"Àngels de pedra", de Rosa Pagès

He gaudit, més que llegit, aquest llibre, gairebé des de la primera pàgina. Rosa Pagès t'acosta als pensaments, sentiments i emocions de cada personatge d'una manera magistral, amb una prosa molt rica en detalls. Et trasllada a una època de gran moviment polític i social d'una manera serena, suau, i no et deixa marxar d'aquell temps fins que tanques el llibre. Cada personatge, cada racó de Reus, cada relació està impregnada d'un aire gairebé cinematogràfic. Àngels de pedra és la història d'un grup de gent que lluità pels seus ideals, per les seves vides, pels seus respectius amors i odis (de vegades també hem de lluitar per seguir mantenint l'odi...), i sobre tot, pels seus somnis. Uns somnis de passat i de futur, construïts des d'un present canviant i convuls. És la història de la gent que busca el seu lloc, i que de vegades el troba, i de vegades ha de seguir buscant. Realment, un llibre exquisit, i Rosa Pagès, una autora de la que espero seguir gaudint en un futur. Un nom a anotar i seguir, sens dubte!

Article de Maribel Gutiérrez Delgado, participant en la promoció del llibre Àngels de pedra, de Rosa Pagès.

"El Barça millora la vida sexual"

L'escriptor Andreu González Castro, que acaba de publicadr 100 motius per ser del Barça (i no ser del Madrid) (Cossetània, 2010) afirma en aquesta entrevista per e-notícies que un dels motius per ser del Barça és perquè "millora la vida sexual". El llibre, escrit conjuntament amb Armando Luigi Castañeda, es va presentar a la Llibreria Catalònia el passat dia 23 amb la presència del periodista de TV3 Xavi Torres.

El periodista va afirmar precisament que “aquest és un llibre d’història, perquè hi trobem els grans episodis de tota la història del Barça; i a la vegada és un llibre d’autoajuda". També va destacar que es tractava d’un llibre molt millor escrit que els que acostumen a fer els de la seva professió".

“Es presenten molts llibres sobre el Barça, però cap com aquest: en altres publicacions sobre el FC Barcelona i els seus protagonistes, els autors se suposa que coneixen des de dins el que s’hi cou. En canvi, l’Andreu González i l’Armando Luigi Castañeda ja ens adverteixen des de bon començament que són barcelonistes de base a qui no encega la mitomania".

Andreu González Castro (L’Hospitalet de Llobregat, 1974) ha publicat cinc reculls de versos: Currículum vítae (2002), Obra Nueva (2004), Retablo de Nueva York (2005), Epigrames del Mas d’en Gall (2007) i Maniobras diversivas (2008). També ha guanyat diversos concursos literaris per a menors de 35 anys, com ara els de poesia de la Universidad de Sevilla (2004) i el Miguel Hernández (2005), així com el premi Les Talúries de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (2009). És col·laborador de la revista mensual de pensament i cultural El Ciervo.

Armando Luigi Castañeda és autor de llibres de contingut filosòfic i moral com ara Mujer desnuda mirando a un enano negro arrodillado (1995), Historia de la burra y la motocicleta (1997), La crisis de la modernidad (1997) i Guía de Barcelona para sociópatas (2007).

Entrevista i article del diari e-Notícies a Andreu González, coautor de 100 motius per ser del Barça (i no ser del Madrid).

La força del destí i la fragilitat humana

La ciutat de Reus de començament de segle passat és l’escenari en el qual es desenvolupa l’argument de la novel·la Àngels de pedra, d’una autora que a poc a poc i amb tenacitat, sense pressa però des de fa anys, ha anat bastint una sòlida trajectòria literària, Rosa Pagès.

Els lectors d’Àngels de pedra hi trobaran com a marc escènic del fil narratiu una època d’agitació social i política, de progressos i de canvis, en la qual Reus es converteix en un reflex de tot el que va passar durant els esdeveniments que van sacsejar Catalunya, encaminant-la cap a un nou futur.

Aquesta novel·la, per tant, narra un trajecte que dones i homes van haver de fer, experimentant en pròpia pell les conseqüències dels canvis. En aquesta textura ha emplaçat els seus personatges Rosa Pagès i a més, els ha sabut retratar amb un variat calidoscopi de trets que mostra el més ampli ventall d’emocions i sentiments que colpegen l’ànima humana, tot un catàleg de l’existència, figures immerses en paisatges que ens recorden que totes les històries es repeteixen perquè perviuen les bases més profundes.

Aprofundint una mica en el discurs narratiu, a través de les diverses vivències d’aquestes dones i d’aquests homes, l’escriptora-demiürg ens va acostant als dos móns en què hi viuen i que els condicionen. Per una banda, l’exterior, que és el de les fàbriques i de l’incipient urbanisme; de l’altra, l’interior, que és el que pressiona per adaptar-se al primer i, quan no ho aconsegueix, s’acaba transformant en lluita o en bogeria. Així doncs, a la manera de Zola, tant és l’espectre social al qual pertanyin els protagonistes, les circumstàncies els marquen d’una manera o d’una altra, els determinen i condicionen la seva existència.

Precisament és en aquest context on Rosa Pagès sap ubicar els protagonistes d’una història que captiva i ens recorda que tots els humans estem confegits de la mateixa matèria: ànima i carn, emocions i conflictes, víctimes i alhora responsables de la fatalitat del destí, d’aquesta força determinista incontrolable. A més, l’autora contempla amb encert i domini les diverses perspectives, no només socials sinò també anímiques, dels seus personatges. Són minyones i senyores, són obrers i són artistes, però sense deixar de ser mai persones. I mentre s’interrogen, embogeixen, creen, somien o lluiten, des de la façana més propera els observarà immutable un àngel de pedra en el qual pot projectar-se també el lector d’aquest treball.

Ressenya d'Albert Calls, participant en la promoció del llibre Àngels de pedra, de Rosa Pagès.

"Noguera. 17 excursions en BTT" apareix al Telenotícies Comarques de TV3

El llibre Noguera. 17 excursions en BTT, de David Sancho i David Guiu, aparegué al Telenotícies Comarques de TV3 de dijous 22 d'abril.

El fragment dedicat a Noguera, en el que hi apareixen els autors recorrent alguns dels paisatges als que fa referència la guia, es pot veure a partir dels 2min 45s del vídeo.

Un llibre explica la història de la Trinca

El Diari de Sant Cugat de divendres 16 d'abril publicà un article sobre el llibre Tot Trinca (1969-2010), de David Escamilla.

L'article fa referència a la trajectòria de la Trinca, des dels seus èxits musicals als televisius:

Ara, en el nou llibre del col·laborador de DIARI David Escamilla, Tot Trinca (1969-2010), el lector trobarà tota la seva història musical, els seus 20 anys ininterromputs d'èxits i d'alegries i aquelles cançons que recordaven allò que no volíem ser, i el que ja començàvem a atrevir-nos a somiar.
Però també explica com van prendre forma totes les seves aventures catòdiques, els nous formats de programes que van crear i exportar internacionalment des de la seva alquímica factoria de Gestmusic, revolucionant el sector de l'entreteniment i la cultura televisiva.

Cossetània publica el seu catàleg de novetats per al maig

Cossetània ha publicat el catàleg de novetats editorials per aquest mes de maig. A continuació podreu veure alguns dels llibres que hi apareixen:

