Cossetània Edicions publica, en motiu de la Fira de Frankfurt 2007, el llibre que porta per títol Catalunya explicada al alemanys del professor Klaus-Jürgen Nagel. L'editorial alemanya Messidor Verlag publicarà l'obra en llengua alemanya (Katalonien. Eine kleine Landeskunde) ja que és de gran interès per les dues comunitats.El llibre es presenta per la premsa i mitjans de comunicació el dimecres 19 de setembre, a les 11 h, a la llibreria Catalònia. La presentació per al públic tindrà lloc a la mateixa llibreria, el dimarts 9 d'octubre, a les 19.30 h. I finalment, es durà a terme la presentació a la Fira de Frankfurt 2007, el divendres dia 12 d'octubre.
Resum
En aquest llibre es tracta la qüestió de com n’és de diferent Catalunya d’Espanya i de com se senten aquestes diferències. De quin grau d’autonomia disposa Catalunya? Com s’articulen políticament els catalans? Fins a quin punt arriba el seu nacionalisme? Quina importància té per a ells la seva pròpia llengua? La seva història, ha transcorregut realment de manera diferent? Com es reconeix un català i com es comporten ells amb els immigrants? O és que, en última instància, tot es redueix a una qüestió de diners, d’uns egoistes, els catalans, més rics, que no volen compartir amb els espanyols? I fi nalment: es pot ser català i espanyol a la vegada, o bé són incompatibles aquestes dues identitats? Tots aquests interrogants han estat plantejats per un alemany que, a la vegada, es dirigeix a un públic alemany. La traducció ens servirà per entendre moltes coses que, des d’una certa distància, potser són més clares que des de prop.
Resum
En aquest llibre es tracta la qüestió de com n’és de diferent Catalunya d’Espanya i de com se senten aquestes diferències. De quin grau d’autonomia disposa Catalunya? Com s’articulen políticament els catalans? Fins a quin punt arriba el seu nacionalisme? Quina importància té per a ells la seva pròpia llengua? La seva història, ha transcorregut realment de manera diferent? Com es reconeix un català i com es comporten ells amb els immigrants? O és que, en última instància, tot es redueix a una qüestió de diners, d’uns egoistes, els catalans, més rics, que no volen compartir amb els espanyols? I fi nalment: es pot ser català i espanyol a la vegada, o bé són incompatibles aquestes dues identitats? Tots aquests interrogants han estat plantejats per un alemany que, a la vegada, es dirigeix a un públic alemany. La traducció ens servirà per entendre moltes coses que, des d’una certa distància, potser són més clares que des de prop.
Els autors
Klaus-Jürgen Nagel és professor agregat i membre del Grup de Recerca en Teoria Política a la Universitat Pompeu Fabra, on imparteix classes de teoria política i de política comparada, des de l’any 1997. Abans havia exercit la docència a les universitats de Bielefeld i de Frankfurt del Main, en història i ciències socials, res-pectivament. Ha publicat sobre nacionalisme, federalisme i integració europea, i sobre organització territorial d’Alemania i d’Espanya, entre altres temes.
Marició Janué i Miret
Historiadora i professora a la Universitat Pompeu Fabra. Ha estat investigadora a les universitats de Bielefeld i de Frankfurt del Main, i a l’Institut d’Història Europea de Magúncia. És autora de nombroses publicacions sobre la història contemporània d’Alemanya, com ara La nova Alemanya. Problemes i reptes de la unifi cació (2003).
Actualment treballa sobre les relacions de Catalunya i Espanya amb Alemanya a l’etapa contemporània.
A continuació hi trobareu la reproducció d'alguns fragments del llibre:
"Als estats multinacionals com Espanya, el Tribunal Constitucional té una tasca molt important. No obstant això, les comunitats autònomes no tenen la possibilitat de participar en la designació dels jutges, tal i com a Alemanya els länder ho fan a través de la Cambra Alta."
"El títol VIII de la Constitució, dedicat a l'organització territorial de l'Estat, revela que els pares de la Constitució van intentar mantenir el problema de les nacionalitats fora de debat i, en lloc d'això, preferien tractar la descentralització i la democratització."
"Els actuals estatuts d'autonomia de les comunitats autònomes espanyoles no són constitucions d'estats membre com les de les regions federals alemanyes, que elles mateixes aproven o bé modifiquen."
