Cossetània participa aquest 11 de setembre a la Setmana del Llibre i a la IX Mostra d'Entitats

Aquest dissabte 11 de setembre Cossetània participa a la Setmana del Llibre en Català, que s'allargarà fins al 19 de setembre, i a la IX Mostra d'Entitats que organitza Gent de la Terra, a l'estand del Grup del llibre.

11 de setembre - Setmana del Llibre en Català (Parc de la Ciutadella)

A les 13h, xerrada: “Mites de la ciència”, amb Daniel Closa, autor del llibre 100 mites de la ciencia, 100 enigmes que la ciencia (encara) no ha resolt i Blocs de ciència, al chill-out de la veu.

A les 18h, presentació de la novetat Primera guia del boletaire, de Ramon Pascual, a l’espai l’hivernacle de les lletres.

11 de setembre - IX Mostra d'Entitats (Arc del Triomf – Barcelona) - signatura de llibres

Estand del Grup del Llibre

A les 12h: Lluís Simon, autor de Catalunya contra Espanya. El partit interminable.

A les 13h: Andreu González Castro, autor de 100 motius per ser del Barça (i no ser del Madrid).

Xavier Sust presentarà una secció sobre "Secrets de Catalunya" a l'emissora Onda Cero

Xavier Sust, autor de l'obra Secrets de Catalunya (Cossetània, 2009), presentarà la secció "Univers Sust" durant el programa Fem l'Agost, a l'emissora d'Onda Cero Catalunya. En cada espai, que es podran escoltar els quatre divendres d'agost a partir de les 10 i 10 de la nit, Sust parlarà sobre qüestions relacionades amb algun capítol de Secrets de Catalunya.
Alguns dels continguts previstos són la guia pràctica per fer de públic a programes de ràdio i televisió, el petit diccionari dels tebeos i la investigació sobre com detecta el maître que una parella que entra al restaurant és d'estranquis.

Duet a mar i muntanya

Salvador Garcia-Arbós publicà una ressenya al número del setmanari Presència del 26 de març a l'1 d'abril sobre el llibre La cuina del Pirineu català, de Jaume Fàbrega i Eliana Thibaut Comalada.

Garcia-Arbós destaca la tasca d'interrelació de receptes de la Catalunya Nord i la Catalunya Sud que han fet els autors:

Jaume Fàbrega, l'autor culinari més prolífic del país, i Eliana Thibaut Comalada, salvadora i restauradora de la cuina nord-catalana i degana de la cuina nacional, han fet una feina enorme per interrelacionar receptes, per descriure-hi bunyols i bunyetes, arròs a la cassola i arròs a la catalana. Per fer veure que els fideus amb cap de costella o costellons de la Catalunya Nord són els fideus a la cassola de la Catalunya Sud.

"Els nostres polítics no tenen clar quins límits volen per les seleccions catalanes"

El periodista Lluís Simon porta anys seguint el periple de les federacions esportives catalanes per ser reconegudes internacionalment. No és casualitat, doncs, que el seu darrer llibre parli d’aquesta lluita com ‘El partit interminable’ (Ed. Cossetània Edicions). Un encontre que es juga en terreny polític, amb Espanya com a equip poderós i Catalunya com a conjunt sense discurs clar.

Lluís Simon

D’entrada, el títol del llibre és tan explícit com preocupant…
Volia fer una metàfora d’un partit de futbol en el qual juguen dos rivals disposats a utilitzar totes les seves armes per guanyar. Malgrat tot, portem més de 100 anys jugant i, si no és que Catalunya esdevé independent, aquest partit encara s’allargarà molts anys.

Ara per ara l’única possibilitat és que Catalunya esdevingui un Estat?
No. Hi ha una altra gran alternativa aprovada pel Tribunal d’Arbitratge de l’Esport (TAS) i que passa perquè les federacions catalanes, com a entitats privades, entrin a formar part de les federacions internacionals.

I amb aquest pas les federacions catalanes estarien legitimades per competir oficialment?
Sí.

A simple vista no sembla tan complicat...
Però llavors s’obre el capítol de pressions de l’estat espanyol. Aquest ha aconseguint canviar els estatuts d’algunes federacions internacionals, com la FIFA, per tal que només s’acceptin com a membres oficials els estats reconeguts. Espanya és l’equip gran d’aquest partit i fins i tot està disposat a canviar les normes per guanyar-lo.

I quin paper tenen les federacions?
Les seleccions no haurien d’anar a negociar a Madrid, sinó directament a les federacions internacionals. Caldria saltar-se el pas de Madrid, però la maquinaria de l’Estat té molt poder. Espanya controla les grans federacions i és només en esports més minoritaris on Catalunya ha pogut trobat escletxes.

Què hi ha d’esport i què de política en aquest partit?
Quan vaig començar a escriure aquest llibre hagués dit que hi havia un 50% de cada ingredient. Ara puc assegurar que aquest conflicte és un 99% polític i un 1% esport.

És un duel entre Generalitat i Moncloa?
Quan el govern socialista es va instaurar a Madrid vam creure que amb un govern menys agressiu es podria negociar. Però llavors es va certificar que el govern català i l'estatal només estan d’acord en què mai s’arribarà a un acord. Espanya no permetrà que una federació catalana i una espanyola estiguin en la mateixa internacional.

I els polítics catalans, actuen amb prou contundència?
Mentre a Espanya hi ha un sentiment cohesionat en contra de les seleccions catalanes a Catalunya els nostres polítics no tenen clar quins límits volen. Els mateixos socis de govern poden arrufar el nas si un dels partits fa un gest important per les seleccions. A més, la clàssica actitud socialista passa per dir ‘sí’ a les seleccions catalanes, però quan entres una mica més a fons, no ho tenen gens clar.

És viable assolir seleccions catalanes amb el PSC al Govern?
Si el PSC pogués portaria el tema de les seleccions catalanes a baix de tot del llistat de les seves preferències. Però hi ha altres forces al govern que han lluitat per les seleccions.

Com valora, doncs, la feina d’ERC...
El fet que el debat de les seleccions estigui sobre la taula és gràcies a ERC, que ha fet d’aquest tema el seu cavall de batalla en certs moments. Esquerra s’hi ha esforçat, ha comés errors i moltes vegades no ha tingut èxit. Però la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes, per exemple, no existiria si no fos per ERC.

L’esport ha esdevingut un element clau de cohesió i reivindicació nacional. Aquest fet juga en contra els interessos de Catalunya?
La transcendència simbòlica que ha pres l’esport ha provocat el xoc de trens entre Catalunya i l’Estat. Tenir seleccions significa un salt importantíssim respecte el reconeixement internacional. Avui, el País de Gal·les, que no té cap tipus de moviment sobiranista, té més presència al món que no pas Catalunya gràcies a les seves seleccions. En el nostre cas, malauradament, des de l’Estat es considera que Catalunya no ha de ser més que Murcia.

Al llibre afirma que la lluita de les seleccions costa molts diners...
Des d’ambdós bàndols. El Consejo Superior de Deportes, per exemple, envia persones arreu del món per fer campanya contra les pretensions d’algunes federacions catalanes. S’imposen recursos judicials per combatre decisions que han afavorit les nostres seleccions i es creen noves federacions espanyoles per tapar les catalanes reconegudes.

I des de Catalunya...
El govern català també se’ls gasta. Com que no hi ha acord polític, l’únic camí del govern català és exercir pressió en les federacions internacionals per diferents vies, i aquesta pressió genera una despesa important, que fins ara no ha sortit a la llum.

Per quin moment passa la lluita per les seleccions catalanes?
És un tema que té alts i baixos. Ara potser passem per un petit sotrac, però això no vol dir que d’aquí cert temps tornem a estar amunt. Malauradament aquesta lluita provoca fatiga, ja que el futbol és l’esport que desperta més interès i ara per ara només tenim un partit de costellada.

La Copa de les Nacions hagués estat un estímul...
Sí, però la Federació Espanyola de Futbol també ho va frenar. Cal recordar, per cert, que dins d’aquesta federació també hi ha Joan Laporta, el mateix que ara va de salvador nacional.

Però hi ha més situacions, si més no, curioses...
Sí. La lluita per les seleccions genera tota classe de situacions absurdes i grotesques. La Federació Europea d’hanbol, per exemple, va aprovar l’ingrés d’Escòcia amb el vot favorable del representant espanyol.

Té solució aquest conflicte?
La solució lògica hagués estat que en aquells esports on Catalunya hi té una gran tradició s’hagués arribat a un pacte i poguéssim tenir representació internacional. El cas més evident és el del patinatge. Malauradament, tampoc aquí els polítics es van posar d’acord.

I, amb aquest panorama, qui està més a prop de guanyar el partit, Catalunya o Espanya?
Posem-nos al minut zero d’un Alcorcón-Reial Madrid. El 99% de la gent dirà que el Madrid s’emportarà el partit. Té més pressupost, recursos i poder. Però tots sabem com va acabar aquell partit. Fa uns anys ens deien que aquesta lluita era antinatural. Molts dels seus arguments s’han anat enfonsant i avui només els queda el joc brut i la utilització de la política pels seus interessos.

Entrevista de Xavier March a Lluís Simon, autor de Catalunya contra Espanya. El partit interminable, al diari El Singular digital del 19 de març.

"Catalunya contra Espanya. El partit interminable" es presenta a la llibreria 22 de Girona

El llibre Catalunya contra Espanya. El partit interminable, de Lluís Simón, es presentarà dimecres 24 de febrer, a les 8 del vespre, a la llibreria 22, de Girona.
La presentació anirà a càrrec de Jordi Grau, subdirector del diari El Punt.

La utopia legal

Lluís Simon publicà un article a la revista Presència del 12 al 18 de febrer sobre l'obra Catalunya contra Espanya. El partit interminable. Simon repassa les tesis principals del llibre sobre la reivindicació de les Seleccions esportives catalanes:

Una de les principals tesis del llibre, que tractaré de resumir en aquest espai, és que, a diferència d'altres reinvindicacions amb els quals els catalans fa temps que fem la punyeta a Madrid, aquest afer es podria haver resolt perfectament en l'àmbit internacional. Els espanyols no ho han volgut. Aquesta és la veritat. La lluita, això sí, es pot allargar indefinidament en el temps perquè el govern i l'esport català se senten legitimats per tenir representació internacional i el govern espanyol, en canvi, no pensa cedir ni un mil·límetre i lluitarà per terra, mar i aire per evitar que això passi.

Lluís Simon: "La voluntat del poble català és que Catalunya tingui algun tipus de reconeixement esportiu internacional"

El llibre Catalunya contra Espanya. El partit interminable, editat per Cossetània, s'ha presentat a la llibreria Catalònia

Presentació del llibre Catalunya contra Espanya a la llibreria Catalònia

El periodista Lluís Simon ha dit en la presentació del llibre editat per Cossetània Edicions Catalunya contra Espanya. El partit interminable que "la voluntat del poble de Catalunya és que, d'alguna manera, les seleccions catalanes tinguin algun tipus de reconeixement internacional, cosa que demostren les campanyes populars que s'han fet". Simon ha afegit que tot plegat no és gens fàcil ja que "a Madrid, mani qui mani, sigui el PP o el PSOE, mantenen el mateix discurs d'impedir qualsevol tipus de reconeixement esportiu de Catalunya."
Lluís Simon explica que "la manera més senzilla, però a la vegada més complicada d'aconseguir, seria un acord entre govern català i govern espanyol, cosa que ja s'ha intentat diverses vegades, però a Madrid tenen clar que d'aquest tema no en volen ni parlar".
L'autor del llibre ha fet un símil futbolístic de la situació actual i ha dit que "en aquests moments el partit fa pinta que l'acabarà guanyant l'equip espanyol per diferents raons: la primera és que les federacions internacionals estan canviant els estatuts perquè cada federació nacional correspongui geogràficament a un estat i la segona és econòmica, ja que es necessiten molts diners per poder contrarestar totes les traves que es posen des de les federacions i el govern espanyol."
Simón assegura que és legítim que l'esport català vulgui ser reconegut internacionalment i el més legalment possible "ja que les federacions són entitats privades." En el llibre es fa referència a moltes qüestions polítiques: "en cada capítol hi ha raons polítiques dels diferents temes que es tracten. A més cal tenir en compte, per exemple, que una de les causes que va provocar que Maragall perdés pes dins del partit socialitsta va ser la seva actitud amb les federacions catalanes."
Mentre que segons l'autor a Madrid tenen tots el mateix discurs, les posicions a Catalunya sobre aquest tema tenen molts matisos i hi ha hagut actuacions de catalans que no han ajudat gens, més aviat al contrari. "Per exemple" -ha explicat- “la via del Comitè Olímpic Català està tancada ja que en una assemblea del COI de l'any 1996 es va acordar que tant sols poden ser membres del COI els estats reconeguts per l'ONU, cosa que tancava la via catalana. Això va passar en temps que el president del COI era una català, Joan Antoni Samaranch".
Per la seva part, el director de la col·lecció Fora de Joc de Cossetània Edicions, Josep Riera ha dit que el llibre també podria haver portat per títol "Espanya contra Catalunya ja que Catalunya demana coses molt raonables en un marc de plena llibertat i el que es fa des el govern espanyol i les federacions espanyoles és posar-hi traves."
Riera ha dit que el llibre és molt necessari entre d’altres motius "perquè no hi ha millor manera de denunciar complots que demostrar-los i documentar-los com es fa en aquest llibre." També ha afirmat que l'obra "està molt ben escrita i es llegeix com una novel·la d'intriga, d’acció i de suspens, però que encara no té un desenllaç."

Surt a la venda la tercera edició dels llibres "Escoltant Guardiola" i "Colom. 500 anys enganyats"

Cossetània ja ha publicat la tercera edició dels llibres Escoltant Guardiola. El pensament futbolístic i vital de l'entrenador del Barça, en 150 frases, de Pep Riera, i Colom. 500 anys enganyats. Per què s'amagà l'origen català del descobridor d'Amèrica, de Charles J. Merrill.

Escoltant Guardiola va aparèixer el setembre de 2009, i Colom. 500 anys enganyats, a l'octubre. Al desembre es publicà la segona edició de les dues obres, i ara ja es pot adquirir la tercera.

"Catalunya contra Espanya" exposa els impediments amb que han topat les Seleccions esportives catalanes

El llibre Catalunya contra Espanya. El partit interminable, de Lluís Simón, es presentarà dijous 18 de febrer, a les 7 del vespre, a la llibreria Catalònia. La presentació anirà a càrrec de Xavi Torres, periodista de TV3 i membre de la Plataforma Pro Seleccions.

En els últims anys, dos governs d’un mateix estat, el català i l’espanyol, han protagonitzat un enfrontament sense precedents per un afer que ha esdevingut transcendent en matèria política, el de les seleccions esportives nacionals. Des de Madrid hi ha ordres estrictes perquè Catalunya no pugui tenir representació internacional en l’àmbit esportiu i d’això se n’ha fet raó d’estat. S’ha jugat brut contra l’esport català i les federacions d’un país, limitat també per les seves enormes contradiccions internes.

Lluís Simón:
Lluís Simón va néixer a Salitja (Selva) el 1971. Resideix a Girona. És periodista, llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (1989-1994). Va iniciar-se en el món del periodisme com a corresponsal dels diaris esportius El Mundo Deportivo i Sport. El 1992 entra a la redacció d’El Punt, on treballa successivament en les seccions de successos, economia i esports abans de formar part, al gener del 2002, de l’equip fundacional d’El 9 Esportiu de Catalunya, diari del qual actualment és director adjunt. Des del 2003 també és editor d’esports d’Enciclopèdia Catalana.

T'hi atreveixes

Cesc Batlle publicà un article al diari El Punt en què fa referència al llibre Colom. 500 anys enganyats, de Charles Merrill. Batlle apunta a la força dels arguments que el llibre aporta a la tesi del catalanisme de Cristòfol Colom:

Cossetània acaba de publicar Colom. 500 anys enganyats, del professor universitari C. Merrill. El llibre, molt ben argumentat i documentat, i que no pot ser acusat de partisanisme car Merrill és nord-americà, dinamita de manera demolidora les tesis alternatives sobre l’origen de Colom, incloent-hi la genovesista, amb una conclusió clara i inequívoca: Colom era català i la resta és fullaraca.

El portal TV3.cat obre un concurs per sortejar el llibre "El paisatge favorit de Catalunya"

El portal TV3.cat obre un concurs que permetrà als participants obtenir el llibre El paisatge favorit de Catalunya. Els que encertin la pregunta que es formula al web entraran en el sorteig de cinc exemplars de l'obra:

"Catalunya és un país de paisatges espectaculars i diferents.

Un mosaic de geografies contrastades que configuren un territori únic. De les dunes del delta de l'Ebre als cims del Pirineu, el caliu humà que impregna el barri antic de Tarragona o les formes humanes i animals de Montserrat. Hi ha pocs països al món que gaudeixin d'aquesta diversitat.

En aquest llibre hi trobareu un tast de tot això. Els fotògrafs Jordi Longás i Chopo han fet una selecció de fotografies dels millors racons dels 24 paisatges protagonistes de la sèrie de TV3, "El paisatge favorit de Catalunya". Els lectors que hi vulguin entrar trobaran també textos dels personatges que van protagonitzar la sèrie, textos que expliquen el lligam de la persona amb el paisatge, perquè el paisatge també és la gent. Finalment, hi ha una selecció de les fotografies enviades pels teleespectadors del programa.

L'edició del llibre "El paisatge favorit de catalunya" ha anat a càrrec de Cossetània Edicions.

Encerta la resposta a la pregunta que et formulem i entraràs en el sortieg de 5 exemplars del llibre."

Extret del web TV3.cat

Cossetània presenta dos nous volums de l'Obra Completa d'Artur Bladé i Desumvila, amb relats biogràfics i sobre la història de Catalunya

Els volums VII i VIII de l'Obra Completa d'Artur Bladé i Desumvila, Cicle de les biografies II. Contribució a la biografia del Mestre Fabra i El senyor Moragas “Moraguetes” i Cicle de la història. Felibres i catalans, Montpeller català, El castell de Miravet, El prior Penna i El setge de Gandesa i del castell de Móra d’Ebre, es presentaran divendres 22 de gener, a les 8 del vespre, a la llibreria de la Rambla de Tarragona.

La presentació anirà a càrrec del periodista Xavier Garcia i d'Artur Bladé i Font.

Volum VII
Aquest setè volum acull els relats biogràfics dedicats, a partir de l’experiència compartida de l’exili, per un costat, a Pompeu Fabra (Barcelona 1868 – Prada de Conflent 1948), el Mestre gramàtic, fixador de la llengua catalana, i per un altre costat, a Rafael Moragas (Barcelona 1883 – Estrasburg 1966), prestigiós crític i historiador de la música, periodista, filòsof i escriptor de la Barcelona dels anys vint i trenta del segle XX.

Volum VIII
Aquest vuitè volum de l’Obra completa d’Artur Bladé i Desumvila aplega els llibres dedicats al coneixement de la història de Catalunya (de l’edat mitjana al segle XIX), sobretot la del territori natal, la Ribera d’Ebre, i en bona part també de les comarques veïnes del Priorat i la Terra Alta —que justament per veïnatge i vicissituds comunes són les que més va conèixer i estudiar—, així com, igualment, la història dels felibres i la de Montpeller, és a dir, els móns antics de Provença i Llenguadoc, dins d’Occitània.

