"La ciutat dels somriures i el sentit de la vida"

Al bloc lasaltimbanquineta.blogspot.com hi va sortir publicat, aquest mes d'agost, un post sobre el llibre de Martí Gironell La ciutat dels somriures. Històries de supervivència a Bombay, editat per Cossetània Edicions. A continuació hi trobareu la reproducció d'aquest article.

"He acabat de llegir el llibre La ciutat dels somriures. Històries de supervivència a Bombai (Cossetània Edicions, 2005) d'en Martí Gironell, que potser a algú sonarà familiar perquè presenta el Telenotícies del cap de setmana a TV3. És un llibre trist però també portador d'esperança. És trist perquè mostra tota la problemàtica de pobresa i malaltia que hi ha als barris de la ciutat de Bombai. En Martí hi va ser dues vegades. Hi va anar com a col·laborador de SETEM i va estar ajudant en un orfenat on molts dels infants interns tenen la sida o són seropositius. En Martí va palpar de prop els efectes d'aquesta malaltia i va veure com la mort s'emportava nens i nenes sense que ningú pogués fer-hi res. La part d'esperança del llibre es troba en la gran tasca humanitària que hi està duent a terme el Committed Communities Development Trust, ajudant els infants a través de centres com l'Ashray. La majoria de progenitors d'aquests infants han mort a causa de la sida. Les mares, un cop han enviudat, si no tenen feina han de dedicar-se a la prostitució per tal de poder tirar endavant els fills. Moltes també moren de sida, contagiades pel propi marit -ara ja difunt- o per clients. És el peix que es mossega la cua. És una situació molt trista i de sofriment. De totes maneres recomano el llibre, que mostra les vivències, reflexions, etc. d'un voluntari que ha compartit moments de la seva vida amb aquestes persones. Destaca la capacitat de somriure de la gent de Bombai malgrat la situació en què es troben. M'ha agradat acabar de llegir-lo aquests dies, precisament ara que fa poc vaig poder presenciar amb els meus ulls el sofriment humà fruit de l'opressió (a Palestina). Ha semblat com si llegint aquest llibre l'autor se m'hagués posat al costat per explicar-me la seva experiència i m'ha fet adonar que moltes de les sensacions, emocions, etc. que jo vaig experimentar -i són difícils d'expressar en paraules- són semblants a les que ell va tenir a Bombai, tot i que la situació és diferent. Hi ha algunes frases al llibre del Martí que potser podrien referir-se a qualsevol tipus de voluntariat en qualsevol indret. Voldria esmentar-ne les següents paraules, que són com una reflexió sobre el sentit de la vida, i que trobo properes a la meva experiència -és com si l'autor les hagués tret del meu pensament-: "Crec que després del que he vist i he viscut aquest sentit ha canviat completament: la simplicitat de les coses, la importància de donar sense esperar rebre res a canvi, la riquesa de compartir, el somriure acollidor, la senzillesa i la bondat. Els nens i la seva energia inesgotable, però també les persones que he conegut, m'ho han donat tot això. M'han dit que el més important d'aquest món és l'amor, l'únic element que fa funcionar els altres. Els sentiments i les emocions engeguen la racionalitat, obliguen a actuar i a prendre consciència de la necessitat de treballar per fer més feliç la gent que ens envolta" (pàg. 171).

Pàgina web del Committed Communities Development Trust de Bombai: www.ccdtrust.org"