El llibre "Mira'm" s'endinsa en la realitat de persones que tenen la discapacitat com a denominador comú

El llibre Mira’m. Contes de vides especials, de diversos autors, es presentarà dimarts 29 de setembre, a les 7 del vespre, al Consell Comarcal de l’Alt Penedès.

La presentació, a càrrec de Marçal Sintes, periodista i escriptor, comptarà amb la intervenció de Jordi Girona, president del Consell Comarcal de l’Alt Penedès; de Mercè Foradada, escriptora, i de Martí Solé, president del patronat de Mas Albornà.

Mira’m és una ullada a unes vides gairebé invisibles, a unes persones que massa sovint no veiem, a un col·lectiu que ens passa desapercebut però que hi és i forma part de nosaltres. Les persones amb discapacitat o, senzillament, totes aquelles que, per algun motiu o altre, són “diferents” pertanyen a aquest espectre invisible de la societat. Un espectre que cal fer visible i mirar-lo. A Mira’m un conjunt de relats ens endinsaran en nou històries diferents, nou realitats vitals de persones que tenen un denominador comú: la discapacitat. Descobrirem nou moments de la vida d’una persona amb discapacitat, històries de vida de la mà d’escriptors i escriptores que ens han volgut apropar aquesta realitat a través de la seva imaginació i la seva ploma. Amb aquest recull de contes, nou escriptors han volgut posar veu, experiències i vida a totes aquestes persones per tal que nosaltres les poguem conèixer de més aprop, malgrat no veure-les. Amb Mira’m pretenem demostrar que també hi són, també tenen coses per explicar-nos i vides interessants per descobrir. La Fundació Mas Albornà, dedicada des de fa més de 40 anys a la inserció sociolaboral de persones amb discapacitat i malaltia mental a l’Alt Penedès promou aquesta iniciativa per tal de contribuir a la normalització d’aquestes persones.

Autors:
Mercè Foradada, Ada Castells, Màrius Serra, Elisabet Pedrosa, Àngel Burgas, Miquel Pairolí, Josep Maria Fonalleras, Rafael Vallbona i Margarida Aritzeta.

L’esport com a expressió cultural

A primers de segle XX l’esport va irrompre a la vida catalana. Un llibre, 100 anys d’esquí a Catalunya, d’Antoni Real (Cossetània Edicions) i un documental ’L’altra cara de la forca’, d’Oriol Garcia i Fantàtik Visual que va guanyar el premi al millor film espanyol al Festival de Cinema de Muntanya de Torelló, ens evoquen els inicis de l’esquí i l’escalada esportiva, dues activitats que han contribuït a fer de l’esport un ritual social pròpia del perfil cultural de Catalunya.
Tots dos treballs són notables en la seva factura i aporten una dimensió de divulgació històrica important. El llibre de Real traça el perfil de la història de l’esquí a Catalunya des de Nadal de 1980, quan una colla de precursors van fer la primera esquiada documentada a Rasos de Peguera (el butlletí del Centre Excursionista de Catalunya ho testimonia) fins un text del meteoròleg Francesc Mauri on avisa del perill que la neu dels Pirineus quedi afectada pel canvi climàtic. Sense vocació enciclopèdica, el treball pretén posar de manera amena i profusament il•lustrada els elements fonamentals d’una història que algun adia s’ha d’escriure. És un llibre que tots els esquiadors voldran tenir.
A la pàgina 105 del volum hi ha una amplia referència a Lluís Estasen. Va ser una persona fonamental en la difusió de les activitats de muntanya a Catalunya. A primers de segle el CEC no en volia saber gran cosa de pràctica esportiva, només li interessaven els plantejaments científics i culturals de la muntanya. Els que fan recerca històrica sobre l’esquí coincideixen a dir que, a partir de 1908, aquesta idea va començar a canviar. Catalunya s’estava convertint en una dels països més moderns d’Europa, i l’esport era un factor fonamental per a la cohesió i la modernització de la societat. Evidentment els esquiadors i escaladors d’aquells temps eren elits socials i econòmiques, gent de ciutat que anava a la muntanya, però el seu caràcter pioner va contribuir, sobretot a partir dels anys 30, a convertir la pràctica esportiva en un fenomen de masses. La popularització de l’esport va generar una dimensió cultural i patriòtica més popular, massiva i moderna. Els pressupostos del CEC de primers de segle es van veure ampliats molt més del que els seus gestors creien gràcies a la difusió de la pràctica esportiva.
El documental ‘L’altra cara de la forca’ és una petita joia del cinema històric. La productora Fanàtik Visual ha recreat la primera escalada de la cara nord del Pedraforca que Lluís Estasen va encapçalar l’any 1928, amb alpinistes d’avui equipats com fa vuitanta anys. Gràcies a això l’espectador es pot fer una bona idea de les dificultats que van haver de superar els aventurers i que diversos testimonis relaten a càmera. Estassen, que ja havia pujat amb esquís a l’Aneto l’any 1927, se’ns mostra com un obstinat precursor, un home que s’avança al seu temps i que, a la vegada que obre una via (amb un flanqueig que dona tensió dramàtica al film) està posant les bases de l’escalada moderna i, en especial, de l’acostament de la ciutat a la muntanya amb una actitud oberta. Després d’ell ja no es va d’excursió només per conèixer ermites, es va a la muntanya pel sol plaer esportiu de pujar dalt d’un cim, de superar una dificultat, d’usar la natura coma espai de lleure. S’havia inaugurat la nova expressió cultural de l’esport, que arriba fins avui en dia amb força i popularitat.

Aticle al blog Casa de VbN, publicat també al diari El Mundo, sobre el llibre 100 anys d’esquí a Catalunya. Passions de neu, de Toni Real.

Dalí en paraules

Ventura Ametller (Romuald Gallofré/diari digital Capgròs.com)

Aquesta tarda, el pitjor dia de la setmana per una cosa així, es presenten a Mataró dues novel•les que, si aquest hagués estat un país lògic, haurien representat el zenit de l’avantguarda literària del segle XX. Es tracta de Summa kaòtica i Resta kaòtica, de Ventura Ametller, publicades per Cossetània amb el suport de l'ajuntament de Mataró, ciutat on Ventura ha viscut més de mitja vida, i Pals, vila on va néixer.

Summa kaòtica ja havia estat publicat fa 21 anys per Laia (sic) i, perquè us en feu una idea, d’ella Lluís Racionero va dir-ne a Serra d’Or que era un ‘Dalí posat en paraules, l’exaltació delirant empordanesa en forma d’escriptura’. Més analític, Valerià Pujol, autor del pròleg, va escriure en una revista local que Summa Kaòtica és una novel•la que parteix d'una realitat immediata i l'eleva a categoria de símbol. Si parléssim de realisme hauríem de citar Cien años de soledad. En l'obra de García Màrquez el mite és Macondo, en la de Ventura Ametller és Pals’. Amb aquestes expectatives no estranyarà a ningú la presència aquesta tarda a Can Palauet, seu de l’arxiu municipal de Mataró, d’en Miquel de Palol.
És d’esperar que l’ajuntament maresmenc permeti la venda dels llibres d’en ventura Ametller, perquè la Generalitat ho te prohibit per no se quina absurda norma. Si es cedeixen espais per a fer presentacions de llibres, perquè es prohibeix que es venguin aquests mateixos llibres durant l’acte com es fa a qualsevol presentació del món tret de les de la FNAC, que els has d’anar a buscar a la llibreria que és a la quinta punyeta? El Palau Moja o el Museu de l’esport, on han passat sengles casos, tenen vocació de multinacional de l’oci i la cultura?

Article de Rafael Vallbona publicat al suplement Tendències del diari El Mundo de Catalunya el divendres 6 de juny i al blog Casa de VbN.

"Patrimoni forestal, patrimoni cultural"

En l'edició del diumenge dia 30 de desembre d'El Mundo, Rafael Vallbona hi publica l'article Patrimoni forestal, patrimoni cultural (el text íntegre de l'article es pot llegir en el bloc "Casa de VBN. Articles de Rafel Vallbona") que fa referència al llibre Arbres dels nostres paisatges, de Celdoni Fonoll. En reproduïm un fragment:

"El Congrés Forestal Català va ser molt important per als especialistes, al menys així m’ho van dir alguns d’ells mateixos, però hi ha altres iniciatives que ajuden a entendre el concepte patrimonial d’arbredes i boscam, l’altra cara de la forest podríem dir. Arbres i arbredes singulars del Montseny, de varis autors, 120 grans arbres del Pirineu català, d’Enric Oris (Farell editors) i els poemes de Celdoni Fonoll Arbres dels nostres paisatges (Cossetània). La majoria de nosaltres entendríem molt millor la dimensió patrimonial dels nostres arbres, la categoria monumental d’indrets com la Mata de València (Alt Aneu) i l’enorme potència del valor cultural del nostre territori. Incorporar el patrimoni forestal al patrimoni cultural és un senyal de modernitat i un símptoma de societat avançada indiscutibles. Els tres llibres esmentats ajuden a configurar aquest perfil i a educar el gust i el criteri dels lectors com el MNAC ho fa amb el romànic i el gòtic, per exemple, amb l’avantatge de que, per als monuments forestals no calen museus; els tenim a tocar de la ma i només de nosaltres depèn la seva perdurabilitat."

Per la seva part, l'escriptor i periodista Albert Calls en el bloc de la llibreria Proa de Premià també fa referència al llibre Arbres dels nostres paisatges (per connecatar-hi premeu aquí).

Noves guies de rutes en BTT de Cossetània Edicions

Al bloc Tourmalet, ciclisme i cicloturisme, carretera i muntanya, hi va aparèixer el dia 19 de setembre, un post sobre dos nous llibres de la col·lecció Azimut de Cossetània Edicions: En BTT per la vall de Tuixent i la Vansa i El Pallars Sobirà en BTT. A continuació podeu llegir la reproducció de l'escrit del bloc:

"El Pallars Sobirà i les valls de Tuixent i la Vansa són els territoris per on Xavier Agut i Joan Ramon Segura, respectivament, pedalen habitualment. De la seva experiència n’han sorgit els dos darrers títols de les guies de rutes en BTT de la col·lecció Azimut de l’editorial vallenca Cossetània.
Xavier Agut és bomber i fa anys que viu al Pallars. A través de 14 itineraris molt complerts i força llargs la majoria, tal i com correspon a les zones d’alta muntanya, l’autor ens traça un recorregut molt complert per les zones més interessants paisatgísticament i ciclista de la comarca. Un interessant pròleg introductori a les característiques del Pallars completa un treball molt interessant per a ciclistes que surten habitualment i que volen descobrir el sector més feréstec dels Pirineus catalans; una guia per planificar unes excel·lents vacances d’estiu a l’alta muntanya.
Joan Ramon Segura, president del Centre Excursionista de Lleida, ofereix fins a 27 itineraris, alguns circulars, altres amb enllaços, per una de les zones més poc conegudes dels pre-Pirineus catalans, Tuixent i la Vansa, entre el Cadí, el Pedraforca, la Serra del Verd i el Port del Comte, i a cavall de les comarques de l’Alt Urgell, el Berguedà i el Solsonès. Segura es coneix els camins d’aquella terra com si fos casa seva i ens ofereix tota mena de recorreguts amb els més diversos graus de dificultat tècnica, física així com de llargària. Una obra per gaudir de molts caps de setmana fent ciclisme i turisme natural, especialment indicada pels ciclistes urbans que estan farts de voltar per Collcerola i no saben on anar.
Amb aquestes dues guies la col·lecció Azimut arriba ja al número 93, un cas únic d’èxit en llibres d’aquesta mena. Enhorabona."

Descobrir el país en BTT

Si ja costa que d’un llibre en català se’n facin dues edicions, imagineu-vos d’un llibre de rutes ciclistes, és un èxit enorme. 50 itineraris en BTT per Catalunya (ed. Cossetània), http://www.cossetania.com/, de Manuel Cajide, te aquest mèrit.L’èxit d’aquest volum és del tot justificat. La tria de rutes és diversa i abasta pràcticament tot el país. L’autor ha dividit els itineraris segons durada; mitja jornada o una sencera. Els graus de dificultat són variats, però ha obviat expressament els molt fàcils, és un llibre per ciclistes amb una certa experiència. Les rutes estan ben explicades i amb gran simplicitat (ho dic per experiència personal). No calen colorins, ni vinyetes ni altres elements gràfics que, pedalant, distreuen. Això fa que el llibre sigui senzill, que cada ruta es pugui fotocopiar per usar-la a la muntanya i així evitem fer malbé el llibre i que es pugui entendre cada indicació a la primera.Si ja n’esteu farts de voltar sempre pels camins que teniu a tocar de casa compreu aquest llibre. No us l’acabareu aviat.

50 itineraris en BTT per Catalunya. Manuel Cajide i Plaza

Cossetània Edicions. Col Azimut - 53

Text publicat per Rafael Vallbona al bloc Tourmalet, el 4 de juny del 2007