5/2/09

Cossetània recupera l’escriptor Diego Ruiz, exponent del segon Modernisme literari català

Contes d’un filòsof i Contes de glòria i d’infern s’emmarquen en el bon moment literari de la primera dècada del segle XX

Cossetània Edicions ha recuperat en un volum dos reculls de contes de Diego Ruiz, un epxonent del segon Modernisme literari català. Contes d’un filòsof i Contes de glòria i d’infern s’emmarquen en el bon moment literari de la primera dècada del segle XX.
Diego Ruiz, que va néixer a Màlaga el 1881, va connectar amb els sectors més radicals del Modernisme català, a Barcelona i a Girona. Psiquiatre, filòsof i escriptor, Ruiz va elaborar un sistema filosòfic propi. Després de dues dècades a Itàlia i a Alemanya, va tornar a Barcelona durant la Segona República i l’any 1939 es va exiliar a Tolosa de Llenguadoc. Escriptor en diverses llengües, dels seus llibres també en destaquen el recull Del poeta civil i el cavaller i Missatge a Macià. La literatura de Diego Ruiz, polèmic i controvertit, està marcada per la seva experiència i els seuse estudis, sobretot per la filosofia. La personalitat d’aquest autor va servir de base per a la famosa novel·la de Prudenci Bertrana Jo!, memòries d’un metge filòsof.
Contes d’un filòsof, el primer llibre de creació de l’autor, es va publicar per primera vegada el 1908 i Contes de glòria i d’infern, el 1911. En aquesta nova publicació es recupera el pròleg de Joan Maragall a la primera edició de Contes d’un filòsof:
“Si per filòsof enteneu l’home entretingut en formar-se un concepte abstractament sistematitzat de l’essència de les coses, i que fredament procura ajustar-ne totes les manifestacions al seu sistema, vos dic des d’ara que aneu errats i que trobareu aquí substància molt diferent de la que vos penseu. [...]
Perquè en Diego Ruiz és un element exòtic en la nostra ànima, i exasperat, i dolorós, i pertorbador. En una paraula, creador. Aneu a patir molt; però, si sabeu reaccionar, la vostra vida en serà augmentada.”
Magí Sunyer, director de la Col·lecció Biblioteca de Tots Colors de Cossetània, exposa quines van ser les influències de l’autor i el seu paper en la literatura catalana.
“Diego Ruiz era un personatge molt especial: va ser psiquiatre, escriptor i filòsof. Va arribar a Barcelona en ple Modernisme. Els contes que va fer aporten notes originals; en l’època en què escrivia hi havia poca narrativa de por i transgressiva.
En l’obra de Ruiz es nota la influència de Poe i alguns altres novelistes i contistes europeus del segle XIX.”

A Contes d’un filòsof i Contes de glòria i d’infern, publicats els anys 1908 i 1911 respectivament, d’una gran originalitat en el context de la literatura catalana del temps, la influència perceptible d’Edgar A. Poe, Guy de Maupassant i Villiers de l’Isle- Adam imprimeix caràcter a unes narracions que circulen pels marges del misteri i el sobrenatural. La voluntat provocadora arriba als màxims nivells en els contes d’inspiració bíblica, agosarades versions de passatges i personatges del Nou Testament, i en els que s’ocupen de la bogeria, en què aprofita l’experiència com a psiquiatra de mentalitat i pràctica molt avançades per al seu temps.

Biografia:
Nascut a Màlaga l’any 1881, va connectar amb els sectors més radicals del Modernisme català, a Barcelona i a Girona. Psiquiatre, filòsof d’arrel nietzschiana, va elaborar un sistema filosòfic propi. Després de dues dècades de residència a Itàlia i a Alemanya, va tornar a Barcelona durant la Segona República i l’any 1939 es va exiliar a Tolosa de Llenguadoc. Escriptor en llengües diverses, dels seus llibres en català destaquen, a més de les narracions que publiquem, el recull d’articles ideològics Del poeta civil i el cavaller i Missatge a Macià. La seva personalitat, molt controvertida, va servir de base per a la famosa novel·la de Prudenci Bertrana Jo!, memòries d’un metge filòsof.

Més informació:

Cap comentari: