Àngels de pedra, de Rosa Pagès

Els àngels de la guarda, en aquesta novel·la de Rosa Pagès, són de pedra i, per tant, no resolen mai les situacions. Potser per això, els personatges, forts i fràgils al mateix temps, aconsegueixen tant la felicitat més plena com la tristesa més profunda en només un gir de pàgina. Són uns nois i unes noies que viuen la primavera de la seva joventut –se sent l’olor de farigola ja al començament del llibre– des de diferents classes socials, però sense deixar perdre un fil estret que els uneix. Els primers anys del s. XX són l’època, Reus és l’escenari, Barcelona el somni de Ciutat Jardí d’un arquitecte i el Manicomi el malson d’una noia amb ganes de somriure. Àngels de pedra provoca emocions, dures i amables, gràcies a la prosa acurada de l’autora, que fa que els lectors ens endinsem pels paisatges enjardinats i palpem de prop i en tot moment el ritme trepidant de les paraules.

Ressenya de Bruna Generoso Miralpeix, participant en la promoció del llibre Àngels de pedra, de Rosa Pagès.