12/2/09

Si tens caspa, no pots ser un assassí

El Diari Més Tarragona va entrevistar Moisès Peñalver, autor del llibre 100 maneres de descobrir un crim. Peñalver exposa el que ha pogut extreure sobre les investigacions criminals a partir de la seva experiència com a periodista de successos i tribunals.
–En els últims anys han proliferat les sèries de televisió relacionades amb la criminologia. Què hi ha de realitat i què de ficció?
–La base utilitzada en la investigació és molt similar a la real, però els terminis dels resultats difereixen substancialment. Si a CSI conèixer el resultat d’una anàlisi d’ADN és qüestió de minuts, la Policia Científica de Madrid podria trigar uns tres mesos. Les ampliacions d’imatges tenen un límit, però en els ordinadors de la ficció aquesta va ampliant-se fins a veure detalls ínfims. Tot s’exagera i s’accelera; la maquinària de CSI està contínuament al límit. [...]
–La seva feina en les seccions de successos i tribunals de la premsa l’hauran ajudat en aquest llibre.
–És evident que el coneixement de les fonts i l’estar en contacte durant anys amb policies, fiscals, jutges i advocats et confereixen un «ofici» que facilita el saber on i com s’aconsegueixen elements per elaborar un llibre d’aquestes característiques.
És important també saber que quan es treballa en aquesta plataforma informativa s’ha de tenir en compte la presumpció d’innocència o contrastar les fonts. No fer-ho pot dur a una informació partidista i fa sofrir a la carn del periodista conseqüències penals. [...]
–Amb els avenços tecnològics qui ha millorat la seva posició: el criminal o la policia?
–És una carrera sense meta. Hi ha un abans i un després de la posada en pràctica de la prova d’ADN. Abans portaven avantatge els criminals, però ara s’ha invertit. I encara s’invertirà més quan es legisli de manera correcta una base de dades de mostres biològiques, perquè la base de la policia científica és la comparació. Una part de la societat pensa que els meus llibres poden fer que el delinqüent eviti les tècniques de detecció. Penso que és al revés, estem dient al delinqüent que tenim tants elements per investigar-lo que li serà difícil controlar-lo tot, que un element d’un mil·límetre desprès de les seves botes el durà a la presó, també els mitjons, la suor, el tornavís que porta a les mans, la veu... fins a fer-li impossible delinquir sense ser detingut en qüestió de dies o hores.

Cap comentari: