"Els indians, filantrops i negrers"

Pep Martí, al setmanari El Triangle de l'11 de febrer parla del llibre Cuba a Catalunya. El llegat dels indians, de Tate Cabré, editat per Cossetània Edicions. L'article exposa l'interès de l'autora del llibre per la història dels indians catalans a Cuba:

"Un viatge a l'Havana va convertir la periodista Tate Cabré en una apassionada dels indians catalans a Cuba. La història d'aquests personatges que es van fer d'or, o no, a l'illa del Carib, empaita des de fa anys aquesta dona que va començar la seva trajectòria professional a la revista gracienca Carrer Gran i ara treballa de free-lance."
"Els indians van implicar una injecció important de capital econòmic i humà al llarg del segle XIX. El retorn a catalunya d'aquests emprenedors es produeix al llarg del segle XIX, tot i que hi ha tongades especialment nombroses. Hi ha uns pioners al començament del XIX, amb noms rellevants com Josep Xifré i Joan Güell i Ferrer"
"Una altra novetat de la investigació de la periodista és la informaciuó que dóna sobre els catalans ennoblits per la Corona. Cabré ha comptabilitzat tots els títols atorgats pel rei a les grans fortunes fetes a les Amèriques: onze marquesos, cinc grans d'Espanya, set comtes, dos vescomtes i un baró."

- Article del setmanari El Triangle 861.

Els itineraris de mossèn Cinto als cims del Pirineu

El llibre Les ascensions de Verdaguer al Pirineu (Cossetània Edicions), de Bernat Gasull i Roig, es presentarà dimecres dia 13 de febrer. L'acte tindrà lloc a 2/4 de 8 del vespre a la llibreria Catalònia de Barcelona.
La presentació anirà a càrrec d'Anton Fontdevila i Martí, president de la Federació d'Entitats Excursioniste de Catalunya (FEEC), i d'Enric Faura i Busto, escriptor i director de la revista Vèrtex.

Resum
Entre els anys setanta i vuitanta del segle XIX, el poeta i escriptor Jacint Verdaguer va atènyer alguns dels cims més emblemàtics del Pirineu. Especialment durant les dues travesses realitzades els estius del 1882 i el 1883 mentre preparava l’obra Canigó, va endinsar-se en una aventura muntanyenca extraordinària sovint no prou coneguda, on entre d’altres va pujar als cims del Canigó, l’Aneto o la Pica d’Estats. Amb l’afany d’identificar els recorreguts i les ascensions, entre els anys 2003 i 2005 es va realitzar un treball de recerca per la serralada pirinenca. És fruit d’aquesta feina que es presenta la següent guia de muntanya; per tal que els interessats, mitjançant la descripció de 29 itineraris principals acompanyats de les notes, ressenyes, poemes i altres referències que Mossèn Cinto ens va deixar de cada recorregut, puguin resseguir i apropar-se a les agosarades i fascinants passes del poeta català pels cimals del Pirineu.

L'autor
En Bernat Gasull i Roig va néixer la primavera de l’any 1971 a Gràcia, Barcelona. És biòleg de formació i membre de la Unió Excursionista de Catalunya de Gràcia des de fa una colla d’anys. Fascinat per la muntanya, i per tot bri d’herba que hi creix i bestiola que s’hi belluga, li agrada d’enfilar cims i voltar món. De fet quan volta món també acaba enfilant cims. Vet ací que un bon dia va engrescar-se amb l’aventura muntanyenca de Mossèn Cinto pels Pirineus. Ateses les dificultats actuals per emprendre un viatge en l’espai-temps per tal de contactar directament amb l’escriptor, personatge que enveja profundament, es va decantar més aviat per tasques detectivesques, i en redescobrí les passes a mesura que es deixava captivar pels mots del poeta.

