31/7/07

"Des de la mort amb amor" al bloc Relats en català

Al bloc Relats en català, el passat 29 de juliol, hi ha aparèixer una crítica sobre el llibre de Cossetània Edicions Des de la mort amb amor, guanyador del XV Premi de Narrativa Vila de l’Atmetlla de Mar de Vicenç Ambrós i Besa. Podeu veure part de l'escrit a continuació:

"La primera impressió i que hom no es pot treure del cap durant tota la novel·la, es que estem llegint Agatha Christie a la catalana. I això es pejoratiu? no pas en aquest cas. Tots els escriptors tenim referents i la fórmula d’intriga de la Christie és evident que funciona. Té molt de mèrit tenir com a referent la reina de la novel·la d’intriga i fer-ho, bé, fins i tot superar-ho. Perquè l’Agatha Christie tenia el do de fer-te entrar en la personalitat de cada un dels personatges veient la part psicològica, la personalitat i preguntant-se què podria dur a cometre un crim a una persona, i Vicenç també ho aconsegueix. I tant mateix, jo ànima incondicional de la Christie, sabia sempre des de la meitat del llibre qui era el dolent de la pel·lícula. Perquè lamb l'anàlisi psicològica del personatge deixava anar petits detalls, referents que et feien veure qui queia malament a l’autora, i "zas". I la Christie mai va saber fugir d’un esquema que li funcionava. En Vicenç en canvi ens enganya. Perquè usa tots els elements d’una novel·la d'aquesta autora i ens posa en la pista correcta. Tots sabem a meitat de la novel·la qui es l’assassí o assassina, però l'autor fuig d’esquemes preconcebuts i fa un gir final que ens deixa a tots bocabadats, ja que no l’hem sabut percebre ni per un moment.
Perfecte en l’esquema, ben caracteritzat en el contingut i el moment, ben situat el desenvolupament judicial. Els seus coneixements de dret, que li permeten centrar el sistema judicial i fugir de fórmules protoamericanes, que aquí no tenen cap sentit, fan que l’obra ens faci sentir còmodes i fins i tot ens sorprèn saber que el nostre sistema judicial no funciona com l’americà o el britànic. Intriga, la justa que et convida a no deixar el llibre. Llenguatge polit que lliga amb el món aristocràtic en què es mouen els personatges.
I no hi ha cap "però"? Ho sento Vicenç però sí, en tinc uns quants: Per què en una novel·la tant catalana la protagonista es diu Irina? No ho sé, crida l’atenció, penso que Ramona Viladomat, o un nom similar, ens quadraria més en el marc on has posat l’acció. I d’aquí vénen majoria de "peròs" perquè a la Irina li manquen coses. És una mena de Mrs. Marple o d’Angela Lansbury a la catalana, a la qual li has volgut donar personalitat pròpia, perquè la gent la identifiqués però marqués també la diferència amb aquests personatges de referència i penso que aquí no te n’has sortit. Perquè en realitat has deixat el personatge buit de contingut. Una professora d’art que per casualitats de la vida té una filla detectiu i es dedica a ajudar-la. Per què, té dots d'avaluació psicològiques? Hi ha moments en què ens ho pretens dir, sobretot quan la Irina, en una magnífica escena, analitza un quadre i a través de la seva experiència com a professora d’art arriba a conèixer el perfil de la gent. Sap escoltar i se suposa que sap seguir la lògica dels esdeveniments, i què? què més? Vull dir que es un narrador, que si no tingués nom, ni professió, no distaria gaire del narrador omniscient que ho veu tot però que mai sabem qui és. Segura de si mateixa, la Irina s’imposa a la resta de personatges, des del jutge al metge, passant per tota la família que està en l'ull de l'huracà. I mai ningú posa pegues? I mai ella es troba en situació de defensar la seva posició? Irina és un personatge irreal, que necessita cos. Potser l’autor l’ha buidat expressament per evitar relacions massa directes, però per mi hi manca un narrador creïble.
I les dots d’investigadora, no les acabo de percebre. Fa parlar la gent, fa deduccions agosarades de simples comentaris i les basa en judicis de valor. Com diria un advocat en una pel·lii americana: "Tot és circumstancial".
L’únic moment en què realment veig a la Irina en un paper d’investigadora, és quan analitza el quadre on surten tots els protagonistes, i crec que aquesta hauria de ser la veritable idiosincràsia de la protagonista, una historiadora del art que sap veure en les mans del pintor més enllà del que expliquen els propis personatges.
Tanmateix no us deixeu endur pels "peròs", Ambrós ha aconseguit el que pocs saben fer i us asseguro que ho fa molt i molt bé. Una novel·la d’intriga, que no pas d’acció, psicològica i racional, sense sang ni fetge i un bon grau de sàtira, i crítica social, que aconsegueix portar al lector fins al final i deixar-lo amb un pam de nas. Tindrem més Irines en el futur? Ho espero, perquè m’he quedat amb ganes de veure com resol més casos aquest personatge agosarat i difícil que promet."

Escrit d'Ibn Ali al Kitabu extret del bloc Relats en català el 29/07/07

27/7/07

Apareixen tres nous títols de la col·lecció Azimut


El Pallars Sobirà en BTT
, de Xavier Agut, es va presentar el passat diumenge 22 de juliol, a la tarda, a la nova Oficina Comarcal de Turisme de Sort. En la presentació, a més de l'autor, hi va participar Agustí López Pla, alcalde de Sort i diputat al Parlament de Catalunya.
Resum
Els més de 600 quilòmetres de recorregut i els gairebé 20.000 metres de desnivell acumulat de pujada descrits en aquesta guia ens permetran fer-nos una bona idea de les principals zones i característiques d’aquesta muntanyosa comarca, el Pallars Sobirà, que de ben segur ens sorprendrà amb la bellesa dels seus paratges i la màgia dels seus racons més amagats. La seva intenció és facilitar que en gaudiu plenament i amb aquest objectiu procura que, a més de transcórrer pels indrets més bells, totes les excursions tinguin un recorregut circular, és a dir que comencin i acabin en un mateix lloc de fàcil accés.

En BTT per la vall de Tuixent i la Vansa, de Joan Ramon Segura, es presentarà el proper 18 de juliol, a les 8 del vespre, al Museu de les Tementinaires de Tuixent. I el dimecres 19 de setembre, a les 8 del vespre, a la Biblioteca Pública de Lleida.
Resum
La vall de Tuixent i la Vansa cavalca entre les comarques de l’Alt Urgell, el Berguedà i el Solsonès. És com una mena d’estreta falca que intenta obrir-se camí entre les tres comarques. De l’Alt Urgell és separada per la llarga serralada del Cadí. Del Berguedà ho està per l’altívol Pedraforca i pels contraforts septentrionals de la serra del Verd. Del Solsonès, per la serra del Verd i les muntanyes del Port del Comte. Aquest marc geogràfic ha emmarcat una vall amb unes característiques ben singulars. Constitueix una contrada definida per l’aïllament que li produeixen els altius colls que la separen de la resta del país.

I finalment El massís de la Maladeta, de Tòfol Tobal, Jordi Pons i Ramon Solís, es presentarà el divendres 21 de setembre a 2/4 de 8 del vespre, a la sala d'actes del Centre Excursionista de Vilanova.
Resum
Al llarg de la història el massís de la Maladeta ha estat el centre emblemàtic dels Pirineus gràcies a la presència del seu cim culminant, el pic d’Aneto (3.404 m). Els autors d’aquesta guia us ofereixen un plantejament diferent per anar descobrint aquest massís d’espectacular bellesa, alhora que us conviden a reflexionar sobre les possibilitats d’observació sistemàtica i treball de camp que tot excursionista pot fer.
Aquells qui vulguin apropar-se per primer cop al massís de la Maladeta hi trobaran, en els diferents itineraris, totes les grans vies d’accés.
La reconstrucció de la ruta de l’expedició Tchihatcheff-Franqueville (1842) que va assolir per primera vegada el pic d’Aneto, en 5 etapes, serà un bon motiu per als qui desitgin reviure les sensacions i les petjades de les primeres ascensions històriques.


24/7/07

La primera guia de BTT del Pallars Sobirà

En el marc de la nova oficina comarcal de turisme de Sort, es va presentar diumenge dia 22 de juliol a la tarda, el llibre El Pallars Sobirà en BTT, obra de Xavier Agut. En la presentació, a més de l'autor, van parlar Agustí López Pla, alcalde de Sort i diputat al Parlament de Catalunya, i Jordi Ferré, gerent de Cossetània Edicions.
Agustí López va destacar que en el llibre, a més d'haver-hi una acurada explicació dels itineraris, s'expliquen també els llocs d'interès paisatgístic i cultural que es troben en el transcurs dels recorreguts. Jordi Ferré, per la seva part, digué que es tractava d'una excel·lent guia i que serà una eina molt útil per les persones que vulguin realitzar una sortida en BTT per la comarca del Pallars Sobirà.
Finalment, l'autor explicà que aquesta era la primera guia d'excursions en BTT pel Pallars Sobirà. Comentà que per les característiques de la comarca amb valls fondes i cim alts, els recorreguts de la guia tenen força desnivell i que per tan cal tenir una mínima preparació. Agut va destacar, també, que la guia et permet descobrir el paisatge de la comarca que "és extraordinari".

23/7/07

Més Carles Rahola

El divendres 13 de juliol, el conseller Joaquim Nadal va publicar un article d'opinió al Diari de Girona sobre el llibre de Cossetània Edicions Contra l'invasor de Carles Rahola, amb edició a cura de Lídia Traveria i Rosa Maria Oliveras. A contiuació reproduïm l'article.

"Dissabte passat al matí feia fresqueta. Vaig sortir aviat de casa i pels volts de les nou ja havia decidit que era un d´aquells dissabtes que abandono el confort de pastisseria de La Vienesa i em concedeixo un entrepà de truita al Clàssic. És canviar una visió esbiaixada de la plaça amb un punt de distància per una immersió total. Em vaig asseure just dessota d'un dels arcs de la plaça, disposat a gaudir un cop més de la plaça buida de cotxes i fent volar la imaginació cap a èpoques no gaire reculades, atapeïda de vehicles per tots costats. Aquest estiu suau que ens ha tocat manté la temperatura en un punt just per sentir l'airet vivificador i contemplar el cel net de núvols preparat per un sol, de juliol temperat en relació amb d'altres juliols. Va passar el cotxe decorat de flors de l'Anna, vital i optimista com sempre, camí de la floristeria. La Rosa del Clàssic, com sempre, amb una eficaç discreció em va portar l´entrepà i pocs minuts després va comparèixer en Narcís, amb un aire mig displicent i un somriure tot just insinuat. De prejubilat forçós de feines més atrafegades i des de fa una colla d´anys al capdavant del Clàssic, sota l'atenta mirada de la Rosa, puntal de la casa, i garantia evident que en Narcís sap que tot seria diferent sense ella. I ell ho sap i s'hi repenja confiat. Ells dos, tots sols, se'n surten i bé. Després havia decidit que aniria a tallar-me els cabells al carrer Migdia, on la Dolors em va anunciar que tenia un dia estiuenc i això volia dir que es proposava de fer-me una retallada potent dels pocs cabells que encara em queden. Més fresc encara al sortir, en Quico Solà, a la seva botiga del carrer de la Creu, em va fer un repàs de la vista i vam quedar de canviar els vidres de les ulleres. Acabada la incursió a l'Eixample vaig tornar al centre històric, vaig portar a emmarcar un quadre a can Sais, el Deu del Nou ara més solitari i amb un punt de tristesa, vaig saludar l'Anna a la floristeria i de tornada cap al Mercadal vaig proveir a la 22 el llibre sobre en Coroleu, un llibre de viatges, un sobre la poètica dels cafès, i de Carles Rahola, Contra l´invasor. Recull d´articles a L´Autonomista (1900-1938), a cura de Rosa Maria Oliveras i de Lídia Traveria, editat a Valls per Cossetània (2007).
Abans de tornar a casa encara vaig fer un segon esmorzar a La Taverna per aprofitar el matí i repassar l'actualitat, propera i llunyana, amb en Guillem Terribas i en Modest Prats. Vam anar amb gran facilitat de Colòmbia a Roma i de Roma a l'actualitat política i al batec de la vida ciutadana, que en Modest observa des d'una talaia privilegiada des de les parròquies del Mercadal i de Sant Salvador.
A casa em vaig posar a repassar el recull d'articles de Carles Rahola, amb entre d'altres el que dóna el títol al llibre Contra l´invasor, Refugis i jardins i L´heroisme, tots de 1938 i les peces bàsiques utilitzades barroerament contra Rahola per cometre l'acte de brutalitat gratuïta més ignominiós que es pugui recordar en la història de la nostra ciutat. Vaig anar del final del llibre retrocedint cap al principi fins a parar esment a l´article simplement titulat Gerona, del 27 de febrer de 1914. S'hi planteja la dualitat entre la ciutat nova i la ciutat vella, la ciutat moderna i la ciutat antiga. I es pregunta pel futur del conjunt de la ciutat i la forma de vèncer les inèrcies que la frenen: «Los templos que el hombre, impulsado por un afán de infinito, construyó maravillosamente, continuarán siendo admirados y no faltarán manos piadosas y sabias para impedir su total ruina. Pero los barrios miserables, las casas lazarientas, las habitaciones donde jamás penetra el sol, las viviendas de hambrientos y tuberculosos, todo lo que está acusando a nuestra sociedad que deja abandonados a los humildes, serán demolidas, por humanidad y en evitación de que contagien a la ciudad joven.» (pàg. 26).
El doble caràcter de la ciutat marcat per la lluita entre «la vetustez» i la «modernidad» obre el camí a un debat fructífer, a una exploració de l'esperit emprenedor, a la voluntat de modernització, a desvetllar energies, a superar conformismes i cofoismes: «Los gerundenses permanecen obedientes al mandato de los muertos. Les falta valor, carecen de audacia. Son conformistas; son conservadores, transigen con la injusticia, la miseria y el mal.» (pàg. 26).
Rahola convida al desvetllament, a l'optimisme, a la superació de la vida burocràtica i provinciana, a emprendre noves aventures amb ambició renovada, a deixar de mirar enrere amb autocomplaença, a superar l'abúlia i l'immobilisme, a preferir una fàbrica a una oficina, una escola a una caserna. Tot un programa de canvi i de modernització en un article que té més de noranta anys i que ens marca una reflexió i ens fixa un guió per a un debat obert a totes les èpoques. És evident que els punts de referència i els paràmetres de 1914 tenen ja molt poc a veure amb la realitat actual. Però també és molt evident que Rahola, permanentment reeditat, no para mai de ser un referent, una interpel·lació, un revulsiu per tal d'evitar que ens acomodem i revifem l´esperit crític i la voluntat d´autocrítica animats més d´esperit creatiu i d´ambició de futur que de simple autoflagel·lació massoquista.
La lliçó de Rahola és perenne i la immortalitat de les lletres fa cada cop més evident i dramàtica la seva vida segada. Un cop més retem homenatge al referent contemporani que alimenta la permanent ambició de canvi i de modernització a la ciutat de Girona."

Article de Joaquim Nadal i Farreras, conseller de Política Territorial i Obres Públiques de Girona, publicat al Diari de Girona, el divendres 13 de juliol.

22/7/07

Presentació del llibre "Racons. Temps d'aventura" a Muntanya de llibres

El passat 19 de juliol a la llibreria Muntanya de Llibres de Vic, a les 8 del vespre, va tenir lloc la presentació del llibre Racons. Temps d'aventura de la sèrie del canal 33, publicat per Cossetània Edicions i Televisió de Catalunya. L'acte va anar a càrrec de Narcís Noguera, realitzador del programa i Manel Figuera i Pep Torn, dos dels autors del llibre.

20/7/07

14 itineraris per descobrir el Pallars Sobirà en BTT

Cossetània Edicions presenta el llibre de Xavier Agut El Pallars Sobirà en BTT. 14 itineraris. La presentació tindrà lloc el diumenge, 22 de juliol a Sort, en el marc del 44 Ral·li Internacional de la Noguera Pallaresa. L'acte es durà a terme a la nova Oficina Comarcal de Turisme, a les 19.30 h i la presentació anirà a càrrec d'Agustí López Pla, alcalde de Sort i diputat al Parlament de Catalunya.


Resum
Els més de 600 quilòmetres de recorregut i els gairebé 20.000 metres de desnivell acumulat de pujada descrits en aquesta guia ens permetran fer-nos una bona idea de les principals zones i característiques d’aquesta muntanyosa comarca, el Pallars Sobirà, que de ben segur ens sorprendrà amb la bellesa dels seus paratges i la màgia dels seus racons més amagats. La seva intenció és facilitar que en gaudiu plenament i amb aquest objectiu procura que, a més de transcórrer pels indrets més bells, totes les excursions tinguin un recorregut circular, és a dir que comencin i acabin en un mateix lloc de fàcil accés.

L'autor
Xavier Agut Gil, més conegut com a Veri al Pallars, va néixer a Barcelona l’any 1971 i va viure a Vilanova i la Geltrú fins l’any 1999. El Garraf fou l’escenari de les seves primeres rutes a peu i en bicicleta. Des del 1997 és bomber de la Generalitat de Catalunya i des de l’any 2000 viu al Pirineu de Lleida. De sempre ha tingut un gran entusiasme per viatjar i per la muntanya i ha practicat moltes de les seves disciplines; però sempre ha tingut una passió especial per recórrer i descobrir tots els racons del Pirineu i Prepirineu a cavall de la bicicleta tot terreny, observant i aprenent de la natura, per la qual ja de ben petit sent una gran devoció i respecte, i a qui deu gran part de la seva formació, no només com a muntanyenc sinó com a persona. Aquesta inquietud, i el fet de treballar a Sort, li ha permès de conèixer bé la comarca del Pallars Sobirà i trobar indrets de gran bellesa, amb recorreguts per paratges inoblidables d’entre els quals n’ha escollit uns quants de ben representatius de l’immens valor natural i cultural d’aquesta comarca d’alta muntanya.

19/7/07

Joan Ventura: "Més val una mala democràcia que una bona dictadura"

Recentment Cossetània Edicions ha publicat La masmorra. De la plaça del Sol a la via Laietana: Viatge a les tenebres del franquisme, llibre sobre la detenció i empresonament d’alguns espectadors d’un concert d’en Raimon a Gràcia l'any 1975 i els abusos de la Policia. A continuació reproduïm una entrevista a l’autor publicada el 15 de juliol a tranversalweb.

Com ha estat la rebuda del llibre?
- El llibre ha tingut una bona acceptació. Jo no n’he seguit l’evolució però sí que m’han arribat referències de llocs on només quedava un exemplar o algú s’havia endut l’últim i eren llocs on el distribuïdor havia deixat una bona pila de llibres.

Es pot establir un paral·lelisme entre el comportament policial d’aleshores i les actuacions abusives dels mossos d’esquadra?
- No. És una situació molt diferent. L’any 1975 la policia armada era el braç executor del règim i qualsevol cosa era reprimida. Ara són accions puntuals d’uns xicots que potser tenen una personalitat que no està suficientment preparada per haver d’aguantar una sèrie d’impertinències i arriba un moment que perden la paciència i se’ls escapa la mà.

S’ha perdut entre la gent la il·lusió i el compromís que hi havia en els moments de la lluita contra el franquisme?
- Sí i té certa lògica. Fa 30 anys la gent tenia il·lusió per sortir de la tutela del franquisme, per dir-ho en bones paraules. La joventut actual ho ha trobat tot fet, contra què han de lluitar? En aquella època ja es va encunyar una frase que deia: “Contra el franquisme vivíem millor”. Actualment, els cadells del franquisme , és a dir Acebes, Zaplana i companyia, que no van conèixer aquella època estan envalentits i els de l’altra banda no tenen afany de lluita.

El jovent d’ara té un altre tipus de lluita...
- Jo penso que el que està passant ara és que en no haver-hi aquest enemic (el franquisme) la lluita s’ha convertit en una lluita contra un mateix, contra el sistema. Però més val una mala democràcia que una bona dictadura. La gent que no sap que és una dictadura no valora prou bé que és la democràcia. No sap que és no tenir drets, només obligacions. M’esgarrifo quan qualsevol persona munta un sidral per demanar els seus drets, però és que ningú se’n recorda de les seves obligacions.

Coneix Gràcia? Quins canvis ha vist des del 1975?
- No la conec gaire. Hi he voltat pel llibre. L’única cosa que puc dir és que arrel de la presentació de dilluns passat em van regalar un llibre que es diu: “Gràcia, de rural a urbana” i m’ha recordat tristament l’evolució del meu propi poble, Palau de Plegamans. Abans parlàvem de “la fàbrica” perquè només hi havia una, tothom era pagès. Ara hem de parlar d’ ”el pagès” perquè tots són fàbriques.

Escrit per Rosa Molina, el 15 de juliol de 2007 a transversalweb. Foto: Ariadna Borràs.

18/7/07

"Racons. Temps d'aventura", el llibre del programa del Canal 33, es presenta a Vic

El llibre Racons. Temps d'aventura publicat per Cossetània Edicions i Televisió de Catalunya es presentarà el proper dijous, 19 de juliol, a la llibreria de Vic Muntanya de llibres. L'acte tindrà lloc a les 20.00 h i comptarà amb la presència com a presentadors de: Narcís Noguera, realitzador del programa; Elena Goixens, encarregada de publicacions de TV3 i Manel Figuera i Pep Torn, dos dels participants en el llibre amb les seves rutes.

16/7/07

"Benissanet o la sublimació elegíaca d'un poble ebrenc"

Al número 39 (segona època - abril 2007) de la revista Caràcters, hi apareix un article sobre l'escriptor i memorialista ebrenc Artur Bladé Desumvila, arrel de la publicació per part de Cossetània Edicions dels dos primers volums de la seva obra completa. A continuació, podeu llegir alguns fragments d'aquest article.
"Artur Bladé emergeix com un excel·lent memorialista de les terres de la ribera amb l'edició del primer volum de la seva obra completa.
Benissanet, redactat per Bladé al bell mig del seu llarg confinament en terres mexicanes, fou publicat el 1953 per les edicions Catalònia, tancant una sèrie notable de llibres sobre l'emigració. Disset anys després Pòrtic n'encara la reedició amb el subtítol il·lustratiu d'Els treballs i els dies d'un poble de l'Ebre català.
L'obra sencera del benissanetà és feta del verb exili perquè la construeix a partir de la consciència tràgica de l'expulsió i és travessada des dels fonaments per l'hàlit de l'enyorança de l'expatriat.
Benissanet s'eleva com una de les mostres de la retòrica de la malenconia més intenses i plàstiques de l'èxode dels catalans. Bladé s'afilia a la tradició clàssica que remunta a l'Hesíode i que reprenen les Geòrgiques de Virgili: és dir, que som conduïts a una subtil construcció d'arrel mítica. La Sénia (el minifundi) i el curs serpentejant de l'Ebre, així com l'altra cara del paisatge, la terra de secà, hi són protagonistes com a àmbits constituents en l'evocació dels quals s'emmarquen els records d'infantesa i de joventut. La recreació de l'espai és indissociable d'una recreació del temps cronològic perdut. Bladé, deriva, en molts passatges, cap a una lírica de la reminiscència i cap a la sublimació elegíaca i plàstica del record. Al llarg de catorze capítols elabora una reconstrucció del microcosmos benissanetà amb una concreció del detall extraordinària. El cicle de les estacions i la pulsió dels ritmes temporals, captada a través del paisatge i marcada per les feines del camp, són un dels eixos temàtics del llibre. l'altre, l'encarnen els homes de la terra, que esdevenen el centre d'aquesta escenografia dominada per l'Ebre i actors principals de Gent de la Ribera d'Ebre, obra que completa el primer dels 12 volums que situaran Artur Bladé com el gran cronista del nostre sud, un cronista que s'hagué d'alimentar d'imatges inactuals"

Article d'Abraham Mohino publicat al núm. 39 de la revista Caràcters.

13/7/07

Catàleg d'estiu 2007 de llibres de muntanya, natura i viatges

Pels amants de la muntanya, la natura i els viatges, Cossetània Edicions ja ha publicat el seu catàleg d'estiu, del qual cal destacar-ne els 94 títols que conformen la col·lecció Azimut i les 3 noves guies d'Azimut Turisme.
A banda, hem inclòs en aquest catàleg llibres que pertanyen a col·leccions dedicades també a la muntanya i a l'excursionisme, com Baix Empordà, Pioners i Petjades; o El Tinter, on s'hi relaten vivències, anècdotes i llegendes lligades amb el món de la muntanya, tot i que la col·lecció recull libres que tracten altres temàtiques. Viatgers, ens acompanya al voltant del món per ciutats i paisatges plens d'història i Khroma ens mostra les imatges més belles dels paratges catalans.
La natura també ha tingut cabuda en el nostre catàleg, amb els llibres: Bèsties, de la sèrie de TV3; 100 ocells fàcilment identificables i La vida al voltant d'un arbre per als més menuts de la casa.
No podem deixar de banda, la col·lecció La butxaca de muntanya, amb una col·lecció de títols per caminar, escalar, pedalar i fer esport per les nostres contrades; i Racons.Temps d'aventura, format per un recull de 22 excursions proposades pels telespectadors del programa de TV3.
Si esteu interessats a rebre el catàleg només cal que envieu un correu electrònic a l'adreça cossetania@cossetania.com.
Per més informació http://www.cossetania.com/.

11/7/07

"Toponímia major actual de les Terres de l'Ebre", una obra de consulta esperada pels ebrencs

La presentació del llibre Toponímia major actual de les Terres de l'Ebre (Cossetània Edicions) de Ramon Miravall, tindrà lloc el divendres 13 de juliol a les 8 del vespre, a la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa (c/ Cervantes, 7).
La presentació anirà a càrrec del Dr. Salvador J. Rovira Gómez, catedràtic d’Escola Universitària i professor de la URV.

Resum
La toponímia ha estat un problema crònic a les Terres de l’Ebre, ja sigui per qüestions lingüístiques o etimològiques o de situació geogràfica, amb major raó quan alguns topònims es repeteixen per diversos termes municipals tot presentant grafies variades i, en qualsevol dels aspectes, presentant dificultats a les institucions oficials i paraoficials, públiques i privades, dels professionals i dels estudiosos, de tothom, de manera que el desert informatiu reclamava una obra de consulta urgent. L’autor fa dècades que treballa en toponímia històrica i ha col·laborat amb organismes nacionals i estatals especialitzats, a la vegada que ha dinamitzat grups d’estudis locals i ha intervingut en algunes de les revisions de la cartografia recents. Davant una realitat que tant afecta la societat, aquest diccionari pretén ésser una eina de treball i de consulta, precisa i descriptiva a afrontar les dificultats i aportar els valors d’estricta actualitat per tal de constituir la resposta a la necessitat generalitzada i a fer el servei requerit a les institucions i als professionals.

L'autor
Ramon Miravall és doctor en Filosofia i Lletres, especialista en epigrafia medieval i neoclàssica, amb grau de llicenciatura per Filologia Clàssica i llicenciatura en Geografia i Història. Els seus estudis s’emmarquen en diverses disciplines, ha editat una seixantena de llibres, alguns amb projecció internacional, i ha participat en moltes obres enciclopèdiques d’abast nacional. Políticament és el referent del nacionalisme català a Tortosa i Terres de l’Ebre; culturalment creà delegacions d’àmbit nacional (Òmnium Cultural, Joventuts Musicals…), empreses editorials, sempre actiu en tots els mitjans de comunicació, en el cinema cultural i en la fotografia testimonial, en accions universitàries i d’alta cultura, de tal manera que la seua vida està íntimament lligada al desenvolupament cultural ebrenc del darrer mig segle. Directiu o membre de nombroses entitats, dels àmbits locals als internacionals, durant vint anys fou el delegat cultural i únic de la Generalitat de Catalunya a Tortosa.

10/7/07

"Benissanet", d'Artur Bladé Desumvila

"Benissanet és una de les millors descripcions d’un poble que he llegit mai. Amb aquest llibre he descobert aquest narrador d’una mestria admirable del qual enguany celebrem el centenari del seu naixement. El poble de Benissanet es converteix en el protagonista de l’obra i les descripcions precises i precioses que en fa Bladé poden fer sentir-se orgullosos els seus habitants. Artur Bladé escriu Benissanet de memòria, des de l’exili de Mèxic, amb l’ajut dels records de la seva dona, i això li dóna més mèrit a cadascun dels petits detalls que rememora amb melangia. Bladé mai va acabar d’adaptar-se a la forma de vida de Mèxic, i fer una descripció tan acurada de Benissanet potser no li va resultar tan difícil perquè, com diu ell mateix al final del llibre “només es recorda allò que s’estima”. I Bladé dóna mostres evidents d’estimar-se el seu poble i, més important encara, ens el fa estimar a nosaltres. No només descriu físicament el poble, les sénies, el riu…, sinó també els costums, les feines, les festes… També és la narració d’uns temps que ell, des de l’exili, endevina passats per sempre. Per aquest motiu, aquest llibre dedicat a un poble petit i humil de la Ribera d’Ebre, sense fets històrics memorables, sense personatges destacats, sense monuments de renom, es converteix en un document històric de primer ordre, en una radiografia perfecta d’una societat feta des de l’amor, amb tocs sublims d’humor i nostàlgia. D’aquesta manera, el llibre és el fruit d’una combinació immillorable: el domini de la llengua d’un narrador extraordinari i l’amor pels records del seu poble. Una obra imprescindible per a aprendre a estimar la nostra terra, que és la terra de tots, perquè escriure un llibre sobre Benissanet és escriure un llibre sobre el món.
Al Club de Lectura de Tortosa, amb la col·laboració d’Emigdi Subirats, comentarem aquest llibre el proper 28 de setembre, juntament amb Destins, de Joan Cid i Mulet, un altre autor ebrenc del qual celebrem el centenari. Més informació a clubdelectura@tortosa.altanet.org o a la Biblioteca Marcel·lí Domingo."

Escrit que ens ha fet arribar Jesús M. Tibau, coordinador del Club de Lectura de Tortosa.
http://jmtibau.blogspot.com

5/7/07

Dues periodistes gironines publiquen "Contra l'invasor", un recull d'articles de Carles Rahola

El Punt de les comarques de Girona, publica avui, dijous dia 5, un article de Carles Ribera sobre el llibre de Cossetània Edicions Contra l'invasor, a cura de Lídia Traveria i Rosa Maria Oliveres, a la contraportada. A continuació reproduïm l'article publicat.

"Quan un article periodístic escrit fa més d'un segle manté pràcticament intacta la seva vigència, fa de mal dir si és perquè el seu autor era un visionari, o bé si resulta que la societat ha avançat més aviat poc. O una mica de tot. Una sensació que el lector pot tenir llegint el recull d'articles del prohom gironí Carles Rahola, publicats al diari L'Autonomista entre 1900 i 1938, i recollits ara per les joves periodistes Rosa Maria Oliveras i Lídia Traveria en el llibre Contra l'invasor (Cossetània Edicions). Un títol que fa referència a un dels escrits més coneguts d'aquest representant destacat de la cultura catalana del primer terç del segle passat, escrit que, amb alguns altres, va acabar costant-li la condemna a mort del franquisme l'any 1939.
El volum es llegeix d'una tirada i resulta refrescant. S'hi troben reflexions (en castellà i en català, depenent de l'època) que Rahola va fer per al diari editat per la seva família a la ciutat de l'Onyar. La selecció feta per la saltenca Oliveras i la ripollesa Traveria conté textos sobre temes que sonen tan actuals com el turisme o les infraestructures ferroviàries. Un exemple: el 25 de gener de 1917 reclamava la incorporació d'un tercer carril d'ample europeu que encara avui no existeix. Així, tractant sobre la línia de Puigcerdà, aleshores en construcció, escrivia: «La implantación del ancho francés en lugar del ancho español a la nueva línea, o mejor des de la frontera hasta Barcelona, obviaría la pérdida de tiempo del transbordo del registro de equipajes. También podría implantarse un tercer carril, del ancho normal europeo, de manera que, sin alterar el sistema de explotación general de los ferrocarriles españoles, permitiera la introducción del material rodante del resto de Europa.»
En la presentació de Contra l'invasor que es va fer divendres passat a la Fontana d'Or de Girona, Josep Maria Figueres, director de la col·lecció Memòria del Segle XX de la qual forma part el llibre, va destacar especialment el fet que l'edició dels textos de Rahola hagi partit de la iniciativa de dues joves estudiants, avui ja llicenciades, que van iniciar-se en l'univers raholià quan eren alumnes de Figueres a la Universitat Autònoma.

