La ciutat de Reus de començament de segle passat és l’escenari en el qual es desenvolupa l’argument de la novel·la Àngels de pedra, d’una autora que a poc a poc i amb tenacitat, sense pressa però des de fa anys, ha anat bastint una sòlida trajectòria literària, Rosa Pagès.
Els lectors d’Àngels de pedra hi trobaran com a marc escènic del fil narratiu una època d’agitació social i política, de progressos i de canvis, en la qual Reus es converteix en un reflex de tot el que va passar durant els esdeveniments que van sacsejar Catalunya, encaminant-la cap a un nou futur.
Aquesta novel·la, per tant, narra un trajecte que dones i homes van haver de fer, experimentant en pròpia pell les conseqüències dels canvis. En aquesta textura ha emplaçat els seus personatges Rosa Pagès i a més, els ha sabut retratar amb un variat calidoscopi de trets que mostra el més ampli ventall d’emocions i sentiments que colpegen l’ànima humana, tot un catàleg de l’existència, figures immerses en paisatges que ens recorden que totes les històries es repeteixen perquè perviuen les bases més profundes.
Aprofundint una mica en el discurs narratiu, a través de les diverses vivències d’aquestes dones i d’aquests homes, l’escriptora-demiürg ens va acostant als dos móns en què hi viuen i que els condicionen. Per una banda, l’exterior, que és el de les fàbriques i de l’incipient urbanisme; de l’altra, l’interior, que és el que pressiona per adaptar-se al primer i, quan no ho aconsegueix, s’acaba transformant en lluita o en bogeria. Així doncs, a la manera de Zola, tant és l’espectre social al qual pertanyin els protagonistes, les circumstàncies els marquen d’una manera o d’una altra, els determinen i condicionen la seva existència.
Precisament és en aquest context on Rosa Pagès sap ubicar els protagonistes d’una història que captiva i ens recorda que tots els humans estem confegits de la mateixa matèria: ànima i carn, emocions i conflictes, víctimes i alhora responsables de la fatalitat del destí, d’aquesta força determinista incontrolable. A més, l’autora contempla amb encert i domini les diverses perspectives, no només socials sinò també anímiques, dels seus personatges. Són minyones i senyores, són obrers i són artistes, però sense deixar de ser mai persones. I mentre s’interrogen, embogeixen, creen, somien o lluiten, des de la façana més propera els observarà immutable un àngel de pedra en el qual pot projectar-se també el lector d’aquest treball.
Ressenya d'Albert Calls, participant en la promoció del llibre Àngels de pedra, de Rosa Pagès.
Els lectors d’Àngels de pedra hi trobaran com a marc escènic del fil narratiu una època d’agitació social i política, de progressos i de canvis, en la qual Reus es converteix en un reflex de tot el que va passar durant els esdeveniments que van sacsejar Catalunya, encaminant-la cap a un nou futur.
Aquesta novel·la, per tant, narra un trajecte que dones i homes van haver de fer, experimentant en pròpia pell les conseqüències dels canvis. En aquesta textura ha emplaçat els seus personatges Rosa Pagès i a més, els ha sabut retratar amb un variat calidoscopi de trets que mostra el més ampli ventall d’emocions i sentiments que colpegen l’ànima humana, tot un catàleg de l’existència, figures immerses en paisatges que ens recorden que totes les històries es repeteixen perquè perviuen les bases més profundes.
Aprofundint una mica en el discurs narratiu, a través de les diverses vivències d’aquestes dones i d’aquests homes, l’escriptora-demiürg ens va acostant als dos móns en què hi viuen i que els condicionen. Per una banda, l’exterior, que és el de les fàbriques i de l’incipient urbanisme; de l’altra, l’interior, que és el que pressiona per adaptar-se al primer i, quan no ho aconsegueix, s’acaba transformant en lluita o en bogeria. Així doncs, a la manera de Zola, tant és l’espectre social al qual pertanyin els protagonistes, les circumstàncies els marquen d’una manera o d’una altra, els determinen i condicionen la seva existència.
Precisament és en aquest context on Rosa Pagès sap ubicar els protagonistes d’una història que captiva i ens recorda que tots els humans estem confegits de la mateixa matèria: ànima i carn, emocions i conflictes, víctimes i alhora responsables de la fatalitat del destí, d’aquesta força determinista incontrolable. A més, l’autora contempla amb encert i domini les diverses perspectives, no només socials sinò també anímiques, dels seus personatges. Són minyones i senyores, són obrers i són artistes, però sense deixar de ser mai persones. I mentre s’interrogen, embogeixen, creen, somien o lluiten, des de la façana més propera els observarà immutable un àngel de pedra en el qual pot projectar-se també el lector d’aquest treball.
Ressenya d'Albert Calls, participant en la promoció del llibre Àngels de pedra, de Rosa Pagès.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada