"'El Baphomet i la taula esmaragda' és una novel·la amb un ritme trepidant"

L'Ajuntament d'Ascó serví de marc per a la presentació, el dissabte dia 4 d'abril, del llibre El Baphomet i la taula esmaragda, obra de Miquel Esteve, guanyadora del Premi Vila d'Ascó de Narrativa 2008. La presentació va anar a càrrec de Josep Moragrega, expresident del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre.

Moragrega digué que "el llibre és una llegenda sobre el Baphomet, amb un ritme trepidant i amb la intriga que hi creen carlins, templers, maçons o jesuïtes". El presentador afegí també que "l'autor aprofita el seu bagatge personal per construir els personatges. La seva obra, en la que utilitza la tècnica dels temps creuats, demostra a més un estil propi, una personalitat a l'hora d'escriure."

Josep Moragresa elogià el fet que Esteve "fa del territori un element literari. L'autor té un gran bagatge cultural, cosa que és nota en la seva novel·la, que és capaç de transmetre'l en la seva obra."

Per la seva part, Miquel Esteve, autor també de la novel·la publicada la passada tardor a Cossetània Heydrich i les agents del saló Kitty, digue que "la novel·la és la història d'una recerca que fa història de la història".

Homenatge als últims brigadistes

Cossetània publica un llibre en català i en anglès sobre els brigadistes al Priorat

Durant la primavera de 1938, l'Exèrcit republicà es va assentar en diferents indrets de la comarca del Priorat per tal de refer-se del greu estat físic i psicològic després de l'ensulsiada del front d'Aragó. Però, des de llavors, van començar els preparatius militars per a la batalla de l'Ebre, l'últim intent de la República per a capgirar el curs d'una guerra cada vegada més perduda. Cossetània Edicions ha editat ara el contingut de l'exposició Preludi de l'última batalla: les Brigades Internacionals al Priorat, que reflecteixen els moments d'esbarjo i tranquil·litat en aquesta comarca. El llibre, a més, està publicat en català i en anglès en homenatge als participants. L'obra, d'un centenar de planes, inclou nombroses fotografies de l'època com la d'un partit de futbol a Marça o una desfilada del batalló canadenc per la mateixa localitat.

Article i fotografia al diari digital e-notícies sobre el llibre Preludi de l'última batalla: les Brigades Internacionals al Priorat, d'Àngela Jackson.

Secrets de Catalunya

Jaume Fàbrega publicà un article sobre el llibre Secrets de Catalunya. Tot el que no necessitàveu saber del nostre país, de Xavier Sust, al setmanari El Temps. Fàbrega elogia l’originalitat de l’obra de Xavier Sust.

Els llibres de Xavier Sust Novell no deceben: imaginatius, ben escrits i amb humor, ens proporcionen –sovint a tall de guies- una manera diferent i més enjogassada d’enfocar les coses. Això ho trobem amb escreix en aquests Secrets de Catalunya. Tot allò que no necessitàveu saber del nostre país (Cossetània Edicions, 213 pagines).

"El Baphomet i la taula esmaragda" és el relat d'una aventura històrica en la que hi prenen part templers, carlins, maçons i jesuïtes

El llibre El Baphomet i la taula esmaragda, de Miquel Esteve, es presentarà dissabte 4 d'abril, a les 6 de la tarda, a l'Ajuntament d'Ascó. L'acte s'inclou en la presentació dels Premis Vila d'Ascó 2008.

El Baphomet i la taula esmaragda és una aventura històrica que captiva grans personatges com el general Ramon Cabrera, Aleister Crowley, William Butler Years, Robert Browning, Erich Ludendorff o Paracels. Paral·lelament el personatge d’en Ton Domènech es veu endinsat, en primera persona, en la investigació de l’estranya mort d’un antic company d’estudis, alhora que va descobrint la remor alquímica que acompanya els seus avantpassats. Templers, carlins, maçons, jesuïtes... Tots persegueixen la custòdia d’aquesta recerca, un arcà que dormita sota el mantell dels versos enigmàtics de la taula esmaragda. L’autor aconsegueix trenar una història de la història. Canvis de ritme, contrapunts, reflexions humanístiques, misteri, dramatisme, humor, desassossec i cinisme basteixen una novel·la captivadora de lectura àgil.

Miquel Esteve:

Miquel Esteve i Valldepérez (Móra la Nova, 1969) és llicenciat en Ciències Econòmiques per la UB. L’any 2007 publicà Heydrich i les agents del saló Kitty ja que fou guardonat amb el XXV Premi de Narrativa Ribera d’Ebre. El Baphomet i la taula esmaragda és la novel·la guanyadora del XX Premi Literari Vila d’Ascó (2008). Actualment cursa estudis de la llicenciatura d’Humanitats a la UOC i és membre de la Junta Directiva del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre.

Blogs literarios e remediación

Blogomillo vén sendo a catosfera como Galiza é a Cataluña. Máis ou menos, porque con certeza existen especificidades das blogosferas galega e catalá que resultan irredutíbeis entre si. Publicouse hai case un ano o libro que aparece aquí á dereita, La catosfera literària 08, unha escolma de anotacións vinculadas nalgún sentido á noción cultural de literatura, que a día de hoxe segue a ser unha noción inevitabelmente cruzada pola categorización xenolóxica, como ben deixa ver (oír) este vello podcast de Catalunya Ràdio correspondente ao programa L'Internauta. Quero dicir, que seguimos sendo incapaces de pensar a literatura sen facer pasar o concepto polos xéneros ou as agrupacións de xéneros consolidadas pola tradición (os célebres arquixéneros). Nese sentido, era esperábel a pregunta qué é un blog literario?, e igualmente era previsíbel que a resposta pasase polos arquixéneros consolidados. Un blog literario sería, segundo o anterior, un blog asemellado ás formas narrativas, poéticas, ensaísticas... literarias. Indicarei que non me convence (aínda me convencería menos pensar a noción en perspectiva "calidade", "estilo literario" ou similares). E engadirei que non estou nada seguro de que o que con Paul Levinson chamariamos remediación blog-libro (ou blog literario - libro literario: blook, en definitiva) teña excesivo interese. Na tertulia de Catalunya Ràdio marcada arriba saen argumentos importantes contrarios ao que nalgún sentido postulo. Un deles, quizais o de maior ensulla, consiste en apelar ao feito de que moitos lectores de libros son por completo alleos á lectura de blogs (ou blocs, que os cataláns andan a voltas coa escolla). O primeiro que se me ocorre é que nese avance existe en realidade un pulo retro, unha especie de re(tro)mediación. En termos conceptuais, non tería nada que obxectar. O mesmo que nada teño en contra de que a partir dun filme se escriba unha novela, invertindo o proceso transdutivo máis frecuente. Tampouco quero suxerir con isto que o paso cinema-novela ou o paso blog-novela, por exemplo, sexan en si mesmos conservadores ou limitativos en sentido semiótico ou en xeral comunicativo (simplemente pola minoración de códigos e linguaxes en xogo). Non é iso. Máis ben, o que ocorre é que un blog vén caracterizado por unha nota moi específica: a interacción, o axuste, o dialoxismo que introduce a presenza virtual e efectiva de quen le e coa voz de seu responde, concorre, matiza, insulta, gaba, acompaña, bloquea, motiva, rebenta, sabotea, complementa, suscita, ri, canta, cala, venga, flanea, entende, acorda, agarda, sotela, arrouta, deserta, confesa, lembra, sobreestima, asea, irriga, figura, busca, agravia, lisca, tupe, fica, nace, medra, copula e palma... Así... como pasa un arrouto do blog ao libro? Como se remedia? Como pasa, permítaseme a vaidade, o hiperWitz ou Witz linqueiro (algo p.e. do estilo da ligazón anterior) ao libro? Como pasa un chucho verbalizado (muaaac) do blog ao libro? O blog é a comunidade que nel mora, o circuíto de razóns, sentimentos e linguaxes-mundos que son órbita súa, coido. A remediación é admisíbel, claro. Pero nela só vai algo. Como en todas.

Article al blog Lándola sobre el llibre La catosfera literària 08. Primera antologia de blogs en català.

L'ajuntament de Cambrils publica les bases del 2n Premi de Narrativa Marítima "Josep Lluís Savall"

L'ajuntament de Cambrils, a través de la Regidoria de Cultura, ha convocat el 2n Premi de Narrativa Marítima Vila de Cambrils “Josep Lluís Savall”, que edita Cossetània. Aquestes són les bases del certamen:

OBRES
Les obres aspirants al Premi de Narrativa Marítima Vila de Cambrils 2009 han de ser escrites en llengua catalana i en qualsevol modalitat del gènere narratiu (novel·la, recull de contes, dietari, llibre de viatges...) adreçades a públic adult. Cal que siguin originals i inèdites. Cada autor només podrà concursar-hi amb una sola obra, la temàtica de la qual com ja indica el títol del premi és el mar. El mar ha de ser l’element a l’entorn del qual es desenvolupa l’acció principal del relat.
Aquesta obra no podrà haver-se presentat a cap altre concurs literari.

PRESENTACIÓ DE LES OBRES
Les obres es podran presentar en suport paper (cinc exemplars mecanoscrits, en fulls de mida DIN A4 a doble espai i per una sola cara, cos 12, relligats correctament). L’extensió serà d’un mínim de 100 fulls DIN A4 i d’un màxim de 250 fulls (2.100 caràcters per full). El guanyador/a de l’edició anterior no es podrà presentar a l’edició d’enguany.

ADMISSIÓ DE LES OBRES
El termini d’admissió de les obres acabarà el dia 18 de setembre de 2009, a les 14 h. Les obres es podran presentar al vestíbul de l’Ajuntament de Cambrils, plaça de l’Ajuntament, 4, 43850 Cambrils, de dilluns a dijous, de 8.30 a 18 hores, i els divendres de 8.30 a 14 hores. S’han d’entregar els cinc exemplars dins un sobre en el qual ha de constar el nom del premi, el títol de l’obra i el pseudònim o nom de l’autor. Dins d’aquest sobre i juntament amb els cinc exemplars hi ha d’haver un altre sobre, a l’exterior del qual hi ha de constar la mateixa informació. A l’interior d’aquest sobre hi ha d’haver la identificació completa de l’autor: nom i cognoms, adreça, telèfon i adreça electrònica. Hi seran admeses les obres que es lliurin personalment o que hi arribin per correu. Un cop presentada al premi, cap obra no podrà ser retirada per l’autor per tal de fer-hi correccions, ampliacions o per renunciar al concurs.

JURAT
El Jurat estarà format per cinc persones amb reconegut prestigi dins de l’àmbit de la cultura de parla catalana, i per un tècnic de l’Àrea de Cultura, com a secretari del jurat, amb veu i sense vot. El veredicte emès pel Jurat es farà públic el dia 29 de novembre de 2009, en el marc del lliurament de Premis Vila de Cambrils.
El jurat podrà declarar desert el premi, però en cap cas podrà atorgar-lo de manera compartida.
El jurat podrà recomanar les publicacions que cregui oportunes de les obres finalistes.
El jurat resoldrà tos aquells aspectes que no contemplin aquestes bases.
El veredicte del jurat serà inapel·lable.

PREMI
L’autor de l’obra guanyadora rebrà un premi en metàl·lic de 3.500 € a compte dels drets d’autor, de la primera edició, import sobre el qual es practicarà la retenció establerta a la normativa tributària vigent.
A més el premi també inclou l’edició de l’obra guanyadora a càrrec de l’Editorial Cossetània, després de la signatura prèvia del contracte corresponent amb l’autor /a , segons la llei vigent. En les edicions de l’obra guanyadora s’haurà de fer constar que ha estat guardonada amb el Premi de Narrativa Marítima Vila de Cambrils 2009.

RETIRADA D’EXEMPLARS
El autors no premiats podran retirar les seves obres, prèvia identificació, a l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Cambrils (Centre Cultural, c. de Sant Plàcid, 18-20) fins al 30 de desembre de 2009. Passat aquest termini els originals seran destruïts.

ACCEPTACIÓ D’AQUESTES BASES
La participació al Premi de Narrativa marítima Vila de Cambrils 2009 suposa la total acceptació d’aquestes bases.

La Biblioteca de Tots Colors, que fins ara ha recuperat obres de Puig i Ferreter i de Diego Ruiz, es presenta a la llibreria La Capona

La col·lecció Biblioteca de Tots Colors, que fins ara inclou els llibres L'home que tenia més d'una vida i altres relats i Una mica d'amor i altres relats, de Joan Puig i Ferreter, i Contes d'un filòsof i Contes de glòria i d'infern, de Diego Ruiz, es presentarà dijous 2 d’abril, a 2/4 de 9 del vespre, a la Llibreria La Capona, de Tarragona.

Hi intervindran Guillem-Jordi Graells i Lurdes Malgrat, prologuistes dels llibres, i Magí Sunyer, director de la col·lecció.

L'home que tenia més d'una vida i altres relats

L’home que tenia més d'una vida i altres relats és el primer dels dos volums que reuneixen per primera vegada en llibre tota la narrativa curta de Puig i Ferreter. A més d’una sèrie de proses de joventut, emparentades amb el seu teatre, i de contes diversos escampats per publicacions periòdiques, conté dues novel·les breus, la que proporciona el títol a aquest llibre i Les facècies de l’amor, dos relats vibrants i intensos d’un novel·lista clar, vehement i apassionant.

Una mica d'amor i altres relats

Una mica d’amor és el segon dels dos volums que reuneixen per primera vegada en llibre tota la narrativa curta de Puig i Ferreter. Conté els dos reculls que va publicar l’autor, Una mica d’amor i On són els pobres?, i altres històries de Nadal, i un conte inèdit fins ara, “El misteri de la casa Blanc”. Amb l’anterior volum publicat en aquesta col·lecció, permet una lectura completa de les narracions breus del gran prosista que va ser Joan Puig i Ferreter.

Joan Puig i Ferreter

Joan Puig i Ferreter (La Selva del Camp, 1882 – París, 1956), poeta, dramaturg i novel·lista, va escriure peces teatrals que es continuen representant, com Aigües encantades i La dama enamorada, i algunes de les millors novel·les de la nostra literatura, com Servitud, El cercle màgic, Els tres al·lucinats, Camins de França, La farsa i la quimera i la llarga sèrie El pelegrí apassionat.

Contes d'un filòsof i Contes de glòria i d'infern

A Contes d’un filòsof i Contes de glòria i d’infern, publicats els anys 1908 i 1911 respectivament, d’una gran originalitat en el context de la literatura catalana del temps, la influència perceptible d’Edgar A. Poe, Guy de Maupassant i Villiers de l’Isle- Adam imprimeix caràcter a unes narracions que circulen pels marges del misteri i el sobrenatural. La voluntat provocadora arriba als màxims nivells en els contes d’inspiració bíblica, agosarades versions de passatges i personatges del Nou Testament, i en els que s’ocupen de la bogeria, en què aprofita l’experiència com a psiquiatra de mentalitat i pràctica molt avançades per al seu temps.

Diego Ruiz

Nascut a Màlaga l’any 1881, va connectar amb els sectors més radicals del Modernisme català, a Barcelona i a Girona. Psiquiatre, filòsof d’arrel nietzschiana, va elaborar un sistema filosòfic propi. Després de dues dècades de residència a Itàlia i a Alemanya, va tornar a Barcelona durant la Segona República i l’any 1939 es va exiliar a Tolosa de Llenguadoc. Escriptor en llengües diverses, dels seus llibres en català destaquen, a més de les narracions que publiquem, el recull d’articles ideològics Del poeta civil i el cavaller i Missatge a Macià. La seva personalitat, molt controvertida, va servir de base per a la famosa novel·la de Prudenci Bertrana Jo!, memòries d’un metge filòsof.