Artur Bladé i Desumvila
Escriptor de l’Ebre català i cronista de l’exili, Artur Bladé va conrear la narrativa i l’assaig i va fer incursions en la poesia i el periodisme. Personalitat autodidacta de les nostres lletres, republicà i catalanista, es va exiliar al final de la guerra civil a França i a Mèxic, on va elaborar literàriament els records de la guerra i de l’exili, les converses mantingudes amb Pompeu Fabra, Antoni Rovira i Virgili i Francesc Pujols, així com la vida al seu poble i la comarca natals, la Ribera d’Ebre; tot això va formar un tríptic literari, històric i sentimental d’una quinzena de llibres que ja són una referència en el memorialisme català del segle XX. Al seu retorn a Catalunya, el 1961, va col·laborar activament en el redreçament cultural i lingüístic del país. Va publicar diversos volums d’història, va escriure àmpliament en la premsa catalana (Avui, Tele-Estel, Serra d’Or...) i va iniciar una llarga sèrie de dietaris, anomenats Viure a Tarragona, que abasta la crònica dels deu últims anys del franquisme i els primers de la transició.

"El paisatge favorit de Catalunya" i "El llibre de la Marató" es tornen a trobar entre els més venuts

El paisatge favorit de Catalunya. El llibre de la sèrie de TV3, i El llibre de la Marató. Nou relats contra les malalties minoritàries, es troben entre els llibres més venuts segons el rànquing del diari Avui de dijous 7 de gener. El paisatge favorit de Catalunya es troba entre els deu de la llista de no ficció i El llibre de la Marató entre els deu de ficció.

"El paisatge favorit de Catalunya", "Colom. 500 anys enganyats" i "El llibre de la Marató" es mantenen entre els llibres més venuts

El paisatge favorit de Catalunya. El llibre de la sèrie de TV3, i El llibre de la Marató. Nou relats contra les malalties minoritàries, es troben en aquest moment entre els deu llibres de no ficció més venuts segons el rànquing de la llibreria Casa del llibre.
El llibre de la Marató i Colom. 500 anys enganyats, de Charles Merrill, també es troben en les primeres posicions del rànquing de més venuts del diari La Vanguardia.

"El paisatge favorit de Catalunya", "Colom. 500 anys enganyats" i "El llibre de la Marató" apareixen als rànquings dels llibres més venuts

El paisatge favorit de Catalunya. El llibre de la sèrie de TV3, és un dels deu llibres de no ficció més venuts segons el rànquing de la llibreria Casa del llibre del 14 al 20 de desembre.
Colom. 500 anys enganyats, de Charles Merrill, i El llibre de la Marató, de diversos autors, tornen a aparèixer aquesta setmana als rànquings dels més venuts. Colom. 500 anys enganyats es troba entre els 10 llibres de no ficció més venuts a a l'Avui i a La Vanguardia (6 setmanes consecutives al rànquig).
El llibre de la Marató apareix en la segona posició al rànquing de La Vanguardia (3 setmanes al rànquing) i en la tercera al del Periódico (4 setmanes al rànquing) dels llibres de no ficció i en tercera posició a l'Avui dels llibres de ficció (4 setmanes al rànquing).

"Colom. 500 anys enganyats" i "El llibre de la Marató" es mantenen als rànquings dels més venuts

Colom. 500 anys enganyats, de Charles Merrill, i El llibre de la Marató, de diversos autors, continuen als rànquings dels llibres més venuts. Colom. 500 anys enganyats apareix en aquesta ocasió en les primeres posicions dels llibres de no ficció al diari Avui (7 setmanes consecutives al rànquing) i a La Vanguardia (5 setmanes consecutives al rànquing).
El llibre de la Marató de TV3 apareix a les primeres posicions dels rànquings del Periódico i de L’Avui (3 setmanes consecutives a la llista), i de La Vanguardia (2 setmanes consecutives).

El llibre "El paisatge favorit de Catalunya" s'anuncia a l'emissora RAC1

El paisatge favorit de Catalunya. El llibre de la sèrie de TV3 s’anunciarà en una falca publicitària, que podreu escoltar clicant a sota, a l’emissora RAC1.
L’anunci s'emetrà a partir del 9 de desembre, coincidint amb la campanya de Nadal.

"Colom. 500 anys enganyats", "Escoltant Guardiola" i "El llibre de la Marató" apareixen als rànquings de llibres més venuts

El llibre Colom. 500 anys enganyats, de Charles Merrill, que ja porta unes quantes setmanes en els rànquings, apareix també aquesta setmana entre les obres de no ficció més venudes, segons els diaris Avui i La Vanguardia.
Aquesta setmana s’incorpora als rànquings El llibre de la Marató de TV3, un dels més venuts de no ficció segons El Periódico i l’Avui. Escoltant Guardiola, de Josep Riera, reapareix aquesta setmana entre els llibres més venuts al la llista de l’Avui.

La primera edició de 'Colom. 500 anys enganyats' s'exhaureix en un mes

Cossetània torna a editar el llibre del nord-americà Charles J. Merrill que demostra l'origen català de Cristòfol Colom

L'editorial Cossetània ha portat a les llibreries la segona edició del llibre Colom. 500 anys enganyats. Per què s’amagà l’origen català del descobridor d’Amèrica de Charles J. Merrill, ja que la primera edició s'ha esgotat en un més i escaig.
La obra, que ha ocupat les primeres posicions en els rànquings dels llibres més venuts dels diaris de Barcelona, –el de l'AVUI entre d'altres– durant un mes, va ser traduïda i distribuïda a Catalunya l'octubre passat. El seu autor, Charles J. Merrill, és professor de la universitat de Mount Saint Mary i ha estudiat durant divuit anys tota la informació relativa als orígens de Cristòfol Colom.
Merrill va publicar les seves conclusions a Washington el 2008 amb el títol Colom of Catalonia: Origins of Cristopher Colombus revealed (Colom de Catalunya: Orígens de Cristòfol Colom revelats), on assegura que el descobridor era d'origen català. El fet que Colom mantingués una antiga enemistat amb els Reis Catòlics va fer que els monarques ocultessin la catalanitat de Colom per fomentar la idea que era italià.
La mentida va guanyar credibilitat perquè es va anar repetint de forma autoritzada fins que es va convertir en un dogma històric. Però, com diu l’autor: "Fins a cert punt, és possible que el mateix Colom i la seva família acceptessin aquest engany. Devien tenir-hi les seves raons. Però no hi ha cap motiu perquè nosaltres hi estiguem d’acord".

Article al diari Avui sobre el llibre Colom. 500 anys enganyats, de Charles J. Merrill.

"Colón era un barcelonés que camufló su origen"

Víctor Amela ha publicat una entrevista a Charles Merrill, autor de Colom. 500 anys enganyats, a "La Contra" del diari La Vanguardia.
Merill parla sobre els indicis de la catalanitat de Colom, que ja assenyalà l’historiador Luis Ulloa, i sobre els motius pels quals s’han volgut amagar els seus orígens.

¿Conocía el rey Fernando el origen catalán de Colón?
Seguro, pero callaba. Y seguro que Colón sabía que Fernando lo sabía…Por eso ambos callaban: Colón tenía interés en obtener respaldo real, y Fernando en vincular el proyecto de Colón a la grandeza de Castilla.
¿Por qué? ¿Por qué Fernando excluyó a catalano-aragoneses de esa aventura?
Porque a Fernando le fascinaba Castilla, ambicionaba engrandecerla y ser su rey.
[…]
¿Qué dicen hoy los historiadores de estas aportaciones suyas?
Constato que la mayoría de los historiadores españoles ¡prefiere que Colón sea genovés antes que catalán! Y, a la vez, muchos catalanes tienen a Colón por genocida y prefieren que no sea catalán. Por mi parte, yo sólo persigo la verdad histórica, nada más.