Antoni Cisteró: "Si un no es pren pel melic del món, com més reflexiona, molt millor"

Lluís Bonada, al setmanari El Temps del 26 d'agost publicà una entrevista a Antoni Cisteró, autor del llibre Com un vi novell (Cossetània Edicions). A través de les preguntes, Cisteró parla sobre la novel·la i també sobre el seu estat d'ànim i sobre el context a l'hora d'escriure-la.

"Antoni Cisteró (Barcelona, 1946) publica a Cossetània la novel·la Com un vi novell. Aquí ha editat la novel·la Sabàtic (2006), el recull de contes Petit món (2002) i diverses obres de teatre."
"Tot i la incorporació de Faust, hi domina un costumisme de to irònic, i la mort hi és una broma, un cop de teatre.
-Sí, volia que aquest fos el to. Jo he estat bastant involucrat en teatre i m'anava molt bé posar-lo pel mig. I la ironia diria que és un tret del meu caràcter. Sempre m'agrada crear un to amable, que el relat distregui, i que sigui fàcil de pair."
"-I també hi incorporeu reflexions sobre la vida.
-Les reflexions sempre són útils. Crec que remugo bastant de les idees, però sempre amb humilitat. No hi ha res que sigui l'última paraula. Són reflexions personals que ofereixo als altres, sense creure que elaboro cap teoria important. Si un no es pren pel melic del món, com més pensa i reflexiona, molt millor. El problema ve de l'arrogància de creure's important."

Legislar l'assassinat

Sovint parlem de la cultura catalana des d'una visió catastrofista, apocalíptica. No ens adonem del seu potencial, dels creadors de diferents disciplines que desenvolupen una feina, potser massa sorda, però eficaç. M'agraden especialment els segells perifèrics -també els perifèrics dins de Barcelona- en el treball continuat d'obrir espais, de donar oportunitats als sense veu. Editorials com Pagès, Arola, Angle, Bromera, 3i4, Bròsquil, Cossetània i les mallorquines, entre altres, han creat un teixit i, sobretot, un catàleg que, amb el suport dels grans mitjans de comunicació, podria gestar un imaginari per canviar l'estat actual de les coses. Un d'aquests segells independents, Cossetània, acaba de publicar Justícia, no venjança. Els executats pel franquisme a Barcelona (1939-1952). Es tracta d'un esfereïdor treball de documentació de Joan Corbalán Gil, on es registren 1.717 casos d'assassinats legals, que els salvadors de la pàtria van efectuar d'una manera sistemàtica. Era l'extermini d'una generació de rebels que van intentar una revolució en un país dominat per les injustícies. En aquest temps d'impostura i de revisionistes, el llibre de Corbalán hauria de ser de lectura obligatòria. Estructurat en fitxes, conté testimonis d'alguns familiars i dades com les familiars, l'edat, l'ofici, la procedència, si sabia llegir o escriure... També la seva vinculació a organitzacions polítiques o sindicals. Entre els quals n'hi ha amb filiació, dels 1.700 hi ha més de 1.100 afiliats a la CNT, que contrasten amb els 53 pertanyents al PSUC. 175 no tenen filiació i la resta d'executats són d'altres partits, com ERC, que en té un centenar. Xifres per a la memòria del que no hauria d'haver passat.

Article de David Castillo al diari Avui de dimarts 26 d'agost sobre el llibre Justícia, no venjança, de Joan Corbalán

La reusenca Rosa Pagès guanya el XXVI Premi de Narrativa Ribera d'Ebre

L'escriptora reusenca Rosa Pagès amb l'obra La veïna i altres animals domèstics ha estat la guanyadora del XXVI Premi de Narrativa Ribera d'Ebre, que es va lliurar el dimecres dia 27 d'agost a Vinebre. Aquest premi té una dotació de 3.000 euros i la publicació de l'obra l'any vinent per Cossetània Edicions.
La veïna i altres animals domèstics és un recull de narracions que explora les relacions humanes en l'espai de la quotidianitat i ens transmet sensacions i desitjos que els humans podem integrar en el més profund del nostre jo amb una ironia i un sarcasme molt afinats i, sovint, amb un toc de fantasia

Rosa Pagès és filòloga i professionalment és professora universitària i redactora de pubicitat. Ha publicat fins a l'actualitat sis llibres. De narrativa: Kohai (Reus: Sàpigues i Entenguis, 1985), Els camins de l'aigua (Tarragona: El Mèdol, 1990) i Llibre de plagis (Tarragona: Arola, 1999). De novel·la: Binomis (Tarragona: La Gent del Llamp, 1995) i Un enigma a la cuina (amb Mariona Quadrada) (Vic: Eumo, 1998 - juvenil), i de poesia Neoprojeccions (amb Aleix Cort) (Reus: Òmnium Cultural, 1988).

L'acte serví també per presentar la publicació de l'obra guanyadora de l'edició de l'any passat del Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre Heydrich i les agents del saló Kitty, obra de Miquel Esteve. La presentació de l'obra anà a càrrec de Josep Moragrega, president del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre, qui digué d'Esteve que té una "vitalitat provebial" i que en l'obra "construeix uns personatges que tenen una constitució psicològica que els fa reals". Moragrega afegí que Heydrich i les agents del saló Kitty planteja tres qüestions per a reflexionar: "la capacitat de l'ésser humà per generar crueltat, les diferents formes d'orientar la vida de diversos personatges que surten a l'obra i la facilitat amb el que el poble alemany va acceptar la barbaritat del nazisme".

Per la seva part, l'autor digue que "el tema dels nazis sempre m'ha interessat perque el nazisme va viure un moment en la història que fa reflexionar, ja que no va ser cosa d'un dia i tenia tot una serie de factors al darrera."

Més informació a:
Vilaweb
Tinet

"Itineraris a peu per la Vall Fosca" es presenta a la llibreria Muntanya de Llibres, a Vic

El llibre Itineraris a peu per la Vall Fosca, de Sergi Galanó, es presentarà divendres 29 d'agost, a 2/4 de 9 del vespre, a la llibreria Muntanya de Llibres, a Vic.

Durant la presentació intervindran Sergi Galanó, autor del llibre, i Víctor Estadella, enginyer i recuperador de camins.

Es dóna a conèixer el guanyador de la XXVI edició del Premi de Narrativa Ribera d'Ebre, que edita Cossetània

El veredicte del XXVI Premi de Narrativa Ribera d'Ebre es donarà a conèixer el dimecres 27 d'agost, a 2/4 de 10 del vespre, durant un sopar a la sala del cinema de Vinebre.

Durant l'acte també es presentarà l'obra guanyadora de l'any passat, Heydrich i les agents del saló kitty, de Miquel Esteve, editada per Cossetània.

Resum

Aquesta obra, que és a mig camí entre la novel·la històrica i el thriller, recull amb habilitat narrativa alguns dels episodis més estremidors de l’Alemanya nazi, al voltant de la figura de l’Ober-gruppenführer de les SS Reinhard Heydrich, i reflecteix amb un remarcable deix de sensibilitat l’impacte del testimoni d’una agent ensinistrada en un bordell berlinès al servei del Tercer Reich en els seus companys ancians de residència.
Sens dubte, es tracta d’una trepidant descripció d’un dels episodis més controvertits de la cosmologia nazi, que posa a l’abast del lector l’esgarrifosa personalitat d’un dels personatges més cruels de la Segona Guerra Mundial, el Carnisser de Praga.

Miquel Esteve i Valldepérez
(Móra la Nova, 1969) és llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona. Debuta en el món literari amb la novel·la Heydrich i les agents del saló Kitty (XXV Premi de Narrativa Ribera d’Ebre, 2007), publicat per Cossetània Edicions. L’any 2008, ha estat guardonat amb el XX Premi Literari Vila d’Ascó per un thriller històric amb rerefons alquímic, “Baphomet”, que també serà publicat per Cossetània Edicions.
Actualment cursa estudis de la llicenciatura d’Humanitats a la Universitat Oberta de Catalunya i és membre de la Junta Directiva del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre. Compagina la passió per la literatura, les humanitats en general i l’escriptura amb la gerència d’una petita empresa familiar agrícola i oleícola.

El nervi de la poesia

Jordi Llavina en un article a la revista Presència del 22 al 28 d'agost fa referència al poemari Margarides de fons, de Mireia Vidal-Conte. Llavina parla dels antecedents bibliogràfics de l'obra i descriu el seu contingut.

Del primer llibre que vaig llegir de Mireia Vidal-Conte, Pragari, em va sorprendre l'economia de mitjans de la seva poesia i, al mateix temps, la riquesa conceptual que mostrava, la precisió de les seves imatges.
Margarides de fons està dedicat a Teresa Pascual. Més ben dit, està dedicat al llibre Arena, de la poeta valenciana, que també practica una poesia ajustada, formalment austera, conceptualment densa.
Vidal-Conte reflexiona sobre trajectes i viatges. Un viatge en tren serveix per reflexionar sobre la individualitat del passatger, que és tant com dir sobre la individualitat de cadascun de nosaltres, sobre la soledat estricta ("i el vespre ve tot d'una", que diria Quasimodo): "quedem/ja en les incrustacions/dels nínxols de la distància". Reflexiona sobre la maternitat i el seu pas pel nostre temps: "La maternitat també és aigua i tu t'hi has banyat". Reflexiona sobre l'experiència amatòria ("abans que marxis/mutu unànime").

Un llibre de Cossetània Edicions a la VI Mostra Audiovisual d'Arnes

El llibre de Cossetània Edicions Les fonts del Port (Vicent Pellicer), serà un dels fils conductors de la VI Mostra Audiovisual d'Arnes, que tindrà lloc en aquesta localitat de la Terra Alta sota el lema: Impressions, i que es durà a terme del 14 al 16 d'agost al cinema d'Arnes a les 20.30 h.

Tres autors ens aproparan a la seva tasca i a la seva particular mirada dels Ports. Vicent Pellicer Ollés, Mariano Cebolla i Ernest Costa i Savoia a més dels Ports tenen en comú el món de la fotografia.
La Mostra ha estat organitzada per l'Associació Cultural La Bresca i patrocinada per l'Obra Social de Caixa Catalunya amb el suport del Parc Natural dels Ports.

Es presenten dos llibres de Cossetània a la Universitat d'Estiu de Prada de Conflent

Cossetània Edicions presentarà els llibres La cuina de la poma d’Eliana Thibaut i Comalada i Manual de gastronomia. Indicacions pràctiques per al gurmet de Jaume Fàbrega, a Prada de Conflent.

L'acte tindrà lloc el dilluns, 18 d’agost, entre les 5 i les 7 del vespre, a la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada de Conflent i s’inclou en els actes de la XL Universitat Catalana d’Estiu, en l’espai “Fòrum obert”.

La cuina de la poma

«És prou sabut que els pomers es crien en regions temperades de tot el món i són l’arbre fruiter més conreat.
El llibre sobre la poma que ha escrit Eliana té el mateix rigor exemplar que tota la seva obra que incideix de manera especial en el coneixement de la cuina medieval catalana, camp en què l’autora és una autoritat científica i culinària.» (Del pròleg de Santi Santamaria).

Manual de gastronomia. Indicacions pràctiques per al gurmet
Aquest és un llibre que vol contestar preguntes: tot allò que volíeu saber sobre gastronomia i de què no teníeu resposta. Els diversos capítols plantegen i donen resposta a preguntes com “de què parlem quan parlem d’alimentació?” o “per què mengem el que mengem?”, fan una descripció de la teoria del gust i una iniciació al tast dels aliments i begudes, expliquen les diverses tècniques culinàries, els estris de cuina i el parament, la comensalitat o com comportar-se a taula: en definitiva, un panorama complet d’allò que els clàssics anomenaven gastronomia, o, simplement, cultura del gust.

"Tarragona acomiada l'escriptor Josep Anton Baixeras"

Dimarts 12 d'agost, a VilaWeb hi apareixia un article de Natàlia Borbonès sobre de la mort del polític i escriptor Josep Anton Baixeras a l'edat de 81 anys. A continuació podeu llegir la reproducció de la notícia:

"Representants de la vida cultural i política de Tarragona van assistir ahir a la tarda als funerals de Josep Anton Baixeras, que va morir diumenge als 81 anys. L'escriptor, fill predilecte de la ciutat i doctor honoris causa de la Universitat Rovira i Virgili, s'havia dedicat darrerament a preparar l'edició de Contes menestrals, que sortirà publicat el mes que ve per Cossetània Edicions.
Una nodrida representació de la vida social de Tarragona va acompanyar la família de Josep Anton Baixeras en els funerals que es van oficiar a la parròquia de Sant Joan.
L'alcalde en funcions Sergi de los Ríos; el delegat de la Generalitat a Tarragona, Xavier Sabaté; el rector de la URV, Francesc Xavier Grau, i el degà del Col·legi d'Advocats de Tarragona, Antoni Vives (Baixeras era advocat de professió) van ser presències destacades de les institucions tarragonines, a les quals es van afegir diversos regidors municipals, el director dels serveis territorials de Cultura, Adam Manyé, així com l'exalcalde Joan Miquel Nadal i els expresidents de la Diputació Josep Gomis i Joan Aregio. Del món de la cultura hi van ser presents Magí Sunyer, Marcel Pey, Jordi Jané i Gabriel Guasch. El poeta i nebot nét de Baixeras, Joan Duran, va llegir durant l'ofici el poema d'Espriu Assaig de càntic en el temple.
Josep Anton Baixeras acabava d'enllestir feia poc la revisió de Contes menestrals, un recull inèdit de narracions escrites ja fa temps i que Cossetània Edicions publicarà el mes que ve dins la col·lecció La Gent del Llamp. El també escriptor i professor de la URV, Magí Sunyer, que tenia una llarga relació d'amistat i de col·laboració literària amb Baixeras, i que ha prologat l'edició de Contes menestrals, va recordar ahir el narrador, dramaturg i traductor com un «home de la resistència cultural», alhora que destacava la seva faceta política (d'«esquerres però amb consens») i la personalitat afable i educada de l'escriptor.
La desaparició de Josep Anton Baixeras deixa un gran buit cultural i cívic a la ciutat de Tarragona. Autor d'una obra poc abundant quantitativament però d'estil molt personal i intens, la trajectòria literària de l'autor, nascut el 1927, consta d'una dotzena d'obres publicades, entre les quals hi ha els contes Perquè sí (1957) i Perquè no (premi Víctor Català 1959); les novel·les L'anell al dit (finalista del premi Sant Jordi 1963) i Les mares (1995); el recull d'articles Carnet tarragoní (1983), i les obres de teatre El mas dels Casaments (1994) i Narcís als llimbs (2003). La seva faceta de traductor inclou La fira de Plundersweilern, de Goethe, que va traduir amb Jordi Jané (1999), o El dia més foll, de Peter Turrini (2002).
Però Baixeras va invertir també bona part del seu temps en la política i la dinamització cultural. Així, amb l'ajut de Joan Triadú, va fundar Òmnium Cultural a Tarragona, del qual en va ser el primer president, i la seva inclinació cap als plantejaments nacionalistes el van dur a formar part de l'Assemblea de Catalunya i de la llista Entesa dels Catalans a les eleccions generals espanyoles de 1977, en què va ser escollit senador per la demarcació de Tarragona. Va abandonar el càrrec a les primeres eleccions municipals democràtiques de 1979, en les quals va ser escollit regidor de l'Ajuntament de Tarragona com a independent adscrit a les llistes del PSUC."

Informació extreta de VilaWeb-El Punt i publicada el dimarts 12 d'agost de 2008.

http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2964104

Més informació:
Diari de Tarragona

"Arbres dels nostres paisatges" a Castellterçol

Cossetània Edicions presenta el dijous 14 d’agost a 2/4 de 8 del vespre, el llibre de Celdoni Fonoll Arbres dels nostres paisatges a la Casa-Museu Prat de la Riba (Plaça Prat de la Riba, 7) de Castellterçol, a la comarca del Vallès Oriental.

Presentarà l’obra Manel Vila, alcalde de Castellterçol, i també hi intervindran Ramon Pascual i Núria Duran, col·laboradors del llibre. Després de la presentació hi haurà una lectura de poemes i la signatura d’exemplars.

Dos llibres de Cossetània pels Jocs Olímpics

Coincidint amb l'any olímpic, Cossetània Edicions ha apostat per l'edició de dos llibres que tracten la temàtica dels Jocs: Més enllà dels anells, del periodista Jordi Camps Prat, explica tot el que succeeix al voltant d'aquest esdeveniment tant important i Olímpics tarragonins, del cambrilenc Francesc Joan Matas, repassa un per un, tots els esportistes del Camp de Tarragona i de les Terres de l'Ebre que han acudit a alguna de les edicions dels Jocs Olímpics.

Més enllà dels anells. Política, gegantisme, comercialització, corrupció, dopatge i discriminació en els Jocs Olímpics

Els Jocs Olímpics són l’esdeveniment esportiu més gran del nostre temps, però també són molt més que esport. Són fraternitat, universalisme i internacionalisme, però també política, gegantisme, comercialització, corrupció, dopatge i discriminació. No hi ha res que sigui bo i prou. Tampoc els Jocs Olímpics. La història, les decisions que han anant prenent, o que no han pres, en cada moment els dirigents olímpics, ens mostren com els ideals del fundador de l’olimpisme modern, el baró de Coubertin, van quedar ràpidament superats pels esdeveniments. Avui els Jocs són un èxit esportiu i econòmic, però ja no tenen gairebé res a veure amb el que va començar el 1896 a Atenes. L’ús polític de l’esport està indissolublement lligat amb els Jocs Olímpics i els de Pequín en són un clar exemple. El Comitè Olímpic Internacional proclama la seva independència, però està collat per les multinacionals que li asseguren la supervivència econòmica i en mans de les Nacions Unides, que diuen qui pot i qui no por competir en els Jocs.



Olímpics tarragonins La història dels 28 esportistes del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre que han participat en els Jocs

Diuen els qui l’han tastada que es tracta d’una experiència única, gairebé irrepetible. Prendre part en uns Jocs Olímpics és el somni de qualsevol esportista. La desfilada a l’estadi, l’encesa de la flama, el debut en la competició, els rivals, la convivència a la vila… són instants que perduraran sempre per als 28 representants del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre que fi ns ara han tingut l’ocasió de ser olímpics. Els seus records i vivències són l’objectiu d’aquest llibre, que ret un homenatge a tots aquests grans atletes, que mai no haurien de caure en l’oblit.

Una guia per a descorbrir la Vall Fosca

El dissabte 9 d’agost, a les 6 de la tarda, a la Pobleta de Bellveí (La Vall Fosca) Cossetània Edicions presenta la guia d'excursions Itineraris a peu per la Vall Fosca (núm. 99 de la col·lecció Azimut)

Durant la presentació intervindran Sergi Galanó, autor del llibre; J.M. Dalmau, alcalde de La Torre de Capdella; Víctor Estadella, enginyer i recuperador de camins, i l’associació cultural de la Vall Fosca “Lo Gaial”.

Acrobàcies arran de terra

Jesús M. Tibau (Cornudella web.com)

Acabo de llegir El vertigen del trapezista de Jesús M. Tibau, que és un recull de narracions breus. Si d’entrada el títol, manllevat del bloc homònim, pot donar a entendre un contingut narratiu trepidant, la contracoberta s’encarrega de modular aquesta sensació causada pel valor metafòric de l’expressió. El vertigen del trapezista és en realitat el vertigen de la vida, aquesta corda fluixa feta d’equilibris precaris, ve a dir l’autor a l’interior del llibre. Per això els seus contes resulten ser acrobàcies literàries fetes en la corda fluixa de la vida. Així, ja s’entén que la substància literària de les pastilles textuals que són els contes de Jesús Tibau sigui aquest vertigen. El vertigen de la vida és el mateix vertigen de l’escriptor a l’hora d’escriure el conte, aquesta sensació de vitalitat voladora, de llibertat al caire del precipici.

El conjunt de narracions està bastant ben definit per un punt de vista narratiu centrat en històries individuals immerses en la vida quotidiana, unes històries individuals que d’entrada es dibuixen ben planeres però que de seguida obrin una porta a l’inaudit, al desconegut, al meravellós. És així que l’autor mostra justament el que de meravellós hi ha en la vida de cada dia, sempre amb un tractament basat en la dispensació de tendresa envers la materia literària, una tendresa juganera que remet a un component de fons que, en certa manera, ja evoca el títol: un component lúdic de tendència irrefrenable. En llegir alguns dels contes del recull, aquest joc i aquesta tendresa envers els personatges que hi apareixen, ens descobreixen una sensibilitat exquisida, que té en la infantesa la seua pàtria espiritual. D’aquí aquesta estètica de la tendresa i el joc que de vegades fa cap al meravellós. Una meravella de dilluns al matí, si voleu, però potser per això mateix més assequible, més versemblant.
Passa que els referents infantívols de l’autor, el món de la Cornudella de Montsant que és el món de la seua infantesa, no és exactament un devessall de coto-en-pèl. La condició ebrenca, amb els antecedents històrics que comporta, amb el punt d’inflexió de la guerra perduda del segle XX, és un tema literari que l’autor tracta amb la cruesa que correspon. En aquest sentit, val la pena destacar la primera narració, “Monedes o l’indecís rodar dels anys”. En aquest relat, que pot considerar-se de característiques divergents respecte del conjunt del llibre, hi ha una acció ben narrada sobre un rerefons històric que apunta molt expressivament les potencialitats narratives de la ploma de Tibau. Es tracta d’una potència narrativa diferent, en què en lloc de l’element lúdic hi predomina una trama de conseqüències tràgiques i en què, en tot cas, la tendresa és el resultat no d’una actitud del narrador sinó de la catarsi que genera la narració.
Si el conjunt del llibre apunta a una narrativa que recorda la manera de fer d’un Pere Calders, el format més extens de “Monedes…” entra dins la millor beta de la narrativa ebrenca d’un Jesús Moncada. Camins oberts a l’exploració creativa.

Article al blog Triticària, de Vicent Sanz, sobre el llibre El vertigen del trapezista (Cossetània Edicions), de Jesús M. Tibau.