![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGE9Xkhae-kgHpbrvidtyYa9ekYebuxhyphenhyphenZDzbc16V4OqPEPV6w5DgWRBzIqNhmYOk_d2_KAZ5-9pUjWmhxEyl_1urZMeExhgN1nkQeCQl7B4iWUJUnk52-dNmLwQOWZIpdqC4aq15q0_W-/s320/Quaderns+deltaics.jpg)
Com a mostra, uns quants fragments:
Dinar en un establiment popular. A un viatjant de comerç li truca l’amant; després ell truca a la dona. Fa anar la clàssica ventrilòquia: el to més pueril del desig, primer, i després, el de la molèstia dissimulada amb cortesia convencional. Les situacions eternes semblen tenir un polsim de fulletó a l’entranya.
El rellotge de sol, sense sageta, desafinat per les erosions, segurament mesura ara les expansions de tres estels apagats, però encara lluents per nosaltres, i el perfil de les dunes de la cara secreta de la lluna. Sencerament inútil no hi ha res.
Bona comunicació amb Déu a darrera hora: escolto Bach mentre l’estimada em grata l’espatlla.
Més comentaris a Solc de lletres
Post al blog Tens un racó dalt del món, de Jesús Maria Tibau, sobre el llibre Quaderns deltaics, de Josep Igual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada