2/12/10

Cossetània Edicions estrena una nova Sala de premsa

Cossetània Edicions estrena una nova Sala de premsa (www.cossetania.com/premsa)

Aquest serà un mitjà de comunicació a través del qual s'oferirà de manera més amena i classificada tota aquella informació que l'editorial genera internament i la que apareix als mitjans.

A la pàgina s'hi trobaran les notícies que Cossetània difon sobre els propis llibres, un recull de premsa, amb els articles que apareixen als mitjans sobre l'editorial; un apartat de crítiques, reservat a les ressenyes que s'han publicat sobre els llibres; entrevistes als autors i vídeos, a més dels premis literaris amb convocatòria oberta que l'editorial publica i fotografies.
A partir d'ara, ens podeu trobar aquí.


1/12/10

"Camp definitiu. Diari d'un exiliat al Barcarès" ofereix un retrat insòlit de la vida en un camp de concentració de l'exili francès

El llibre Camp definitiu. Diari d'un exiliat al Barcarès, de Josep Rubió i Cabeceran, es presentarà dijous 2 de desembre, a les 7 del vespre, a la llibreria Catalònia.
La presentació anirà a càrrec d'Antoni Segura i Mas, director del Centre d'Estudis Històrics Internacionals; Jordi Rubió i Carné, fill de Josep Rubió, autor del llibre, i Elisenda Barbé i Pou.

Camp definitiu és el diari escrit per l’exiliat Josep Rubió durant el seu internament al camp de concentració francès del Barcarès, l’any 1939, després de la guerra civil espanyola. Ens ofereix un retrat insòlit i apassionant de la seva vida quotidiana al camp, i descriu amb tot luxe de detalls els espais, els companys i les rutines diàries del centre d’internament. És una eina excepcional per acostar-nos a la cara més humana i personal dels camps de concentració de l’exili francès.

Josep Rubió i Cabeceran

Josep Rubió i Cabeceran (Bellcaire d’Urgell, 1905 - Olesa de Montserrat, 1987) fou enginyer superior agrònom. Militant del PSUC i soldat de l’Exèrcit Republicà, el febrer del 1939 es veié obligat a exiliar-se a França davant l’avançament de les tropes franquistes sobre territori català. Allí fou reclòs als camps de concentració de Prats de Molló, els Banys d’Arles i finalment el Barcarès, on escriví el diari Camp definitiu. Després de setze anys d’exili a França, va retornar a Catalunya l’any 1955. Elisenda Barbé i Pou (La Garriga, 1984) és historiadora i investigadora predoctoral FPU del Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona. Els seus camps de recerca són l’exili republicà de 1939, així com les migracions econòmiques que es produïren durant el franquisme. Ha publicat diverses obres d’història local, així com articles en revistes especialitzades i publicacions col·lectives.

30/11/10

Presentació del llibre "Dona i art" a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer

El setmanari L'Eco de Sitges publicà una ressenya del llibre Dona i art. O la dansa de Lilâ, de Teresa Costa-Gramunt, divendres 26 de novembre.

L'article fa una breu crònic sobre la presentació del llibre, el 24 de novembre a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú, i destaca algunes de les artistes a les que fa referència l'obra de Teresa Costa-Gramunt:
"Dona i art ha estat editat per Cossetània Edicions amb la col·laboració de l'Institut Català de la Dona, dins la col·lecció El Tinter. Entre les artistes de les que es comenta la vida i l'obra hi trobem en primer lloc Florència Coll, pintora sitgetana que comparteix cartell amb una seixantena de creadores en una panoràmica variada i diacrònica. A destacar els articles dedicats a Waltraud Maczassek, Conxa Ibàñez i Carme Riera. També hi trobem la pintora sitgetana Carmen Nicolás o la penedesenca Mª Assumpció Raventós, reconeguda pel seu treball en el camp del tapís."

29/11/10

La presentació de "Temps de neu, 25 anys" ja es pot veure en vídeo

La presentació del llibre Temps de neu, 25 anys, d'Antoni real, que va tenir lloc el 18 de novembre a la llibreria Bertrand de Barcelona, ja es pot veure en un vídeo.
Les imatges mostren les intervencions d'Eduard Berraondo, Antoni Real i Josep Maria Figueres, vinculats al programa Temps de neu des dels seus inicis, que van parlar sobre la innovació que suposà l'espai sobre esports de neu de Televisió de Catalunya, i que aquest llibre plasma recollint els seus millors moments.

"Temps de neu, 25 anys" és el llibre més venut de no ficció segons els rànguings del "Periódico" i l'"Avui"

El llibre Temps de neu, 25 anys, d'Antoni Real, aparegué la setmana passada a la primera posició dels rànguings dels diaris El Periódico i Avui dels més venuts de no ficció.
L'obra sortia per segona vegada consecutiva a la llista del Periódico de dimecres 24 de novembre i a la de l'Avui de dijous 25 de novembre.

24/11/10

La intriga, la fantasia i el terror acompanyen a "La vall del Miracle"

En un temps en què certa església entona mea culpa per excessos carnals d’alguns homes sacerdots, aquesta novel·la, escrita pel traiguerí Armando Vericat i guanyadora del XXVIIè premi de narrativa Ribera d’Ebre, lliurat a Vinebre, ens recorda que la sotana capellana sempre ha vestit cor i carn, membre i sentiments.
La vida faldillera i accidentada de mossèn Pere Combes, de la França a Bot i, finalment i fatalment, Traiguera, ens sedueix ràpidament, pàgina rera pàgina. L’acompanyem en el seu risc. Li compartim fugida i pena. El penedim en l’amor i la desgràcia i acabem clamant per ell penjat a la forca, per a sobreviure per segona volta a la mort anunciada.
La intriga, la fantasia i el terror ens acompanyen en aquesta història d’atractiva factura medieval. La supervivència emparada pel santuari, la persecució i tornada del passat pecaminós, l’amor recuperat esquarterat en lluna plena, el frare esdevingut meitat bèstia meitat home llop, el judici de les mentides i les invencions entre germans confrares són recuperats en una troballa a la Font de la Salut, gairebé cinc-cents anys després.
Descansi en pau fra Pere Combes, qui va prenyar dones, va trencar el vot de castedat, va mentir, va desgraciar un matrimoni i, el pitjor de tot, va gosar trencar la promesa feta a la Mare de Déu de la Font de la Salut. En descàrrec seu, al·lega que ho va fer tot empentat per les circumstàncies de la vida...
La justícia de Déu i de l’Orde de Montesa fa segles que l’han jutjat. Per això, la vida sentenciada d’aquest fra saltaparets ens impedeix acabar afirmant que dels pecats del piu nostre senyor se’n riu. I l’aterridora mort de la seva estimada Cinta ens fa impossible acabar proclamant que els pecats de la xona nostra senyora els perdona.

Ressenya de Jordi Grau, participant en la promoció de la novel·la La vall del Miracle, d'Armando Vericat Climent.

Excursió a la cova del Manco

La cronista acompanya Miquel S. Jassans a contemplar la balma ‘de les estrelles', on ha ambientat bona part de l'acció de Retorn a Sefarad, la seva última novel·la

Miquel S. Jassans assenyala les estrelles de la cova del Manco (N.B.)

Un diumenge de començaments de tardor enfilem amb el Miquel i l'Agnès el coll d'Alforja i aparquem els cotxes vora la font de la Paua per anar a trobar el camí dels masos, que ens ha de conduir a la balma de les estrelles, una presumpta sukkà (cabana) del rei David que és una de les protagonistes de la novel·la de Miquel S. Jassans Retorn a Sefarad (Cossetània Edicions), la tercera mostra del nervi narratiu d'aquest homenot d'Alforja. La cronista s'ha encaparrat a anar a veure en persona la balma, que és la cova del Manco de tota la vida, i aquí estem, trescant pels camins de sota el poble abandonat de la Mussara. Costa mantenir unit el grup, que si ara un rovelló, mira, mira, que si ara un ramet d'orenga, olora, olora, però finalment arribem a la cova, “una mena de balma ocasionada per un estrat calcari enorme que havia quedat la meitat suspès en l'aire quan l'espadat terreny va ser gastat per l'erosió de l'entorn”, la descriu el mateix Jassans a la novel·la. La balma, que passa prou desapercebuda, és interessant de fora però encara ho és més de dins, amb un sostre ple d'estrelles que recorden les del rei David. L'escriptor i pintor la va trobar ja fa anys gairebé per casualitat amb la seva esposa ja desapareguda, Teresa Pellissa, i vint-i-cinc anys després, tot buscant bolets, la va tornar a localitzar amb la seva parella actual, Agnès Padró. Jassans de seguida va creure que aquella cova podia estar relacionada amb les importants comunitats medievals de jueus que van viure a l'Aleixar, Vilaplana i Alforja. I a partir d'aquí, va començar a gestar Retorn a Sefarad, una novel·la que parla d'exilis (“de fet, la novel·la s'havia de dir Exilis”, apunta) i de diàspores, les dels jueus del segle XV i la dels republicans del XX. Dos descendents dels dos grups es troben i uneixen esforços en la recerca de les seves arrels. Una recerca que acaba sota les estrelles de la cova del Manco.

La novel·la ha agradat molt a la cronista, tant com la primera, El secret dels pergamins càtars, que va revelar la faceta literària de Jassans, savi, pintor, arqueòleg i autor d'estudis d'onomàstica. L'alforgenc té la virtut de ser un escriptor que pinta o un pintor que escriu, motiu pel qual sembla que escrigui amb pinzell quan diu coses com aquesta: “Ara, en remuntar l'altiplà, el paisatge prenia un altre caire, es feia més majestuós, la vista s'escampava des del delta de l'Ebre fins més enllà de Tarragona, mentre als seus peus les terres del Camp escampaven fumeroles provinents de viles i poblets que es dibuixaven entre els conreus, i munió d'espurnes rutilants eren els espills de basses i superfícies brillants de les masades. Al lluny, la ratlla platejada de la Mediterrània mostrava lluentors metàl·liques, reflexos i contrallums del sol matiner”. Com si contemplessis el paisatge d'un quadre, vaja. No sabem amb certesa si la cova del Manco va ser una sukkà, una cabana on jueus del Baix Camp celebraven la festa de les Cabanelles o Tabernacles. O potser va ser un pastor que, avorrit de trescar amb les cabres, un dia va pintar un cel estrellat a la balma. Sigui com sigui, contents i un xic emocionats de pensar que hem estat potser en una sukkà de l'any de la picor, tornem a agafar carregats amb uns quants bolets i uns ramets d'orenga el camí, ara costerut, de retorn al cotxe.

Article de Natàlia Borbonès al diari El Punt de dijous 11 de novembre sobre la novel·la Retorn a Sefarad, de Miquel S. Jassans.