acabarien adoptant aquesta denominació. En segon lloc, ara fa cent anys la creació d'un sindicat-cooperativa feia part de l'estratègia de l'Església catòlica per recuperar la confiança dels parroquians, trencada arran dels canvis socials i polítics de l'època. En contraposició als ambients industrials, conquerits per les organitzacions de signe esquerrà, aquell objectiu –es pensava en els bisbats– havia de ser més fàcil d'assolir en el món rural.

Transcendència social

Aquells sindicats s'havien ideat per donar aixopluc al col·lectiu pagès, però en el cas de Banyoles no va ser fins la irrupció de mossèn Dausà que l'entitat va fer una vertadera feina social. Abans –explica Bosch– el sindicat estava controlat per propietaris rurals no massa partidaris dels canvis. Dausà, que va néixer a Arenys de Mar el 1887, un cop ordenat capellà va ser destinat a la Casa Missió de Banyoles, i el 1913 el van nomenar consiliari del sindicat, que s'havia creat pocs anys abans.
Des d'aquell càrrec va provocar una renovació de la junta i va obrir una brillant etapa de la institució, que arribaria a tenir 1.500 socis (sobretot petits propietaris i arrendataris) de la comarca, principalment, però també d'altres zones de Girona. Els associats tenien una mútua i d'assegurances per a les malalties del bestiar i les pedregades; es feien compres conjuntes per abaratir despeses; podien recórrer a un servei de lloguer de maquinària; es va obrir un teatre-cafè (a l'actual edifici de l'Ateneu, a la plaça Major); s'organitzaven activitats de lleure i esportives... «Aquests sindicats volien ser un petit món ideal cristià», ha explicat Pere Bosch a aquest diari. Tot i la seva dedicació a la feina cooperativista, el consiliari no oblidava el seu paper de tutor espiritual, que es feia evident en el butlletí que s'editava, de signe molt moralista.
Dausà va deixar el càrrec el 1925. El seu llegat –apunta Pere Bosch– avui és visible a la seu històrica del sindicat (l'edifici de davant del monestir), aixecada durant el seu mandat i, sobretot, en la potència que tindria a partir d'aleshores la institució, fins a esdevenir un referent nacional. Dausà va morir l'any 1935 a Peralada.
La presentació del llibre Pere Dausà i Arxer tindrà lloc avui, a les vuit del vespre, a la sala d'actes de l'Arxiu Comarcal del Pla de l'Estany (situat al monestir). A més de l'autor, a l'acte intervindran l'historiador Andreu Mayayo i el director de la col·lecció Cooperatives Catalanes, de Cossetània Edicions –on es publica el llibre–, Antoni Gavaldà.

Article de Ramon Estéban al diari El Punt de Girona, sobre el llibre Pere Dausà i Arxer, de Pere Bosch i Cuenca.

El llibre "Pere Dausà i Arxer" recull la història del sacerdot implicat en l'obra social del Sindicat Agrícola Catòlic de Banyoles

El llibre Pere Dausà i Arxer, de Pere Boch i Cuenca, es presentarà divendres 27 de febrer, a les 8 del vespre, a l’Arxiu Comarcal del Pla de l’Estany, de Banyoles. La presentació anirà a càrrec d’Andreu Mayayo, catedràtic d’Història Contemporània a la UB.

Pere Dausà i Arxer (Arenys de Mar 1887 – Peralada 1935) format al Seminari Diocesà de Girona i fortament influït per l’obra de Sants Boada, poc després de ser ordenat sacerdot ingressà a la Casa Missió de Banyoles (1910) on trobà l’oportunitat d’implicar-se en una obra social, el Sindicat Agrícola Catòlic de Banyoles. El 1913 fou nomenat Consiliari d’aquesta entitat i la convertí en una de les més potents de la diòcesi de Girona. El prestigi adquirit a Banyoles li permeté desplegar una intensa activitat com a propagandista. De forma paral·lela, entrà en contacte amb d’altres catòlics socials i va intervenir en diversos intents per federar els sindicats agrícoles de Catalunya i la diòcesi de Girona. Decebut pels obstacles i amb un estat de salut cada vegada més precari, el 1925 abandonà Banyoles i tota implicació en el sindicalisme agrari catòlic. Després d’alguns mesos d’implicació en l’obra dels exercicis parroquials, el 1928 fou destinat a la parròquia de Vilatenim i el 1929 a Perelada, on va morir el 1935.

