"Àngels de pedra", de Rosa Pagès

Àngels de pedra és una novel·la coral de to històric i social que s’inicia amb referències a la pèrdua de les colònies espanyoles de Cuba i finalitza amb els successos de la Setmana Tràgica de Barcelona. L’espai, el veritable protagonista de la trama, és la ciutat de Reus i tots els canvis profunds que s’esdevenen, en una mena d’efecte dòmino, en aquest període a Catalunya. Hi trobem les primeres allaus migratòries del camp a la capital de província i de la capital de província a les ciutats en via de transformació, els canvis socials que provoquen agitació i sotracs a la política amb els moviments anarquistes i les primeres associacions sindicals, els canvis en els progressos industrials amb el pas del carbó a l’electricitat, els canvis artístics i culturals que suposaran els darrers efectes del modernisme i l’aposta pel model noucentista, i l’aparició d’una nova mentalitat: la importància del somni, de la utopia que conviuran amb els conceptes d’urbanisme i de “civilitat”.
L’autora, mitjançant una tècnica que ens recorda un trencadís gaudinià, recompondrà tot un teixit de matèria humana: els amos, els criats, i el pont entre els uns i els altres: l’artista, l’intel·lectual, el boig il·luminat. Emplaçarà en cada cel·la d’un rusc els personatges. Personatges que en tot moment malden per fugir d’allò que els empresona a la recerca de la felicitat en cadascuna de les seves manifestacions o ambicions, en algun cas a través del somni i el fantasieg com la Brigida de Boloix o la Vicenta (en ambdós casos són deliris de grandesa, el primer emocional i el segon classista), en d’altres, a través de l’esforç com la Llucieta, o de la lluita com en Mingo i l’Eloi, o de l’art i les idees com en Miquel i en Sebastià i també els personatges que per les seves pròpies deformitats, com és el cas de l’Adelaida amb la seva coixesa o la bogeria de l’Eufèmia, i els morts prematurs ens recordaran els àngels de pedra. Una multiplicitat de personatges i veus torbadores es fusionaran en la trama narrativa i aportaran entre tots una part de la història i la vida, la seva, inserida en el col·lectiu.
Àngels de pedra, és sens dubte una novel·la ben contextualitzada socialment en els seus espais, les cel·les del rusc són: els masos i jardins contraposats a la fàbrica, les reunions sindicals i els balls versus teatres, tertúlies literàries i filosòfiques als cafès.
Rosa Pagès també ens proporciona informació d’altres espais, països i ciutats que ben segur formaven part de la realitat de l’època: Cuba, Barcelona, Paris, Londres, Edimburg, l’Índia...
El to volgudament líric a estones, volgudament realista i èpic en d’altres, ens permet intuir una música (les notes franceses en el piano de Brigida de Boloix), una arquitectura (la ciutat jardí d’en Sebastià projectada a Barcelona, o el jardí del Parc Samà), un quadre pictòric (l’Eufèmia i les notes de color de Joaquim Mir) i una escultura (la que dóna nom al títol de la novel·la i és emblema del modernisme decadent a la ciutat de Reus: L’Institut Pere Mata, institució on els deliris i les utopies conviuen sota a l’empar dels àngels custodis).

Ressenya d'Anna Martínez Biayna, participant en la promoció d'Àngels de pedra, de Rosa Pagès.