"L'Estatut també determina qui és català legalment, és a dir, tot espanyol que visqui en un municipi català, independentment del seu coneixement de la llengua catalana, del seu lloc de naixement o del seu llinatge. La persona que domini la llengua catalana i de nacionalitat francesa, que vingui de Perpinyà cap a Barcelona, legalment no és cap català, en canvi qualsevol espanyol recentment arribat de Madrid, sí que ho és."
"El que és segur és que gran part de l'opinió pública espanyola no comparteix el desig català (i basc i gallec) d'una reforma de la Constitució espanyola, amb la qual es reconeixeria el caràcter plurinacional de l'Estat espanyol."
"A Catalunya avui encara s'hi troben tipus de comportament que remeten a aquell temps i que demostren falta de sobirania lingüística, com ara renúncies ràpides a parlar la llengua, disculpar el seu ús, servilitat ligüística i, en ocasions, un esperit missioner exagerat que també, en el fons, demostra inseguretat."
"Avui els catalans que dominen el català són camaleons ligüístics, que segons l'entorn utilitzen una de les dues llengües oficials de Catalunya. Mentre que hom pot solucionar totes les qüestions quotidianes en castellà, és gairebé impossible servir-se exclusivament de la llengua original del país."
"El vae victis franquista de la postguerra va costar a Espanya i Catalunya proporcionalment més víctimes de les que es van comptar a Itàlia i Alemanya després de les corresponents preses de poder dels feixistes i dels nacionalsocialistes, fet pel qual Heinrich Himmles va quedar impressionat en una visita a Espanya el 1940."
"Els últims tres-cents anys de la història "mil·lenària" de Catalunya han transcorregut sens dubte molt estretament lligats amb l'espanyola. Això en d'altres casos europeus no ha evitat una posterior formació de nacions i fins i tot estats propis."
"Al costat del reconeixement nacional i la llengua, el dèficit financer és segurament l'argument més utilitzat en les discussions polítiques amb Madrid. Aquest argument no és en cap cas una "propietat" exclusiva dels nacionalistes. Precisament els socialistes han de témer per la seva clientela, quan els diners catalans contribueixen que els estudiants de les escoles públiques d'Extremadura tinguin més ordinadors per classe que els catalans o quan les prestacions de la seguretat social d'altres comunitats autònomes són millor finançades que a Catalunya."
"Segons un estudi de l'any 2003, un punt percentual menys de dèficit anual portaria el PIB català, l'any 2010, a l'alçada de comunitats autònomes com Madrid o el land de la Renània del Nord-Westfàlia; amb una reducció de fins a 3 punts se situarien a nivell de Baden-Württenberg, Hesse i Baviera; amb 5 punts percentuals, del districte adminitstratiu de Darmstadt (on hi ha Frankfurt) o fins i tot d'Estocolm."
"Tanmateix, en el cas català es tracta sempre d'una aportació solidària d'envergadura, que en tot cas és molt més elevada que l'aportació del länder d'Alemanya occidental fan als de l'Alemanya oriental. Segons les fonts catalanes esmentades la "solidariat" catalana podria doblar l'alemanya."
"Ara ja fa segles que Catalunya forma part d'Espanya, tot i que es pot dir que ha tingut més història pròpia que moltes de les nacions europees, que van aconseguir el seu estat després de la Primera Guerra Mundial o amb la caiguda del bloc soviètic."
"Catalunya és un país que navega sobre un dèficit financer considerable i que se sent tractada injustament"
"Jacint Verdaguer, el poeta-sacerdot romàntic català, va ser exaltat pels catòlics alemanys d'aquesta època. Entre 1891 i 1911, es publicaren a Alemanya fins a ser volums de poemes de Verdaguer."
"Guimerà fou el dramaturg català que més ressò obtingué en terres alemanyes a les primeres dècades del segle XX. Celebrada figura de la Renaixença literària catalana, va aconseguir una notable projecció internacional."
Marició Janué i Miret
Historiadora i professora a la Universitat Pompeu Fabra. Ha estat investigadora a les universitats de Bielefeld i de Frankfurt del Main, i a l’Institut d’Història Europea de Magúncia. És autora de nombroses publicacions sobre la història contemporània d’Alemanya, com ara La nova Alemanya. Problemes i reptes de la unifi cació (2003).
Actualment treballa sobre les relacions de Catalunya i Espanya amb Alemanya a l’etapa contemporània.
A continuació hi trobareu la reproducció d'alguns fragments del llibre:
"Als estats multinacionals com Espanya, el Tribunal Constitucional té una tasca molt important. No obstant això, les comunitats autònomes no tenen la possibilitat de participar en la designació dels jutges, tal i com a Alemanya els länder ho fan a través de la Cambra Alta."
