30/8/07

Miquel Esteve guanya el XXV Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre


Miquel Esteve, de Mora la Nova, amb la novel·la Heydrich i el bordell de Kitty Schmidt ha resultat el guanyador del XXV Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre que es va lliurar ahir dimecres a la nit en la transcurs del sopar literari que se celebrà a Vinebre. El premi, que està convocat per l'Ajuntament de Vinebre (Ribera d'Ebre), té una dotació de 3.000 euros i l'obra guanyadora serà publicada l'any vinent per Cossetània Edicions
Heydrich i el bordell de Kitty Schmidt presenta una perspectiva i un enfocament molt interessants del carnisser de Praga i les tècniques d'espionatge dels nazis. La història transcorre en dos plans temporals, en temps del nazisme, fixant-se en la dimensió humana dels criminals, i en els temps actuals, des d'una residència d'ancians amb el nom de L'Edat d'Or.
Miquel Esteve (imatge que acompanya el post) mostrà la seva satisfacció pel guardó obtingut i digué que aquesta serà la primera obrà que publicarà i que estava molt content per tres motius: “un primer perquè per mi és molt important haver guanyat aquest premi que té en el seu palmarès de guanyadors escriptors com Francesc Puigpelat, Andreu Carranza, Imma Monzó, Àngel Octavi Brunet o Sílvia Veà; en segon lloc perquè guanyo l’edició del 25è aniversari del premi; i finalment pel nom del premi, Ribera d’Ebre, ja que jo soc d’aquesta comarca i estimo la Ribera i el seu paisatge.”
L’acte també serví per presentar l’obra guanyadora de l’edició de l’any passat, Collage, de Roger Tartera. La presentació del llibre anà a càrrec de la cantautora Montse Castellà qui digué que “Collage són divuit relats que posen color a la vida d’una sèrie de personatges que es van fent grans a cops de vida”. Comentà, també, que tots els personatges de l’obra fugen d’alguna cosa i que Collage “és un arc de Sant Martí literari que recull divuit batalles del viure de cada dia.” Per la seva banda, Roger Tartera digué que “tot i que em resulta més fàcil escriure novel·les, aquest és el segon llibre de contes que publico”, el primer va ser La ciutat seca, editat per Cossetània Edicions el 2004 i que va ser guanyador del Premi de Narrativa Salvador Espriu. Tartera digué que els lectors de Collage trobaran “un escrit arriscat i contundent que és la manera com hem surt de dins d’escriure” i digué que és important la convocatòria d’aquest premi ja que “permet que autors poguem tenir veu.”
La vetllada va acabar amb l’actuació de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries.

28/8/07

"Blocs de ciència", un llibre amb interpretacions científiques curioses, sorprenets o divertides


El divendres dia 31 d’agost, a les 7 de la tarda a la Biblioteca Municipal de Roquetes es presentarà el llibre Blocs de ciència, de Daniel Closa. L’acte serà presidit per la directora de la biblioteca Begonya Ferré i la presentació anirà a càrrec de Jordi Abad. La presentació que s’ha organitzat conjuntament amb l’Ebresfera, s’enmarca en motiu del Dia del Bloc 2007. Aquest llibre ha estat editat amb el segell Publicacions URV que està gestionat per A+C (Arola Editors i Cossetània Edicions).

Resum
Per què la xocolata ens agrada tant?
Què hi tenen a veure, els vampirs amb el càncer?
Com és que hi ha persones que veuen colors en sentir algunes músiques?
Què hi ha a l’espai que atrau la nostra galàxia?
Per què desapareixen les granotes arreu del món?
Si la grip espanyola no va venir d’Espanya, per què l’anomenen així?
El romaní fa molt bona olor, però per quin motiu?
En aquest llibre trobem interpretacions científiques curioses, sorprenents o divertides a molts fets que ens envolten i als quals sovint no parem atenció.

L'autor
Daniel Closa i Autet (Barcelona, 1961) és doctor en biologia i investigador del CSIC. Les seves recerques científiques s’han centrat en l’estudi de processos relacionats amb la inflamació. Actualment dirigeix un grup de recerca sobre malalties pancreàtiques a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona. El 1994 va guanyar el Premi de Novel·la Científica amb la novel·la Tots som parents. També és autor d’obres de ficció, com Setembre de passió i El secret de l’Almogàver. Amb aquest recull, torna a una de les seves passions: la divulgació científica.

27/8/07

"Torres Jordi va ser en el seu moment idealitzat i després fou oblidat"


En el marc de l'auditori Carulla Font del Casal de l'Espluga de Francolí, el dissabte dia 25 d'agost es va fer la presentació del llibre De l'idealisme a l'oblit. Poesia i teatre de Pere Antoni Torres Jordi, obra de Josep Maria Vallès i Martí, editada per Cossetània Edicions.
La presentació anà a càrrec de Fernando Valero, catedràdic de Pedagogia de la Universitat Rovira i Virgili, el qual digué que el títol del llibre, De l'idealisme a l'oblit, és una declaració de principis del llibre, ja que Torres Jordi és "un solemne desconegut a la seva terra i la seva obra no ha estat estudiada".
L'autor explicà les dificultats que ha tingut per trobar documentació sobre Pere Antoni Torres Jordi i es queixà que "tant els espluguins com els tarragonins no en sabien res". Vallès comentà també que, malgrat que Torres Jordi va ser el primer director de La Vanguardia, "quan vaig anar en aquest diari a buscar informació, només vaig trobar les deu ratlles que van sortir com a necrològica el dia que es va morir". L'autor va explicar que Torres Jordi era un liberal que tingué molts vincles amb el general Prim i que tingué càrrecs polítics importants, com el d'alcalde de Tarragona, diputat a Corts o governador civil en ciutats com Girona, Màlaga, Granada i València.
Com a poeta, segons l'autor del llibre, "cultivà la poesia amb força encert, potser més un fàcil versificador que un poeta nat, però la veritat és que tant en català com en llengua castellana, hi ha entre les seves poesies obres de força qualitat", i, pel que fa al teatre, Vallès explica en el llibre que "en el camp teatral obtingué bons èxits com a autor dramàtic i també intentà entrar en el món de la comèdia amb joguines en un acte." Per la seva carrera com a polític, poeta i dramaturg, estranya el desconeixement que hi ha de la seva persona i de la seva obra. Això va fer que Josep Maria Vallès afirmés que "Torres Jordi va ser en un moment idealitzat i després va ser oblidat".

25/8/07

Es presenta a Vinebre "Collage" de Roger Tartera

El 29 d'agost a Vinebre, es presentarà el llibre Collage de Roger Tartera, publicat per Cossetània Edicions. En aquest mateix acte, que se celebrarà a partir de les 10 de la nit a la sala del cinema de Vinebre, es donaran a conèixer els guanyadors del XXV Premi de Narrativa de la Ribera d'Ebre.

Resum
A COLLAGE els colors emboliquen les vides de l’Eric i l’Iris, des que es coneixen amb la innocència preadolescent en un camp de futbol, fi ns que es fan grans i la vida els copeja amb brutalitat en el trànsit d’entrar de ple al món adult. Aquests divuit relats intensos i obsessius recullen el testimoni d’un seguit de personatges sempre a la vora de l’abisme. Alguns arriben a coincidir amb l’Eric i l’Iris, altres hi passen a frec i la majoria entren en contacte poètic en el desenllaç fi nal. Tots, però, tenen en comú el fi l conductor dels colors que actuen com pinzellades invisibles que els uneixen en un atzar de vegades capritxós i altres violent. La cruesa de la vida, la vilesa dels comportaments més mesquins, la desesperació existencial, la immersió en móns paral·lels i, també, una certa fe en l’esperança, col·lisionen entre si i ofereixen un espectre desolador i radical de la naturalesa humana.

L'autor
Roger Tartera (Tiana, 1972) és llicenciat en Història Contemporània. Ha publicat Quan es fa clar (Columna 2002), obra guanyadora del Premi Ciutat de Badalona de Narrativa, i La ciutat seca (Cossetània Edicions 2004), Premi de Narrativa Salvador Espriu / Premi Literari Municipi de Calafell. Va guanyar la Mostra Literària del Maresme l’any 1996. Fou escollit autor jove del Sant Jordi l’any 2003 pel diari La Vanguardia. És autor de diversos guions de llargmetratges i curtmetratges, ha fet de crític literari a l’Avui, ha escrit articles d’opinió al diari El Punt i ha publicat diversos contes en revistes literàries. Ha estudiat tres cursos d’escriptura creativa a l’antiga Aula de Lletres i el màster d’Escriptura per a la Televisió i el Cinema de la Universitat Autònoma de Barcelona. També ha transitat per un estol inacabable de feines alienants i mal pagades fi ns que, actualment, compagina l’escriptura amb la traducció de textos a l’anglès.

13/8/07

"De l'idealisme a l'oblit. Poesia i teatre de Pere Antoni Torres Jordi"

El dissabte 25 d'agost, es presenta a l'Espluga de Francolí el llibre de Josep M. Vallès Martí De l'idealisme a l'oblit. Poesia i teatre de Pere Antoni Torres Jordi, editat per Cossetània Edicions. L'acte tindrà lloc a l'Auditori Carulla Font, a les 8 del vespre i anirà a càrrec de Fernando Valero Iglesias, catedràtic de Pedagogia de la URV.

Resum

A través d’aquestes pàgines descobrirem la faceta literària d’un dels polítics tar-ragonins més importants del segle XIX. Pere Antoni Torres Jordi (Tarragona, 1843 – l’Espluga de Francolí, 1901) fou un abrandat poeta i dramaturg. Inicià la seva carrera política de la mà del general Prim i sota el padrinatge de Balaguer i Sagasta. Fou un liberal i un romàntic. Va participar activament en la Revolució de Setembre del 1868 i ocupà importants càrrecs en els períodes de governs liberals durant el darrer terç del segle XIX. Va destacar com a autor teatral amb més d’una quinzena d’obres que foren molt ben acollides pel públic. Pitarra i Guimerà, en els seus respectius projectes per redreçar el teatre català, es disputaren l’estrena d’algun dels seus drames. En poesia va triomfar des de molt jove, però la seva feina més important la va fer en el camp del periodisme. Fou el primer director de La Vanguardia (1881) i el 1875 va fundar a Tarragona el diari La Opinión, que subsistí fi ns després de la seva mort. Va ser governador civil de Girona, Màlaga, Granada i València, director general de Benefi cència i Sanitat, director de política de la Secretaria del Consell de Ministres i secretari del govern general de l’illa de Cuba. A l’Espluga de Francolí va fundar el Balneari de les Masies a redós de la font del Ferro.

L'autor
Josep M. Vallès i Martí Nascut a l’Espluga de Francolí el 1945, és afeccionat a la història local. La seva carrera professional s’ha centrat en la gerència empresarial, i el seu oci, en la promoció cultural a la seva vila. Fundà l’Escola de Música del Casal el 1978 i ocupà la presidència del Casal del 1981 al 1985, període durant el qual promogué la reaparició de la revista mensual El Francolí i fou un dels fundadors del premi Bernat Morgades de recerca històrica local. També fou fundador del Centre d’Estudis del Casal de l’Espluga (1983). Ocupà l’alcaldia de l’Espluga durant un curt termini, en la legislatura 1987-1991, però es veié obligat a dimitir per la polèmica del Pla de Residus, promogut per la Generalitat de Catalunya. És autor d’un treball monogràfi c sobre l’aigua de les Cent Fonts i biògraf de Pere Antoni Torres Jordi, sobre el qual ha publicat articles i ha fet conferències. Membre i col·laborador dels centres d’estudis de la Conca de Barberà i de les Garrigues, en les revistes dels quals ha publicat els articles següents: “Josep Mallén i Garzón, un mestre republicà a l’Espluga de Francolí” (Montblanc, 2006) i “El capbreu del Vilosell de 1758” (les Borges Blanques, 2006). Actualment és gerent del Casal de l’Espluga de Francolí.

10/8/07

Ressenya a la Revue Pyrenées d'"El massís de la Maladeta"

La revista francesa La Revue des Amis du Musée Pyrenéen en la seva plana web, ressenya el llibre El massís de la Maladeta, de Tòfol Tobal, Jordi Pons i Ramon Solís, editat per Cossetània Edicions.

9/8/07

27 itineraris per recórrer la vall de Tuixent i la Vansa en BTT

El dissabte, 18 d’agost, a les 20.00 h al Museu de les Trementinaires de Lleia (Plaça Serra del Cadí, 1 - Tuixent), Carles Alastuey i Joan Ramon Segura presentaran En BTT per la vall de Tuixent i la Vansa publicat per Cossetània Edicions.
Una altra presentació d'aquest llibre, tindrà lloc el dimecres, 19 de setembre, a les 8 del vespre a la Biblioteca Pública de Lleida (Rambla d'Aragó, 10). La presentació anirà a càrrec, en aquesta ocasió, de Francesc Català, vicepresident del Centre Excursionista de Lledia i Joan Ramon Segura, autor del llibre.

Resum
La vall de Tuixent i la Vansa cavalca entre les comarques de l’Alt Urgell, el Berguedà i el Solsonès. És com una mena d’estreta falca que intenta obrir-se camí entre les tres comarques. De l’Alt Urgell és separada per la llarga serralada del Cadí. Del Berguedà ho està per l’altívol Pedraforca i pels contraforts septentrionals de la serra del Verd. Del Solsonès, per la serra del Verd i les muntanyes del Port del Comte. Aquest marc geogràfic ha emmarcat una vall amb unes característiques ben singulars. Constitueix una contrada definida per l’aïllament que li produeixen els altius colls que la separen de la resta del país.

L'autor

Joan Ramon Segura i Radigales va néixer a Almacelles, Segrià, el 1959. L’atzar el va dur a esquiar a Tuixent per allà l’any 1985. Des de llavors no ha faltat mai a la crida de la neu. L’hospitalitat de la seva gent i la bellesa de la vall va fer que cada cop es trobés més a gust en aquelles contrades. Descobrí les seves muntanyes a l’estiu. Amb una bona colla d’amics s’ha dedicat a rodar per tots els topants. El principal encant és que es tracta d’una serralada no gaire concorreguda, on podem gaudir fàcilment de la solitud i de l’aventura dels camins poc fressats.
L’any 1998 publicà La història gràfica de l’excursionisme a Lleida, dedicat a la seva entitat esportiva: el Centre Excursionista de Lleida, del qual actualment és el president. Altres llibres seus són Esglésies i ermites de la vall de Tuixent i la Vansa (2003), Itineraris pel Front del Segre (2005) i On anem d’excursió? (2006). Aquest mateix any guanyà el VI Premi Vèrtex, convocat per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), amb el títol 25 excursions pel Front del Pallars. Col·laborà activament en el llibre La serra de Boumort i muntanyes veïnes (2005), de Manuel Cortés —el seu mestre—, i posteriorment el complementaren amb un mapa.