El dilluns 30 de juliol de 2007, va sortir publicada al diari El Nou, una entrevista d'Anna Gorchs a Vicenç Ambrós, autor del llibre Des de la mort amb amor, guanyador del XV Premi de Narrativa de la Vila de l'Ametlla de Mar que publica Cossetània Edicions. A continuació podeu trobar l'entrevista reproduïda:
"Vicenç Ambós va presentar aquest divendres a Prats de Lluçanès la seva última novel·la Des de la mort amb amor, editada per Cossetània, amb la qual va guanyar el XV Premi de Narrativa Vila de l'Ametlla de Mar. Ambrós de 25 anys i veí de Lluçà, és llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i ja ha publicat amb quatre llibres: dos poemaris i dues novel·les d'enigma.
Només 25 anys i quatre llibres publicats, déu n'hi do...
Sí, déu n'hi do, però evidentment hi ha hagut carreres més prolífiques i exorbitants. Per exemple, Vicenç Villatoro als 24 anys ja havia guanyat el Sant Jordi de novel·la malgrat que això de l'edat també és relatiu. Hi ha gent que ha començat una carrera literària tard i en canvi l'ha feta molt brillant. És a dir, ha publicat llibres, ha guanyat premis... Potser en joves no és tan habitual perquè és allò que avui dia el jovent ens trobem que hem de fer moltes coses, i ens falta temps.
Tot i que va guanyant premis i editant llibres encara continua pensnt que no es vol dedicar professionalment a la literatura?
Ara tinc la vida mig resolta en un altre àmbit que em permet tenir temps lliure per poder dedicar unes quantes hores -almenys setmanals- a escriure. La veritat és que no m'ho plantejo, això de dedicar-me professionalment a la literatura. Però si et dediques a escriure des d'un punt de vista professional, escriuràs el que les editorials vulguin. I per exemple, jo aquesta setmana, he acabat de fer un recull de poemes, un gènere que no ven. Si hagués d'estar tota l'estona pensant en el que volen les editorials no faria el que voldria. Jo escric el que a mi em ve de gust en cada moment. És clar, la poesia m'agrada i n'escric i, per tant, no vull seguir els postulats d'una editorial que em digui el que he d'escriure.
Però em sembla que tampoc ho considera com un hobby, això d'escriure...
Ara ja va més enllà del hobby. Potser és una afició professionalitzada. M'agrada, m'hi dedico i intento aprendre'n. Però no és la meva professió primera.
De moment ha publicat 2 poemaris -Del Lluçanès, del pas del temps i personals i Foc entre dos blaus- i dues novel·les -Mort al paradís i Des de la mort amb amor-. Es considera més novel·lista o més poeta?
Depèn. M'agrada molt la narrativa, i a part de novel·les també he escrit uns quants relats breus. El que passa és que vol molt de temps, i quan t'hi dediques ha de ser una temporada, per exemple ara que començaré les vacances. Els poemes són diferents. Avui n'escrius un, passen les setmanes i n'escrius un altre, un dia et ve bé i n'escrius tres de cop... i al final tens un poemari.
Entrevista d'Anna Gorchs, publicat al diari El Nou, el dilluns 30 de juliol de 2007.
"Vicenç Ambós va presentar aquest divendres a Prats de Lluçanès la seva última novel·la Des de la mort amb amor, editada per Cossetània, amb la qual va guanyar el XV Premi de Narrativa Vila de l'Ametlla de Mar. Ambrós de 25 anys i veí de Lluçà, és llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i ja ha publicat amb quatre llibres: dos poemaris i dues novel·les d'enigma.
Només 25 anys i quatre llibres publicats, déu n'hi do...
Sí, déu n'hi do, però evidentment hi ha hagut carreres més prolífiques i exorbitants. Per exemple, Vicenç Villatoro als 24 anys ja havia guanyat el Sant Jordi de novel·la malgrat que això de l'edat també és relatiu. Hi ha gent que ha començat una carrera literària tard i en canvi l'ha feta molt brillant. És a dir, ha publicat llibres, ha guanyat premis... Potser en joves no és tan habitual perquè és allò que avui dia el jovent ens trobem que hem de fer moltes coses, i ens falta temps.
Tot i que va guanyant premis i editant llibres encara continua pensnt que no es vol dedicar professionalment a la literatura?
Ara tinc la vida mig resolta en un altre àmbit que em permet tenir temps lliure per poder dedicar unes quantes hores -almenys setmanals- a escriure. La veritat és que no m'ho plantejo, això de dedicar-me professionalment a la literatura. Però si et dediques a escriure des d'un punt de vista professional, escriuràs el que les editorials vulguin. I per exemple, jo aquesta setmana, he acabat de fer un recull de poemes, un gènere que no ven. Si hagués d'estar tota l'estona pensant en el que volen les editorials no faria el que voldria. Jo escric el que a mi em ve de gust en cada moment. És clar, la poesia m'agrada i n'escric i, per tant, no vull seguir els postulats d'una editorial que em digui el que he d'escriure.
Però em sembla que tampoc ho considera com un hobby, això d'escriure...
Ara ja va més enllà del hobby. Potser és una afició professionalitzada. M'agrada, m'hi dedico i intento aprendre'n. Però no és la meva professió primera.
De moment ha publicat 2 poemaris -Del Lluçanès, del pas del temps i personals i Foc entre dos blaus- i dues novel·les -Mort al paradís i Des de la mort amb amor-. Es considera més novel·lista o més poeta?
Depèn. M'agrada molt la narrativa, i a part de novel·les també he escrit uns quants relats breus. El que passa és que vol molt de temps, i quan t'hi dediques ha de ser una temporada, per exemple ara que començaré les vacances. Els poemes són diferents. Avui n'escrius un, passen les setmanes i n'escrius un altre, un dia et ve bé i n'escrius tres de cop... i al final tens un poemari.
Entrevista d'Anna Gorchs, publicat al diari El Nou, el dilluns 30 de juliol de 2007.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada