Mor Josep Ramon Grau Mestres, coautor del llibre "Lluís Llach, el noi de cal Vall"

Cossetània lamenta la mort de Josep Ramon Grau Mestres, coautor, juntament amb Cinta S. Bellmunt, del llibre Lluís Llach, el noi de cal Vall.

Grau, nascut a Porrera el 1956, sempre va estar involucrat en activitats socials i culturals. Darrerament treballava a Reus, i vivia a cavall entre aquesta ciutat i Porrera. Fins l’any 2001 treballà de pagès al seu poble. Va ser un dels fundadors de la societat Vall-Llach SCP, juntament amb Eduard Duran i Lluís Llach, en la qual es va encarregar de plantar els primers ceps del cantautor el 1995. Durant dues legislatures va ser regidor a l’Ajuntament de Porrera pel partit dels Socialistes de Catalunya, i formà part del nucli d’amics que acollí Llach en el seu retorn al municipi. També és autor, juntament amb Fina Duran, del llibre Porrera, imatges d’un poble (1999).

"Quaderns deltaics", de Josep Igual, guanyador del III Premi de Narrativa Cristòfol Despuig, es presenta a Tortosa

El llibre Quaderns deltaics, de Josep Igual, guanyador del III Premi de Narrativa Cristòfol Despuig, es presentarà dijous 12 de març, a 2/4 de 8 del vespre, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo, de Tortosa.
La presentació anirà a càrrec de Maria Josep Margalef, professora de llengua i literatura i escriptora.

Ofrenen literatura en estat pur, aquests quaderns, trenats des d’un jo o des de tota una assemblea d’ànimes, un relat en marxa on la trama no és cap altra que el pas dels dies i els sediments, fragmentaris i fràgils, que la voluntat del prosista va deixant-nos en la pàgina creativa i reflexiva. L’autor reuneix, amb destra cocteleria personal, tradicions i modernitats, certeses provisionals, perfils del do de gents, sabors, músiques… Aquests Quaderns deltaics apleguen les visions i plasticitats d’un escriptor de raça (Gerard Vergés dixit) que s’acull a l’eterna actualitat de l’humanisme.

Josep Igual:
Josep Igual va néixer a Benicarló, Baix Maestrat, el 1966. Viu a Sant Carles de la Ràpita, Montsià, des dels anys noranta. Ha conreat la poesia, la narrativa i el periodisme. La seva obra ha rebut diversos guardons com són el Ciutat de València de poesia del 1988, o el Sebastià Juan Arbó de novel·la del 1997. Entre els seus títols destaquen els llibres de versos 35 poemes (1988), Lector d’esperes (1990), Rebotiga del brocanter (1999), Poemes escollits (2007) i Ditades al vidre (2008). Ha publicat el llibre de contes Faules mamíferes (2007), els perfils biogràfics Retrats de butxaca (2006), els dietaris L’any de la fi del món (1999) i El rastre dels dies (2004), i les novel·les Cabotatge (1997), El cor cansat (1997), Les clarianes i els dols (2000) i Torn de nit (2005). En paral·lel a la seva vessant literària ha musicat textos propis i d’altres autors com a cantautor. Ha editat el CD Sort de tu (1998), i ha fet recitals arreu de la nostra geografia. Ha col·laborat com a articulista en diverses publicacions periodístiques, culturals i literàries. Amb Quaderns deltaics ha guanyat el premi Cristòfol Despuig de Tortosa del 2008.

"Secrets de Catalunya" retrata el país a través de singularitats que no apareixen a les guies

L'autor de l'obra, que edita Cossetània, és Xavier Sust

El llibre Secrets de Catalunya, de Xavier Sust, retrata el país a través de singularitats que no apareixen a les guies. L’autor ha volgut parlar en aquesta obra, que edita Cossetània, sobre la gent de Catalunya i d’allò que li és propi.
Xavier Sust, economista, també ha publicat els llibres Guia inútil de Catalunya, Misses dites i Fantasies animades d’ahir i d’avui. Per Sust, l’interès d’aquesta obra es troba en la manera en què retrata el país, a través de les anècdotes que explica, que s’allunyen d’allò que es publica habitualment: “El llibre parla de coses que no es troben explicades en altres llocs. El lector no hi trobarà sexe, ni cotxes, ni diners; parla de la gent. És com una revista, per tant, millor que no es llegeixi tot d’un cop." Xavier Sust ha volgut reflectir al llibre un sentit de país, tor parlant des d’una normalitat que, segons ell, no és real: “el llibre demostra sentit de país, donant-lo per pressuposat, però parla des d’una normalitat que no existeix. Tot i això, jo no tanco el llum.”
Per a l’autor també ha estat important aconseguir la complicitat amb el lector, a través de situacions quotidianes tractades sempre de manera suggerent i irònica. Sust ha volgut que hi quedéssin reflectides les diverses realitats del país: “El llibre parla de la gent, m’interessa el factor humà de l’obra. En les històries s’hi poden trobar dobles i triples sentits, dels que cadascú n’agafarà el que vulgui. A més, he volgut que hi hagués un equilibri territorial dels casos que s’exposen”. Xavier Sust també destaca el pes que té la figura paterna a l’obra: “A Secrets de Catalunya també hi he afegit, de manera conscient o inconscient, una mena de reconeixement a la figura paterna: en moltes de les històries hi apareix un pare, un padrí, un professor, o bé un cap; i sempre se’n parla en un sentit positiu.

"Tot el que no necessitàveu saber del nostre país" és el subtítol que finalment s'ha escollit per a aquest llibre, després d'haver descartat altres subtítols: "Consells pràctics per no solucionar problemes que no tenim", "Una guia absolutament prescindible per a la vida moderna", "Investigacions fins ara inèdites...i és lògic", "Té res, l'herbolari, per a la síndrome d'Estocolm?"; "Famosos de la televisió! Parelles d'estranquis! Fenòmens paranormals! Etcètera!", "Del Sant Crist de Balaguer al Pinotxo de la Boqueria passant per la Fresita i els tebeos de Bruguera", "Ridiculeses abordades de manera seriosa i solemnitats preses en broma", i "El passat no el deixem enrere sinó endins".

Xavier Sust:

Xavier Sust Novell és escriptor de poesia amb obra publicada, autor teatral amb obra estrenada i propietari d’una barbacoa amb obra vista. Atresora records en el sentit anglès de la paraula i també en el català. És economista, però vaja, se sent satisfet d’haver fet els llibres Guia inútil de Catalunya, Misses dites i Fantasies animades d’ahir i d’avui. I ja és estrany, perquè aquest és dels que mai no estan contents: quan era petit volia ser periodista, i ara que és periodista voldria ser petit.

Diccionari del vi i del beure

La jove i dinàmica editorial Cossetània ha publicat el Diccionari del vi i del beure, una eina interessant i útil per a tothom que es vulgui instruir sobre el món de vi i, en aquest cas, amplia el vocabulari i les explicacions a licors i cerveses, te, etc. No és el primer cop que aquesta editorial publica llibres del món del vi, ara mateix em ve a la memòria: Els vins del Priorat, de la Montse Nadal, El vi neix a la vinya, de Màrius Fuentes, o dins el licors: El llibre de la ratafia, de Jaume Fàbrega, tots dins de la col·lecció “El cullerot” d’aquesta editorial.
La publicació d’aquest diccionari és una bona notícia, per la poca bibliografia en català que hi ha del vi i els seus derivats, tot i que últimament sembla que la cosa es va bellugant i de mica en mica es van omplint els buits i les mancances. Així, fins fa poc ni tan sols hi havia guia de vins de Catalunya, i el passat mes de setembre va sortir la primera, i tenim notícies que ja s’està preparant la segona. També gaudim d’una revista excel·lent com “Cupatges” i darrerament el diari “Avui” ha tret un suplement digital, “Vadevi”.
Pel que fa al diccionari, no és un llibre que es va llegint de la primera pàgina a l’última, sinó que hi vas a buscar aquella terminologia que, pel fet de no ser de l’ofici, és més difícil de tenir en el teu vocabulari quotidià, o per saber que una barrica, no és un castellanisme, sinó una bóta de dos-cents i escaig litres, o que el carretell és una bóta de trenta litres.
També és important per mantenir la correcció i la pressió amb els noms de les varietats, i en aquest cas aquest diccionari no cau en l’error de confondre la carinyena amb el samsó, com s’ha posat de moda i es pot veure en algunes contraetiquetes d’ampolles de vi, quan el samsó correspon a la varietat francesa cinsault.
Si és cert que un diccionari té una altra lectura que un llibre normal, també és cert que, en aquest cas, quan busques alguna paraula, de seguida la vista se’n va cap a les altres paraules, que una mica més amunt o més avall et criden l’atenció. Aquest diccionari, com el publicat fa uns quants anys per en Xavier Rull a l’Enciclopèdia Catalana, és un bon instrument per endinsar-se al món del vi de casa nostra. Esperem que de mica en mica es vagin omplint els buits que encara s’han d’omplir, els vins hi són, només hi falta la literatura.

Article al blog de Jordi Castells i Guasch sobre el Diccionari del vi i del beure, de Joan Maria Romaní.

Terra alta

Jordi Llavina publicà un article a la revista Presència sobre el poemari Terra fonda, de Lurdes Malgrat. Llavina destaca el dramatisme que es desprèn dels versos de l’autora.

Lurdes Malgrat escriu una poesia complexa, d’una certa pretensió filosòfica, en què associacions diverses I analogies arriscades poden despistar el lector. Sovint fa servir “metàfores encobridores”. Hi noto un desig d’anar més enllà de la mera consignació de la realitat que ens envolta.[...]
El dramatisme latent dels seus poemes resulta un altre dels trets més remarcables, i el lector s’hi va familiaritzant per algunes de les imatges alucinades i belles.

"100 anys d'esquí a Catalunya", "Volta a Catalunya en BTT" i "Camins del serè" apareixen a la revista "Vèrtex"

100 anys d'esquí a Catalunya, Volta a Catalunya en BTT i Camins del serè, tres de les darreres publicacions de Cossetània sobre el món de l’excursionisme i el muntanyisme, aparèixen en l'últim número de la revista Vèrtex.

La ressenya dels llibres, d'Enric Faura, destaca la vistositat i el valor sentimental de les imatges que aparèixen a 100 anys d’esquí a Catalunya, d’Antoni Real:

El Nadal de 1908 uns atrevits excursionistes deixaven les primeres traces d’esquí a la neu dels Rasos de Peguera. Havia arribat l’esquí a Catalunya. Al llarg d’aquest segle la seva evolució ha estat espectacular, tant en materials, tècnica com sobretot en la transformació del territori, ja que ha portat molta riquesa als Pirineus, malgrat un impacte important sobre el medi. El conegut periodista de TV3 conductor del programa Temps de neu ha preparat un luxós llibre commemoratiu[...] A destacar dos elements importants: per una banda la riquíssima il·lustració, amb fotos de gran valor històric i sentimental que es fan mirar amb atenció. En segon lloc l’oferta que ha acompanyat el llibre, 15 forfets gratuïts a les estacions d’esquí catalanes.

El text també fa referència a la llarga trajectòria de la col·lecció Azimut:

La tardor passada la col·lecció de guies excursionistes Azimut, editada per Cossetània, va arribar al número 100. És important destacar la fita, ja que suposa la consolidació de la col·lecció comercial més ¡ extensa de guies excursionistes en català, amb diverses obres reeditades. Azimut ha aportat en aquests 100 títols una nova mirada sobre el territori i la concepció clàssica de les guies excursionistes [...] Però la col·lecció no s’atura. El número 101 retorna al seu lloc d’origen, amb el recull de 25 propostes excursionistes per les muntanyes que envolten el Camp de Tarragona, aplegades sota el suggeridor nom de Camins del serè, en al·lusió al vent que sovint visita aquelles contrades.

La presentació de "Els millors plats de l'Àvia Remei" a la llibreria Robafaves comptà amb una multitudinària assistència

Assistents a la presentació de Els millors plats de l'Àvia Remei a la llibreria RobafavesRemei Ribas durant la presentació del llibreEspartac Peran i Remei Ribas durant la presentació

La presentació del llibre Els millors plats de l’Àvia Remei a la llibreria Robafaves de Mataró comptà amb una multitudinària assistència. En l’acte, que es va celebrar dijous 5 de març, hi van assistir amics i coneguts de l’autora, Remei Ribas. La vetllada ja començà repartint barrets de cuiner per als assistents, i continuà amb aquest to informal. Entre els presents a l'acte, hi havia el fotògraf Pep Borrell, i el també mataroní Espartac Peran, qui presentà el llibre. Peran elogià la tasca de la Remei i la seva capacitat comunicativa: “Un dels valors de l’Àvia Remei és la seva vitalitat; sempre es veu vàlida per contiuar fent coses [...] La Remei té un do de comunicació que fa que ho expliqui tot amb gràcia.”

Remi Ribas dedicà les seves paraules a agrair la col·laboració de tots els que han participat en el seu nou llibre, i també va desvetllar alguns dels trucs i receptes. Va incidir especialment en el plat de la sípia amb pèsols, tradicional de Mataró.

La presentació acabà amb una degustació de bombons de xocolata fets per la Remei.