26/2/09

Moisés Peñalver: "Els mossos necessiten més rodatge"

Més de deu anys treballant com a redactor de successos han convertit el periodista Moisés Peñalver en un gran coneixedor en tècniques d'investigació de la policia científica. Amb 100 maneres de descobrir un crim (Cossetània Edicions), Peñalver, desmitifica la teoria del “crim perfecte” i analitza la tasca dels cossos de policia, com els Mossos d’Esquadra.

100 maneres de descobrir un crim no pot donar idees a persones mal intencionades?
No. Aquest llibre és una pinzellada distesa sobre les tècniques que fa servir la nostra policia científica. Està pensat com un entreteniment que et permet descobrir les curiositats de l’ADN, les empremtes digitals o les característiques de la investigació balística.

Fa pocs dies Barcelona era escenari de l’assassinat de l’empresari Félix Martinez Touriño en plena llum del dia i amb una arma de foc. Sembla que el crim no ha evolucionat gaire.
El crim, en general, ha evolucionat molt, però la policia encara ho ha fet més. Al segle XIX si cometies un assassinat només havies de tenir en compte que no hi hagués cap testimoni. Avui et poden descobrir analitzant les petjades del peu, les empremtes digitals o d’una orella, fins i tot, si fas servir guants t’enxamparan. Si tens caspa més val que no et dediquis al crim.

De moment encara no s’ha trobat qui va matar Touriño. Realment és tant difícil cometre el crim perfecte?
Les sèries de televisió ens han fet pensar que un crim es resol en mitja hora. Hem de deixar temps a la policia. En el cas Touriño, els Mossos d'Esquadra ja segueixen un fil conductor. Les imatges de les càmeres, el passamuntanyes, les petjades al voltant del cadàver, els antecedents de la pistola utilitzada... Aquest cas es resoldrà aviat.

Què hem guanyat i què hem perdut amb els Mossos d’Esquadra respecte a la Guàrdia Civil?
Cada cos té els seus pros i els seus contres, però l’experiència és un dels factors que dóna més intuïció a un policia i, per tant, més capacitat per actuar. Els Mossos tenen una gran preparació tècnica, una formació sòlida i actualitzada i posseeixen bons mitjans, però és un cos molt jove, potser una mica inexpert i encara necessita més rodatge.

Creu que els Mossos tenen el prestigi que requereix un cos policial?
Casos com el dels maltractaments a detinguts a la comissaria de Sants resten prestigi a aquesta policia. Estem en un moment en el qual tothom coneix molt més els seus drets. Els ciutadans estem aprenent a defensar-nos d’una actuació policial dura o repressiva. Avui els ha tocat als Mossos, però un altre cos hagués tingut el mateix problema.

L’autor del llibre Gomorra, Roberto Saviano, va definir Barcelona com un refugi de mafiosos.
Barcelona és un punt fàcil per les màfies. Tenim proximitat a la frontera, que permet marxar del país amb facilitat; tenim costa, que facilita introduir droga; tenim un nivell econòmic acceptable, que genera consumidors de tota mena; i un sistema judicial i penal molt benèvol.

Creu que aquestes xarxes escapen al control de la policia?
A Barcelona es poden fer intents per atacar certs nuclis de delinqüència organitzada, però són xarxes molt globalitzades. No es pot pensar que per detenir tres caps d’una màfia de proxenetes acabes amb ella.

Barcelona és, doncs, una ciutat insegura?
No. Respecte el petit delicte estem a nivell europeu, però en nombre de violacions i assassinats, per exemple, estem per sota els nivells d’altres grans ciutats europees.

Avui, però, sembla que la percepció d’inseguretat en la població ha anat a més. Aquesta inseguretat és real?
Sí, però respon, bàsicament, a un increment de la població. La sensació d’inseguretat forma part de la psicosi col·lectiva. Si en el teu barri han robat vuit vegades el darrer mes, segurament tindràs la sensació que la delinqüència s’ha incrementat, però probablement aquesta haurà disminuït en un altre barri.

El món de la investigació i el crim torna a estar de moda, almenys a la petita pantalla.
En general les series televisives sobre investigació científica són positives. La nostra policia té la sensació que la societat la rebutja. Si ara fessin una sèrie amb cara i ulls sobre els Mossos, estic convençut que seria molt beneficiosa per la imatge del cos.

Quin paper hi juga la premsa en l’entramat d’una investigació?
En molts casos els periodistes destrossem investigacions donant facilitats a aquells que han comès el crim. La policia no té intenció de filtrar res quan la investigació està oberta, però després ens venen a buscar perquè fem ressò d’alguna operació.

Com s’explica l'atracció humana pel crim i el misteri?
El crim és quelcom ocult, prohibit i que, en principi, està lluny del que nosaltres creiem correcte. Tot això li atorga un interès morbós. Avui la nostra tendència està canviant. Cada cop ens atreuen menys els cops de puny i les persecucions i volem anar una mica més enllà i investigar què ha passat, què s’amaga darrera un crim. En aquest sentit, ens estem culturitzant.

Cap comentari: