8/10/09

Cossetània publica "La bogeria", de Narcís Oller, una aportació singular en la tradició narrativa catalana

La discussió sobre el determinisme present en l’obra, a finals del segle XIX, evidencia el desenvolupament d’una nova orientació literària

Cossetània Edicions ha publicat La bogeria, de Narcís Oller, una novel·la singular en la tradició narrativa catalana i en la mateixa trajectòria de l’autor. La discussió sobre el determinisme present en l’obra, a finals del segle XIX, evidencia el desenvolupament d’una nova orientació literària, en resposta al descrèdit de la novel·la realista i naturalista, a la vegada que converteix aquesta problemàtica en un dels centres temàtics de la ficció.
La bogeria és el tercer volum que Cossetània publica a la col·lecció Biblioteca Narcís Oller, després de les novel·les Croquis del Natural i Vilaniu. Segons Magí Sunyer, director de la col·lecció, aquesta novel·la ja va marcar diferències en el moment de la seves primeres publicacions: “La bogeria és curta i té moltes edicions. Es diu que és única a l’Europa del seu temps.” Per Sunyer, la repercussió d’aquesta obra es deu al tema que del determinisme, que fa d’eix central, i a la construcció dels personatges: “la novel·la segurament és de les més ben considerades d’Oller: el que la fa singular és que tracta la disscussió sobre el determinisme, i hi fa una bona utilització dels personatges.”
Sunyer assenyala que a la col·lecció s’hi anirà publicant tota l’obra de Narcís Oller, combinant la diversitat del seu treball: “Anirem publicant els llibres d’Oller, sense seguir necessariament un ordre cronològic; aprofitant la diversitat de la seva obra.”
Narcís Oller (Valls, 1846 – Barcelona, 1930) és considerat el patriarca de la novel·la catalana contemporània, ja que és amb ell que la narrativa de la Renaixença aconsegueix els requisits intel·lectuals i formals necessaris per fer-se un lloc en el context europeu de l’època. És autor de novel·les tan destacades com La papallona (1882), L’escanyapobres (1884), Vilaniu (1886), La febre d’or (1890- 92), La bogeria (1899) i Pilar Prim (1906), i de reculls de contes com Croquis del natural (1879), Notes de color (1883), De tots colors (1888), Figura i paisatge (1897), Rurals i urbanes (1916) i Al llapis i a la ploma (1918). També cal fer esment de dues facetes força desconegudes: la de dramaturg i la de traductor, que va desenvolupar sobretot en la darrera etapa de la seva vida. Per últim, entre els anys 1913 i 1918 va escriure les seves Memòries literàries, en què evoca la seva trajectòria com a escriptor. Oller va obtenir un gran prestigi literari dins i fora de Catalunya, i les seves obres foren traduïdes de seguida a altres llengües, com el castellà, el francès, l’italià o el rus. El novel·lista va defensar aferrissadament al llarg de la carrera literària la seva opció lingüística a favor del català, en un moment en què aquesta decisió no s’escapava del debat i la polèmica.

Cap comentari: