"Camp definitiu. Diari d'un exiliat al Barcarès" ofereix un retrat insòlit de la vida en un camp de concentració de l'exili francès

El llibre Camp definitiu. Diari d'un exiliat al Barcarès, de Josep Rubió i Cabeceran, es presentarà dijous 2 de desembre, a les 7 del vespre, a la llibreria Catalònia.

La presentació anirà a càrrec d'Antoni Segura i Mas, director del Centre d'Estudis Històrics Internacionals; Jordi Rubió i Carné, fill de Josep Rubió, autor del llibre, i Elisenda Barbé i Pou.

Camp definitiu és el diari escrit per l’exiliat Josep Rubió durant el seu internament al camp de concentració francès del Barcarès, l’any 1939, després de la guerra civil espanyola. Ens ofereix un retrat insòlit i apassionant de la seva vida quotidiana al camp, i descriu amb tot luxe de detalls els espais, els companys i les rutines diàries del centre d’internament. És una eina excepcional per acostar-nos a la cara més humana i personal dels camps de concentració de l’exili francès.

Josep Rubió i Cabeceran

Josep Rubió i Cabeceran (Bellcaire d’Urgell, 1905 - Olesa de Montserrat, 1987) fou enginyer superior agrònom. Militant del PSUC i soldat de l’Exèrcit Republicà, el febrer del 1939 es veié obligat a exiliar-se a França davant l’avançament de les tropes franquistes sobre territori català. Allí fou reclòs als camps de concentració de Prats de Molló, els Banys d’Arles i finalment el Barcarès, on escriví el diari Camp definitiu. Després de setze anys d’exili a França, va retornar a Catalunya l’any 1955. Elisenda Barbé i Pou (La Garriga, 1984) és historiadora i investigadora predoctoral FPU del Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona. Els seus camps de recerca són l’exili republicà de 1939, així com les migracions econòmiques que es produïren durant el franquisme. Ha publicat diverses obres d’història local, així com articles en revistes especialitzades i publicacions col·lectives.

"Arquitectura rural" dóna mostra de les construccions agràries que formen part del patrimoni cultural de la Conca

El llibre Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat (l'exemple de la Conca de Barberà), de Manel Martínez i Garcia es presentarà dissabte 23 d’octubre, a les 8 del vespre, al Museu-Arxiu de Montblanc i Comarca.

La presentació anirà a càrrec de Salomó Torres, pagès i membre de la permanent d’Unió de Pagesos.

L’arquitectura rural es basa en construccions senzilles, pensades només com a suport a la feina del camp i en què la pedra és el material bàsic empleat. Són edificacions realitzades dins d’un món agrari amb una economia de subsistència, un món rural avui ja desaparegut. La Conca de Barberà és molt rica en aquest tipus d’arquitectura. Hi trobarem construccions variades i disperses, amb diferents tipologies que depenen de l’ús i aprofitament a què estaven destinades. Tot aquest ampli ventall proporciona una rica mostra de construccions etnològiques dignes de ser destacades i catalogades com a patrimoni cultural. És un patrimoni fins ara poc conegut i, per tant, poc valorat que fa ja moltes dècades que està en desús i que pateix agressions constants. Tot aquest ric patrimoni arquitectònic és en procés de desaparició, ja que no té ni la utilitat ni l’ús pel qual fou construït. Si actualment afirmem que el treball al camp o el treball de pagès es troba en fase d’abandonament, les construccions rurals ja fa molts anys que passaren per aquesta fase. De marges de pedra seca, ja fa molts anys que ningú no en fa, i hem de retrocedir molt més temps per recordar la construcció de les últimes barraques de pedra seca.

Manel Martínez i Garcia
Manel Martínez i Garcia (Vimbodí 1962) és empleat del servei de costes del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Medi Marí. Els camps d’estudi són el bosc de Poblet i la seva història, i l’arquitectura rural de la Conca de Barberà. Ha participat en l’equip de recerca de l’IPEC del 2003 al 2005, sobre l’estudi de les construccions de pedra seca al terme de Montblanc. És membre de l’equip de recerca de la beca de l’IPEC Els safareigs públics de la Conca de Barberà. Un testimoni de la feina de les dones en el passat. Ha publicat diferents treballs sobre arquitectura rural en revistes locals com L’Espitllera, Reboll, El Foradot, El Francolí i Aplec de Treballs. A més, ha col·laborat en publicacions de la Diputació de Tarragona i del Consell Comarcal de la Conca de Barberà. És autor del llibre El bosc de Poblet, al llarg del temps, de la biografia de l’enginyer Josep Reig i Palau. També és coautor de la Guia del Paratge Natural de Poblet.

"Geni casteller" recull articles d'investigació amb aportacions destacades a la historiografia castellera

El llibre Geni casteller. Articles de recerca històrica castellera, de Lluís Solsona i Llorens, es presentarà divendres 15 d'octubre, a 1/4 de 9 del vespre, al Pati del Castell de Torredembarra.
La presentació anirà a càrrec de Xavier Brotons, director de la col·lecció L'Aixecador, de Cossetània.

Aquest volum és un recull dels principals articles d’investigació castellera que Lluís Solsona ha anat editant en diferents revistes de temàtica castellera al llarg dels anys. Bàsicament, es tracta de textos que recullen dades del segle XIX, a partir de la consulta, sobretot, de la premsa coetània. Entre les aportacions més destacades de l’autor a la historiografia castellera convé destacar-ne les següents: d’entrada, la datació correcta de dues actuacions castelleres cabdals: la del juliol del 1878 a Vilanova i la Geltrú i la consecució del pilar de 8 l’any 1880 a Vilafranca del Penedès. Una altra aportació notable ha estat la identificació del període conegut amb el nom de trienni meravellós (1851- 1853). L’àmbit d’estudi de Solsona se centra en l’anomenada àrea castellera històrica o tradicional, que més o menys es correspondria amb les comarques actuals del Camp de Tarragona i el Penedès, sense oblidar, però, la Conca de Barberà, l’Anoia o fins i tot una aportació interessant sobre l’antic Ball de Valencians de Tàrrega. En tot cas, la recerca constant, pacient i metòdica i el rigor i la claredat expositius caracteritzen l’obra de Lluís Solsona i Llorens, al qual la historiografia castellera deu aportacions inèdites i reflexions interessants.

Lluís Solsona
És fill de Torredembarra, llicenciat en dret i conegut aficionat als castells. Això l’ha portat a la investigació sobre la història castellera. Ha publicat treballs sobre els castells a revistes de poblacions on hi ha una gran tradició, especialment a Valls, Vilafranca i Torredembarra, en les quals també hi ha pronunciat conferències. L’any 2002 fou distingit amb el premi Joan Ventura de periodisme casteller durant el decurs de la Nit de Premis de Valls. És president d’honor de la colla castellera Nois de la Torre. Dins de l’àmbit de la poesia, ha publicat dos volums de Romanços castellers i per Santa Rosalia del 2005 el llibre titulat La festa major de Torredembarra (1849-1950) segons la premsa. Ara, amb aquesta selecció d’articles periodístics, fruit de la seva recerca, investigació i estudi de la història castellera, es pretén donar un caràcter més sistemàtic al seu treball dispers en diverses publicacions.

El Falset popular

Anna M. Gil publicà un article al suplement Culturas del diari La Vanguardia del 13 d'octubre sobre el llibre El falsari, de Toni Orensanz.

Anna M. Gil fa referència a la connexió de les històries del falsari amb les que es podrien ambientar en altres punts del Mediterrani:

[...]Este conjunto de relatos cortos, ambientados en un Falset que ya no existe, basados en echos reales y legendarios, en el boca a boca de los vecinos del lugar, tiene resonancias, nos remite a Italia, Grecia y otros países del Mediterráneo.

L'article també destaca la completa descripció sobre un entorn local que fa l'obra :

Historias costumbristas que van perfilando un paisaje, un color, un sistema de relaciones propio. Historias llenas de intensidad humana, narradas en lenguaje genuino, trazo directo y humor.

El delegat del Govern presenta el llibre "Lletres de lluita. Escrits en defensa del món rural", de Josep Suñé

El delegat del Govern de Catalunya a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, va presentar ahir (dijous 7 d'octubre) el llibre Lletres de lluita. Escrits en defensa del món rural, de Josep Suñé i Blanch (1949), pagès, sindicalista agrari i alcalde de la Fatarella de 1999 a 2007. L'acte va tenir lloc al Palau Oliver de Boteller de Tortosa.

El delegat del Govern va destacar la vàlua de l'autor per la seva "passió i amor a la terra" que demostra explícitament en els articles que conformen el llibre i alhora va aprofitar l'ocasió per retre homenatge a l'exalcalde de la Fatarella també per la seva implicació, tenacitat, esforç i treball en la gestió municipal durant els anys que va estar al capdavant del consistori.

"En Pep Suñé és un personatge de la Fatarella que a còpia de convicció i tossuderia ha esdevingut una icona en la defensa del món rural", afirma la sinopsi de l'obra, un recull d'articles publicats al diari El Punt des de 1996 a 2008 amb què Suñé "expressa un sentiment profund envers el nostre país, Catalunya", segons l'editorial Cossetània..

El llibre s'estructura en cinc capítols (Agricultura, Costums, Medi Ambient, Sindicalisme, Territori) i inclou introduccions signades per Pep Riera, Martí Boada, Salomó Torres, Joan Caball, Manolo Tomàs i Xavier Graset.

Article del web Ribera on line sobre la presentació del llibre Lletres de lluita. Escrits en defensa del món rural dijous 7 de setembre a Tortosa.

Vilanovines

Teresa Costa-Gramunt publicà una ressenya del llibre Vilanovines. De l'arxiu a l'evocació, de Mercè Foradada, al Diari de Vilanova del 2 de juliol.

Teresa Costa descriu la manera en què l'autora posa al descobert la trajectòria de les vilanovines que apareixen al llibre, que fins ara havien tingut poca presència:

Tot fent un exercici de recerca fins allà on li ha estat possible, així com de recreació vibrant d'uns personatges femenins amb caràcter i obra prou sòlida al darrere, a Vilanovines. De l'arxiu a l'evocació (Cossetània), Mercè Foradada ens presenta la trajectòria humana de quatre vilanovines del segle XIX.
[...] com fa un fotògraf amb el zoom, l'autora aproxima algun aspecte a ressaltar de la trajectòria d'aquestes vilanovines del segle XIX i escriu un relat minuciós que, des de la ficció, fa encara més versemblant la història real que acabem de llegir.

Al llibre "12a Fira Mediterrània de Manresa" una trentena de persones del món de l'art i la cultura reflexionen sobre tradició i modernitat

El llibre 12a Fira Mediterrània de Manresa. Tradició i modernitat, de diversos autors, es presentarà el dimarts 15 de juny a les 19.30 a l’Espai Gastronòmic del Teatre Kursaal de Manresa.

Durant l’acte actuaran l’Orquestrina del Campus de l’Escola de la Festa de la Festcat (les Escoles d’Estiu de Cultura Popular i Tradicional), una formació musical integrada per membres dels grups Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries, La Carrau i altres grups.

La Fira Mediterrània de Manresa, un dels tres mercats d’espectacles estratègics en el mapa cultural i artístic de Catalunya, ha convidat una trentena de personalitats del món de les arts escèniques i de la música a reflexionar sobre dos conceptes aparentment antagònics —tradició i modernitat, arrel i contemporaneïtat— que a la pràctica es retroalimenten.

El llibre "Joana Vidal" contribueix a cobrir un buit en la història dels folkloristes catalans

Joana Vidal, folklorista, de Joan Soler i Amigó, es presentarà dimarts 15 de juny, a les 8 del vespre, a la llibreria de La Rambla, a Tarragona.

La presentació anirà a càrrec de Carme Oriol Carazo, directora del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili i professora d’etnopoètica.

Records, blocs, manuscrits, fotografies, transmesos pels fills de Joana Vidal a llurs fills atapeïen carpetes. Fa més de cent anys, “l’àvia Juanita” anava per aquests mons de déu amb bloc i llapis, recollint refranys, cançons, oracions, llegendes i rondalles, que lliurava obedient al seu mestre, Rossend Serra i Pagès (1863-1929). Els néts sabien que l’àvia era una dona cultivada i que una de les seves dèries era el folklore, sobretot la rondallística aràbiga, però la seva valoració no anava gaire enllà del cercle familiar. Fins que l’autor, un dels néts, també del ram del folklore i l’etnologia, es va adonar que, potser per haver-ho viscut tot massa d’aprop, no acabaven de reconèixer la importància que tot plegat tenia. Fins que especialistes com Carme Oriol o Josefina Roma van remarcarne l’interès. Llavors, redactar aquest llibre va ser una tasca fàcil, agradable i, fins i tot, agraïda.

Joan Soler
Joan Soler i Amigó (Badalona, 1941), escriptor, pedagog i Premi Nacional de Cultura Popular 2006. Ha publicat, entre d’altres, Festes tradicionals de Catalunya (Premi Crítica Serra d’Or, 1979), Maig major. Història de les Festes de Maig a Badalona. (Premi Josep Ametller de la revista Recull de Blanes, 1985), Mitologia catalana (1990), Enciclopèdia de la fantasia popular catalana (1998), D’on vénen els nens i com es fan, segons la tradició popular (Premi Joan Amades de Cultura Popular, 2003). Tradicionari del Nadal català (2008). Ha dirigit Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya (2005-2008). Amb Joana Vidal, folklorista, ha volgut aportar el testimoni de la seva àvia, deixeble i col·laboradora, en la seva joventut, de Rossend Serra i Pagès, i un recull de la seva tasca, treball de camp, publicacions, conferències, i part de la seva correspondència amb el mestre. Contribuint a cobrir un buit en la història dels folkloristes catalans, el de les dones folkloristes.

"Homes i dones pels carrers de Reus" presenta petits currículums de persones que han merescut un carrer a la ciutat

El llibre Homes i dones pels carrers de Reus, d'Enric Tricaz, es presentarà divendres 11 de juny, a les 8 del vespre, al Bravium Teatre de Reus.

La presentació anirà a càrrec de Jordi Agràs, president del Centre de Lectura de Reus.

Aquest llibre és fruit de la curiositat… o potser de la ignorància. Passejant per Reus, moltes vegades m’havia trobat en un carrer dedicat a algú que no havia sentit anomenar mai, o del qual no sabia res. Va ser això el que em va decidir a buscar-los i finalment pensar que podria interessar a algú que es recollissin en un llibre. Hi ha noms que en qualsevol enciclopèdia podem trobar sense dificultat; en canvi, d’altres resulta francament difícil d’esbrinar qui són. No esperin trobar biografies exhaustives, són simplement presentacions i petits currículums de la gent que els reusencs han cregut que mereixen un carrer a la ciutat.

Enric Tricaz
Enric Tricaz (Barcelona, 1945) tenia quatre anys quan la seva família es traslladà a Reus, on cursà els primers estudis i els de batxillerat elemental. L’afició al món de la ràdio el va portar a intentar entrar a treballar a Ràdio Reus (SER) i aconseguir-ho, ja que, en quaranta-un anys, ha passat per gairebé totes les categories; ha destacat com a cap d’esports i ha estat el primer locutor a retransmetre un partit d’hoquei en català (1979). Més que periodista, es considera radiofonista, tot i haver col·laborat en diaris com El Periódico, Aquí, Mestral, La Veu de Reus, entre d’altres. Actualment està jubilat.

Surten a la venda noves edicions de "100 motius per ser del Barça", "Escoltant Guardiola" i "Colom. 500 anys enganyats"

Han sortit a la venda la segona edició del llibre 100 motius per ser del Barça (i no ser del Madrid), d'Andreu González Castro i Armando Luigi Castañeda, i la quarta d'Escoltant Guardiola, de Josep Riera, i de Colom. 500 anys enganyats, de Charles J. Merrill.

100 motius per ser del Barça fou una novetat d'aquest mes de març. Escoltant Guardiola va aparèixer el setembre de 2009, i Colom. 500 anys enganyats, a l'octubre. Al desembre es publicà la segona edició de les dues obres, i aquest febrer, la tercera.

Dos nous llibres de Josep Gil i Ribas

Joan Boronat publicà un article al setmanari Catalunya Cristiana de divendres 1 d'abril sobre els llibres La divinització de Jesús de Natzaret i Cristianisme i cristiandat, de Josep Gil i Ribas.

Boronat ressenya els dos primers volums de la col·lecció que presenta amb esperit crític la història del pensament cristià

El Dr. Josep Gil i Ribas ha publicat simultàniament dos llibres: La divinització de Jesús de Natzaret i Cristianisme i cristiandat. Aquests dos volums, editats per Cossetània Edicions, consten de 336 pàgines cadascun.
El primer és el número 1 de la col·lecció Història del Pensament Cristià, que pretén presentar amb esperit crític la història del pensament cristià, situat en les coordenades de religió, fe, teologia, cultura i Església, i sempre dependent dels fets històrics.
En el segon volum, de la mateixa col·lecció, l’autor, sense oblidar les dades que permeten reconstruir els fets de l’època, fa el seguiment del pensament cristià des de finals dels segle I fins a la «invasió dels bàrbars», un recorregut que queda reflectit bàsicament en els textos de la «patrística».

Toni Orensanz: "Aquí hi ha poca tradició de periodisme rural: d'històries com les que tenim, els americans en fan una novel·la"

Núria Solé i Toni Orensanz a la presentació d'El falsariPúblic assistent a la presentació

El llibre El falsari, de Toni Orensanz, es presentà dimecres 24 de març a la llibreria de la Rambla de Tarragona.
La presentació va anar a càrrec de Núria Solé, periodista i presentadora del Telenotícies de TV3.

Núria Solé parlà sobre l'experiència del periodista, que ha aplicat a l'hora de recollir la saviesa popular de Falset i El Priorat:

Toni Orensanz és un dels periodistes tarragonins amb més experiència. Hi ha pocs nassos com el seu, a l'hora de detectar una bona història.

Les 17 històries que apareixen al llibre denoten una curiositat sense límits i una necessitat d'explicar històries.

El falsari és també un recull de la saviesa de la gent de Falset, fet sense complexos.

Toni Orensanz vinculà la seva faceta de periodista amb la d'escriptor i reivindicà la importància periodística del que succeeix en el nostre entorn:

Per mi ser periodista i ser escriptor és pràcticament el mateix, tots dos han de saber escoltar.

Aquí hi ha poca tradició de periodisme rural, en sabem més de coses llunyanes, però d'històries com les que tenim, els americans en fan novel·les.

Cossetània publica "La papallona", de Narcís Oller, que inaugurà el realisme en la novel·la catalana

Aquesta fou la primera novel·la d’Oller, en la que retratà la ciutat de Barcelona del segle XIX

Cossetània publica La papallona, de Narcís Oller, que inaugurà el realisme en la novel·la catalana. Aquesta fou la primera novel·la d’Oller, en la que retratà la ciutat de Barcelona del segle XIX.
La papallona, que va obtenir un gran èxit, inicia una descripció de la societat contemporània que es completa en obres posteriors, sobretot a Vilaniu, La febre d’or i La bogeria, i constitueix un univers narratiu coherent. Traduïda a unes quantes llengües, la traducció francesa es va publicar amb una carta- pròleg d’Émile Zola, llavors en el moment més àlgid de la seva fama, que qualificà com a esplèndida aquesta obra d’Oller i també es reproduiex en aquesta edició. L’estudi introductori va a càrrec d’un dels millors especialistes en la novel·la, Laureà Bonet, professor de la Universitat de Barcelona.
Magí Sunyer, director de la Biblioteca Narcís Oller, destaca la transcendència d’aquesta obra de l’escriptor vallenc per a la novel·la sorgida a partir del segle XIX: “Tot i que ha anat evolucionant, gran part de la novel·la catalana que s’ha escrit des de Narcís Oller és realista, ha esdevingut el model clàssic. El mateix Oller estava atent a les modes, però es va mantenir fidel al realisme.”
Narcís Oller, autor de novel·les com Vilaniu, ambientades nuclis de població en procés de canvi però més reduïts, també s’entretingué a plasmar la vida a ciutat. A La papallona descriu l’ambient de Barcelona, que ja comença a aparèixer amb el seu tràfec de metròpoli, un retrat a partir del qual, segons Sunyer, l’escriptor participa d’un canvi en la novel·la catalana, que tendia a una visió idealitzada de la vida al camp.
Per Magí Sunyer, La papallona té trets del romanticisme, amb uns personatges molt sentimentals, tot i que altres autors realistes, com Balzac i contemporanis d’Oller com Flaubert i Tolstoi, influenciaren l’obra de l’escriptor vallenc.
Narcís Oller (Valls, 1846 – Barcelona, 1930) és considerat el patriarca de la novel·la catalana contemporània, ja que és amb ell que la narrativa de la Renaixença aconsegueix els requisits intel·lectuals i formals necessaris per fer-se un lloc en el context europeu de l’època. Advocat d’ofici, va iniciar-se en les lletres catalanes de la mà del seu cosí, el crític Josep Yxart, el qual, juntament amb Joan Sardà, l’acompanyaren i esperonaren en les successives publicacions. És autor de novel·les tan destacades com La papallona (1882), L’escanyapobres (1884), Vilaniu (1886), La febre d’or (1890-92), La bogeria (1899) i Pilar Prim (1906), i de reculls de contes com Croquis del natural (1879), Notes de color (1883), De tots colors (1888), Figura i paisatge (1897), Rurals i urbanes (1916) i Al llapis i a la ploma (1918). També cal fer esment de dues facetes força desconegudes: la de dramaturg i la de traductor, que va desenvolupar sobretot en la darrera etapa de la seva vida. Per últim, entre els anys 1913 i 1918 va escriure les seves Memòries literàries, en què evoca la seva trajectòria com a escriptor. Oller va obtenir un gran prestigi literari dins i fora de Catalunya, i les seves obres foren traduïdes de seguida a altres llengües, com el castellà, el francès, l’italià o el rus. El novel·lista va defensar aferrissadament al llarg de la carrera literària la seva opció lingüística a favor del català, en un moment en què aquesta decisió no s’escapava del debat i la polèmica.

Obres completes, quines?

D. Sam Abrams publicà un article al diari Avui de dijous 11 de març en el que fa referència a l'Obra Completa d'Artur Bladé i Desumvila. Abrams exposa els motius pels quals considera un encert la publicació d'aquests volums:

Un altre exemple, potser el més fastuós de tots, és la publicació miraculosa de l'obra completa d'Artur Bladé i Desumvila a càrrec de Cossetània. És una de les millors obres completes que s'hagi editat mai perquè, ara sí que m'entendran, la sèrie, en marxa, de 12 volums és selectiva, qualitativa, quantitativa i creativa. Té totes les gràcies. A més, està editat elegantment en tapes dures.

Els llibres "La divinització de Jesús" i "Cristianisme i cristiandat" es presenten a la llibreria Claret, a Barcelona

Els llibres La divinització de Jesús de Natzaret i Cristianisme i cristiandat, de Josep Gil, es presentarà dimarts 9 d'abril, a les 7 de la tarda, a la llibreria Claret, de Barcelona.
La presentació anirà a càrrec de Joan Llopis, doctor en teologia, i presidiran l’acte Montserrat Coll Calaf, Directora General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, i Joan Oñate, d’Església Plural.

Mn. Josep Gil: "En aquests llibres que presento hi dic el que jo penso sobre el pensament del cristianisme"

Presentació de La divinització de Jesús de Natzaret i Cristianisme i cristiandat a Reus

Els llibres La divinització de Jesús de Natzaret i Cristianisme i cristiandat, de Josep Gil i Ribas, es presentaren dimarts 2 de març a la Biblioteca Xavier Amorós de Reus.
La presentació va anar a càrrec de Josep Poca, crític literari, i també hi van intervenir Montserrat Coll Calaf, Directora General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, i Enric Prats, en nom de Grup Joan XXIII.

Josep Poca Gaya, impulsor de la col·lecció Història del Pensament Cristià:

He quedat tan aclaparat per la gran aportació que fan aquests dos llibres que m’ha estat impossible de seleccionar-ne un petit tast.
Els qui vam ser al seminari, vam veure que tot eren prohibicions, pecats... En aquell esquema monolític, hi hagué qui obrí una escletxa.

Montserrat Coll Calaf, directora general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, parlà de l'interès d'aquestes obres des del punt de vista del pensament cristià:

Des de la nostra direcció general volem ajudar obres com aquestes que, tot i no ser molt assequibles a un públic ampli, tenen una repercussió positiva sobre la societat a través d’aquelles persones que hi tenen un grau d’influència. I els dos llibres que presentem tenen un gran interès des del punt de vista del pensament religiós.
El doctor Gil sempre està obert a escoltar el pensament de l'altre, sigui qui sigui, vingui d’on vingui.

Josep Gil Ribas, l'autor, explicà que en aquestes dues darreres obres parla sobre el que pensa sobre el cristianisme:

Moltes vegades, en llibres anteriors, m’havien retret amb habilitat: «sempre parles del que diuen els altres; a veure si ens dius què penses tu». Aquests dos llibres i els que seguiran hi dic el que jo penso sobre el pensament del cristianisme.
Des d’un mijtà de comunicació em preguntaven si no tenia por que des de la jerarquia em fessin alguna recriminació. Si fos així, escoltaria la crítica però jo seguiria pensant el mateix. No estic tan sotmès com els polítics a la disciplina dels seus partits. No veig probable que des del bisbat em retirin la paga. Si em retiressin els 260 euros mensuals, confio que algú m’ajudaria...

Tivissa i la seva muntanya, temps era temps

Marc Soler publicà un article al diari La Vanguardia de divendres 26 de febrer sobre el llibre Les golfes de pagès (de Tivissa i la seva muntanya), de Domènech Jardí i Pagès i Carles Jardí i Pinyol.
Soler fa referència a la descripció que fa l'obra de la vida a Tivissa després de la Guerra Civil:

Els autors van descabdellant la vida i les feines d'aquesta contrada de la Ribera d'Ebre. De la dificultat d'arrencar un jornal en dóna notícia els nombrosos masos i masies escampats pel territori. En aquest sentit, té una especial rellevància la descripció que es fa del camí del Gavadà que anava de Tivissa fins a l'Ametlla de Mar.

Klaus-Jürgen Nagel: Catalunya explicada als alemanys

Carmen Riu de Martín publicà una ressenya a la revista Iberoamericana, en el seu número 36, sobre el llibre Catalunya explicada als alemanys. Les claus per entendre una nació sense estat de l'Europa actual, de Klaus-Jürgen Nagel, amb una aportació de Marició Janué i Miret.

Riu destaca el valor d'aquesta obra per a tothom qui es vulgui informar sobre el nacionalisme català:

El autor recoge gran cantidad de información y aporta muchos datos estadísticos y esquemas que permiten al lector tener no sólo una noción al respecto, sino adquirir noticias concretas en lo que se refiere a ciertos temas.
A raíz de lo expuesto por Nagel, se puede deducir la problemática del nacionalismo catalán de un modo acertado y comprensible tanto para los catalanes que padecen dicha situación desde hace tiempo, como para quienes la observan desde otros parámetros y países, tanto si se trata de españoles, como alemanes o extranjeros en general.

Es presenten els dos primers llibres de la col·lecció sobre la història del cristianisme

Els llibres La divinització de Jesús de Natzaret i Cristianisme i cristiandat, de Josep Gil i Ribas, tindrà lloc dimarts 2 de març, a les 8 del vespre, a la Biblioteca Xavier Amorós de Reus.

La presentació anirà a càrrec de Josep Poca, crític literari, i presidiran l’acte Montserrat Coll Calaf, Directora General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, i Enric Prats, en nom de Grup Joan XXIII, organitzador de l’acte.


La divinització de Jesús de Natzaret
Aquest llibre és el primer d’una col·lecció que pretén presentar amb esperit crític la història del pensament cristià, situat en les coordenades de religió, fe, teologia, cultura i Església, i sempre dependent dels fets històrics. El text mostra el naixement del pensament cristià i vol respondre a la pregunta de com s’arribà a la formulació de la divinització de Jesús. L’autor analitza els testimonis d’una fe i d’una cultura que, tot i pertànyer al judeocristianisme, s’obriren a l’ecumene del món grecoromà, on arrelarà el missatge evangèlic i on naixerà pròpiament aquest pensament.

Cristianisme i cristiandat
Aquest llibre és el segon d’una col·lecció que duu per títol Història del pensament cristià. Aquí, l’autor, sense oblidar les dades que permeten reconstruir els fets de l’època, fa el seguiment del pensament cristià des de finals del segle I fins a la “invasió dels bàrbars”, un recorregut que queda refl ectit bàsicament en els textos de la “patrística”. Tanmateix, l’autor creu necessària una refl exió prèvia sobre la cristiandat, la qual respon a l’experiència històrica del cristianisme, que va començar amb la “conversió” de l’emperador Constantí i que ha durat fi ns pràcticament als nostres dies. presentar amb esperit crític la història del pensament cristià, situat en les coordenades de religió, fe, teologia, cultura i Església, i sempre dependent dels fets històrics. El text mostra el naixement del pensament cristià i vol respondre a la pregunta de com s’arribà a la formulació de la divinització de Jesús. L’autor analitza els testimonis d’una fe i d’una cultura que, tot i pertànyer al judeocristianisme, s’obriren a l’ecumene del món grecoromà, on arrelarà el missatge evangèlic i on naixerà pròpiament aquest pensament.

Josep Gil i Ribas:
Josep Gil i Ribas (Reus, 1928) és prevere de Tarragona. Llicenciat en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma, va ampliar estudis a Alemanya i es doctorà el 1982. Ha exercit la docència a la Facultat de Teologia de Catalunya, a Deusto, a Tolosa de Llenguadoc i a altres centres superiors de Colòmbia. És membre numerari de la Reial Acadèmia de Doctors de Catalunya. Ha publicat, entre altres llibres, Signes de pertinença a l’Església; Evangeli i home d’avui; Els nostres morts no envelleixen; Escatologia; La benaurança del cel i l’ordre establert; De la «nosa» a la «nostàlgia» de Déu; Cartes a Laura; L’esperança que no mor; Jesús, Fill de Déu i germà dels homes, i Al principi hi hagué la dona.

"Colom. 500 anys enganyats" torna a aparèixer entre els més venuts segons el rànquing de l'"Avui"

El llibre Colom. 500 anys enganyats, de Charles Merrill, torna a ser un dels més venuts segons el diari Avui de dijous 25 de febrer. L'obra, de la qual n'ha aparegut recentment la tercera edició, se situa entre les deu obres de no ficció més venudes.