La troballa de dos inèdits permet de completar el llibre de records de Bladé i Desumvila, "L'edat d'or"

Lluís Bonada publicà un article al setmanari El Temps sobre el nou volum de l'obra completa d'Artur Bladé i Desumvila, Cicle de la Terra Natal III. L'edat d'or, que ha publicat Cossetània. Bonada analitza la importància de l'aparició d'aquest nou volum per entendre l'obra de Bladé.

A mitjan 2007, el fill d’Artur Bladé i Desumvila (Benissanet, 1907-Barcelona, 1995) va fer una troballa sorprenent. El llibre de records d’infantesa del pare, publicat pòstumament el 1996, L’edat d’or, constava d’una segona part, dedicada a l’adolescència, que no havia arribat al lector i no havia passat de l’estadi de text mecanografiat. Les dues parts, “Records de noiesa” i “Records d’adolescència”, corresponents, respectivament, als períodes 1907-1919 I 1919-1929, acaben de ser editades conjuntament. Constitueixen el volum cinquè de l’Obra completa de l’autor, i el tercer del “Cicle de la terra natal”, edició publicada per Cossetània. [...]

El relat d’aquesta progressió “és senzillament fascinant”, diu Xavier Garcia, perque confirma allò que Bladé va deixar escrit en un altre lloc de la seva obra: “A l’edat de vint anys tots estem ja editats".

"Terra fonda", de Lurdes Malgrat, fa un recorregut per la història personal i la col·lectiva amb la terra com a referència

El llibre Terra fonda, de Lurdes Malgrat, es presentarà divendres 6 de febrer, a les 8 del vespre, a la Llibreria de la Rambla, a Tarragona.

La presentació anirà a càrrec de Francesc Parcerisas, poeta, traductor i crític literari.

La terra és una experiència i un convit. El punt de partida i el punt de retorn. Un recorregut per la història personal i la col·lectiva on el paisatge i el jo poètic és fusionen fins a esdevenir indestriables. Una poesia que va més enllà del pur lirisme i se submergeix en la construcció conceptual a través de la imatge poètica.

Lurdes Malgrat:

Lurdes Malgrat (Lleida, 1969). Dirigeix l’Escola de Lletres de Tarragona i col·labora esporàdicament en mitjans de comunicació. Ha publicat Amat, llibre de poesia amb fotografies d’Anton Roca, “El retorn de Neró”, una peça de microteatre al llibre col·lectiu Dramaticulària, "Recordant l’Eternitat", poemes en prosa, dins Aquell regust d’ampla llibertat, “Veus” dins El mort. 15 monòlegs i les traduccions de Cartes d’amor a Stalin, de Juan Mallorga, Si un dia m’oblidessis, de Raul Hernández, La negra, de Luis Miguel González, Patera, de Juan Pablo Vallejo, El somni de Déu, de José Luis Arce (amb Jesús Figueras) i Vint-i-cinc anys menys un dia, d’Antonio Álamo.

Celdoni Fonoll presentà "Mamífers peluts [del llop a la musaranya]" a Calaf

Presentació del llibre Mamífers peluts al Centre Cívic de Calaf

Cessió de l'obra completa de Celdoni Fonoll a l'ajuntament de Calaf,

El llibre Mamífers peluts [del llop a la musaranya], de Celdoni Fonoll, es va presentar dimarts 3 de febrer al Centre Cívic de Calaf. Durant l’acte, Lloll Bertran i Celdoni Fonoll van oferir un petit recital de poemes.
Durant l'estada a Calaf, Celdoni Fonoll també va cedir la seva obra completa (11 discs i 23 llibres) a l’ajuntament del municipi.

Cossetània recupera l’escriptor Diego Ruiz, exponent del segon Modernisme literari català

Contes d’un filòsof i Contes de glòria i d’infern s’emmarquen en el bon moment literari de la primera dècada del segle XX

Cossetània Edicions ha recuperat en un volum dos reculls de contes de Diego Ruiz, un epxonent del segon Modernisme literari català. Contes d’un filòsof i Contes de glòria i d’infern s’emmarquen en el bon moment literari de la primera dècada del segle XX.
Diego Ruiz, que va néixer a Màlaga el 1881, va connectar amb els sectors més radicals del Modernisme català, a Barcelona i a Girona. Psiquiatre, filòsof i escriptor, Ruiz va elaborar un sistema filosòfic propi. Després de dues dècades a Itàlia i a Alemanya, va tornar a Barcelona durant la Segona República i l’any 1939 es va exiliar a Tolosa de Llenguadoc. Escriptor en diverses llengües, dels seus llibres també en destaquen el recull Del poeta civil i el cavaller i Missatge a Macià. La literatura de Diego Ruiz, polèmic i controvertit, està marcada per la seva experiència i els seuse estudis, sobretot per la filosofia. La personalitat d’aquest autor va servir de base per a la famosa novel·la de Prudenci Bertrana Jo!, memòries d’un metge filòsof.
Contes d’un filòsof, el primer llibre de creació de l’autor, es va publicar per primera vegada el 1908 i Contes de glòria i d’infern, el 1911. En aquesta nova publicació es recupera el pròleg de Joan Maragall a la primera edició de Contes d’un filòsof:
“Si per filòsof enteneu l’home entretingut en formar-se un concepte abstractament sistematitzat de l’essència de les coses, i que fredament procura ajustar-ne totes les manifestacions al seu sistema, vos dic des d’ara que aneu errats i que trobareu aquí substància molt diferent de la que vos penseu. [...]
Perquè en Diego Ruiz és un element exòtic en la nostra ànima, i exasperat, i dolorós, i pertorbador. En una paraula, creador. Aneu a patir molt; però, si sabeu reaccionar, la vostra vida en serà augmentada.”
Magí Sunyer, director de la Col·lecció Biblioteca de Tots Colors de Cossetània, exposa quines van ser les influències de l’autor i el seu paper en la literatura catalana.
“Diego Ruiz era un personatge molt especial: va ser psiquiatre, escriptor i filòsof. Va arribar a Barcelona en ple Modernisme. Els contes que va fer aporten notes originals; en l’època en què escrivia hi havia poca narrativa de por i transgressiva.
En l’obra de Ruiz es nota la influència de Poe i alguns altres novelistes i contistes europeus del segle XIX.”

A Contes d’un filòsof i Contes de glòria i d’infern, publicats els anys 1908 i 1911 respectivament, d’una gran originalitat en el context de la literatura catalana del temps, la influència perceptible d’Edgar A. Poe, Guy de Maupassant i Villiers de l’Isle- Adam imprimeix caràcter a unes narracions que circulen pels marges del misteri i el sobrenatural. La voluntat provocadora arriba als màxims nivells en els contes d’inspiració bíblica, agosarades versions de passatges i personatges del Nou Testament, i en els que s’ocupen de la bogeria, en què aprofita l’experiència com a psiquiatra de mentalitat i pràctica molt avançades per al seu temps.

Biografia:
Nascut a Màlaga l’any 1881, va connectar amb els sectors més radicals del Modernisme català, a Barcelona i a Girona. Psiquiatre, filòsof d’arrel nietzschiana, va elaborar un sistema filosòfic propi. Després de dues dècades de residència a Itàlia i a Alemanya, va tornar a Barcelona durant la Segona República i l’any 1939 es va exiliar a Tolosa de Llenguadoc. Escriptor en llengües diverses, dels seus llibres en català destaquen, a més de les narracions que publiquem, el recull d’articles ideològics Del poeta civil i el cavaller i Missatge a Macià. La seva personalitat, molt controvertida, va servir de base per a la famosa novel·la de Prudenci Bertrana Jo!, memòries d’un metge filòsof.

Més informació:

Cultura21
El Punt

El desmesurat

Xavier Pla publicà un article al diari Avui del 31 de gener sobre l'escriptor Joan Puig i Ferreter i el llibre Una mica d’amor i altres relats, que ara ha publicat Cossetània. Pla descriu la personalitat de Ferreter i contextualitza aquest nou volum en la seva trajectòria.

Segurament, Joan Puig i Ferreter és el millor personatge de la seva obra. Sempre insatisfet, amb pretensions de geni, colèric I torturat, sembla extret directament d’una novel·la de Balzac com les Il·lusions perdudes, però amb un destí enfebrat digne de Dostoievski. […]
Una mica d’amor es va publicar a finals del 1926 o a principis del 1927. És un llibre que recull diversos contes i narracions publicats per Puig i Ferreter a la premsa barcelonina, sobretot a La Veu i a La Publicitat. S’hi han afegit també les narracions del volum On són els pobres?… i altres històries de Nadal, publicat l’any 1934, la narració Un capítol de la novel·la Un cor ardent (1930) i, finalment, un text inèdit de l’època de l’exili, El misteri de la casa Blanc.

Josep Igual publica el dietari amb què va guanyar el tercer premi de narrativa Cristòfol Despuig

Amb Quaderns deltaics, un dietari on conflueixen diversos gèneres i en què aflora la quotidianitat de l'autor, Josep Igual va guanyar la tercera edició del premi de narrativa Cristòfol Despuig, que convoca l'Ajuntament de Tortosa. El llibre, que ha publicat ara Cossetània Edicions, és l'últim de la considerable trajectòria de l'escriptor del Maestrat –i veí des de fa anys de Sant Carles de la Ràpita–, que ha estat mereixedora de guardons en diverses ocasions.

Aforismes, reflexions sobre l'actualitat i pensaments íntims, escrits amb una precisa prosa poètica, configuren aquests Quaderns deltaics, amb què Josep Igual (Benicarló, 1966) deixa constància sobretot del pas dels dies: «Són pensaments i algunes pinzellades poètiques sobre la quotidianitat, que a vegades rep fortes convulsions, com van ser per exemple els atemptats de l'11 de setembre del 2001 a Nova York.» Precisament, els escrits aplegats a Quaderns deltaics van ser redactats entre els anys 2001 i 2007. Al llibre, Igual els ha aplegat en cinc capítols: «És una manera com una altra d'ordenar i donar estructura a les notes del dietari.»

Quaderns deltaics és l'última aportació literària de Josep Igual, un autor amb una trajectòria considerable que ha conreat sobretot la poesia però també la narrativa i el periodisme. Per la seva obra ha rebut guardons com ara el Ciutat de València de poesia el 1988, el Sebastià Juan Arbó de narrativa el 1997, el Vila de la Vall d'Uixó de narrativa el 1999, el J.M. Ribelles de poesia el 2000 i el Vila de l'Ametlla de Mar el 2005. El seu últim poemari editat és Ditades al vidre (2008). El 2007 va publicar el recull de narracions Faules mamíferes i l'antologia poètica Poemes escollits (1987-2007), i el 2006, els perfils biogràfics Retrats de butxaca i la novel·la Torn de nit, amb la qual va guanyar el premi narrativa Vila de l'Ametlla de Mar l'any 2005. Paral·lelament al vessant literari, ha musicat textos propis i d'altres autors com a cantautor. Ha editat el CD Sort de tu (1998) i ha fet recitals, una faceta, però, la de la música, que troba molt complicada: «És més difícil que la literatura. La música viu un moment difícil, i més la cançó d'autor, que no té circuits estables on poder fer concerts.»

Igual, nadiu del Maestrat, viu des de fa anys a Sant Carles de la Ràpita, on, diu, se sent «adoptat» com a autor ebrenc. Precisament sobre aquesta afiliació, l'escriptor ofereix una reflexió a Quaderns deltaics: «Tampoc no sé si sóc un escriptor de les terres ebrenques de ple dret, però farem el que bonament podrem. Tot sia per la pedagogia i els seus inventaris d'espècies vives.» Quan se li pregunta, però, si forma part de l'anomenada literatura ebrenca, matisa la sornegueria del dietari: «La literatura ebrenca és un moviment que ha sorgit de manera espontània. Ens hem conegut diversos autors, a partir també de la fira del llibre ebrenc de Móra d'Ebre. No crec que siguem un grup amb una unitat estètica o ideològica, però sí que podem compartir un imaginari. Jo sento com a propis Jesús Moncada, Gerard Vergés o Sebastià Juan Arbó.» També destaca que sent del Maestrat sempre s'ha sentit molt vinculat amb el territori de Tortosa, independentment dels intents de secessionisme lingüístic al País Valencià.

Notícia de Natàlia Borbonès i fotografia al diari El Punt sobre la publicació del llibre Quaderns deltaics, de Josep Igual.

"Mamífers peluts [del llop a la musaranya]" de Celdoni Fonoll, es presenta a Calaf

El llibre Mamífers peluts [del llop a la musaranya], de Celdoni Fonoll, es presenta dimarts 3 de febrer, a les 8 del vespre, a la Sala d’Actes del Centre Cívic de Calaf.

L’acte és clourà amb un recital a càrrec de Lloll Bertran i Celdoni Fonoll, acompanyats al piano per Isaac Fonoll.
Abans de la presentació, a 1/4 de 8 del vespre, Celdoni Fonoll signarà la cessió de la seva obra (11 discs i 23 llibres, fins ara) a l'Ajuntament de Calaf.