Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Folklore. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Folklore. Mostrar tots els missatges

11/9/08

Àngel Vallverdú presenta el llibre "Mireu com passen tocant els bastons. El ball de bastons de Cambrils 1907-2007"

Cossetània Edicions edita aquest treball que es troba ja a les llibreries

La sala d’actes del Centre Cultural i Ocupacional de Cambrils s’omplia ahir de gom a gom per presenciar la presentació del llibre “...mireu com passen tocant els bastons. Ball de Bastons de Cambrils 1907-2007”. Un llibre escrit per Àngel Vallverdú amb la col·laboració de moltíssimes persones.
El Ball de Bastons de Cambrils celebrava l’any passat el seu centenari. És per aquest motiu que, Àngel Vallverdú, membre de la colla, va decidir endinsar-se en un treball d’investigació i recerca sobre la història dels bastoners de Cambrils.
Aquest llibre era una vella idea de fer recopilació de les dades que existien. El llibre inclou una part històrica del que és el Ball de Bastons de Cambrils, una descripció formal del vestuari i elements i transcripció de músiques i coreografies, comparant-les amb els antecessors, les colles de Montblanc i l’Espluga de Francolí.
Eduard Pellicer, president del Ball de Bastons de Cambrils, Joan Reacasens, regidor de cultura de l’Ajuntament de Cambrils, Josep Martí, historiador, i Josep Maria Olivé, director editorial de Cossetània Edicions, van acompanyar a Àngel Vallverdú en la seva presentació.
El llibre ha estat possible gràcies a una beca i a la col•laboració de molta gent de Cambrils i d’altres pobles del voltant que podien aportar informació, així com diverses entitats del municipi i de fora.
Al finalitzar la presentació, la colla infantil del Ball de Bastons de Cambrils va demostrar les seves dots amb els bastons fent una exhibició.
De moment, Cossetània Edicions ha editat 1.000 exemplars a un preu de 20€. Aquests es poden trobar a les llibreries o bé a través del Ball de Bastons de Cambrils.

Informació publicada al web de Ràdio Cambrils

19/2/08

"Cuba a Catalunya. El llegat dels indians" es presentarà a Girona

El llibre Cuba a Catalunya. El llegat dels indians (Cossetània Edicions), de Tate Cabré, es presentarà dijous 21 de febrer a Girona. L'acte es celebrarà a les 8 del vespre a la sala Miquel Martí i Pol de la Fundació Valvi.
La presentació del llibre, que anirà a càrrec de l'historiador Lluís Costa, s'emmarcarà en l'exposició itinerant "Cuba a Catalunya, el llegat dels indians", que recorre diversos municipis catalans. La mostra es podrà visitar a la Fundació Valvi de Girona del 21 de febrer a l'1 de març.

Resum
L’escriptor Josep Pla hauria estat tan prolífic si el seu pare no hagués dilapidat l’herència de l’oncle indià? Mossèn Cinto hauria escrit L’Atlàntida si el marquès de Comillas no l’hagués fet sacerdot de la Trasatlàntica? Què seria de l’obra de Gaudí sense el Park Güell, els cellers Güell, la colònia Güell, el Palau Güell, els pavellons Güell...? Potser el llegat indià no ha estat prou valorat dins la cultura catalana contemporània. Sense ell, certament, ens faltaria un pessic de sal i unes gotetes d’ambrosia, l’accent que el tròpic li concedeix a totes les coses”. Cuba a Catalunya, el llegat dels indians està concebut com la segona part d’una recerca sobre les relacions entre el Principat i la gran de les Antilles. La primera part es va publicar amb el títol Catalunya a Cuba, un amor que fa història (Edicions 62, 2004) i ha obtingut un gran ressò tant a Catalunya com a la perla del Carib.

L'autora
Periodista, fotògrafa i traductora. Professora de Comunicació i Periodisme Cultural a la Universitat Internacional de Catalunya i a la Universitat Autònoma de Barcelona. Es va iniciar en la professió fa dues dècades com a ajudant de la fotògrafa Pilar Aymerich i col·laborant a la revista Carrer Gran de Gràcia, al Diari de Barcelona i a El Observador. És autora de materials periodístics de recerca sobre Gaudí i sobre el modernisme a diferents ciutats i països, tema que també ha treballat a diverses guies per a l’Ajuntament de Barcelona i en guions per a RTVE. Col·labora a La Vanguardia des del 1997, al Diari de Tarragona des del 1991 i en diverses publicacions culturals. Els seus parts més difícils han estat quatre llibres de fotografies, nou exposicions individuals, algunes de col·lectives, i dues nenes d’onze i vuit anys.

5/2/08

"Cuba a Catalunya", un llibre que "rastreja amb passió arxius, edificis, jardins i famílies"

Al diari El País del passat divendres 1 de febrer, hi apareixia un article d'Agustí Francelli, "Cuba en Cataluña", sobre la presentació del llibre de Tate Cabré publicat per Cossetània Edicions: Cuba a Catalunya, el llegat dels indians.
A continuació podeu llegir la reproducció íntegra de l'article.

"Hojée con impaciencia el libro Cuba a Catalunya, el llegat dels indians, de la periodista Tate Cabré (Reus, 1965), que se presentaba ayer en el Palau Moja de Barcelona, para ver si resolvía mi enigma particular a propósito de la primera noción que tuve sobre la relación entre Cuba y Cataluña. Corrían los primeros años setenta. Un domingo por la mañana los Escolapios de Sarrià se convirtieron en escenario del rodaje de una película. Había coches de los años veinte, caballeros con traje de lino blanco y panamá, y damas con generosos escotes y diademas con plumas, tipo charlestón. Era invierno, hacía frío y entre toma y toma los actores corrían a cubrirse. Nunca vi esa película, si es que llegó a estrenarse, ni supe quién la dirigía (¿acaso La gran esperanza blanca, de Martin Ritt?). Recuerdo que alguien comentó que habían intentado rodar aquella misma escena en La Habana, pero que no habían obtenido el permiso, por lo que habían recurrido al colegio de la calle de las Escoles Pies, convertido a la sazón en un hotel de lujo habanero.
Ayer, durante la presentación del libro de Cabré en el salón de baile del palacete de La Rambla, que perteneció al comerciante, armador y banquero Antonio López (1817-1883), cuya fortuna vino de Cuba, me volvió preciso aquel recuerdo de la infancia. Y en la página 135, junto una foto a toda página de la torre del reloj del internado de Sarrià, venía la respuesta: aquella torre, construida en 1894 por Eduard Mercader, había sido donada por la comunidad escolapia de Guanabacoa, Cuba. De modo que el aire antillano del edificio no era una recreación lejana, sino un mandato directo de los patrocinadores.
Apadrinaron ayer la presentación del libro el subdirector de archivos de la Generalitat, Ramon Alberch; el historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte -quien recorrió con soltura los vestigios cotidianos de nuestra cubanidad, desde el arroz hasta el ron, pasando por los palosantos, los cocoteros y tantas toponimias que recuerdan a la antigua colonia española-; Josep Colomer, presidente de Caixa Penedès, patrocinadora de la obra; el cónsul de Cuba en Barcelona, y el editor del libro, Jordi Ferré. La verdad es que pocas palabras necesitaba un acto presidido por los bustos de Eusebi Güell y Antonio López que se celebraba en la sala noble del palacete, adornada con pinturas alusivas al Descubrimiento de América, junto a la capilla donde oficiaba Jacint Verdaguer, capellán de la Compañía Trasatlántica, propiedad del marqués de Comillas. Menos aún cuando, entre intervención e intervención, la soprano colombiana Patricia Caicedo, acompañada al piano por Pau Casan -biznieto de Conxita Badia-, desgranaba bellas canciones antillanas, empezando por las extraordinarias Cinco canciones negras, de Xavier Montsalvatge, y acabando con Lágrimas negras, que cantaba Rita Montaner -nacida precisamente en Guanabacoa en 1890, muerta en La Habana en 1958- y la graciosísima Tú no sabe inglé, José Manué, de Eliseo Grenet sobre un texto de Nicolás Guillén. (Entre paréntesis: Caicedo, afincada en la capital catalana e impulsora del Barcelona Festival of Song, es especialista en la canción de concierto latinoamericana, de la que ha reunido un repertorio de 2.500 piezas procedentes de 18 países).
¿Hacía falta algo más en aquella presentación para empaparse de antillanismo? Pues hombre, atendiendo al hecho de que era mediodía, un mojito y unas tapas de ropa vieja o de yuca frita no iban a venir mal. Ahí estaban, diligentemente servidas por el restaurante HBN BCN. ¿Y el libro? Acorde con la presentación: tiene buena pinta. Tate Cabré, autora de los textos y las fotos, ya publicó en 2004 lo que Ainaud consideró como la primera parte de este volumen, Catalunya a Cuba, un amor que fa història (Edicions 62). Ahora, como los propios indianos, ha hecho el viaje de vuelta rastreando con pasión archivos, edificios, jardines y familias que emprendieron aquel viaje fabuloso y cuyos descendientes llenaban ayer el Saló del Vigatà del Palau Moja."

Article d'Agustí Francelli, publicat el divendres 1 de febrer al diari El País.

25/9/07

Bases del IV premi "L'Esperidió" d'assaig sobre el fet casteller, convocat per l'Associació d'Amics de la Colla Jove Xiquets de Tarragona

A continuació hi trobareu les bases del IV Premi L'Esperidió.

1. Podrà concórrer a aquest concurs qualsevol persona. Les obres hauran d’estar escrites en català.
2. El tema serà el Fet Casteller, en les seves diverses vessants: històrica, costumista, cultural, sociològica, tècnica, mèdica... S’admetrà una sola obra per autor.
3. Les obres han de ser rigorosament inèdites, no poden estar en procés d’edició o amb els drets d’edició compromesos.
4. Els originals s’han de presentar relligats per quintuplicat, mecanografiats a doble espai, per una sola cara i de mida DIN A-4. L’extensió mínima serà de 75 pàgines i màxima de 200.
5. Les referències que permetin identificar l’autor (nom, adreça, telèfon i població) hauran d’anar dins d’un sobre tancat, a l’exterior del qual figurarà només el títol de l’obra.
6. Els originals s’han de presentar al domicili social de l’Associació d’Amics de la Colla Jove, carrer Cós del Bou núm. 23, els dimarts de vuit a nou del vespre o els divendres de deu a dotze de la nit. El termini de presentació de les obres serà el 30 de juny de 2008.
7. Es lliurarà un rebut acreditatiu de la recepció de les obres presentades, el qual s’haurà de presentar, necessàriament, per retirar els textos no premiats.
8. Els autors podran retirar els originals no premiats, prèvia presentació del rebut corresponent, 15 dies després de la concessió del Premi i en un termini d’un mes. Un cop transcorregut aquest termini, s’entendrà que els autors hi renuncien i es destruiran.
9. No es mantindrà correspondència sobre els treballs presentats.
10. El jurat del Premi estarà constituït per cinc persones.
11. El veredicte del Jurat serà inapel·lable i es farà públic durant el mes de setembre de 2008.
12. L’import del premi és de 2500 € com a avançament dels drets d’autor. El premi és únic i indivisible i podrà declarar-se desert.
13. L’obra guanyadora serà publicada per Cossetània Edicions, en la seva col·lecció l’Aixecador.
14. El Jurat podrà atorgar, si ho creu oportú, un o diversos accèssits.
15. La participació en aquest concurs implica l’acceptació de les bases i dels drets i obligacions que se’n deriven. Qualsevol aspecte no previst en aquestes bases serà resolt a criteri del Jurat.
16. Compondràn el Jurat els srs, Joan Aregio i Navarro, Josep Bargalló i Valls, Jordi Bertràn i Luengo, Jordi Jaria i Manzano, Xavier Brotons i Navarro, i com a secretari sense vot Francesc Sempere i Securún. En cas que algun dels membres del Jurat, causi baixa del mateix per la raó que sigui s’anunciarà oportunament.
17. Presentat a Tarragona el dia 20 de setembre de 2007.

20/9/07

Un llibre que analitza l'origen dels castells

Cossetània Edicions ha publicat aquest mes de setembre, el llibre guanyador de la tercera edició del Premi d'Assaig L'Esperidió, L'origen dels castells, del reusenc Joan Bofarull i Solé.
L'acte de presentació tindrà lloc el dijous 20 de setembre, a 2/4 de 8 del vespre, al Saló d’Actes del Servei Territorial de Cultura (Carrer Major, 14 - Tarragona) i anirà a càrrec del Molt Honorable Ernest Benach i Pascual, president del Parlament de Catalunya.

Resum
L’origen dels castells és un tema apassionant que es planteja gairebé tothom que fa castells o que n’ha vist alguna vegada. El debat fa més de cent anys que dura, i ha donat lloc a diverses teories, algunes força imaginatives, altres esbiaixades per les passions localistes, altres més ben fonamentades. Aquest llibre és el primer que afronta aquest tema de forma monogràfica i espera resoldre’l de manera convincent, amb rigor, amb el màxim de dades i amb noves aportacions.
Aquest llibre es basa en dues anàlisis: d’una banda, ressegueix la història del ball de valencians, des del segle XVII fins a l’origen dels castells, 60 notícies en total, de les quals fa una lectura crítica, que de vegades no coincideix amb les interpretacions donades fins ara. De l’altra, l’anàlisi tècnica es fa a partir de la descripció i comparació dels castells, els balls de valencians, les muixerangues del País Valencià, les moixigangues religioses catalanes i fins i tot amb els acròbates del Magreb.

L'autor
Joan Bofarull Solé (Reus, 1971). Va començar a fer castells com a enxaneta dels Xiquets de Reus. L’any 1995 es va llicenciar en geografia i història general i actualment és professor de secundària. Fa anys que estudia les muixerangues valencianes i la seva relació amb els castells. També col·labora activament amb la Federació de Muixerangues i en activitats per a la seva promoció, per tal de superar l’aïllament local en el qual han estat confinades durant anys.