Lloll Bertran i Celdoni Fonoll, premiats

Autors de Cossetània tots dos, han estat guardonats amb el premi "Amics de l'any” que atorga l'associació “Amics de la Ciutat”, de Barcelona

L’associació barcelonina Amics de la Ciutat ha concedit el premi de l’any 2007 “Amics de l’Any” a Lloll Bertran i Celdoni Fonoll “per la seva exemplar actuació a favor de la llengua i cultura catalanes en l’àmbit artístic i cultural al llarg dels anys, i de manera continuada.” El lliurament del guardó es farà al Cercle del Liceu, dilluns dia 11 de febrer a 2/4 de 8 del vespre.
En edicions anteriors han estat guardonats Emili Giralt Miracle, Francesc Candel, Antoni Bassas i Joan Laporta.
”Amics de la Ciutat” és una associació que posseeix una llarga història de servei a la ciutat de Barcelona. Fundada l’any 1935, ha vetllat pel manteniment de Barcelona i per fer-la conèixer com a exponent dels valors cívics i culturals.
Lloll Bertran i Celdoni Fonoll han publicat conjuntament a Cossetània Edicions el llibre Quin món de mones!, i Celdoni Fonoll hi acaba de publicar Arbres dels nostres paisatges.

"Aquell regust d'ampla llibertat", un llibre en memòria de Josep Lluís Savall

Aquell regust d'ampla llibertat, de Cossetània Edicions, es presentarà el dimarts 12 de febrer a Cambrils. L'acte es celebrarà a les 8 del vespre al cinema Municipal Rambla de Cambrils.
La presentació anirà a càrrec de Robert Benaiges i Cervera, alcalde de Cambrils, i de Magí Sunyer i Joan Cavallé, membres de La Gent del Llamp.
Aquest és el primer llibre del col·lectiu Gent del Llamp que edita Cossetània Edicions després de l'acord a què han arribat recentment l'esmentada entitat i l'editorial i que provocarà que els llibres de la Gent del Llamp s'editin amb el segell de Cossetània.

Resum
Aquell regust d'ampla llibertat és un llibre que homenatja Josep Lluís Savall i Rom, mariner, filòleg i president de La Gent del Llamp. Savall era un home d’esquerres, nascut a Cambrils, de nació catalana, ciutadà dels Països Catalans i de la mar Mediterrània, de temperament alegre, que va morir jove el trenta de juliol de l’any dos mil sis. L'obra conté textos i imatges d’amics i una selecció de la seva obra literària.

