Cossetània Edicions assistí a la Fira del llibre de Frankfurt

Llibres de Cossetània a la Fira de Frankfurt 2008

Cossetània Edicions, com ja és habitual, va assistir durant el mes d'octubre a la Fira de Frankfurt 2008, que en aquesta edició es va celebrar del 15 al 19 d'aquest mes i va tenir com a cultura convidada Turquia.
Cossetània comptava amb una prestatgeria a l'estand de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana, en el qual s'hi podien trobar les apostes i les novetats més importants de les editorials catalanes.
Es van dur a terme més d'una vintena de visites amb editors de tots els països del món tant per exposar els llibres de l'editorial que poden interessar a les editorials estrangeres com per intentar comprar drets d'obres que s'adeqüin al nostre mercat.
Tampoc va faltar temps per anar a veure els llibres del futur e-books, i tot i que a Espanya encara no es comercialitzen, els primers ja són al mercat anglès i francès i s'espera que a la primavera del 2009 arribin a Alemanya.

Cossetània Edicions present a la Fira de Frankfurt 2007

Cossetània Edicions va estar present, un any més, a la Fira del llibre de Frankfurt, amb el valor afegit que aquest any la cultura convidada era la catalana.

Cossetània disposava d'un espai a l'estand de l'Institut Ramon Llull, compartit per les editorials d'arreu dels Països Catalans, per exposar els seus llibres.
Un dels actes que es van dur a terme fou la presentació del llibre Catalunya explicada als alemanys, de Klaus-Jürgen Nagel, en les seves dues versions: la catalana i l'alemanya (Katalonien eine kleine Landeskunde. Messidor Verlag, 2007). L'acte tingué lloc el divendres dia 12 d'octubre a les 11.30 h a l’auditori de l’estand institucional de l’Institut Ramon Llull i anà a càrrec del propi autor (Klaus-Jürgen Nagel), de Jürgen Mann de Hamppmedia Verlag i de Josep M. Olivé de Cossetània Edicions.
L'autor del llibre digué que sempre que viatjava a Alemanya, els seus amics li preguntaven les mateixes coses sobre Catalunya, així que va decidir fer el llibre amb la voluntat de donar resposta a aquestes qüestions: "identitat, nacionalisme i llengua són les preguntes més freqüents que es fan els alemanys sobre Catalunya." També es pregunten:"el canvi econòmic és l'egoïsme d'una nació rica que no vol concedir res?"
Apuntà que s'ha d'anar amb compte amb les informacions que rebem dels mitjans de comunicació ja que "la manera d'entendre Catalunya que molts mitjans de comunicació alemanys es formen, és a partir de les opinions que es desprenen dels mitjans de comunicació espanyols."
Pel que fa a l'obra digué que "el llibre pretén ser un estudi seriós, que presenta fets i dades per a alemanys que ja saben alguna cosa de Catalunya però que en volen saber més" i que intentà tractar els temes més diversos com "la geografia de Catalunya, la constitució d'institucions, l'Estatut d'Autonomia, els partits polítics, el nacionalisme, la llengua, la història comuna entre Espanya i Catalunya, la immigració, l'economia i les relacions culturals germano-catalanes."

Més informació sobre la Fira de Frankfurt i la presentació del llibre a http://paper.avui.cat/article/cultura/102293/dia/la/catalanitat.html o http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2586708

"Catalunya explicada als alemanys"

El llibre de Klaus-Jürgen Nagel Catalunya explicada als alemanys editat per Cossetània Edicions, es presenta el dimarts 9 d’octubre, a les 19.30 h, a la Llibreria Catalònia de Barcelona (Ronda de Sant Pere, 3). La presentació anirà a càrrec de Ferran Requejo i Coll, catedràtic de ciència política de la Universitat Pompeu Fabra.
La versió alemanya d'aquest llibre, que porta per títol Katalonien. Eine kleine Landeskunde, editada per Messidor Verlag, es presentarà en el marc de la Fira de Frankfurt 2007, el divendres 12 d’octubre, a les 11.30 h, a l’auditori de l’estand institucional de l’Institut Ramon Llull (Hall 5.1 D901).

"Catalunya explicada als alemanys"

Cossetània Edicions publica, en motiu de la Fira de Frankfurt 2007, el llibre que porta per títol Catalunya explicada al alemanys del professor Klaus-Jürgen Nagel. L'editorial alemanya Messidor Verlag publicarà l'obra en llengua alemanya (Katalonien. Eine kleine Landeskunde) ja que és de gran interès per les dues comunitats.

El llibre es presenta per la premsa i mitjans de comunicació el dimecres 19 de setembre, a les 11 h, a la llibreria Catalònia. La presentació per al públic tindrà lloc a la mateixa llibreria, el dimarts 9 d'octubre, a les 19.30 h. I finalment, es durà a terme la presentació a la Fira de Frankfurt 2007, el divendres dia 12 d'octubre.

Resum
En aquest llibre es tracta la qüestió de com n’és de diferent Catalunya d’Espanya i de com se senten aquestes diferències. De quin grau d’autonomia disposa Catalunya? Com s’articulen políticament els catalans? Fins a quin punt arriba el seu nacionalisme? Quina importància té per a ells la seva pròpia llengua? La seva història, ha transcorregut realment de manera diferent? Com es reconeix un català i com es comporten ells amb els immigrants? O és que, en última instància, tot es redueix a una qüestió de diners, d’uns egoistes, els catalans, més rics, que no volen compartir amb els espanyols? I fi nalment: es pot ser català i espanyol a la vegada, o bé són incompatibles aquestes dues identitats? Tots aquests interrogants han estat plantejats per un alemany que, a la vegada, es dirigeix a un públic alemany. La traducció ens servirà per entendre moltes coses que, des d’una certa distància, potser són més clares que des de prop.

Els autors

Klaus-Jürgen Nagel és professor agregat i membre del Grup de Recerca en Teoria Política a la Universitat Pompeu Fabra, on imparteix classes de teoria política i de política comparada, des de l’any 1997. Abans havia exercit la docència a les universitats de Bielefeld i de Frankfurt del Main, en història i ciències socials, res-pectivament. Ha publicat sobre nacionalisme, federalisme i integració europea, i sobre organització territorial d’Alemania i d’Espanya, entre altres temes.

Marició Janué i Miret
Historiadora i professora a la Universitat Pompeu Fabra. Ha estat investigadora a les universitats de Bielefeld i de Frankfurt del Main, i a l’Institut d’Història Europea de Magúncia. És autora de nombroses publicacions sobre la història contemporània d’Alemanya, com ara La nova Alemanya. Problemes i reptes de la unifi cació (2003).
Actualment treballa sobre les relacions de Catalunya i Espanya amb Alemanya a l’etapa contemporània.

A continuació hi trobareu la reproducció d'alguns fragments del llibre:

"Als estats multinacionals com Espanya, el Tribunal Constitucional té una tasca molt important. No obstant això, les comunitats autònomes no tenen la possibilitat de participar en la designació dels jutges, tal i com a Alemanya els länder ho fan a través de la Cambra Alta."

"El títol VIII de la Constitució, dedicat a l'organització territorial de l'Estat, revela que els pares de la Constitució van intentar mantenir el problema de les nacionalitats fora de debat i, en lloc d'això, preferien tractar la descentralització i la democratització."

"Els actuals estatuts d'autonomia de les comunitats autònomes espanyoles no són constitucions d'estats membre com les de les regions federals alemanyes, que elles mateixes aproven o bé modifiquen."

"L'Estatut també determina qui és català legalment, és a dir, tot espanyol que visqui en un municipi català, independentment del seu coneixement de la llengua catalana, del seu lloc de naixement o del seu llinatge. La persona que domini la llengua catalana i de nacionalitat francesa, que vingui de Perpinyà cap a Barcelona, legalment no és cap català, en canvi qualsevol espanyol recentment arribat de Madrid, sí que ho és."

"El que és segur és que gran part de l'opinió pública espanyola no comparteix el desig català (i basc i gallec) d'una reforma de la Constitució espanyola, amb la qual es reconeixeria el caràcter plurinacional de l'Estat espanyol."

"A Catalunya avui encara s'hi troben tipus de comportament que remeten a aquell temps i que demostren falta de sobirania lingüística, com ara renúncies ràpides a parlar la llengua, disculpar el seu ús, servilitat ligüística i, en ocasions, un esperit missioner exagerat que també, en el fons, demostra inseguretat."

"Avui els catalans que dominen el català són camaleons ligüístics, que segons l'entorn utilitzen una de les dues llengües oficials de Catalunya. Mentre que hom pot solucionar totes les qüestions quotidianes en castellà, és gairebé impossible servir-se exclusivament de la llengua original del país."

"El vae victis franquista de la postguerra va costar a Espanya i Catalunya proporcionalment més víctimes de les que es van comptar a Itàlia i Alemanya després de les corresponents preses de poder dels feixistes i dels nacionalsocialistes, fet pel qual Heinrich Himmles va quedar impressionat en una visita a Espanya el 1940."

"Els últims tres-cents anys de la història "mil·lenària" de Catalunya han transcorregut sens dubte molt estretament lligats amb l'espanyola. Això en d'altres casos europeus no ha evitat una posterior formació de nacions i fins i tot estats propis."

"Al costat del reconeixement nacional i la llengua, el dèficit financer és segurament l'argument més utilitzat en les discussions polítiques amb Madrid. Aquest argument no és en cap cas una "propietat" exclusiva dels nacionalistes. Precisament els socialistes han de témer per la seva clientela, quan els diners catalans contribueixen que els estudiants de les escoles públiques d'Extremadura tinguin més ordinadors per classe que els catalans o quan les prestacions de la seguretat social d'altres comunitats autònomes són millor finançades que a Catalunya."

"Segons un estudi de l'any 2003, un punt percentual menys de dèficit anual portaria el PIB català, l'any 2010, a l'alçada de comunitats autònomes com Madrid o el land de la Renània del Nord-Westfàlia; amb una reducció de fins a 3 punts se situarien a nivell de Baden-Württenberg, Hesse i Baviera; amb 5 punts percentuals, del districte adminitstratiu de Darmstadt (on hi ha Frankfurt) o fins i tot d'Estocolm."

"Tanmateix, en el cas català es tracta sempre d'una aportació solidària d'envergadura, que en tot cas és molt més elevada que l'aportació del länder d'Alemanya occidental fan als de l'Alemanya oriental. Segons les fonts catalanes esmentades la "solidariat" catalana podria doblar l'alemanya."

"Ara ja fa segles que Catalunya forma part d'Espanya, tot i que es pot dir que ha tingut més història pròpia que moltes de les nacions europees, que van aconseguir el seu estat després de la Primera Guerra Mundial o amb la caiguda del bloc soviètic."

"Catalunya és un país que navega sobre un dèficit financer considerable i que se sent tractada injustament"

"Jacint Verdaguer, el poeta-sacerdot romàntic català, va ser exaltat pels catòlics alemanys d'aquesta època. Entre 1891 i 1911, es publicaren a Alemanya fins a ser volums de poemes de Verdaguer."

"Guimerà fou el dramaturg català que més ressò obtingué en terres alemanyes a les primeres dècades del segle XX. Celebrada figura de la Renaixença literària catalana, va aconseguir una notable projecció internacional."

Jordi Ferré: 'Frankfurt ha de ser un punt d'inflexió'

Vilaweb publicava el dijous 7 de juny una entrevista a Jordi Ferré, responsable de Cossetània Edicions (Valls), dins la sèrie 'Els editors catalans i Frankfurt'.
A continuació reproduïm alguns fragments de l'entrevista:
"Ferré mira amb optimisme la cita de Frankfurt, per més que, com cada any, hi anirà sobretot a treballar. El seu catàleg, fort en llibres de no-ficció, l'impulsa a insistir en la necessitat de convidar-hi autors d'àmbits diversos i no sols literats. I als qui cerquen la confusió els diu: 'Si no tinguéssim una llengua pròpia, segur que no ens haurien convidat a Frankfurt.'
Cossetània Edicions va néixer l'any 1996 i actualment el fons editorial és d'uns 550 títols, que enguany augmentarà amb una vuitantena de novetats. Les seves col·leccions estel·lars són les guies d'excursionisme i els llibres de cuina, encara que també té una col·lecció de narrativa. Entre els autors que Ferré esmenta hi ha l'àvia Remei, Martí Gironell, Teresa Pàmies, Xavier Grasset, Margarida Aritzeta, Mercè Foradada, Jordi Cervera, Francesca Aliern, Ramon Alcoberro, Jaume Grau, Carles Quílez, Jaume Fàbrega, Eliana Thibaut i Comalada, Pere Tàpies, Francesc Murgadas.

—Quants anys fa que va a la Fira de Frankfurt?
Des del 2002. Sis anys, doncs.

—Ja sap què hi farà enguany a Frankfurt? Quants contractes, aproximadament, formalitzarà?
Tindrem al voltant d'una vintena de cites amb editors amb els quals ja hem contactat abans. Cada any també entrem en contacte amb nous editors. En aquest cas anem una mica a cegues. Hi contactem perquè creiem que es poden interessar per alguns llibres nostres. Per exemple, tenim un llibre que creiem que pot interessar el mercat anglo-saxó: Peix, marisc i bacallà, de Mariona Quadrada. [...] Tal com em va dir el secretari general del gremi d'editors, Segimon Borràs: 'A Frankfurt, s'hi va a comprar, a vendre i a aprendre.'

—Serà gaire diferent la seva agenda, enguany que la cultura catalana n'és la convidada d'honor?
En principi, el dijous i el divendres intentarem que no ens afecti gaire i ens concentrarem en la feina. Quan la fira tancarà sí que anirem a veure alguns actes paral·lels i la presentació d'algun autor. El dissabte, si tot va bé, el destinarem als actes de cultura catalana. Però no hem de perdre de vista que nosaltres, a Frankfurt, hi anem a treballar i hem de fer la nostra feina.

—Participarà en cap acte (debat, taula rodona...) del programa institucional de cultura catalana? Li ho han proposat?
No, ningú no me n'ha dit res. Però segur que m'hi sentiré representat.

—Quins objectius s'ha marcat enguany amb vista a Frankfurt?
Aquests últims anys hem intentat de vendre-hi allò que nosaltres fem més, que són les guies d'excursions i els llibres de cuina. No és fàcil, però ja hem aconseguit, per exemple, de traduir a l'alemany El Camí de Sant Jaume i provarem de vendre'n els drets a altres llengües. Tenim alguna altra guia que també pot ser interessant, ja que el nostre, és un país receptor de turisme. A més, a Frankfurt, hi portarem alguns llibres d'assaig, com el primer que va escriure Martí Gironell, La ciutat dels somriures, del qual tenim molt avançada la negociació per a traduir-lo a l'italià. La selecció d'alguns dels títols del catàleg que portarem a Frankfurt es mostrem a la nostra web, a l'apartat 'Foreign Rights'. La literatura no és el nostre fort, però també oferim tres títols: de Margarida Aritzeta, El llegat dels Filisteus; Des el cor del Marroc de Josep-Lluís Gonzàlez, i Centaures de Mercè Foradada.

—Quins autors ha aconseguit que es traduïssin?
A més del Camí de Sant Jaume a l'alemany, s'ha traduït a l'italià A la butxaca d'un mort d'Àngel O. Brunet i Psicòpata de Carles Quílez.

—El nombre de traduccions aconseguides aquests dos darrers anys i les que vindran marcaran l'èxit del fet de ser la cultura convidada?
Crec que sí. Si després de promoure la cultura catalana no hi ha més interès pels nostres llibres i autors, no haurem avançat i, per tant, no s'haurà aconseguit l'objectiu de Frankfurt. Una cultura important ha de provar de vendre tots els seus autors: d'assaig, excursió, cuina, etc. Tot és important, encara que la literatura sigui l'àmbit que llueixi més.

—On posa el límit de l'èxit i del fracàs de l'esdeveniment?
L'èxit, l'aconseguirem si som capaços de projectar els nostres autors, la nostra cultura i els nostres llibres. I el fracàs s'esdevindrà si l'any 2009 som al nivell de l'any 2005. Hem d'aconseguir que els nostres autors siguin més coneguts, fer més contactes i aconseguir més traduccions... [...]

—És dels qui creuen que hi haurà un abans i un després de Frankfurt 2007?
Suposo que sí. Allò que no sabem és la magnitud que tindrà. En el pre-Frankfurt ja hi ha hagut un major interès del mercat alemany.

—Creu que ens pot acabar perjudicant Frankfurt?
Ho hauríem de fer molt malament. Només ens pot perjudicar en una cosa: l'embolic que algú es podria fer sobre què és literatura a Catalunya i literatura en català o cultura a Catalunya i cultura en català. [...]

—Que s'hagi triat la cultura catalana de convidada d'honor ja és un reconeixement?
Sí. I prou que va costar, essent una cultura sense estat. Allò que es convida és la cultura catalana. De totes maneres, cal dir que, si la cultura catalana no tingués una llengua pròpia, que és allò que li dóna sentit, segur que no ens haurien convidat a Frankfurt. I la gent ha de ser-ne conscient.

—Què s'hauria de fer perquè l'esdeveniment situés al mapa la literatura catalana?
Promoure els clàssics i els autors actuals, els autors de tots els àmbits.

—Quins autors creu que haurien de ser presents a Frankfurt com a conjunt representatiu de la literatura catalana actual?
Els necessaris, ni més ni menys. S'hauria de donar una visió àmplia dels autors que tenim i, hi insisteixo: portar a Frankfurt autors de totes les disciplines. Els autors convidats han d'anar-hi a fer feina (presentacions de llibres, taules rodones, conferències, per donar-los a conèixer a editors internacionals...).

—Què li sembla la posició dels qui es neguin a anar-hi?
Ningú no està obligat a res. És tan respectable el voler anar-hi com el no fer-ho.

—A Frankfurt, com s'hi trobaria més còmode, amb polítics o sense?
Els polítics han de fer la seva feina i nosaltres, la nostra. A Frankfurt 2007 els polítics hi han de ser com a representació institucional del nostre país.

—Té ganes que hagi passat la Fira de Frankfurt d'enguany?
Tinc ganes de ser-hi. Frankfurt 2007 serà una experiència interessant i, com a tal, tinc ganes de viure-la.

Entrevista de Montserrat Serra, publicada a Vilaweb el dia 7 de juny de 2007.