La novel·la breu "La bogeria" és una aportació singular en la tradició narrativa catalana

La novel·la La bogeria, de Narcís Oller, es presentarà dimarts 22 de desembre, a 2/4 de 8 del vespre, a l’Institut d’Estudis Vallencs (IEV). La presentació anirà a càrrec de la prologuista de l’obra, Maria Dasca, i del president de la Societat Narcís Oller, Magí Sunyer.

«Publicada set anys després de La febre d’or, la novel·la breu La bogeria (1899) és una aportació singular en la tradició narrativa catalana, tant pel que fa al tema —l’estudi particular d’un “cas clínic”, amb una forta dependència de la història política i social del país— com pel que fa a la trajectòria literària d’Oller. En el context de la fi de segle, l’obra evidencia el desenvolupament d’una nova orientació literària, en resposta al descrèdit de la novel·la realista i naturalista, a la vegada que converteix aquesta problemàtica en un dels centres temàtics de la ficció.»

Narcís Oller:
Narcís Oller (Valls, 1846 – Barcelona, 1930) és considerat el patriarca de la novel·la catalana contemporània, ja que és amb ell que la narrativa de la Renaixença aconsegueix els requisits intellectuals i formals necessaris per fer-se un lloc en el context europeu de l’època. Advocat d’ofici, va iniciar-se en les lletres catalanes de la mà del seu cosí, el crític Josep Yxart, el qual, juntament amb Joan Sardà, l’acompanyaren i esperonaren en les successives publicacions. És autor de novel·les tan destacades com La papallona (1882), L’escanyapobres (1884), Vilaniu (1886), La febre d’or (1890- 92), La bogeria (1899) i Pilar Prim (1906), i de reculls de contes com Croquis del natural (1879), Notes de color (1883), De tots colors (1888), Figura i paisatge (1897), Rurals i urbanes (1916) i Al llapis i a la ploma (1918). També cal fer esment de dues facetes força desconegudes: la de dramaturg i la de traductor, que va desenvolupar sobretot en la darrera etapa de la seva vida. Per últim, entre els anys 1913 i 1918 va escriure les seves Memòries literàries, en què evoca la seva trajectòria com a escriptor. Oller va obtenir un gran prestigi literari dins i fora de Catalunya, i les seves obres foren traduïdes de seguida a altres llengües, com el castellà, el francès, l’italià o el rus. El novel·lista va defensar aferrissadament al llarg de la carrera literària la seva opció lingüística a favor del català, en un moment en què aquesta decisió no s’escapava del debat i la polèmica.