A la nova col·lecció Essencial, les guies de turisme en català de Londres, París, Roma i Nova York.
A Azimut, L'Alt Solsonès. Rases i cims, de Maria Dot, Francesc Garrigós i Raimon Rovira; la cinquena edició de 50 itineraris a peu per Catalunya, de Josep Mauri i Portolès; la segona edició de El Montseny, de Francesc Roma i Casanovas.
A Azimut Turisme, El Camí Català de Sant Jaume. Des de Montserrat, de Joan Fiol Boada.
A Fora de Joc, L'entorn. El circ mediàtic del Barça, d'Àlex Santos Fernández.
A Perfils, la segona edició de Lluís Llach. Lo noi de cal Vall, de Cinta S. Bellmunt i Josep R. Grau.
A Narrativa, L'eixida i altres narracions, de diversos autors. VII Premi de Narrativa curta Mn. Romà Comamala.
A El Tinter, El Penedès llegendari, de Juan Carlos Borrego Pérez, i Eladi Homs. 25 anys d'escola, de Pere Gatell Artigas i tot el claustre de l'escola.
Un cant a l’enyor: Gavadà en la seua plenitud, de Cristina Castellnou i Espelta.

Podeu consultar el catàleg en aquest enllaç.

"Àlbum d’oblits", de Francesc Valls-Calçada

Per parlar de l’Album d’oblits (Francesc Valls-Calçada, Àlbum d'oblits, Cossetània, Valls, 2010) partirem d’una de les moltes divisions possibles que es poden fer amb la poesia. El discurs poètic, entre altres moltes coses, pot aspirar a la bellesa o al coneixement. És clar que aquestes funcions no s’exclouen, però també que ens trobem amb freqüència un dels plats de la balança més ple que l’altre.

La poesia de Francesc Valls-Calçada s’inclina cap al coneixement, dóna prioritat a aprofundir en la seva contemporaneïtat. Jo sempre reivindico la curiositat, però té uns límits que s’han de pensar amb deteniment. Sèneca deia que “és fàcil saber més que els altres”, però allò vertaderament difícil “és saber alguna cosa millor que els altres”. Aquest plus necessari ens el proporciona la poesia. I l’Album d’oblits n’és un bon exemple del tarannà curiós de l’autor. Hi ha el trànsit de les petites coses, hi podem trobar els grans arguments –el pas del temps, la capacitat d’estimar, el viatge cap a fora, però també cap a l’interior de nosaltres mateixos.

La seva és una poesia que ens explica un món possible, aquell que sap destil·lar a través de les seves paraules, un món d’innocència, de llibertat, de combats perduts, de silencis. També de mort, de desig, d’esperances. Potser molts d’aquests aspectes són contradictoris, però així funciona la nostra existència i, la poesia, una de les arts més properes a la vertadera naturalesa de l’ésser humà, no pot mantenir-se aliena als contrasts, per molt violents que siguin.

Tot això que dic ens podria fer pensar que no hi ha bellesa a la poesia de l’autor, però seria una greu errada. A mi m’entusiasma un pensament que ens va deixar el gran pintor Francis Bacon: “No hi ha bellesa sense alguna cosa estranya en les seves proporcions.” En primer lloc crec que s’ha de dir que també hi ha bellesa en el dolor, que sovint neix d’un exercici d’intensitat, que la bellesa, en ocasions, se’ns presenta com urpes clavades a la pell. Les paraules d’Album d’oblits persegueixen una bellesa reflexiva, una llum que es deixa veure quan ens obrim i ens deixem penetrar per sensacions que la vida quotidiana allunya.

Podríem dir, doncs, que aquest llibre és un cant a l’esperança, que els seus són els versos d’un conjur antic, el que mena fins a la sensibilitat més amagada, el que ens fa vibrar encara quan les hores tornen a semblar una lenta successió de minuts i ens adonem que paga la pena escoltar-les. Els oblits serien, doncs, com petits recordatoris que ens situen de nou molt més enllà de nosaltres mateixos. Un Album d’oblits que serveixi per recordar i recordar-nos, la poesia de Valls-Calçada com una advertència de bellesa que fuig si no tanquem els punys i l’aferrem amb força.

A partir d’aquí, potser només la paraula ens serveix. Per tant, deixeu el llibre a la vostra tauleta de nit, aneu construint petites parcel·les d’esperança...

Article de Xulio Ricardo Trigo al blog Versos.cat sobre el llibre Àlbum d'oblits, de Francesc Valls-Calçada.