Croquis incomplet

Fa uns dies que en Jordi Ferré, editor de Cossetània, deia al seu bloc: Poder llegir els autors clàssics i tenir-los a l'abast és imprescindible pel coneixement d'una literatura i és a la vegada necessari per poder entendre el tipus de creació que es fa actualment. Es referia a Narcís Oller amb motiu de la publicació per la seva editorial de Croquis del natural–encara calentet de la impremta-, la primera obra de l’escriptor de Valls. Jo crec que en Jordi Ferré s’equivocava en part del que deia, o en el que els seus lectors podien arribar a entendre, en no voler anar més enllà d’aquestes frases. És veritat que Oller és un clàssic de la nostra literatura, però tenir a l’abast les seves obres no és només un fet imprescindible per conèixer la nostra literatura, és a dir, per conèixer la nostra història literària, sinó per gaudir ara, l’any 2008, d’una obra –potser no tota- que encara ens pot fer pensar: hòstia, tanta obra nova que hauria de ser pasta de paper i resulta que m’hauria pogut gastar els calés comprant l’Oller! I ara diu que ens el publicaran amb comptagotes! I és que una part de la creació que es publica actualment en català –i en qualsevol altra literatura passa el mateix- no arriba a la sola de la sabata d’alguns clàssics antics o moderns. O al menys això devem pensar alguns lectors no subjectes a les modes, com el president de l’IEC, Salvador Giner, que el dimecres passat destacava a l’”Avui” una de les seves obres favorites: L’Escanyapobres de Narcís Olller em sembla magnífic. I també és la meva preferida.
Croquis del natural (1879), la primera publicació de Narcís Oller, està encapçalada per una narració, “El vailet del pa”, que quan un lector actual comença té ganes de plegar perquè li sembla trobar-se davant del romanticisme més tronat que s’hagi escrit mai, fins al punt que li pot semblar que se li està encomanant hiperglucèmia a grans dosis, però no, el ritme es va accelerant i del romanticisme es passa al classicisme, a la ironia final resolta en una sola frase. Un model de conte.
Josep Yxart, cosí inseparable de l’Oller, explica al pròleg ( "Clau d’aquest llibre", es diu) de Notes de color (1883) les impressions que li produïren la lectura de la narració, la gènesi de la història i el motiu del canvi en el desenllaç (català de la primera edició):
Altres detalls recordo referents á aquella primera publicació. Inútil es dir que Lo Baylet del pa, se basa també en un fet real, embelleit y modificat pe’l novelista. Molt hi ha en aquell quadro de la vida doméstica del autor; pero no vaig ara á aixó. L’Oller en lo primer borrador, obehint á certes reminiscencias de la liteartura romántica y á son bon natural, feya acabar bé la trista historia del pobre baylet abandonat. Apareixia casualment la mare, lo reconeixia y’l recollia plorant entre sos brassos. Mès tart, pensanthi, trobá aquest final inverossímil, pero no sens molta recansa se decidí á deixar al petit al mitj del carrer, acabant tan tendre relació ab una frase amarga y d’inconscient ironía en boca d’una noyeta innocent... ¡ab una ironía... lo que més detesta! Nó, no’s podia resignar á que’l quadro acabés d’aquell modo. Pero en la mateixa exclamació trobá la rahó literaria d’aquell acabament. Lo essencial era interessar al lector per aquell pobret. Donchs bé; com més terrible, més interessant sería sa sort. Aixís s’inspirava als que llegissin, aquella indulgencia, aquella pietat, aquella atenció, qu’en la vida ordinaria no guardém casi may pels pobres que’ns serveixen. Y aquesta idea li feu adoptar aquell final.
Tot just acabo de començar a parlar de la primera narració de Croquis del natural i m’adono que he sobrepassat l’espai que un lector de pots pot assimilar. Volia continuar parlant de la crítica que va rebre el llibre, sobretot de la de Joan Sardà, que va ser l'inici d'una gran amistat, i que acaba dient: Una observació final que no hem de desdenyar perquè acreix la importància de l’obra dins de la nostra literatura. Fins ara teníem molta literatura pagesa i bastanta de menestrala: amb lo llibre de n’Oller ne tenim de senyora. Volia parlar també del llibre de l’editorial Punctum, de Lleida, que acaba de publicar: Josep Yxart, escrits autobiogràfics 1872.1879, amb pròleg de Rosa Cabré –la mateixa prologuista exhaustiva i excel·lent dels Croquis. M’hagués agradat continuar demanant la publicació de les obres de Sardà. Desitjava demanar als de Cossetània que no esperessin el dos mil ni se sap per publicar les Memòries Literàries de l’Oller. Tenia pensat dir quatre coses sobre la maleïda tuberculosi que va acabar amb la vida de l’Yxart i del Sardà i de com l’Oller ja no va ser el mateix després d’aquestes morts. M’hagués agradat parlat sobre el paper de les editorials “perifèriques”. També unes paraules sobre el web “premi Lletra” de l’amic Pallàs... Massa llarg, ja ho sé. De moment, m’acontentaré a recomanar-vos que llegiu Croquis del natural: assumeixo tota la responsabilitat.

Article extret del bloc Saragatona

Presentació del VII Premi Vèrtex a Belianes (Urgell)

