16/9/10

Cossetània publica "L’Alta Vall de Cardós", que recorre un dels territoris més rics dels Pirineus

La guia, de Carles Gel, conté ascensions, travessies i escalades per una vall que es comença a descobrir

Cossetània ha publicat la guia L’Alta Vall de Cardós. Ascencions, escalades fàcils, travesses i itineraris circulars. 27 itineraris, de Carles Gel, que fa un recorregut per un dels territoris més rics dels Pirineus.
El llibre conté ascensions, travessies i escalades de dificultat baixa per una vall força desconeguda fins fa pocs anys.
Situada a l’extrem nord del Pallars Sobirà, la vall de Cardós és una de les més importants d’aquesta part dels Pirineus. Molt menys concorreguda que altres valls veïnes, l’Alta Vall de Cardós està formada per diverses valls secundàries, i hi destaquen per la seva importància la de Tavascan i la de Lladorre, indrets on hi ha muntanyes tan altes i importants com el pic de Sotllo, el pic dels Guins de l’Ase, el pic dels Estanys, el pic de Certascan, el pic de Mont-Roig, el pic de Ventolau, el pic dels Tres Estanys o el pic de Campirme. També són destacables, pel seu atractiu, els itineraris pels voltants de la pleta del Prat i del mític Estany del Diable.
L’autor, Carles Gel, que a finals dels anys vuitanta i principis dels noranta va explorar i obrir moltes vies a l’Alta Vall de Cardós, principalment a la regió de la Vall de Tavascan, creu que fins llavors era força desconeguda la importància de la Vall : “Malauradament, fins fa relativament pocs anys, la Vall de Cardós era una vall força desconeguda per a tothom. Penso que durant un temps, Vall Ferrera i la Pica d’Estats li treien protagonisme a la Vall de Cardós.”

A la guia, Gel també ofereix consells i recomanacions a l’hora d’iniciar els itineraris que proposa. L’autor destaca la importància d’estar informat abans d’anar a la muntanya, també sobre les diferències estacionals, especialment accentuades a la Vall de Cardós, i emprar les tècniques adequades: “amb els coneixements necessaris l’alpinista als Pirineus podrà prendre les mesures necessàries i aplicar les diferents tècniques que requereix la muntanya, sobretot a l’hivern: raquetes, esquís, escalada...”

Carles Gel (Vilassar de Mar, 1963) viu a Ribes de Freser. Als 7 anys va descobrir la muntanya fent la seva primera ascensió (i en solitari). Des d’aleshores les muntanyes sempre han format part de la seva vida. Pirineista vocacional, ha recorregut la serralada d’un extrem a un altre, i hi ha assolit més de 7.500 cims de dos mil i tres mil metres al llarg de totes les èpoques de l’any. No obstant això, ha realitzat ascensions arreu del món, i destaquen les 48 expedicions alpines i polars que ha realitzat des del 1988. Durant un temps de la seva vida va viure a Tavascan, on començà a treballar de guia. És guia d’alta muntanya, professor d’esquí de fons, fotògraf de natura, conferenciant i també es dedica a muntar expedicions arreu del món i a assessorar importants empreses de material de muntanya i d’esquí. Té una empresa pròpia dedicada a la distribució de llibres de muntanya. Fins ara ha escrit 42 llibres. També col·labora en diverses revistes de muntanya i aventura. Entre d’altres, és membre de la Sociedad Geográfica Española, de National Geographic Society i de la Asociación Española de Guías de Montaña.

Cap comentari: