100 mites de la ciència

En Daniel Closa és investigador al CSIC i blogaire, més conegut com a Dan del blog de divulgació científica Centpeus. La seva manera de parlar de la ciència, l'entusiasme i un vocabulari planer i entenedor fan que sigui un plaer llegir les seves píndoles diàries de ciència, que posa a l'abast de tothom que hi tingui interès. Per això, quan al seu blog mateix vaig saber que presentava un nou llibre (ja en té uns quants d'escrits!) i que aquest parlaria sobre mites de la ciència, vaig saber que no me'n podria resistir. Com si no fos prou amb aprendre una miqueta cada dia, ara l'amic Dan em permetria saber quantes mentides hi ha en totes les coses que ja he après. I la veritat és que no són poques!

En el llibre hi ha 100 capítols curtets, de dues planes només, on ens tira per terra moltes creences populars que estan molt establertes en el nostre subconscient. Les agrupa en diferents temàtiques: el nostre cos, la salut, l'espai, els animals... Com no podia ser d'altra manera, el llenguatge i la manera d'explicar-se és 100% Dan, i qualsevol persona pot entendre per què ha estat equivocada tant temps. Podríem dir que cada mite és un post, l'estructura és molt semblant al que es pot trobar a casa seva, amb el petit inconvenient que no s'hi pot deixar comentaris, i això molts cops és una llàstima. Mentalment anava pensant quin comentari faria de trobar-me un post així. M'he quedat amb les ganes de comentar!!

Així que si voleu saber per què no només fem servir el 10% del cervell, per què en Popeye era un farsant, que els camells no emmagatzemen aigua al gep, que l'home no ve del mico, que Einsten en realitat treia molt bones notes, o que els científics no som gent estranya, entre moltes altres coses, us en recomano la lectura, s'aprèn molt. Encara que discrepo amb això dels científics, una mica frikis sí que som, i tenim un sentit de l'humor peculiar... A més no és un llibre que calgui llegir d'una tirada (encara que jo ho he fet), pots anar seleccionant els capítols que et resultin més interessants i llegir-los en l'ordre que et plagui. Curiós, entretingut i instructiu.

Article al blog Llibres, i punt!, sobre l'obra 100 mites de la ciència, de Daniel Closa.

Un libro del investigador Daniel Closa desmonta cien leyendas urbanas

Mitos, leyendas urbanas, creencias populares, recetas de la abuela... Nuestra sociedad está llena de afirmaciones, que, además, suelen ir acompañadas por el latiguillo de 'científicamente probado', que son falsas. Daniel Closa, doctor en Biología, investigador del CSIC y director del grupo de investigación del Instituto de investigaciones biomédicas de Barcelona, se ha tomado la molestia de comprobar muchas de ellas y las desenmascara en un libro, 100 mitos de la ciencia (Cossètania).

La lista de tópicos comúnmente aceptados es prolija. Por ejemplo: no es cierto que sólo utilicemos el 10% de nuestro cerebro. Closa mantiene que si así fuera, la especie humana hace tiempo que se hubiese extinguido. «Éste es uno de los mitos más absurdos que hay», mantiene Closa. Según este científico, esta creencia suele ir de la mano de Albert Einstein, como si el físico alemán la hubiera dicho. «Sabía mucho de fuerzas, energías, gravitación, pero no tenía unos conocimientos notables en temas de fisiología cerebral» mantiene.

Razones

«No hay ningún dato que indique que sólo usamos el 10% del seso; de hecho, cuando se mide la actividad cerebral, encontramos que todas las zonas funcionan sin excepción», remata. Otro clásico: si los chinos saltaran a la vez, alterarían el eje de rotación terrestre. Con una simple multiplicación, desmiente la creencia. Mil millones de chinos, por cien kilos, da un resultado de cien mil millones de kilos. Esa cifra, respecto al peso de la tierra equivale al salto de una mosca sobre un barco. Y está claro que éste no se hunde.

El capítulo de mitos relacionados con la comida es de lo más completo, aunque una de las creencias más arraigadas es el de que las espinacas contienen mucho hierro.

Article al diari larioja.com sobre el llibre 100 mites de la ciència, de Daniel Closa.

Continuen les activitats de Cossetània per la Setmana del Llibre en Català

El cap de setmana vinent continuen les activitats de Cossetània incloses en la 28a Setmana del Llibre en Català, a les seus de Barcelona i Lleida:

-Seu de Barcelona (Parc de la Ciutadella):

18 de setembre, a les 11h, xerrada: "Conèixer els núvols i l'atmosfera", amb Jordi Mazón, coautor de 100 qüestions per entendre l'atomosfera i Conèixer els núvols, a l’escenari àgora.

18 de setembre, a les 19h, xerrada: "Camins de Sant Jaume", amb Joan Fiol, autor del Camí català de Sant Jaume i El camí de Sant Jaume, a l’escenari àgora.

-Seu de Lleida (Sala de la Canonja de la Seu Vella):

17 de setembre, a les 19h, xerrada: “Camins de Sant Jaume", amb Joan Fiol.

Cossetània participa aquest 11 de setembre a la Setmana del Llibre i a la IX Mostra d'Entitats

Aquest dissabte 11 de setembre Cossetània participa a la Setmana del Llibre en Català, que s'allargarà fins al 19 de setembre, i a la IX Mostra d'Entitats que organitza Gent de la Terra, a l'estand del Grup del llibre.

11 de setembre - Setmana del Llibre en Català (Parc de la Ciutadella)

A les 13h, xerrada: “Mites de la ciència”, amb Daniel Closa, autor del llibre 100 mites de la ciencia, 100 enigmes que la ciencia (encara) no ha resolt i Blocs de ciència, al chill-out de la veu.

A les 18h, presentació de la novetat Primera guia del boletaire, de Ramon Pascual, a l’espai l’hivernacle de les lletres.

11 de setembre - IX Mostra d'Entitats (Arc del Triomf – Barcelona) - signatura de llibres

Estand del Grup del Llibre

A les 12h: Lluís Simon, autor de Catalunya contra Espanya. El partit interminable.

A les 13h: Andreu González Castro, autor de 100 motius per ser del Barça (i no ser del Madrid).

Cossetània participa en la 28a Setmana del Llibre en Català

Cossetània Edicions participarà en la 28a Setmana del Llibre en Català, que es durà a terme del 10 al 19 de setembre, amb diverses xerrades i presentacions de llibres que tindran lloc a les seus de Barcelona i Lleida:

-Seu de Barcelona (Parc de la Ciutadella)

11 de setembre, a les 13h, xerrada: "Mites de la ciència", amb Daniel Closa, autor del llibre 100 mites de la ciencia, 100 enigmes que la ciencia (encara) no ha resolt i Blocs de ciència.

11 de setembre, a les 18h, presentació de la Primera guia del boletaire, de Ramon Pascual.

17 de setembre, a les 18h, presentació del llibre La Riera. La història dels personatges i les receptes del restaurant, al llibre de la sèrie de TV3, a l'Escenari Àgora.

18 de setembre, a les 11h, xerrada: "Conèixer els núvols i l'atmosfera", amb Jordi Mazón, coautor de 100 qüestions per entendre l'atomosfera i Conèixer els núvols.

18 de setembre, a les 19h, xerrada: "Camins de Sant Jaume", amb Joan Fiol, autor del Camí català de Sant Jaume i El camí de Sant Jaume.

-Seu de Lleida (Sala de la Canonja de la Seu Vella):

17 de setembre, a les 19h, xerrada: “Camins de Sant Jaume", amb Joan Fiol.

No es ciencia todo lo que reluce

Un libro del investigador Daniel Closa desmonta 100 leyendas urbanas

Mitos, leyendas urbanas, creencias populares, recetas de la abuela... Nuestra sociedad está llena de afirmaciones, que además suelen ir acompañadas por el latiguillo de "científicamente probado", que son falsas. Daniel Closa, doctor en Biología, investigador del CSIC y director del grupo de investigación del Instituto de investigaciones biomédicas de Barcelona, se ha tomado la molestia de comprobar muchas de ellas y las desenmascara en un libro, 100 mitos de la ciencia (Cossètania).

La lista de tópicos comúnmente aceptados es prolija. Por ejemplo: no es cierto que sólo utilicemos el 10% de nuestro cerebro. Closa mantiene que si así fuera, la especie humana hace tiempo que se hubiese extinguido. "Éste es uno de los mitos más absurdos que hay", mantiene Closa.

Según este científico, esta creencia suele ir de la mano de Albert Einstein, como si el físico alemán la hubiera dicho. "Sabía mucho de fuerzas, energías, gravitación, pero no tenía unos conocimientos notables en temas de fisiología cerebral" mantiene. "No hay ningún dato que indique que sólo usamos el 10% del seso; de hecho, cuando se mide la actividad cerebral, encontramos que todas las zonas funcionan sin excepción", remata.

Otro clásico: si los chinos saltaran a la vez, alterarían el eje de rotación terrestre. Con una simple multiplicación, desmiente la creencia. Mil millones de chinos, por cien kilos, da un resultado de cien mil millones de kilos. Esa cifra, respecto al peso de la tierra equivale al salto de una mosca sobre un barco. Y está claro que éste no se hunde.

El capítulo de mitos relacionados con la comida es de lo más completo, aunque una de las creencias más arraigadas en el imaginario colectivo es el de que las espinacas contienen mucho hierro. Popeye ha contribuido enormemente a extender este mito, pero la ‘culpa’ del equívoco es de la secretaria que en su día transcribió mal las tablas sobre el contenido de hierro. Erró en una coma y, en vez de atribuir a las espinacas un 0,003% -el valor real- lo fijó en 0,03, diez veces más.

Animales y resfriados

Los animales también son protagonistas de innumerables mitos. Se dice que los gatos siempre caen de pie, que las avestruces esconden la cabeza bajo tierra cuando perciben peligro, o que los camellos almacenan agua en sus jorobas. Para Closa, todo es matizable. Incluso cuando las falsas realidades van acompañadas de frases hechas.

De alguien olvidadizo se dice que “tiene memoria de pez”. Sin embargo, según Closa atribuir una memoria de sólo unos segundos a los peces es una generalización absurda, nuevamente amplificada gracias a un personaje de animación, la tan adorable como amnésica Dori, de ‘Buscando a Nemo’. De hecho, el científico sugiere que si un pez no obedece a un proceso de entrenamiento puede tratarse más a falta de interés que de memoria.

También hay tópicos que parece imposible que sean falsos. Es el caso del que reza ‘los resfriados los causa el frío’. Pues no. Los resfriados llegan de la mano de los virus, lo que ocurre es que en invierno el número de partículas víricas es mayor, ya que hay mucha más gente enferma. Y tampoco es verdad que la vitamina C cure el catarro. “No sirve de nada”, sentencia el autor. “Otra cosa es que apetezca mucho un zumo de naranja cuando estás enfermo”, añade.

Y un último mito a tener en cuenta en los albores de las fiestas de verano: ‘Para evitar la resaca es bueno seguir bebiendo’. Nada más lejos de la realidad. Como excusa para seguir de borrachera tiene un pase, pero a más ingesta de alcohol, más deshidratación y malestar.

Article de Cristian Reina al diari Heraldodesoria.es.

Daniel Closa: "Ni el frío resfría ni el alcohol combate la resaca: ¡mitos!"

Víctor M. Amela ha publicat una entrevista a Daniel Closa, autor del llibre 100 mites de la ciència, al diari La Vanguardia de dilluns 12 de juliol.

En l'entrevista, Closa desmenteix algun dels mites més estesos:

[...] es de agradecer que un científico duro como Daniel Closa se entretenga en desenmascarar algunos en su libro 100 mites de la ciència (Cossetània). Por cierto, adelanto que la investigación de Closa en regeneración de tejido pulmonar nos reportará pronto una alegría.

Ya muerto, ¿seguirán creciéndome uñas y pelo?
Es un mito. Es falso. Tu cadáver se deshidratará, retrayéndose la carne de dedos y cabeza, y por eso uñas y cabellos parecerán más largos...

Una cucharilla en el cuello de una botella de cava destapada ¿conservará el gas?
¡Otro mito! Una vez abierta la botella, su gas escapa. Sólo conservas el gas que queda si vuelves a taparla herméticamente.

En mi nevera tengo una botella con cucharilla...
Adoptamos el mito sobre nuestra propia percepción: preferimos creer a dudar.

El "Diario médico" publica una entrevista a Daniel Closa, autor de "100 mites de la ciència"

Javier Granda Revilla publicà una entrevista a Daniel Closa al Diario médico de l'11 de maig.

Daniel Closa parla sobre la seva experiència en divulgació científica:

Y ya han editado tres libros de este tipo...

El primero, Blogs de ciencia, era de entradas del blog. El segundo se llama 100 enigmas que la ciencia aún no ha resuelto. El tercero, que salió en febrero, se llama 100 mitos de la ciencia. La estructura es similar al blog: comento en una o dos páginas una curiosidad o un tema, y así el lector tiene un punto de partida para interesarse por él.

Qué tipos de curiosidades?
Que no es veradad que usamos el 10 por ciento del cerebro o que el agua del desagüe gire en una dirección en el hemisferio norte y otra en el hemisferio sur, cuando depende de la estrechez de la cañería, entre otras muchas.

Cossetània afegeix nous títols a la seva llista de llibres electrònics

Cossetània continua ampliant la seva llista de llibres electrònics. Clicant sobre els títols podreu accedir a la fitxa de l'obra a la pàgina de la xarxa d'editors edi.cat:

100 mites de la ciència
Autor: Daniel Closa

Àngels de pedra
Autora: Rosa Pagès

Catalunya contra Espanya. El partit interminable
Autor: Lluís Simon

Constructors de mites

David Bueno publicà un article al diari Avui de dijous 29 d'abril sobre el llibre 100 mites de la ciència, de Daniel Closa.
Bueno assenyala la voluntat científica que hi ha darrere l'enumeració de falsos mites que fa l'autor:

Un llibre útil si volem deixar de ser transmissors d'aquests mites i que no defuig la polèmica, perquè desmuntar mites és molt més difícil que modificar teories científiques aportant nous coneixements també científics.

"El Barça millora la vida sexual"

L'escriptor Andreu González Castro, que acaba de publicadr 100 motius per ser del Barça (i no ser del Madrid) (Cossetània, 2010) afirma en aquesta entrevista per e-notícies que un dels motius per ser del Barça és perquè "millora la vida sexual". El llibre, escrit conjuntament amb Armando Luigi Castañeda, es va presentar a la Llibreria Catalònia el passat dia 23 amb la presència del periodista de TV3 Xavi Torres.

El periodista va afirmar precisament que “aquest és un llibre d’història, perquè hi trobem els grans episodis de tota la història del Barça; i a la vegada és un llibre d’autoajuda". També va destacar que es tractava d’un llibre molt millor escrit que els que acostumen a fer els de la seva professió".

“Es presenten molts llibres sobre el Barça, però cap com aquest: en altres publicacions sobre el FC Barcelona i els seus protagonistes, els autors se suposa que coneixen des de dins el que s’hi cou. En canvi, l’Andreu González i l’Armando Luigi Castañeda ja ens adverteixen des de bon començament que són barcelonistes de base a qui no encega la mitomania".

Andreu González Castro (L’Hospitalet de Llobregat, 1974) ha publicat cinc reculls de versos: Currículum vítae (2002), Obra Nueva (2004), Retablo de Nueva York (2005), Epigrames del Mas d’en Gall (2007) i Maniobras diversivas (2008). També ha guanyat diversos concursos literaris per a menors de 35 anys, com ara els de poesia de la Universidad de Sevilla (2004) i el Miguel Hernández (2005), així com el premi Les Talúries de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (2009). És col·laborador de la revista mensual de pensament i cultural El Ciervo.

Armando Luigi Castañeda és autor de llibres de contingut filosòfic i moral com ara Mujer desnuda mirando a un enano negro arrodillado (1995), Historia de la burra y la motocicleta (1997), La crisis de la modernidad (1997) i Guía de Barcelona para sociópatas (2007).

Entrevista i article del diari e-Notícies a Andreu González, coautor de 100 motius per ser del Barça (i no ser del Madrid).

Ràdio Barcelona entrevista Andreu González, autor de "100 motius per ser del Barça"

Ràdio Barcelona entrevistà Andreu González, un dels autors de 100 motius per ser del Barça (i no ser del Madrid), el 12 d'abril. Durant l'entrevista resseguiren alguns dels capítols del llibre i dels arguments que ofereixen els autors:

"100 motius per ser del Barça" fou un dels més venuts per Sant Jordi a Andorra

Segons el Diari d'Andorra de dissabte 24 d'abril, el llibre 100 motius per ser del Barça (i no ser del Madrid), d'Andreu González i Armando Luigi, va ser un dels més venuts aquest Sant Jordi a Andorra. La notícia destaca l'èxit dels llibres vinculats al Barça durant la diada:

La palma, no obstant això, se l’enduen, en tot cas, els títols relacionats amb el Barça d’alguna manera. Començant per 100 motius per ser del Barça, d’Andreu González Castro i Armando Luigi Castañeda (Cossetània).

Surten a la venda noves edicions de "100 motius per ser del Barça", "Escoltant Guardiola" i "Colom. 500 anys enganyats"

Han sortit a la venda la segona edició del llibre 100 motius per ser del Barça (i no ser del Madrid), d'Andreu González Castro i Armando Luigi Castañeda, i la quarta d'Escoltant Guardiola, de Josep Riera, i de Colom. 500 anys enganyats, de Charles J. Merrill.

100 motius per ser del Barça fou una novetat d'aquest mes de març. Escoltant Guardiola va aparèixer el setembre de 2009, i Colom. 500 anys enganyats, a l'octubre. Al desembre es publicà la segona edició de les dues obres, i aquest febrer, la tercera.

El llibre "100 motius per ser del Barça" s'anuncia aquest Sant Jordi a RAC1

El llibre 100 motius per ser del Barça (i no ser del Madrid), d'Andreu González Castro i Armando Luigi Castañeda, s’anuncia en una falca publicitària, que podreu escoltar clicant a sota, a l’emissora RAC1.
L’anunci s'emet coincidint amb la campanya de Sant Jordi d'aquest any.

"100 motius per ser del Barça" és un dels més venuts de no ficció a la Cooperativa Abacus

El llibre 100 motius per ser del Barça (i no ser del Madrid), d'Andreu González Castro i Armando Luigi Castañeda, apareix entre els llibres més venuts de no ficció a la Cooperativa Abacus. L'obra es troba entre les quatre més ben situades al rànquing.

Xavi Torres: "100 motius per ser del Barça" és un llibre d’història, amb els grans episodis de l'equip, i també és un llibre d'autoajuda"

Presentació del llibre 100 motius per ser del Barça a la llibreria Catalònia

El llibre 100 motius per ser del Barça, d'Andreu González i Armando Luigi Castañeda, es presentà dimarts 23 de març, a les 7 del vespre, a la llibreria Catalònia.

La presentació va anar a càrrec de Xavi Torres, periodista esportiu de TV3.

Xavi Torres destacà el valor de l'obra com a llibre d'història, fet des del punt de vista de dos barcelonistes:

Aquest és un llibre d’història, perquè hi trobem els grans episodis de tota la història del Barça; i a la vegada és un llibre d’autoajuda.
Es presenten molts llibres sobre el Barça, però cap com aquest: altres publicacions sobre el FC Barcelona i els seus protagonistes, els autors se suposa que coneixen des de dins el que s’hi cou, en canvi l’Andreu González i l’Armando Luigi Castañeda ja ens adverteixen des de bon començament que són barcelonistes de base a qui no encega la mitomania.
Estic d’acord amb 99 dels capítols, però estic en desacord amb l’afirmació que són més guapos els jugadors del Madrid. A mi em «posa» més el Puyol que el Cristiano Ronaldo.

Andreu González assenyalà que el llibre, tot i que sorgeix en un bon moment del Barça, no és un llibre oportunista:

Com que vinc del món de la poesia, no estic gaire acostumat a veure una presentació amb tant de públic!
Aquest llibre el vam concebre fa quatre anys. Per tant, ningú pot dir que és un llibre "oportunista", sinó que en tot cas és "oportú".

"100 motius per ser del Barça" proposa tan sols cent motius que fan del FC Barcelona un club únic

El llibre 100 motius per ser del Barça (i no ser del Madrid), d'Andreu González Castro i Armando Luigi Castañeda, es presentarà dimarts 23 de març, a les 7 del vespre, a la llibreria Catalònia.

La presentació anirà a càrrec de Xavi Torres, periodista esportiu de TV3.

Sí, ho sabem: hi ha veritats tan evidents que no necessiten demostració. Però, qui no se les ha hagut alguna vegada amb un hooligan del Madrid incapaç de reconèixer la superioritat i la grandesa dels blaugranes? Per això us proposem aquest breu resum de només cent dels infinits motius que fan del FC Barcelona un club de futbol molt superior a qualsevol altre, i encara més al Real Madrid. Gràcies al nostre llibre i a les seves explicacions vostè podrà humiliar sense ofendre, fer callar sense exigir silenci, il·luminar sense encendre el llum i, sobretot, dormir amb la consciència tranquilla, bressolat per arguments intel·ligents, fonamentats, irrefutables, capaços d’enllestir en pocs minuts el que, molts cops, degenera en una agra disputa. Així sí: un cop acabada la discussió sobre futbol, no s’hi val a parlar de política.

Andreu González i Armando Luigi:
Andreu González Castro (L’Hospitalet de Llobregat, 1974) ha publicat cinc reculls de versos: Currículum vítae (2002), Obra Nueva (2004), Retablo de Nueva York (2005), Epigrames del Mas d’en Gall (2007) i Maniobras diversivas (2008). Ha coordinat juntament amb Iván Sánchez Moreno La palabra justa. Homenaje a José Carol (Barcelona, 2009) i ha publicat el recull de contes Safata d’entrada (Lleida, 2009). Ha guanyat diversos concursos literaris per a menors de 35 anys, com ara els de poesia de la Universidad de Sevilla (2004) i el Miguel Hernández (2005), així com el premi Les Talúries de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (2009). És col·laborador de la revista mensual de pensament i cultura El Ciervo. Armando Luigi Castañeda és autor de llibres de contingut filosòfic i moral com ara Mujer desnuda mirando a un enano negro arrodillado (1995), Historia de la burra y la motocicleta (1997), La crisis de la modernidad (1997) i Guía de Barcelona para sociópatas (2007). Advocat intern d’una multinacional a Llatinoamèrica, venedor de telefonia mòbil, traductor, vigilant de museu, propietari d’un bar a Gràcia amb espectacles en viu, redactor publicitari i recepcionista d’hotel. Des dels vint anys, quan va estar a punt de guanyar un concurs literari, ha exercit de jove promesa de la literatura llatinoamericana. Vint anys més tard, n’hi ha que dubten que sigui encara jove, però ningú no discuteix que sigui una promesa. Ara viu a París i d’aquí a un parell d’anys vés a saber on.

El llibre Conèixer els núvols, de Jordi Mazón i Marcel Costa, també es presentarà dimarts 23 de març a la Sala de convencions del Museu Cerdà, a Puigcerdà. La presentació anirà a càrrec d'Enric Quílez i Castro, president del Grup de Recerca de la Cerdanya, i dels autors.

Cossetània publica ‘la Vernet’ i Armando Luigi Castañeda

L’editorial Cossetània (Valls), acaba de publicar el llibre 100 motius per ser del Barça (i no ser del Madrid). Fins aquí res de sorprenent, perquè els textos curts i clars sobre futbol tenen un públic si més no addicte. El sorprenent és que els autors són Andreu González Castro (que no sé qui és, però no m’importaria saber-ho) i, carai!, ni més ni menys que Armando Luigi Castañeda, El nom no us dirà res, però us anticipo que es tracta de una bèstia literària fins i tot excessiva (potser l’excès de personatge literari mata l’obra?). I, per postres, va néixer en un poble de Veneçuela que es diu… València. El recomano a cegues (en principi no llegeixo sobre el Barça, per pura salut mental), perquè es tracta d’ un escriptor com una casa, que vindria a ser el Quim Monzó de Veneçuela. L’improbable Armando Luigi Castañeda el segueixo des que me’l van descobrir descobrir com a autor de Guía de Barcelona para sociópatas (2009) publicada per una improbable Universidad Veracruzana. El text que em van fer arribar alguns dels seus amics que són molts i sempre en parlen molt bé (quan el tenen lluny) és tota una joia imprescindible per a interessats en el tema Barcelona-literària.

Armando Luigi Castañeda també és autor d’un llibre d’una vuitantena de planes amb un títol tan propi de Balthus com Mujer desnuda mirando a un enano negro arrodillado (1995), que durant anys ha passat per llibre mític (i que segur que no ha llegit ningú). Però només el títol ja paga. No en sé res personal, ni ens coneixem, però com a escriptor us adelanto que és tota una troballa. D’en tant en tant em passo pels seus blocs, emborratxats de literatura i amb una excessiva tendència a l’autocompassió. Ara trobar-lo a Cossetània i en català resulta una magnífica notícia. Compreu-li el llibre, encara que odieu el futbol. Per poc bo que sigui acabarà essent mític com correspon a l’autor.

A més, Cossetània (que deu estar en ratxa) també acaba de publicar un altre llibre à ne pas manquer, de la gran escriptora catalana dels anys republicans Maria-Teresa Vernet: El camí reprès. ‘La Vernet’, sense la guerra hauria estat un nom imprescindible (amb molta més fusta literària que Mercè Rodoreda, què voleu que us digui!) i després de la guerra es refugià en el silenci a la Biblioteca de l’Ateneu. No em parlaré gaire (cadascú té els seus límits i de les coses important, com deia Francesc Gomà no se’n fa lliçó), però val la pena descobrir-la.

Ara que s’acosta el 8 de març, recuperar un llibre de ‘la Vernet’ (tothom li va dir així, sempre) també és fer un petit homenatge íntim a la magnífica literatura de dones republicanes, que té noms com Irene Polo, Anna Murià (li dec un agraïment etern per les coses que va dir de l’home que mira al seu últim llibre), Rosa Leveroni (també li dec agraïment perquè renegava com un carreter, perquè escrivia com una poetesa italiana, per un premi de poesia de fa segles i per unes nits molt llargues dels meus setze anys) o Mercè Rodoreda. L’home que mira pensa en Maria-Teresa Vernet, com en un estel caigut. És la nostra Elisabeth Smart (i si no sabeu qui era Elisabeth Smart, aneu a estudiar a Google!). Pura substància mítica, de debò.

En fi, si aquest cap de setmana passeu per una llibreria o si teniu alguna llibreria internàutica de confiança, dediqueu una estona a un maudit veneçolà que escriu sobre el Barça i a una vella dama republicana. Comprant els seus llibres, lúcids, menors i necessaris, fareu un petit acte de merescuda justícia poètica.

Article de Ramon Alcoberro al blog L'home que mira sobre els llibres 100 motius per ser del Barça i El camí reprès.

100 mites de la ciència

El món dels blocs ha permès que qualsevol de nosaltres pugui donar a conèixer allò que sap o que pensa a la resta del món. Aquesta informació s'uneix a la que generen altres usuaris, empreses o entitats i conforma un enorme arxiu de dades, allò que anomenen el núvol. Tot això es possible gràcies a internet, que s'encarrega de connectar els diferents llocs on es guarda aquesta informació i fa que sigui accessible per qualsevol de nosaltres de forma quasi instantània. Això és tan important que algunes de les companyies més importants estan relacionades amb aquest tema, com ara Google que ha centrat els seus esforços en treballar amb la xarxa de xarxes. Podríem dir que vivim en el moment de la història en que les persones tenim al nostre abast més informació que mai de tots els temes imaginables: coneixements científics, documents històrics, estudis antropològics, relats de ficció, creences populars, rumors, llegendes urbanes, etcètera, etcètera, etcètera.

Però aquesta enorme quantitat d'informació i aquesta facilitat de transmissió també origina efectes no tan desitjables. Així, per exemple, una determinada informació falsa pot arribar a molta gent arribant seduir a un determinat percentatge d'aquesta que l'assimilarà com a informació veritable. Aleshores entraria en lloc aquell mecanisme que diu "repeteix una mentida moltes vegades i tindràs una veritat". Si aquesta mentira, a més, té parts de veritat intercalades i la repeteix gent molt diversa, el seu poder de seducció augmenta considerablement.

I justament una de les virtuts d'aquest llibre dels 100 mites de la ciència és que ens recorda una cosa que, pel que sigui, sovint no fem: qüestionar tot allò que ens arriba. La lectura d'aquest llibre ens desperta aquell sentit crític que moltes vegades sembla adormit. Perquè de vegades no qüestionem? Les causes poden ser diverses: des de desconeixement del tema que ens estan parlant que fa que no tinguem prou informació per fer valoracions, passant per la saturació d'informació que patim, ja que ens arriba molta cada dia, o fins i tot perquè ens agradaria veure que a la vida hi ha coses que tenen explicacions misterioses o romàntiques, com per exemple aquella que afirma que els elefants van a morir-se a un lloc concret, tema que tracta el llibre. I si una de les virtuts del llibre és que ens activa aquesta capacitat de qüestionar, una altra és la forma en que està escrit, utilitzant un llenguatge clar, directe i senzill, pensat per arribar a tothom i poder explicar qualsevol tema per complicat que pugui ser. Aquest llenguatge és un dels ingredients característics dels darrers llibres d'en Daniel, tan aquest dels 100 mites com l'anterior dels 100 enigmes, i la seva virtut és que és capaç de convertir el mot "ciència", que així a priori et fa com un cert respecte a tots aquells aliens a aquell món, en una cosa al nostre abast i amb la que de seguida et sents còmode. I és que potser el llibre hauria de titular-se "101 mites" perquè un dels primers mites que trenca és que la ciència és una cosa complicada i estranya quan, en realitat, en el nostre dia a dia estem envoltats de ciència.

Una altra de les virtuts d'aquesta obra és que en Dan ha aconseguit que de seguida et vegis reflectit en ella, ja que serà molt difícil que no coneguis alguns dels temes de que tracta. I és que de mites en podeu trobar en àmbits molt diversos. En podeu trobar, per exemple, mites relacionats amb la vostre professió. En el meu cas, ja que sóc informàtic, un dels primers que vaig mirar va ser el que parlava dels famosos "cactus menja-radiacions" que deien que s'havien de col·locar al costat dels monitors, cosa que jo no ho vaig arribar a fer mai, no per les radiacions sinó per por a punxar-me !. També podeu trobar mites relacionats amb la vida domèstica, com aquell que diu que les bombetes de baix consum hi ha vegades que és millor no apagar-les, ja que, de fet, no fa gaire el lampista que em va refer la instal·lació elèctrica de casa m'ho va comentar. Mites també hi ha en l'àmbit familiar, com ara allò de que els espinacs tenen molt ferro que no parava de repetir-me la meva mare cada vegada que em tocava un plat d'aquest vegetals per dinar, doncs bé, en aquest cas en Dan s'ha encarregat de treure-li ferro a l'assumpte! També trobareu, com no, mites clàssics com ara que la gran muralla xinesa és l'única obra de l'home visible des de l'espai, o fins i tot des de la Lluna. Quantes vegades no hem llegit aquesta afirmació en llibres, documentals o pàgines web?. Doncs de temes similars, fins arribar als 100 que diu el títol, sou els que trobareu al llibre, agrupats per temàtiques, com ara mites dels aliments, mites sobre els animals o mites urbans, que ha estat el que més m'ha cridat l'atenció.

I ja per acabar només dir que aquest llibre m'ha ensenyat varies coses: primer, que en Dan és multitasca, ja que es capaç de treballar, d'escriure un bloc, d'escriure llibres i de portar el ritme quotidià del dia a dia tot alhora; segon, que a partir d'ara cada vegada que vegi a una persona que col·loca una cullera a una ampolla de cava pensarem "aquest no s'ha llegit el llibre d'en Dan" i la tercera, que alhora de fer pedagogia de la ciència, a en Daniel li passa com a Google: internet se li queda petit.

Article al blog El badiu dels Micacos, del blogaire Carquinyol, sobre el llibre 100 mites de la ciència, de Daniel Closa.