El proper dissabte, 9 de febrer, es presentarà a la localitat de Belianes, a la comarca de l’Urgell, la guia guanyadora del VII Premi Vèrtex, convocat per la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) i publicat per Cossetània Edicions, dins de la seva popular i extensa col·lecció de guies “Azimut”.
En aquesta ocasió, l’obra guardonada ha estat Muntanyes de Canejan. Val de Toran. 90 excursions, ascensions, crestes i canals de neu i gel, obra de Montserrat Timoneda (Belianes, 1964) i Jaume Llanes (Tornabous, 1959), parella muntanyenca i matrimonial, professors de filosofia d’educació secundària i veïns de Belianes. La doble i simultània relació dels dos autors amb la disciplina filosòfica i l’activitat pirineista els ha impel·lit a confeccionar la seva obra des d’un punt de vista suggerent i infreqüent en l’àmbit de les guies de muntanya. A més a més, el territori objecte de les propostes muntanyenques de Timoneda i Llanes és, així mateix, força singular, en el sentit que es tracta d’un espai molt ben conservat i poc fressat pels excursionistes i alpinistes que visiten regularment la serralada pirinenca. L’acte de presentació tindrà lloc a la Fonoteca de l’Ajuntament de Belianes (plaça de l’Ajuntament s/n), a les 19 hores, i hi intervindran els dos autors del llibre i un representant de Cossetània Edicions, mentre que la presentació, pròpiament dita, anirà a càrrec del director de la revista Vèrtex, el periodista i escriptor Enric Faura. Per últim, cal recordar que el Premi Vèrtex premia i publica, amb Cossetània Edicions, un recull unitari d’itineraris de muntanya, i que la seva dotació econòmica és de 3.000 €. Les bases, així com tota la informació sobre la revista de la FEEC, les trobareu aquí: www.feec.org/Publicacions/vertex.php

- Notícia extreta del web de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC)

Barcelona i Narcís Oller

Cossetània Edicions enceta la publicació de la seva obra amb Croquis del natural

Cossetània Edicions ha obert l'any amb la creació de la Col·lecció Narcís Oller i l'edició de la seva obra completa tal i com l'autor la va publicar en el seu moment. Croquis del natural (1879) és el primer llibre. En el moment de publicar-lo, Oller ja tenia una carrera com a literat: feia anys que havia decidit convertir-se en escriptor. Com anota la professora Rosa Cabré en el pròleg, el crític Josep Yxart va dir que Oller volia “figurar entre sos nous compans escriptors catalanistes amb un títol o altre, sense que ningú pogués dir, en les reunions i dinars: -I aquest què ha fet? [...] Al cap de poc temps ja compareixia amb l'obreta: sa vocació de novel·lista estava decidida”.

Croquis del natural és, doncs, a més d’una opera prima, una declaració d’intencions, tot i que Oller manifestés vàries vegades la seva inseguretat respecte a la qualitat lingüística d'aquests primers textos a causa d'una llengua de la qual no estava segur. Més enllà de la captatio benevolentiae olleriana, cal afirmar que aquest llibre és una revolució narrativa en relació amb composicions de tradició romàntica com Sor Sanxa. Sota l’estela d’Émile Zola, Oller va escriure els quatre relats (El vailet del pa, Tres mesos de món, Els que ho miren i els que hi van i El transplantat) que en el seu moment van suposar un punt d’inflexió en el corrent literari de l’època. Perquè Oller el que pretén és fer una anàlisi completa de la realitat que l’envolta, la urbanita, amb tota la seva plenitud, però també amb les seves misèries. L’exemple és la història d’El vailet de pa, on es diferencia la plàcida vida d’una nena de casa bona i el dolor i les penúries d’un nen orfe que té unes complicacions vitals completament diferents, de les quals és conscient al conèixer-la a ella.
Al segon conte, Tres mesos de món, Oller planteja una nouvelle epistolar que, a més de tenir una prosa i unes tècniques narratives excel·lents, planteja les diferències “socials” entre dues millors amigues de tota la vida, la primera de les quals es mostra quan una de les dues li proposa a l’altra escriure en català. La vida en societat, la moralitat, la política i els convencionalismes van sortint subtilment de les cartes que s’escriuen; però el tret més important és la decisió d’escriure en català per part de Maria, i d'Oller. A Els que ho miren i els que hi van el parlar català d’uns barcelonins intoxicat de castellanismes és fonamental, i a l’últim, El transplantat, ja és la ciutat de Barcelona la protagonista, descrita amb un lèxic i un estil que beuen de les Scènes de la vie parisiennee de Balzac, com apunta Cabré. En definitiva, quatre contes que apunten a la millor prosa d’Oller i que són d’una modernitat, una minuciositat lèxica i una musicalitat prosística brillants.

Article publicat per Ester Pino a Cultura21.cat el dimecres dia 6 de febrer del 2008