Pere Bosch i Cuenca:
Pere Bosch i Cuenca (Banyoles 1966), llicenciat en Filosofia i Lletres, especialitat d’Història Contemporània, per la Universitat Autònoma de Barcelona, l’any 1989. En el vessant polític, ha estat alcalde de Banyoles (1999-2007) i diputat delegat de Medi Ambient a la Diputació de Girona (2003-2006); des del 2006, és diputat al Parlament de Catalunya en representació d’Esquerra Republicana de Catalunya. La seva recerca s’ha centrat en la monografi a local i el sindicalisme agrari. Ha publicat diversos articles de divulgació a la premsa local i comarcal i ha participat en algunes obres col·lectives, com ara el Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans (2000), Història del Pla de l’Estany (2001), La Plaça Major (2007) o Cooperativa Agrícola de Banyoles. Cent Anys (2007). Actualment treballa en un estudi sobre la Segona República, amb una beca de la Fundació Joaquim Palmada i Teixidor (2007).

La presentació de "Joaquim Llorens Abelló" a Falset despertà l'interès d'un bon nombre d'assistents

Presentació del llibre Joaquim Llorens Abelló

El llibre Joaquim Llorens Abelló, de Pere Audí i Toni Orensanz, a la col·lecció Cooperativistes Catalans, es va presentar divendres 5 de setembre a la Biblioteca Salvador Estrem i Fa, de Falset.

La presentació, que va comptar amb una molt bona assistència de públic, va anar a càrrec de Joan Maria Thomàs, professor d’història contemporània de la URV.

El llibre "Joaquim Llorens Abelló" recull la història d'un cooperativista convençut, marcat pel franquisme

El llibre Joaquim Llorens Abelló, de Pere Audí i Toni Orensanz, es presentarà divendres 5 de setembre, a 2/4 de 9 del vespre, a la Biblioteca Pública Salvador Estrem i Fa, a Falset.

La presentació del llibre anirà a càrrec de Joan Maria Thomàs, professor d’història contemporània de la URV.

Joaquim Llorens Abelló (el Lloar 1885 – Mèxic 1961) va ser un cooperativista convençut des de la seva primera joventut, al Priorat, fins a la seva mort, exiliat a Mèxic. Féu de cooperativista a l’Argentina. De retorn a Catalunya, col·laborà en la creació d’una cooperativa de consum al Lloar el 1918 i impulsà amb força a Falset El Porvenir, una cooperativa obrera a cavall de les societats de resistència i les cooperatives més tradicionals. Llorens entenia el cooperativisme com una eina de transformació social que havia de cobrir les necessitats bàsiques de les persones davant la deixadesa de l’Estat. Va ser un polític destacat, primer, en les files de la Confederació Nacional del Treball i, durant la II República, en el si d’Esquerra Republicana de Catalunya, on formà part de la direcció nacional. El seu exili mexicà continuà marcat per algunes de les seves grans obsessions: el cooperativisme i el mutualisme. Primer alcalde republicà de Falset durant la II República, la seva ha estat una memòria interessadament tacada pel franquisme.

Pere Audí
És mestre de primària. Fa cinc anys que investiga sobre la història de la comarca durant la II República i la Guerra Civil juntament amb Toni Orensanz. Com a fruit d’aquest treball de recerca ha publicat “El Porvenir”, 1916-1936. Vint anys de cooperativisme obrer a Falset, treball amb el qual va guanyar el premi Jaume Ardèvol i Cabrer dins els Jocs Florals de Torroja del Priorat, i Botigues i tallers de Falset a través de les seves factures (1929-1936).

Toni Orensanz
És periodista i guionista. Col·laborador habitual de La Vanguardia, ha publicat Passió, sang i oblit i ha col·laborat en obres col·lectives, com Jo no sóc de Barcelona i Priorat o Ebro, el río y la vida. Fruit de la recerca històrica que ha dut a terme ha escrit diversos articles en obres col·lectives, com per exemple, La Guerra civil en Aragón, així com el seu estudi d’investigació titulat La Brigada de la Muerte (en curs d’edició), sobre els incontrolats de l’estiu del 1936.

La col·lecció de biografies cooperativistes catalans de la Fundació Roca i Galès

Antoni Gavaldà, historiador i professor de la Universitat Rovira i Virgili, va publicar a la revista Plecs d'història local l'article "La col·lecció de biografies cooperativistes catalans de la Fundació Roca i Galès", sobre la col·lecció Cooperativistes Catalans (Cossetània Edicions). A l'article Gavaldà parla de la col·laboració entre la Fundació Roca i Galès i Cossetània i en destaca la recuperació de la biografia dels cooperadors de diversos àmbits:

"La biografia, com a història de vida d'algú, és un gènere recuperat en els darrers anys, quan la història ha anat deixant de banda falses preeminències respecte d'altres disciplines socials i ha compartit avenços amb aquestes, en qüestions on la frontera era tan tènue que, més que punt de separació, esdevenia zona de confluència.
"Bernabé Sarabia indicava que l'objectiu principal de la biografia era oferir al lector "una imagen ceñida a la verdadera vida del sujeto biografiado". Pere Anguera, l'any 2000, en una introducció a Plecs d'Història local sobre el tema, indicava que "la biografia ha estat un gènere conreat tradicionalment amb notable gasiveria a catalunya", bo i afegir que "sortosament la situació ha començat a canviar en els darrers anys"."
"Conseqüents amb aquests plantejaments -i evidentment amb d'altres-, la Fundació Roca i Galès, amb seu a Barcelona i dedicada entre altres qüestions a la promoció i divulgació del cooperativisme, va iniciar fa quatre anys una via editorial, conjuntament -cooperativament- amb Cossetània Edicions, amb seu a Valls. Intentava recuperar el perfil biogràfic de cooperadors de les diverses vessants de l'economia social, mitjançant la col·lecció que porta per nom Cooperativistes Catalans. Una anàlisi intencional i analítica del procés i de les seves viscissituds, del tot reeixida, l'ha presentat en un fòrum espanyol Santos Hernández. hi ha escrit que la col·lecció parteix tant de la memòria històrica com de l'embranzida de l'estudi del cooperativisme català des dels anys vuitanta del segle passat, "[...] y que tan útil parecía resultar."

Presentació de "Benet Vigo Trulls", el nou llibre de la col·lecció Cooperativistes Catalans

El número 7 de la col·lecció Cooperativistes catalans Benet Vigo Trulls de Cossetània Edicions es presenta el dissabte 31 de març, a les 7 de la tarda, al Teatre Municipal de Roses (Avinguda Tarragona, 81). La presentació anirà a càrrec de Josep M. Barris, arxiver municipal de Roses.

Resum
(Roses, 1918), pagès i posteriorment propietari dedicat al ram de l’hostaleria, ha estat un rosinc entusiasta de la cooperació. Ha participat en la creació de quatre cooperatives a la seva vila natal, en el decurs del segle XX: la cooperativa agrícola La Bodega, el Centre Escolar Empordà, Promocions Turístiques i la Societat Cooperativa Dr. August Pi i Sunyer, en àmbits diversos com la cooperació agrària, l’educativa, la de serveis i la del mutualisme mèdic. Aquesta actuació implica que sigui un referent cooperatiu a Roses i a Catalunya, ja que aconseguí implicar en aquest camp persones i institucions diverses. Altrament, ha participat en la Fundació Roca i Galès, de Barcelona, entitat dedicada a l’estudi i divulgació del moviment cooperatiu. La voluntat de saber li ha comportat una assistència persistent i continuada en esdeveniments cooperatius arreu del món per discernir què representava l’economia social amb vista a millorar la societat i per saber quins eren els eixos d’encert i de fracàs. Part d’aquestes reflexions les ha reflectit en la revista Cooperació Catalana.

L'autor
Antoni Gavaldà Torrents (Vallmoll, 1950), diplomat en Magisteri, llicenciat en Geografia i Història i en Filologia Catalana, i doctor en Història, és professor a la Universitat Rovira i Virgili. Els seus temes de recerca se centren en els moviments socials i polítics contemporanis i en la didàctica de la història. Ha publicat en moltes revistes especialitzades d’història i d’ensenyament del país. En l’actualitat participa en els consells de redacció de revistes com Comunicació Educativa, a Tarragona, i Plecs d’Història Local (suplement de L’Avenç), a Barcelona, i en la direcció de la col·lecció de llibres Cooperativistes Catalans, a Barcelona, sota el patrocini de la Fundació Roca i Galès. És coautor de llibres educatius de l’editorial Bruño i col·laborador de les principals obres col·lectives dels darrers anys a Catalunya en format d’atles, enciclopèdies i diccionaris.
Entre la seva obra destaquen els dos volums de L’associacionisme agrari a Catalunya (El model de la Societat Agrícola de Valls: 1888-1988) (Valls 1989), considerats uns referents clàssics de la temàtica cooperativista i sindicalista. El seus dos darrers llibres publicats han estat Joan Busquets Queralt, afusellat. La repressió franquista a Valls (Tarragona 2005) i El naixement del nou sindicalisme d’ordeno y mando (Tarragona 2006).