Més enllà del mite
Molt sovint, una fi heroica esdevé mort per partida doble: a més de la desaparició física de la víctima, el final dramàtic empetiteix, de vegades fins a la invisibilitat, els mèrits d'una existència no menys remarcable. El de Carles Rahola n'és un cas paradigmàtic. Després de les aportacions fetes en les últimes dècades per autors com Narcís-Jordi Aragó, Lluís Maria de Puig, Lluís Costa, Josep Benet o Ignasi Pèlach, per situar el personatge en el seu context social i històric, Contra l'invasor és una bona eina per aprofundir en el coneixement d'aquest referent cultural més enllà de la seva involuntària dimensió de màrtir. La seva prosa és clara i llegidora i els arguments, contundents. Per posar un altre exemple, ara que la Monumental barcelonina es torna a omplir amb el beneplàcit de bona part de la intel·lectualitat postmoderna, llegir Rahola ens demostra com la tradició antitaurina és tan arrelada com la tauromàquia: «El domingo próximo pasado se celebró en Barcelona un mitin contra las odiosas corridas de toros. Se pronunciaron discursos enérgicos; habló la civilización. Todos los que trabajan para abolir tan repugnante espectáculo nos tienen a su lado. Para extirpar una fiesta infame que embrutece, degrada y envilece, hasta una revolución sería justificada (...) La fiesta nacional nada bueno puede dar de sí. (...) Dentro del círculo donde se comete uno de los más grandes atentados contra la cultura, el hombre se convierte en bestia, el corazón se le endureze, el cerebro se le ofusca. Las corridas de toros contribuyen grandemente a que España sea la noche; un pueblo que se divierte con este execrable legado del ayer, espantajo del progresso, merecería que el sol le negara su luz. Todos los esfuezos encaminados al aniquilamiento del bárbaro arte serán pocos.»
Un text que va veure la llum el gener del 1901, en temps del diestro Nicanor Villa Villita. Sense canviar-ne ni una coma, serveix per als josés tomás del 2007."

Article publicat per Carles Ribera al diari El Punt (Girona), el dijous 5 de juliol de 2007.

4/7/07

El patrimoni cultural i paisatgísitc de la Costa Brava a l'abast de tothom

Cossetània Edicions acaba de publicar La Costa Brava peu. 20 itineraris que permetran als lectors gaudir no només de les rutes que s'hi proposen si no que a més es podran permetre el luxe d'admirar el patrimoni concentrat a la Costa Brava, que és dels millors del món.
La guia correspon al núm. 91 de la col·lecció Azimut. Es tracta d'un llibre a tot color amb mapes i fotografies de gran qualitat.

Resum
La Costa Brava és un dels destins turístics més importants del món, però paradoxalment, també és un dels territoris que concentra un patrimoni humà i paisatgístic a primera línia mundial. Aquesta realitat, la que té a veure amb la natura, els assentaments històrics, i en definitiva, amb el paisatge en tota la seva dimensió, esdevé un valor afegit que ara per ara segueix mantenint-se en un segon pla respecte els grans centres turístics d’acollida. Transitar a peu pels itineraris proposats en aquesta guia ens permetrà adonar-nos del pes geoestratègic d’un territori incomparable.

L'autor
Sergi Lara i Garcia va néixer a Barcelona el 1973. Geògraf i guia de muntanya professional, consagra la seva vida a l’estudi, descoberta i divulgació dels territoris per tots els vessants possibles des de 1998, any en què signa el seu primer article en una revista especialitzada. Amb la present obra suma ja 10 títols d’itineraris pensats per a disciplines molt diverses.
Gran coneixedor de les serralades del centre i el sud d’Europa, mereixen esment títols de referència com la Travessa integral dels Pirineus, Travessa integral de l’illa de Còrsega, Rutes en bicicleta i en caiac a la Costa Brava o A peu pel Parc Natural Cadí-Moixeró i el massís del Pedraforca. Alhora, la pràctica de l’alpinisme i l’esquí de muntanya completa el seu ventall d’activitats esportives al medi natural.
D’entre els indrets on ha escalat i ha fet travesses de manera independent o guiant clients, destaquen totes les serralades de la península Ibèrica, l’Atles, els Alps, els Càrpats, els Balcans, el Caucas, el casquet polar de Groenlàndia i totes les grans illes de la Mediterrània.
És director tècnic de l’agència de turisme actiu Montnatura.

2/7/07

"Carles Rahola, un home progressista, catalanista, pacífic, demòcrata i un ciutadà exemplar"

El passat divendres 29 de juny, va tenir lloc a l'Edifici de la Fontana d'Or de Girona, la presentació del llibre de Carles Rahola Contra l'invasor. A l'acte hi van assistir Josep M. Figueres, director de la col·lecció de Cossetània Edicions Memòria del segle XX; Lluís M. de Puig, biògraf i estudiós de Carles Rahola i les dues curadores de l'obra Rosa M. Oliveres i Lídia Traveria.
A continuació podeu llegir algunes frases que es van dir durant l'acte de presentació.

Lluís M. de Puig
"Carles Rahola publicava moltes coses al diari que eren articles i que després van esdevenir llibres"
"El tractament que feia de la llengua era exquisit"
"Rahola projectava el sentiment en els seus escrits"
"Va ser un autodidacte que assolí un nivell de cultura extraordinari"
"Fou un home progressita, catalanista, pacífic, demòcrata i un ciutadà exemplar"
"Esta molt bé que aquest llibre l'hagi escrit gent jove ja que això vol dir que hi ha noves generacions que s'interessen per la seva obra"

Lídia Traveria
"El llibre té una trenta d'articles i es poden llegir la gran varietat de temes que interessava a Rahola"

Rosa M. Oliveres
"Són articles que mantenen plena vigència"
"Carles Rahola va transmetre als articles una vigència i un esperit universal"