"El títol VIII de la Constitució, dedicat a l'organització territorial de l'Estat, revela que els pares de la Constitució van intentar mantenir el problema de les nacionalitats fora de debat i, en lloc d'això, preferien tractar la descentralització i la democratització."
"Els actuals estatuts d'autonomia de les comunitats autònomes espanyoles no són constitucions d'estats membre com les de les regions federals alemanyes, que elles mateixes aproven o bé modifiquen."
"L'Estatut també determina qui és català legalment, és a dir, tot espanyol que visqui en un municipi català, independentment del seu coneixement de la llengua catalana, del seu lloc de naixement o del seu llinatge. La persona que domini la llengua catalana i de nacionalitat francesa, que vingui de Perpinyà cap a Barcelona, legalment no és cap català, en canvi qualsevol espanyol recentment arribat de Madrid, sí que ho és."
"El que és segur és que gran part de l'opinió pública espanyola no comparteix el desig català (i basc i gallec) d'una reforma de la Constitució espanyola, amb la qual es reconeixeria el caràcter plurinacional de l'Estat espanyol."
"A Catalunya avui encara s'hi troben tipus de comportament que remeten a aquell temps i que demostren falta de sobirania lingüística, com ara renúncies ràpides a parlar la llengua, disculpar el seu ús, servilitat ligüística i, en ocasions, un esperit missioner exagerat que també, en el fons, demostra inseguretat."
"Avui els catalans que dominen el català són camaleons ligüístics, que segons l'entorn utilitzen una de les dues llengües oficials de Catalunya. Mentre que hom pot solucionar totes les qüestions quotidianes en castellà, és gairebé impossible servir-se exclusivament de la llengua original del país."
"El vae victis franquista de la postguerra va costar a Espanya i Catalunya proporcionalment més víctimes de les que es van comptar a Itàlia i Alemanya després de les corresponents preses de poder dels feixistes i dels nacionalsocialistes, fet pel qual Heinrich Himmles va quedar impressionat en una visita a Espanya el 1940."
"Els últims tres-cents anys de la història "mil·lenària" de Catalunya han transcorregut sens dubte molt estretament lligats amb l'espanyola. Això en d'altres casos europeus no ha evitat una posterior formació de nacions i fins i tot estats propis."
"Al costat del reconeixement nacional i la llengua, el dèficit financer és segurament l'argument més utilitzat en les discussions polítiques amb Madrid. Aquest argument no és en cap cas una "propietat" exclusiva dels nacionalistes. Precisament els socialistes han de témer per la seva clientela, quan els diners catalans contribueixen que els estudiants de les escoles públiques d'Extremadura tinguin més ordinadors per classe que els catalans o quan les prestacions de la seguretat social d'altres comunitats autònomes són millor finançades que a Catalunya."
"Segons un estudi de l'any 2003, un punt percentual menys de dèficit anual portaria el PIB català, l'any 2010, a l'alçada de comunitats autònomes com Madrid o el land de la Renània del Nord-Westfàlia; amb una reducció de fins a 3 punts se situarien a nivell de Baden-Württenberg, Hesse i Baviera; amb 5 punts percentuals, del districte adminitstratiu de Darmstadt (on hi ha Frankfurt) o fins i tot d'Estocolm."
"Tanmateix, en el cas català es tracta sempre d'una aportació solidària d'envergadura, que en tot cas és molt més elevada que l'aportació del länder d'Alemanya occidental fan als de l'Alemanya oriental. Segons les fonts catalanes esmentades la "solidariat" catalana podria doblar l'alemanya."
"Ara ja fa segles que Catalunya forma part d'Espanya, tot i que es pot dir que ha tingut més història pròpia que moltes de les nacions europees, que van aconseguir el seu estat després de la Primera Guerra Mundial o amb la caiguda del bloc soviètic."
"Catalunya és un país que navega sobre un dèficit financer considerable i que se sent tractada injustament"
"Jacint Verdaguer, el poeta-sacerdot romàntic català, va ser exaltat pels catòlics alemanys d'aquesta època. Entre 1891 i 1911, es publicaren a Alemanya fins a ser volums de poemes de Verdaguer."
"Guimerà fou el dramaturg català que més ressò obtingué en terres alemanyes a les primeres dècades del segle XX. Celebrada figura de la Renaixença literària catalana, va aconseguir una notable projecció internacional."
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada